Podríem dir que fins ara ha estat director de la Cavalcada de Reis de Tarragona,
però de fet ha estat a la comissió de la Cavalcada de Reis
a prop de 57 anys, a banda de la seva presència activa
en moltíssimes entitats de Tarragona,
Patronat Municipal de Castells, Casal Tarragoni, Associació La Salle...
En fi, qui no coneix en Josep Maria Ferrer en aquesta ciutat?
Josep Maria, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
57 anys, jo tinc la sensació que vostè el van portar als Reis.
Quasi, quasi.
No, no, sincerament ja...
Llavors anàvem amb pantalons golf, no anàvem amb pantalons llars,
perquè primer s'anàvem amb pantalons curts i després posàvem pantalons de golf
i després venien els llars.
Però quasi, quasi, eh?
Jo ja anava amb pantalons golf.
Quasi, quasi.
El van portar als Reis, a vostè, tants anys, dins de l'organització.
El que sí et puc garantir és que els últims 57 anys
no he vist mai la Cavalcada sencera.
L'he vist a trossos, l'he vist muntar, l'he ajudat a preparar
i als meus fills mai els he portat a veure la Cavalcada de res.
O sigui que, clar, per què no els has portat a veure?
Perquè tenia feina.
Clar, i tenia feina justament allà, a la Cavalcada.
I tenia feina, a la Cavalcada.
És lògic, no?
Enguany no la podrà veure.
Espero que sí.
Espero que sí.
Serà una visió insòlita per a vostè contemplar-la
des del començament fins al final.
Jo m'ho imagino.
A més a més la tinc gravada.
O sigui que ja sé com és.
Perquè, doncs, si jo no sapigués com és,
malament si un fa una cosa jo no sap com s'ha de fer i com funciona.
Però, doncs sí, em vull creure que em farà molta il·lusió veure-la.
A més a més estic plenament convençut
que els companys que queden de la comissió
la tiraran endavant.
Exactament igual com ho feien fins ara.
perquè a mi se'm posen molts galons.
Se'm diu, és que tu...
No, la Cavalcada la fem tota la gent de la comissió.
La cosa està claríssima, eh?
O sigui, jo era un més de la comissió.
Que potser a vegades estirava.
Però potser alguna vegada em trobava...
El cap visible.
Sí.
No, no, però és que potser alguna vegada,
tot i siguin el cap visible,
quan em donava compte m'havia espanyot tant
que em trobava al mig del llac i deia,
bueno, i ara què he de fer?
O nedes o t'ofegues.
Doncs això passava.
Això passa no aquí a tot arreu.
Per tant, són, com ho diré jo ara,
corresponsables,
tots els components de la comissió, eh?
Josep Maria Ferrer abandona
la direcció de la Cavalcada.
Entre altres coses, ell diu,
home, és que també s'ha de donar pas
a les noves generacions,
però també perquè arriba el moment
que s'ha de cuidar una mica la seva salut,
eh?
I això d'organitzar la Cavalcada i tot plegat
implica un cert estrès
i un moviment, doncs, que Déu-n'hi-do,
que ja toca, no?, descansar una mica.
Mira, mira, jo hi he viscut la Cavalcada de Reis
des que les majestats, quan arribaven a Tarragona,
pujaven a cavall
i al llom dels cavalls pujaven fins a l'Ajuntament
i llavors s'anava fins a la Casa de Beneficència.
Els templates, que ja existien fa molts anys,
jo ja els he conegut quan anaven d'aquesta manera,
els portaven quatre patges espatlles,
cada template.
O sigui que recordo perfectament
que la il·luminació que hi havia a la Cavalcada de Reis
eren unes taeres, unes barres de ferro
amb un, com ho diria jo ara,
com una torreta a dalt, doncs, de ferro forjat,
i tiraven manats de teies,
i allò feia una fumada, però doncs feia llum,
o sigui que després va passar a les bengales,
es va anar modernitzant.
O sigui que jo he viscut pràcticament
la Cavalcada de Reis gairebé
des de la manera que es va començar
l'any 1910 fins a l'any moment actual.
He vist les transformacions que hi ha hagut,
he vist els esforços que ha costat
a la gent de les comissions que hi ha hagut.
Es va interrompre alguna vegada, Josep Maria?
Bé, quan la guerra no es va fer.
Durant els tres anys d'acabat la guerra no es va fer.
Sí, jo encara no era de la comissió llavors,
però jo no recordo que llavors s'hagués fet
la Cavalcada de Reis.
Jo no era de la comissió,
vaig començar a formar part de la comissió
a l'any 1944.
No, perdó, 1944, sí, ja ho dic bé.
Sí, sí, no?
57 anys, exacte.
Jo llavors em vaig integrar a la comissió,
que hi anava...
És que abans la comissió de Reis
no era com municipal.
La comissió de Reis la feien uns ciutadans,
que un bon dia jo recordo noms dels primers,
amb alguns els vaig arribar a conèixer,
altres no,
com per exemple el senyor Bernabé Martí,
el senyor Soler,
el senyor Josep Maria Benos Vidal,
el senyor Ripoll,
en fi, hi havia una sèrie de personatges,
el senyor Climent,
una sèrie de personatges d'aquella època
que feien les coses,
i escolteu, jo he vist escrits
d'inversions a la Cavalcada de Reis
de 300 pessetes muntar una Cavalcada de Reis,
o sigui que ja t'està dit.
Recordo també
quan la Cavalcada de Reis,
seguint fent-la,
la mateixa comissió,
que estàvem ubicats
al Sindicat d'Iniciatives i Turisme,
allà ens deixaven
que veníem
uns talonaris amb segells
de pesseta,
i els anàvem a les botigues
que més o menys podien
vendre una miqueta més
per les dates pròximes
a la Festa dels Reis,
perquè ens les venguessin
quan venguessin un paquet de juguets
dels que hi aferressin
i cobressin la pesseta aquella.
Hi havia una mica de col·laboració
ciutadana, no?
Exacte, per arreplegar algun sentiment,
però és que, cuidado,
n'hi havia que els donaves
un talonari de 25 segells
i te'n tornaven
quan anaves a buscar
els diners,
anaves a cobrar-los,
te'n tornaven 3 segells
que els hi havien sobrat, eh?
O sigui que no és que de dir
tenies venuts els 25,
no, no,
anava així.
Després ja es va fer
d'una altra manera,
llavors ja costava
bastants més calarons,
i llavors es feien uns discos
que deien
este establecimiento
ha col·laborado
en la cabalgata de Reis.
Lo posaven a l'operador
i en donaven 20 duros.
Ja hi havia d'enviar
un senyor que passava,
que anava a repartir això
i que li donaven,
li pagaven
i llavors ell cobrava
la comissió de repartir
tants com n'havia venut,
doncs,
el que fos.
Que si esmentem
als anys 40,
fins i tot 50,
era una època
en la que no hi havia
excessives mostres
de tradicions al carrer
per raons òbvies
i conegudats de tots,
i tampoc no se li donava
la importància,
probablement,
que se li va donar
anys després,
no?
Bueno, perquè no es coneixia tant,
no, no,
la cosa va anar,
mira, jo recordo...
No hi havia tanta implicació.
No, jo recordo
que era una cosa
més aviat freda,
perquè, ja dic,
anaven els tres reis
llom dels corresponents
i uns cavalls,
llavors hi anaven uns patges
que portaven unes escales,
el coll,
hi anaven els patges aquests
que portaven el templet
de la princesa i del príncep,
també hi anaven uns servents
que anaven amb el camel i l'elefant
i el dromedari,
però de carrossa
això no hi havia res absolutament,
les carrosses van ser posterior,
ja més cap aquí,
o sigui que ja van ser
quan...
quan...
potser era l'època
que era alcalde
el senyor Vilar Guix,
perquè llavors recordo
que els que muntàvem
la cabalgata de reis
érem quatre entitats
de Tarragona,
la congregació mariana,
l'escola de maestria,
i el Club Maginet
i l'Associació La Salle,
i cada un,
cada any ens cuidàvem
d'organitzar l'arribada
d'un dels reis
i fèiem rotatiu
i el que sobrava
aquell era el que es cuidava
que les comparses estessin alhora,
que complissin,
que sapiguessin
el que havien de fer,
sempre de manera
i lògicament
d'acord amb les necessitats
que les majestats
quan arribaven aquí
et condicionaven,
et deien
escolteu,
això hem de fer això,
hem de fer això,
nosaltres,
perquè no manàvem nosaltres
i no encara.
No, no, manen els reis.
Manen els reis.
Per tant,
doncs,
s'ha de fer de la manera
que ells creuen.
I així anàvem funcionant.
Fins que hi va haver un moment,
em vull creure que era
pels anys 70,
que hi va haver un senyor
governador civil
que un bon dia
ens va cridar
i ens va dir
esto no puede ser.
La fiesta de los reyes
és una fiesta ciudadana
y la tiene que montar
el ayuntamiento.
Ja m'he d'anar a escoltir.
Un decret llei, quasi.
Haurà de muntar
l'ajuntament
però nosaltres no som qui
per dir-li a l'Ajuntament,
senyor alcalde,
que la cavalcada de res
l'orint
li diu vostè
que és governador, no?
No, ens va cridar.
Recordo que ens va convocar
un bon dia
i va vindre
el senyor alcalde
i vam anar
tres o quatre
de la comissió.
I va dir que res,
que ells se tenia
que muntar
i que ja se preocuparien
i llavors
es va fer
mitjançant
la campanya de Nadal
que es feia,
que la feia
a Ràdio Tarragona.
el Club Maginet
va fer una carrossa,
l'Escola Maestria
va fer una altra carrossa
i així es va anar
començant a poblar
la Cavalgata de Reix
amb carrosses.
Després,
lògicament,
ja la comissió,
d'acord amb l'Ajuntament,
vam anar fent
més o menys,
no sé,
amb una despesa
més o menys important,
doncs vam anar
muntant les carrosses
de les majestats,
vam buscar
la plataforma,
el vehicle adient
per muntar
una carrossa
ja que quedés
permanent
per cada rei
que no arribés
per poder
el traslladar
des del...
La Cavalcada
ha guanyat
en els últims anys,
en conseqüència,
els Reis d'Orient
també han guanyat
en qualitat de vida
en arribar a la ciutat
de Tarragona
perquè fins i tot
tenen l'ajut dels bombers
que els lleixen les escales
perquè pugin a les cases
que abans pobres
havien de pujar
com podien, no?
Efectivament,
ho havien de portar jo
que hi he tingut la sort
de...
Gairebé tots els anys,
els últims anys
principalment,
des de tots els anys
que he estat president,
he tingut la sort
de poder anar
a recollir-los
amb el remolcador
que els apropem
al port de Tarragona
el vaixell
que venen ells
amb l'Estel d'Orient
i sincerament
jo he quedat sorprès
en veure aquell vaixell
de la manera que està
perquè no venen
només de Tarragona
com és natural.
Aquí a Tarragona
hi deixen una quantitat
de joguines impressionants
i regals
però és que
d'aquí a Tarragona
se'n van a un altre lloc
i no paren
o sigui que
la cosa està claríssima.
Llavors què passa?
Que aquesta santa gent
han de vindre
molt preparats
i han de tindre-ho
tot molt ben organitzat
perquè si no
es trobarien
amb moltes dificultats.
No podrien atendre
totes les peticions
que tenen,
les exigències
diem-ho així
perquè encara que no ho sembli
potser se'ls exigeix
una mica, no?
Això són els reis
i són macs.
Aprofitant una mica
la cosa és així, eh?
Josep Maria,
jo una vegada recordo
que parlen amb tu
de les anècdotes,
anècdotes n'hi ha moltíssimes,
però alguna vegada
has explicat
coses de la cavalcada
que ningú s'adonava
que deies
com és possible
allò de tema
perquè la cavalcada
pogués continuar
o perquè no s'aturés
en un punt
per circumstàncies diverses?
Bé, això són coses
que s'han de resoldre
sobre la marxa
i has de tindre
una mica de valor
i potser el que va davant
que sigui
ja no diré
jo o l'altre
el que sigui
que va al davant
doncs ha d'agafar
una mica la responsabilitat
i ha de dir
això
fem-ho així
i endavant
o sigui
que la cosa no pari
per exemple
recordo un any
que al carrer de Podaca
una carrossa
la carrossa de l'estrella
que portava
un equip de bateries
impressionant
que passava
un munt de diners
l'estrella aquella
lluminosa
i vam tindre
la mala sombra
que es va arredentar
una de les rodes
del darrere
del remol
que clar
allò tocava a terra
carrossa
al mig del carrer de Podaca
i la resta de cavalcada
que pujava al darrere
què hem de fer
de seguida
vam agafar
i vam dir
vinga
arrosseguem-la
encara que només sigui
amb una roda sola
arrosseguem-la
completament tocant
a la cera
que puguin passar
les altres carrosses
pel costat
vam fer baixar
tots els nens
que havien anat
a rebre el rei
i que anaven
amb aquella carrossa
i els vam repartir
amb les altres carrosses
que hi havia
i aquella carrossa
la vam deixar allà
llavors ja
entre el xòfer
de la carrossa
i el personal
de la brigada
que al darrere
venien amb un cotxe
venen amb un cotxe
per si hi ha algun problema
i és un problema
doncs transitori
i és poder-lo resoldre
a l'acte
van reparar
segurament que
havien de canviar la roda
no ho vaig veure
i es van dur la carrossa
al canviar cap al magatzem
però doncs
era un tema
que t'hi pots trobar
i dius
hòstia
i què fem ara?
no
s'ha de preveure
que pot passar aquestes coses
o et pots trobar
per exemple
a la Rambla
que ens vam trobar
potser
no sé si l'any passat
o l'altre
no recordo prou bé
que el tombar
al final
allà a Roger de Llúria
no sé si
el xòfer
no va agafar bé
el tomb
o què
la qüestió és que
va quedar trebat
de davant i del darrere
o sigui que la carrossa
es va quedar bloquejada
no podia girar
i jo deia
com és que no ve
com és que no ve
què passa
què hem de fer
hem de fer alguna cosa
i me'n vaig anar cap allà
suat
això que feia fred
perquè normalment
el 5 de gener fa fred
doncs me'n vaig anar
cap allà suat
i què passa
que no d'allò
oh és que si tirem
tocarem
escolta
no podem parar
com sigui
i li vaig dir
escolta'm a mi
i no et preocupis
que si passa alguna cosa
serà culpa meva
tu tranquil
tira una mica enrere
va fer la maniobra
de la manera que jo li vaig dir
vam escantonar una mica
una mica
una secció de dalt
que va tocar
contra una rama de l'arbre
vam tindre la sort
que la rama de l'arbre
doncs va brincar
i no va trencar
tot el que podia haver trencat
perquè si hagués aquí pogut
més d'una rama
una rama cruixuda
un tronc ja
potser haguera fet
una mica més de mal
pràcticament
no se'n va enterar ningú
però el cavalcada
va continuar
són coses que tenen
la seva importància
recordo que un altre any
ja parlo de més enrere
més enrere
a la rambla
els quatre que portaven
el templet del príncep
van dir que
que ells no podien més
ho sentíem molt
que el rei
que el rei
els castiguessin
que els hi fessin
el que fos
però que ells
no el portaven
esclar
què fem?
aquests que portaven
els reis a pes
aquests portaven
els dos templets
dels príncep
sí que no pesen massa
però portar-lo des del carrer real
fins a l'arambla
n'hi havia un que no podia
pobret
i bueno què fem
i llavors hi havia
d'encarregat a la brigada
el senyor Bufarull
que també era un entusiasta
de la calgata de reis
Bufarull què fem?
o coix què fem?
no ho sé
veurem a veure
de quina manera
ho podem resoldre
a veure si
algú
encara que sigui posar
i dic
mira saps què?
d'aquí l'ajuntament
agafa un braç tu
i un braç jo
i ara tens el senyor
Bufarull i jo
jo llavors no era president
la veritat sigui dita
jo era un més de la comissió
i vam portar
el templet aquell
fins a l'ajuntament
nosaltres dos
és una anècdota boníssima
i tant
encara va arribar
hem parlat fins ara
del que ha estat
la cavalcada
durant tots aquests anys
des de dins
des de l'organització
jo imagino que
per a vostè
i per a totes aquelles persones
que hi eren
una de les coses
que més els va sorprendre
en els últims anys
parlem
és la quantitat de gent
que de mica en mica
s'ha anat aplegant
a contemplar aquesta cavalcada
fa 20-30 anys
sí que hi anava
molta gent a veure
la cavalcada
però com ara
aquella jornació
que la ciutat es paralitza
que estàs a la Rambla
i mires
que venen
que venen
no encara no venen
i esperes hores i hores
gent que agafa puesto
clar
això
fa 30 anys
no hi era
mira
això
sincerament
a mi
personalment
i em vull creure
que la resta de companys
m'ha fet
el que
no et desanimessis
i procuressis
continuar
un any més
un altre any més
davant de la cavalcada
de Reis
per què?
tu t'imagines
la il·lusió que fa
quan veus aquell nen
que està pendent
que arribi el Reis
i veu que arriba el Reis
i el crida
Rei
Rei
Senyor Rei
Senyor Rei
la il·lusió que aquell nano
allò no es paga
diners no es paga
i diu dels nens
però déu-n'hi-do
sembla que els pares i els avis
també se canvia la fesomia
és que la cavalcada
de Reis
es fa pels nens
però en disfruten
els pares
i els avis
els pares i els avis
en disfruten
que això és importantíssim
i tant que sí
i tant que sí
i a més a més
això que dius
que cada any
s'ha anat introduint
algun canvi
perquè doncs
amb el mateix pressupost
anys enrere
sí
el pressupost fa
10 anys
que pràcticament
no s'ha mogut
o sigui que
estem jugant
al voltant
de 4 milions de pessetes
i no s'ha mogut
mira l'últim any
hi va haver una banda
de música més
ni hi havia 3
ni hi van haver 4
si no
cada any
cada any
que han fet una carrossa nova
han fet vestits
perquè
el fer una carrossa nova
comporta
que has de poder
portar
a la cavalcada
20 nanos més
que aniran a rebre
els reis
dones opció
que 20 xiquets més
puguin integrar-se
a la cavalcada
els hi has de fer vestits
doncs això costa uns diners
per força
cada any
quan es fa una carrossa
s'ha de fer el vestuari
per la canalla
a banda
que n'han d'anar
anant reposant
algun
que es fa molt bé
perquè encara que només
es portin una vegada a l'any
s'ha de rentar
i sempre hi ha
algun desperfecte
a casa
potser sí que la senyora
de la casa
o la costurera
doncs et repararia allò
però allà no tenim
ni senyora de casa
ni costurera
llavors ho has de portar
a arreglar
i et costaria més
portar-ho a arreglar
que agafar
i fer-ne un de nou
tot això
s'ha anat tirant endavant
els últims anys
hem integrat
la guàrdia urbana
a cavall
hem aconseguit
que els cavallistes
l'escamot de cavallistes romans
que van
al davant
els vestits que porten ara
ja són propietat
de la comissió
de la cavalcada de reis
els clarins
que toquen els clariners
que van
a dalt de la carrossa
de l'Ardebrà
els clarins
també són propietat
de la comissió
també els hem comprat
o sigui que
hem anat millorant
el conjunt artístic
de la cavalcada de reis
jo imagino
que el dia 5
de gener
a la tarda
quan arribin els reis
tot i que el Josep Maria
ja no està al capdavant
de l'organització
de la cavalcada
els reis el voldran saludar
perquè cada any ho han fet
i home
esperar que el saudí
però prèviament
el Josep Maria
tot apunta
que rebrà
un reconeixement
de la ciutat de Tarragona
concretament
la medalla de plata
de la ciutat
per la seva vinculació
a moltes entitats
tarragonines
esmentàvem algunes
a l'inici de la conversa
jo perdoni senyor Ferrer
que no li faci el currículum
perquè és amplíssim
però jo imagino
que aquest guardó
tot i que ja en té d'altres
de reconeixement
a la ciutat de Tarragona
tenint en compte
que abandona el càrrec
doncs li deu fer
particular il·lusió
però sí
em fa molta il·lusió
i potser és
el que
el que m'ha fet més il·lusió
de tots els guardons
que tinc
jo tinc
el
el premi
servir
pels serveis prestats
que m'ha donat
el Rotari Club
d'Espanya
tinc el diploma
de serveis distingits
l'any 99
em van fer
Tarragoni de l'any
i lògicament
aquest
és el que m'ha fet
més il·lusió
però
segueixo pensant
el que he dit
cada vegada
que m'han donat
algun guardó
aquest guardó
no en sóc jo
el mereixedor
sinó que són mereixedors
tots els companys
que han treballat amb mi
perquè una persona sola
poca cosa pot fer
necessites un equip
jo sempre recordaré
que quan era jove
doncs ens dedicàvem
a la construcció
a casa nostra
i tenia un paleta
que era
xicot molt simpaticot
i sempre em deia
jo a vegades
doncs em preocupava
el meu terenà
és de preocupar
per les coses
i estar al damunt
i procurar que les coses
rutllin
que vagin bé
procurar contentar tothom
i sempre em deia
no es preocupi
no es posi nerviós
que miri
amb els diners
del propietari
l'intel·ligència
de l'arquitecte
i la meva paciència
ho tirarem
tot endavant
i això em fa pensar
molt i molt
que efectivament
si només tinguéssim
els diners
del propietari
qui ho faria?
Si només tinguéssim
el senyor arquitecte
que és el que fa
els planols
o dissenya
el que sigui
qui ho faria?
Hi ha d'haver
les mans d'aquell
o sigui que les mans
sense
els que posen els diners
i els que hi posen
el cervell
no serveixen de res
o sigui que
i això és exactament igual
jo valoro molt
i molt positivament
el que et reconeguin
una tasca feta
però sempre penso
que aquesta tasca
no la fas sol
que la fas junt
amb una resta
de companys
que treballen
més o menys
uns potser
doncs s'entreguen més
uns altres o tant
això cadascú
tenim un terenar diferent
i som
de la manera que som
però penso
que potser
tots ho mereixen
Josep Maria Ferrer
sens dubte
un home molt apreciat
molt estimat
en aquesta ciutat
i per la part
que a nosaltres ens toca
per la part dels mitjans
de comunicació
no hem trobat mai
una persona
més entregada
que mai
ens ha dit no
quan l'hem convidat
quan l'hem trucat
i quan l'hem necessitat
moltes gràcies
home llavors
ens farà mal educat
si us digués
que només no s'ho mereixeu
moltíssimes gràcies
Josep Maria
per tots aquests anys
enhorabona
per tot el reconeixement
que segur que va
més enllà
d'aquest guardó
que en pocs dies
li lliuraran
el guardó més important
probablement sigui
aquest reconeixement
de tota la ciutat
de Tarragona
gràcies
bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
i que passeu
unes bones festes
gràcies
gràcies
gràcies