reportatges sobre Tarragona que es van emetre en el seu moment a l'espai La Revista
i coincidint també d'alguna manera amb l'enominació de Tarragona, de Tarraco,
com a patrimoni de la humanitat.
A més a més, Salvador Alcius és actualment el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Saludem Salvador Alcius. Bon dia, Salvador.
Hola, bon dia.
I felicitat i enhorabona per aquesta distinció.
Molt bé, moltes gràcies. Jo me'n sento molt honorat.
De fet, Salvador Alcius ha fet durant els últims mesos un recorregut amplíssim per Catalunya.
De fet, el continua fent buscant algunes de les tradicions, de les imatges,
dels ambients i dels escenaris més significatius del nostre país.
Quina imatge té un periodista com Salvador Alcius de la ciutat de Tarragona?
Home, a veure, en aquests recorreguts que faig per Catalunya,
ja des de fa tres anys he tingut dues vegades ocasió de passar per Tarragona Ciutat,
a part que n'he recorregut moltes de comarques, diguem, adjacents.
I pel que fa a Tarragona, doncs, sempre m'hi he trobat benvingut,
sempre he fet descobertes noves.
És a dir, que tens la sensació que és una ciutat d'aquelles que es pot dir no te l'acabes.
Doncs bé, Tarragona és contenta de les ciutats que ara ja no te l'acabes en un dia ni en dos.
La prova és que quan va haver-hi la nominació com a patrimoni de la humanitat
vaig pensar en fa un any o dos que ja varen fer Tarragona
i des d'aquesta perspectiva històrica, arqueològica, potser serà redondant.
I no, no, la veritat és que les persones que m'acompanyaven
em van fer descobrir altres aspectes, altres indrets,
que em van permetre fer reportatges ben diferents
als que havia fet només dos anys abans.
I li queda, a nivell personal, alguna imatge concret,
alguna imatge especial de la ciutat?
A veure, en diré una que potser semblarà una mica frívola,
però és que quan em parlen de Tarragona,
últimament sempre me n'en recordo d'allò.
I em penso que aquesta va ser la primera vegada,
no la segona vegada que vaig venir a fer algun d'aquests reportatges.
Allò d'entrar en una botiga d'esports a provar-me unes vambes,
això era ficció, diguem-ne, no em feien falta aquell dia unes vambes,
però ho van fer a efectes televisius
i estar-me acordant les vambes per veure si m'anaven bé
i tenir a sota no sé quin element era de l'antic seren romà,
és a dir, hi ha una botiga d'esports que té el terra translúcit
i permet això veure a sota el que hi ha.
Per això em acordava les vambes,
perquè era una manera d'ensenyar en un sol plànol allò que jo estava fent
i que a sota mateix hi havia aquelles restes,
com després en l'últim reportatge em van portar a una pizzeria
on passava 3 quarts del mateix, etcètera.
Això és el que crec que resulta atractiu de Tarragona,
evidentment, com no, de la seva immensa oferta monumental,
aquesta sensació que estàs caminant misteriosament
sobre un passat esplendorós.
Com dèiem, la distinció que rebrà aquest vespre Salvador als Cius
és per la difusió que a través d'aquests reportatges de l'Espai
i la revista va fer a nivell de tot Catalunya de la ciutat de Tarragona.
Des d'aquesta perspectiva, Salvador,
tu creus que Tarragona és una ciutat poc coneguda
pel conjunt de ciutadans de Catalunya?
Sí, segur, però també es podria dir el mateix de Girona,
o es podria dir el mateix de les Seus d'Urgell.
Durant molt de temps hi ha hagut l'adèria d'anar a veure coses a l'estranger,
de fer, de vegades, canviar de continent, saltar els mars per anar a veure coses,
i la gent s'està adonant cada vegada més que l'extrasbarsal, per exemple,
serveix per, en un parell d'hores, anar a veure coses tant o més impressionants,
coses que es poden veure a 2.000 quilòmetres o a 10.000 quilòmetres de distància.
I això fa que el turisme interior al nostre país s'estigui revifant
d'una manera absolutament impressionant.
Això i una altra cosa que també m'agradaria assenyalar,
que és de les descobertes que ha fet durant aquests 3 anys de córrer a Catalunya,
que és que a les comarques, a les ciutats petites, a les ciutats mitjanes,
a les ciutats una mica més grans, etcètera,
hi ha gent jove molt preparada per anar articulant aquesta oferta,
tant des del punt de vista cultural, d'oferta cultural,
com des del punt de vista gastronòmic, com des del punt de vista dels serveis,
de l'allotjament, etcètera.
I això és clau, el fet que hi hagi gent que hagi anat a estudiar la carrera allà on fos,
en el cas de Tarragona, quedant-se a Tarragona mateix,
però que després no hagi tingut la temptació d'anar a treballar necessàriament
a una gran empresa, a una gran corporació, a fora l'estranger, etcètera,
si no que hagin dit, no, no, jo em quedo al meu lloc,
i em quedo al meu lloc per articular des d'aquí una proposta,
diguem, de millora d'això que tenim,
de poder ensenyar a la gent això que tenim.
Això, aquests personatges, eh?,
gent de 25, de 30 anys que han fet aquesta opció,
crec que estan fent un gran servei al país en aquest sentit.
És una mica el mateix que passa amb els mitjans de comunicació,
és a dir, l'haveria d'anar a treballar necessàriament
a un gran mitjà de comunicació ha anat sent substituïda
per la convicció de dir, no, no, escolta'm,
està molt bé quedar-se en una ràdio local,
quedar-se en un mitjà de... en un diari, en una revista comarcal,
perquè això és tan important com feu a qualsevol mitjà de la General.
Si feia aquesta pregunta anterior, Salvador, sobre el coneixement o no,
que té Catalunya de Tarragona,
ho deia perquè hi ha la sensació, entre molts sectors aquí,
de les comarques del sud, que justament Barcelona,
que és la capital del país, mira molt al nord,
mira molt a determinades comarques i mira molt poc al sud,
mira molt poc cap a Tarragona.
Sí, potser és veritat, però cada vegada ho és menys, eh?
O sigui, jo mateix, eh?, a veure, jo no em fa res
i no crec que ningú s'ofengui perquè ho reconegui
que per tradició familiar o per X motius,
doncs jo havia enfilat moltes més vegades,
abans de fer aquesta feina que faig ara,
havia enfilat moltes més vegades l'autopista, diguem,
en direcció nord, sortint de Barcelona, que no en direcció sud.
Això és real, jo reconec que jo tenia un dèficit de coneixement
de les comarques del sud.
Aquesta feina m'ha ajudat a esmenar-ho, aquest dèficit.
Però jo cada vegada sento, diguem, més gent coneguda,
coneguda meva, allò que en un ambient, el que sigui,
d'amics, de companys de feina, etcètera,
diuen, no, mira, aquest cap de setmana ens n'anem cap a...
i aquest capa té al darrere, doncs,
alguna comarca, diguem-ne, meridional, no?
Es digui Priorat, o es digui Baix Ebre,
o es digui Montsià, o bé, es digui...
Tarragonès, és a dir, les ciutats de Tarragona,
en el sentit de dir, anem a descobrir-lo perquè val la pena.
Això està passant, jo crec, cada vegada més,
i, per tant, són, podríem dir,
certs tòpics que s'alimentaven de realitats abans,
però que esperem, eh, esperem que cada vegada
es converteixin només això en un tòpic.
Ja dèiem amb la presentació que Salvador Alcius
és el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
per cert, per poques setmanes, perquè...
Això no va dir.
D'aquí un mes, justament, hi haurà eleccions,
hi haurà el relleu de Salvador Alcius en aquest càrrec.
En qualsevol cas, com a degà del Col·legi de Periodistes,
també com a persona que treballa en un mitjà de comunicació
d'àmbit nacional, que és TV3,
avui que parlarem de comunicació local
i que l'acte de la concessió del Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona
té unes connotacions, també, de mitjans locals.
Com veus el panorama en un país com aquest,
com el nostre, el panorama de la comunicació local,
en un món també cada cop on prima més, segurament, la globalització?
Sí, a veure, jo veig amb molt d'optimisme,
però deixa'm fer constar que això no és una cosa que jo la digui ara,
sinó que quan jo vaig començar a fer de professor de teoria de la comunicació
als anys 70 a la Universitat Autònoma,
ja, aleshores, em comptava entre els que pronosticàvem un gran futur
per a la comunicació local.
Justament, aleshores, es deia, a la llarga,
els mitjans que aniran reixint seran els de caràcter més generalista,
els més globals, com es diria ara,
i els petits, és a dir, els d'abast local,
els que ho tindran més complicats seran els d'abast mitjà,
i aquesta, diguem-ne, profecia s'ha complert amb bastanta precisió.
És evident que es necessita que hi hagi grans corporacions de comunicació
multimediàtiques, per sort o per desgràcia.
Ara no entenem a analitzar si la concentració empresarial és bona o és dolenta,
però, en tot cas, això, aquest és un fet,
i al costat d'aquest fet hi ha l'altre,
i és que la comunicació humana necessita capilaritat,
necessita proximitat, i, per tant, és normal,
i era previsible que els mitjans de bas local
també tinguessin una gran puxança.
Tenen bona salut ara mateix a Catalunya els mitjans locals, segons tu?
Jo crec que sí, jo crec que sí,
i, vaja, només cal veure les bufetades que hi ha
quan es reparteixen emissores de freqüència modulada,
o sigui, freqüències, per part dels organismes oficials
o la quantitat d'iniciatives que hi ha en aquest sentit,
i, a més a més, el món electrònic continuarà
també donant moltes oportunitats en aquest sentit.
Salvador Cius, periodista,
de gana al Col·legi, per poques setmanes
del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Gràcies per atendre aquesta trucada.
Perdona, puc fer una petita explicació molt ràpida,
i és que em vull disculpar públicament,
i aprofito, diguem, l'antena,
perquè jo, a les vuit, avui no podré ser
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona,
perquè estic fent classe.
Estic fent un taller de televisió amb estudiants de la Pompeu Fabra,
i és un tipus d'activitat que és molt difícil deixar-la,
diguem, o delegar-la en una altra persona.
I ja quan m'ho van dir ja fa unes quantes setmanes,
em vaig disculpar per avançada,
dient, escolta, ho sento molt,
però de cap manera podré ser allà a les vuit.
El que sí que faré serà arribar més tard
i afegir-me a l'hora de sopar a la vostra celebració.
Doncs ho celebrarem, encara que siguem una miqueta de retard.
Gràcies per participar aquesta nit
dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona
i dels 15 anys d'aquesta casa de Tarragona Ràdio.
Gràcies, Salvador, i fins a la nit.
Encantat, fins després.
Salvador Cius, una de les persones,
un dels periodistes que rebrà aquesta nit
una distinció especial al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona,
encara que ell, com ara es disculpava,
arribi una miqueta més tard per qüestions de feina.
Serà un acte, el primer a partir de les vuit,
al Saló de Plens, com dèiem,
que serà l'escenari d'aquest acte de lliurament
del primer Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona
que es fa coincidir amb el 15 aniversari
d'aquesta casa de Tarragona Ràdio.
Tota una sèrie d'actes
que organitza l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
La seva presidenta,
la regidora de l'Ajuntament, la senyora Maria Marcela Martorell,
també ens acompanya aquest matí en directe.
Senyora Martorell, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Està tot a punt per la celebració d'aquest vespre?
Bé, això jo crec que més que la presidenta
ho heu de dir vosaltres,
que sou els autèntics artífecs
de tota la jornada d'avui,
de tots els dies que han precedit
i dels 15 anys de Tarragona Ràdio.
Per què un premi?
Per què la convocatòria d'un premi
coincidint amb aquests 15 anys
de l'emissora municipal de la ciutat?
Doncs bé, perquè la nostra ciutat,
en els últims anys,
ha anat establint plèmits, per exemple,
de composició, ciutat de Tarragona,
premis literaris, ciutat de Tarragona,
i consideràvem que precisament
l'Ajuntament no té cap empresa
que es dediqui als premis literaris
ni a la composició,
però en canvi sí que té una empresa
que és una empresa de comunicació,
com és l'empresa municipal de mitjans,
i també té un espai comunicador,
com és el Boletín Municipal
i molt especialment Tarragona Ràdio.
Per tant, coincidint aquests 15 anys
de Tarragona en ràdio
i coincidint amb paper
com a comunicador,
com a informador,
com a emissora
que ha viscut el pols de la ciutat
al llarg d'aquests 15 anys
i que l'ha transmès,
i sobretot en moments a vegades difícils,
que ha sigut una miqueta la referència,
que és el seu paper
com a emissora municipal,
precisament per tot això
vam creure que era molt oportú
instaurar aquest premi,
crear aquest premi,
i així ho va acordar
el Consell d'Administració
de l'Empresa de Mitjans,
per unanimitat,
i fer-lo coincidir,
aquest primer,
també amb la celebració
d'aquests 15 anys.
O sigui,
fer-lo coincidir
aquesta celebració
dels 15 anys
precisament amb el lliurament
d'aquests primers
Premis de Comunicació
a Ciutats de Tarragona.
En qualsevol cas,
la concessió del premi
arriba també coincidint
amb aquest 15è aniversari.
Recordem que aquest vespre
rebran les distincions
Salvador Alsius,
com dèiem,
també Lluís de l'Olmo,
al Diari de Tarragona,
com a Diari de Gà de la Ciutat,
hi haurà una menció especial
a títol pòstum
a dos periodistes
que ens han deixat
en els últims anys,
com Javier Pedrol
i Fermí Morera,
i també,
d'alguna manera,
es reconeixerà
el paper dels promotors
d'aquella Ràdio Fòrum,
la primera emissora municipal
del centre de la ciutat
que es va crear
fa 15 anys.
Tot plegat,
un model de ràdio
molt diferent
la de fa 15 anys
a l'actual.
Ahir, justament,
en aquest programa
reuníem alguns dels presidents,
alguns dels regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
que han presidit
la Ràdio Municipal
en aquests 15 anys.
Tots ells coincidien
en remarcar les diferències
d'aquella època a l'actual,
però també en la necessitat
que una ciutat
de les dimensions de Tarragona
tingui un mitjà
de comunicació propi.
Vostè també coincideix
com a actual presidenta
de l'empresa?
Sí, totalment.
Bé, jo crec que
qualquer medi,
qualquer empresa,
com qualquer persona,
fa una evolució
al llarg dels 15 anys.
Vull dir,
no és el mateix
als començaments,
com va ser
Tarragona i Ràdio Fòrum,
com que no,
per exemple,
Tarragona Ràdio,
que és l'actual.
Passen moltes coses,
hi ha tota una sèrie
d'evolució
de la mateixa mitjà,
de la mateixa empresa,
però també és perquè
hi ha una evolució
molt important
de l'entorn,
de la ciutat,
de la societat,
del món en general.
Per tant,
és molt normal,
però per mi
és importantíssim
que una ciutat
com Tarragona
disposi
d'una emissora
municipal,
perquè,
en l'últim cas,
com a lligam
entre el que és
l'Ajuntament,
entre el que és
la municipalitat
i el que és
el ciutadà,
aquesta emissora
fa una funció
molt important.
Per tant,
a més a més,
com a emissora pública,
es pot permetre
també a vegades
uns determinats
programes,
unes determinades línies
que les emissores
privades,
senzillament
perquè són
emissores privades,
no ho poden fer-ho
perquè es veuen
molt més lligades
a vegades
a el que és
la línia
de la pròpia empresa,
mentre que
una emissora municipal
no té tant
aquestes dependències
i especialment
també
l'està
molt
principalment,
o jo diria
quasi totalment,
sufregada
per al mateix
Ajuntament,
també permet
que
no pugui
a vegades
fer programes
que potser
no tenen
una audiència
tan elevada
com tindria
que buscar
una ràdio
comercial,
una ràdio
privada
o un mitjà
privat,
sigui el que sigui,
i tot això
jo crec que
a vegades
pot anar
a sectors
molt concrets,
a vegades
més petits
del que seria
el sector global
d'audiència
d'una ràdio
i que és
molt important.
Per tant,
coincideixo totalment
amb el que van dir
els anteriors presidents
de l'empresa
ahir
i crec
sincerament
que és molt necessari
el manteniment
d'una
emissora
municipal
a qualsevol ciutat,
però molt especialment
a la nostra,
perquè també la nostra ciutat
té un pols
que jo crec que allò
com deia el Salvador
els Ius
que a vegades
hi ha coses
que hi ha
tòpics
que es van mantenint
però que al final
no tenen un fonament,
la nostra ciutat
era una ciutat
que tradicionalment
es deia
que no hi havia
activitat,
que la gent
no es mobilitzava,
jo crec que precisament
aquest és un tòpic
que ha desaparegut
totalment
perquè també
ha desaparegut
la realitat.
És una ciutat
que es mou molt
i totes les emissores
en general
podeu respondre
molt a aquesta necessitat
de difusió
i molt especialment
l'emissora municipal.
Aquest 2001
celebrem 15 anys,
el futur més immediat
de la ràdio
i de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
quin és?
Bé,
esperem que el futur
més immediat
i la celebració
podríem dir
no dintre del mateix dia
ni com a celebració
de festivitat
però jo crec que sí
que tots farem una festa
quan ho logrem
seria el trasllat
de l'emissora
a uns nous locals
per molts motius
perquè com dèiem
l'emissora
han passat 15 anys,
hi ha hagut
una gran evolució,
l'emissora disposa
d'una gran quantitat
de persones
que venen dia a dia
a la pròpia emissora
a intervenir
i el lloc
en què està
de situació
és molt bo
perquè és la Rambla
però
amb el sentit
del que és pròpiament
la ubicació
la falta
per exemple
d'ascensor
la impossibilitat
de salvar
les barreres
arquitectòniques
tot això
fa que realment
ens tinguem
que buscar
un altre lloc
d'ubicació
i això
és amb el que
en aquest moment
estem treballant
esperem que dintre
d'aquest any
que en principi
així té que ser
puguem celebrar
realment
jo diria
per comoditat
de totes aquelles persones
que venen
i de totes aquelles persones
que s'acosten
a buscar
les entrades
o buscar
les diferents coses
que es van sortejant
les samarretes
els bolígrafos
puguin vindre
a un altre espai
molt més cèntric
molt més adequat
i especialment
pels professionals
que treballen
a la ràdio
per tots vosaltres
que a vegades
és una miqueta
realment
inadequat
el lloc
amb el que s'està treballant
i les condicions
que a vegades
vosaltres
heu de treballar
jo crec que tant
els antics presidents
com jo us ho agraïm molt
perquè
no se nota mai
a vegades
aquestes mancances
però jo crec que
igual que m'han passat
aquests 15 anys
ja és el moment
de posar fi
i que puguem tindre
aquest nou espai
doncs esperem
que aquest nou espai
es pugui estrenar
al llarg de l'any 2002
avui el que de moment
celebrarem
seran els 15 anys
de Tarragona Ràdio
amb aquest acte institucional
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
i després amb un sopar
a l'Hotel Imperial
Tarracó
el resum del més destacat
d'aquest acte
de l'Ajuntament
el tindreu també
per cert dilluns vinent
en aquest mateix programa
i d'aquí una estona
continuarem parlant
d'aquesta festa
recordant
la memòria
de dos companys periodistes
que ens han deixat
en els últims anys
d'aquí una estona
traçarem el perfil
de Xavier Pedrol
i de Fermí Morera
amb dos companys
que van compartir
amb ells
moltes hores de feina
ho deixem de moment aquí
Maria Mercè Martorell
presidenta de l'empresa
municipal de mitjans
de comunicació
moltes gràcies
i també l'enhorabona
gràcies a vosaltres
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
gràcies a vosaltres