.
Passa el Nadal amb Tarragona Ràdio i l'estudi de música.
.
alumnes de l'Aula de Can.
Dirigeix Maria Teresa Valls.
Nadal, Nadal, un pas de part d'alça llarga el nou dia.
Nadal, Nadal, a l'home mortal revela l'alegria.
Cantem i ballem, saltem i brinquem, deixem la tristesa.
fem ara germans donant-nos les mans, plurir la infantesa.
oi que dolça s'ha escampat, la llum d'or del sol que avança.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Les figures tenen fred i cercant la llum suspiren.
Ses mirades al cel giren amb el cor molt purinet.
i vegades Del
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que el riu va pescar.
El vent de la terra remou amb canxassa
i el que es veu el vi de la carabassa,
el del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la caixutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que d'una gallina
la del cistell d'ous i el sac de farina
aquells que sonant van fent-se un camí
el del Flavió i el del tamborí.
El sac de gemer és el que sempre plora
i el de la cimbomba que ronca tot a d'hora.
La mestres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.
Figures eternes de vida senzilla
queixiu de la llum que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món porteu l'esplendor
o fràgils figures del nostre Senyor.
aixecs per la l'Àngel que arriba del cel.
Ai, Déu!
Veniu, gent bona, veniu sent recet.
Ai, Déu!
Veniu a batlema, allà a l'Esta ebria.
Jesús ha nascut el fil de Maria.
I els braços s'aixequen de vell d'un cel blu.
per Déu és la glòria, pols, oi és la por.
Contemplem-lo i estimem-lo,
el vell és el missatger.
Contemplem-lo i estimem-lo,
un tan furgós i riallet.
Contemplem-lo i estimem-lo,
i seguim-me el cos sincer.
Vostest no cap al portal,
val portal i salt subrenes,
hotest va слов que vol portar,
val portar i salt subrenes,
Dorme sempre de mitjans,
per que vivis l'aterrat,
que traspassa les caretres,
quan deixen els dors i plens,
que el seu viure és important.
La dona que renta, la vella que fila,
i el brau caçador que sempre vigila,
la noia que porta la gerra i el pa,
i aquell pescador que el riu va pescar.
Els vells de la terra remou en canxassa,
i el que es veu el vi de la carabassa,
el des de la llella i aquest pastoret,
pava amb la caixutxa,
perquè té molt fred.
La jove mestressa que d'una gallina,
la del cistell d'ous i el sac de farina,
aquells que sonant van fent-se un camí,
i el del flaviol i el del tamborí,
del sac de gemers, el que sempre plor,
i el de la cipomba que ronca tot hora,
també els tres pastors que fan el sopar,
i couen les sopes d'illers que han empat.
Figures eternes de vida senzilla,
que així de la llum que enmig del cel brilla,
vosaltres al món porteu resplendor,
o fragils figures del nostre senyor.
de la llum que es veu el vi de la llum,
de la llum que es veu el vi de la llum que es veu el vi de la llum.
de la llum que es veu el vi de la llum que es veu el vi de la llum.
davant l'establia ja totes hi són l'ailon,
i el Déu fill adora la llum d'aquest món l'ailon.
els dons li ofereixen de la llum pobresa,
els nims l'alegria, els menys la tristesa.
Anem i nosaltres també, tots plegats,
de la llum que es veu el vi de la llum.
Admirem-lo i adorem-lo,
amb les dies de batlem,
admirem-lo i adorem-lo,
i pobres com ells siguem,
admirem-lo i adorem-lo,
i mai més no el deixem.
Figuretes de Nadal,
figuretes d'alegria,
feu-nos sempre companyia,
en el que és viure a portar,
feu-nos bons i humils com tant,
i sigueu la nostra guia,
per trobar junts cada dia,
de Jesús de Ter Portal.
Nadal, Nadal,
un pas de perdassa,
llarga el nou dia,
Nadal, Nadal,
a l'home aportarà bé l'alegria.
Cantem i ballem,
saltem i brinquem,
deixem la tristesa,
de mares, germans,
donant-nos les mans,
l'or i la infantesa.
Fins demà!