a l'Arqueològic. Bon dia, Pilar.
Tenim entre nosaltres també a la Gemma.
La Gemma, que és Gemma Morera, de Còdex al Mosaic.
Bon dia, Gemma, benvinguda.
I jo no sé si he saludat l'Enric Saritjol. Bon dia, Enric.
No, però...
Et saludo ara.
L'Enric ve una mica, jo diria, en qualitat de reconstrucció,
per parlar-nos d'aquelles legions i una mica també
tota la seva experiència, podríem dir-ho així.
En qualitat de l'Enric pots parlar de patrimoni.
De patrimoni també, home, que volíem fer una mica de...
una mica de joc.
No és bon dia, és un esplèndid dia.
Però el sol no acaba de fer acte de presència, eh?
Està molt bé aquí, sí.
És que, aviam, val a dir que l'Enric,
per una raó inexplicable, va amb màniga curta.
Per això va dient que fa un dia esplèndid,
tots estem aquí tapadets amb l'obric,
i ell amb màniga curta, arribat, s'ha tret la jaqueta,
màniga curta.
Això què és, per cridar l'atenció, Enric?
No, perquè diu, no, una eterna primavera,
però és veritat, estem a la primavera eterna.
És que aquest home, això del patrimoni,
ni s'ho pren el preu de la lletra.
Ara sentíem en aquestes informacions
que estem donant com a píndoles, no?,
d'aspectes històrics del patrimoni,
que Tarragona durant dos anys va ser capital,
va ser la capital de l'imperi romà.
Totes aquestes cosetes que es van explicant
de com podia ser aquella vida de Tàrraco,
doncs se'ls ha de donar forma,
i s'han d'explicar d'una manera divertida,
didàctica, atractiva.
Això no és fàcil, oi, Pilar?
No és fàcil, però jo crec que cada vegada més,
des dels centres de patrimoni, des dels museus,
s'està fent una tasca, i en el nostre país,
en els darrers anys, jo crec que s'ha fet
un avenç molt important per fer parlar el patrimoni.
És a dir, tenim el patrimoni, tenim la història,
tenim els textos clàssics,
tot això que comentava ara l'Enric, no?,
de la descripció de Tàrraco, per exemple,
del poeta Florus, que va estar també aquí.
No només vam tenir August i Adrià,
sinó que també vam tenir el poeta, no?,
que va descriure d'una manera maquíssima
com era Tàrraco, i totes aquestes coses
les podem posar en solfa per fer comprensible
el patrimoni, no?, i és una mica la nostra tasca,
o la tasca que s'ha anat desenvolupant
en els darrers anys.
I jo penso que això fa molt més viu,
això que ja veiem cada dia, quotidianament,
quan passegem per la ciutat, que és part del nostre patrimoni,
però fer-lo viu, fer-ho comprensible
amb tots els mitjans que tenim al nostre abast,
que són molts, no?
Jo us convido a que intervingueu quan ho desitgeu,
quan sigui oportú, volem que sigui una conversa
entre amics, entre persones que treballen temes de patrimoni.
Aquesta característica de fer la difusió,
el que no s'ha de perdre mai és el rigor històric,
i jo no sé fins a quin punt no entrany una certa dificultat
poder, doncs, sintonitzar les dues coses.
La dificultat és extrema, i moltes vegades el rigor
a la portada de l'extrem te portaria a col·lapsar-te
i no fer res, és veritat.
La tasca de reconstrucció, a pas que l'objectiu
el tens que tindrà de ser el més rigorós possible,
però és evident que hi ha coses que, per molt que ens empenyem,
no podràs reconstruir mai, en aquest sentit.
Per això jo voldria referir a la reconstrucció
com una part de la divulgació d'aquesta mena que has dit.
Has parlat tu d'una part del que és el patrimoni,
que és la divulgació, que és més o menys l'associació que presideixo,
però s'ha de dedicar una miqueta a nivell particular
amb col·laboració amb museus, amb altres entitats i amb arqueòlegs.
Que és aquesta part de la divulgació a la gent no experta,
perquè nosaltres no volem interferir en les tasques
dels científics ni de les universitats,
que tenen una tasca important, que és la seva.
Per nosaltres la divulgació, crec que és una tasca
que sí que pot fer la gent aficionada
i que ens apassiona a tot el món de l'arqueologia
i del passat, i sobretot del nostre, de la ciutat.
I a part de fer això, aquesta reconstrucció de militars,
però també fem una tasca important, jo crec,
petiteta, però important, que és que gent de Tarragona
tota la vida, que havien estat aquí
i sempre veien les restes arqueològiques
com unes pedres, gràcies a aquesta divulgació pedagògica
estan agafant una passió de protecció
i de coneixement, de poder-sapigar.
Jo tinc membres, ho sap, la merda, que també es coneix,
de l'associació que no sabien res
del Patrocó de Tarragona, que ara és que, bueno,
estàvem agafant les conferències i els seminaris
a la universitat, i ho dic, bastant enlloc
d'una manera increïble. Jo crec que aquest és
el camí, no?, perquè donarem a conèixer
a tothom aquest passat, no solament a la gent
interessada específicament professionalment.
I ha dit una mica de la tasca que ho intentem fer nosaltres.
Home, les jornades de reconstrucció,
de la Tarraco Viva, la merxa que fan les representacions
dels casaments, dels judicis...
Una miqueta de literatura s'hi ha de posar, no?
Home, a veure, és que...
nosaltres tenim una idea de reconstrucció històrica
molt semblant a la idea que té l'Enric i el Magí Serigol.
El que passa és que la diferència que nosaltres posem
en aquesta reconstrucció és que sí que fem una mica
de teatre, de literatura, però és una mica així
perquè la gent vegi aquesta reconstrucció
d'una forma divertida.
És una manera diferent de veure les coses,
però que no deixa de ser una reconstrucció històrica.
El que passa és que nosaltres pensem que per ensenyar
un monument d'una forma didàctica
ha de tenir una mica de moviment, no?
De moviment de la gent, no només del públic,
sinó de la gent que ja està fent aquesta reconstrucció.
Sí? Sí, Magí.
Jo volia dir una cosa, si em permeteu,
que és que divulgació no és vulgarització.
És a dir, jo penso que a vegades,
quan es diu que una cosa és divulgativa,
la gent una mica com se'mitxespanta
i pensa que això no està bé o no és prou científic,
és tot el contrari.
Jo penso que per fer una bona divulgació
hi ha d'haver una boníssima investigació,
una boníssima documentació,
perquè la gent és molt exigent,
la gent que ve a veure les coses.
I la gent quan no està...
Al mes, no?
Cada cop al mes.
No, no, només al mes.
I ho agraeix.
sinó que sap perfectament
quan una cosa està ben documentada i ben feta
i en canvi és divertida, amena,
arriba,
o quan una cosa està malament
i cau pel seu propi pes d'estar mal documentada.
És a dir,
divulgació no és vulgarització
i a vegades,
si volem baixar el llistó de la divulgació
en base a dir
és que això no serà comprensible,
fem una mala tasca,
perquè la gent el que vol
és que sigui comprensible
però que sigui el més precisa possible,
perquè és quan realment ho entén
i s'ho passa bé.
És a dir,
jo penso que la bona divulgació
està basada en una boníssima documentació.
S'ho passa bé,
i a més a més no és que s'ho passin bé,
és que t'ho demanen.
És a dir,
demanen més.
És a dir,
quan dius,
és que això potser serà molt llarg
i és que en serà...
No, no, no,
dius,
escolta,
allò,
d'ememàs,
no?
Vull dir,
això en volem més.
I, per exemple,
l'Enrico,
la Menecio Sarp,
quan a Tarragó Viva,
doncs,
també això,
la gent s'està més estona
a veure si li pots donar
més informació encara,
no?
El que passa és que,
el que dius la Pilar,
és a dir,
explicar les coses,
quan poses una miqueta d'il·lusió,
una miqueta de,
a banda del treball,
diguéssim,
d'investigació,
quan hi ha una miqueta d'il·lusió,
això s'encomana.
I la gent,
això ho rep,
ho percep,
i llavors és quan t'exigeixen
encara més coses,
més estona,
més explicació i tal.
I, per tant,
el que a mi és aquest,
no?
I el que em sembla que...
I això,
a veure,
jo el que vol diria
és que Tarragona,
amb això estem,
crec,
que en general ho estem fent bé,
és a dir,
podem fer-ho millor,
però crec que la ciutat
s'està esforçant en aquest tema,
és a dir,
en el tema de la divulgació
ens estem tots esforçant
i em sembla que entre tots
estem aixecant el nivell bastant,
o sigui,
tenim un nivell bastant alt
i us ho dic només
perquè en les referències internacionals
que tenim,
comencem a estar,
comencem a estar
en un cert mapa internacional,
és a dir,
ja ens comencen a tenir
comunicació de referència,
si més no com a experiments,
és a dir,
com coses que estem fent
per apropar el patrimoni
a la gent,
no?
I això,
jo crec que,
bé,
ho estem fent bé
i hem de millorar,
que és evident,
però que estem en el camí.
La paraula divulgació
ha sortit diverses vegades,
Gemma,
mai el que eren descobertes
i treballs arqueològics
havien ocupat tant l'atenció
dels mitjans de comunicació
més enllà de les revistes
especialitzades com ara,
no?
Allò,
aixequem una coseta...
Ja està,
notícia,
gran titular.
Això també des dels experts,
des dels professionals,
jo no sé com ho viviu,
tot aquest procés.
Doncs,
a través de,
a partir de Patrimoni
de la Humanitat,
doncs jo crec que la gent
s'interessa molt més
per les ciutats,
s'interessa molt més
per tot allò que,
com dius tu,
s'aixeca una pedra
i a veure què surt
sota d'aquesta pedra.
Fins i tot,
ja no només
el que és l'empresa d'arqueologia,
la nostra botiga,
a mi mateix,
doncs,
me pregunten
què aquí,
què tal va això,
què ha sortit aquí,
què s'ha trobat allà,
la divulgació que parlàvem mateix,
no?
Les nostres peces,
totes estan tenent
una tarda explicativa
del que és la peça en si,
no?
Però a part d'això,
la gent que ve de Tarragona
mateixa vol que
afegeixis alguna cosa més
a aquesta peça,
el que deia la Pilar,
vol que la documentació
sigui tot el més concret
i tot el més real possible,
on s'ha trobat,
quan se va trobar,
qui la va trobar,
o sigui,
el que busca la gent de Tarragona
és el que comentàvem,
que tot sigui,
jo trobo això,
que a partir del patrimoni
de la humanitat
s'ha embolcat molt més,
demanen moltes més coses,
volen que les coses
sàpiguen,
les sàpiguen ells
i les puguin explicar
a l'altra gent.
I, bueno,
jo puc parlar d'això,
a més,
a partir del que és la botiga,
que jo he trobat això,
que la gent està molt més
sensibilitzada
amb el que és
la Tarragona romana.
I és curiós
que, aviam,
molts establiments,
ara com mosaic,
hi ha altres mostres
a la ciutat de Tarragona,
allò on no és
la clàssica botiga
on el turista
va comprar un record
de la ciutat,
sinó que des de la mateixa
ciutat de Tarragona
quan et planteges
fer un regal,
ara que s'acosta a Nadal,
la recadeta amb la...
Tu passeges
pels tallers de joieria
de la part alta
i trobes referències
constants al patrimoni
en les joies
que fan els orfebres
de Tarragona.
Vull dir que,
en aquest sentit,
hem guanyat molt.
Si més no,
jo,
veiem com a persona
que passeja
pels carrers de la ciutat.
Ja són objectes
de regal,
la samarreta,
la peça,
la rèplica
d'una peça
que podem trobar
al museu,
tot aquest tipus
de merchandising,
podríem dir
que s'ha format
el torn del patrimoni.
Jo imagino
que és positiu,
no?
Sí,
evidentment,
és un aspecte
de la difusió
d'aquest patrimoni
i també un aspecte
de l'assumpció
d'aquest patrimoni,
és a dir,
que actualment
els orfebres
estiguin mirant
com a referents
als objectes
procedents
de la Tarragona romana,
doncs penso
que és una bona cosa
que els reinterpretin
també,
no només que
mimèticament
els reprodueixin,
això són les reproduccions
i està molt bé,
però també que reinterpretin,
que sapiguem col·locar
aquest patrimoni
en l'època actual,
no?
Jo trobo que són
dos camins
molt interessants
i que jo crec
que hi ha prous mostres
a Tarragona,
tant a nivell
d'exposicions
que s'han fet
com a referents
en base al patrimoni
però d'una actualitat
rabiosa,
no?
com a nivell
de reinterpretació,
com a nivell
que sigui quotidià
aquest aspecte
del patrimoni.
Jo penso
que està molt bé,
no?
En quant a la comercialització
a més,
jo tinc la sensació
també,
parlo en primera persona
perquè clar,
són percepcions
que tinc com a ciutadana
que s'ha optat
per la peça de qualitat.
Sí,
a més,
la gent de Tarragona
és molt de Tarragona
i ja té d'entrar
per la porta
de la botiga
i si sap
molt concretament
el que vol
ja té de demanar
que sigui de Tarragona,
que sigui relacionat
amb la terra corromana
i la peça
la volen ja
una mica de qualitat
que a veure
sense desprestigiar
els típics souvenirs
però volen que sigui
doncs
algú que tingui
molt a veure
amb la ciutat,
que tingui una certa qualitat,
que sigui molt romà
i per això
s'han fet
a partir d'aquí
doncs peces
que tinguin
certa qualitat
i que estiguin
relacionades molt
amb la ciutat.
Hi ha tendències
i modes?
Hi ha tendències
i modes,
sí.
Ara
nosaltres vam optar
per la plata
en el seu moment
a la jolleria
per exemple
perquè la plata
en aquell moment
era un material
que s'utilitzava molt
i que es portava molt
a la moda.
Les peces eren senzilletes
perquè també es portava
en aquell moment
la jolleria
més senzilla.
Sí, i tant.
Quins elements
del patrimoni
ara per ara
són els més susceptibles
de fer aquesta rèplica,
aquest objecte,
aquest record,
aquest regal?
realment no hi ha
un objecte
únic
i típic.
Jo diria
que tot
el que relacionat
amb el món romà
té molta més sortida
que el que relacionat
amb el món medieval,
que Tarragona
té també
molt de món medieval,
però ara
amb aquest empenta
que ha donat
la tàrraco,
doncs buscant
producte que sigui
tàrraco,
que sigui tot relacionat
amb el món de tàrraco
i amb el món romà.
La medusa,
la Nina d'Ibor
i els penjolls
de Nina d'Ibor
i això es veu que fa furor
aquesta temporada,
tot aquest tipus d'elements
que podem veure
l'original al museu.
Aquest és un tema
que no hi parem compte,
però és que són de veritat,
no són rèpliques.
De vegades
te'n vas a Grècia
o a Egipte,
dius,
rèplica de l'original
que està
al Museu de Londres.
Aquí ho tenim tot,
no?
O gairebé tot?
Sí,
a part de que tenim tot...
Què ens falta?
Qui té aquesta part
que no tenim?
Que l'anirà a buscar?
A part de que ho tenim tot
és que aquest patrimoni
que conservem material
ens serveix
per contextualitzar-lo
i situar-lo
en un lloc concret
que és la nostra ciutat,
no?
Que és el passat
de la nostra ciutat.
Jo penso que aquestes coses
són les dues coses
més importants,
no?
Que no és un patrimoni
que, bueno,
que hi ha molts museus
que presenten patrimoni
que es destaca
fonamentalment
en el seu aspecte estètic,
sinó que aquí
podem relacionar
aquest patrimoni
en un lloc concret
que van passar
unes coses concretes
i posant-les totes en solfa
podem explicar
part de la nostra història
que és la que dona
aquest coixí, no?
a la nostra vida, no?
Això jo crec que és fonamental.
I aquí ho tenim fàcil.
Tenim la ciutat,
tenim les restes immobles,
tenim les restes mobles,
o sigui que tenim
una mica tot el conjunt, no?
I jo diria que, a més a més,
tenen un aspecte estètic
molt important, també, no?
Aquestes peces, no?
I per això,
doncs, la medusa,
els mosaics,
per exemple,
les cenefes,
el mosaic dels peixos,
són referents
no per reproduir exactament,
sinó per prendre
aquestes imatges
i fer tot tipus
d'objectes,
paperèria,
jolleria,
reproduccions de tot tipus,
tenir a casa teva
des d'una tassa,
el que vulguis, no?
I això, penso,
que és una mica
la facilitat que té això.
Tot això em sembla
que està fent una cosa
bastant important,
penso jo,
per la ciutat.
És a dir,
la ciutat està especialitzant
en això.
Ens estem romanitzant.
No romanitzant, no.
És a dir,
no,
hi ha ciutats que tenen
tera un nas especial.
Som romans.
Sí, una mica, sí, clar.
A veure,
llavors crec que Tarragona,
és a dir,
està, diguéssim,
en el context del país,
doncs,
ja és bo
que siguem coneguts,
fins ara,
hem de ser coneguts
per la petroquímica
i no només
per la part positiva
de la petroquímica,
sinó per la part negativa.
O sigui,
no per la positiva
sinó per la negativa, no?
Això ha canviat
i això és importantíssim,
també.
És a dir,
que ens percebin des de fora
com una ciutat patrimonialment important
i que això sigui
un dels nostres trets,
penso que ens permetrà
en el futur
tenir un altre camí de progrés
i, per tant,
penso que és una eina
de millorar
la qualitat de vida de la gent
i això és important,
crec jo, no?
És a dir,
ens està ficant
en un altre mapa, no?
Em deia el Magí
fa un moment
que quan les persones
se tancen,
en aquest cas
al Museu d'Història,
algunes de les activitats,
demanen més
i cada cop més.
En temes de reconstrucció,
també cada cop
us demaneu més
vosaltres mateixos, no?
Abans el Renri
també deies
que la gent s'engresca
i jo no sé
fins a on podreu arribar.
I quina manera s'engresca.
Sí.
Parleu
de les vostres experiències.
No, no,
nosaltres vam començar
tot,
quan un comença
amb molta il·lusió
i el que ha dit la Pilar,
abans de...
nosaltres quan diuen
quant temps portes?
Al carrer d'Iarn
n'ha sortit dos anys,
però ara portem Magí
o que va començar
a cobrar això,
portem més de cinc anys.
I tot el tema
de documentació
ens comporta
un munt d'hores,
un munt de visites.
El Pilar lo sap
que un germà
se'n fa un tip
d'anar per allà baix
a buscar les enciclopèdies,
preguntar amb la Merce,
preguntar amb arqueòlegs,
amb altres mitjans.
El tema de la documentació
és un apartat
que no es veu,
es nota, evidentment,
perquè quan ho expliquen
llavors això
no et pots inventar,
però que és un apartat
d'una fenya
molt pesada
i per d'altres
molt agradable,
però pesada
i lenta
i a més a més
molt ferragosa.
Però a part d'això
hi ha la part
de la producció
de materialitzar
aquesta informació
i materialitzar-la
amb elements reconstructius
i això és dificultós
perquè realment
tenim un problema
que hem avançat
tan tecnològicament
que moltes coses
que abans eren molt normals
ara ja no existeixen.
Per exemple,
jo què sé,
un ferrer,
coses d'aquestes
que ara tots són aluminis,
tots són materials
supernous,
supermoders
i aleshores
de poder trobar materials
amb una certa antiguitat
que trobes que és molt difícil.
Un exemple petit
són els rematges
que utilitzaven els romans
amb bronzo,
cobre,
doncs quasi no n'hi ha.
Les has de fer
amb una empresa
que t'has de demanar
que hagis de ginolls
que per favor
que te facin
això,
perquè a més
tampoc si pots demanar
una quantitat industrial
per dir
doncs vale,
farem servir les màquines
per fer aquests rematges.
Llavors tens que anar allà
i implorar-los
i dir-les que és una associació cultural
que fan una miqueta de pena
i te'ls fan.
però per aquí ja no els trobes.
Vull dir,
aquestes coses ja n'hi.
Per exemple,
jo què sé,
les pells,
escures,
tot això,
que no sé per què
s'està perdent
i ara també aprofito
per dir
que fa temps
que treballo
amb aquests materials
dient-ne naturals,
m'has de donar en compte
que no tens res a veure
amb millor
amb els materials
que ho llevar.
i les pells.
És increïble,
vull dir,
les pells,
és increïble.
Se'ns està romanitzant massa i tot,
eh?
El veurem vestit de romà un dia
per Tarragona.
Hi ha gent que un cinturó
d'aquells de cuir de varietat
i de pell
te dura,
jo què sé,
no es trenquen,
són resistents.
És increïble,
no?
La llana,
per exemple,
la llana que no havia...
Jo no m'ha recordat
de coses de llana
perquè tothom anem amb acrílics,
no?
Sí.
I ostres,
ara que estem tocant el llana 100%
hi ha el problema
de la Naldeja,
que és més dificultuosa,
però realment és que és increïble,
vull dir,
és molt millor,
em va,
és pel cos,
vull dir,
no hem de trobar cap...
És increïble,
vull dir,
és una anècdota que estigui...
No, no,
però prou il·lustrativa,
i tant.
Llavors,
a l'apartat,
doncs clar,
quan un veu una cosa
en vol més
i sempre cada any
més exigir la exigència,
és increïble,
no?,
en aquest sentit,
no?
I per components,
per exemple,
nostres,
que bueno,
que al començament
ja està bé
i ara, bueno,
m'atxutxen cada uns per tres
a veure quan està allò,
quan està allò altre,
i clar,
el que passa és que la producció
també és molt limitada,
perquè ho tens que fer-te
en altres i fer-ho tot a mà,
i que no, no,
perquè clar,
també podries fer-ho a nivell
d'indústria,
escolta,
fes-me això,
imprimeix-ho,
però ja em sembla
que no tindria...
No és el mateix.
No és el mateix.
Una dada així,
estadística,
una miqueta per contextualitzar això,
no?
El grup més important
de la reconstrucció romana del món
és l'Eliminer Stigard,
que són anglesos,
i fa 30 anys
que treballen el tema.
30 anys
des que van començar a sortir,
diguéssim.
Bé,
aquest grup
té 30 militars fets,
30 persones
perfectament equipades,
però amb 30 anys.
Amb 30 anys.
Nosaltres en aquests moments
tenim un contuberni
perfectament equipat,
que són 8 més un centurió,
són 9 persones,
però que han tret dos anys,
no?
És a dir,
que jo crec que anem bastant bé,
el que passa és que la gent
ha d'entendre
que és un treball molt lent.
Contuberni està bé,
aquesta paraula.
Sí, un contuberni,
són 8,
que és l'unitat bàsica
de l'exèrcit romà,
que són 8.
8 les generis.
L'utilitzem en un altre sentit,
en l'enllà.
Sí, ara s'utilitza en un altre sentit,
sí,
però contuberni
es vol dir això, no?
Però jo l'hi vull ressaltar,
no?
De què és tan important
aquest passat per entendre,
el present,
que és en definitiva
pel que serveix la història.
Si ens comuniquem,
és gràcies també gràcies al llatí,
no?
El llatí és la base
del nostre idioma,
per tant,
és una altra cosa
que els diem als romans,
no?
Una mica,
abundant, perdona,
en aquest tema
de la necessitat de temps
per preparar les coses
i per consolidar les coses,
jo he de dir que,
per exemple,
a totes les activitats didàctiques
que fem en el Museu Arqueològic,
que doncs en aquest moment
tenim una varietat
bastant àmplia
i diversificada, no?
Doncs portem gairebé 20 anys
amb aquesta programació, no?
Consolidar això és complicat,
però una mica abundant
amb el que deia el Magí,
per exemple,
per mi va ser una satisfacció
que quan es va fer
una reunió,
un seminari internacional,
on hi havien representat
tots els països
que des de fa molts i molts anys,
des de finals de la Primera Guerra Mundial
i sobretot des de finals
de la Segona Guerra Mundial,
porten fent difusió de la història,
com són Anglaterra,
Alemanya,
França,
tots els països nòrdics
que tenen una tradició
impressionant
d'activitats fetes
sobre el tema de la història
i de divulgació de la història,
doncs es va fer a Colònia
un seminari internacional,
ens van convidar
al Museu Arqueològic
a explicar
quina era la programació
i a la portada de les actes
una de les activitats
que surt,
que surten sis activitats,
és la Faustina
de la Vila dels Munts.
Per tant,
a veure,
jo penso que és una satisfacció
per tots,
no?,
en el sentit...
És el que dèiem,
vaig,
Pilar,
estem equivocant,
a veure,
anem amb aquest endarrerit
perquè,
evidentment,
aquests països que s'ha anat
porten molts anys.
Porten molts anys
més que nosaltres.
Però molts més anys.
Passa que em sembla
que en els últims anys
ens estem posant
en aquesta sintonia,
no?,
i crec que anem bé,
és a dir,
que aquesta feina
em sembla que s'està fent bé.
Jo penso que estem treballant
en les línies
que estan treballant
en els altres països,
a vegades amb infraestructures
que no són tot duadients,
als mateixos mitjans,
eh?,
com voldríem,
però que sí que
en els camins
de buscar això,
una bona divulgació
basada en una boníssima investigació,
que estigui realment
feta amb unes finalitats
i uns objectius molt clars
d'apropar a la història,
al patrimoni.
Jo penso que en aquestes línies
sí que s'està treballant,
no només aquí a Tarragona,
perquè realment
això s'està fent
en el país
bastant diversificadament,
però sí que aquí
hi ha hagut una tasca feta
que s'ha començat
fa bastants anys,
et dic sobre uns 20 anys,
i això ara en aquests moments
dona tota una sèrie de fruits
que té a més a més
la possibilitat
de divulgar-se més
amb motiu de la declaració
de patrimoni,
que penso que és una oportunitat
que hem d'aprofitar,
també.
Hi ha moltíssims agents,
han parlat des de les 10 del matí,
representants d'institucions,
d'entitats,
institucions com ara els museus
que estan aquí també
en aquests moments representats,
però les empreses,
com s'ho maneguen
per poder també entrar
en tota aquesta dinàmica,
des del punt de vista
de la iniciativa privada,
no?
Sí, sí,
nosaltres,
igual que al museu,
oferim activitats per nens,
tallers,
i és una manera
de conscienciar els nens des de petits
que els agradin els monuments,
que es tinguin pel patrimoni,
i és una manera didàctica
que coneguin tota la història
que es rodeja, no?
O sigui, nosaltres,
a part de fer la difusió cultural
amb el que és la reconstrucció històrica,
que és una part,
fem també l'altra part,
que és adreçada només als nens,
que són,
a fi i al cap,
els que,
en el futur,
seran els que estiguin aquí,
convivint amb nosaltres,
aquí,
seran els que estiguin
després,
en els llocs importants,
i seran els que manegin
tot el que és patrimoni.
Gemma,
també com a representant
de la iniciativa privada,
en aquest cas.
Bé,
nosaltres també,
a nivell de còdecs,
còdecs participen,
tallers conjuntament
amb el Museu Arqueològic.
Podeu coordinar-vos
amb institucions,
amb altres entitats oficials?
Sí, a veure,
jo diria que,
en aquest sentit,
hem estat bastant pioners
a la ciutat de Tarragona,
i concretament,
jo puc dir que,
en el Museu Arqueològic de Tarragona,
perquè això ho he publicat
diverses vegades,
el tema del treball
de les institucions públiques
i les empreses privades
ha sigut un tema
que ha estat clar
des del primer moment.
Jo crec que hi ha espai
per a tothom,
hi ha feina per a tothom.
Des del museu
tenim molt clar
quina és la programació
que s'ha de fer
des d'una institució pública,
nosaltres som una institució pública,
per tant,
tenim uns referents
i uns objectius
molt concrets
de quina és la nostra tasca,
però no hem estat mai tancats,
tot al contrari,
hem obert l'espai
a la col·laboració
amb les empreses privades,
perquè ens sembla
que són empreses de serveis,
serioses,
totes nosaltres,
concretament,
treballem amb còdex
i amb còdul,
però hem treballat
també amb altres puntualment,
hem fet demostracions
sobre paliometal·lúrgia,
que hem portat
empreses de la zona de Girona,
vull dir que hem treballat
amb gent molt diversa,
hem treballat amb gent
del centre d'Espanya
i em sembla que vosaltres
hem treballat també
des del Museu d'Història
i des del tema
de la reconstrucció
amb molts altres empreses
i penso que hi ha
una mica camí per tothom
i que si les relacions
són clares
i s'estableixen clarament,
jo penso que això
és una manera
d'aprofitar
els recursos
que tots tenim,
perquè a vegades
les administracions públiques
no arribem a tot arreu
i necessitem
de l'ajuda
i del servei
de les empreses privades.
Jo penso que això...
Sí, per tant, Gemma,
la presència
de la iniciativa privada
en quant al patrimoni
està ja prou consolidada
a la ciutat de Tarragona.
Sí, nosaltres com a empresa,
bueno,
el que et comentava,
nosaltres ja portem anys
col·laborant amb el Museu Arqueològic,
fem també visites guiades
a part de les excavacions
i demés.
I, bueno,
el que et comentava també
la Merche,
el que vols és intentar
ja amb els crios
que tinguin una consciència
del món romà
i que a partir de la seva base
ells puguin transmetre
que, a més,
els propis nens
després transmeten
als seus pares
els seus coneixements,
al taller,
a la visita,
en el que sigui,
quan tu te reuneixes
per sopar a casa
amb els teus pares,
els crios comenten
o a la botiga mateix
entra en una família
amb un nen
i el nen li diu
al pare,
mira, papa,
aquest és la menina d'Ibori
que ve a veure el museu
o aquest, això és tal i qual.
O sigui,
que ja veus
que els nens participen
ja de la tàrrecor romana
i donen a conèixer
la de més gent,
els seus pares,
els seus amics,
una mica el món
en què estem
i nosaltres participem
al museu,
fem visites guiades
i jo des de la pròpia botiga
perquè jo estic allí
de cara al públic
també a mi m'agrada
personalment
posar una mica
la pincellada
de la nota històrica
o la nota
per donar una mica més
el coneixement
d'on estem,
què fem,
què tenim
perquè trobo que
tot això és potenciar
el Tarragona.
Precisament
tinc una anècdota
de nens.
L'altre dia
passava jo per la plaça
al fòrum
i un nen
que tindria 8 o 9 anys
no tenia més
se va apropar
una senyora
que estava
allà al fòrum
al mur del fòrum
i li va dir
senyora
això no se trepitja
que això és romà.
Això,
això
és important.
És que aviam,
el tema dels nens
i ja acabaríem
amb això
abrient altres aspectes
que volem conèixer
d'aquí uns moments
volem parlar
parlar també
de dades concretes
amb la Maita Martorell
tècnic del Museu d'Història.
Per ara que parlàveu dels nens
en aquestes hores del matí
calculem que hi ha
moltes persones
que són pares i mares
de família
que ens estan escoltant
i a moltes cases
de la ciutat de Tarragona
doncs havien aquell paperet
a través de les escoles
que també s'ha fet
una feina importantíssima
a dir
la setmana vinent
els nens aniran
X museu
a aquest lloc
a fer una activitat.
Bé,
després el que els nens
expliquen a les cases
de fet els nens
quan passen molts temes
ensenyen als pares.
Una mostra d'això
que tu deies
però un altre nivell
que t'expliquen
aquella llegenda mitològica
en una activitat
que han jugat com els romans
que en fi
és importantíssim
aquest paper
dels més petits
i a través de les escoles
sobretot, no?
Sí.
Amb això, Pilar
a l'any de l'esforç
que està fent
el Museu Arqueològic
i nosaltres
l'esforç que està fent tothom
jo he de dir
que amb això
les escoles
s'han moltíssim
i els messes
d'aquesta ciutat
estan per aquesta tasca
i vagis a l'escola
de les morals de patrimoni
el dia de tal visita
el dia de tal tallers
és a dir
que estan participant
i ens estan demanant
més activitats
per la canalla
al voltant del patrimoni
vull dir
que aquesta feina
per la part del món educatiu
i les escoles
en aquesta ciutat
el tema del patrimoni
és un tema clau
en les programacions anuals
dels centres.
Jo el que volia dir per això
és que és veritat
que és fonamental
la tasca
amb els nois i noies
que són els que en el futur
com deies
hauran de conservar
aquest patrimoni
vull dir
que són una mica
el futur del patrimoni
però jo penso
que també
hem de tenir en compte
que tenim una diversitat
de públics
impressionant
és a dir
tenim el públic familiar
tenim el públic de la tercera edat
tenim el turista
tenim
una quantitat
d'aspectes diversos
que en aquesta tasca
és on hem de diversificar
nosaltres veiem
per exemple
que les ofertes
que fem per públic familiar
funcionen totes
estupendament
i és on s'ajunta
aquest interès
dels pares
que potser
no haurien anat
al museu
a fer no sé quina activitat
o al patrimoni
van per als fills
però acaben fent
una activitat conjunta
que els dona
molt de coneixement
de tots ells
també
vull dir que la relació
que tenen
al fer aquella activitat
és una relació
molt fructífera
pel mateix grup
i ho veiem
per exemple
en el museu
ho veiem
a la Vila dels Munts
que fem les activitats
d'estiu
dels capvespres
venen famílies senceres
i jo penso
que en aquest camí
tenim moltíssim
a fer
pel turista
per exemple
fer propostes
molt diverses
tenim un camí
impressionantment ampli
per poder treballar
i jo penso
que és el que hem de fer
treballar tots
ja que parlem
de nens
per tant
aquesta conversa
podem afegir
que aquí
l'Asterix i l'Obelix
no tenen res a pelar
a Tarragona
ben poca cosa
certament
invadida
pels romans
i per la cultura romana
tenen autiques
a fuscos
hi ha altres herois
hi ha altres herois
i una mitologia
de veritat
no inventats
l'Enric és un heroi
perquè avui hi ha una màniga curta
que volen que els hi digui
aquest home és un valer
a mi m'està donant fret
jo també només de mirar-ho
moltíssimes gràcies
a tots per acompanyar-nos
i el que estem dient
a totes aquelles persones
que avui s'acosten
al matí de Tarragona Ràdio
enhorabona
per la part que us toca a tots
gràcies
bon dia
a vosaltres
gràcies