Ara passa un minut de dos quarts de deu del matí al matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar d'una relacció que sovint és una mica complexa,
amb dos col·lectius que estan condemnats a entendre'ns.
Estem parlant d'una banda dels cicloturistes
i d'altra banda dels automobilistes.
Coincidint amb aquests dies festius de Setmana Santa,
però també qualsevol cap de setmana de l'any,
podem trobar que les carreteres,
en bona part aquelles carreteres més d'interior, més comarcals,
es veuen amb un flux important,
no només de cotxes, de vehicles,
sinó també de ciclistes.
Volem parlar d'aquesta qüestió,
i no només perquè els ciclistes sovint són víctimes d'accidents de trànsit,
aquests són els pitjors casos,
però sense arribar a aquests límits,
de vegades es creen unes situacions una miqueta tenses,
de vegades la convivència és molt bona,
perquè insistim sobretot en una idea,
no hem de generalitzar.
També us recordo que el nostre telèfon està a la seva disposició
per si volen fer les seves aportacions,
és el 977-24-4767.
Tota aquesta qüestió la volem tractar avui amb Clàudio Caterin,
delegat territorial a Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme.
Clàudia, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Saludem també Francesc Fortuny,
és el president del Club Ciclista La Canonja.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
I Joan Maria Bertran,
exprofessional en l'actualitat cicloturista.
Joan Maria Bertran, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Exciclista professional,
a més, de cap a peus,
perquè a mi m'han explicat,
o que Anya,
tots aquests grans del ciclisme,
han estat companys seus, no?,
de cursa.
Sí, en algun moment he participat en curses
que també estaven ells, evidentment.
I vostè en aquella època es pensava
que això del ciclisme,
doncs, tindria aquest furor
que en la darrera dècada,
doncs,
tots hem comprovat a les carreteres?
Bé, és que el tema esportiu
ha anat increixent
des dels últims anys.
Ja tothom...
Abans veies un amb bicicleta
i la gent li deia coses
i s'estranyava
o fent un corrent
o fent footing
o alguna cosa.
I ara veus
que la gent va fent footing
per llocs
que la gent està passejant
i altres estan corrent
i això era impensable
fa 30 anys.
Jo recordo que
quan veies
algun ciclista en solitari
per la carretera
quan coincidia
allò la Vuelta a Espanya
o el Tour de França,
que alguns ciclistes
deixaven anar
per les carreteres
i ara no només
els caps de setmana
sinó que és habitual
veure ciclistes
per les nostres carreteres.
I partint
de les diferents experiències
que vostès tenen,
com és aquesta convivència?
Com és aquesta relació?
Claudio, per exemple.
Bé, la relació
amb els ciclistes
és complicada
en les carreteres
avui en dia
ja que hi ha
molts accidents.
Però bé,
els ciclistes
salen a entrenar,
salen
per les carreteres
per l'Arcel
i no tots els conductors
són perigrosos.
hi ha algun
que, bueno,
que ràlla la velocitat
i per això
hi ha els accidents.
Jo crec que
els ciclistes
no és un obstàculo,
és un deporte
que està en les carreteres.
Los domingos
veiem un montón
de ciclistes
per la carretera
i tenien que tenir
els conductors
un poc
de tiento
quan ve a un ciclista
intentar
apartar-se un poc.
Jo crec que,
sento així,
no tiene por qué
de haber accidentes.
Jo crec que això
parteix
d'una base
molt clara,
que és la cultura
que tenim aquí
i com estem educats.
I crec que,
a partir d'això,
això es reflexa
en tots els ambients
de la societat,
entre ells
l'esport
i en què casa
el ciclisme.
Sortim
a la carretera
els caps de setmana
i entre setmana
també entrenar
i veus
cada personatge
amb cotxe
que dius
ostres,
sembla mentida
que aquesta persona
el segle que estem
i l'època que estem
doncs
se comporti d'aquesta manera.
No tenen respecte
pel ciclista,
no miren res,
els hi és igual.
Parlo de la meva
experiència personal.
Sí, sí, naturalment.
Que m'he trobat,
no és el que dic
ostres,
o ho has sentit,
no, no,
m'he trobat, no?
No,
com si no et vegessin,
com si no et vegessin
i et passen,
et passen a tocar.
També he de dir
que últimament
arreu
de l'accident
que van tindre
els germans
al Chua del Kelme
sí que m'he fixat
que els cotxes
i els camions
passen una mica,
guarden una mica més
la distància,
però és lamentable
que sempre
que sempre
se cuidin
de les coses
quan
passen desgràcies
d'aquestes,
no?
Joan Maria,
vostè ara
fa de cicloturista,
podríem dir,
no?
Ha estat professional
però fa de cicloturista.
Aquesta relació
que vostè, doncs,
per la seva experiència
veu que hi ha
entre els conductors
i els ciclistes?
El fet d'haver sigut
professional
no té res a veure
perquè tothom,
el ciclista
per por,
ja,
sempre va molt apagat
a la dreta
i entrenen
i van en bicicleta
per la dreta.
que potser aquest
sigui un error
perquè,
com que el codi
de circulació
ens ordena
que hem d'anar
al màxim
arremblats
a la dreta,
sembla que facilitem
el pas
als altres vehicles.
Aleshores,
què passa?
Que un vehicle
adelanta
pensant que,
com que el ciclista
va tan arremblat,
té post
tu suficient
per arremblar.
Però,
clar,
el codi
del conductor,
que,
clar,
els ciclistes
també són conductors
normalment,
o sigui,
una persona
a partir dels 18 anys
la majoria
té a carnet
i porta cotxe.
Llavors,
ens trobem
que
el conductor
té que adelantar
a un ciclista
a un metro i mig
d'ell.
Si adelanta
a un metro i mig
no hi ha cap problema,
però,
com que sembla
que el ciclista
la invita
a passar,
si hi ha una dificultat
que ve de cara,
el cotxe
automàticament
s'arremble
cap al ciclista.
I aquest és el problema,
passi.
A mi em permetran
que faci una mica
el paper
de conductora,
ja que no en tenim cap aquí.
Convido una altra vegada més
si algun conductor
que ens està escoltant
vol parlar,
ho pot fer
a través del nostre telèfon
al 977
24
47
67.
Deia el Claudio,
hi ha ciclistes
que surten a entrenar,
partim de la base
que hi ha un col·lectiu
de ciclistes
que està ben preparat,
que sap com ha d'anar
per la carretera,
però no ens enganyem,
hi ha moltes persones
que es complen
la seva bicicleta,
el seu casc
i tirar milles.
També hi ha un col·lectiu
que és poc respectuós
en tot cas,
no?
Dins de la dels ciclistes.
Possiblement,
home,
sempre hi ha,
com tots els conductors,
no fan el que jo he dit
de passar arremblat
al ciclista,
no?
Que hi ha molta gent
que és molt respectuosa
i s'espera
que acabis
de fer la curva
per adelantar-te
i respecta
aquest metro i mig,
evidentment,
estem,
a veure,
no ho estic generalitzant,
però quan passen coses
d'aquestes
sempre passen
per aquesta situació
que de massa,
de facilitar
potser el ciclista
la maniobra,
una mala maniobra
del conductor.
Llavors,
què passa?
Que quan van,
per exemple,
els ciclistes
van en parella,
un al costat de l'altre,
a vegades se senten
en comentaris
de dir,
quan hi ha hagut un accident,
no?
De dir,
sí,
però anaven en paral·lel.
A veure,
entenc que el fet
d'anar en paral·lel
pot ser una infracció
de tràfic,
però això no autoritza
atropellar ningú,
no?
Perquè si jo deixo
un cotxe en doble fila,
per exemple,
que és una infracció
de tràfic,
i passa un altre cotxe
i me'l ratlla,
el que m'apagarà
la ratllada serà
el cotxe que passava.
Jo estava mal aparcat
i em poden multar,
però no autoritza
que un altre
me ratlli el meu cotxe.
Doncs clar,
evidentment,
un ciclista
pot fer mal
d'anar en paral·lel,
però no té
que tenir el risc
de ser atropellat.
De fet,
crec que hi ha bastanta diferència
entre el ciclista
que surt regularment
a la carretera,
que porta una mica
més de preparació
i sap com comportar-se,
que la persona
que es compra una bicicleta
i el casco
i surt a la carretera
i surt,
com el que diu,
a passejar.
Això es veu bastant
amb la manera d'anar,
la manera com van
per la carretera
i doncs crec
que són aquests
potser els que
pels que rebem
tots una mica.
Trenen la mala imatge.
Exacte,
exacte.
Sí,
jo crec que
estos ciclistas
son pocos,
ya que los circuitulistas,
la mayoría de circuitulistas
tienen su licencia
i van por un club
y ellos saben
lo que hacen
en la carretera,
saben el peligro que hay,
esto se comenta
cada día,
los accidentes
y ellos van
por su derecha.
Estos que salen
a la carretera
que son por la ciclista
nueva,
yo creo que eso es
minoritario.
Comentava
Joan Maria Llovan,
en paral·lel,
de vegades trobem
un ciclista en solitari,
de vegades trobem
parelles,
de vegades trobem
grups que,
Déu n'hi do,
multitudinaris,
podríem dir,
i sovint veiem
que hi ha
com una mena
de capità,
podríem dir,
que va donant
les instruccions
quan s'acosta
a un cotxe.
Com s'organitza
una sortida
cicloturista
en un grupet
que sigui més o menys
nombrós?
Qualsevol de vosaltres
que teniu experiència.
Entre setmana no,
perquè entre setmana
sortim en solitari
o dos o tres,
els caps de setmana,
probablement els diumenges,
que sortim la colla
de 10,
12,
15,
sempre hi ha
els més antics,
que són els que fa més anys
que van dalt
de la bicicleta,
que són
poder-dos,
poder-tres,
que són els que van
al capdavant,
i aquests marquen
la ruta a seguir
aquell dia.
Avui ensenyaré
a pujar a la teixeta,
ara no perquè està
amb obres,
no?
A veure si ho arreglem
aviat,
des d'aquí aprofito
perquè tinc ganes
de pujar-la,
no?
La Mossara,
el que sigui,
no?
Llavors aquests són els
que marquen una mica
la pauta
i almenys
nosaltres,
des de la caronja,
això sí que ho puc dir
perquè és així,
no?
Sempre es vigila una mica
que la gent vagi
en paral·leu,
allò que t'en descuides
i es posen
en fila de tres.
Abans també
he de dir
que els semàfors
se'ls saltàvem,
ara ja no se'ls saltem,
no?
Si volen que ens respectin
hem de començar
per respectar nosaltres,
no?
Llavors,
els semàfors
ho esperem,
que això també
és un mal costum
que tenen molts ciclistes
de passar semàfors
en vermell.
I doncs aquests
dos o tres
són els que marquen
una mica la pauta
i són els que fan
com de pares
d'aquest grup
de ciclistes
durant les
quatre o cinc hores
que pugui
durar la sortida,
no?
Et diuen,
doncs,
afluixeu
que a Fulano
us queda,
apretem una mica més,
anirem per allà,
vigileu-nos,
poseu massa cap a la carretera,
carreteres estretes,
poseu-se en fila d'un.
I enrota,
com doneu instruccions,
si cal donar-les?
Bé,
suposo que deu ser
l'experiència de molt...
Te la patia?
Sí,
a vegades
amb una mirada,
a vegades n'hi ha prou,
amb un xibolet,
amb un crit,
vull dir,
no és allò que tinguis
que anar al costat
i li tinguis que passar
un telegram
o qualsevol cosa d'aquestes,
no?
A vegades,
amb una mirada
n'hi ha més que suficient
com per dir,
ep,
estàs invint carretera,
no?
Posa't més cap a la dreta,
vull dir,
això no hi ha problema.
I el tema
dels equipaments,
de la seguretat personal,
el que és el mercat,
trobem una quantitat
de robes,
d'estris,
de material relacionat
amb el món del ciclisme
impressionant.
jo no sé si cal tanta cosa
per sortir amb bicicleta
a la carretera,
però hi ha ciclistes,
perdoneu,
que van amoblats,
eh?
Porten una quantitat
de coses a sobre.
Van bien equipados.
Sí,
expliqueu,
expliqueu això.
Una altra vegada jo?
El francès està tocada,
et passen la pilota
tota l'estona.
A veure,
aquí sí que hi ha una cosa
que...
Que són una colla
de presumits,
alguns o què?
A veure,
cadascú li agrada anar,
doncs,
del seu ídol,
no?
No m'agradaria fer
publicitat,
però,
doncs,
potser té per direcció
per Benest,
o per Onze,
o per Mapé,
o qualsevol,
doncs,
sempre intenta posar
un mallò d'aquell,
no?
Sembla anar rocada,
no?
Però potser se sent més...
I li agafa més ganes
de pedalar, no?
Jo a mi no,
amb això m'hi trobo,
no?
Llavors,
crec que hi ha una cosa
que amb això
estic totalment en desacord,
que és amb el casc,
no?
El casc,
crec jo,
que va molt bé
per carreres
i prou.
Crec que quan és
qüestió
de sortir
a entrenar,
a veure,
jo perquè no ho porto mai
i no m'agrada portar-lo
perquè és
superincòmodo,
suposo que és acostumar-s'hi,
no?
Quan t'hi acostumes
a una cosa,
ara,
a mi no m'agrada portar-lo,
perquè et pica el cap,
perquè quan fa calor
és insuportable,
no?
Sembla que portis
una olla pressió.
Llavors,
diuen,
és que
aneu sense casc,
sense casc,
si caus per tu mateix
o
vas en una carrera
que normalment,
doncs,
sempre hi ha un grup
que cau,
sí que et pots prendre mal,
pots fer mal amb una mata,
pots fer mal amb una clavícula,
ara,
si et passa un camió
amb pou damunt
o un cotxe,
a 100 o 120 per hora,
el casc naturalment
no en farà res.
Però és obligatori,
el casc.
Sí.
Ja ho sé,
com exposo,
però no m'han parat
cap vegada encara.
Jo discrepo com francès,
el casc
ha de ser com
el cinturó
de estabilitat
del cotxe.
Sí, sí,
però sempre.
En carretera.
Estic d'acord
amb el casc,
el casc s'ha de portar
sempre.
Evidentment,
no vull,
que no dius que estigui bé,
però que et costa molt
de portar-ho.
Exacte, exacte.
Potser estic donant un mal exemple,
no?
No vull que ningú ho faci,
no?
Que tot s'hi posi en casc,
no?
Evidentment,
però personalment
jo no m'ho poso.
Entenc que s'ha de portar casc
perquè són més perilloses.
A veure,
evidentment,
si te passa un camió
pel damunt
ho tens claríssim,
no?
Però si caus,
no sé si caus,
si no ets ràpid
a treure el peu del pedal
amb una parada
o alguna cosa,
una caiguda
estant parat,
al cap,
és el primer
que picarà a terra.
Vull dir que
hi ha vegades
caigudes
que no són
per velocitat
ni res,
que provoquen
un cop al cap
que és
pel que et pot salvar.
És un complement.
Suposo que
s'escarmenta
quan te passa alguna cosa,
no?
Llavors sí que dius
ostres,
i t'agafa el peu
i te'l poses.
Francesc,
aquests dies
s'ha amassat el casc,
eh?
Sí, sí.
Si no,
després et criticaran.
Sense arribar
al punt
de l'accident,
situacions conflictives,
es creen situacions
tenses,
conflictives
entre els conductors,
allò que dius,
home,
ja m'han donat el dia
o el mateix,
que el conductor
dius,
escolta,
és que Déu-n'hi-do,
no?
Quina llengua,
o aquest tipus de coses.
Situacions conflictives,
però habitualment,
a cada sortida,
s'experimenten?
Jo crec que sí,
amb els conductors
sempre hi ha
un moment o altre
durant,
com deia el francès,
quatre hores
o cinc de bicicleta,
passen incidents,
un cotxe que passa
molt a prop
o que fas gestos
amb les mans,
no?
Allò,
el clàssic dit,
o coses d'aquestes.
Hi ha un bon catàleg
en aquest sentit.
Sí,
sí,
sí,
i llavors,
com dius,
dius,
ja t'ha donat el dia,
perquè,
clar,
no pots dialogar
perquè el cotxe
ha passat
i passa a mil per hora,
en fi,
no,
però te posa
de mal humor.
Fent una mica
de caricatura
està el típic cas
que hi ha aquest conflicte,
aquestes paraules
més o menys gruixudes,
però allò amb l'anonimat
que et dona
l'automòbil
i també la bicicleta,
com que no l'he de tornar a veure,
li puc dir el que vulgui,
i després,
al primer poble que arribes,
et trobes els ciclistes
aturats a la font
i el cotxe també,
i allà et trobes cara a cara,
no?
És una situació difícil,
aquesta.
Sí,
de fet,
sí,
i tenim que conviure
cada diumenge
i jo crec que el conductor
no és que trobi
només un grup de ciclistes,
no?,
que al llarg de
vagi o en vagi,
doncs,
potser ens en trobarà
dos o tres,
potser el primer
pren paciència,
no?,
però amb el segon
ja li diu alguna cosa
i el tercer,
bueno,
no és que es tingui
d'arribar a les mans,
no?,
però paraules mal sonants
i mal dites
i gestos amb els dits
i coses d'aquestes,
doncs,
és el pa nostre
de cada dia,
no?
I tot això és inevitable?
Penso que sí,
que és inevitable.
ara estem parlant
de ciclistes
i conductors,
però és que
quan no vas en bicicleta
i vas en cotxe,
amb els propis
conductors,
companys,
no?,
diguéssim,
d'automòbil,
tens sempre dificultats.
La conducció
és,
no sé si,
i ja ho diuen,
no?,
que canvia
la personalitat
de l'individu
quan està caminant
pel carrer
o quan entra
dins el seu vehicle,
no?
Es veu que
es veu
una transformació.
abans comentaves
la indumentària
dels ciclistes
i, clar,
nosaltres,
d'alguna manera,
representem
un col·lectiu
de ciclistes
esportistes,
diguéssim,
però hi ha
altres ciclistes,
altra gent
que la indumentària,
clar,
d'un ciclista
esportista
és molt
de colorinyos
i tal,
no?
I així anem,
perquè a més
ho recomanen.
Clar,
perquè sigueu
més visibles.
Exacte,
però després hi ha
una altra gent
que va amb bicicleta
que no fa esport
ni res,
només que viatja
o es traslada
d'un posto a l'altre.
M'imagino,
no sé,
un home que se'n va
al tros
amb la eixada
lligada al quadro
de la bicicleta
i aquest,
doncs clar,
no li farem posar
un mallot del Vanesto
com deia el francès.
Per anar a llaurar.
Clar,
aquest va
amb la seva
seriana
i el seu fardellet.
Doncs aquest,
si el còdic
diu
o recomana
que se begui
de colors,
doncs no sé
què haurem de fer
aquesta gent
que se'n va
al tros
o a la parcel·la
o a la vinya
o digui-li
com vulguis
o que es traslada
d'un lloc a l'altre,
no?
Vull dir,
entenc que hi hauria
d'haver respecte
al que va
per la carretera,
que és un obstacle
o un inconvenient
pels quants
volem anar
de pressa.
A veure,
ja he dit abans
que els ciclistes
també som conductors
i quan no anem
amb bicicleta
i anem amb cotxe
també se trobem
ciclistes
a la carretera.
Doncs l'actitud
que prenem
els ciclistes
en cotxe
l'hauria de prendre
tots els que condueixen.
Entenc.
El que passa
és que hi ha trams
que es fan llarguíssims
pel conductor.
Aquell conductor prudent
que no pot avançar
perquè les circumstàncies
de la via
no ho permeten
és aquell tram
que no s'acaba mai
i dius
ostres,
és que...
Però també
hi ha tractors
i màquines trilladores
i excavadores
que també van
per la carretera
i també s'han de
moldar.
No els hi aixequem
el dit
ni els hi fem
res.
Al contrari,
tenim molt de respecte
perquè allò
si piquem allí
fem més mal.
I en canvi
un ciclista
és tan fràgil
que sembla que
és com el caçador
que va matar
moixonets
doncs
no ve d'aquí
un ciclista
més o menys
ni en tants.
Heu esmentat
el codi.
Hi ha una normativa
específica
a banda
del codi
de la circulació
que contempli
com ha de circular
el ciclista
el cicloturista
per la carretera
o tot està
inclòs
dins del codi
de la circulació.
No,
està todo incluído.
El ciclista
que va
a carretera
sabe que
tiene que ir
por su derecha
y últimamente
ya vuelvo a repetir
con el tema
de los accidentes
él va por su derecha
y cuanto más
la derecha
mejor.
No tengan
un problema
con los coches.
És un problema
greu
en l'actualitat?
Hombre,
yo creo que sí.
Segur la estadística
y si la miramos
yo leía
el otro día
en el diario
de Barcelona
que me parece
que habían habido
mil ciclistas
muertos
en las carreteras
en no sé
cuantos años
y eso es
una cifra
muy grande.
Pero yo creo
que si tomamos
todos un poco
de conciencia
tanto el ciclista
y tanto el conductor
esto no tendría
por qué pasar.
Clar,
perquè s'estan
extremant
les mesures
en qüestió
de controls
d'alcohoèmia,
en qüestió
de controls
de velocitat.
Caldria
extremar
també les mesures
pel que fa
aquesta convivència
entre conductors
i ciclistes
creieu
de vigilància
de sancions
etcètera
etcètera
però en dues bandes.
Evidentment
tot el que sigui
prevenció
és positiu.
Però amb la sanció
voleu dir
que les sancions
podrien arreglar
alguna cosa?
Home,
les sancions
ajudarien
i els controls
evidentment
si saben
que
a veure
hi ha ciclistes
que
potser sí
que es paren
a esmorzar un dia
i es prenen
un carajillo
o una copa
de conyac
no ho sé
evidentment
anireu bé
que sí
però de totes
formes
aquest
que pedala
i sua
això
ho gasta
de seguida
penso que
suposant
que ho facin
perquè
un ciclista
ja per norma
és que
és una persona
que li agrada
fer exercici
una vida sana
en definitiva
el conductor
que no té
aquesta necessitat
que sap
que no
que no
li perjudicarà
fes el carajillo
i això
doncs
és més fàcil
que sigui
un conductor
el que hagi
el que doni positiu
amb un control
d'alcoholèmia
més que un ciclista
evidentment
estic d'acord
en que es faci
a tothom
perquè
el bici
no mira
si és ciclista
o si és un conductor
no tant en l'aspecte
dels controls
d'alcoholèmia
i de l'accés
de velocitat
però sí
en el que marquen
les normes
abans el francès
deia
és que abans
els ciclistes
fins i tots
ens saltàvem
els semàfors
ara som més
respectuosos
vull dir
potser hi ha
tot un seguit
de pautes
que marca
el code de la circulació
que els ciclistes
com que el seu vehicle
és una bicicleta
fins ara no contemplaven
o encara no contemplen
caldria que també
s'extremessin
les mesures de control
cap als ciclistes
en aquest sentit
a mi m'agradaria
que un dia
m'amultessin
per excés de velocitat
amb la bicicleta
home
això imagino
que a tots els ciclistes
seria una bona senyal
però no és el cas
un ciclista
no sé
quina bestiesa
podria fer
se n'anà en paral·lel
no va anar en paral·lel
això s'hauria de sancionar
no
crec que s'hauria d'autoritzar
anar en paral·lel
per fer
ocupar
l'espai necessari
perquè no
s'haguin de parar
a darrere
i no arriesguin
adelantant
perquè com deia abans
no adelanten
a llavors
el metro i mig
no sé
imaginem-se
les carreteres
de la nostra
de la nostra comarca
no
la carretera
unes carreteres transitades
per exemple
com la del Catllà
els Pallaresos
això
les dimensions
d'aquesta carretera
amb moltes curbes
amb moltes curbes
i no
no permet
que hi haguin
adelantaments
ni a un ciclista
o sigui
a veure
n'hi ha un ciclista
si no hi ha línia discontinua
als llocs
on hi ha línia contínua
si se respecten
les senyals de tràfic
encara que el ciclista
vagi
arremblat
el cotxe
que adelanti
a un ciclista
per aquestes carreteres
ha d'infringir
ha d'infringir
el codi de circulació
el tram del Catllà
per exemple
a la 9 de Gaià
són de tot curbes
allò
no hi ha espai
però suposant
que hi haguessin rectes
com un exemple
hi hagués un tron recte
per adelantar
però que hi hagués
la línia contínua
perquè la distància
és curta
però que permet
per temps
adelantar un ciclista
aquest cotxe
forçosament
s'aposarà
a la línia contrària
si respecta
les normes de circulació
que diuen
que ha d'anar
a un metro i mig
del ciclista
perquè no hi ha espai
o sigui
que si s'ha de parar
com que el ciclista
va tan arremblat
el cotxe
intenta adelantar
per no infringir
per no aixafar
la línia contínua
que fa
passa molt a prop
del ciclista
llavors el ciclista
corre perill
diuen que han d'anar
per les vores
per l'arcen
l'arcen
està ple de vidres
gats
i gossos morts
que ningú
ningú neteja
o almenys
ho deuen fer
de molt tard en tard
vidres
tot això es queda
a les cunetes
a l'arcen
a les vores
i per allí
és on han d'anar
les ciclistes
les motoretes
és una miqueta
una miqueta lamentable
el volum de ciclistes
cada dia
és més gran
el volum de ciclistes
que surt a la carretera
i les infraestructures
m'assembla a mi
que són iguals
per no dir
pitjors
hi ha moltes carreteres
que deixen molt que desitjar
no tenen arcen
estan mal asfaltades
i per un post
ho tenim que passar
la famosa pedreta
que enganxa la roda
i Déu-n'hi-do
exacte
que dius
mal que mal
més m'estimo punxar
que no
que em donin un cop
amb el cotxe
però quan vas a un grup
de 6, 7 o 8
amb carreteres d'aquestes
que és super
super complicat
d'anar
és super complicat
avui dia
aquí
aquestes carreteres
que he anomenat
hi ha alguna vegada
que evidentment
hi ha clots
hi ha reparacions
i encara se reparen
no sé si això és
de comunitat europea
o no
però encara se reparen
els clots
amb una miqueta
d'alquitrà
i una cenalla
de gravilla
que tiren al mig
i que els cotxes
són els que se n'encarreguen
de netejar-la
de netejar-la
i tirar-la cap a la vora
per on aniran els ciclistes
vull dir
a veure
hi ha moltes coses
m'estic adonant
sí, sí
podríem estar
jo no sé
Claudio
podríem estar parlant un rato
si caldria
canviar
aquesta part específica
de la normativa
que fa referència
als ciclistes
no, jo crec que no
jo crec que
és suficient
aquest marc
la gala
sí, jo crec que sí
el que passa és que
per exemple
comparándolo
o pasándolo
a les carreras
que facem cada semana
per la provincia
o per Catalunya
i tal
quan haces una carrera
hi ha que tenir en compte
que tens de estar preparant
la carrera dos meses
amb anticipació
tens de enviar permisos
a Mossos d'Esquadra
a tot el món
haces la carrera
i et va Mossos d'Esquadra
delante
i et para un vell
per que passe la carrera
el vell
el vell para
quan el Mossos d'Esquadra
la hace parar
i al cabo de nada
un minuto
el vehículo
se pone en marxa
vas a una carrera
entonces se pone
delante del vehículo
hacelo parar
i tal
claro
esto es código de circulación
también
si un Mossos d'Esquadra
o un policía
te para
tienes que pararte
y no coger
arrancar
con el peligro
que corresponde
que luego viene
un pelotón
de 100 corredores
y claro
eso es un problema
probablement
aquest codi
no contempla
la realitat
d'ara
d'aquesta fluència
de ciclistes
importantíssima
a les carreteres
en aquest sentit
em referia
que caldria adaptar-se
una mica
aquests temps
aquest flux de bicicletes
que contemplem
a les carreteres
possiblement
sigui veritat
això
possiblement
ha canviat la realitat
exactament
els moments actuals
no es tenen en compte
els ciclistes
és com si
com parlava abans
de 30 anys enrere
que hi havia
algun ciclista
ara
verdaderament
és un exercici
de ciclistes
a la carretera
i entenc
que
és un inconvenient
pel que
vol fer
molta via
i pensa
que clar
el ciclista
a la seva marxa
pot ser
30 per hora
i si te trobes
molts de grups
retrasa
la teva
la teva marxa
però
que sí
que s'hauria
d'actualitzar
i mirar
a veure
com se pot
com podem
conviure
aquests dies
podem posar-ho en pràctica
perquè són dies
que jo imagino
que fareu moltes sortides
amb bicicleta
sí
a veure
de fet
estem
com aquell que diu
tot l'any
de la bicicleta
fem menys
en fem menys
aquests dies
són
pel temps
que fa
i per les dates
que són
que tenim
més dies
de festa
doncs
et dona més
sortir la carrer
i també trobes
més cotxes
perquè
amb això
de l'operació
sortida
doncs
et trobes
els cotxes
i aquesta
que és una zona
que és molt transitada
perquè tenim
doncs
tot el parc
recreatiu
d'aquí al costat
la zona
lúdica
de Solou
Cambrius
i tot això
doncs
sempre trobes
més vehicles
i sempre tens
que anar
per la part
més muntanyosa
no?
Tirar
carreteres
dels Pallaresos
tot aquest tema
de carreteres
per estar
una mica
tranquil
però tot i amb això
també són carreteres
complicades
perquè
no n'hi ha cap
que t'hi puguis dir
doncs
vaig per aquí
carreteres solitares
ja no ens troben
no ens enganyem
és impossible
doncs
us agraïm moltíssim
que ens hagueu acompanyat
avui al matí
de Tarragona Ràdio
Claudio Caterin
delegat territorial
a Tarragona
de la Federació Catalana
de Ciclisme
Francesc Fortuny
president del Club Ciclista
La Canonga
i Joan Maria Bertran
exprofessional
i en l'actualitat
esportista
cicloturista
moltes gràcies
i que vagi molt bé
aquest període de festa
gràcies
bon dia
gràcies
bon dia