Fins demà!
M'acampanyo uns minuts, eh?
Hola, què tal?
Què tal?
Costa, costa.
D'on has fet així, costa sortir-ne.
Però bé, amb el temps suposo que...
4-1 vam quedar, oi?
4-1, exactament, amb 3-0 teníem prou.
Vam marcar i ens vam fer el quart.
Al final, sí.
Però bueno, allò va ser una mica en emboscada.
Aquest porter...
Bueno, i vostè va ser un entrenador.
Exacte.
Vostè havia jugat el futbol, oi?
Sí, amb el Sabadell.
Amb el Sabadell, amb el Serragosa.
Amb l'Hospitalet, amb l'equip catalans.
I el Serragosa.
De què jugava vostè?
Ja feia gols, quan em deixaven, eh?
Perquè era poca cosa.
De què?
Era poca cosa per ser la de centre.
Molt bé, vostè.
El delegat, el Maria Grau, el delegat.
Gràcies.
I aquest?
I aquest?
I aquest és el Virgili, que és també de la cantera de Tarragona.
prové del juvenil, actualment.
Està bé, molt bé, molt bé.
I aquest?
Té planta, sí.
Té planta, sí.
I aquest?
Aquest és el Virgili, que és també de la cantera de Tarragona, prové del juvenil, actualment.
Està bé, molt bé, molt bé.
I aquest?
Aquest és en Frank.
Frank.
Que és de Zamora.
Frank.
Frank.
Però tu és Frank.
Frank o Fran?
Fran.
Fran, sense ser que.
Molt bé.
Bueno.
Castillejos, que és el màxim golejador, amb 27 gols.
Ah, Castillejos, sí.
Jo, de vegades, jo, tot sovint llegeixo els dilluns, els partits, saps?
Però, esclar, el nom de Castillejos em sona.
Perquè vostè fa gols de tant en tant, sí.
Castillejos fa gols de tant en tant.
L'altre dia us va anar molt just, ja, per això.
Estava quasi tot controlat, president.
No, d'una emoció.
Jo, jo, jo, jo, només vaig veure els dos últims minuts.
Ja, perquè...
M'enganyem i s'acabaltava el torno, jo, deixa'm veure com està això.
I faltaven dos minuts per acabar, estàveu 0 a 0.
Però em va semblar que hi havia nervis.
I aleshores, aleshores us van pitar una falta, el...
M'en faltaven deu segons.
I estàveu fets un flam.
Sort que hi havia un jugador, no sé quin era.
Un que la va treure amb el cap allà mateix.
Qui va ser?
En Jordi, que és el capità.
Aquest, tu la vas treure amb el cap.
Ereu dos.
Estàveu dos fent una falsa barrera, diguem-ne.
No estàveu massa a prop.
L'àrbitre us va deixar posar massa a prop.
No es portava, no?
Eh, d'això està...
Poin que sí que estàveu un pel massa a prop.
Per això vau, vau d'això.
I ara vau tirar fora i es va acabar.
I es va acabar.
I es va acabar.
La bogeria.
Eh, la bogeria.
Molt bé, doncs m'en alegro molt.
Jo, com que soc bastant gran, me'n recordo de quan, eh?
de quan éreu a primera.
Que ens vam estar a primera.
El 50.
No, no.
No, jo era més petit.
Jo era petit.
Deia estar l'any 45, 44, 47.
I va haver un any que inclús va anar primers.
Dos o tres partits, eh?
I vam guanyar el Bernabéu.
1-3.
Això no ho sabia.
1-3 al Bernabéu.
Quan es va inaugurar l'estadi Bernabéu,
el primer partit de Lliga hi va anar el Nàstic i va guanyar 1-3.
Carai.
Això sí que és.
Això és més important.
I tant.
Carai.
Ja us recordo aleshores.
Sí, sí.
En aquella època el president era en Pujol, oi?
Sí.
El president era en Pujol.
I després va passar...
Què?
La Bustia Pujol, sí.
I després...
I consti que aquesta ja ha anat bé, però l'any passat va anar molt justets, eh?
O que sí?
L'any passat...
L'any passat...
Ah, no.
El que va anar molt justet va ser el Terrassa.
L'any passat va ser que va anar molt justet l'any passat.
L'any passat?
Sí.
El Terrassa, eh?
Està bé.
Està bé.
No, un que va baixar, que és el Premià.
Jo sóc de Premià.
Jo sóc de Premià.
Jo sóc de Premià.
Jo sóc de Premià.
Jo sóc de Premià.
Jo sóc de Premià.
Però escolta, quina vergonya per Tarragona, eh?
He vingut aquí.
D'estar a la mateixa categoria que el Premià, que té 20.000 habitants.
El Premià, eh?
Però també el president de la Generalitat.
No jugo a futbol.
No jugo a futbol.
No jugo a futbol.
No jugo a futbol.
No jugo a futbol.
No jugo a futbol.
Estic molt malament.
Molt malament.
Molt malament.
Ens vam desmoralitzar i mirem.
Que vi entregues tu al capí.
Està bé.
I tots?
Tots de Tarragona.
Me'n vaig a la madera, que estaré millor i més tranquil.
Està parlant.
Estan pitjando.
Tu vas fer el gol a Samore?
No, no.
Gordillo, Gordillo.
Ah, el Gordillo.
Està Gordillo.
No, no, Gordillo.
Gordo.
Gordillo.
Escondido.
Aquí, aquí.
Que sevillano...
Aquí ha de acabar a fer el gol a Samore.
Amb el nas.
Sí.
Amb el nas?
Home, Déu n'hi do.
El nas, eh?
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Ha!
Doncs, jo us segueixo, i...
El primer partit, que vau jugar contra Alcádiz, qho va guanyar per 3 a 1...
El que em va saber greu, és que us vau deixar fer...
No us vau deixar fer...
F.
Gi sudah.
...un gol al minut 90.
I aquest gol no es pot fer la punyeta.
Pues clar, us he de saber perfectament que amb aquestes lliguetes...
...el gol a Baraix té molta importància, no?
Bueno, l'ha tinguda.
Però imagina't tu que...
que allà us haguessin guanyat per 2 a 0
en comptes per 1 a 0, oi?
I aquell igual que us va fer el minut 90, profi.
Els tres gols us va marcar el Castillejos?
Ara el Cadi, sí, els tres.
Molt rebé.
Bueno, doncs res, us felicita, eh?
Està bé.
Hem portat una samarreta.
Una samarreta, ja.
Vols que em giri així, oi?
Està bé.
Bueno, alcalde, ja saps què et toca.
Ja l'hi deia ara.
Però no es deixa.
Té, fixa't, fixa't, fixa't aquí bé.
Torna tu a llegir el que em posa aquí bé.
Tarragona, ja ho he vist.
La veritat és que aquest any el futbol català
l'única satisfacció és a Tarragona.
Ja l'hi he dit, però diu que no, diu que és a Tarragona.
Que no és el català, que és a Tarragona.
Ja l'hi he dit abans i a l'alcalde no es deixa.
Són dues satisfaccions, eh, de Tarragona.
Això i el patrimoni, eh?
Sí, avui porta un any que mereix dos metros,
l'alcalde, ja.
No es faltava això, ja.
I això, a veure conèixer l'alcalde.
Exacte, exacte.
No em està, li vaig dir que vindria
solament per el premià.
Sí, sí.
Ho porto a fons, això del premià.
Ha sigut molts anys, eh?
Jo, el tàstic,
he anat a veure un parell de vegades,
o una, eh?
Dos.
Dos.
Amb els últims dos anys, dos.
Els últims dotze anys.
I, esclar, el que preocupa allà,
ara espero que això canviï.
Teniu un camp molt gran, eh?
Està ple.
L'altre dia estava ple, eh?
La feina que hi ha al frisó, eh?
L'únic que m'estava...
Portava uns partits bastant importants de gent.
Potser els seus partits últims...
La gent vol guanyar, no?
Si es guanya, la gent hi va, no?
Està bé.
Però fixa't que amb el conseller
vam arribar com a tres quarts d'hora abans.
Sí.
Estava ple.
Estava ple.
Estava ple.
Estava ple.
Hi ha una nova afició.
I...
El vostre porter, qui és el porter?
El que ets de Tarragona, tu?
No, jo de l'Hospitalet.
Tu ets de l'Hospitalet.
I m'has jugat amb l'Hospitalet?
Sí, també.
Amb l'hospi?
Amb l'hospi.
Aquest any, l'hospi, l'últim dia,
li va remol malament, eh?
Bé, ho tenia molt saber, però...
Va perdre amb qui?
Amb la Terrassa.
Sí, 5 a 1, em sembla, eh?
Sí, a casa.
I com és, això?
I tu no.
Per què no jugava a l'oliva?
No, 5 a 1 a casa, no s'entén.
Saps qui?
Juga amb el fill del Curto,
que té 17 o 18 anys.
El Pepe Curto.
Perdó, en Curto, en Josep,
no el de Convergència,
el del Pepe, en Josep,
havia jugat a futbol.
Amb l'espanyol.
Amb l'espanyol.
I el fill juga amb l'hospi...
O sigui, el fill d'en Josep.
Sí, té 17 o 18 anys
i està una mica allà intentant fer el salt.
És un bon jugador, és un bon jugador.
El que havia jugat amb l'Espanyol
era matut, és.
Sí.
Bé jugat amb l'espanyol, sí.
I, bueno, l'última jornada
va ser molt emocionant, no?
Vosaltres vau guanyar a casa, oi?
A casa, a la grama.
Home, que la grama ja estava classificada, no?
Oh, però sí, no, però sí.
No regalen res, eh?
No regalen res, eh?
No que li pregunten a l'esquí.
No dic que ho regalessin res,
però vau guanyar, sí.
La grama és especialista
en classificar-se pel playoff
i no guanyar mai.
Té una mala sort,
també, mala sort.
mala sort o no sé què.
Un mérito entre los demás.
Sí, sí.
Però no guanya mai, el playoff.
A veure, el segon va ser vosaltres, no?
Després el Sabadell,
que va empatar a on?
al Nobelda, no?
Al Nobelda.
Que el Nobelda podia haver pujat.
I quedó el Nobelda a baix.
I va quedar a baix,
van quedar a baix el Nobelda i l'Hospitalet.
Exactament.
Del sis que podien...
I quedó l'Espanyol B.
I va quedar l'Espanyol B,
que va empatar...
L'Espanyol B.
A on va empatar l'Espanyol B?
A Mataró.
A Mataró.
Un a un.
Papà, no?
Oh!
Home, és que jo...
Clar, és que...
Ja que baixa el premiar.
Almenys que s'hi aguanteu Mataró,
que és també de l'altre.
Què m'ha dit avui?
D'allà a tocar.
El Ramon m'ha dit, el Ramon m'ha dit.
El Mataró, sí.
Està bé.
Bueno, escolteu, doncs, us felicita.
Ara aguanteu-vos, eh?
Un de vosaltres,
vaig sentir que feia un discurs,
dient que l'any que ve, primera.
Això va de debò, això va de debò.
Tu ho has dit?
Endavant.
L'any que ve, a veure si torneu.
Està bé, està bé.
Bueno, escolteu, que porten molts anys, eh?
I ara que no sé sent l'alcalde,
la ciutat de Tarragona
li convenia, això.
Perquè és una ciutat prou important,
prou brillant,
perquè és una ciutat que realment
porta molta empenta,
és bonica,
té molts atractius.
Però teniu alguna cosa
que li doni un cert nom esportiu,
que no l'acabàveu de tenir, oi?
El rem, com aneu de rem?
Home, el rem bé.
El rem aneu bé.
El rem bé.
Però el rem no en parla gaire bé ningú,
per desgràcia.
Vull dir, està bé, això.
I amb vòlei?
Amb vòlei està en lliga,
però el vòlei són esports que costa.
En lliga aquesta,
en lliga de segona.
No, no,
en màxima categoria.
O sigui, la divisió d'honor?
Sí, sí, sí.
L'únic que passa que és un esport...
En divisió d'honor esteu?
O en divisió,
en primera divisió?
En divisió d'honor?
Però és un esport que no té atractiu.
Vòlei masculí.
No,
inclús hem tingut unes temporades molt bones,
però no té estil futbol i el bàsquet,
també hi ha marc a distància respecte a les altres coses.
Inclús amb natació s'està molt bé,
però són esports que,
desgraciadament,
no arriben a moure el que mou el futbol.
I de rem segueu fent-ne o no?
Perquè ho feu a mar?
No, al port,
dintre del port.
Ah, dins del port.
Dintre del port,
a la d'Arsena Interior,
el que se diu el moll de costa.
Perquè el nàstic,
originàriament,
és un club de rem,
originàriament.
No.
No?
De gimnàstic.
De gimnàstic.
El que passa és que el rem
surt una mica fa molts anys
amb el nàutic de Tarragona,
que és un dels clubs nàutics més antics que hi ha.
Però el gimnàstic és...
A se li ha de posar més Tarragona
que el gimnàstic,
ja ho he de posar més.
M'escolteu que por molts anys.
No, m'escoltes,
l'altra,
hem de tenir un sentit de premiar
una mica de...
És molt gros.
No, no,
en que cada dilluns em pregunta si me'l sé.
I si no, em cateja.
Tinc d'anar a setembre.
Tens o no?
Com ha anat el premiar?
1 a 0.
Ja m'ho empullava,
ja m'ho he pres i me l'empullava.
Bueno, jo seguiré...
L'any que ve jugarem amb el Balaguer,
el Gabà,
l'Europa,
també també...
L'any que és campió de Catalunya,
o sigui, poca broma.
No.
Com a Catalunya el Balaguer?
Ah, sí, sí, i tant, i tant.
Com a Catalunya, contra el Barça, sí, home.
Com a Catalunya, contra el Barça.
Ja no et treballem.
Com a Barcelona, tot home.
com a Catalunya, no et treballem.
Això a buscar, això ara.
Sí, noi.
No portem un disgust a sobre.
Bé, escolteu, doncs, que per molts anys, eh,
i la temporada que ve serà una mica més difícil, no?
Però l'agafem amb il·lusió.
Podem ser embajadores de Catalunya
en el resto de l'estado en segona.
Molt bé.
I lo conseguiremos.
Hacen lo bien.
Els de bons equips de segona l'any que ve, què s'ha?
L'Atlètic de Madrid.
Segur.
I qui més?
El Racing, l'Oviado.
Aquests equips de vegades es desinflen una mica quan baixen, no?
L'Umancia, l'Umancia.
Vols dir que no es desinflen el L'Umancia?
L'Umancia ens va aixafar una sense a nosaltres, eh?
L'Umancia ens va aixafar...
Qui és aquest, l'Umancia?
Qui és aquest, l'Umancia?
El Castilla és el L'Umancia.
Que ets de Sòria, tu?
No, no, no, he fet una barra.
Però té molt de mèrit, l'Umancia.
Sí, molt.
El L'Umancia i l'Extremadura són dos equips que tenen molt de mèrit.
No sé si hi estan d'acord.
Per què?
Cinc equips andalusia.
Segona A té cinc equips andalusos.
El Jerez, el Huelva, el Jaén, el Córdoba i el Ejido.
No devia anar tan malament això de l'Ejido, quan poden tenir un equip a segona.
De diners van molt bé.
De diners, l'Ejido és una fàbrica de diners.
Hi ha altres problemes, com sabeu.
I així vostè havia jugat a l'Umancia?
A l'Umancia, dos anys.
Quin anys van ser?
L'any de l'Artenso contra el Nàstic.
I el segon de l'Astic.
Contra el Nàstic...
De segona B, el Numancia va pujar a segona A, amb l'Iguilla, amb el Nàstic,
i després van anar de Copa Primera, no? Pràcticament.
Dos anys després.
Dos anys després.
La primera senyal el Numancia va fer una vegada amb una eliminatòria de Copa contra el Barça.
Que van estar a punt de guanyar. Que jugava vostè?
No, jo, un compañero Serrano està per aquí.
Van estar a punt d'eliminar el Barça.
Copa del rei, Numancia, Barça. Estàvem parlant jo.
Copa del Barcelona. Hola.
Hola.
No, decía que...
Me acuerdo que una vez el Numancia estuvo a punto de liberar a Barcelona
en... me decía en que usted jugaba, entonces.
Sí, sí.
En los pajaritos.
En los pajaritos, luego aquí.
Es un campo bonito, los pajaritos, eh?
Sí, lo que pasa es que ya se quedó, ya lo tiraron ese, ya lo dejaron fuera.
¿Cómo lo tiraron?
Hicieron otro.
Bueno, yo lo que conoces se llaman los pajaritos también, ¿no?
Sí, se llamaron igual.
Yo he estado una sola vez, y por la cuestión que no fue fútbol, por desgracia,
sino fue cuando hubo aquel accidente de autocar, que entonces llevaron todos los ataúdes
y así, pues, allí al campo y a la misa.
Y es un cambio muy recoleto, muy pequeñito relativamente, pero muy bien ambientado.
¿Es de Soria, usted?
No, de Barcelona.
¿Por qué?
Lo de los Asuna ha sonado un poco así, eh?
Lo de los Asuna no, no, no...
Estuvo mejor que las reales fuera.
No, eh?
No, no, no, no se vio claro, eh?
No estuvo claro, no.
No estuvo claro.
Muy bien, hacemos una foto aquí, entonces.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Aquí, aquí, aquí, aquí, aquí.
Sabe que se me coge su toda la vida.
Eh?
Sabe que se me coge su toda la vida.
Cuando ya...
¿No?
Sí, aquí, aquí, aquí...
Gràcies.
Gràcies.