Falten tres. Arriba al punt de dos quarts de do del matí.
Aquí seguim en directe en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Divendres, que després us convidarà per anar als pastorets
a veure la representació dels pastorets de la Salle del dia 27.
Regalarem entrades i que us convidarà a visitar
algunes exposicions interessants al port de Tarragona.
Per exemple, els pessebres que s'inauguren aquest vespre,
una a Bona Vista i l'altra al Parc de la Ciutat.
Temes de Nadal que arribaran a aquesta sintonia al llarg del matí.
Serà, però, després, d'anar-nos a l'Ajuntament de Tarragona
hi ha una sessió plenària extraordinària,
l'última de l'any 2.
Doncs, fins a l'Ajuntament de Tarragona.
Fins als plens, amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Cristian Telles als micròfons.
Bon dia des del Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
En aquest moment, l'alcalde de Tarragona
ha donat per aquesta sessió extraordinària del mes de desembre.
Hem de dir que hem pensat en una mitja hora.
Sembla ser que hi ha hagut els canvis en l'ordre del dia
que han apotecat aquest arbre.
Ara sí, amb la realització de la sessió plenària.
Suposo que està bé, sí.
Jo sí que no he vist l'últim nom i han recordat.
Espero que ho porto, sàpigui, m'ho heu dit al...
Molt bé.
Mentre se comprova...
Va, anem al 2.
El 4.1. Proposta aprovar inicialment el de modificació puntual...
No, Josep, és que el deixem per després que comproven una cosa.
O sigui, el 3.2 el deixem per després.
4.1. Proposta aprovar inicialment el projecte puntual del plenaral
a l'àmbit de la unitat d'actuació 27 redactat per la sessió de l'Urbanisme
amb l'Urbanisme i otorgar aquesta...
Una nova qualificació urbanista congruent amb la tipologia del passeig Rafel de Casanovas.
S'aprova?
Aprovat.
Senyor Almagro.
Sí.
4.2. Proposta aprovar finalment el projecte de modificació puntual del pla social de la zona universitària
que afecta l'associació 3 i 7 presentada per la RUP,
Arquitectura Societat Libertat.
S'aprova?
Aprovat.
Es proposta d'aprovar el conveni de col·loboració
entre l'Ajuntament de Tarragona i la Unió de Vigili
per la seva concessió territorial en el municipi de Tarragona.
S'aprova?
Aprovat.
5. Proposta d'aprovació del Pla Anual d'Inspecció Fiscal 2002.
S'aprova?
Fat.
Proposta d'autoritzar l'Ajuntament Municipal de l'Habitatge
per concertar operacions gràdits i poter a llarg termini
per finançar promocions de vitesses i cotxeres.
S'aprovat.
5. 3. Donar compte i provosticar el decret de l'alcaldia 29.01
qual es va assolir a una subvenció per equipaments
a la base de la convocatòria de la Generalitat de Catalunya
en data 25 d'ajuntament de 2001
per 130.092.396.
S'aprova?
Aprovat.
Perdó?
S'apar explicació de vot, senyor Magro.
Gràcies, senyor president.
tant sols que hem votat a favor de demanar subvencions per a l'equipament de Tarragona,
però consta en l'acte d'avui que estem votant a favor de demanar una subvenció
per a un equipament que desconeixem absolutament el projecte.
moltes gràcies, senyor Magro.
Senyor Magro.
Senyor Alcalde.
Aplicació de vot.
Senyor.
Gràcies.
Nosaltres hem votat a favor també, tot i que creiem una quantitat petita,
i entenem que amb aquesta quantitat, com a equipament, no farem el gran teatre que ens fa falta,
i també descomptem exactament l'actitud del projecte, però malgrat tot entenem que s'ha de votar a favor.
Gràcies.
Gràcies.
Senyor Ballbeta, la paraula.
Gràcies, senyor.
Jo el que lamento és que l'explicació que vostès demanen se'ls va donar a la Comissió Informativa de Cultura,
se'ls va explicar que en definitiva el que es posava...
Sí que és cert.
A veure, jo crec recordar, senyor Balls, que precisament el que vostès han dit avui ho van dir...
Senyor Ballbeta, no està a fer una conversa amb Balls sinó d'explicar el vot de Comissió...
Senyor, té vostè moltíssima raó.
Aquest que se'ls va donar a vostès a la Comissió de Cultura i se'ls va explicar que en definitiva el que s'enviava a Catalunya
per a aquesta subvenció, un pre-projecte,
que vostès serien informats puntualment en presència de l'arquitecte del projecte
de què és el que es pensava fer en rehabilitar el teatre en vol.
I que la cantada li sembla que vostè va dir, miri,
i li recomano que vostè estudiï les bases que les donen
i a un tope, en funció del número de ciutadans que poden fer el fórum que tindrà el teatre de Tarragona,
podem demanar més perquè aniria més enllà del que preveu l'enormà.
Moltes gràcies.
Gràcies, senyor regidors.
5.4. Proposta de solicitar al govern de l'Estat, als grups parlamentaris de l'Escol,
generals a la iniciativa per tramitar una modificació del real decret de l'Escol 1.170 barra 1.990 de 28 de setembre,
pel qual s'aproven les tarifes i les instruccions de l'IA,
amb la inclusió en el grup 151 d'un nou EPIO relatiu a la producció termoelèctrica en centrals tèrmiques de l'Escol combinat.
S'aprova?
Aprovat.
6.1. Proposta d'acord de ratificació de la Fundació 5.4 de solicitar al govern de l'Estat,
parlamentaris de l'Escol, a la iniciativa per tramitar una modificació del real decret legislatiu,
175 barra 1.990 de 20 de setembre, pel qual s'aproven les instruccions de l'IAE,
amb la inclusió en el grup 151 d'un nou EPIO relatiu a la producció d'energia en centrals tèrmiques de cicle combinat.
S'aprova?
Aprovat.
Proposta d'acord de ratificar la proposta de la Fundació Ciutat Tarragona
de contracte de traspàs de tineta o aci.
S'aprova?
Aprovat.
3.1.
3.2.
3.2.
Senyora, jo té la paraula.
Bé, la meva raó de l'interrogó, un plantejament que era evident,
és a dir, en pinces que fa ocupació d'espais públics, que fa ocupació d'espais públics.
Aleshores, és evident que s'han determinat amb les tarifes pinces, senyor Intervençant,
jo conec tu perquè jo sé de...
Molt breument, s'ha fixat en les condicions de futur, que totes aquelles obres i llora pugui fer l'Ajuntament
sobre els béns o serveis que l'administra es pinça i tinguin una reacció directa resultat en els beneficis de la Conca,
el que proposa és que la presa sigui que generen un cànon a favor de l'Ajuntament.
És a dir, qualsevol actuació que fa el municipi i l'Ajuntament pugui comprovar que venia directament a l'administra de l'empresa,
que hi ha una part que és un 15% privada.
És lògic que l'Ajuntament, si es convoca la seva actuació, genera sis directes en aquesta empresa,
que encobri un cànon sobre aquests beneficis.
Que va arribar fins a un 50%.
Això, senyor Alcalde.
Clubs que desitgen intervindre, Magro té la paraula.
Gràcies, president.
A mi em va estranyar molt que el representant d'Esquerra al Consell d'Administració li va molt que passés això de puntetes.
Però el Consell que no, que la memòria no es fes, no s'expliqués als membres de la Concentració i que es digués que la tindrien els municipals.
Un cop llegaria, ho entenc, perquè clar, si el gerent gestionaria millor l'empresa si forza privada,
quan crec que aquesta empresa, si s'està gestionant, és una mica dur.
I això ho diu la justificació de canvi de forma de gestió.
Dins de canvi de forma de gestió es diu que la gestió privada porta una millor gestió que la gestió pública.
No podem estar d'acord perquè seria, doncs, que l'empresa és municipal, per ser municipal, i així ho acceptaries,
es gestionaria millor si haguessin a ser privades.
I si fossin més del 15% i per privades totalment, suposo que encara es milloraria millor la gestpresa.
Això és el que es diu, aquest paràgraf, el plenament d'un principi era...
privatitzar el 5% d'Espinsa, des d'Esquerra Republicana que estàvem disposats.
Però que demanàvem que s'estudies i que és el consell d'administració, i ho hem dit a les juntes.
La fusió, absorció, buscar fórmula més idònia, empresa municipal d'aparcaments,
més empresa municipal de promocions de ciutat.
Això s'ha passat al consell d'administració, però no s'ha passat al consell d'administració.
d'aparcaments, per què? Perquè es va acordar amb una general d'aparcaments.
Hi ha ordre o incions al secretari de l'empresa d'aparcaments perquè això s'ha debatut dins de l'empresa d'aparcaments.
Creiem que és necessari aquest, abans de parlar de privatitzacions.
Creiem també la situació que es trobarà a Espinxa, ja diguem, entre com es privatitza,
la Unió Temporal de Mar, amb un 60-40, els beneficis o la rendibilitat que en aquesta empresa
aplicarà d'acord amb la Unió Temporal d'Esperger, construix aquests tres de la ciutat d'Aragona.
Llavors, no d'accions, però sí, de part finançada, l'empresa és per aquests tres aparcaments
i és una mica privatitzada.
Tampoc veiem, tampoc veiem, si no es fes la primera fusió, aquest acab,
i es diferencia, es marcar que no és el que hem de decidir privatitzar.
Un 15% de l'edifici s'acursini.
El que s'està d'aquí és vendre de moni municipal, de simulista,
i hi haurien accions, no?, abans d'arribar a aquesta situació.
Per aquest motiu, per part d'Esquerra Republicana, en contra de la memòria,
no podem assentar des de Cana de Catalunya més als vers,
que es digui que la privada més pot ser molt millor que la gestió.
Gràcies, senyor president.
Moltes gràcies, senyora Comas. Té la paraula.
Sí. El nostre grup està en contra d'aquesta proposta.
Una de les raons per dir, amb el que ha passat ara mateix el senyor Almer,
és a dir, fer una afirmació de gestió privada és millor pública,
és a dir, en el mal de la gestió privada hi ha bona i mala gestió.
La part de la gestió pública es pot donar bona gestió pública i una pèssima gestió pública,
però no és que ho sigui intrínsecament millor que una altra.
I, per tant, això no ho podem acceptar.
Per altra banda, també sembla imprescindible introduir capital privat a aquest tipus d'empresa,
anar cap a aquesta vida que aquest de govern ha anat en els darrers anys,
constituint empreses mixtes, anar batitzant empreses públiques que tenim.
I hi ha una tercera raó per amb aquesta, que és que jo crec que hem de fer una reflexió a les municipals.
És a dir, que en principi es va constituir per gestió de mercats l'any 94,
per nom i passar de ser municipals de Tarragona i l'empresa de servei promoció activa de municipals,
per tant, a més enllà de la gestió dels mercats, per què?
Perquè va començar amb aparcaments, va intervenir inicialment,
aparcaments de batitz i amb el aparcament de la plaça Corsi.
I ara resulten elements bàsics que se'ns prena memòria,
és que com vol seguir intervenint en que si constituïn UTEs,
instrucció, o ja s'han actuït en algun cas,
l'hospital 23 de l'avinguda Sanya i l'avinguda Prèn Lluís Company,
que menys a aquestes tres zones,
doncs això és un element de pes per aquesta instrucció major de capital privat.
Per altra banda, tenim una empresa d'amens.
És a dir, jo no sé que aquesta empresa ha de fer això, potser sí.
però per què tenim un que fa aparcaments,
i un an ens diu d'aparcaments,
que en gestiona alguns i que no es dedica a fer això?
És a dir, s'estan canalitzant la participació en construcció de aparcaments en aquesta.
Amb la cosa, què passa?
Que un estem queixats sempre amb altres,
que es fan aparcaments en aquesta ciutat,
que és que tinguem aquesta mobilitat,
un pla perquè aquesta dispersió d'empreses amb la realització d'aparcaments,
porta que no hi ha una línia coherent en aquest.
I és en aquest sentit que no ens sembla coherent la proposta
que per una empresa, doncs la cotia és el que està ara,
però jo el que proposo és que la fer una reflexió.
Els subjects d'empreses munició,
si resulta que els aparcaments d'aquesta empresa unifiquem,
si ni no hi ha existit una empresa,
aleshores revisem per què aquesta ha d'abuc ser d'activitat.
si en intervenim, perquè tant a nosaltres sembla que aquí hi ha un té molt de fons,
que caldrà que amb un altre discutim,
que el poso a la taula,
però és una qüestió que en diferents ocasions hi ha comènties,
però que en l'aposta actual,
en què es posa molt de manifest aquesta condicció que assenyalava.
Hi ha raons que no es votaran contra.
Moltes gràcies, senyora.
Senyora, com el senyora,
exactament on figura la frase que el gerent no ho ve?
No, la frase que el gerent no ho ve figura enlloc.
figura enlloc.
Dint el punt 2, justificant-hi de forma de gestió,
s'ha de considerar imprescindible adoptar decisions polítiques
per tal d'obtenir...
No, és que havia entès.
Si quedem que el gerent,
sobretot ja que estem donant llans de que no s'entén
que el canvi el gerent no ho faci bé,
que és el que es deduï.
Per tant, el sentit de les seves pares no té referència
a l'eficàcia d'aquestes.
Perquè és que és molt greu el que hem dit,
és una mica correu,
perquè quedi clar que vostè i jo diem el que no ho fa bé.
El gerent no ho fa bé.
Quantes gràcies.
L'haig fet bé, ho fa bé,
malgrat el president que hi ha.
Malgrat el president que hi ha, això.
Però que a l'acte, a l'acte...
Sí, no, però que a l'acte parla del gerent.
Apropis el micro, sisplau.
No parla del gerent, no?
La memòria, la del gerent.
La gestió, presa, pública.
Val.
Que el gerent no ho faci malament.
Què?
No sé.
Val, moltes gràcies.
Senyor Borgeset, té la paraula.
Perdó, perdó.
Senyor Borgeset, té la paraula.
Gràcies, senyor.
Bé, és a dir que nosaltres dintre de govern vam defensar...
No ho sé si va ser.
Si bé el municipi ha parlat, evident, d'aquest 5%,
es va ampliar el 15%.
El que tampoc és cap novetat d'empreses mixtes,
empreses municipals,
no és que nosaltres descobrim aquí un dipoferent,
això s'està en molts municipis,
vull dir, no ho faré, s'està fent,
i ara potser no podria ser de municipis que...
Així que tornem al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
perquè la nostra companya Cristina Centellas
pugui recollir aquestes opinions.
Cristina, bon dia de nou.
Bon dia de nou.
Tenim aquí amb nosaltres el portaveu del grup d'Esquerra Republicana,
Javier Magro.
Bon dia, primer de tot.
Hola, bon dia.
L'última sessió plenària d'aquest exercici econòmic i polític
a l'Ajuntament de Tarragona,
com s'ha tancat aquest 2001?
Bé, s'ha tancat en un plenari una mica que se sortia de la norma,
s'ha tancat en un plenari que ha durat una hora,
que no ha arribat a l'hora,
quan estem acostumats a plenaris maratonians,
però, a veure, l'any ha estat, jo crec,
per nosaltres ha estat un any positiu,
s'ha consolidat el discurs i la manera de fer d'Esquerra Republicana
dins de l'Ajuntament de Tarragona,
s'han consolidat que quan Esquerra Republicana fa una proposta,
és una proposta pensada i fins i tot l'equip de govern ho admet,
i ha sigut-ho principalment perquè hem tingut salut,
la família, els amics i la gent que coneixem, no?
I si em permets, tanquem un any i comencem l'altre.
Quines perspectives? Què espereu d'aquest proper 2002?
Del 2002 esperem que les propostes que Esquerra va incloure
dins del pressupost municipal i que van ser acceptades
per l'equip de govern siguin acomplertes.
Esperem que, malgrat jo sol a l'Ajuntament de Tarragona,
el que deia abans, la manera de fer d'Esquerra Republicana
tingui la seva recompensa en una millora de la ciutat.
Nosaltres vam fer unes propostes,
l'equip de govern la s'ha acceptada,
la s'ha inclòs al pressupost,
i esperem que el 2002 sigui l'any el que es vegi
que projectes d'Esquerra Republicana es portin a la pràctica
i siguin fets per la ciutadania de Tarragona.
Si nosaltres fem aquestes propostes, creiem que la ciutadania
serà més feliç, gaudirà més, una miqueta, no massa.
I això és el que esperem principalment del 2002
i tindre més salut encara que el 2001.
Moltíssimes gràcies i des de Tarragona Ràdio,
bones festes i feliç any.
Bones festes a tots vosaltres i salut per a vosaltres,
a les vostres famílies.
D'acord, moltíssim.
Aquestes serien les paraules del portaveu d'Esquerra Republicana.
Coneixeu bé amb nosaltres la portaveu d'Iniciativa per Catalunya
vers la plataforma Dolors Comas.
Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui donem per acabat aquest exercici polític del 2001
a l'Ajuntament de Tarragona.
Quina valoració feu des del vostre grup del que ha estat aquest any?
Bé, des del punt de vista polític, estrictament polític,
em refereixo, doncs jo diria que ha sigut un any de mediat,
un any en què no s'han vist iniciatives noves i diferents,
en què s'han desaprofitat potencials nous que, en canvi, té la ciutat,
com és el fet de ser patrimoni de la humanitat.
I en aquest sentit, doncs, nosaltres entenem que caldria donar
un important a iniciatives polítiques.
Però, clar, hi ha l'equip de govern que hi ha, eh?
I això és el que tenim.
Hem parlat de passat, parlem ara de futur.
Què espereu d'aquest proper any 2002?
Bé, en aquest proper any 2002 acabarà decidint-se una cosa molt, molt important
per Tarragona, que és la modificació del pla general.
El nostre grup fa temps que hi està treballant,
ha vingut explicant quines propostes ha fet,
les ha presentat en públic.
En aquests moments està el nivell d'elaboració del pla general,
encara, diguéssim, s'ha d'acabar de decidir,
però, sobretot, hi volia insistir perquè des del punt de vista
d'evolució de la ciutat, és a dir, quina ciutat tindrem,
si podrem construir indústries o no en determinats llocs,
si tindrem més o menys zones verdes,
si tindrem determinades àrees de creixement urbanístic.
Tot això es decideix en el pla general.
Potser ara ens sembla una cosa burocràtica,
però des del punt de vista de futur és un instrument importantíssim.
Aleshores, això és una de les coses que marcarà
el futur immediat de la ciutat
i, per tant, jo crec que des del punt de vista polític
és el que hem de fer més esforços tots
per poder avançar cap a un model de ciutat
on la qualitat de vida estigui assegurada,
on tothom s'hi senti a gust,
on tot el que té de potencial,
no només l'industrial,
que fa unes possibilitats d'activitat econòmica,
es pugui complementar molt millor
i, per tant, diversificar l'economia
amb el potencial del turisme.
El turisme que obre, sobretot,
amb el tema d'artició,
el patrimoni que té Tàrraco,
doncs tot això s'hauria de potenciar.
Moltíssimes gràcies,
i des de Terraona Ràdio et desiggem unes bones festes
i un feliç any.
Bones festes a tothom, per suposat.
Moltíssimes gràcies,
i a continuació serà la portaveu
del grup del Partit Popular,
Maria Mercè Martorell,
qui també farà aquesta valoració
del que ha estat en guany
i les perspectives del que serà aquest proper any.
Bon dia,
i moltíssimes gràcies per poder-nos atendre ara.
Què et sembla si comencem parlant?
Què ha estat avui?
Ha estat l'última sessió plenària
de l'Ajuntament de Terraona?
Es tanca un exercici polític?
Quina valoració fas d'aquest 2001?
Bé, jo crec que la valoració és molt positiva.
Vull dir, va ser un any que va començar,
jo crec que va començar una seta abans,
i fins i tot de començar l'any.
va començar el mes de novembre,
va ser més d'un any de novembre a novembre,
quasi que podríem dir que no de novembre a desembre,
amb el tema de Tarragona declarada mundial,
que va ser importantíssim,
i a partir d'aquí jo crec que va ser un any
molt positiu en tots els aspectes,
perquè es va anar veient,
va ser un any també pilot,
va ser un any de moltes experiències noves,
de veure com la ciutat es projectava
a partir d'aquest fet,
i que això ha influït i ha influït,
seria molt en molts altres aspectes
també de la ciutat.
A més a més, va ser un any positiu en molts altres aspectes,
com per exemple va ser un altre,
que no té res a veure amb l'Ajuntament,
però sí que té a veure que va ser a l'ascens del Nàstic,
i a part d'això,
l'activitat de la lluita municipal d'aquest any
ha sigut, jo crec, molt bona,
i a més a més ens ha donat
tota una projecció, com ja deia abans,
que el que fa és que ens doni molta,
fer més feina de cara al prop,
i encara els anys que vindran al darrere,
però que ens marqui una determinada línia a seguir de cara.
Hem parlat de passat,
parlem de futur,
què esperes d'aquest proper 2002?
Bé, jo només espero que almenys sigui tan bo com aquest passat,
i que la feina que se segueixi fent sigui bona,
sens dubte, sempre hi ha errors,
sempre hi ha coses que millorar,
però, com deia abans,
l'important és aquest enfoc que fa la ciutat,
de passar a un altre nivell diferent,
el que deia que influeix en moltes coses,
perquè aquesta qüestió influeix en el tema de desenvolupament de la ciutat,
en el tema urbanístic,
estem en un pla general que s'aprovarà de cara a l'any que ve,
per tant, això serà importantíssim,
perquè marcarà el que és el posicionament
i el desenvolupament urbanístic de la ciutat
durant almenys 10 o 15 anys,
i, a més a més, això és molt important.
A més a més, com aquesta orientació que ha agafat la ciutat
de cara al món, del turisme cultural,
de cara a ser una ciutat de congressos,
de cara a tota aquesta nova orientació,
és molt important perquè la dinamitzarà en tots els aspectes.
És una ciutat que, sense oblidar tot el món de la indústria,
que serveix d'un recolzament importantíssim
i de tot és el que és naturalment el comerç,
cada vegada més actiu,
fent més accions a cara a la ciutat,
fins i tot portant més iniciatives de manera individual,
que naturalment encantats des del municipi
i des de l'Ajuntament de recolzar-les,
doncs, a més a més, ja dic,
és una ciutat que s'ha obert amb el món del turisme,
amb el món de congressos,
amb el món del desenvolupament cultural,
que, a més, avui també hem aprovat la subvenció del Tarragona,
de la regidoria de Cultura.
Va a aquesta mateixa línia de situar a Tarragona
el lloc que es mereix,
no sols des del punt de vista, com dèiem, turístic,
sinó turístic, turístic cultural,
cultural en si mateix,
urbanístic, d'infraestructura
i també comercial i industrial.
Moltíssimes gràcies,
i des de Tarragona Ràdio,
bones festes i feliç any.
Bones festes també a vosaltres,
i que també l'any que ve sigui molt més bo,
encara si cap que aquest.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies,
i hem de dir que hem tingut un problema.
El portaveu del grup municipal socialista,
Géves Sabater,
ens ha comunicat fa un moment
que tenia visita al dentista
i que havia de marxar ràpidament,
ja que aquesta sessió plenària s'havia allargat més.
S'havia previst.
Si us sembla bé,
nosaltres retornem la connexió als estudis centrals.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.