Y las camisas hasta la 54.
Mucho para poder elegir bien.
Atención novios y acompañantes.
Ya tenemos la nueva colección Primavera-Verano
en trajes de doble solapa, levitas, semilevitas, yaqués
y todos los complementos para ese día tan especial.
Sastre Día Pizarro, calle Mallorca número 1, Tarragona.
Teléfono 977-21-3617.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
La nova de Tarragona ara passen gairebé 7 minuts de la 1 del migdia.
Recte final del matí de Tarragona Ràdio.
3 hores i mitja especials de ràdio en directe en aquesta diada de Sant Jordi.
Déu n'hi do la quantitat d'autors i autores que han passat pels nostres micròfons.
Encara ens queden alguns convidats, però també volem copsar una mica
aquesta opinió del carrer.
Moltes persones que passegen, moltes d'elles, amb la seva rosa.
Llibres a sota el braç no es pensin, no tant com seria desitjable,
però no oblidem que ja comença a ser també un costum.
Moltes persones primer fan un tomet, miren les parades i cara a la tarda
ja es decideixen del llibre que han de comprar.
Tenim Marta Domènech, que està també fent toms per la Rambla.
Aviam si pot parlar amb algunes d'aquestes persones.
Moltes, malgrat aquest airet que bufa amb una certa impertinència.
A aquestes hores del migdia, aviam si algú ha comprat el llibre.
Roses, veiem moltes, no Marta?
Doncs és que m'he quedat per aquí, per aquí, ja ho has dit tu,
que poca gent que porti un llibre a les mans, algunes roses,
però és que si vaig cap allà fa una mica de por,
perquè fa molt de vent i com sabeu estan fent les hores a la Rambla
i s'està aixecant molta pols.
Aquestes carpes, a més a més, alguna que altra està intentant volar com la nostra.
Hi ha una que ha volat i a banda que la polseguera que s'aixeca és molt grossa
i la gent està començant a marxar d'aquesta zona.
Fa molta calor, però aquest vent està complicat.
començant a molestar de forma important.
Aniré caminant cap baix fins que el micròfon ens ho permeti
i mirarem a veure si podem parlar amb algú.
Doncs vinga, intentem-ho, aviam.
Doncs si el temps no ens ho impedeix, anirem parlant.
Hola, bon dia.
Hola.
Que heu comprat algun llibre?
No.
Que em penseu comprar algun avui?
Home, potser.
A la tarda.
Tens clar quin títol t'agrada o no?
Home, no sé, un llibre de música o alguna cosa així.
Però un llibre de història de la música o un llibre amb perditures?
Quin tipus de llibre?
Un llibre de perditures, d'aquests.
I algun n'has pensat ja?
No, encara no n'he vist cap, no n'he passat molt.
De fet, aquest tipus de llibres potser a la Rambla serà més difícil,
que el trobes, hauràs d'anar a les libreries.
Sí.
Molt bé.
I la rosa, que l'heu comprat ja?
No.
I no n'heu de regalar cap de rosa avui, encara que sigui la mama?
No.
No, no regalareu roses.
No, que no tenim cèntims.
No teniu cèntims.
Doncs moltes gràcies.
Vinga, a donar-t'ho ments.
Doncs els més joves són els protagonistes d'aquest matí aquí a la Rambla.
Són els que estan mirant les parades i també els que estan comprant alguns les seves roses i els seus llibres.
parlarem amb d'altres.
Hola, bon dia.
Hola.
Heu comprat ja el llibre?
No, encara no.
I tu has comprat el llibre?
Quin llibre has comprat?
El de la Maria de la Pau Janer.
És que te va agradar molt l'Ola?
No, aquest no l'he llegit un altre.
I per què l'has comprat?
Perquè m'agrada ella, com escriu.
N'havies llegit algun altre de llibre d'ella?
Un, però no em recordo com sé d'ella.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Doncs Maria de la Pau Janer ben segur que serà un dels llibres que es més es vendrà a aquest Sant Jordi.
Si més no, això és el que preveien moltes persones.
Recordeu que fa un parell d'anys quan va sortir l'Ola es va esgotar i fins i tot en algun centre comercial
on hi havia grans muntanyes del llibre, a la mitja tarda ja no n'hi havia ni un.
Intentarem continuar parlant amb altres persones que van pel carrer.
Hola, bon dia.
No voleu dir-me res?
Com vau t'ha comprat algun llibre?
La por al micro.
No?
No.
Doncs si no hem comprat aquest llibre els deixarem.
Realment fa molta por això del micròfon, jo em pensava que tanta, però fa molta gent.
Que has comprat algun llibre?
Sí.
Quin llibre?
El de Sant Jordi.
Però quin llibre de Sant Jordi has comprat?
No sé, un perquè havia per aquí.
Un? Vaja, que no deu saber el nom.
He comprat la Rosa de la Nòvia.
Tu has comprat la Rosa i el llibre?
Algú ha comprat un llibre?
Sí, jo.
Quin llibre?
El de Harry Potter.
Te'ls has llegit tots o només has comprat l'últim?
No, he començat pel quart i ho faré llegint el tercer i la segona primer.
És un llibre molt llarg.
Ja t'ho has pensat bé?
De què va?
Jo m'ho lio com ho he dit.
Pregúntale què va.
Pregúntale què va.
Home, però si se l'ha comprat encara no ho sap.
Bueno, però a nosaltres, a nosaltres.
Però tens ganes d'eligir-te'ls tots.
Clar, home.
Doncs em sembla que t'hi hauràs de posar amb ganes, eh?
Gràcies.
Harry Potter, aquest segur que també serà un dels grans èxits i pel que s'ha pogut anar veient del Harry Potter és curiós perquè s'ha fet moltíssima publicitat de l'últim llibre, però no és precisament l'últim llibre que més està venent, sinó que...
El primer, probablement, no? Per iniciar la col·lecció.
I de fet, tota la col·lecció, no? Els crios estan demanant ja la col·lecció sencera. I jo no sé si ho sabeu, però és que el llibre de Harry Potter és un tros de llibre. És molt doble i amb molta lletra i poca il·lustració.
No és aquest típic llibre que es busca per la gent més joveneta.
Jolanda, aquí la veritat és que sembla que porti més que un micròfon o algun altre tipus de cosa a la mà, un artil·lógic una mica...
No sé què deuen pensar que fa això.
Puc caminar perfectament, eh? Que no tinc problemes. Hola, bon dia. Hola, bon dia.
Hola.
Que heu comprat algun llibre?
No, encara no.
No? Però el penses comprar?
Sí.
Quin llibre et compraràs?
No sé, aniré mirant a veure.
Però més o menys tens alguna idea del tipus de llibre que t'agradaria comprar-te?
Sí.
Quin?
D'aventures.
D'aventures.
I vosaltres?
No sé què hem comprat.
Quin te vences comprar tu? O quin vols que et regalin? O quin t'agradaria que et regalessin?
M'és igual, tant me'n faria.
I la rosa, que us l'han regalat?
No.
No?
Que penseu que arribareu amb alguna rosa aquesta tarda a casa?
No sé.
O no?
Més val això que no res, no?
Sí, clar.
Vinga, moltes gràcies.
De res.
Roses poques se'n regalen, eh, aquest matí també?
No sé, hi ha hagut així d'entrada?
A primera hora del matí com un boom molt gran, però ara hi ha molta gent passejant i poca comprant.
Sí, sí, de llibres pocs, eh?
Jo, mentre estaves parlant, m'hi anava fixant també en totes les persones que van rambla amunt, rambla avall.
I és el que dèiem, miren molt, jo imagino que valoren allò, compro aquest, compro aquell altre, però rosa sí, la rosa no falta.
I no falten tampoc les entrevistes, en farem les últimes, mantindrem les últimes converses en aquest matí especial Sant Jordi de Tarragona Ràdio.
Per ara és moment de fer una petita pausa.
Tarragona Ràdio, 15 anys de ràdio.
Vol conèixer els secrets del vi?
Descobreix-los a l'escola de Tars d'Eroski, una escola molt especial, on parlarem dels mètodes d'elaboració, dels anys, tipus de raïm, bodegues, denominacions d'orígin...
Un ampli programa teòric i pràctic que li aportarà les claus de l'analogia.
Informa-s'hi en el seu hipermercat Eroski.
Escola de Tars d'Eroski.
Li ensenyem a consumir millor.
Per un bon servei de cafeteria amb la batxa distributiona automàtica, tot és comoditat.
La batxa distributiona automàtica i la seva màquina ExpressOpoint, ideal per a petites empreses i professionals.
Per a degustar la qualitat del millor cafè italià.
I també cappuccino, tés, infusions, xocolates...
La batxa distributiona automàtica.
Telèfon 902 47 77 80.
Recordi, 902 47 77 80.
La batxa distributiona automàtica.
El millor aroma.
Terremoto de precios en Don Tresillo.
Cinco grandes ofertas.
Conjunto 3 más 2 en piel desde 169.900 pesetas.
Sillón orejero, 14.900.
Colchón látex desde 29.900.
Sillón relax, 29.900.
Y comprando un colchón te regalamos otro.
Visita en Don Tresillo la más grande exposición de sofás de la provincia.
Grandes novedades en piel de búfalo.
Un 10% de descuento en todos los productos en stock.
Y recuerda, financiamos tu compra en 12 meses sin intereses.
Estamos en la autovía Reus-Tarragona.
Don Tresillo, porque somos fabricantes.
L'Ajuntament de Tarragona a ixecar el teló.
Temporada d'espectacles de primavera al Teatre Metropol.
Divendres, 27 d'abril, a les 10 de la nit, dansa.
Al balet d'ensemble, David Campos presenta Petrujka i inquietuds en rock rèquiem.
Aquest espectacle inicia un cap de setmana dedicat a la commemoració del Dia Internacional de la Dança,
que és el 29 d'abril.
Estrena a les comarques de Tarragona.
Venda d'entrades a les taquilles del Teatre Metropol,
de dimarts a dissabtes de 12 a 2 i de 5 a 8 del vespre.
Les 24 hores al Servicaixa de la Caixa.
Trucant al telèfon 902 33 22 11
i per internet a l'adreça www.serviticket.com
Vine al Teatre, vine al Metropol.
Organitza, Ajuntament de Tarragona, t'ho recomana.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ell va agafar la mà de l'home i la va besar.
Ell va tancar els ulls amb força per poder recordar
quan siguis a port seguit, pensar només en mi.
I si trobes una de la mana, deixa-la, tu pensa en mi.
Va llegir que a port seguit hi havia noies de qualsevol país.
I tots deien que eren tan polides,
l'home no deixaven de repetir.
Quan siguis a port seguit, pensar només en mi.
a l'home no deixaven de fer.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah.
Paloma.
Només el desig en els seus uïsats,
més saborós que totes les besades.
Robert és tan gran i tu tan jove.
No te deixaran casar mai amb ell
per culpa del seu ofici que el fanar-se'n mare enllà.
Alama, alama, alama, alama.
Ah, ah, ah, ah, ah.
més saborós que totes les besades.
Robert és tan gran i tu tan jove.
No te deixaran casar mai amb ell
per culpa del seu ofici que el fanar-se'n mare enllà.
Alama, alama, alama, alama.
Alama, alama, alama.
Alama, alama.
Alama, alama, alama, alama, alama.
Alama, alama, alama, alama, alama, alama.
Tarragona Ràdio, 15 anys de ràdio.
Per un bon servei de cafeteria
amb la Batja Distributione Automàtica,
tot és comoditat.
La Batja Distributione Automàtica
i la seva màquina ExpressOpoint,
ideal per a petites empreses i professionals.
per a degustar la qualitat del millor cafè italià.
I també cappuccino,
tés, infusions, xocolates...
La Batja Distributione Automàtica.
Telèfon 902 47 77 80.
Recordi, 902 47 77 80.
La Batja Distributione Automàtica.
El millor aroma.
Llibreria VIP.
Tot un univers de llibres al seu abast.
Vingui a la llibreria VIP i trobarà el que busca.
I a més, amb l'excepcional Preu VIP,
un descompte garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta,
no vindrà a la llibreria VIP per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer?
Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP,
al carregasòmetre número 24 de Tarragona.
Visíti'ns.
No es quedarà indiferent.
Llibreria VIP.
Si vols contactar amb Tarragona Ràdio
a qualsevol hora i per qualsevol programa,
utilitza l'adreça de correu electrònic.
tarragona ràdio arroba tinet punt fut punt es.
A través del correu electrònic,
expressa la teva opinió,
queixa o comentari sobre qualsevol tema d'interès.
Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
I estem ja en els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Molt expectants que arribi aquí el nostre estudi de carrer Montserrat Duc,
que és autora ajuntament amb la Anna Maria Aginer del llibre Constantí,
un altre dels llibres que aquest dia de Sant Jordi ens presenta a Cosetània Edicions.
Montserrat Duc sabem que venia de camí, potser ha tingut alguna dificultat o allò que passa,
que et vas trobant amb persones pel carrer, t'atures a parlar i el rellotge corre.
Però recorden que teníem encara una història pendent,
més que una història, una llegenda.
Al llarg del matí, diferents persones anònimes d'altres autors coneguts
han anat reconstruint la llegenda de Sant Jordi.
I ara arriba el moment de posar aquell final que els comentàvem fa un moment.
Ens havíem quedat que el drac va caure a terra, definitivament mal ferit,
i el cavaller baixar de la seva muntura,
restar primer immòbil contemplant el drac
i després adreçar al costat de la princesa que plorava espantada pel que havia vist.
La princesa, encara sanglotant, va preguntar al cavaller com es deia
«Em dic Jordi?», li respongué.
I després afegir «Doneu-me, sisplau, la cinta que lliga la vostra cintura».
Amb la cinta, Jordi va lligar el cap del drac i donar l'altre extrem a la princesa.
«Estireu la cinta i el drac s'aixecarà i us seguirà.
No temeu, està vençut i no pot fer-vos cap mal».
I així llavors es van encaminar cap a Montblanc.
Allà els esperava tot el poble, que des de dalt la muralla havien vist el combat.
Tots cridaven consignes a favor d'aquell cavaller valent.
«Visca Sant Jordi!».
Abans d'anar a Sant Jordi va desenveïnar l'espasa
i enmig de la plaça va tallar el cap del drac i li va llevar definitivament la vida.
Diuen que llavors es va produir un fet fantàstic.
Allà on es va vessar la sang del drac va néixer de sobte un esplèndid roser ple de roses roges.
Sant Jordi n'agafa una i l'oferia amb delicadesa a la princesa com a símbol d'estimació i llibertat.
Tot seguit va pujar al seu cavall i es dirigia a la porta de la muralla,
que encara avui es coneix com a portal de Sant Jordi,
fins on l'acompanya tota la multitud agraïda.
Esperonar el cavall i se n'anarà decidit a la recerca de nous llocs on lluitar en defensa del bé.
Així finalitzem la llegenda de Sant Jordi,
però finalitzarem el programa amb una breu conversa amb la Montserrat Andú,
que és autora del llibre,
juntament amb l'Anna Maria Giner del llibre.
Constantí Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Més que una entrevista serà un anunci, eh?
Ho lamento molt perquè he arribat una mica tard,
però és que la Rambla està absolutament platòrica.
que vinc d'un concert d'una orquestra juvenil de l'Institut Martí Franquès
i han fet més peces de les previstes.
i a més el que deia Montserrat,
un dia com avui vas a la Rambla
i t'atures a cada 10 passes perquè et trobes conegut.
Aquesta és la gràcia d'una ciutat dinàmica.
A més, jo crec que és el dia, la festa cívica per antonomàcia, avui.
És el dia de festa,
és un dia de treball, però és el dia de més festa,
més activitat cultural.
Ja sabem que hi ha opinions de tota mena.
Hi ha coses que...
A mi aquesta festa no m'agrada, a mi aquell altre tampoc.
Però per Sant Jordi hi ha unanimitat, eh?
Jo no sé què té, però a tothom li agrada.
Molt, molt clar, molt clar.
Veus molta gent, llibres, roses,
i parlem de llibres, i parlem amb els autors locals,
que sempre cal defensar-los.
Sí, una mica més, perquè, clar,
publiquem en editorials que no tenen tanta circulació,
no hi ha campanyes d'imatge i de difusió vinculades,
llavors és més difícil.
I tu has publicat a Cossetània Constantí
la història del teu poble.
Ho podem dir així, oi?
Sí, jo soc de poble, absolutament.
I, per tant, quan em van dir que es feia una guia,
és el número 10 d'una col·lecció de guies que ha fet Cossetània,
una de les editorials del Camp de Tarragona,
doncs vaig pensar que havia de trobar a temps el temps,
i gràcies a fer parella amb una amiga,
l'Anna Maria Giné, doncs vam aconseguir treure el llibre, sí.
Aquesta guia de Constantí
és una guia per a turistes, entre cometes,
és una guia per a gent del Camp de Tarragona
que vol saber-ne més dels seus pobles?
Jo crec que sí, que potser és més per a la gent del Camp Endins, diríem,
perquè fem aquests pobles,
els pobles de l'interior de la nostra comarca,
en el fons, en romàs molt iguals durant segles.
I el seu canvi realment important va ser a la dècada del 60,
quan comença la industrialització, etcètera.
I aleshores comença a canviar una mica tot,
la vida de la gent, els carrers i tot.
I penso que oferim alguna pauta que pot ser útil
per entendre el desenvolupament del Camp de Tarragona en el seu conjunt.
I abans, evidentment, el que hem de fer és divulgar dues joies artístiques
que són les que poden interessar els turistes,
que són les restes de Jujol, de Joan Maria Jujol,
i després el mausoleu paleocristia de Sencelles,
que forma part del patrimoni de la humanitat de Tarragona.
La singularitat del municipi de Constantí, probablement, Rau,
és que s'ha fet mantenir aquell arrel de poble
juntament amb tot el que implicava l'ubicació de la indústria.
Tenia un risc, jo penso, que sort n'hem tingut amb l'esforç.
Si més no en el sentiment de la gent de Constantí.
No, no, és evident.
Teníem risc de convertir-nos en poble dormitori o en barri dormitori.
Jo penso que aquest risc l'hem conjurat.
Tots els pobles que teníem aquest problema, com pot ser la Canonja,
com pot ser Constantí, Vilaseca, amb una altra dada de coses.
I, per tant, l'activitat cultural, cívica de les entitats del poble
i una voluntat de l'Ajuntament molt decidida
fa que la majoria de gent treballi fora
i vagi només potser a dormir al poble,
però que, malgrat això, es mantingui un cicle festiu
i tot això una mica generi...
Això tan bàsic, jo penso, per la gent, no?
Que es tenia esperit comunitari, saber les arrels, d'on venim,
què som, com projectem un futur una mica més enllà.
Aquesta imatge de Constantí que dones en el teu llibre
es projecta a través de dades, un estudi seriós, científic,
però no està mancat d'una certa emocionalitat.
És evident. Escriure, ja ho diem al pròleg, eh?
Escriure sobre l'espai viscut és una cosa molt complicada,
perquè, a més, aquests canvis que hi han hagut en els darrers anys
jo els he viscut a primera línia, diguem, no?
Intentant intervenir perquè aquests canvis fossin positius per la majoria
i, per tant, hi ha aquesta petjada personal, és molt clar, no?
Hi ha una petjada biogràfica, però, per altra banda,
això potser jo crec que no li treu rigor
i potser sí que li dona una mica més de passió, diríem, no?
I els llibres i la història no ha de ser una cosa freda
o de si de la melé de les coses,
sinó que una mica de passió i una mica de compromís està bé, també.
Com dèiem, els pets a la cançó també et fa patir, Constantí, o no tant, ara?
Sí, sí, sí, no tant, no tant.
Però els pets van tenir, jo crec, una gran sort.
Van ser molt lúcids en el seu moment, de dir-ho, no?
Tarragona, Masburrona, Constantí, en fa patir,
eren justament els anys en què hi havia un risc que,
a nivell medioambiental, això se n'anés a fer punyetes,
que tinguéssim una societat poc cohesionada, poc integrada.
Jo penso que ells van fer un crit d'alarma
i que van popularitzar un risc que hi havia, no?
Penso que no, que les dues dècades darreres,
doncs, l'han conjurat, aquest risc.
Però, vaja, no podem baixar la guàrdia en qualsevol cas.
De moment tenim aquest llibre per retrobar-nos
amb el Constantí de sempre i amb el Constantí del futur
sota la visió de la Montserrat Duc i Anna Maria Giner.
Ha estat una conversa molt breu,
jo espero que tinguem ocasió més endavant d'ampliar-la.
d'ampliar-la.
Tot 60 nuts!