El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Però bé, de moment, aviam, què és el que interpretareu ara?
La nana de Sevilla de Federico García López.
Doncs vinga, escoltem-la, jo me'n vaig cap a aquest amplificador
perquè pugui arribar també el so del teclat del José Álvaro i quan vulgueu.
Este niño chiquito no tiene cuna.
No tiene cuna, sí, no tiene cuna.
No, no tiene cuna.
Su padre es carpintero y la araúna.
i la araúna, sí, i la araúna.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I la araúna.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Sí, senyor.
Déu-n'hi-do.
Els versos de Federico García López
amb el que diuen, Teresa, que és l'instrument més perfecte, la veu humana.
Sí, és el que tenim més nostre, a més a més, no?
El que no podem deixar ningú.
I aquest també s'ha de treballar i força.
Clar.
Àfrica, enhorabona.
Sí, gràcies.
Gràcies a tu, de veritat, molt sincerament.
Jo, és el que dèiem abans de les 12 del migdia.
Xavier Fort, ja el tenim aquí, si vols seure.
Ja, ara tornem a la taula.
Gràcies, moltíssimes gràcies a tots, eh?
De veritat que us ho agraïm moltíssim,
que hàgiu estat aquí en directe interpretant diferents peces.
Ja ho dèiem, que ara volen tots els papers.
Volíem escoltar música en directe
en aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio,
però també volíem, de fet, volem parlar de música.
Ens falten cadires, ens falten cadires.
Jo crec que estem creant l'ambient caòtic
que moltes vegades es crea
quan es fa algun tipus de concert musical,
quan la música està pel mig.
Saludem el Ramon Romeu. Ramon, bon dia.
Bon dia.
Hi ha aquests ambients caòtics, també,
quan s'organitza algun acte relacionat amb la música?
Això és intrínsec als músics, aquest caos?
Sí, és que els músics som caòtics.
Sou caòtics, ja de mena, no?
No seríem músics, seríem una altra cosa.
El Ramon Romeu és un dels músics de Tarragona
que Déu-n'hi-do, perseverant,
que ja fa temps que es dedica al tema,
al pop, podem dir pop?
No lo sé, el grup No lo sé,
però això de les definicions és tan raro sempre, no?
Música, música.
Música.
I del No lo sé també ens acompanya el Miquel.
Bon dia, Miquel.
Bon dia.
Volem saludar el Xavier Fort.
Xavier, bon dia.
Hola, bon dia.
L'hem convidat una mica representant una altra banda de la música
que també comentaven en la primera hora d'aquest programa especial
amb el Jordi,
que és el tema de la música clàssica.
Ell, amb altres companys, va ser l'impulsor d'una formació
que, més que consolidada, m'atreviria a dir jo,
que és l'Orquestra Camerata XXI.
Sí, bé, de fet, sempre parlem d'un projecte perquè no s'acaba mai.
Però, de tota manera, jo el que estic molt content
és que s'acabi tot dient que s'han reunit músics
o persones que, suposo que estareu d'acord,
que de música n'hi ha, de bona i de dolenta.
I jo mateix, la meva formació va començar amb música,
sobretot amb música rock simfònic i això.
És el que vaig palpar jo de petit pels meus germans i això.
I vaig agafar gust per la música escoltant aquest tipus de música.
I després estic obert.
I el fet, jo he estudiat violi, per exemple,
però jo he estat en grups de música celta.
Vull dir que...
Mira, el de la música celta encara...
Però jo a tu no et relaciono amb el rock simfònic,
i perdona que t'ho digui, eh?
No, jo com a intèrpret no, perquè em mereix molt de respecte.
Em mereix molt de respecte.
Estic parlant de la música que escoltava jo,
per exemple, del Genesis,
després era l'època del Deep Purple, del Camel...
Bueno, són...
Ja coincidim amb tres grups i ens agraden, ho veus?
I si parléssim del clàssic, segurament coincidíem amb molts, també.
Amb molts, també.
Perquè també ens agrada la música clàssica.
És que jo trobo que un dia com aquest
està molt bé per començar a treure tòpics.
Nosaltres, si voleu que us digui un detall,
quan nosaltres fem els estalls de formació aquest estiu,
veureu, primer si veieu els nanos,
veureu que molts vesteixen d'una manera molt més innovadora
i transgressora que la majoria de gent.
i si veiéssiu, si féssiu allò, una requisa de tota la música
que s'han portat els nanos per escoltar amb els Wallman,
trobaríeu de tot tipus.
Heavy metal, de rock, de pop, d'allò.
I us costaria trobar alguna cinta o algun casset de música clàssica.
Això que dius és veritat i fins i tot ho observem en concerts de solistes,
d'aquests importants i elegants que va la gent que hi entén,
fins i tot la imatge ha canviat perquè els concertistes
i les concertistes, i no tan joves,
doncs també canvien la seva imatge i la seva manera de vestir
que fa 20-30 anys era impensable.
Sí, de fet, abans es feia l'acudit a això
que el lloc on s'estudia música que es coneix
amb el nom de conservatori,
que el que feia era conservar quasi mòmies,
perquè la veritat és que jo recordo quan era petit
la majoria de la gent no podia esconcebre.
que era una nena o una noia que estudiés piano
que no portés el llacet a darrere amb un vestidet,
perquè era el que es veia, realment era així.
Hi havia excepcions, evidentment,
però sí que hi havia uns prototips.
Avui en dia encara n'hi ha,
però potser quasi que s'ha invertit el procés
i l'excepció són aquestes nenes
que van amb el pèl recollit i l'alculet.
Això la Teresa ho deu recordar, no?
Sí, clar.
La meva formació és clàssica, fins aquí.
És una formació clàssica també de conservatori.
Conservatori, d'allò, d'allò tan clàssic.
El que passa és que després, doncs,
bé, hi ha moltes altres coses i de música,
com he dit, els havia, n'hi ha una de bona i de dolenta
i s'ha acabat l'història.
Et pot agradar més un estil o un altre,
perquè tothom tenim gustos diferents i prou.
Aquí hem de trencar tòpics,
però jo m'imagino que hi ha un tòpic
que no podem trencar,
independentment del gènere musical que tractem.
Aquell de que n'és de dur a la vida del músic.
Aquest tòpic és ben cert.
Primer que tot, perquè la formació,
ho hem dit repetides vegades al llarg d'aquest programa,
és molt lenta, és molt llarga.
S'hi han d'esmerçar moltíssimes hores,
molt de sacrifici,
i després, si a sobre et vols dedicar professionalment,
ja no parlem, no?
Aquest tòpic encara és present, no?
Sí, és que no és un tòpic, això és una realitat, eh?
Vull dir, això passa sempre.
Vull dir, tu...
La vida del músic és dura per tot.
Per tot.
Primer, perquè és molt difícil viure de la música,
i per tant, al final acabes com nosaltres,
que tu, no sé com ho has dit,
que portava molta experiència, no sé què,
jo crec que hi ha allò...
Insistents.
Más moral que los no lo sé, ja, no?
Que allò de la collana, no?
M'entens?
Sí, perquè grups com nosaltres,
que sense ser famosos,
sense ser famosos, que no ho som,
estem aguantant.
Quan portem ja 20 anys,
és una barbaritat de fer música.
de la música...
I sense viure d'això...
Jo recordo, eh, de quan vau començar.
Veus, ells ho recorden?
Veus, veus, veus?
Veus?
Vull dir que...
Però, a pesar que la música és dura,
la música té alguna cosa
que et fa que no ho puguis deixar,
i et fa que t'enganxis...
i us manté joves, eh,
perquè sembla que era ahir
que començàveu,
d'aspecte i tot,
esteu joves.
Això t'ho agraïm,
el cuo el conserva,
també...
Ja estem donant aquella imatge...
No, però és cert, és cert.
El que passa que ho portes dins,
t'agrada,
i com si considereix un Valgevier,
efectivament és això,
vull dir,
música,
tot és música,
hi haurà gent que ho farà millor,
gent que ho farà pitjor,
estils que t'agradaran més o menys,
però al principi hem de respectar a tothom,
i a nosaltres ens encanta molt
el que es farà avui aquí a la plaça,
perquè, de fet,
a nosaltres ja ens agrada això
de fer masculances,
i a nosaltres ja,
amb els nostres discos,
ja hi hem posat xelos,
i hem posat gent que canta clàssic,
vull dir,
per què no?
Vull dir,
i queda bé,
vull dir,
no hi ha cap problema en fer-ho,
no?
I això d'avui és una mica,
això,
ajuntar-se a tots,
una germanor,
i trencar aquests tòpics de
tu fas no sé què,
i jo amb una guitarra heavy,
escolta,
aquí ells ja havien anomenat
grups que barrejaven coses tremendes,
vull dir,
que barrejaven instruments clàssics
de vent amb guitarres i amb bateria.
Us en recordeu allò que
l'Elo,
l'Electric Light Orquestra,
que va incorporar aquells violins,
i tothom s'escandalitzava,
el rock amb viol,
i fins i tot els més puristes rockeros,
no els agradava.
M'estàs tocant l'ànima?
L'Elo ha sacat un disc
hace cosa de dos semanas,
nuevo,
que por cierto está muy bien,
con dos esvites.
Doncs més moral que l'Elo,
també.
El que és una llàstima
és que, per exemple,
es comencin a tolerar les coses
a partir que la Montserrat Caballé,
per exemple,
faci un disc amb Alfredi Mercury.
I això és molt greu.
I després,
un altre tema,
respecte a allò d'avui,
jo,
quan me vas demanar
que vingués,
i de seguida,
de seguida vaig pensar,
si només me deixen parlar una vegada,
tinc molt clar el que diré.
En aquest cas,
l'associació amb músics,
que en principi ve de,
prové de,
de grups,
de rock,
de pop,
i no precisament de la música clàssica,
fonamentalment,
i han tingut la iniciativa,
ells,
han donat una lliçó.
Però estan oberts,
eh?
I ho dic...
Necessitant gent del clàssic.
Ho dic precisament,
precisament per això,
perquè crec que estan donant una lliçó.
i suposo que la Maria Teresa
estarà d'acord amb mi,
en el món de la música clàssica,
per desgràcia,
com que ha estat,
ha estat tan descuidat
i hi ha hagut,
hi ha tan poques sortides
i pocs diners,
que això genera moltes enveges.
I això està privant de fer moltíssimes coses.
I això,
suposo que alguna cosa hi deu haver entre els grups,
però no és,
crec,
ni una quarta part de tan accentuat
com el que passa en el camp de la música clàssica.
I moltes coses s'estan perdent,
no només en l'àmbit de Tarragona Ciutat,
sinó en l'àmbit de les comarques de Tarragona,
s'està perdent precisament perquè,
i parlo per tots, eh?
Falta un esforç d'humilitat
i de tenir clar
que estem fent les coses per unes idees
i no per unes persones.
I amb això crec que han donat una lliçó.
El pastís de la clàssica és més petit?
No pas l'altre, el pastís de la clàssica.
Segur la SGAE, no?
És diferent.
Segur la SGAE,
la única que sigue aguantant conciertos
i ganancias és la música clàssica.
Ahir sortia el diari,
però sortien unes dades relatives amb això.
El que passa és que
és un pastís que està molt desestructurat
i que no té cap raó de ser.
No és un pastís rodó.
És un pastís totalment irregular.
i qualsevol tall que facis
no queda proporcional.
És això el que passa.
Jo encara volia,
encara més cap dintre del que diu ell,
és a dir,
sí que està clar això,
però jo que estic posada en l'ensenyament,
en l'ensenyament de la música,
aquest pastís encara és més desproporcional.
Vull dir,
jo estic en una escola de música privada,
jo tinc una escola de música privada,
autoritzada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat,
que ens han estat,
i reclamo això des de totes les escoles privades,
que estem donades d'alta i que estem a ensenyament,
ens han demanat exactament el mateix
que totes les escoles públiques i molt més.
I ens ho hem vingut a mirar tot en lupa.
I està clar que l'ensenyament públic no abarca tot.
I per un altre cantó no tenim cap recolzament
de cap lloc públic,
de cap diner públic.
És a dir,
els alumnes que volen estudiar música,
vull dir,
paguen uns dinerals,
paguem,
uns dinerals de classes,
perquè són cares aquestes classes,
perquè una classe de música
estàs tu sol amb un senyor sol
que t'està una hora ensenyant no sé què.
Aleshores, això té un preu i és car,
i no pot ser barat,
perquè no ho pot ser.
Aleshores,
per quins et sou un altre senyor
que va en un lloc públic,
que té diners públics de tothom,
de tothom,
una de dos,
o tots hi cabem en els llocs públics,
o si els que la gent que estem en llocs privats
no hi cabem,
doncs,
si se'ns demana exactament el mateix,
de titulacions,
de locals,
de penals,
etcètera,
no us ho explico,
perquè és molt llarg,
el disseny curricular,
etcètera,
horaris, etcètera.
...en la creació d'una escola privada,
com és l'ESMUC,
privada,
a la qual la Generalitat
hi dona diners,
i està gestionada
amb criteris privats,
i es crea,
no sé si és una fundació,
i aporten diners,
amb, bueno,
hi caben,
no sé si hi ha 150 places
per tot Catalunya.
150 percurs,
sí.
150 percurs,
això és impressionant.
El panorama de la clàssica,
ja veieu que no és més alentador
que el pop i que el rock, eh?
No,
però aquí,
amb aquests 150 també hi ha
música moderna, eh?
És que hem començat dient
que la música no era fàcil,
jo crec que per ningú,
ni per la clàssica,
ni pel jazz,
ni pel rock,
ni per ningú,
jo crec que no és fàcil,
perquè, de fet,
per sort hi ha molta gent
que li agrada la música,
no tothom pot arribar,
i és el que diem,
potser en un pastís
no hi ha espai per tothom,
però almenys l'accés
a poder aprendre,
sí que hauria de ser igual
per tothom,
les oportunitats
haurien de ser per tothom,
després, evidentment,
qui arribi,
i que arribi,
i que no arribi,
i no arribi,
el que és injust
és que les oportunitats
no siguin les mateixes
per tothom,
i això passa igual
a la clàssica.
Hi ha molt autodidacta
entre els grups de pop i de rock?
Sí, totalment.
Molt més que la clàssica,
evidentment.
Jo diria que quasi
el 80% de los intérpretes
de pop i de rock...
Que també hi ha gent...
És molt difícil que trobis
un estudiant de música clàssica
que sigui capaç d'improvisar,
per exemple,
sobre una seqüència de cors.
En canvi,
és fantàstic
escoltar un guitarrista autodidacta,
amb molta música
que ha anat al costat d'un mestre
o una persona
que ha anat al taller
de músics de Barcelona
a estudiar improvisació,
que és capaç de fer
el que vulgui.
I un músic clàssic,
fins i tot amb la partitura
al davant,
és molt difícil
que interpreti
una peça de jací.
Ara, t'ha de dir també
dues maneres
que amb la reforma
de l'ensenyament
això no és tant així.
És bastant així,
però no tant.
No tant.
Ho és una mica menys.
Sobre el paper.
Sobre el paper...
la classe que sobra una mica més.
A la pràctica hi ha uns roses.
Ja crec que hauríem d'apropar
els dos punts.
A nosaltres a l'escola
tenim una aula de música moderna
que funciona moltíssim,
que hi ha nens molt jovenets
fent combos
i gent molt gran.
Això són uns roses excepcions.
Però existeixen,
som un molt.
Sí, clar.
Però vull dir que no és la norma.
No, no és la norma.
No, i que t'estic dient
que a més a més,
doncs no ho sé,
jo dono classes de cant.
Doncs, vull dir,
igual hi ha un senyor
que vol cantar Mozart,
vull dir,
en el concert d'aquesta nit
es cantarà Mozart,
però al costat del Mozart
cantaran el Kurt Baile,
veu, una barreja que déu-n'hi-do,
el Kurt Baile o cantaran el Sondheim
o un munt de coses del Grino Bar,
o les coses del Queret Caro Sentit.
Vull dir,
que no té res que veure
una cosa amb l'altra.
Vull dir,
però esclar,
si no ets una mica obert,
vull dir,
que estem seccionant-ho tot
de tal manera
que no hi ha manera
de posar-nos d'acord.
És impossible.
És que el sacat és això,
amb obriments i amb poder...
El problema el tenim potser més nosaltres,
els que no hem tingut formació clàssica,
perquè l'hauríem d'haver tingut.
Jo sempre he dit
que jo quan a ma mare
li vaig dir
compra'm una guitarra
i tenia 8 anys,
ma mare m'hauria d'haver dit
sí, te compro una guitarra,
però tu em vas aprendre de guitarra.
No n'aprens a casa
amb el radiocasset,
amb els dit pàrpel,
no, no.
Vés a un conservatori
i escolta, també el di pàrpel,
però formen, no?
I jo sempre ho he trobat a faltar, no?
Jo no sé si haguessis guanyat gaire cosa,
perquè a l'època
que m'estàs parlant tu,
l'ensenyament a les escoles
o conservatoris
era bàsicament dirigit
al clàssic
i, bueno...
Conservem-ho tot, no?
Sí, no, no,
però és veritat,
jo dic que això,
la meva formació és clàssica,
totalment,
el que passa és que després d'acabar,
evidentment,
he fet moltes altres coses
i en aquest moment
faig moltes coses de teatre,
música,
i, bueno,
t'has d'espavilar d'una altra manera
perquè no hi ha manera on...
Vull dir, si és que vols tirar endavant
has de fer moltes coses,
però sí que és veritat
que abans has de supertancat.
T'ho la impressió
que ja ara,
ara,
que un ja s'ha tornat el codidacte,
s'ha tornat gran
i, per tant,
s'ha tornat dos,
ja no es posarà
a fer una formació clàssica
perquè on vas?
Amb aquella canalla
que et fotrà aquest xaval allà al costat
i fotrà quatre petades
en dos dies.
No, però jo sí que...
és veritat que
de cara a seccionar
la música d'aquesta manera,
he notat que amb la gent,
anem a dir,
no clàssica,
és més sectària,
així també entre cometes,
eh?,
que no pas els clàssics
en aquest moment.
És a dir,
això ho has dit tu ara
i t'ho dono tota la raó,
vull dir,
per la raó que sigui,
perquè potser la formació és diferent,
des d'un bon començament o tal,
vull dir,
això costa barrejar,
costa barrejar,
però ho hem de fer,
ho hem de fer,
ho estem fent,
veig.
De todas maneras,
yo creo que eso también tiene que ver mucho
con el intérprete y el ejecutante,
la persona que crea
o la persona que no crea.
Yo desde mi caso,
por ejemplo,
este lunes,
estrenamos una nueva formación,
Javier Piello,
en vals,
un nuevo concepto
de música improvisada
totalmente,
o sea,
totalmente,
sin ningún tipo de recordings
y sin ningún tipo de nada.
También está trabajando con Yuri Lech,
que es un sintetista ucraniano
que vive en Gerona
y que es un señor que hace ruidismo,
puro y duro.
Y luego estoy con mi banda
y con otras.
Lo que tiene que,
creo yo,
que sería lo primordial
para un músico
o para una persona
que quiera
o que estime el arte
es abrirse a cualquier cosa,
estudiar,
no dejar nunca el instrumento
porque eso es prioritario.
O sea,
yo sigo haciendo mis horas,
sigo haciendo mis historias,
sigo estudiando,
sigo sobre todo
escuchando muchísima música
de la nueva que hay.
Por ejemplo,
antes estabais comentando
gente del clásico,
hay un grupo que vende
millones de discos en el mundo
que es un cuarteto
de celos
y de violines
que hacen versiones
de Metallica.
Manda cojones.
O sea,
así de claro.
Y está vendiendo,
está haciendo giras
como los Metallica.
Y son gente del clásico,
además gente muy buena,
muy buenos ejecutantes.
Yo creo que todo este cambio
que ha habido
en la música clásica
ha venido también en parte
debido a Nigel Kennedy,
al violinista que es
con su versión
de las cuatro estaciones
y tal, ¿no?
ha habido una apertura
y eso es bueno,
evidentemente.
Lo que tendríamos que hacer
todos es juntarnos
tú como clasicista,
él como camarata,
yo como rockero
y intentar hacer algo nuevo,
creativo.
que ahora me considero
y ya pasé.
Nada, nada,
nada, pues eso,
música, música,
al fin y a ver lo que es.
Parlaven fins ara
de la formació dels músics,
però escolteu,
qui forma
o com s'ha de formar
el públic?
Perquè, clar,
sense públic
no sou res.
Bueno,
pero eso es un problema
general.
El públic,
desde el punto de vista
de que...
El públic l'hem de formar
nosaltres,
està claríssim.
És una feina a fer
que individualment
és molt complicada
de fer.
Per això
hem decidit
fer una associació
de músics
per intentar
conscienciar els músics
de camp de conscienciar
al públic de que s'ha d'acostumar
que hi hagin músics,
que la música és cultura
i és tot una roda.
Pero es un problema
generalizado,
la gente no lee tampoco.
La gente prefiere
poner la televisión
y meterse en internet
antes que leer
un buen libro
e ir a ver
una buena obra de teatro
o una obra de danza,
que por cierto,
la danza y el teatro
han perdido el año pasado
absolutamente casi todos los puntos.
A això,
que veiguin aquesta cosa aquí,
que no els semblin
quatre penjats aquí posats
que ara tocaran,
sinó que es una forma d'art,
¿no?
Hi ha ciutats
on hi ha músics
per tots els racons
i de tots els tipus,
des de rockeros
hasta clàssics,
un quarteto fent no sé què,
no?
I bueno,
i és una forma d'acostumar
la gent
que després t'acostumes a veure
o és una forma part
de la teva vida
i el dia que hi ha
un concert d'anar segon
vas a veure'l
i no estàs tot el dia
davant del gran hermano,
no ho sé.
No,
jo en quant a l'associació
de músic
volia fer un suggeriment.
Jo no ho soc
i pràcticament
he tingut informació
fins fa molt poc,
gairebé que no la tinc.
Però trobo que sí
que hauríeu de pensar...
És molt baratet,
eh,
apuntar-se,
m'ho ha explicat el maluc.
No, no,
però és que no m'ha arribat,
és com si no fos músic jo,
no m'ha arribat aquesta informació.
Llavors sí que em queixo una mica,
ara em queixo,
vale?
Queixa.
Ara em queixo
d'aquesta falta d'informació.
Els músics de Tarragona,
els que estem fent música
i els que estem ensenyant música
i que estem ensenyant els altres
a ser músics,
que no hem tingut aquesta informació.
És a dir,
penso que l'associació de músics
està molt bé
i avui faran una cosa
que suposo que funcionarà molt bé,
però que haurien de pensar
en els futurs músics.
Els futurs músics
estan a les escoles.
Ahir vaig sentir uns comentaris
que deien que, clar,
aquí hi ha 200 músics
i que és impossible
que aquests 200 músics
toquin a l'hora.
Bueno, mira,
no sé,
això és una manera de parlar.
200 músics poden tocar a l'hora.
200 músics poden tocar a l'hora.
Però no toquen a l'hora.
La mateixa...
La mateixa...
És que això és impossible.
Ja m'has entès, ja m'has entès.
Ja m'has entès.
Vamos a jugar con un concepto
casi mágico de música.
O sea,
no vamos a crear notas
si vamos a unificar a l'unísono.
Molt bé, no, no, no.
És un concepto totalmente rompidor.
Però jo vull dir
que sí que 200 músics
poden tocar la mateixa partitura.
Això els devia que està en orquestes,
ho sabrà.
Sí, tothom llegis música.
Ah, sí, claro.
És que els músics
se suposa que llegeixen música.
Jo no.
Tengo cinco discos en el mercado.
Qui ha dit que no?
Que aixecio, home.
Bueno, doncs molt bé,
doncs és un fallo, no?
Aleshores, esclar,
trobo que hauríeu de pensar
en els futurs músics
que hi ha aquí
i si aquesta...
si realment aquesta iniciativa
tira endavant,
doncs donar-los informació
perquè si no la gent no ho sap.
Sí, no, bueno,
és el que s'ha intentat, eh?
Vull dir, has de pensar...
Encara més, encara més.
La associació de músic
porta un any funcionant.
Això és una aventura
que hem decidit fer
que per cert no ha anat malament
i hi ha 200 músics apuntats.
Han intentat arribar a totes parts.
Ha sortit a tots els diaris
des de fa molt de temps
i jo crec que qui no s'han enterat
és perquè no veu els diaris
o no escolta la ràdio
perquè això s'ha fet molta publicitat.
Sí, però es necessita una informació
més directa.
Tu ja saps que per engrascar
la gent no n'hi ha prou.
Sí, però jo també sé
que para cuando quiero algo
me informo y me meneo.
I ens impliquem.
Y además, sed personalmente
que hay gente de la asociación
que se ha ocupado de hablar
con grupos de música clásica,
con conservatorios, con las escuelas...
El que volem dir és que...
También es verdad que llevamos un año.
O sea, desde fuera
es veu...
Es veu molt fàcil.
Al fin y al cabo, lo que estamos haciendo hoy
es simple y llanamente
intentar engancharos a todos.
Porque lo bonito sería
que empezásemos a tener relaciones.
A mí, per exemple,
el que tu has dit
em sembla genial,
és que formis part
de la asociación de músics
que está oberta a tothom
i et dediquis a aquesta tasca,
per exemple, que deies.
Anem a agafar la gent de les escoles
i anem a implicar-los
en coses que farem.
De fet, la idea de la asociación de músics
donen cabuda a tots,
músics tots, de tot estil,
i la idea és aquesta,
que puguis venir tu
i dir jo proposo això.
Igual que ara algú ha proposat
això que farem avui aquí,
igual que algú ha proposat
fer alguna cosa per Sant Magí,
igual que s'ha proposat
fer moltes coses.
Llavors,
es va proposar fer un programa de ràdio
i s'ha proposat fer moltes coses.
Doncs tu pots venir i dir
jo proposo això
perquè em fa l'efecte
que això manca a la sessió de músic.
Perfecte.
Ens hi posem i treballarem.
Però, clar,
actualment, activament,
a pesar que som molts socis,
a més, potser no seria viable,
reunits allà,
que ens reunim tots els dimecres,
som 7, 8, 9, 10 persones.
No som més.
Tots treballem,
tots fem el que podem
i arribem a on podem.
Llavors,
el que volem és conscienciar la gent
que el que han de fer és venir.
Vine i desenvolupa el teu.
I com a associació
ho podràs fer,
perquè no seràs una persona individual
que no ha de demanar,
sinó que tindràs el respaldo
d'una associació
que la formarem tots
i que podrem crear
diferents grups de treball
i fer coses.
Ara, com ara això
que planteges tu,
com qualsevol idea
que poguessis plantejar tu,
ja bé,
o nosaltres,
o qui arribi, no?
Perquè nosaltres,
de fet,
no la vam iniciar nosaltres
ni mica allò de l'associació de músics.
Vull dir,
nosaltres el que passa
és que ho vam veure molt clar
i feia temps
que havíem intentat
fer coses semblants
i no podia ser.
I a pesar
que haguéssim pogut pensar
allò de què,
ara que ens venen a nosaltres
i tal, no?
Ens va sorprendre
que gent jove,
gent jove,
realment jove,
s'ho cregués,
ho tirin endavant
i vam dir,
calla,
que això va en sèrio.
I sabem que encara hi ha molt de músic
que no s'ho creu,
que diu,
això són quatre
que s'ho reparteixen tot ells,
ho fan ells.
Bueno,
que cada dia ho pensi el que vulgui, no?
Al mateix puesto,
nosaltres,
del pop i de repasa,
que hi ha gent que no s'ho creu
i que lo ve todo entre cometes.
Escolteu,
teniu molta pressa?
Podeu quedar un ratet més?
Us ho dic perquè,
si us sembla,
fem una pausa
per escoltar música en directe.
Perquè jo tinc aquí
gent de l'Associació de Músics
o no,
tant se val,
perquè partim de les paraules del Javier,
tant se val,
tant se val el que toquis,
tant se val la teva formació,
ens ha d'unir,
doncs,
us ha d'unir,
de fet,
a tots que sou músics,
doncs,
injustament això,
que us agrada,
que estimeu,
que sentiu passió per la música.
Moluc,
no marxis que hem quedat
que eres el mestre de cerimònies
i has de presentar els companys
que ara tocaran.
Ho sento,
ja l'hem presentat abans,
però tenim més músics.
Està de Miro Cabello
que ara en comptes
de tocar el saxo com abans,
ara tocarà el clarinet
i està amb el David Jiménez.
Dos músics molt importants,
ara faran una cosa de jazz
i, bueno,
crec que no tenen més presentació.
Doncs vinga,
quan vulgueu,
ja podeu començar a tocar.
Acabem de prescalfar els instruments,
anem col·locant tot bé.
Ara em penso que...
Alguna cosa s'ha desendollat.
Avui és el dia dels endolls, eh?
Teresa,
tornem a tenir problemes amb els endolls.
Tu creus?
Si falla la tècnica,
ja...
Aviam,
l'amplificador,
aviam si l'acabem allò
de posar-ho bé.
En tot cas,
el que sí,
és cert,
és que portem un cert retard
amb la publicitat.
Jo no sé si la Sílvia,
des de l'estudi,
podria fer una petita pausa
i així els oferim
uns missatges comercials.
I tornem,
però no res,
en un momentet,
des d'aquí,
en directe,
des de la plaça de la Font,
al matí de Tarragona Ràdio,
celebrant el Dia Internacional
de la Música.
El 102.6,
al matí,
de Tarragona Ràdio.
Que sí,
que no,
que nunca te decides.
Decideix-se.
T'estem esperant
a tot gran.
Tot gran,
amb l'aire fresc
d'una nova temporada.
Vine,
descobreix els nostres preus
i segur que renoves
el teu armari
per aquest estiu.
Tot gran,
la teva moda d'estiu
i en talles grans.
Tot gran,
al carrer Cristòfor Clom,
número 25,
de Tarragona
i avall,
al carrer Avenir,
número 14.
Refrescat
amb tot gran.
Tot gran,
aquest estiu,
només per tu.
Sí,
sí,
terremoto de precios
en Don Tresillo.
Cinco grandes ofertas.
Conjunto 3 más 2 en piel
desde 169.900 pesetas.
Sillón orejero,
14.900.
Colchón látex
desde 29.900.
Sillón relax,
29.900.
y comprando un colchón
te regalamos otro.
Visita en Don Tresillo
la más grande exposición
de sofás de la provincia.
Grandes novedades
en piel de búfalo.
Un 10% de descuento
en todos los productos
en stock.
Y recuerda,
financiamos tu compra
en 12 meses
sin intereses.
Estamos en la autovía
Reus-Tarragona.
Don Tresillo,
porque somos fabricantes.
El matí de Tarragona Ràdio.
Doncs ara sí,
era un petit impediment,
no res sense importància,
que ja està solucionat
i ara ja sí
tenim oportunitat
de continuar
escoltant música
en directe
amb l'Emilio Cabello
i el David Jiménez,
quan vulgueu.
i el David Jiménez,
i el David Jiménez,
i el David Jiménez,
i el David Jiménez,
i el David Jiménez,
i el David Jiménez,
i el David Jiménez,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
S'han gastat molts milions de pessetes!
Jo no sé si hi ha algun pressupost pel que es farà avui.
Suposo que el patrimoni més important és el patrimoni humà i que cadascú es lliure aquest acte.
Però estic segur que això canviarà, transformarà molt més que moltes coses.
Per tant penso que no és tan important el fet que tothom toqui qualsevol cosa i soni alguna cosa barrejat,
sinó que provocarà el mateix fet que ens hagis convocat aquí a diferents persones de diferents àmbits.
Això ja ha començat a provocar alguna cosa.
I la mostra és que hem estat parlant de diverses coses i suposo que quan s'acabi el programa continuarem parlant.
Continuarem, segur.
Molucó, jo crec que ja ha arribat el moment.
Hem iniciat aquest programa a les 11, parlàvem de l'associació de músics com a entitat, parlàvem dels músics en general.
Ara és moment de parlar d'aquesta, com li hem de dir al Castell de Sons?
Experiència singular, concert improvisat, jo no sé.
Ja sé que no us agrada posar noms, una experiència una mica diferent.
Hi ha precedents d'això que fareu aquesta nit a Tarragona?
Que coneixeu, clar.
Nosaltres no els coneixem.
Segurament sí, perquè el que es diu música contemporània i el segle XX s'ha fet de tot.
Nosaltres sí que ens agrada, així encara, distingir.
Hi ha uns compositors, alguns d'aquí del país, que estan fent coses d'aquest tipus.
Les 4.000 bateries, els 2.000 músics de banda, coses molt macas i que ens agraden moltíssim.
No, no, hi ha coses també que es generen des de les administracions, maquíssimes, que ens agraden molt.
Una de les coses realment que diferencia això d'allò, és que allò generalment es fa per encàrrecs o per concursos o coses per tal de, bueno, dins de tot d'estar en el Guinness.
I nosaltres pensem que una de les coses atractives d'aquí, 200 persones no són moltes, per fer el 3 de 9 amb folre, necessiten moltes més.
Però, bueno, a la fi pensem que la cosa curiosa és que s'ha generat des de la base, no?, els propis músics.
Com ho definiríem? Doncs de diferents vessants. Primer com una trobada, com una trobada, una plec, una festa, amb un objectiu de vertebració social, d'encontre, no?
Després, d'altra banda, un acte amb un contingut musical, artístic. Nosaltres, i això sí que ho volem aclarir, no plantegem com una gran música.
Ara ho comentàvem amb el Xavier, les grans músiques tots sabem quines són, per cadascú, cadascú té les seves, autors, obres...
Això no és una gran música, és un joc amb un contingut musical, que segurament si el plantejés algun d'aquestos compositors que tots tenim en ment seria una cosa increïble.
Però aquí, com que ho hem fet des de la base, doncs, bueno, és una cosa que, mira, aquí està.
I després, d'altra banda, pensem que com a activitat cultural, com amb una implicació ciutadana en la línia també que diu el Xavier, pensem que també és interessant.
Aquí pot haver diferències d'opinió, fins i tot gent que no l'agradi, que pensin que és escandalós, que no interessa,
però el fet que es generi aquest debat o aquesta reflexió ja em sembla interessant, perquè això no deixa de ser una activitat cultural ciutadana
i que la cultura es fa aquí a la plaça discutint si això és música o no és música.
D'entrada, com a infraestructura per part de l'Ajuntament, la presència dels docents músics i tot això creiem que valida l'acte.
I cabreu els docents aquí, en aquest escenari?
Sí, perquè és que hi ha gent que va al terra, també.
Això quedarà com a les corals aquelles, no? Tan bonic, tres alçades diferents.
No cal estar apuntat, perquè jo puc venir amb ma filla i també que porti...
És per adults. Per adults. És per adults.
I no puc portar que porti un instrument de percussió i s'afegeixi allò des d'aquí.
Quan s'està la teva filla? Ah, des d'aquí, vale, veniu.
Vull dir que si algú no s'hi ha apuntat, a veure, ara faig broma, segurament jo vindré a ma filla a escoltar-ho,
però la gent, si no s'ha apuntat, no pot venir de tota manera a tocar des d'aquí?
És que, en realitat, us explicaré el que hi ha ara.
Nosaltres hem anat construint un llistat, fent la captació.
Abans comentàveu que estava sentint el debat, que si no hem fet suficient fenya,
jo us diré una cosa, crec que hem fet una fenya però important.
Hi ha hagut un directori d'entitats, potser és insuficient,
s'han enviat cartes a centres culturals, institucions, escoles i tal, potser no és prou.
S'han fet reunions particulars en diferents àmbits, els coros, les bandes...
I jo crec que s'ha fet un gran esforç, i la captació és molt complicada,
perquè la gent, d'entrada, són molt escèptics.
Sobretot, a un més vista.
El mateix dia tothom diu,
jo també m'hi apunto, no?
Però a un més vista la gent diu, perquè això ha sortit per la premsa,
se pot haver tingut un seguiment.
El que passa és que, bueno, finalment, el plantejament previ,
hem fet un munt de pamfletos, hem fet folletos,
vull dir que s'ha fet una fenya en aquest sentit, i així encara ha costat.
Hi ha 200 músics, d'aquests 210 tenim una llista que sortirà encartada aquesta tarda en el programa,
i d'aquests pensem que hi haurà baixes, però també,
això ho van discutir allà precisament a l'associació,
encara aquesta tarda pot entrar gent.
Vull dir, el que hem de reajustar, fer reajustos d'última hora,
perquè aquesta gent hi capi.
Però, vull dir, és possible venir encara aquesta tarda a tocar,
encara que sigui una cosa que diuen, bueno, això és una bestiesa, no?
Però sí, dintre que els agrupaments, els tres grups en què es dividirà el grup,
s'han fet considerant qüestions tímbriques o de famílies instrumentals,
pensant després en relacions que es puguin establir entre aquests grups.
Una mica de manual d'instruccions sí que hi ha.
Ja sabem que no s'ha seixat, que el que sortirà allà és un...
No ho sabem fins que no surti,
però hi ha un sistema que posareu a la gent d'una manera determinada,
un sistema de llums que farà de toc a tu, ara toc a aquell.
Però abans, em deixen preguntar-te, Moluco,
estem parlant de 200 músics amb uns nivells completament diferents,
amb un origen completament diferent.
instruments, tampoc no heu intentat ni heu posat voluntat
perquè hi ha el vent, corda, percussió, que estigués equilibrat?
No, bé, hem intentat agrupar.
Cap preparació prèvia en aquest sentit?
Com a mínim, cap criteri de selecció previ?
Sí.
A veure, justament l'obra, si és que es pot denominar obra,
pensem que sí,
té una estructura i pensem que és comprensible encara
i que parteix d'un material sonor caòtic.
Són plenament conscients.
I ja, de fet, ho van comentar l'altre dia a la roda de premsa que es va fer a l'Ajuntament.
Que ningú vingui aquí,
invitem a tothom,
pensem que és un acte singular, especial,
que pot ser molt maco de veure,
una cosa que segurament no es tornarà a fer o no es tornarà a fer molt sovint,
i que la gent pot venir a veure,
però que és absurd que una persona vingui a dir,
és una orga de grills.
Això no cal que ho diguin,
perquè això ho diem ja nosaltres.
Sou conscients.
Això ho diem ja nosaltres a partir d'ara.
I a partir d'aquest moment,
és una orga de grills en el sentit del material sonor del que partim.
I a partir d'aquí volem muntar una estructura,
pensem que pot ser interessant i bastant comprensible,
que durarà uns 30 minuts.
perquè tu estaves preguntant si és possible ajuntar aquesta gent de diferents estils.
Perquè això és cert, diferents estils,
probablement hi hagi una dres proporció instrumental també,
perquè cadascú vindrà amb el seu instrument.
Tot ha estat, diguem, aleatori, no?
Dins del que ha estat la captació.
Diferents instruments, diferents tendències, diferents nivells.
Però el que de fet plantegem és això com un acte d'afirmació de la pluralitat,
de la diversitat, de la convivència.
Tot potser té un contingut d'alguna forma romàntic,
que també és una cosa que no està massa de moda, no?
Però aquesta referència sempre és justici d'estiu.
De fet, hi ha un concepte de germanor planetària i tot això,
encara que reconec que no està massa de moda, no?
L'himne de l'alegria, o en aquest concepte,
l'himne de l'alegria amb un material absolutament caòtic.
Per aquí van les coses.
I llavors què és el que passa?
Que l'obra realment s'ha generat com una solució possible.
Segurament, si ens ajuntessin músics a pensar possibles solucions,
n'hi ha moltes.
Aquí no podíem.
Volíem abastar o acollir a tothom i, d'altra banda, no podíem assajar,
perquè no podem convocar tota aquesta massa de persones.
Llavors, quina era la possible solució?
N'hi hauria unes quantes, podríem discutir,
haver fet una petita suite, podríem dir col·lecció de peces fàcils.
Però això ja d'entrada és difícil.
Hi ha gent que no llegeix, encara que són bons músics.
Podríem haver fet el que es diu ostinatos,
unes bases rítmiques o harmòniques,
melòdiques, no es va interessar.
Llavors vam pensar la cosa més fàcil que cadascú fes el seu.
Generar el que s'ha dit el segle passat.
clústers, núvols sonors, conglomerats, textures,
un treball sobre caos de grills.
Situaran en tres alçades i hi haurà un sistema de semàfors.
Explica'm-lo dels semàfors.
Semàfors? Si tothom...
Home, semàfors és un parlar, eh?
Vull dir, aquí...
Són semàfors, no, Ramon?
Partim també d'una base.
Aquí, en principi, això ho podria haver fet un compositor reconegut,
però també d'alguna forma estaríem estrenant l'obra d'un compositor.
I ens agrada poder dir que això és una cosa absolutament col·lectiva,
absolutament coral i estem molt contents.
Llavors, bé, la idea aquesta de tocar tothom,
alhora, el que vulgui,
doncs clar, sabem que és un repte, que és arriscat,
que el resultat és caòtic,
però, clar, es tractava de poder generar una estructura
que dureix en el temps, no?
Perquè, si no, en tres minuts ja ho tindríem tot dit, no?
Ja tothom tocar i listos, no?
Llavors, el que hem pensat,
és una possible solució, també,
és, el gran conjunt s'ha dividit en 13 grups petits.
Estan aquí, en aquest superescenari,
ficaran una moqueta molt lluent,
tota la façana enllumenada,
unes cortines que ficaran al darrere,
vull dir, tot molt maco i de molta presència,
perquè l'Ajuntament, la veritat, és que ha col·laborat molt.
I després, nosaltres el que tenim,
un control des d'una torna central,
la direcció no fa servir el gest, com la direcció clàssica,
sinó que fem servir aquesta mena de semàfors,
i el que es pot fer des d'aquesta direcció,
bàsicament és controlar entrades i sortides de la gent.
I després, d'altra banda,
la intensitat amb la que tocaran
i la velocitat amb la que tocaran.
Tot això a grans trets, perquè és molt difícil de controlar.
Però, bàsicament, són entrades i sortides.
I d'aquesta forma podem fer entre 13 grups,
mil combinacions,
amb moments de diferents timbres i coses d'aquestes.
Aquesta és l'aposta.
Independentment del resultat,
que és d'allò més imprevisible,
serà tot un espectacle.
Els músics amb els instruments, amb aquelles lluentons,
també que...
Pot ser, la veritat, una experiència.
Jo que vostès no me la perdria.
És a partir de les 9 del vespre.
Sí, Ramon, què dius?
Això ens ha passat a trucar als Guinness,
que potser...
No, s'han fet coses.
Potser que sí que m'ha sortit.
Això és una cosa casual.
Però, com aquesta, no.
És una cosa casual, no.
Com a Guinness, el que és important és que
s'ha aconseguit una cosa que, des de l'àmbit clàssic,
entre cometes,
s'havia intentat moltes vegades i no s'ha fet,
que era que, per Santa Cecília,
que s'ajuntessin els músics per dinar conjuntament
o per sopar conjuntament.
Això ja està aconseguit.
S'ha provat moltes vegades i no s'ha fet.
I això d'accedir a fer alguna cosa caòtica
també ha possibilitat que es fes alguna cosa
que, si no, moltes vegades no es fan les coses
perquè, quan t'hi poses preparar el que deies tu,
malucó, una pesa molt senzilla,
amb tanta gent és molt difícil de preparar.
I sembla que, en aquest cas, des del món que no és clàssic,
ha imperat el seny i ha aconseguit una cosa
que no s'havia aconseguit des del món clàssic tan il·lustrat, no?
No tenim més temps, és una llàstima
perquè la veritat és que, no sé vosaltres,
nosaltres els de la ràdio ens ho hem passat molt bé,
hem tingut música en directe
amb la col·laboració de l'Associació de Músics,
de l'Estudio de Música, de la Teresa, del Joan,
de l'Àfrica, del José Álvaro.
Jo us agraeixo molt, de veritat, la vostra companyia avui.
Us desitjo molta sort
i aquesta nit, fonamentalment, el que ha de passar
és que tothom s'ho passi molt bé, eh?
Que és el més interessant.
Festa.
Després hi haurà una miqueta de festa aquí a la plaça.
Javi, gràcies. Bon estiu.
Imagino que treballant moltíssim amb l'orquestra,
amb l'estaig, amb tot allò que feu cada any.
A toque.
Ja en parlarem en una altra ocasió i amb més calma.
Maluco, gràcies per la vostra col·laboració
com a Associació de Músics, a nivell personal, també.
Gràcies per rebrançant.
Miquel, Ramon, gràcies.
Fins a sempre.
Teresa, fins a sempre.
Gràcies.
Sí, posem música enllaunada, eh?
Tot i que ara hem estat escoltant música en directe
a aquestes dures hores especials del matí de Tarragona Ràdio.
En tot cas, la Sílvia, des de l'estudi,
ens posa una miqueta de fons musical per sota
que ens servirà per agrair també
l'atenció que han tingut els oients un dia més
en el que ha estat una nova edició del matí de Tarragona Ràdio.
han començat a les 8.
Acabem ara a la una a l'hora de les notícies
i ens retrobem demà divendres a l'hora de sempre,
al punt de les 8.
Els espero a la una la informació nacional i internacional,
després amb tots vostès, Sílvia García i el Joc del Bus.
Adéu-siau i celebrin la música,
el Dia de la Música, a l'Internacional de la Música,
com cal, tocant, escoltant i gaudint del so.
Fins demà!