Pasa el Nadal amb Tarragona Ràdio.
Grat Cebrián. Conta contes.
Rúdolf. Conte popular dels països nòrdics.
Una vegada, fa molts i molts anys, hi havia molt i molt lluny d'aquí, al País del Fret,
un ramat de renns, semblants als cèrvols. Com tots els renns, tots tenien la pell marró,
tots unes banyes, els més grans ben grosses, els joves més xiques.
En aquest ramat, però, n'hi havia un, de renn, que no era ben bé com els altres.
Si bé menjava herba, si bé caminava amb les quatre potes, si bé parlava el mateix llenguatge que els altres,
molts no el volien al grup, molts no volien jugar amb ell, molts feien veure que no el veien,
i ja us asseguro que això era ben difícil, perquè precisament no veure'l era molt i molt complicat.
Perquè en Rúdolf, aquest renn, tenia un nas, un nas vermell, vermell com un pebrot, un vermell intens.
I no només això, no. A més, aquest nas seu era brillant, i ben brillant tant,
que fins i tot enlluernava si el miraves molta estona.
És per això que us dic que de seguida es veia.
De seguida tothom sabia on parava en Rúdolf, sobretot de nits.
En Rúdolf estava trist, la veritat.
Com ho sentiríeu vosaltres si haguéssiu de tenir un nas brillant i vermell com el seu,
una mena de bombeta vermella brillantíssima enganxada al nas?
I si els vostres companys no volguessin ser prop vostre per això?
A més, moltes vegades volia amagar-se, i en comptes d'aconseguir-ho,
els altres acabaven trobant-lo i li feien la guitza.
La seva mare, a qui ell estimava molt, li deia
Rúdolf, fill, no t'amoïnis.
Deixa estar el que et digui i no et deixin de dir.
Ets un renn molt eixerit, treballador, fort, els que t'estimem ho sabem.
Sí, però mare, jo no vull tenir aquest nas.
Com és que tinc aquest nas jo?
La mare llavors li responia
Si el tens, és perquè l'has de tenir, fill meu.
No pateixis tant.
En Rúdolf va passar uns quants anys així
i anava fent uns dies millor, d'altres no tant.
Un vespre, però, va passar una cosa que li canvia completament la vida.
D'entre la broma, d'entre la boira, va aparèixer Santa Claus.
Tot amoïnat, amb una colla de renns, els escollits d'entre molts,
els més forts, els més valents, els més ràpids,
per ajudar-lo a repartir regals a tots els nens i nenes del món.
En Santa Claus, el pare Noel, com vulgueu dir-li,
estava molt i molt contrariat, molt disgustat.
Gairebé podria dir-vos que estava emprenyat.
Perquè al mal temps, aquella boira tan i tan espessa
que gairebé era nata muntada,
li impedia de poder trobar els camins per repartir els regals
i ja no li quedava gaire temps per poder-ho fer.
S'estava acostant la nit i les hores passaven massa de pressa.
Si aquella boira no escampava
o a ell no se li acudia alguna idea genial,
aquell any, per primera vegada a la història,
els nens i nenes es quedarien sense cap regal
la nit del 24 de desembre.
Oh! Santa Claus els hauria fallat.
Seria una desgràcia.
I tindrien plors i llantos assegurats
perquè l'esperaven amb tanta il·lusió.
La colla de renns
que ell havia triat per repartir els regals
no sabien quina cara havien de fer
perquè s'adonaven
que de res els servia la força i l'empenta
perquè no s'hi veien
i havien d'anar a les palpentes.
En Santa Claus
arribava a prop del grup ben atabalat.
El temps passa de pressa.
El temps passa de pressa.
I necessito ajuda per trobar els camins
i les dreceres que m'han de dur
a casa dels nens i nenes que m'esperen.
Els companys d'en Rudolf
s'escalfaven la closca
tot pensant i pensant
de quina manera podien ajudar
el pare Noel, Santa Claus,
però no aconseguien de veure-ho clar
i mai millor dit.
Qui de seguida va tenir-ho clar
quan va veure la llum
va ser el mateix Santa Claus
perquè va notar una gran llum
que venia de darrere d'uns avets.
Ai, era una llum vernella
intensa, molt forta.
Ah, ja ho he trobat, ja ho he trobat,
ja ho tinc!
Què és aquella llum vernella
que veig allà al darrere?
Ha, ha, ha, ha!
Van riure els companys del Rudolf.
És en Rudolf!
Un renc del nostre ramat
una mica estrafolari, Santa Claus.
Té, de dia i de nit
enganxat al meu rió,
aquest nas tan poc discret.
Silenci!
És ben bé el que necessito!
Va cridar molt animat el pare Noel.
Just a la fusta!
M'hi arribaré!
A veure si em vol acompanyar.
Els altres rencs,
no cal que us digui
que van quedar paralitzats
de tan callats i sorpresos.
no podien creure que en Rudolf
a qui ells havien donat de banda
tants anys
pogués ajudar un personatge
tan il·lustre
a fer una cosa
tan i tan necessària
aquella nit.
En Rudolf
volia amagar-se
quan va veure
que el pare Noel
se li acostava
perquè es pensava
que també ell,
tot i ser tan bo,
també voldria riure-se'n.
Però vosaltres
ja us deveu pensar
que no va anar ben bé així.
Escolta, Rudolf,
que et sabria greu
d'ajudar-me.
Com dieu,
Santa Claus?
Mira,
necessito que m'ajudis.
Em cal un llum ben brillant
al davant
de la meva rècula de rencs
per portar el trineu ple
fins dalt
de regals
i poder-los repartir
entre els nens
i les nenes de la terra.
Avui és 24 de desembre
i la nit s'acosta.
Tinc molt poques hores
per arribar a les cases
i donar els regals
mentre la canalla dorm.
I amb aquesta boira
els meus rencs
no s'hi veuen,
ni jo tampoc
i no podem pas arribar-hi.
Oh!
Que bé!
Per primer cop
estic content
d'aquest nas vermell que tinc.
Vaig avisar la mare
i de seguida torno.
Els companys d'en Rodolf
van adonar-se
que havien fet mal fet
de riures d'aquell company
només perquè era diferent d'ells.
Se'n van penedir
molt i molt
i van demanar
a Santa Claus
de poder-lo acompanyar.
Ell els va dir
que no podien anar-hi
més rencs
amb el seu trineu
però que li calia ajut
per embolicar els regals
així que ja teniu
tota aquella colla
tallant paper de regal
i enganxant cel
tota la nit.
En Rodolf
i el pare Noel
van marxar de seguida.
El nostre renc
es va col·locar
al capdavant de tots
i la boira
s'esveia
per allà on passaven
de tan forta
com era la llum
del seu murrió.
Així va ser
com en Rodolf
va ajudar
a repartir
tots els paquets
i no només
aquell any
no,
no us penséssiu.
Des d'aquell vespre
de Nadal
tots els anys després
en Rodolf
feia aquesta feina
encara que el camí
es veiés de meravella.
Acabava molt cansat
però també
molt més feliç
que cansat
perquè li agradava
molt i molt
de ser útil
i fer feliços
tants nens i nenes.
I heu de pensar
i creure
i creure
i pensar
que encara ara
en Rodolf
ajuda el pare Noel.
I hagi boira o no
plogui o nevi
Santa Claus
encara confia
en aquest renc
perdut tots els regals
en una sola nit.
La nit de Nadal
com a la nit de Reis
convé dormir força
i anar d'hora al llit.
Si passa
o beure aigua
i veieu per la finestra
lluny
lluny
un llum vermell
i intens
no penseu pas
que és un avió
o una nau de l'espai
una nau extraterrestre
o qualsevol altra cosa
que us vulguin
fer creure els grans.
Només vosaltres
els que haureu
escoltat aquest conte
sabreu
que és en Rodolf
aquell ren
que tenia
el nas vermell.
pocs
i han arribat
marx
i ha
sigut
una
avi
una
inspector
eixerit
banyarí
Alegra, cabrioles, cometa, cupido, llampec i elegant.
Però no heu d'oblidar que també hi ha un ren especial.
Prova un ren simpàtic, que té un nas vermell molt xic,
que sense ni adonar-se'n, brilla tot a colorir.
Els altres rems del poble sempre riuen del seu nas,
però saben que les curses els poteixen un mal pas.
I un nen dit de Nadal va dir Santa Claus,
Ei, Rudolf, fes que et brilli el nas, cap al cel em guiaràs.
Els altres rems del poble se'l van començar a estimar
i tots plegats cantaven, a la història passarà.
I un nen dit de Nadal va dir Santa Claus,
Ei, Rudolf, fes que et brilli el nas, cap al cel em guiaràs.
Els altres rems del poble se'l van començar a estimar
i tots plegats cantaven, a la història passarà.
A la història passarà.
Passa un Nadal diferent amb Tarragona Ràdio.
A la història passarà.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
A la història passarà a estimar i tot l'altre.
Fins demà!