logo

Arxiu/ARXIU 2001/ENTREVISTES 2001/


Transcribed podcasts: 77
Time transcribed: 2d 4h 29m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

11 minuts a les 11 del matí, aquí seguim en directe des de la capçalera del CIR La Veritat, Helena.
Lluís, jo no sé com teniu els peus, perquè l'herba està força mulladeta i s'estan posant els peus.
Sort que comença, vol sortir el sol, tímidament, tímidament.
Aquests núvols encara no acaben de marxar, però és un ambient molt agradable.
No hi ha un trànsit excessiu aquí a la Rambla Nova de la ciutat a aquestes hores,
a la Rambla Vella volíem dir, a aquestes hores de la ciutat, però Déu-n'hi-do hi ha força ambient.
I sembla que ens ho haguéssim preparat una mica per celebrar un programa d'aniversari
i hem vist passar un parell de grups de turistes amb el seu corresponent en guia
que també visitaven aquest conjunt de la capçalera del CIR.
Parlàvem en un to, probablement un to polític, en funció de les persones que ens acompanyaven anteriorment
i que representaven determinades institucions i entitats.
La feina dels tècnics és molt important i al llarg del matí per aquí passaran persones
que es treballen dia a dia amb temes de patrimoni.
Abans l'Helena apuntava tot el tema de l'hemeroteca, tot el tema dels dossiers de premsa,
la quantitat de tinta que s'hi ha esmerçat en parlar del patrimoni en un any, no, Helena?
Sí, moltíssima. Ja portava uns bons dossiers de premsa dels anys anteriors,
però en un any se n'ha parlat molt, tant en plan d'estadístiques
com de qualsevol cosa relacionada amb els monuments de Tarragona.
Llavors tot això ho hem anat recollint i és el que comentava abans,
que a vegades se parla de coses que realment no fa tants anys que se n'havia tornat a parlar
i que allò es va quedar parat i després tornen a treure-ho com si fos una novetat
i penses, doncs jo tinc els dossiers i puc comprovar-ho que durant molts anys
que surten els mateixos temes moltes vegades, no?
d'actuacions que s'han de fer i com a novetats i et dius, bueno, d'això fa 10 anys que també se'n parlava, no?
Molt de paper, el que dèiem, molt de paper. Lluís, com a tècnic, jo imagino que aquest canvi també ho heu notat al museu.
Sí, i a veure, jo soc per mena optimista i crec que malgrat les dificultats que hi ha
i malgrat que estem en un lloc complicat, com s'ha dit, hi ha molta feina a fer, hi ha molta feina que s'està fent
i hi ha molta feina que es podrà fer en el futur.
És a dir, la visió catastrofista, la visió sempre negativa que les coses no es fan, que les coses no surten a veure,
hi ha, lògicament, hi ha d'haver una voluntat política, hi ha d'haver una voluntat social, hi ha d'haver una voluntat econòmica
de tirar endavant un aspecte global, una visió general, un aspecte de cara a 10 anys,
però el que també és real és que des de les diverses institucions que participem en el patrimoni de la ciutat,
Real Societat Arqueològica, Museu d'Història, Museu Arqueològic, s'estan fent coses.
S'estan fent coses per millorar i per portar cada vegada més una difusió de tot el patrimoni
i un arranjament de tot el que són els monuments que tenim a la nostra ciutat,
per ampliar l'oferta cultural que pot oferir la ciutat i l'oferta patrimonial que pot oferir la ciutat,
per adequar els espais cada vegada més, per donar i definir cada vegada més una política turística
que permeti al ciutadà o al visitant no solament estar aquí un dia i visitar i sortir corrent,
sinó que pugui permaneixer aquí dos o tres dies.
I en aquest sentit, per exemple, va a tots els treballs que s'han fet per reivindicar la Tarragona medieval.
És a dir, tenim un passat romà importantíssim, som declarats pel passat romà que tenim,
però no podem oblidar la Tarragona medieval, la Tarragona moderna, la Tarragona contemporània,
la Tarragona de Xujol i hem de ser capaços i crec que som capaços d'articular uns mecanismes
que ens permetin reivindicar tots aquests passats i cada vegada obrir-nos més
amb una visió més globalitzadora, amb una visió més general de la ciutat i amb això estem treballant.
I jo crec que anem pel bon camí en aquest aspecte.
Diuen que, clar, s'ha de fer visió en 10 anys, jo crec que el treball és al dia a dia
i amb el treball al dia a dia, dintre de 10 anys, se veurà uns resultats que no tenies 10 anys abans.
Hi ha dos aspectes importants.
La Tarragona medieval sembla la germana pobra del patrimoni, sembla, no ho dic que sigui.
Si més no, en quant al tractament i al coneixement que pot tenir la societat tarragonina.
Sí, i no només la Tarragona medieval.
Ara s'ha fet la maqueta, s'ha fet una exposició i un opuscle sobre la Tarragona medieval,
però es dona a conèixer i s'intenta que la gent sàpiga que Tarragona també té un passat medieval,
però és que també té un passat de molts altres segles, no?
I fins i tot un passat documental que moltes vegades no es té en compte,
perquè pesen molt més les pedres que el paper.
Llavors, les inversions sempre van molt més a la banda del patrimoni monumental
i no es pensa tant en el patrimoni de paper, diguéssim, no?
Llavors, jo sempre reivindico que, bé, moltes vegades s'ha pogut datar edificis o restes
que s'han trobat a partir de documents escrits.
Llavors, bé, de fet, és que és molt ampli, no?, tot el que és patrimoni de tota mena.
Llavors, penso que, bé, el que passa és el que diu el Lluís,
que de mica en mica es van fent les coses i s'intenta fer el màxim possible,
que els resultats a vegades no són els que es voldria, però que s'intenta fer.
El que passa és que, clar, hi ha moltíssim per fer, no?
Clar, abans em deia el Lluís, s'ha fet molt, la gent, jo, que tinc la sensació,
com a ciutadana parlo, que des del moment, des d'aquell 30 de novembre de l'any 2000,
moltes persones que viuen a Tarragona, allò que tens a prop,
doncs, per primera vegada, probablement, es van acostar
a algun dels conjunts patrimonials de la ciutat de Tarragona.
I no ens hem d'enganyar, la història és la història científica,
estricta, rigorosa, acadèmica, però hi ha aquella altra història,
que és la història de la xafarderia, de la vida quotidiana,
que també juga a un paper, parlem de jornades de reconstrucció,
parlem d'aquella curiositat de la faula, de la mitologia.
Tot això està ajudant molt, que la gent, aviam, ara estem aquí a pensar,
ai, per què passava Eliutí, que és quan anava a córrer amb les quàdrigues,
aquí on som nosaltres.
Aquest aspecte més lúdic del patrimoni potser també ha jugat un paper important,
no?, en l'acostament del patrimoni a la gent.
Sí, és que, a veure, potser es perdem en l'aspecte
d'intentar arribar al gran món científic.
I és important, és a dir, és important que científics importants
que passin per la nostra ciutat, investigadors importants passin per la nostra ciutat,
i estan passant, vull dir, hi ha les conferències que està realitzant
la Real Societat Arqueològica, la Caixa de Pension,
és a dir, són científics que ens estan obrint a tot el món cultural
i a tot el món ciutadà de Tarragona una nova perspectiva,
una visió més globalitzadora de lo que és la història de la nostra ciutat
i la inserció de la nostra ciutat dins un passat romà destacadíssim.
Però també crec que és important no desmarcar, no caure en l'error
de desvincular el que és el patrimoni de la ciutadania.
És a dir, la ciutadania s'ha de sentir identificada amb aquest patrimoni,
perquè és el seu patrimoni, no és el patrimoni únicament dels científics i dels erudits,
és un patrimoni general i des d'aquest punt de vista és important
arribar a explicar, arribar a fer seu aquest patrimoni,
que la gent de la ciutat se senti viva dins d'aquest patrimoni,
defensa aquest patrimoni i s'integri des d'aquest patrimoni.
I això com s'aconsegueix?
Doncs s'aconsegueix arribant a aquesta gent d'una forma
que els sigui comprensible el que estan veient.
I amb aquesta tasca s'està treballant, crec que millor o pitjor,
jo crec que l'orientació és bona des del Museu d'Història.
Els quaders didàctics tenen aquesta funció,
no estan fets amb una base científica,
però estan fent amb un llenguatge que pugui arribar a tota la gent.
Les maquetes que s'estan realitzant i que es realitzaran en el futur
s'estan fent amb aquest llenguatge, de poder arribar a tot tipus de públic.
Jo crec que és important l'aspecte de difusió.
Activitats com Tarracoviva són activitats que intenten explicar
des d'un punt de vista coherent i científic,
des d'un punt de vista del carrer que pugui arribar a tothom.
I és la forma, és a dir, no hi ha cap altre mitjà d'arribar a un espectador
que per la vista, pels ulls, per el que amb ells s'hi pugui entrar,
per el que ells puguin conservar.
Jo m'he trobat aspectes que, m'he trobat en casos, per exemple,
de gent que venia de fora que deia, oh, és que no sabíem realment
el que teníeu aquí.
I m'he trobat en casos dels propis ciutadans que,
després de fer una visita com les que s'han fet aquell estiu,
deien, oh, és que hi ha molts aspectes de la meva ciutat
que m'eren desconeguts.
I és el mitjà d'arribar amb aquesta gent i de fer valorar amb aquesta gent,
perquè aquesta gent és el que demà li dirà al seu fill,
vine i vés a veure aquest monument,
o el que portarà el visitant que li arribarà des de Barcelona
o des d'una altra ciutat i dirà, anem a veure els monuments
que jo tinc a la meva ciutat.
I és la forma.
Vull dir, per valorar el patrimoni tens d'identificar-te amb el patrimoni.
Déu-n'hi-do, estan entrant moltes persones a visitar la capçalera, Helena.
Sí, sí, molt.
Molt bé.
A més, jo el que comentava el Lluís, doncs,
trobo que realment és cert que és molt important que vinguin gent de fora,
però si la gent de Tarragona ho coneix,
evidentment, la mateixa gent portarà altra gent, no?
I sempre és bo que la gent de Tarragona conegui el que té
i què és el que pot oferir a la gent que venen de fora.
A vegades ho coneixen més quan tenen un convidat
i el volen portar a veure monuments
que, a més, ells mateixos no havien vist mai, no?
Ho hem de deixar aquí.
Ens acostem al punt horari de les 11 del matí.
Lluís Pinyol, Helena Virgili, tècnics del Museu d'Història.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
per dedicar-nos una hora del vostre temps,
un dia en el que avui jo imagino que veu aneu una miqueta de bòlit.
Gràcies i enhorabona per la part que us toca.
Gràcies a valt, gràcies.
Adéu-siau, bon dia. Adéu.
D'aquesta manera ens situem ja pràcticament en el punt de les 11 del matí.
Fem un repàs de les notícies de l'actualitat nacional i internacional
i en uns moments seguim amb tots vostès
des del matí de Tarragona Ràdio en directe,
des de la capçalera del circ.