Señor García, vaya tarde que nos espera.
Bueno, una tarde, yo supongo que una tarde de una gran ilusión
y por otro lado para nosotros un poquito fuerte y complicada
en el sentido de que esta gran afición que ha empezado viniendo dos horas y media antes
hay que ver cómo y de qué manera y la mejor forma posible para poderla atender
que será en cierto modo un poquito complicado pero posible, ya lo creo que será.
De momento ningún problema, todo ha transcurrido con normalidad.
Bueno, estamos aquí toda la directiva para ver cómo podemos que no haya ningún problema
y espero que no lo haya.
Si bien es cierto que tengo noticia ya de que ha habido alguna falsificación
espero que no sea de entradas, hemos localizado una falsificación desde luego de aparcamiento
pero todavía no hemos enganchado ninguna falsificación de entrada, espero que no lo sea
espero que no lo haya aunque tenemos alguna noticia.
Usted tenía la reventa precisamente de las entradas.
Pero ya la reventa es duro, pero si hay falsificación es que es la repera, vamos
es que la gente no se da cuenta que en estos sitios y lo que tiene que hacer es no hacerse negocios idiotas
falsos y desgraciados y pobres.
Muy bien, pues ha disfrutat del partido. Muchas gracias. Hasta luego.
Gracias a todos.


0-1 davant del QE, del Premier.
I res, 7 dies després, que no van ser 7 dies, 3, perquè allò era un 6 de desembre, era un dimecres, era dia festiu.
Vam anar fins a Cuenca i al minut 10 ja perdíem 2-0.
Ens quedàvem pràcticament ja una situació impossible de solucionar.
se'ns anava, se'ns anava l'ascens i el playoff, però el que són les coses, tot just en aquell moment,
quan tot semblava que ja se n'anava Norris, el Nasti va poder empatar els darrers 15 minuts aquells 0-2.
Vam acabar empatant, després vindria tot allò que vostès ja saben.
dissortadament és una cosa que recordarem molt avui, l'amor del Joaquín Gómez,
del delegat del club, durant tants i tants anys al mateix vestidor.
I a partir d'aquell moment, doncs aquesta remuntada espectacular que ha viscut l'equip,
no hi ha hagut ningú, ningú en tot el grup 3 de segona B,
i de fet gairebé ningú a tota la categoria que hagi fet tants punts a la segona volta.
La veritat és que tot el que abans no funcionava va començar a funcionar,
i un equip que era realment un gran equip, una gran plantilla formada,
amb un pressupost molt important, de 172 milions de pessetes,
va donar la mida d'allò que s'esperava d'ella.
I a partir de llavors, doncs anar pujant, anar pujant, anar pujant, anar pujant,
de mica en mica això així, patim molt, ja saben vostès com han patit
durant tota aquesta temporada, perquè ho hem anat comptant des d'aquí,
com sempre, des de la sintonia de Tarragona Ràdio,
i la veritat és que no ho hem tingut gens fàcil fins al darrer moment,
perquè recordaran que no vam aconseguir assolir de forma matemàtica el playoff
fins a la darrera jornada de les 38 del campionat de Lliga,
guanyant 3 a 0 aquí a la Gran Maneto,
en un partit que també va ser semblant el d'avui,
però en cap moment igual, perquè això d'avui no es pot superar de cap de les maneres.
La veritat és que després de molt patir i d'una recta final de bogeria autèntica,
vam poder entrar al playoff, que era el primer objectiu, ja estava assolit,
i l'equip ho va fer a les millors condicions possibles,
perquè tot allò que ens havia costat d'arribar va fer un efecte positiu
que entréssim a la promoció al moment definitiu de la temporada de la millor manera possible.
Venint des del darrere, des de baix, a tope de força, competitivament parlant, al 100%.
Tot això va ser clau per guanyar el primer partit,
que era molt important aquí, precisament, al nou estadi davant el Cádiz,
i començar a encarri-la d'una forma ja decisiva a aquest playoff que avui arriba al final.
Aquests xulets que potser escolten de fons van cap als jugadors del Samora,
que han arribat també al nou estadi, que en aquests moments estan sortint al terreny de joc,
on es troba el nostre company, Joan Andreu Pérez, al costat també de diferents directius.
Aprofitarem, doncs, l'ocasió i la benentesa per marxar una altra vegada cap a la llespa,
abans fent un petit repàs a la graderia.
Els hi diré per a aquells que encara no han arribat que el gol de muntanya ja és ple,
el gol de muntanya ja és ple, i el públic que de fet comença a cridar ja nàstic-nàstic,
que el gol de mar tres quarts, tres quarts la preferent,
i la tribuna, doncs, també pràcticament plena.
I dic això quan som al punt horari de les 6 i 10 minuts,
és a dir, encara resta per davant,
i la veritat és que s'està fent etern una hora i vint perquè comenci el partit.
Joan Andreu Pérez, arran de gespa,
amb l'Albert Melendo i amb el Josep Maria Andreu, amb dos directius. Endavant.
Amb Bé, si parlem, comencem amb l'Albert Melendo.
Albert, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Vaja, que m'imagino que això s'està fent etern
i que amb ganes que arribin dos quarts de vuit.
La veritat és que porto tota la setmana esperant que sigui dos quarts de vuit, sí.
Com es presenta el partit, tenint en compte l'ambient que, a més, ja l'agrada?
Amb aquest ambient, el partit no es pot presentar més que d'una manera,
que és molt bé, no?
Ja has vist, faltant el temps que falti l'ambient que hi ha al camp,
això no hi ha afició que ho superi.
Aquí el comentari que potser es fa que ho haguéssim fermat a l'inici de temporada
una situació similar a la d'avui,
però més després de com va anar la primera volta del campionat.
Home, la veritat és que hi havia molta confiança en aquest equip
ja des que es va confeccionar i quan van començar els partits de pretemporada.
s'havia fet un esforç, s'havia fitxat a uns grans jugadors
i tot i que la primera volta no van acompanyar molt els resultats,
la veritat és que des de la Junta Directiva es va mantenir la confiança
que avui ens ha donat l'èxit.
M'imagino que avui, des de la Junta Directiva,
és una cosa que entra a la ment de tots els directius,
però també a la de jugadors i entrenadors,
només es pensa en la victòria,
no passa l'assenç per mantenir-se amb el Casillé a 0
i empatar amb el conjunt del Zamora.
Crec que n'hagués ha sigut molt clar,
que ha dit que ell apostava avui per la victòria
i que no pensava en l'empat.
I així es veurà amb l'alineació,
que serà una de les més ofensives
que pot presentar en aquests moments el Nàstic.
Li preguntem abans a Leo si havia dormit aquesta nit,
li preguntem també a l'Albert Melendo.
Ha pogut tancar els ulls aquesta nit?
Sí, però la veritat és que amb aquell desig
de que fos diumenge, no?
S'ha presentat una nit una mica llarga,
tot i que era barbena.
A continuació de la pregunta, dormirà aquesta nit?
Espero que sí, no sé quantes hores,
suposo que molt poques, però sí.
I espero dormir molt feliç.
Albert, gràcies.
A tu.
Doncs hem volgut tenir el testimoni d'Albert Melendo.
Ens apropem a Josep Maria Andreu.
També està pensatiu.
M'imagino que ja apendent d'una hora,
dos quarts de vuit de la tarda.
Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Bé, pensatiu, sí, preocupat,
esperant que passin aquestes tres hores
i que tinguem i es compleixi el somni
que tots esperem,
que és que el nàstic estigui finalment a la segona.
Realment estem tots molt contents
de la resposta a l'afició,
de la resposta a la ciutat,
i això és francament increïble.
Una situació molt maca la que s'està vivint en el dia d'avui.
El camp des de les 5 de la tarda que ja registra,
o començava a registrar un ple important.
I vaja, quina situació aquesta respecte a la primera volta
en la que tothom criticava l'entradot,
tothom criticava una mica el sistema
i tot plegat ha canviat de la nit al dia.
Sí, evidentment, la primera volta no va ser bona,
però afortunadament a la segona volta
el Ginàstic ha demostrat
que és un equip que té categoria clara
per estar segona.
Nosaltres hem fet una segona volta impressionant,
portem jugant 10 finals seguides,
i, evidentment, avui és l'última
i estic segur que avui guanyarem
d'una manera còmoda el nostre camp, no?
Se li posa la carta de gallina,
el veure aquesta gent,
com crida nàstic, nàstic, nàstic?
Sí, a mi realment ja se m'ha ficat
la carta de gallina la setmana passada a Zamora, no?
I avui realment això ho supera absolutament tot.
Falta una hora i quart per que comenci el partit.
El camp ja, imagina,
l'entrada que hi ha en aquest moment
està quasi ple
i això pot ser una festa increïble
per la ciutat de Tarragona, no?
Quan es puja a segona,
és a dir, quan passen...
alguns minuts d'un quart de 10 de la nit
que m'imagino serà l'hora prevista
en què l'àrbitre doni l'axiulet final del compromís.
Com ho celebra, Josep Maria Andreu?
Bueno, jo vull celebrar amb tots els jugadors
amb el cos tècnic i els meus companys
de la junta directiva
perquè realment crec que s'ha treballat
molt dur, molt fort
i crec que tots es mereixem,
la ciutat, els jugadors, l'afició,
es mereixen que el nàstic estigui dalt, no?
Que estigui a l'élite del futbol
i això és el somni de tots, no?
Josep Maria, gràcies.
Gràcies a tu, adeu.
Doncs paraules de Josep Maria Andreu
i ens apropem durant uns segons
a Jordi Gonzalvo, el que va ser tècnic
del nàstic de Tarragona.
Està parlant amb Joan Antoni Palleres
i és que ell en la seva etapa tarragonina
el va tenir.
Jordi Gonzalvo, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Vaja, està en una zona propera
on duran un període d'anys
que recordava estar vostè com a entrenador titular
del nàstic.
Doncs sí, home, per mi és una emoció
tornar aquí, no solament com a contrarista
de TV3, sinó com a aficionat, no?
Perquè com a aficionat
estic orgullosíssim del que ha fet l'equip
i realment per tota la gent de Tarragona,
pel seu alcalde i per tota...
per tothom, per tothom.
Vull dir que estem...
Estic molt emocionat i desitjo
que tot vagi bé
i jo estic convençut
que ho lograrem, això.
Vostè ja sap el que és un playoff.
Sí, cinc vegades ho sé.
I afortunadament no hi ha hagut gaires...
gaires coses rares.
Esperem que tampoc n'hi hagi avui.
Avui tenim un àrbit.
És un àrbit molt seriós
que no dona res,
tampoc atreu res
i es pot equivocar amb alguna jugada
però és un home molt recte,
molt autoritari
i espero que...
i desitjo que el pitri,
com sempre ho ha fet
durant tota la temporada
perquè sempre s'ha mantingut
en una línia molt equilibrada
i molt recta.
Nàstic, a banda de ser,
de convertir-se en el dia d'avui
en el tercer equip de Catalunya,
també es pot convertir
en un equip històric a la nostra terra
perquè, vaja,
tradicionalment els equips
de casa nostra
han tingut molt mala sort
en aquestes lliguetes de scents.
Aviam...
No, no, jo penso que el Nàstic
ha tingut sort
primer amb el grup
que li ha tocat,
segona,
que és l'equip
que ha arribat més en forma,
ha anat de menys a més,
físicament ha arribat molt bé,
les rotacions s'han fet molt bé
i s'ha jugat
d'una manera molt pràctica
com s'ha de jugar en playoff.
Per tant,
no hi ha cap dut
amb el sentit
que la clau
està al primer partit aquí.
Amb sort,
perquè el Nàstic va tindre sort,
jo hi era present,
però va ser crucial
el 3-1
amb un cadí
amb l'equip
que tenies que barallar amb ell
el vas pràcticament desmantalar.
Què preveuen el dia d'avui
en quant a resultat?
M'imagino que no el 0-0
o l'1-1,
és a dir,
un empat,
sinó que victòria i amplia,
perquè sembla que el Zamora
fins i tot
ha arribat fa cosa
de 5-10 minuts
i no...
Sí, però no te n'hi fies,
no.
És a dir,
el Zamora
el més probable
és que vingui sucat,
no?
Vull dir,
que vingui sucat
i per tant,
encara que tingui 4 baixes,
és un equip
que es tanca molt bé a darrere,
pressiona molt bé,
destrueix molt bé
al mig del camp
i és d'aquells equips
que sense fer-te res
pot arribar una vegada
i pot fer un gol.
Jo penso que el Nàstic,
jo hi he parlat
amb en Joan Maria Noves
aquesta setmana
i tots dos hem coincidit
que l'important
és marcar un gol.
Un gol serena
molts ànims
i dóna molta confiança
en un equip que té...
Llavors veus el partit
en molt diferent de manera,
no?
El veus més assentat,
pots jugar més al contratat,
pots trobar molts més espais
i per tant,
doncs,
jo penso que el primer gol
ha de ser crucial,
no?
I de golejada,
no,
patirem,
no?
Si anem 0-0
podem patir,
però lògicament
si anem 1-0
jo penso que
l'èxit està assegurat.
La darrera,
porta una estona aquí
al nou Estadi Municipal
de Tarragona,
veu eufòria excessiva?
És normal,
és normal,
home,
la gent està molt adonada,
s'ha fet un bon play-off,
s'ha fet una temporada
que al principi
va ser molt desengissadora,
però la segona volta
ha sigut esplèndida,
no?
I per tant,
no hi ha lloc,
l'adulta,
l'eufòria,
si vols no,
la gent està desmesurada,
la gent està esperant això.
De fa moltíssims anys,
fa 4 o 5 anys
quan vam fer dos play-offs aquí,
que no teníem l'estructura
que té allà l'anàstic,
i realment es va quedar
una miqueta trista,
no?,
pel que va succeir,
però ara té motius
suficients
per sentir-se
desmesuradament contenta.
Per cert,
se m'oblidava,
li agrada l'himne d'anàstic?
Sí, sí, sí,
m'agrada,
m'agrada.
Tot el que sònia,
eufòria i sònia,
ens alçà,
vull dir,
els valors d'aquesta terra,
m'agrada moltíssim.
Gràcies.
A vosaltres.
Paraules de Jordi Gonzalvo,
li comentàvem aquest arreu aspecte,
perquè ell,
entre d'altres coses,
a banda d'entrador,
analista actualment
de la Televisió de Catalunya,
doncs ha fet himnes
entre aquests,
el de la Unió Esportiva Lleida,
i clar,
volíem conèixer
l'argument
que ens donava
sobre l'himne
del nàstic
que aquest any
s'ha estrenat
a l'entitat tarragonina.
És tot
des de la gespa
del nou estadi
municipal de Tarragona
a una hora i deu minuts
per l'inici del partit.
Gràcies,
gràcies,
don Andreu.
Ara sí,
una hora,
una hora no,
encara no,
una hora i
pràcticament onze minuts,
pràcticament onze minuts
perquè comenci el partit
dos quarts de vuit,
és broma.
És el moment indicat
per marxar a la porra,
ja saben que,
com sempre,
i aquest playoff
hem canviat
la dinàmica habitual
del nostre concurs,
sempre fèiem la porra
a la mitja part,
la farem avui,
com deia,
és tradicional
en aquests partits
de després de la Lliga,
en aquests moments,
és a dir que
és l'instant
per tornar a connexió
als estudis central.