Pasa el Nadal amb Tarragona Ràdio.
Brat Cebrián. Conta contas.
Contes per a un món millor, d'Enric Larreula, edicions de La Magrana.
A la vall d'Àsper, com a tants altres llocs del món, era costum que per les festes de cap d'any tothom enviés postals de felicitació a tothom.
Encara que visquessin a prop l'un de l'altre era igual, perquè n'era costum.
Aquells dies eren de molta, molta feina per a Hans, el carter.
Però, tot i que arribava a casa molt cansat de tants repartir cartes amb un i avall de la vall nevada,
s'ho prenia bé perquè sabia que, d'una manera o altra, ell contribuïa a l'alegria general d'aquells dies.
A totes les cases es posaven molt contents quan el veien arribar tan carregat de felicitacions
i el feien passar a escalfar-se al voltant de la llar de foc i reien i comentaven coses i prenien te calent.
A totes les cases. Bé, bé, no, a totes no.
En els 15 anys que feia que Hans era el carter d'Àsper,
no recordava haver portat mai ni una sola carta a casa del vell Gruber, ni pels vols de cap d'any.
Ja era ben estrany, el vell Gruber. No es feia amb ningú.
Vivia tot sol en una casa aïllada, dalt d'un turó,
i només baixava al poble a l'època de vendre l'ordi i a comprar les poques coses que necessitava.
Sempre esquerp, sempre sorrot, sempre malfiat.
I com que amb prou feines s'hi saludava, la gent tampoc no li deia gaire res.
Fa de tant mal parlar amb una persona esquiva.
Aquella vigília de cap d'any, Hans, embolicat fins als ulls amb la seva bufanda
i caminant a poc a poc entre la neu, tornava de repartir el veïnat d'Ondelmeyer.
Al lluny, enfilada dalt del turó, va veure la casa del vell Gruber.
De la xamanèia en sortia un filet de fum que s'enlairava al mig d'aquell cel tan i tan gris d'hivern.
A Hans què voleu? Li feia una mica de llàstima al vell Gruber.
Això que no rebés mai cap carta de ningú?
Esclar que per a ell que era carter millor, perquè mira que s'hagués de pujar sovint a dalt d'aquell turó.
Però tot i això, li sabia greu.
Tot d'una, va tenir una idea.
I si li portés una postal al vell Gruber?
En duia alguna sense escriure que li havien donat de mostra a la llibreria del poble.
Podia dir-li que algú l'havia deixat a correus perquè la fessin arribar en Gruber.
Què hi perdia?
Potser només pujar allà dalt de tot.
Esclar que per una sola vegada que hi pugés.
A més, ara anava de buit.
Potser al vell Gruber li faria gràcia rebre una felicitació.
O potser no, perquè era tan estrany.
I pensant, pensant, va fer tot el llarg i sinuós camí fins que es va trobar davant la porta de la casa.
I hi va trucar.
Qui hi ha?
Obriu, Gruber. Sóc en Hans, el carter.
Quin carter?
Però va obrir lentament la porta.
Teniu, avui m'han deixat aquesta postal per a vos.
No pot ser.
Que sigui, Gruber.
I qui us l'ha deixada?
Això no ho sé, perquè jo no hi era.
Però que han dit que era per vos segur.
Gruber, amb una mà que li tremolava,
va agafar la postal molt a poc a poc i la va mirar amb atenció.
No hi havia res escrit.
En una cara, un dibuix d'un paisatge nevat.
I a l'altra, unes lletres impreses.
moltes felicitats.
Bé, Gruber, me n'he d'anar, va dir en Hans,
que aquests dies tinc molta feina, a reveure i que passeu un bon any.
I se'n va anar a turó avall, tot deixant, en Gruber a la porta, amb la postal a la mà.
Quan el carter va desaparèixer, en el revolt,
Gruber va seure al costat del foc i es va estar molta estona rumiant i rumiant.
Qui? Qui li podia haver enviat aquella felicitació?
Feia tants anys que no en rebia cap.
Allò, allò només podia ser cosa d'en Blenen, va pensar.
I va recordar que amb en Blenen, de joves, havien estat molt amics
i que s'havien divertit molt festejant totes les mosses de la vall.
I va somriure.
De cop, en Gruber es va inquietar.
Si en Blenen li havia escrit després de tant de temps de no fer-ho,
potser és que li volia dir alguna cosa important.
En Blenen ja era vell com ell.
Potser estava greument malalt i...
Potser aquella postal era una manera indirecta d'acomiadar-se
i de demanar-li excuses perquè de mica en mica l'havia anat deixant de banda.
En Gruber va estar-se molta estona, molta estona quiet, sense mirar enlloc.
Després va aixecar-se.
D'un armari va treure un tinter i una ploma i un full de paper
i va escriure
Moltes felicitats, Blenen!
Et desitja el teu amic i company d'aventures, Gruber.
Aquella mateixa tarda va anar al poble.
Va posar la carta en un sobre que va comprar.
Però en el sobre només hi va escriure l'adreça d'en Blenen.
El darrere no hi va posar el seu nom
perquè li va fer una mica de vergonya que en Hans, el carter,
pogués saber que ell, en Gruber, havia escrit algú.
Al vespre, a casa, tot mirant les flames de la llar de foc,
no parava de pensar-hi.
Fins i tot estava una mica emocionat.
Havia cregut que ningú no pensava en ell
i ara resulta que en Blenen es penedia del seu oblit i li escrivia.
De sobte, però, va venir-li un dubte.
I si no hagués estat en Blenen?
Aquella idea va anar inquietant, locada com més.
Mira que si li hagués escrit algú altre
i ell no li respongués,
qui hauria pogut ser.
I va rumiar i rumiar.
Tanta gent hauria pogut ser.
Després de tot, abans ell tenia molts amics.
Va ser després que la gent encara no entenia ben bé
perquè l'havia anat esquivant i li feia una ràbia.
Ell també tenia el seu orgull, eh?
Per això es va anar tancant a casa.
Potser en Frederic.
Sí! Ell podia ser molt bé.
Després de tot, en Frederic i ell
havien treballat durant molts anys
a la serradora d'en Buten.
Eren bons amics.
Va ser després que en Frederic es va anar allunyant.
I va enviar una nova carta a en Frederic.
I si hagués estat cosa d'en Buten?
Potser es penedia d'aquella discussió tan forta que van tenir
i ara volia que fessin les paus.
i va escriure una nova carta a en Buten.
Esclar, que també hauria pogut ser idea d'en Hasler.
Potser ara en Hasler li sabia greu
d'haver tingut amb ell aquell posat tan fred
i volia tornar a ser-hi amic.
I la Frida?
Perquè ell de jove li havia anat al darrere
però com que ella es va casar amb en Carter...
Potser ara, després de tants anys, volia dir-li que...
Oh!
I la Berta?
Perquè la Berta sempre li feia descompte
quan ell li comprava el sucre i l'oli.
Tal com la mare de la Berta
sempre n'havia fet a la seva mare.
De fet, la Berta era sempre tan atenta.
I es va adonar
que al llarg de la seva vida
havien estat moltes les persones
a qui havia conegut
i que d'una manera o altra
havien estat amics
i que ara li podien haver desitjat felicitats.
Però qui havia estat?
No podia pas quedar-hi malament.
I mira que si hagués escrit algú que no era
i a qui era no li hagués respost.
I va escriure i escriure i escriure...
En cap sobre no hi va posar el seu nom.
Quina vergonya si ho sabia en Hans.
A totes les cases de la vall
les famílies van estranyar-se.
Hm?
Una felicitació del vell Gruber?
De què li venia ara felicitar-los?
Si quan els trobava pel carrer ni els saludava?
Però si no deia res a ningú!
Ni somreia, ni feia mai cap broma!
Esclar que si ara els escrivia
potser era que
d'una manera indirecta
volia dir-los que es penedia
de la seva actitud
i que hi volia tornar a ser amic.
Qui sap si es trobava malament?
I ben mirat
enviar una postal al vell esquerp
rondinaire i solitari d'en Gruber
tampoc no era tan difícil
i quan Hans el carter
va obrir la bústia
i va ordenar la correspondència rebuda
per marcar-se millor
l'itinerall de repartiment
va obrir uns ulls com unes taronges
i hi havia cent dues cartes
adreçades a en Gruber.
Tothom li havia escrit
Tothom!
No!
No!
Pujar a dalt d'aquell turó
i carregat
no, eh?
No!
va dir.
I com que eren felicitacions
i moltes anaven sense sobre
Hans no va poder aguantar
la seva curiositat
i va llegir
Felicitats, Gruber!
T'esperem un dia a dinar a casa!
Frida
Moltes felicitats, tros de tanoca!
Ja era hora que et dignessis a recordar-te dels amics
hem de parlar
volem fer una associació de veïns de la vall
i voldríem que tu hi fossis
Hassler
Per molts anys
Gruber
Vols venir a dinar amb nosaltres el dia de cap d'any?
Ens donaries una alegria
Berta
Una abraçada!
Celebro que t'hagi passat l'emmúrriament
Quan ens veiem?
Frederick
Bon any nou, Gruber
De debò
Estàs bé?
Necessites alguna cosa?
Jo no sé parlar gaire, ja em coneixes
però tinc diners i et puc ajudar
Si em necessites digues-m'ho, eh?
Büter
Gràcies per recordar-te de mi
Estic malalt i no puc moure'm de casa
Per què no vens una tarda a veure'm?
I recordarem vells temps
de quan empaitàvem les mosses
Blennen
I felicitats
I un altre per molts anys
I un altre un bon any nou
I un altre felicitats
I sí, sí, sí
Això va passar en aquella vall
Pels vols de Nadal
Passa un Nadal diferent
Amb Tarragona Ràdio