del calendari del nostre país.
23 d'abril, Sant Jordi,
avui programació especial
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
En aquest matí amb temperatures suaus, agradables,
uns 16 graus ara mateix
a la Rambla Nova, al centre de la ciutat,
i una Rambla plena ja de parades
de roses i de llibres per compartir
aquesta jornada. I una Rambla plena
de gent, també amb els
companys del matí de Tarragona Ràdio, que avui
faran possible una edició especial
des d'ara i fins a dos quarts
de dues de la tarda.
amb Joan Maria Bertran, el control
tècnic, i Marta Domènech i Jolanda
García en directe des de la Rambla,
des de l'estudi mòbil avui del matí
de Tarragona Ràdio. Jolanda García,
bon dia. Hola, molt bon dia, Ricard.
Doncs sí, efectivament, estem ja ben instal·lats
a la Rambla Nova de Tarragona.
Ubiquem-nos clarament per si hi ha algun oient que ens vol
venir a veure. Tenim moltes coses a explicar
i també a regalar. Estem tots just davant
del Teatre Metropol. I un dia
esplèndid, no només per la data que determina
el calendari, sinó també pel que fa a la meteorologia.
Sempre tan important en una diada
com aquesta, que es viu fonamentalment al carrer.
La Rambla Nova, ja des de primeres
hores del matí, quan arribàvem a la ràdio
i no exigerem, vora quarts de set, estaven ja
els llibreters muntant les seves parades.
És a dir, que aquelles persones que han sortit
per anar a treballar a primera hora del matí
o després per portar els nens a l'escola,
doncs hauran pogut comprovar que ja estava
tot preparat, tot instal·lat, no només
amb els llibreters de la ciutat de Tarragona,
que avui mostren totes les obres,
totes les novetats editorials,
sinó també entitats de la ciutat
que aprofiten aquesta diada
per també donar a conèixer la seva tasca.
Pel que fa a l'ambient,
doncs ho podeu imaginar, és un ambient
maquíssim, moltíssima gent pel carrer,
escoles, que no falten.
Els més petits a aquesta hora, imaginem que a mesura
que el dia vagi passant, doncs els més grans
també faran cap en el que és
aquest centre de la ciutat de Tarragona.
Però, si et sembla, podríem fer ja una primera
descripció, una primera fotografia
d'aquest Sant Jordi, quan passen
no re, gairebé set minuts de les
deu del matí del que és la
Rambla Nova. Marta Domènech ja fa estona
que volta amb el seu micròfon inalàmbric
i serà la persona que ens anirà
acostant les opinions de totes aquelles
persones que avui es donen cita
a la ciutat de Tarragona. Des d'ara i fins al vespre
seran milers. Marta, bon dia.
Hola, molt bon dia, doncs, Iolanda,
a les set del matí ja hi havia moltes de les parades
amb tots els seus llibres col·locats
i fins i tot et podria dir que hi havia gent
que havia comprat el seu llibre i la seva rosa.
Estem parlant de les set del matí.
La veritat és que el temps acompanya,
està bufant el vent, però no és tan fred
com en els darrers dies. I això fa que
molta gent estigui ja a hores d'ara
passejant per la Rambla de Tarragona.
Però, bàsicament, també el que hi ha molt
en aquestes primeres hores és
canalla de les diferents escoles
de la ciutat de Tarragona que aprofiten al matí
quan encara hi ha poca gent a la Rambla
per anar a visitar totes les parades
de llibres, de roses
i per gaudir una mica d'aquesta jornada
festiva a Tarragona
i, en definitiva, a tot Catalunya.
Són 85 les parades
que tenim per tota la ciutat
de llibres i de roses
i la majoria d'elles estan situades
a la Rambla Nova de Tarragona.
Per tant, que us feu una idea
de com les podeu trobar,
a la coca de tot just al davant de la ràdio
ens trobem les parades
del Gremi de Llibreters de Tarragona,
de totes aquelles llibreries
que formen part del Gremi de Llibreters.
Estan totes elles delimitades
per dues grans pancartes de color groc
i al mig d'aquestes parades
hi ha una parada
que forma part del Gremi
on enguany es poden adquirir
els Premis Literaris
i de Tarragona
però, a partir de l'any venent,
més que vendran més llibres,
el que es vol en aquesta parada
és fer tot un seguit d'activitats
per tal de dinamitzar la cultura
i sobretot tot allò que té a veure
amb el món del llibre.
A la zona on estem nosaltres,
una coca més amunt,
la coca coneguda popularment
com la davant del motoclub,
hi estan ja les associacions cíviques,
partits polítics, associacions culturals,
tot aquest tipus d'associacions
que també participen d'una manera o d'altra
d'aquest Sant Jordi
venent roses, venent llibres
o simplement donant a conèixer allò que fan.
Majoritàriament el que fan aquestes parades
és vendre les seves roses
i també hi ha algunes
que venen els seus llibres.
ens trobem parades com la de la Lodoteca Especialitzada de Tarragona,
del Club Baixell,
d'Anna Serri,
de l'editorial Baí,
d'editorial Almedol,
que allí té una parada
de llibres descatalogats,
també tenim una altra
del Centre Cultural d'Aragón
que avui tenen festa
a casa seva,
són les festes d'Aragó,
per Sant Jordi,
també de Tavana,
de la ONG
que es dedica a treballar
amb els nens del carrer de Nicaragua,
o d'altres més institucionals
com el Port de Tarragona,
o la ONCE,
o fins i tot alguns partits polítics
com les joventuts nacionalistes,
les joventuts d'Esquerra Republicana,
les joventuts del Partit Socialista
i també la Colla i Jova,
i segur que al llarg de les properes hores
n'aniran instal·lant d'altres
perquè encara queden algun buit.
És molta, però ja la gent que hi ha a la Rambla,
molta més la que s'espera
que hi hagi en els propers dies,
i tot i que en aquests moments
s'ha anat una miqueta al sol,
que comencen a apareixer els núvols,
les previsions meteorològiques,
ens han dit que avui serà un bon dia,
que és el que tothom espera,
que avui sigui un bon dia
per tal que es pugui fer força
d'aquesta festa
i també per tal que es puguin vendre
molts llibres i moltes roses
que en definitiva és el que es vol
un dia com avui.
Doncs és una fotografia,
una primera introducció
del que es pot veure en aquests moments
i sentir a la Rambla
perquè és un dia carregat de simbolisme.
I en aquest sentit,
avui també els donarem feina a vostès,
perquè mirin,
no només hem muntat un estudi aquí mòbil
enmig de la Rambla,
sinó que també hem muntat la nostra paradeta.
I en una parada de Sant Jordi,
evidentment,
hi ha d'haver llibres i també roses.
Llibres i roses
que no són per nosaltres,
són per tots vostès
que ens escolten
i que si volen atensar-se
fins al nostre estudi
podran aconseguir
un dels molts llibres
que treuen al carrer
les editorials tarragonines
i també una rosa.
Ara, això sí,
s'hauran de guanyar una miqueta.
Els donarem diferents opcions.
D'una banda,
no oblidem que sempre
rerefons d'aquesta diada
és el dia del llibre,
però també és el dia
de recordar
algunes tradicions
i fins i tot llegendes.
La llegenda de Sant Jordi.
Tenim aquí damunt de la taula
el relat,
un relat relativament breu
de la llegenda de Sant Jordi
que volem que vostès
ens vagin explicant,
llegint.
Ho hauran de llegir,
no cal que s'ho inventin.
es convertiran
en una mena
de rapsodes accidentals,
podríem dir,
avui a la Rambla Nova
de Tarragona.
I per altra banda,
no oblidem que també
és el dia
del sentiment de l'amor,
regalem la rosa,
la persona que estimem,
etcètera, etcètera.
Per tant,
els demanaríem
que ens expliquessin
la seva història d'amor.
Si ho fan
i segur que ho faran
molt bé,
doncs ja saben,
tindran un llibre
d'aquestes editorials
tarragonines
amb representants
de les editorials
en parlarem tot seguit
o bé una rosa.
Dit això,
potser que comencem
ja a presentar els primers convidats,
els primers de moltíssims convidats
que aniran passant
pel nostre programa d'avui
i serem amb tots vostès
en directe
des de la Rambla
fins a dos quarts de dues.
Saludem Jordi Ferrer
d'Edicions Cosetània.
Jordi, bon dia.
Bon dia i ben trobat.
Felicitats.
Moltes gràcies.
A la primera persona
hi diem felicitats
però avui és un dia
que això de felicitats
tots ho direm
més d'una vegada.
Saludem l'Alfred Arola
d'Edicions El Mèdul.
Bon dia, Alfred.
Bon dia.
Et diem felicitats també,
si més no per la tasca
que desenvolupeu.
Molt bé, gràcies.
I tenim aquí un senyor
que no és...
No, no, no està a un editorial.
Aquest senyor és escritor,
és autor
i treu més d'un llibre
per aquest Sant Jordi
és l'Àngel Octavi Brunet.
Àngel, bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'Àngel,
el volíem que fos amb nosaltres
en el temps de l'escola de pares
perquè ha fet un llibre infantil
però és que l'Àngel
està fent bolus
com els artistes
i d'aquí a un moment
ha d'anar cap a les Terres de l'Ebre, no?
Sí, concretament a l'Amella de Mar,
a l'Institut de l'Amella de Mar.
Doncs molt rebé,
et deixarem marxar de seguida
perquè et doni temps d'arribar-hi.
Comencem parlant
amb els representants de les editorials,
anem rebaixant la sintonia
del nostre programa,
això ens permetrà crear un clima
una mica més relaxat.
El Jordi començava fent
una mica d'home del temps,
jo imagino que la gent de les editorials,
els autors,
us fixeu molt en el temps
en un dia com el d'avui, eh?
Abans comentàvem-ho, Fred,
que l'any passat va ser amb Sant Jordi,
que va ser amb Sant Jordi,
que va caure en Pasqua,
i que en sort, doncs,
va passar que la gent no sapigués
què tenia que passar aquests dies
i es va notar especialment
el que eren les llibreries
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
No aquí,
que aquí va ser millor
que un Sant Jordi normal
perquè aquí hi havia més gent, no?
I fa dos anys recordo
que mig matí va ploure,
va fer vent, va fer de tot
i això us ho va espatllar una miqueta a la festa.
L'odel d'un Sant Jordi
és que faci aquest temps,
que faci sol,
que a la gent
li vingui de gust passejar,
anar per les parades,
mirar els llibres,
fer signar llibres als autors,
comprar la rosa,
regalar les roses,
i això és el temps, evidentment,
en una festa que es fa al carrer,
doncs és important.
I hem de comptar que és la primavera
i la primavera a vegades
ens aporta sorpreses en aquest sentit.
De totes maneres,
pinta molt bé aquest Sant Jordi.
I pel que fa a l'oferta literària,
a l'oferta de llibres en general,
com la trobeu, enguany?
Bé, com cada any n'hi ha molts de llibres
per remenar i buscar el que a tothom li agrada.
I crec que hi ha llibres per a tothom,
vull dir,
de les literials d'aquí Tarragona
i de fora,
vull dir,
si hi ha per remenar i per trobar.
Arola ha tret llibres molt particulars,
en parlarem tot seguit,
malgrat aquesta dificultat que heu tingut,
que jo crec que val la pena recordar-la
cara als lectors habituals d'Arola.
Vau patir un robatori poques setmanes
abans de la celebració de Sant Jordi.
Exactament,
fa quatre o cinc setmanes,
exactament no me'n recordo el dia,
però es van entrar a robar
i van robar un ordinador
i diferents materials informàtics
i teníem allí molta informació de llibres
i això ens va dificultar
treure els llibres per Sant Jordi
i uns quants sortiran passats a Sant Jordi.
A veure si veiem alguna edició,
això pirata.
De fet,
mira que anar a robar cultura.
Per això dels discos i la música
i tot això és habitual,
però en llibres no es pirateja, no?
No fa l'efecte que no robàvem cultura.
No fa l'efecte.
No està malament,
perquè probablement algú es pensa
que les editorials, no en general,
però sí en particular les d'aquí,
només traieu llibres per Sant Jordi.
I no és veritat, això,
tot l'any que traieu llibres.
No és veritat, això,
si haguéssim que viure només
de les vendes de Sant Jordi,
malament rei, no?
Tot l'any traiem llibres,
lògicament hi ha dues dates fonamentals,
que són Sant Jordi i Nadal,
i aprofitem a treure
els màxims números possibles,
però durant tot l'any
en traiem coses.
És una feina constant, continuada?
Continuada, exacte.
I a mi el que em crida també
l'atenció
de les dues editorials
que representeu
és que aposteu ben clarament
per determinades col·leccions,
per determinat format de llibre.
No és allò,
treiem de tot.
Jo, per exemple,
i el Jordi sembla que parla,
m'hi dic,
a mi m'atreu particularment,
i no perquè sigui
una gran muntanyera
ni esportista,
aquesta col·lecció tan sòlida
que esteu fent de guies, no?
Sí, de fet,
cada editorial,
més o menys,
hem de fer una línia d'editorial.
I que tots fem una miqueta de tot,
per entendre,
sí que marquem
unes línies clares, no?
Llavors, nosaltres,
la col·lecció de Cimut
és una de les línies més...
on apostem més.
Nosaltres diem
que és la nostra col·lecció estrella.
Portem 20 títols,
presentem 3 novetats
per Sant Jordi,
l'any passat vam treure
un títol per més,
si no traiem un títol per més
també n'hi ha per allà.
I, per tant, intentem...
Aquí a Catalunya
hi havia una tradició
d'editorials
que feien llibres de muntanya
molt arrelada.
I això se va perdre
completament,
pràcticament se va perdre
des que va tancar
l'editorial Montblanc Martín.
Això va baixar molt.
Intentem una miqueta
a veure si podem,
jo crec que anem per bon camí,
de convertir-la en la col·lecció
referent a Catalunya
pel que fa a guies d'excursions.
Crec que anem per bon camí.
I teniu un especial efecte
als llibres infantils, també.
Sí, hem començat dues col·leccions,
una que va ser el Junzum,
aquest personatge
que el primer cop
que el fet vam fer passejar
va ser per Tarragona,
i aquesta col·lecció
de la Baldufa,
que l'any presentem
el llibre de l'Àngel Octavi,
que ja és per nanos més grans,
i que és el segon títol
que publicàvem en aquesta col·lecció
i que esperem també
en el futur anar
siguin impostant.
Tenim el llibre a la taula
i tenim l'autora,
parlarem.
Arola s'ha decantat
en aquest Sant Jordi
per uns llibres molt vistosos.
Un que ens agrada particularment
que és el de la cova urbana.
Tarragona Ràdio
va fer una entrada
a la cova urbana,
va poder elaborar un reportatge
i comprovar in situ
les meravelles
que ens amaga
aquest espai de la ciutat
absolutament desconegut
i restringint,
no ens enganyem.
Per tant,
és una oportunitat
perquè la gent conegui
de prop aquesta cova.
Jo crec que sí,
és una cova
que no està oberta
al públic en general
i hem volgut fer un llibre
on hi hagués molta fotografia
i fos molt vistós
i la gent pogués veure
el que hi ha realment,
que és espectacular.
Llavors vam pensar
que hauria de ser un llibre
a tot color
perquè si no,
malament rai.
Les Papallones,
també.
Les Papallones,
una altra.
Són dos llibres
que creiem
que cauen bé
per Sant Jordi
perquè són dos llibres
de regal,
vull dir que
per començar
una nova línia
o més aviat.
I les segones edicions
perquè també,
doncs,
em val a dir
que alguns dels llibres
que es van treure
l'any passat
també presenten
segones edicions.
També cal recordar
que alguns dels autors
i protagonistes
d'aquestes obres
que tenim damunt de la taula
passaran pels micròfons
del matí de Tarragona Ràdio.
Segones edicions,
això és bo?
Això és boníssim.
Sí, sempre és bo.
La segona edició
sempre és bona.
Vol dir que el llibre ha funcionat
i sobretot,
per exemple,
els 5.000 refrans
que es va exhaurir
pràcticament en un mes,
no?
Llavors,
quan trobo un llibre d'aquest
realment és molt bo per l'editor,
no?
Àngel,
què fem amb un llibre de contes
i un llibre per adults?
Com es combina tot això?
Com es sintonitza?
Et compartimentes?
Sí, sí.
Contra més fènyat tinc,
més n'ha faig.
Contra més propostes me posen,
més miro de treballar.
Quan Edicions Cossetània
m'ha fet aquesta proposta
de fer un llibre per infants,
jo estava escrivint una altra cosa,
concretament estava fent el guió
de la cerimònia d'entrega
de Premi Ciutat de Tarragona
i em va esperonar molt
a l'escriure per crius
perquè em va fer així de seguida
la il·lusió,
l'il·lusió que tots guardem de petits,
que en el meu cas ja rondava per casa
aquesta il·lusió,
perquè tinc 3 nens petits
de 6, 4 i 10 mesos
i va ser redescobrir
amb mi mateix
el que veig amb els meus fills
i treure aquest conte
que s'ha titulat
Terra, Tarragona i l'univers.
I en cas del llibre de narrativa,
els llavis amb el polsa
és continuar amb la línia
del detectiu McIntosh
que en aquest cas
ha estat guardonat
amb el Premi de Narrativa
de l'Ammella de Mar.
Ja t'adicc,
si poguéssim treure 3 coses
per Sant Jordi
en treuríem.
Vull dir, ara en guany
en trec una
que és amb Edicions Cosetània
i l'altra Edicions Salmèdul
i de bo que m'agradaria
també anar a l'editor
a poder treure una altra cosa.
Estaríem content.
Aquest auto és una mina, eh?
Escolteu.
Ja m'agradaria.
Potser pel Sant Jordi
l'any que ve mirarem
hem d'estar 3 coses.
Per què no?
Aviam, no és allò de dir
mira, com que són de casa
hem de recolzar-los
però la veritat...
Jo crec que la ciutat,
els lectors,
els mitjans de comunicació
en general,
reconeixen molt la vostra feina.
Reconeixen la feina
de les editorials locals
i dels autors locals.
Sí, sí, jo crec que...
No crec que sigui
un patriotisme barat.
Jo crec que és de debò, no?
Jo, particularment,
em sento ben tractat
per als mitjans de comunicació d'aquí
i també per als llibreters d'aquí, no?
I a veure, aquí hi ha una cosa.
El fet que nosaltres
tinguem la nostra ubicació
aquí,
no concretament a Tarragona,
però a Valls,
però sempre he dit
que ejerceixo de camp tarragoní.
M'agrada aquesta expressió
perquè geogràficament
correspon molt.
I, clar, això vol dir
que, en certa manera,
dins de les dificultats
d'oportunitats
que tenen els receptors
per veure publicades obres,
doncs el fet de tindre
editorials properes
amb gent que coneixes,
sempre els autors
tenen més possibilitats
en aquest sentit.
Jo crec que això és bo.
Bo per nosaltres,
bo pels autors
i bo per la cultura
de la ciutat
i del camp de Tarragona.
Sí, sí, Alfred.
T'enem a compte que
Tarragona es dona un fet
que no es dona
arreu de les terres catalanes.
És que hi hagi concentrades
tres editorials
en una ciutat com Tarragona,
o Valls,
que està al costat,
no?
Perquè en compte
que aquí també hi ha
pagès editors
i a Girona
pràcticament no hi ha res.
Tot està concentrat
a Barcelona.
I això és...
crec que per Tarragona
és bo,
i els mitjans de comunicació
i les institucions
s'han donat compte
i estan apostant
i els autors
també,
esperem que vagin publicant
amb nosaltres.
i els mitjans d'aquí a Tarragona
i els mitjans de Tarragona
s'han donat
i els mitjans de Tarragona
s'han donat
i els mitjans d'aquí a Tarragona.
i els mitjans d'aquí a Tarragona
i els mitjans d'aquí a Tarragona
i els mitjans d'aquí a Tarragona
i torno a dir la paraula il·lusió
que he dit abans.
Quan em truqueu
o quan ens veiem
per venir a xerrar
us veig a vosaltres
la il·lusió
que presenteu
un autor de Tarragona
i aquesta mateixa il·lusió
a mi m'adona forces,
m'adona confiança
en mi mateix.
Però no hem de quedar-nos aquí,
vull dir,
la voluntat és
que siguin
tant els autors
com les editorials
coneguts a tot arreu.
Això és el repte
que es coneguin
arreu dels països catalans
i crec que es pot fer.
Tenim uns convenients
i uns càntiques
però estem lluitant per això.
I crec que si els mitjans
de comunicació
i les institucions
i la gent de Tarragona
ens apoia
podem aconseguir
que les nostres edicions
arribin arreu.
Fins ara en aquest sentit
s'ha avançat alguna cosa.
Els grups editorials
cada dia són més potents,
s'agrupen més,
tots hem assistit
com passa
amb els mitjans
de comunicació
a unes compres
i unes vendes
de grans editorials.
Però això
jo crec que
entra més potser
en el camp de la narrativa,
vull dir,
propi ben dita.
Nosaltres,
lògicament,
és molt difícil
que tinguem
bestsellers
o grans tiratges,
però a part de la narrativa
jo crec que també
hi ha molts tipus de llibres
que es pot fer
una feina molt ben feta.
Ens estem fent espai,
jo crec que ens estem fent espai.
Pensem que
els dos editors
que estem aquí
hem de tenir 5 anys,
Gerola també,
4 anys,
o sigui,
per tant,
fa poc temps
som editorials joves
i crec que ens estem fent espai
en aquest sentit.
És fàcil trobar
els nostres llibres
a les llibreries
de Barcelona
i per tant,
ara jo crec
que estem
en una bona situació
i el que hem d'aconseguir
és
que els nostres autors,
els autors que hi tenim
amb nosaltres
tinguin projecció
aquí,
que ja la tenen,
però aconseguim
projecció més enllà
també a les nostres comarques,
ser que farem una cosa positiva
pel que són els autors d'aquí
i nosaltres també
ens hem de projectar.
Nosaltres l'altre dia
amb la presentació
als mitjans de comunicació
dèiem que la voluntat
de l'editorial
és tindre temàtiques
i autors
de Baix Nacional,
que no únicament
tinguem autors d'aquí,
sinó que tinguem autors
de Girona,
que tinguem autors de Lleida
i autors
de qualsevol comarca
de Parla Catalana
i temàtiques
de qualsevol comarca
de Parla Catalana.
Ara bé,
evidentment,
per la nostra situació
geogràfica
i per allà on estem,
evidentment,
sempre ens presentarem
amb un Sant Jordi
percentualment
amb més novetats d'aquí.
Això és lògic
i jo crec que això
és bo,
a més a més.
Sí, sí.
Perquè hem de ser fidels
també a la nostra terra, eh?
Que han de provar
de potenciar també
els autors d'aquí,
perquè a veure si hi ha
editorials d'aquí
i els autors d'aquí
i publiquen fora,
doncs millor que publiquin aquí,
no?
Vull dir,
i hem de provar-ho,
per totes les mitjanes.
Pels autors d'aquí no serà,
si més no anem produint,
anem intentant fent coses.
Vosaltres continuen apostant
per les editorials
que ho sou més properes?
Sí, sí, evidentment.
El tracte és molt bo,
ens sentim molt recolzats.
Ja t'he dit com abans,
el que he dit,
he tret amb dues editorials,
la meva il·lusió seria
treure Maró a l'editor,
en aquest cas,
i dir, mira,
estic amb les tres editorials
i tirar endavant
i mirar d'anar arreu
dels països catalans.
Se'ns acaba d'aturar
darrere una escola.
Bé, això està bé,
també forma part
de l'escenari de Sant Jordi, no?
Sí, és que jo crec
que els joves són els
que han d'aprendre a llegir
i acostumar-se a llegir
a agafar els hàbits de llegir,
vull dir que són el futur, no?
Per tant,
podem recomanar
un dels llibres d'aquest Sant Jordi
als nens també
que comprin autors locals
i en aquest cas
el llibre de l'Angelo Octavi.
amb dibuixos del Faro.
Sí, això hauria de recordar-ho bé,
perquè és un llibre,
el text d'Àngel Octavi Brunet
posa il·lustracions, Faro.
L'altre dia,
en una presentació,
l'Andreu Faro va dir
que ell estava d'acompanyant el llibre,
però no.
Fins i tot molta gent
m'ha dit
i m'ho va dir un llibreter,
i diu
i m'ho va dir
i m'ho va dir
i no m'ho va dir
ni el títol
sinó que veuen
aquesta imatge tan bonica
i aquest dibuix tan impactant
que ha fet l'Andreu Faro.
I escolta,
aquest cavaller
que utilitza una tècnica
que li ensenya a la seva filla
per poder vèncer l'altre,
tu creus que venceria
el drac de Sant Jordi?
El cavaller del teu llibre?
No, el cavaller cos de ferro
et refereix a...
Amb aquests fasolets.
No, no, no vènceria.
Si venceria,
dius a Sant Jordi.
No, no, el drac, el drac.
El drac, sí.
Seria un altre sistema?
Sí, també és que sí.
I a més aquest mitjà màgic
el descobreix en una ciutat
terra-tarragona, no?
Tenim la màgia aquí
fins i tot per vèncer el drac.
Aviam, escolteu,
per acabar,
perquè també sabem
que heu d'anar a altres llocs,
que teniu feina,
feu-nos algunes recomanacions
vostres, alienes,
si són vostres millor.
Així aprofitem com una falca.
Molt bé.
Bé, nosaltres,
com hem dit al principi,
no hem tret totes les novetats
que volíem treure,
però hem sortit
amb dos llibres de regal
que crec que són bastant impactants.
un és, com ha dit,
la Iolanda és la cova urbana
de Tarragona,
on hi ha vora 80 imatges
a tot color,
i l'altre és el de papallones,
que jo crec,
i en modestia a part,
és un llibre espectacular
on hi ha vora 500 fotografies
a tot color
i unes fotografies molt bones
dels papallones.
Cal dir que les papallones aquestes,
el 99% són de les muntanyes de Prades
i les muntanyes de Parc i Tarragona,
vull dir que és una mostra molt clara
de la fauna dels papallones
que és molt maca.
A part d'això,
tenim el de l'Oval Carbonell,
que és les llaves del passat
i les llaves del futuro,
que és un estudi
de l'evolució dels homínids
a la Terra
i crec que és un llibre divulgatiu
i molt fàcil de llegir.
I quant a narrativa,
tenim el Sofí,
o el Mars de la discreció,
que és del Jaume Vidal Alcubé,
que com tots sabeu
va viure molts anys aquí a Tarragona
els últims anys
i el company sentimental
de Norelie Camany.
Vindrà després la Montse Palau
a parlar-nos d'aquest llibre,
d'aquest personatge.
I bàsicament,
com es titula,
les segones edicions
de Mamè Digues No
i els 5.000 referents,
i després,
que sortiran ara molt aviat
dos llibres de teatre,
de la col·lecció de teatre
que traiem
a la mida de la imatge cap a l'altre.
Això seria bàsicament
el que hem tret.
Jo imagino que hauran pres apunts,
perquè si no ho tenen complicat,
eh?
Jordi,
què recomanem?
A veure,
en l'apartat infantil,
evidentment,
i a més a més,
a veure,
ni l'Àngel Octavi aquí,
si no ho dic,
m'apallissaran cavat,
jo el recomano,
també,
i fins i tot per adults.
Sí, sí.
És divertidíssim.
No m'he oblidat pas
ni dels pares ni dels avis,
els quals són,
al cap i a la fi,
els que sempre acaben
i els contes.
No, no.
És divertit.
Molt divertit.
A més a més,
com repedeixo,
que l'escriptor juvenil,
Josep Vallverdú,
que ara diu l'espluga de Frank Oli,
autor d'un llibre
tan traduït com era el Rovelló,
ell em recorda una vegada
quan jo exercia això del periodisme,
en una entrevista que em va dir,
diu,
la literatura juvenil
no m'agrada definir-la així,
m'agrada definir-la
com la literatura de tots,
perquè és l'única
que la poden llegir nens i grans.
I aquesta definició
em va quedar marcada
i és veritat,
perquè jo aquests llibres
me'ls he llegit,
els he llegit els nanos
i tu passes bé,
tu passes bé,
és com els dibuixos animats
de la televisió
que els pot veure tothom,
mentre que el llibre de grans
els petits no es poden llegir,
o sigui que és la literatura de tots.
Per tant,
d'aquesta literatura de tots
recomanem, evidentment,
el Terra, Tarragona i l'Univers
i també,
i que no és novetat de Sant Jordi,
però que ho va ser
el mes de desembre,
la Tarragona romana
del Roger Roig i l'Enric Català.
I pel que fa
a la col·lecció Azimut,
un autor de Tarragona,
l'Antoni Cabré,
que cada any
per aquestes èpoques
es presenta un nou llibre
i que en guany
ha fet un llibre
d'excursions
pel voltant de Ciurana,
que és un llibre extraordinari
amb la gran memòria
i imaginació
que té,
a l'hora d'escollir itineraris
l'Antoni Cabré.
Amb el que és
el món de la literatura,
evidentment,
els dos premis
que llitem
de Ciutat de Tarragona,
el Vitori i altres comptes,
i Core,
i què més,
i què més?
Si és que tenen
tantes coses,
que no se'n recorden
de totes,
quina meravella.
I autors tarragonins,
m'assembla,
no sé si em deixo
alguna cosa més,
però bàsicament és això.
Àngel,
aquest no val,
que ja te l'han venut,
ja te l'han recomanat.
El recoman-ho també
una altra vegada, Àngel.
Vinga, deixo.
Vinga, deixo.
Vinga, he de recomanar
a Terra Tarragona
i, com no,
aquí soc autor
i he de parlar
dels llavis amb el Polsa.
Clar, perquè només parlem
del llibre per a nens
i no parlem de l'altre.
Vinga, va, fes la falca.
Tinc una altra novetat,
que és
els llavis amb el Polsa,
que és la tercera entrega
del detectiu Mar McIntosh.
I aquesta vegada
ha estat guardonat
amb el Premi
Vila de l'Amelia de Mar.
Aquí trobareu
una altra vegada...
Jo és que quan torno
i torno i torno
amb el detectiu Mar McIntosh
és perquè el públic,
la gent que l'ha llegit,
m'ho demana.
Me demana que torn...
Quan vaig guanyar
el Premi Pini Soler
amb el Contramendaki,
amb el misteri dels còdecs màgics,
la gent me deia
que estava molt bé,
que molt divertit,
que s'ho han passat molt bé,
però callaven una mica
i me deien
que no és un Mar McIntosh.
No, la gent esperava
trobar amb mi Mar McIntosh.
I aquí el tenim
una altra vegada.
Una altra vegada surt
amb els llavis amb el Polsa
i us diré una cosa
de tots els llavis amb el Polsa.
Sabeu que el detectiu McIntosh
s'acarona els llavis amb el Polsa.
I molta gent me diu
ei, com el Chico Martini.
No, senyor,
no és el Chico Martini.
Va ser abans que el Chico Martini.
Va ser abans que el Chico Martini.
I per què va ser abans
que el Chico Martini?
Perquè Jean-Paul Belmondo,
a la pel·lícula de la Buta Suf,
s'acarona els llavis amb el Polsa.
I el detectiu McIntosh
s'hi assemla en aquest Jean-Paul Belmondo
i per això s'acarona
amb els llavis amb el Polsa.
És un llibre que...
és una pel·lícula.
Tornem als meus orígens
quan vaig treure el taut
de Naftalina, Sède i Cotó.
M'ho passo molt bé
quan escric McIntosh
perquè utilitzo la tècnica del guió
i quan jo dic que escric
dirigeixo,
estic fent una pel·lícula.
I tant els actors,
el Jean-Paul Belmondo,
en aquest cas,
i ons ho passem molt bé.
Doncs a cadascú el seu, eh?
Abans que el Chico Martínez,
aquell gest del Jean-Paul Belmondo,
el va descobrir,
el va redescobrir
l'Àngel Octavo i Brunet.
Que quedi claríssim.
Molt bé, sí.
Escolteu,
que moltíssimes gràcies
per venir aquí,
com sempre,
per acceptar la nostra invitació.
Us desitgem un bon Sant Jordi,
que tireu endavant
cada cop més,
que veneu molts llibres,
no ens oblidem
que els llibres s'han de vendre,
a banda de llegir.
S'han de vendre.
Perquè avui m'ho ha dit
com hi ha Sant Jordi?
I mire,
nosaltres Sant Jordi ja l'hem fet,
igual que l'Àngel Octavi.
Ell va ser un llibre,
nosaltres l'hem editat
i per tant,
ara els hi toquen llibreters vendre'ls.
A més a més,
ho faran molt bé
perquè sempre ho fan.
I l'autor ha signat,
ha signat,
no he acabat encara.
És començat Sant Jordi.
Això de signar llibres
fa gràcia, Àngel?
Sí, sí,
és curiós.
El que passa
que a vegades te ve algú
i no te recordes del nom.
De debò,
i te quedes allí
un moment que dius
ostres,
ell te saluda,
que et coneix,
i ostres...
Poden reclamar
que li tornin els diners
i tornar el llibre,
segons com, eh?
Evidentment,
podríem fer-ho.
No,
però tenim,
tinc alguns recursos.
No els desvetllem.
No, no.
Sant Jordi,
fins la propera ocasió.
Que vagi tot de primera.
Adéu-siau.
Gràcies a nosaltres.
I nosaltres seguim endavant,
jo ara,
en el que demanaria la Marta,
la veig per aquí,
que està parlant
amb diferents persones
que tomben per la Rambla.
Podríem començar ja
amb les primeres lectures
de la llegenda de Sant Jordi.
D'aquí a uns moments
els presentaré
als següents convidats.
Ho dèiem ara fa un moment,
tenim aquí damunt de la taula
tot un seguit
de llibres,
en roses,
que arribaran d'aquí un moment
i els volem regalar.
Farem llegir
aquells,
aquelles persones
que transitin per la Rambla,
fragments de la llegenda
de Sant Jordi.
L'anirem reconstruint
des d'ara
i fins a dos quarts de dues
que serem en directe
des del matí
de Tarragona Ràdio.
Marta,
jo no sé si estàs
en condicions
de tenir alguna víctima,
podem dir així,
que ens llegeixi
la llegenda de Sant Jordi.
Una primera part,
un primer fragment.
Doncs tenim un protagonista
precisament
d'un dels llibres
que hi ha aquí a sobre
de la nostra taula
de la cova urbana
de Tarragona.
És la persona
que ha fet
les seves fotografies.
et presentes tu mateix?
Doncs hola,
bon dia.
Ens dius el teu nom
i tot això
que es diu normalment
en les entrevistes.
Bé,
mirem,
dic Francesc Virgili
i sóc un dels membres
que, bueno,
del siet
que han realitzat
el llibre
de la cova urbana
de Tarragona.
Un llibre
que ha sortit
just a les portes
de Sant Jordi
i s'ha presentat
el divendres passat.
Per cert,
va tenir bona acollida
la presentació,
les dues presentacions
de fet que es van fer,
la tinc a l'audiència
i al Cafè Poetes.
Bé,
la primera
no t'ho puc parlar gaire.
M'han comentat
que sí
perquè jo
fins a dos quarts de nou
de la nit
no vaig sortir del treball.
Llavors me va dir
que, bueno,
que van haver
unes 350,
unes 400 persones
i la segona
sí que va a ser
que va ser
el Cafè Poetes
va ser una presentació
més,
diguéssim,
més informal,
més familiar
i també,
també vam gaudir
d'una notable presència.
Doncs Francesc,
què et sembla
si ens comences a explicar
la legenda de Sant Jordi?
Bé,
diuen
que
fa molts anys
un dia va arribar
a les Terres Catalanes
un dràp feroig.
Era una bèstia monstruosa
que tenia
aterrida la gent.
El seu aspecte
era esferidor.
Tot ell era enorme
i tenia el cos
cobert d'escates.
El cap semblava
d'un néser
i tenia
unes ferotges banyes.
Els seus ulls
eren un vermell encès
i fins i tot
llançaven flames
i de la seva boca,
terriblement dentada,
sorgien
bafarades de fum,
insuportable
i verinós.
Tenia també
dues enormes ales
que semblaven
les d'un gran reptanat.
Es movia per terra.
amb uns poetes
que semblaven
de llargandatge
gegantí,
però també
podia volar gràcia
a les seves ales
i fins i tot
nedava
enmig de les aigües.
Com més tèrboles,
millor.
El seu estir
era maligne,
destrossava
tots els habitatges
i escrospia
la gent
i els animals
que trobava pel camí.
Tothom fugia
al seu pas.
Francesc,
ens podríem trobar
un drac ferotge
com aquest
a la Cava Urbana
de Tarragona?
Bé,
la mitologia
sempre ha parlat
de qui ha vingut
un drac
per Sant Jordi.
Bé,
mira,
podem fer que a partir
d'ara hi hagi
el drac
de la Cava Urbana
de Tarragona.
Tot és disfessar-s'hi.
Esperem el Carnaval
de l'any que ve
i t'ho explicaré millor.
Moltes gràcies
per col·laborar
amb nosaltres
en aquesta primera
lectura de la llegenda.
Doncs era el primer capítol.
Farem una mena
de col·labrot,
perquè a diferents
persones que transitin
per la Rambla
i a diferents convidats
els farem llegir
un fragment
de la llegenda
de Sant Jordi.
Posem una miqueta
de música
que ens ambienti
en això
de la llegenda
de Sant Jordi
i després també
que ens ambienti
en una certa
època medieval.
Aviam si va sonant ja
des dels estudis centrals
de la Rambla Nova.
Gràcies.
Gràcies.
Estàvem amb el primer capítol
de la llegenda
de Sant Jordi
i de moment
en tot cas
ens aturem allò
en l'època medieval.
Generalitzem molt,
no ens atrevim
a dir res més
perquè tenim tota una experta.
Ens acompanya Coral Quadrada.
Bon dia, Coral.
Bon dia.
Coral Quadrada,
vostès ja la coneixen,
és professora
de la Universitat
Rovira i Virgili,
també col·laboradora
d'aquesta casa.
Ens acompanya
a les Tartúlies,
però avui ens acompanya
a nosaltres
en qualitat
de l'autora
del llibre
L'Aixada i l'Espasa,
publicat per Arola
i publicat
en temps passat
perquè aquesta
és una segona edició.
Sí, no sé
si és una segona edició.
Jo aquí ho tinc
com a segona edició
i això sempre és magnífic.
Ah, doncs això
és bo de dir
perquè és la primera notícia.
No em facis equivocar-me.
No, altres llibres recomanats,
m'he passat de capítol.
És un llibre recomanat
per aquest Sant Jordi?
Bé, jo penso
que és un llibre
que està dedicat
a un públic
una miqueta reduït
perquè s'ha de ser
una mica especialista
en època medieval
per poder-ho entendre.
De tota manera,
tothom que tingui curiositat
em sembla molt bé
que el compri.
Què ens vés a explicar?
És un assaig,
cal començar per aquí.
Sí, és un recull
d'articles
de recerca
sobre
l'espai
i l'organització
del territori
en època medieval
al nivell
de tot Catalunya.
És, insistim,
un llibre
per entesos.
El llenguatge
pot ser dificultós
per a aquelles persones
que estan interessades
en el tema
però els hi costa?
El llenguatge
hi ha tota una sèrie
de conceptes
que poden ser
una mica difícils
encara que s'expliquen.
Vull dir,
que llegint-ho amb calma
s'entén.
Molt bé,
volem saludar també
un altre dels convidats
que ara compartirà
una estona de conversa.
És el periodista
Marc Casanovas.
Marc, bon dia.
Hola, bon dia.
També té llibre,
aquest Sant Jordi.
Llibre compartit,
en aquest cas.
L'he compartit
amb els que van ser finalistes
i guanyadors
del premi de narrativa curta
del TINET.
És en Vittorio
i altres contes
i el conte
concretament
del Marc
és un conte
que jo quan l'he començat
a llegir
doncs dic
mira,
és que,
aviam,
espera,
ara no el trobaré
i quedaré fatal.
Tenia marcada la pàgina,
eh?
Algú m'ha tocat
el punt de lectura
per aquí
i l'he perdut.
Comença així.
Quan un matí de setembre
un diari local
anunciava a portada
que un encofrador andalús
havia estat fitxat
per 500 milions de pessetes
l'any
lliures d'impostos
per una empresa
de construcció
de Tarragona,
ningú no imaginava
l'enrenou
que hi hauria.
Puc llegir
hasta aquí,
més no.
Sí.
Fins aquí pot ser així.
No,
és una paròdia.
A mi m'agrada molt
agafar la realitat
i desdibuixar-la una mica
i fer-la passar
pels sedats
de la ironia,
no?
I això és una mica
una paròdia
del món
dels futbolistes.
Aquests futbolistes
que es trenquen un dia
al braç
i són portades
als diaris,
que cobren
una quantitat
de diners enorme,
que tenen una vida
que és pública
per tothom,
és aplicar
aquest ritme de vida
que tenen ells
a una profesi normal
i corrent
d'un paleta,
no?
Un paleta que un bon dia
té un contracte
multimilionari
com això
canvia la vida
de tota la societat.
És una mica
fer una mica
de burla
d'aquest sistema
d'aquest sistema
boig
que mou el món
de l'esport
d'elit,
no?
Aquest és el conte
que intervé,
insistim,
en aquest llibre
que és el recull,
el quart premi
de narrativa curta
per internet,
tinet dels Premis
Ciutat de Tarragona
corresponents
a l'any 2000,
però no és la primera
la primera vegada
que el Marc
publica relats
o li publiquen relats,
no sé com s'ha de dir això.
Et publiquen o et publiquen?
Et publiquen,
et publiquen.
Tu què fas?
Publiques o et publiquen?
És molt diferent, no?
Sí.
A mi em publiquen,
tinc la afició
de presentar-me
a Premis Literaris,
sobretot de narrativa breu,
que és l'estil
que potser domino més
perquè és
potser també
per deformació professional,
no?
Els periodistes
estem acostumats
a explicar les coses
molt senzillament,
amb molt poques paraules
i d'una forma
molt concisa i breu,
no?
I potser per l'estil
de treball
et mous millor
amb la narrativa breu,
no?
L'any passat
també vaig quedar finalista
del Premi Tinet
de Narrativa Curta
i també a Reus
en un Premi
de Narrativa Curta
d'Humor
també em van publicar
edicions
cosetània
un altre relat,
no?
Anar fent.
Anar fent,
anar escrivint
i quan ens atrevirem
a fer una narració?
La novel·la,
una novel·la,
per exemple.
Això és un repte,
això és com...
és un pas molt important.
Jo crec que
em moc millor
en el tema
dels contes breus,
de la narrativa curta
i potser més endavant.
Tot suposo que té un procés,
no?
De fet,
hi ha molts autors
que opten exclusivament
per la narrativa curta.
Suposo que també
és el món
en què vivim,
no?
és un món
molt d'impacte,
és un món
que es viu
molt de pressa,
que es viu...
tot passa de pressa,
hi ha una gran cultura audiovisual
i crec que això també
influeix en l'estil
de les...
de les...
de l'estil literari,
no?
I a més,
a mi m'agrada molt
si puc explicar una cosa
amb 30 paraules
no explicar-la en 200,
no?
Potser és...
de la formació professional.
que es veu aquí,
una gran cultura,
no?
Sí,
que també a mi personalment,
segons si no és una molt bona novel·la,
em costa molt llegir-les,
però m'agrada molt més
la narrativa curta,
no?
I des de la perspectiva del lector també la narrativa curta
sembla que té molts adeptes, allò de la immediatesa,
llegeix un relat i ja està, passa un altre...
Jo soc una mica gandul llegint, llavors, clar, si és un conte breu
m'hi veig més en cor d'acabar-lo que no pas amb una novel·la,
que has de tenir dies i temps i paciència, no?
Res a veure quan algú es planteja escriure un treball de recerca
o un assaig, en aquest cas, no, Coral?
És completament diferent.
Ara, jo volia dir-vos, perquè avui és a Sant Jordi
i després m'agradarà explicar alguna cosa medieval,
també sobre Sant Jordi.
No només explicaràs, sinó que tant a tu com al Marc
us farem llegir un trosset de la llegenda de Sant Jordi
que ho estem fent com si fos un cul a brot, eh?
Sí, us he sentit, està força bé.
Doncs vinc ara, després m'ho llegiré, per ara, Coral, endavant.
Jo, el divendres, vaig rebre un correu electrònic
d'una editorial americana
perquè poséssim els nostres llibres i escrivíssim via internet.
I deia, el 2005,
el 90% dels llibres seran virtuals.
I jo, de la veritat, eh?
Sabeu, em va agafar com una mica de...
Sabeu, allò, mal al cor, no?
Jo no m'ho crec, Coral.
No, no, no, però mal al cor per dir, si arribem a això...
Vull dir, a mi el llibre m'agrada,
m'agrada en tots els sentits, m'agrada tocar-lo,
m'agrada honorar-lo.
Vaig llegir fa poc que Borges, quan va quedar sec,
continuava comprant-se llibres,
pel plaer de viure entre els llibres.
I això penso que és importantíssim.
Per molt que jo cregui en les grans tecnologies
i tot el que vulgueu,
si arribem a algun moment amb això,
realment,
és com si ens traguessin una mica...
Jo crec que això no arribarà, eh?
Jo espero que no, eh?
És com els diaris per internet, no?
Molta gent necessita comprar-lo en paper,
malgrat que tingui internet a casa,
no puc mirar-lo, no?
Hi ha la qüestió del tacte, de l'olor, de tot.
El llibre com a objecte no pot desaparèixer, de cap manera.
Penso que no, eh? Penso que no, vaja.
Aquests que diguin el que vulguin, Coral,
nosaltres continuem apostant,
com tota la gent que avui es dona cita a la Rambla,
tothom aposta pel llibre,
ni que sigui un cop l'any,
que això és una mica...
Jo com a professora he de dir que me n'alegro,
perquè he tingut alumnes
a primer curs de carrera de lletres
que em van arribar a escriure
que ells no havien llegit mai cap llibre.
Jo crec que això és tan impossible
o tan difícil
com aquell que diu que he llegit
100.000 llibres a la meva vida, no?
A mi realment em va produir una lleugera depres
i jo més aviat de depres no en tinc, eh?
Però allò vaig pensar,
això és impensable, vaja, impensable.
I de qui és culpa, això?
Si és que algú té la culpa.
Jo suposo que, a veure,
que sí que han llegit,
però obligats.
I si llegeixen obligats
no consideren que han llegit un llibre.
Prefereixo pensar això, eh?
Perquè és bastant trist.
Home, la cultura audiovisual
té molt a veure amb què es llegeixi menys.
I la gent jove, especialment,
si no se l'educa molt de petita,
llegir és difícil que després
s'hi vegin abocats
quan estan vivint un món
que és bàsicament d'imatges, no?
La televisió, l'internet.
Internet no deixa de ser
una mena de televisió, de text, no?
I segurament
un jove s'enganxarà
abans de llegir
alguna cosa a internet
que no pas anem a una llibreria
a comprar-s'un llibre.
Per això, dius com el d'avui
són realment satisfactoris.
Són indispensables.
Almenys un dia
tothom es compra un llibre.
jo com a medievalista ens he dit
que és la meravella de la meravella,
que en el segle XXI
hem arribat a la cultura
que es tenia en el segle XII,
que era visual només,
perquè eren analfabets.
Però això els explico, eh?
No us penseu
que això sigui un gran què.
Vull dir,
en comptes,
jo crec que es va una mica enrere
amb tota la qüestió de la imatge.
Bé, jo volia dir...
És allò de...
Que tot sigui fàcil.
Aprengui anglès en 15 dies.
No estigui un any, no senyor,
per aprendre anglès
t'has d'estar un any.
En 15 dies no es pot aprendre
i així podíem posar molts exemples.
Jo volia dir coses
que no es diuen sobre Sant Jordi.
Vinga.
Sí.
Primer de tot,
que parlem d'aquesta llegenda
i parlem d'aquesta diada
per mi tan bonica
i tan romàntica i tot.
Però no sabem ben bé
a l'època medieval
què volia dir Sant Jordi.
I com es celebrava Sant Jordi.
Perquè ara quan us ho expliqui
quedareu una miqueta estoradets.
En primer lloc,
Sant Jordi és un sant importat.
Que no és només nostre,
sinó que fixeu-vos-hi
que també és patró d'Anglaterra,
curiosament,
o patró de la ciutat de Milà.
En aquestes ciutats,
quan s'importa Sant Jordi,
en l'escut de la ciutat,
com en l'escut de la ciutat de Barcelona,
hi ha la creu,
vermella sobre el fons blanc.
I aquesta creu
és la creu
de les ordres
militars
que van arribar a Grècia.
Amb les creuades,
perquè és la creu dels croats.
I d'allà
vam agafar Sant Jordi
i ens el vam portar cap aquí.
I per què el vam agafar?
Això ho sabem?
Perquè els vam guanyar.
És una mica com
un càstig de guerra.
primer el submetem.
Prenem Constantinople.
Ens carreguem
i ens en duem, a més a més,
el patró.
Això també és una ignomínia,
però és igual.
Per tant, Sant Jordi
és un patró militar.
I per això,
durant l'edat mitjana,
a Barcelona,
no celebrava amb una rosa
i amb un llibre,
evidentment.
Els llibres eren caríssims,
encara no hi existia la impremta.
tot això és molt posterior.
Però era la festa militar.
Era quan es feien les desfilades
de la policia urbana.
Que ho sabíeu, això?
Jo no, francament.
Jo no sé, Marcia,
tu et sonava.
També té un relafons militar
a la viada, no?
Perquè si no et compres un llibre...
És un impost, un impost.
Seria com un...
És un marcià, no?
Sense llibre i sense res.
A mi,
és de les coses
que han evolucionat positivament.
Exacte.
De ser una efemèride
i una celebració militar
a ser la festa de la cultura,
si més no,
això és el que diuen.
Sí, no, no, no,
a mi m'agrada...
En aquest sentit és positiu.
M'agrada que les tradicions
siguin reciclables.
M'agrada moltíssim.
Totes es reciclessin
en aquesta direcció, eh?
Exacte.
Totes.
Ens posarà el Lluís,
jo crec que la té,
a pon una musiqueta molt suau,
així com a medieval...
Jo és que cada cop
que dic la paraula medieval
em poso de peus
perquè no sé si m'equivoco
perquè tinc la Coral
que és una experta
i no vull equivocar-me
en un tema com aquest.
Aviam si el Lluís
ens posa una mica
de fons musical
i comença la Coral
a llegir-nos un fragment
de la llegenda de Sant Jordi
i després el Marc.
Seguim la tradició
i la senyora es primer, Marc,
que et sembla?
Doncs vinga, Lluís,
posa'ns una miqueta
aquest fons musical magnífic
i que comenci la Coral.
Llegirà fins a aquesta ratlleta vermella
que hi ha a la següent pàgina.
A partir d'aquí.
Molt bé.
A partir d'aquí.
Molt bé.
Començo?
Endavant.
El drac s'anava acostant
a la vila de Montblanc.
Dins les fermes morades
de la població
hi havia centenars d'habitants
de la comarca
que hi havien arribat
per protegir-se
de les ires del monstre.
El drac es va instal·lar
en un cau
que hi havia al costat
d'uns aiguamolls
propers a la vila.
Com que totes les persones
i tots els animals
d'aquelles contrades
ja s'havien refugiat
dins la vila,
el drac va decidir atacar-la,
però en veure les muralles
va resoldre d'entrar-hi
des de l'aire.
Va acostar-se volant
damunt la població,
però les fletxes dels defensors
el vàren fer allunyar
de nou a l'aiguamoll
abans deixar un enorme rastre
de foc i destrucció.
Amb les flames que llençava
incendiar cases
i amb la leva i no
es va matar força gent
i això passava dia rere dia.
El drac estava veritablement
furiós i la gent molt espantada.
I què va passar a partir d'aquí
quan el drac estava realment furiós
i la gent molt espantada, Marc?
Quan de llegir ho improvisem.
No, no, a llegir, a llegir.
Aquí fide'ls a la història,
a la llegenda.
Ens posem solemnes.
Calia fer alguna cosa
per fer fora del tot aquell monstre.
El primer que van pensar
va ser sortir a desafiar-lo.
Els cavallers més valents,
ben armats,
sortirien de la vila
per mirar de matar el drac.
Però va ser endevades.
Les llances i les espases
dels guerrers de res
no servien contra la fortalesa
d'aquell monstre.
Prou que ho provaven
d'aferir-los al cos,
al cap,
de tallar-li les ales.
Però no hi havia res a fer.
Tan bon punt els cavallers
s'havien fet la primera escumesa,
el drac els desarmava amb facilitat
i després se'ls empassava.
La població es va quedar, doncs,
sense els millors soldats.
Llavors, des de la muralla
li van a llançar pedres
i oli bullent,
però això tampoc no el va ferir.
Aleshores,
els habitants de Montblanc
van pensar a fer sortir
missatgers de nit
perquè anessin a demanar
auxili a altres poblacions.
Però també això fóu inútil,
perquè el drac,
amb els seus ulls rogencs,
hi veien la foscor
i com que vigilava nit i dia,
a partir de seguida
la figura dels missatgers
i els engolia
en un tres i no res.
Déu-n'hi-do,
aquí queda la història.
Ara aquesta història
li passaré la mà a Marta
perquè els propers lectors
seran, doncs,
aquelles persones
que transiten pel carrer.
Els mites,
les llegendes,
ens en podem enriure una mica
utilitzant aquella figura
de la ironia tan interessant
a l'hora de fer un relat?
O són intocables?
Jo crec que sí.
I aquest mite també,
Sant Jordi,
es pot tocar, no?
Jo crec que no hi ha res
intocable aquest món,
crec que personalment,
i prova
que es pot enriure
de les mites,
a mi m'ha fet gràcia
aquest Sant Jordi
perquè ha començat
un Sant Jordi una mica literari,
no?
Es van cremar,
es van cremar fa res,
fa un dia les...
diguéssim,
el mercat de les roses
va patir un incendi,
un editorial de Tarragona
ha patit un robatori
i els han pres originals,
no?
no té res a veure això
amb els mites,
però jo crec que
avui en dia
un es pot enriure
primer d'un mateix
i després de tot.
Aquestes dues circumstàncies
podrien ser el punt de partida
d'un relat, eh?
Sí, sí, ho vaig pensar,
jo quan vaig llegir
que la roda l'havia robat...
No estàs gens malament.
Coral,
ens podem enriure, no?,
dels mites del passat?
Jo penso que,
per una banda...
Irònicament, eh?
però penso que sempre
són necessaris.
i quan,
encara que siguin del passat,
també hi ha figures mítiques
d'ara
i sempre n'hi hauran.
O sigui,
la societat,
en certa manera,
necessita del mite
i de la legenda.
I necessita dels llibres.
Ja per acabar,
ens recomaneu alguna cosa,
si és vostra millor,
però si voleu recomanar
d'algú altre?
Jo et puc dir
el que li regalaré
al meu home.
I en tinc dos,
ja pensats.
Després,
bado, bado,
llavors em compromés,
però és igual, no?
Per a part,
els llibres de cada bé,
avui són uns,
després el que es compra.
No, tot el que vingui,
perquè llavors penso
que avui és un dia
que no tenim per què
reprimir-nos, no?
Que si veus una altra cosa...
Vinga,
la casa per la finestra.
I tant que sí.
Doncs,
jo penso comprar-li
les memòries
d'un cirurgià,
del Moïsès Broggi,
que m'interessa moltíssim a mi.
Jo sempre compro
tot el que m'interessa a mi.
I després,
en llup de l'Andreu Carrança.
El tenim per aquí?
No, aquest no.
Sí, sí.
Marta.
Jo, a veure,
el Víctor i altres contes, eh?
Indubtablement ha de ser
el llibre més regalat
aquest Sant Jordi.
Suposo que demà
ho llegirem als diaris,
que s'ha venut més.
Però a part d'aquests,
jo,
El millor dels mons
de Quim Monzó
i l'últim llibre
de Sergi Pamias
i a més a més
els monòlegs
de Buenafuente
crec que són...
Relat breu,
narrativa curta.
Narrativa curta i divertida.
Moltíssimes gràcies,
Marc Coral,
per acostar-vos aquí
a Tarragona Ràdio
al matí de Tarragona Ràdio
en directe
des de la Rambla Nova
i que acabeu de passar
una bona diada de Sant Jordi.
Gràcies.
Gràcies a tu.
I nosaltres seguim endavant, Marta.
Jo no sé,
encara no hem regalat cap llibre.
Hauríem de fer els possibles
per regalar-ne un,
que et sembla?
Sí, anem a regalar-t'un.
Anem a regalar-t'un,
doncs regalem un altre,
que et sembla?
Aviam si algú ens explica
una història d'amor.
Tu creus que estarà
els transeons
amb cor d'explicar-nos
la seva història d'amor
o com van conèixer
la seva parella?
Jo no sé si tenen
moltes històries d'amor
els més petits.
Aquí venen uns senyors grans
que potser
aquests segurament
t'ho explicarien.
A més,
tenen que van tranquils.
Escolti,
ens podria explicar
una història d'amor?
D'amor?
Jo?
Sí.
O la seva història d'amor.
La meva història d'amor no, nena.
No?
Això és secret.
Ui,
aquesta tindria suc,
eh, Marta?
Aquesta que és secreta.
No,
tampoc.
Ui,
espantem amb el micro,
Iolanda.
S'espantant,
anem més cap endavant.
A veure si hi trobem
a més gent,
però en aquestes primeres al·les
ens podeu explicar
la vostra història d'amor
i us regalem un llibre
o una rosa,
el que voleu?
Explica, explica.
Explica, explica.
Qui dels dos me l'explica, tu?
I tu vas afegint
el que ella es deixi.
No sé,
estudiàvem junts,
anàvem a la mateixa classe
i...
doncs...
I fa molt que dura
la vostra història d'amor?
Doncs farà
punt de fer 6 anys, ara.
Molts en Jordis?
I em dic Jordi, jo.
I a més et diu Jordi,
doncs felicitat, Jordi.
Jo crec que aquí mereixen
el llibre i la rosa, eh, Marta?
Doncs me'ls emporto ara, Iolanda.
Llibre i rosa.
El llibre i la rosa.
Clar que sí.
Doncs anem i us regalem
el vostre llibre a la rosa.
Gràcies.
I nosaltres, de mica en mica,
ens anem acostant
al punt de les 11 del matí.
Faríem una petita pausa
a la publicitat,
una mica de música.
Les notícies immediatament
ens retrobarem amb tots vostès
després de les 11.
Serà en la segona hora
en directe des del carrer
del matí de Tarragona Ràdio
en aquesta Diada Especial de Sant Jordi.
Fins ara mateix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.