al matí de Tarragona Ràdio.
Comencem, en tot cas, establint un ordre de taula,
perquè ningú se senti allò privilegiat, podríem dir.
Saludem Enric Olivers, de GAD, a la Facultat de Lletres.
Molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
Volem saludar també Rafael Gabriel,
president de la Real Societat Arqueològica Tarragonens.
Senyor Gabriel, bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya Lluís Pinyol, tècnic del Museu d'Història.
Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
I saludem Francesc Terrats,
director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Bon dia, Francesc.
Molt bon dia.
I, excepcionalment, avui tenim una visita prou significativa
en el que va ser, doncs, tot aquest procés
del nomenament de Tàrraco com a patrimoni de la humanitat.
Ens acompanya George Zuaín, no ho sé si pronuncio bé,
ja em rectificareu.
És exdirector del Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
I jo m'atreviria a dir que un gran amant de la ciutat de Tarragona,
perquè ell és una de les persones que, tinc entès,
a què ens va defensar d'una manera molt aferrissada
que Tarragona havia de ser patrimoni de la humanitat.
George Zuaín, buenos días, bienvenido.
Buen dia.
Irem alternant el castellano, el català, el francès,
perquè el més important d'aquestes reunions
és que tots ens entenem
i que els oïntes capten mensajos
que realment poden ser interessants.
Per tant, ja la invitamos a vostè
i al resta dels companys de la Mesa
que intervengan qual o el desee.
I si per temes de llengua
vostè hi ha alguna cosa que ignora,
nosaltres se ho repetim.
A més, tenim aquí a la Mesa persones que hablan francès correctament,
que ens poden fer de traductores.
No sé, havíem qui trencaixer el qui enrompe el hielo.
Un any de patrimoni.
Quines il·lusions, quantes expectatives.
Senyor Rafael Gabriel,
li ha tocat començar.
Bé, a veure,
el que podem constatar
que ha sigut un any
una mica difícil.
O sigui, com sempre,
que les coses es posen a caminar,
potser no...
i és lògic esperar
que els resultats
no siguin espectaculars,
tanmateix,
podem dir que
la cosa és molt esperançadora
i potser la fita més significativa
que nosaltres entenem
que marca un punt d'inflexió
és l'enderroc
de la Casa dels Militars
per recuperar
aquest tram
de la graderia del circ.
Per tant, dirien que,
entre altres coses,
hem guanyat sensibilitat
respecte al patrimoni?
Penso que sí.
No a lo llarg i ample
que voldríem,
però sí,
sobretot la ciutadania.
Jo crec que està molt sensibilitzada
al respecte.
Senyor Zuaín,
vostè estuvo defendiendo
o estuvo en todo caso
en aquellos días previos
al 30 de noviembre del 2000
en Cairns, en Austràlia.
vivió molt de cerca
tot el procés
de la nominació
de Tàrraco
com a patrimoni
de la humanitat.
Què recorda
vostè de aquells dies?
Me recordo
més la perioda anterior,
que estava la perioda
de preparació
del dossier,
de la ampliació
de Tarragona
de Tarragona
per a la inscripció
i les complicacions
que hem tingut
amb els assessors
del dossier
per assegurir
que Tàrraco
té els valors
universals
per la inscripció
de la inscripció
de la inscripció
i jo personalment
estava segur
de que Tàrraco
tenia els valors
universals,
però
vull
passar de aquesta perioda
i usarla
com un exemple
de la situació
actual
per a comparar
i comprenent
què passa
hoi
en Tarragona
i també
què nosaltres
hem de fer
o tenim a fer
per a
usant
de la
millor manera
el patrimoni
mundial
de Tarragona
per el benestar
o el millor
estar
de Tarragona.
¿en un any
han canviat
les coses
bàsos
d'un punt de vista?
Sí, hi ha un canvi
i hi ha un canvi
més positiu.
El canvi
que pot venir
de la presència
d'un patrimoni
important
com el patrimoni
de Tarragona
és un canvi
que
que té
que no pot venir
rapidament.
Falta temps.
El temps
és molt important
perquè el canvi
el més important
és el canvi
en
la manera
de ver
el patrimoni
per a los propietarios
de aquest patrimoni.
És un canvi
psicològic
i també
un canvi
de
uso
en el uso
del patrimoni.
i aquest
no pot
venir
ràpidament.
És un
procés
lent.
És un
procés
lent
però
regular
i
permanent.
en
totes
en
totes
les
aspectes
de la vida
de la ciutat.
Si volen
intervenir
el funció...
El que diu
el George
és veritat
és veritat
que el que és
més important
de la declaració
del patrimoni
de la humanitat
és que hi hagi
un canvi
de mentalitat
en la població
i sobretot
en aquells
que gestionen
el patrimoni
i especialment
els polítics
els nostres representants
i que vegin
el patrimoni
no com
un
descalabro
no com
una pedra
a la sabata
que molesta
sinó tot
el contrari
com un element
que
permet
la identitat
cultural
d'un poble
d'una nació
i en aquest cas
també de la identitat
de tota
la població
universal
que es veu
identificada
amb un passat
que és un passat
que és important
per poder
anar cap al futur.
Això no sempre
és així
perquè
malauradament
hi ha polítics
que no entenen
això
que la seva falta
de cultura
tampoc els impedeix
això
i que finalment
veuen més
tots els aspectes
relacionats
amb l'economia
que no pas
els aspectes
directament vinculats
amb aquesta identitat
cultural
que realment
aquesta és
l'efecte
més important
sense identitat
sense saber
què som
ni d'on venim
no podrem
anar mai enlloc.
Intervinguin
vostès
quan ho decidin
respecte
a tot això
que s'està
senyor Terrats
en un any
que ha passat?
Jo crec que en un any
ha passat molt poca cosa
com ja era
d'esperar.
Jo començo dient
que ja sabeu
o sabem tots
que jo soc un crític
de la declaració
del patrimoni
de la humanitat
en el sentit
que penso
que en cap moment
hi va haver
una correlació
entre allò
que es pretenia
que crec que
objectivament
la Tarragona
romana sí
que s'ho mereixia
i que és una
declaració ben guanyada
per als propis continguts
del conjunt
però no hi havia
una correlació
d'això
amb la real sensibilitat
això que deia ara
enric Oliver
dels polítics
que van promoure
aquesta candidatura
crec que les finalitats
eren unes altres
i que la sensibilitat
ha quedat sempre
molt enrere
la sinceritat
en aquesta sensibilitat
hi ha molta demagògia
en les manifestacions
des de sempre
però penso que en aquest any
a més a més
no hi ha hagut
cap mena
de concreció
d'unes voluntats
i d'unes idees
i el que sí que no
estic tan d'acord
és en que
s'hagi de donar
tant de temps
el temps
és a dir
el temps va passant
les oportunitats
també es malmeten
i no cal oblidar
que Tarragona
estava d'alguna manera
teòricament
sensibilitzada
i preparant
una renovació
dels seus esquemes
de gestió
i de la seva sensibilitat
d'avers del patrimoni
des de feia molts anys
de fet
no hem d'oblidar
que l'any 93
per exemple
ja Tarragona
va ser la seu
del Congrés Internacional
d'Arqueologia Clàssica
i que això
era d'alguna manera
un premi
a una voluntat
i a una
implicació
en el tema
del patrimoni
per tant
la resposta
a les noves responsabilitats
a partir de la declaració
de Tarragona
com a patrimoni
de humanitat
crec que ja
s'haurien hagut d'anar
concretant
i no s'ha fet
jo estic
en molt bona part
d'acord amb tu
però
també entenc una cosa
i és que
aquí juguen
tres administracions
l'Estat
Generalitat
Ajuntament
i poder
coordinar
tot això
o sigui
engarçar-ho
d'alguna manera
i tirar-ho endavant
entenc que és
un problema
que
no hauria de ser lent
però resulta lent
moltes vegades
s'està més
a tema
de competències
i d'intentar
al·lidir
implicacions
de tipus econòmic
que és el que acaba tot
i normalment
el que es busca
és
a veure qui s'emporta
el gat a l'aigua
en quant a
ostentar el poder
llavors fa que
tots aquests processos
per mi
siguin molt delicats
i molt complexes
o sigui que
a veure
potser no ho accepto
però ho entenc
aquesta lentitud
però en el fons
el que hi ha
és
la constitució
d'un model de ciutat
en el fons
és una decisió política
molt seriosa
política o social
molt seriosa
que és
el model de ciutat
que volem
si volem
una ciutat industrial
si volem
una ciutat
o en canvi
si volem
una ciutat
que
convini
la capacitat
d'atracció del patrimoni
evidentment
amb la conservació
d'aquest patrimoni
conjuntament
amb una
universitat
que pot donar
un joc molt important
en aquest matrimoni
i en altres aspectes
i finalment
evidentment
una ciutat
de caràcter
turística
i tot plegat
comporta un model
que
és un model
diferent
del desenvolupament
dels anys 60
si els polítics
si la ciutadania
si les institucions
generalitat
ajuntament
universitat
etc
es posen d'acord
en aquest model
i tota la ciutat
lluita
treballa
per un model
determinat
i aquest model
jo crec
que el més idoni
en aquesta societat
de les noves tecnologies
aquesta societat
de l'oci
etc
és un model
que és un model
no contaminant
és un model
respectuós
amb el passat
és un model
que vol posar
a l'abast
de tothom
el patrimoni
i és un model
que també
permet
viure
d'aquest model
i no volem
pas
una ciutat
i entenguis bé
l'expressió
una ciutat
com
un pur reducte
arqueològic
sinó una ciutat
que sigui vital
que s'hi pugui viure
que sigui respectuosa
i que al mateix temps
la gent pugui viure
i pugui viure
adequadament
i tingui
la capacitat
de moure's
i de viure
amb un estàndard
de vida alt
i això
és possible
amb el clima
que tenim
avui és un dia esplèndid
en ple hivern
que puguem fer
aquest programa aquí
el peu
del circ
i el peu
de la muralla medieval
això
bé
això sí
també és un patrimoni
no?
i al mateix temps
si això
li sumem
el lloc
en què està
enclavat Tarragona
que per altra banda
per això van vindre
els romans
i el patrimoni
que tenim
tot plegat
fa unes condicions
absolutament
poc fàcils
a trobar
en el territori
que ens envolta
per tant
aquest me sembla
que hauria de ser
el model de ciutat
malauradament
no sé
si tothom està d'acord
amb això
creu que Enrique
i jo
leiem el mateix
llibro
perquè
parlarem
exactament
de les mêmes
ideas
lo que vull dir
quan jo penso
al futur
de Tarragó
és que
jo vull veure
Tarragó
en 10 anys
per exemple
com una ciutat
ejemplar
una ciutat
de millor estar
per la seva població
usando
totes
les possibilitats
de la ciutat
en tots
los sectores
de actividad
de la ciutat
y sin exclusión
alguna exclusión
y que
sabe
y presenta
también
cómo integrar
todos los componentes
de la ciutat
de una manera
ideal
creo que
vosotros
hoy
aparte
aparte
a un
Tarragó
aparte
a un
club
de ciutat
de patrimonio
mundial
y no
no es
de la humanidad
pero es
el apellido
correcto
es patrimonio
mundial
bueno
vosotros
están patrimonio
mundial
ahora que
tenemos que
cambiar
los carteles
pues
son en el mundo
120
130 ciudades
patrimonio
mundial
entonces
es una responsabilidad
muy importante
y muy fuerte
a la alcaldería
al gobierno
de Cataluña
a la población
de mantener
la calidad
y de mejorar
la calidad
de vida
y de presentación
y de uso
de todos los componentes
de la ciudad
pero usted
hablaba de más de 100
ciudades
más de 100
conjuntos
120
130
aproximadamente
aproximadamente
que tienen
y que han hecho
un camino
concreto
un poco
para seguir
esta línea
no hay un libro
de instrucciones
porque cada
lugar
porque no hay
dos situaciones
que son
de su propia
característica
es imposible
es un trabajo
personal
permanente
de reflexión
de experimentación
y de successo
senyor Terrats
volia
no a veure
en moltes coses
suposo que
estem absolutament
d'acord
per exemple
Enrico Neve
ha parlat
del tema
de la sostenibilitat
en el diàleg
en la convivència
entre patrimoni
i ciutat
ciutat que es mou
ciutat que ha de viure
ciutat que ha de ser dinàmica
i em sembla
tots estem absolutament
d'acord
però jo insisteixo
que em sembla
que el problema
no està
en els que treballem
en la base
de la gestió
del patrimoni
això ho tenim clar
des de fa molt de temps
i no ens falta
ningú de fora
que ens vingui a explicar
que això és així
sinó
en que els polítics
realment s'ho creguin
i que ho traslladin
en una dinàmica
i en una implicació
en una responsabilitat
en una resposta
de les institucions
jo vull posar
un exemple
i em sembla
que és un exemple
que porta
a la frustració
i que porta
a la frustració
no pas només
dels terragonins
sinó de tots els que
ens sentim
som i ens sentim
catalans
i és el fet
que la constatació
que allò
que en diem
la cultura
que per nosaltres
com a país
com a comunitat
era molt important
en aquests moments
per part de les institucions
no en té cap ni una
de valoració
l'exemple
el tenim fa tres setmanes
o quatre
quan hi va haver
aquesta minicrisi
de govern
de la Generalitat
de Catalunya
en la negociació
de la quarta conselleria
per Unió
dintre dels nous pactes
i reequilibris
de poder
i de repartiment de poder
que una de les possibilitats
de les possibilitats
de la quarta conselleria
era cultura
Unió
no va dir que cultura
era poc important
aquesta poca importància
suposo que volia dir
des d'un punt de vista
de la dotació
pressupostària
però és clar
la lectura que se'n fa
i que jo faig
és que no hi ha
credibilitat
en el futur
de la cultura
i del paper
que es pugui
ostentar
des del comandament
d'una regidoria
com la de cultura
i això
si ho traslladem
a la resta
d'institucions
i del país
em sembla que és així
jo penso que
hi ha una sèrie de gent
que tenim les idees
molt clares
que hem formulat
projectes i propostes
i que no s'han tingut en compte
entre altres coses
perquè entenc
que no hi ha voluntat
d'assumir
projectes i propostes
i de treballar
en una línia concreta
es va fent allò que es pot
i allò que es pot
està per sota sempre
i això ho hem vist
molt clarament
en aquest any
des de la declaració
de patrimoni
de la humanitat
aquesta voluntat
i aquesta capacitat
de resposta
està molt per sota
de la resposta espontània
de la gent
que sí que s'ha produït
és cert
i això s'ha dit
moltes vegades
en els diaris
durant aquest any
que Tarragona
ha experimentat
un increment
dels visitants
i de l'expectativa
despertada
per la declaració
i la gent ha vingut
el problema
no està en si la gent
ve o no ve
si els monuments
són més o menys visitats
sinó en si som capaços
de millorar
d'optimitzar
el model de gestió
i l'oferta
que en aquests visitants
que venen
amb tota la bona voluntat
retrets per aquesta declaració
esperen trobar
aquí a Tarragona
i jo penso que
de moment
en aquest any
no s'ha fet res
i no em serveix
el dir
ja ho anirem fent
bé
aquest anirem fent
vull dir
ens podem tots
posar a fer projectes
a renovar projectes
i a redefinir-los
però a mi em sembla
que a vegades
és anar-li donant
voltes
innecessàriament
per no ser ben bé
quins interessos
definirem projectes
a la premsa
els traurà
i si d'aquí dos anys
d'aquí tres anys
tornem a repassar
la situació
veurem que tornem
a anunciar
els mateixos projectes
Tarragona
és una ciutat
en què es podria fer
una exposició
perfectament
dels projectes
anunciats
i mai realitzats
i una ciutat
on es podria parlar
de projectes
anunciats
reanunciats
altra vegada
a la premsa
sense que la premsa
hagi tingut
ni la voluntat
ni la capacitat
d'analitzar
si fa tres anys
havia publicat
la mateixa notícia
això és bastant frustrant
i em sembla
que no és aquest el camí
en aquest sentit
Enric Oliver
ha demanat
si em permets
és que ha arribat
mentre començà
amb aquesta conversa
Helena Virgili
és tècnic del Museu d'Història
i el tema de la premsa
i de la difusió
que s'ha fet
als mitjans de comunicació
ho té molt clar
i quan el Francesc Terrat
esmentava això
dels projectes
que es publiquen
i es torna a publicar
això de l'exposició
dels projectes
és una proposta
també
ja que parlem de projectes
Helena volies intervenir
en aquest sentit
després Enric
si et sembla bé
donem la paraula
Sí, jo és que volia comentar
que des de la Maroteca Municipal
ja fa molts anys
que estem fent
uns dossiers de premsa
precisament
de temes de patrimoni
de monuments
bé, tot el tema
de cultura
i coses vinculades
al Museu d'Història
i el comentar
ara el Francesc
això doncs
he pensat
que realment
jo moltes vegades
ho penso
que si notícies
que surten al diari
ara
mira si en el recull
de premsa
doncs
potser havien sortit
la mateixa notícia
i els mateixos projectes
doncs potser
fa tres anys
o dos
o un
i penses
és que potser
si es dediquessin
a anar
o a vegades cent
sí, també
però a vegades
no ha passat tant de temps
no és problema
a veure
deixant a part
el tema del patrimoni
per exemple
el desviament
del ferrocarril
i faig un incís només
us recordo
que hi ha un plànol
de 1883
en què ja estava
i estava dibuixat
o sigui que
no, no
que si
a veure
que si els periodistes
o els polítics
es miressin la premsa
i les amarotelles
doncs trobarien
molta informació
ens estallarien
moltes rodes de premsa
doncs
vostès i nosaltres
sí
però
teniu l'obligació
de fer-les
i els responsables
socials
d'acollir-les
però
jo el que volia dir
és que
estic d'acord
en part
amb el que deia
el francès
però
tampoc no del tot
perquè si no
dona la sensació
que
tornem
seguim
amb el model
d'antropofàgia
d'aquesta ciutat
que és molt donada
i el francès
que ja és un tarragoní
des de fa molts anys
em sembla
que ha entrat
amb la mateixa dinàmica
en el sentit
que és una ciutat
molt donada
a menjar-nos
uns als altres
i probablement
aquest sigui
una de les experiències
més negatives
d'aquesta ciutat
que tots plegats
hem de fer
la nostra meva culpa
que és una ciutat
que es menja
molt uns als altres
malgrat això
és veritat
hi ha multitud
de projectes
però per què
hi ha projectes
que no s'executen
simplement perquè
no se'ls creuen
els responsables
socials
i polítics
no hi ha
una voluntat clara
perquè
inclús
és veritat
el govern de la Generalitat
penso que
malgrat
que hi ha
algunes excepcions
en general
jo crec que
no s'ho acaben de creure
perquè en el fons
el model
de determinats
grups polítics
és un model
que passa
per la Catalunya
vella
per la Catalunya
medieval
i no passa
per la Catalunya
romana
i per què?
perquè
en el fons
la història
és també ideològica
i l'Helena
ho sap perfectament
que ho ha treballat
que com
el primer
que destrueix
una guerra
el primer
que destrueix
és el patrimoni
però alguna cosa
serà
no?
la imatge
de la ciutat
de Sarajevo
i la destrucció
de la seva biblioteca
és paradigmàtica
del que
el primer que fan
és destruir
la cultura
i la identitat
i si
nosaltres
deixem
que el patrimoni
es vagi malmetent
com malauradament
algunes vegades
i algunes notícies
impliquen
doncs realment
en aquest sentit
sí que li he de donar
la raó al francès
per l'altra banda
és veritat
que a Tarragona
hi ha hagut
un canvi espectacular
amb la rentabilitat
i amb la rentabilitat
diguem-ne
cultural
no econòmica
del patrimoni
i jo crec
que això s'ha de reconèixer
en els
no sé
quants anys
però hi ha hagut
una implicació
de la societat
i dels polítics
en el patrimoni
malgrat això
ni de lluny
no hi ha
una implicació
absoluta
per què?
perquè no s'ho creuen
perquè en tot cas
és la pressió ciutadana
de la societat
de les institucions
i de la societat civil
com representa
l'arqueològica
o d'altres
que ha fet
que no els hi ha toquet
altre remei
que fer veure
que s'ho creuen
però realment
doncs
hi ha molt poca gent
molt pocs polítics
que realment s'ho creguin
perquè en el fons
torno a insistir
al que deia
és que realment
el que hi ha
o el que no hi ha
és un model de ciutat
que valori
el patrimoni
com un element
d'identitat
col·lectiva
com un element
que cohesiona
la ciutat
i que a més a més
li dona la possibilitat
de viure
d'aquest patrimoni
i això és el que no s'ha fet
falta que
que s'ho creguin
que s'ho hagi de creure
som esclaus
dels pressupostos
i dels diners
sempre
això és una evidència
sí
sí
és que trobo que
tot ho veiem
molt negatiu
també
sí però no
a veure
l'amic George
parlava
doncs
fa uns moments
d'aconseguir
aquesta harmonia
entre els diferents
estaments
o sectors
significatius
de la ciutat
i ell
parlava d'un termini
de 10 anys
bé
i jo amb això
sí que sóc
i torno a ser pessimista
o sigui
el que tenim observant
nosaltres
és que els processos
de recuperació
el cas mateix
en què hi estem
acostumen a ser
de 20 anys
i com
cito aquest
en podria citar d'altres
aleshores
el que
d'acord
amb el dels pressupostos
però hi ha
algú que
podria estar fent
ja
i és
aquest treball
d'intentar
aquesta harmonització
de definir
uns criteris
en línia de màxima
que potser
no tindrien que ser
en un termini
de 10 anys
sinó que
si bé et diria
que s'hauria d'anar
cap al segle XXII
o sigui
amb 100 anys
una visió
molt de futur
perquè després
ja arriben
les rebaixes
i això ja es podria
anar treballant
o sigui
que s'hauria d'actuar
en diferents sectors
coses a curt termini
coses a mig termini
i coses
a llarg
i llarguíssim termini
i això potser
sí que estem perdent
pistonada
de no
de no haver començat
ja a treballar
seriosament
d'acord
el que passa
que
i lligant-ho
amb el que deia
l'Enric Lleida
fa una estona
i aquesta antropofàgia
de la societat
tarragonina
que no hi estic
tant d'acord
suposo que ets
de totes les societats
en l'àmbit cultural
jo diria
una
que
a mi el tema
de l'antropofàgia
no m'interessa
però no m'interessa
ni de mi
cap als demés
ni dels demés
cap a mi
i llavors
arribes a vegades
a la decisió
que bueno
que allò
més val
anar
són
que mal
acompanyat
però
en relació
a això que tu deies
ara
Rafael
et diria que em sembla
molt bé
en la planificació
i en la paciència
i
el anar
pas a pas
amb les coses
perquè
com acabes de dir
també ara
no hi ha
diguem-ne
una dotació
pressupostària
d'acord
amb les necessitats
amb els dèficits
que hi ha
el que passa
que en aquesta ciutat
pel que fa
en la qüestió
del patrimoni
el problema
no és que
no s'hagin
començat coses
i no s'hagin
començat
amb una perspectiva
a una certa distància
i d'acord
amb les personalitats
reals
de l'economia
i de les implicacions
polítiques
el problema
és que s'ha anat
endavant
de vegades
per tirar enrere
a continuació
i en aquest
tirar endavant
i enrere
hi hem participat uns
i hem participat
els mateixos
per fer tirar enrere
a vegades
algunes iniciatives
que no s'han deixat
consolidar
o no s'han mogut
que es consolidés
per unes gelosies
que jo mai he acabat
d'entendre
en aquesta societat
tarragonina
però
tornant també
a la implicació
a mi el que no em serveix
és que
al cap d'un any
de la declaració
del patrimoni
de la humanitat
el que tinguem
de fet
concretat
sigui
estrictament
uns cipos
o uns elements
de senyalització
i sigui
un himne
de Tarragona
patrimoni de la humanitat
a mi em sembla
que això
és
una parafernàlia
absolutament
escenogràfica
i que
denota
molt clarament
la voluntat real
d'incidir
de fet
en el que és
la capacitat
de resposta
del patrimoni
tarragoní
en la nova responsabilitat
a mi em sembla
que això
és indicatiu
les formes
es tiren endavant
al fons
es deixa relegat
a un futur
que no se'ns diu
exactament
quan serà
una realitat
aquí s'han expressat
diferents
opinions
señor
Zouaim
yo no sé
com contempla
usted
todos estos
pontos de vista
en cuanto
a lo que és
el presente
i el futur
de Tarragona
com a patrimoni
usted
que seguro
que ha existido
a molts processos
de molts conjuntos
patrimoni
mundial
bueno
és una qüestió
a 60.000 dólares
entonces
me vull a parlar
en francès
con tu permiso
i l'uís traducirà
c'est un tâche
très difficile
que
d'organiser
le futur
d'une ville
qui a une richesse
patrimoniale
comme celle
de Tarragona
et qui a
une complexité
économique
aussi grande
que celle
de Tarragona
es una
es un trabajo
muy difícil
poder organizar
o poder organizar
un travail
el futur
en una ciutat
que té una complexitat
tan grande
a todos nivells
com es Tarragona
Tarragona
n'est pas
une grande ville
Tarragona
fait 120.000
habitants
Tarragona
no es una
gran ciutat
a nivel
general
es una ciutat
a nivel
humain
que té
un tarragona
de 100.000
habitants
mais en même temps
elle a
elle représente
un pôle industriel
et portuaire
important en Espagne
al mateys
temps
c'est un pôle
important
a nivel
économique
et a nivel
portuari
a Espagne
c'est une université
importante
il y a
una universitat
importante
elle a un paysage
touristique
important
il y a
un paisage
turistique
un panorama
turistique
important
elle a un patrimoine
culturel
important
il y a
un patrimoine
cultural
fort
important
je ne pense
pas
qu'il faille
donner la
préférence
à l'un
ou à l'autre
je ne pense pas
que
le que
manque
ou falle
c'est
le fait
de donner
la préférence
à une
chose
ou à
une
autre
par contre
je pense
qu'il faut
tirer
le meilleur
profit
de chacun
de ces
aspects
pour
participer
au développement
intégré
de la cité
pense que
le que
s'ha de
donar
la
importància
que
té
cada
un
d'aquests
aspectes
per
arribar
au
développement
harmonieux
de
tota la
ciutat
y
el
factor
humano
no
l'olvidemos
que
hace
mucho
de
la
l'université
l'industria
c'est
un factor
humain
l'hôtellerie
c'est
un factor
humain
le patrimoine
sans
le musée
d'arqueologie
de Tarragon
sans
le musée
de la
ville
de Tarragon
sans
Andrea
Bruno
qui
a fait
la
porte
sans
ceux
qui
ont
voulu
que ça
se
passe
ça
n'aurait
pas
existé
jo no sé
si
si
podem
afegir
alguna cosa
més
a tot
el que
s'ha
exposat
aviam
institucions
entitats
però
també
volem
parlar
molt
avui
al llarg
de tot
el matí
amb els
tècnics
amb les
persones
que
rera
dia
estan
al capdavant
de museus
com el
Museu d'Història
o el
Nacional
Arqueològic
que també
passaran
per aquí
volem
conèixer
tota la
tasca
didàctica
que s'ha
fet
que és
importantíssima
i destacada
esperem
la pilassa
del Nacional
Arqueològic
més endavant
al nostre programa
la tasca
des del punt
de vista
ciutadà
allò d'una mica
de consciència
de Pepito Grillo
si m'ho permet
que ho digui així
senyor Gabriel
que fa l'arqueològic
moltes vegades
ja estem acostumats
a jugar aquest paper
de vegades
tenen una mica
assumit aquest paper
i des de la universitat
projectes importants
el de la pedra seca
que esmentà
ara fa un moment
també
com d'altres
fem el que podem
justament
per això
que deia el George
que realment
la universitat
ha de poder jugar
ha de jugar
un paper
important
un paper
de primera línia
no solament
en la consolidació
del patrimoni
que l'hauria de jugar
i crec que el juga
sinó
molt específicament
amb això
que deia al començament
en el model de ciutat
en el qual
un model de ciutat
en el qual
la universitat
és un eix vertebrador
importantíssim
d'aquest model de ciutat
que jo preconitzo
i que em sembla
que molta gent
estaríem d'acord
el que
també voldria dir
és justament
amb la línia
del que deies
és que
la universitat
el que fa
també
és justament
la universalització
i ja que el patrimoni
de Tarragona
és un patrimoni mundial
també
la universitat
té aquesta
vocació
universalista
i en aquest sentit
doncs
un projecte
important que tenim
que és
l'Ulices Cibernètic
que és un projecte
un macro projecte
en el qual
s'enmarquen
molts altres projectes
en el sentit
aquest
de la mediterranitat
de la nostra ciutat
d'aquesta vocació
mediterrània
de la universitat
i la contemplació
del patrimoni
no solament
del gran patrimoni
que és el patrimoni
romà
sinó
tot aquest altre patrimoni
oblidat
molt humil
que podrien ser
el patrimoni
de la pedra seca
o bé
aquí hi ha
l'Helena Virgili
que sap molt bé
que el patrimoni
no s'acaba
amb les pedres
sinó que passa
pel paper
si amb ella
en parlarem
després
Francesc Terrats
ara al museu
esteu apostant
per Grècia
en una ciutat romana
com aquesta
que ens està explicant
moltes coses
a través d'aquesta exposició
que hem inaugurat
recentment
no?
No, el museu
no aposta per Grècia
el museu aposta
per donar
resposta
en allò
que entenem
que la societat
tarragonina
i de tota la gent
que ens ve a veure
necessita
per entendre
una cosa
que és la romanitat
que forma part
del món clàssic
i Grècia
està en la base
d'aquest clàssicisme
i per tant
tot allò
que sigui
donar
les pautes
de comprensió
i d'increment
de la sensibilització
dels nostres visitants
em sembla
que forma part
del museu
i per això
aquesta exposició
de l'art
de la terra
a la imatge
del museu
Sant Raimon de Tlús
que a més a més
ens ha obert
una nova oportunitat
d'incrementar
aquesta línia
de col·laboració
amb altres institucions
per trencar
l'armatisme
en el que moltes vegades
que hi ha
als museus
els museus
tenim més capacitat
de resposta
en la nostra societat
si col·laborem
amb altres institucions
que ens permetin
en aquesta operació
reequilibrar
les nostres col·leccions
i potenciar
el nostre discurs
el discurs
en la societat
és això
que estem fent
és molt important
això que es diu
d'obrir la finestra
al món
hem de fugir
de caure
en un excessiu localisme
hem de conservar
la nostra identitat
però l'hem d'interrelacionar
amb tot allò de fora
que és el que moltes vegades
s'oblida
és que si
volguéssim compartimentar
estrictament
per exemple
el món romà
estaríem traient
l'esperit
de la romanitat
ja per exemple
i per tant
no es pot entendre
Tàrraco
sense Roma
i sense tot un procés
històric
i de civilització
i no es poden entendre
les col·leccions
de Tàrraco
sense el paper
que Tàrraco
va jugar
en aquest món
i per tant
aquesta permeabilitat
és absolutament
imprescindible
ja no és necessària
sinó imprescindible
Ho hem de deixar aquí
a Joan Lluís i a l'Helena
els demanaria
que es quedessin
una miqueta amb nosaltres
perquè volem parlar
d'altres aspectes
relacionats amb el patrimoni
i mentrestant
els agraeixo moltíssim
la seva col·laboració
Rafael Gabriel
president de la Reial
Societat Arqueològica
Tàrraconense
Francesc Terrats
director del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
Enric Oliver
de la Facultat de Lletres
i George Wein
bienvenida a Tarragón
i avui serà per aquí
avui estarà per aquí
per Tarragona
Tengo entendido que también
participarán en alguno
que otro acto
¿Tú serás aquí
a Tarragona
o tú participarás
en el acto
que se hace
al Palacio de Congrés?
Sí
Jo espero que sí
Gracias por acompañarnos
Buenos días
Fem una petita pausa
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
en directe
des de la capçalera
del CIRC
i continuem parlant
d'aquest primer aniversari
de Tarragona
com a patrimoni mundial
de Tarragona
y de la capçalera
de Tarragona
y de la capçalera
de Tarragona
y de la capçalera
de Tarragona
y de la capçalera
con toda kunточista
y de la capçalera
de Tarragona
y de la capçalera
con una futura
necesaria
d'attribณc
de Tarragona
y de la capçalera