Ara passen sis minuts de dos quarts de dotze del migdia,
en directe des de la capçalera del CIRC al matí de Tarragona Ràdio,
celebrant també, commemorant aquest primer any de patrimoni,
amb tot un seguit de convidats, ja farem la relació,
però pels micròfons del nostre programa,
i perdonin una mica aquest autoafal·legament que fem,
doncs passaran a prop de 30 convidats.
Persones que des de la seva posició ja siguin entitats,
en empreses privades, en institucions, en administracions,
doncs tenen moltes coses a dir.
al voltant del patrimoni.
Volem saludar l'Antoni Micó, president de l'Associació de la Gent Gran.
Senyor Micó, bon dia, benvingut.
Bon dia, bon dia.
A la Maite Martorell, també fa estoneta que la tenim aquí,
és la dona de les xifres, pobra, no?
I de les xifres i del tema virtual.
Això.
Bon dia, la Maite és tècnic del Museu d'Història,
i també volem parlar amb l'Eugeni Pinyol,
del restaurant Eugeni Montse de Tarragona.
Senyor Pinyol, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans parlàvem d'iniciativa privada,
en quant a empreses d'arqueologia, reconstrucció,
i la iniciativa privada, en aquest cas,
des del punt de vista de la restauració,
també, també ha fet la seva tasca
i continua fent-la al voltant del patrimoni.
Estem reiterant aquest missatge
a tots els nostres convidats que intervinguin
quan ho desitgin, que aquest és un programa obert, fonamentalment.
Sí, us sembla?
Jo, com que he estat escoltant les converses d'abans,
el que sí que voldria dir és que, a nivell estadístic,
el mes de maig, que és quan s'ha fet a Tarragona,
allò de Tàrraco Viva,
és a dir, tot allò de la reconstrucció romana,
és a dir, hem lograt tenir un número de visitants
el mes de maig superior al mes de juny, juliol
i superior a setembre.
És a dir, que cal veure que ens porta moltíssima gent
i que arribem a veure els de les 60.000 persones.
És a dir, això vol dir que la gent respon.
D'aquestes 60.000 persones, també és curiós veure
que un 55% venen de Catalunya,
però és que tenim un 20% que ens ve de la resta d'Espanya.
És a dir, i anem incrementant.
L'any passat eren menys de Catalunya
i menys de la resta d'Espanya,
eren molt més de Tarragona.
Això s'ha anat nivellant.
És a dir, que ens sentim orgullosos
que activitats que surten des del museu
tan interessants com són tot el tema de Tàrraco Viva,
on hi participen aquests senyors,
i d'això, és a dir, ens aporta una sèrie de visitants
que normalment no haurien vingut.
És a dir, en aquest moment...
Ha fet una ressonància molt forta del que és Tàrraco Viva
amb l'assumpte de les reconstruccions romanes.
romanes, i amb nosaltres, particularment,
també amb l'hostaleria o amb la restauració,
que també tenim les setmanes gastronòmiques romanes.
Amb uns plats, amb uns noms molt suggerents
que comentarem immediatament.
Aviam, les valoracions,
des que hem començat el programa,
n'hem sentit de tota mena.
Hi ha dades objectives,
que per això li agraïm molt a la Maite,
que ens ho hagi dit,
que és que hi ha hagut un increment
de persones que ens han visitat,
de persones fins i tot de la ciutat de Tarragona,
com comentàvem abans,
que probablement ignoraven una mica el patrimoni
i també s'hi han abocat a la visita.
Això és un fet real,
les valoracions a banda,
les xifres canten, que diuen.
Senyor Micó, el veig amb molts papers.
Vostè sempre és un home molt ben documentat.
Gràcies, moltes gràcies.
Abans parlàvem de les activitats
que s'han fet a la gent més jove de la ciutat.
La gent gran també ha posat la seva cullerada aquí.
Nosaltres, en quant a la gent gran,
puc dir que vam fer un manifest al Pont del Diable,
això fa tres anys,
i anunciàvem la nostra vocació
que Tarragona fos patrimonio de la humanitat.
I per la qual cosa vam fer un manifest
amb 25 punts,
dels quals, si em permeteu,
els llegiré el per què vam participar
en aquestes condicionaments.
Tots 25, que ens els llegirà, senyor Micó?
No, 21.
Ah, 21, ben moïdor.
I aquí dèiem el següent,
perquè els monuments s'han de respectar,
perquè és el progrés,
és compatibilitzar amb l'antiguitat,
perquè és la nostra riquesa,
perquè és la història de la ciutat,
perquè és el nostre llegat,
perquè volem que ho heretin les generacions futures,
perquè és la cultura dels nostres avantpassats,
perquè ho volem compartir amb la resta del món,
perquè som nats i afincats a Tarragona,
perquè som fidels a la nostra ciutat,
perquè és una obra amb 2.000 anys d'antiguitat,
perquè ho demanem als qui hem treballat per Tarragona,
perquè la gent gran ho reivindiquem,
perquè Tarragona s'ho mereix,
perquè estem orgullosos dels nostres monuments,
perquè la societat civil s'ho ha imposat,
perquè és una missió de solidaritat,
perquè volem assegurar la quantitat dura,
el nomenament,
perquè és la dignitat d'un poble,
perquè és el reconeixement d'uns valors humans,
perquè la compatibilitat de la consciència ens ho demana,
perquè els objectius són per la prosperitat,
perquè els tarragonins i les tarragonines
estiguem en la nostra ciutat.
I tot això gràcies a vosaltres,
perquè veritablement vosaltres sou la veu i la força d'un poble.
Això ho deia les 100 persones que vam assistir
i de dalt del pont del diable ho vam anunciar en viva veu.
De quina edat estem parlant, senyor Micó?
Això, esperem, de fa 4 anys.
Eren arguments prou raonables, no?
Això era el principi que es va fer una comissió,
de la qual sóc membre,
de la Comissió del Patrimoni de la Humanitat.
Eren 28 membres que l'alcalde va assignar aquests 28 membres.
Bé, si tots els pugui llegir,
perquè llavors això es convertiria en una lectura, no?
Bé, dels quals estaven tots els partits polítics,
la Diputació, la Generalitat, la Universitat
i un servidor com a portaveu de la Comissió per ament d'Entitats.
Se'ns recorden d'aquell llibre que fa uns anys
es va posar a la capçalera del CIR
perquè totes les persones que volguessin s'adderissin
a aquest manifest que demanava que Tarragona fos patrimoni?
I de tant en tant, doncs, els mitjans ens fèiem resofirmat aquest,
quantes firmes n'hi ha, sembla molt llunyada.
Mira, justament, el senyor Micó ha portat un retall del diari
que diu que la campanya per impulsar la candidatura
de Tàrrec a l'UNESCO arriba als col·legis.
Es demanaven les signatures d'entitats, de persones.
Quan venia alguna personalitat il·lustre,
també se la feia passar per aquí perquè signeixen aquest llibre.
La veritat és que va signar moltíssima gent.
Jo en aquest moment no tinc les dades exactes,
però el que sí que puc garantir és que són diversos llibres i molt grossos.
Que els conserveu al museu.
Els conservem al museu.
Arrel d'aquesta crida vam ser molts particulars i empreses i entitats
que vam signar i ho volíem, que Tarragona fos patrimoni de la humanitat.
I el que és curiós és que pensàvem que seria un nomenament immediat, no?
Hi havia aquesta percepció a la ciutat.
Això no és res, ja ho tenim.
No era tan fàcil.
No sé què va passar.
La veritat és que el museu teníem clar que no era fàcil
i que no seria un nomenament immediat.
El que passa és que calia fer tot el que estigués al nostre abast.
I crec que ho vam fer.
Senyor Micó.
Cadascú va fer el que va poder.
Entre altres coses, com a membre de la comissió de la patrimoni de la humanitat,
es van demanar moltes coses.
Entre elles era la neteja, acondicionament i conservació dels monuments històrics,
les zones afectades i una sèrie d'aconteixements més.
Era la filmació d'un vídeo dels monuments
i complementats per una curta redacció històrica de cadascun,
distribuït als diaris locals.
Un concurs de pintura, de dibuix,
els monuments més afectats als emells aficionats,
l'art, la pintura, la selecció, l'exposició,
i un premi metànic a dibuixos pels estudiants de primera i segona ensenyança.
Una formació professional,
exposició de seleccionats de premis en viatges culturals,
demanar la col·laboració a agències de viatges.
Propostes que es feien, jo no sé, després...
Però diguem una cosa, senyor Micó,
això forma part del passat, que és importantíssim.
Sí, i del futur.
El futur, però, sobretot el present.
Quina valoració fa vostè?
El present és extraordinari.
A partir d'aleshores, Tarragona s'ha incrementat
amb un nombre molt important
de visitants de Tarragona i de fora de Tarragona i d'estrangers.
Això, la senyora que representa el Museu d'Història,
suposo que porta les estadístiques,
i millor que un servidor,
us dona una àmplia informació...
Ja ens recomana unes dades que eren prou eloquents.
...informació dels nombres, del gran nombre,
i de la gran riquesa que això resultarà per Tarragona.
I el futur?
Tarragona es mereixia.
Què cal fer?
El futur de Tarragona.
El futur de Tarragona està en conservar tot el que tenim,
procurar, procurar,
que la casa dels militars sembla que ja s'ha convertit
en el que ha de ser part d'aquest patrimoni.
Després, les cases de la baixada, de peixateria,
també s'haurà amb el dia de demà.
No és una missió d'un dia ni d'un any ni de dos anys,
però sí que es va recuperant.
El que estem aquí ara asseguts,
abans això era un cine i un hotel.
Això ara s'ha convertit ja en un patrimoni cultural
amb el qual es poden veure la muralleta
i altres peces de la temps dels romans.
Això és un valor que hem adquirit
degut a la necessitat que tenia Tarragona
de tenir aquest orgull de ser membres
de la gran cultura del món
i poder ensenyar la nostra riquesa
a tota la resta de persones
que això no ho volem per nosaltres.
Això és una cosa que és per a tothom
i perquè tothom ho vegi bé
ha d'estar ben conservat i cuidat
i anar recuperant dia a dia
tota la història dels nostres avantpassats.
Aquí hi havia el Coliseum i el César, no?
Hi havia el Coliseum, el César, un hotel...
Una mexinera, allà a la punta.
També, també.
Una mexinera, sí.
Jo voldria apuntar una cosa
amb això que ens ha dit el senyor Micó,
que ells demanaven un vídeo i tal
de promoció de Tarragona.
El Museu d'Història té previst l'any que ve
fer un CD-ROM
on hi hagi no sols la història romana
sinó tota la història de Tarragona.
És a dir, nosaltres pensem que per Santa Tecla
de l'any que ve el tindrem preparat
i farem una tirada molt llarga
per tal que pugui arribar tothom.
És a dir, no sols amb la història romana,
que ja hi hem treballat molt,
que ja tenim CD-ROMs que parlen de la història romana,
sinó que hi afegirem tota la història medieval,
la moderna, la contemporània...
És a dir, farem la història fins als nostres dies.
amb un dels punts que voldria...
Que estic molt honrat
haver aconseguit és que el setè punt
deia...
Vaig demanar a aquest cas a l'alcalde
musicalitzar una lletra relacionada
amb la història de Tarragona
i els museus arqueològics.
Avui tinc gran satisfacció
que avui s'ha inaugurat un himne,
un himne tàrregol, patrimoni de la humanitat.
Un himne que, en principi,
estava...
La lletra l'havia fet Joan Juncosa,
Penedès,
però va semblar que no era la més adient
i ja l'ha fet el mossèn Joan Magí.
I la música sí,
la música és de Joan Juncà.
Avui, per mi, és un dia molt feliç
perquè poder sentir un dels projectes
que vaig demanar al consistori
perquè Tarragona es nomenés patrimoni de la humanitat.
L'himne sentirà aquest vespre,
com hem anat repetint al llarg del nostre programa.
Eugeni, davant d'una bona taula,
la relaxació, la comoditat,
doncs ens permet tenir una visió molt tranquil·la.
I vostè, com a restaurador,
i a més tenint en compte que té una carta
amb totes les referències romanes,
jo no sé el seu punt de vista
i el que sent entre els seus clients
quan parlen de temes de patrimoni.
Quina és la visió que creu que té la ciutadania?
És que el que ha dit aquí el senyor Micó
és que abans vam començar tots molt forts
volent que Tarragona fos patrimoni de la humanitat
i ens vam volcar,
però amb totes les ganes
i amb tot el fet del món.
Però a partir d'aquí,
doncs m'assembla que ens havíem quedat una mica
el que és l'empresa privada, diguéssim,
de no donar-li un altre aire.
I jo, doncs, en aquests dies
hem estat pensant amb la família i tal
que, doncs, podríem fer un homenatge,
recordar els clients que et venen de Tarragona i de fora
que tenim aquí uns monuments.
I a partir d'aquesta base vam intentar,
o ho hem fet,
les recomanacions que fem nosaltres
cada mes o cada dos mesos que les canviem,
doncs, ficar els noms,
com a homenatge a Tarragona
de tots els monuments.
I tenim 14 monuments
que són les sugerències que hem fet
per recordar més que res
als clients que vegi
que Tarragona és patrimoni de la humanitat.
Podríem esmentar-ne algun d'aquests plats?
Els que vulgui.
Espera venir a l'Ibera, però ens arrisquem.
Els 14 plats que hi ha aquí,
doncs, bueno, els tinc aquí.
Per exemple, la muralla romana,
que ho començo una miqueta més avall,
doncs tenim els caragols a la llauna
amb botifarra negra i blanca.
Per donar allò de la muralla,
què s'hi fan?
Doncs els caragols, no?
Clar, clar, clar, sempre se busca el que faria d'aquella.
Ho hem relacionat una mica així.
I si vas mirant,
doncs tots els altres,
el de la vila romana dels Muts,
doncs com és una mica així, diguéssim,
de camp,
doncs hem ficat la parrillada de verdures calentes.
Si anem a mirar l'amfiteatre,
també és una cosa que me va semblar
com un estat tàrtar,
que va ser la cara que volgués.
Ai, té la seva cosa, eh?
Els lliçons i els pobres cristians.
Exacte, doncs ho hem anat relacionant una mica així
i, de fet, doncs,
la gent queda molt gratament
quan veu els monuments allí
amb una sugerència d'una carta d'un restaurant,
que normalment, doncs, no es fa.
La gent de Tarragona ho sap,
però gent que ve de fora,
els hi sobta,
de trobar aquests noms als plats?
Sí, sí, perquè després de baix,
demanen jo vull l'aqueducte romà.
Dius, bueno, va, vinga, l'aqueducte romà,
què fiquem a l'aqueducte romà?
El pont del liable?
Doncs van posar uns bistecquets de cèrbol,
marinats,
i la gent els fa gràcia
de tenir aquests noms
i veure que, doncs,
estàs encara pensant
amb què Tarragona són patrimoni.
Pel sector de l'hostaleria en particular,
ja que parlem amb vostè,
és importantíssima la difusió que se'n faci
perquè pugui atreure molts turistes, no?
És que això, igual el que passa,
que m'ho he comentat abans
de la setmana de la Tàrraco Viva,
que nosaltres també estem posats a dintre,
i ho comentes,
i mos estàs tot més preparant els plats
que dius, bueno, en aquella època,
i has de treballar amb els elements que hi havia,
però, per exemple, la patata o la tomaca no existia.
I fem uns estudis
i mos estem informant
de quin menjar podries fer
perquè ara no fos contradient,
dius que això no m'agrada,
per arreglar-ho una mica,
però dins de les mateixes regles
que portem amb la gastronomia antiga,
la gastronomia romana.
Una mica el que dèiem abans,
amb altres companys del museu,
que ens estem romanitzant tots.
Ara parlem de restauració,
però si anem a mirar qualsevol altra banda...
El que passa que també el Museu d'Història
està treballant molt ara
tota l'àrea medieval.
És a dir, potser gràcies
a que ens hem romanitzat molt
podem avancar altres.
Amb l'Helena hem tret una miqueta el tema,
perquè és la germana pobra del nostre patrimoni,
la pobra Tarragona medieval, no?
Sí, però...
Però, bueno, fa poc vam presentar un fulletó
que jo considero que està molt bé,
perquè a més és una guia
perquè la gent pugui fer una visita
per tots els monuments medievals
i s'està potenciant.
Tenim una maqueta
on només cal veure-la per situar-s'hi.
Tenim una petita exposició permanent
i tot això,
tot va afavorint
que no ens quedem només
amb la Tarragona romana,
és a dir, si no que sapiguem
hi ha Tarragona romana
però després tenim el medieval.
La Tarragona romana és l'estandard...
Però tot això ho podem fer gràcies
a que tenim la Tarragona romana,
si no, no ho podríem fer.
Arrel d'això, pots anar lligant
les altres...
És clar, és lògic
que Tarragona fos medieval
i moris que moris que,
no tant,
però també van tindre
els seus antepassats aquí,
els medievals,
és molt lògic.
Home, el que sí que és cert
és que la gent que ve a Tarragona
ve a Tarragona romana
i ve per...
i sobretot dins que som patrimoni
de la humanitat.
Hi ha molta gent
que suposo que abans
no sé si és que no ens coneixien,
és a dir,
perquè al museu
passa molta gent,
sobretot professors,
és a dir,
ens venen professors,
doncs jo què sé,
de València,
de Madrid,
que han vingut aquí,
que s'han trobat
que això no s'ho esperaven...
Potser les pedres abans
ens donaven la importància
que els hi hem donat
o que es donen ara.
Sí,
i venen a buscar documentació
per venir amb els seus alumnes,
és a dir,
una cosa que abans
doncs hi havíem trobat,
és a dir,
ens venen molts professors
de fora de Catalunya.
Hi ha molt de moviment,
no hi ha dubte,
hi ha molt de moviment
avui també a la capçalera del circ,
constantment estan entrant
i sortint persones,
visites guiades,
visites guiades,
en un divendres,
30 de novembre,
doncs també és una força indicatiu.
Senyor Mico,
que té ganes d'intervenir.
Les coses,
dic aquí,
petició a la reina,
el motiu de la visita
dels reis d'Espanya
a la nostra ciutat,
el dia 19 de juny
l'any 96,
i després que les seves majestats
haguessin corregut
o recorregut
i contemplat
els monuments històrics
romans a Tarragona,
al vespre,
a la recepció oficial
de Camp de Mar,
com a portaveu
de la Comissió
Permanent d'Entitats,
en presència
del Joan Miquel Nadal
alcalde de la ciutat,
vaig tenir l'honor
de desarme
i demanar
a la reina
el suport reial
perquè Tarragona
fos de patrimoni
de l'humanitat.
La reina es creia
que Tarragona
ja ho era,
patrimoni de l'humanitat.
aleshores va dir,
es va,
ens va dir doncs
que si no ho era,
ho havia de ser.
Potser sí que ha fet
també alguna cosa
en favor de Tarragona
que ja s'ho mereixia.
de tot el procés
d'aquells dies
a KERS
després de les 12 del migdia
tindrem ocasió
de parlar-ne
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
amb persones
que hi van ser allà
i d'altres qüestions
relacionades
amb aquest primer aniversari.
De moment
ens acostem al punt
de les 12 del migdia
i hem de tancar
aquesta quarta hora
de programa.
En tot cas,
agraïm molt
a Antoni Micó,
president de l'associació
de la gent gran
que ens hagi acompanyat.
Gràcies, bon dia.
Bon dia, gràcies.
A l'Eugeni Pinyol
del restaurant
Eugeni Montse.
Bon dia i gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Ja anirem mirant la carta.
Aquests suggeriments
estaran pràcticament
tot a tot
fins a l'estiu.
Molt bé, gràcies
per ser amb nosaltres.
Maite Martorell
tècnic del Museu d'Història.
La Maite sempre té coses
per explicar
perquè al museu
hi ha molts projectes.
Avui hem parlat una mica
a tall de valoració
però ben segur
que trobarem
en programes propers
temps per parlar
d'aquests projectes immediats
i d'aquestes noves presentacions
que contemplarem,
oi que sí?
Sí, sí,
com vulgueu.
Gràcies, Maite.
Molt bon dia.
D'aquesta manera
ens acostem
al punt de les 12 del migdia.
És el moment
de la publicitat
de les notícies.
Immediatament
ens retrobarem
amb tots vostès
en directe
novament
des de la capçalera
del circ
en aquesta edició especial
del Matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.