I aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio
davant de la capçalera del CIR.
Bona part del nostre programa l'hem realitzat en una banda,
asseguts, anàvem passant diferents convidats.
Cada cop s'aglutinen més persones que volen celebrar també
aquest primer aniversari, els integrants de Tarragona Taula,
amb els que hem parlat ara fa un moment ja van una miqueta atabalats
preparant aquest brindis que tots plegats farem.
Aquelles persones que ens escolten a través de la ràdio,
si ho desitgem, els convidem a que facin ni que sigui un brindis simbòlic.
Tot i que, com ara comentàvem la Isabel,
cada cop més són establiments de la ciutat de restauració
que han apostat i de manera forta per donar també aquest aspecte
dins de la gastronomia.
Parlem una miqueta, jo demanaria els convidats a fer una rotllana,
com si anéssim a ballar una mica de sardana,
perquè així els micròfons arribaran amb tota claretat.
Saludem Joan Menchon, que és director de l'Escola Tallepont del Diable.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Ricardo Mar, assessor de l'alcaldia en matèria de patrimoni.
Bon dia, Ricardo.
Hola, bon dia.
Entre nosaltres, que li agraïm molt que sigui,
mossèn Joan Aragonès, del capítol Catedralici.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Senyor Joan Figueroa, responsable de les obres de la catedral.
Bon dia, benvingut.
Bon dia.
I també volem saludar el David Bea, Cota 64.
Molt liat aquest matí, tinc entès.
Una miqueta, bon dia.
Amb temes de patrimoni, lògicament.
Amb temes de patrimoni.
Molt bé.
Ricardo Mar, jo començaria per tu, perquè tu eres a Kers, eh?
Encara eres a Kers ara fa un any, no?
Sí, bueno, sí.
Fa un any estàvem a Kers, amb Maria Mercè, amb el Valbé, amb tota una sèrie d'amics de Tarragona,
doncs, bueno, presenciant emocionats aquella declaració que culminava, doncs, tants esforços de tota la ciutat
per aconseguir aquesta declaració i aquest reconeixement que, bueno, que, de fet, tothom tenia clar que ja ho érem, no?
Vull dir que ja ens consideràvem patrimoni de la humanitat, però que, evidentment, el reconeixement de l'UNESCO,
doncs, és una cosa que ens va emocionar en aquell moment.
Tots, tothom ho tenia clar, tothom ho tenia clar, però jo crec que en el moment...
Aviam, no és com els Òscars, eh?, de Guineris, però aquell moment devia ser un moment, no?
Sí, no, no, realment ens vam emocionar tots moltíssim dintre de la sala quan van començar a intervindre.
Ja, de fet, quan l'Enric Liar, el coordinador del comitè de l'ICOMOS, del Miró Internacional,
ja va començar a parlar en reconeixent el seu error anterior i que, bueno, que estava content de poder rectificar-ho,
doncs, bueno, això ja ens va tranquil·litzar, perquè va ser la primera frase seva.
Ja, a partir d'aquí, tot va ser anar pujant, anar pujant, i quan al final van intervindre els delegats dels altres països
donant suport a la candidatura de Tàrraco, doncs, bueno, ja estàvem plenament emocionats.
Jo en aquell moment estava assegut al costat del subdirector de l'Àngela Fuentes,
subdirector general de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura,
i ell constantment m'anava mirant.
Ell estava preocupat més per les altres candidatures espanyoles,
i, bueno, va ser una autèntica satisfacció, a més a més,
perquè va ser la primera candidatura que es va discutir de les espanyoles, no?
I, bueno, molt emocionats, això és descomptat.
Quan es va saber aquí a Tarragona, jo recordo, també vam fer un programa especial,
com avui, tot el matí, parlant amb diferents persones vinculades amb el patrimoni,
des del punt de vista institucional, d'entitats professionals de l'arqueologia.
Gairebé tothom acabava dient, i ara què?
Bueno, i ara què és?
La qüestió fonamentària és que s'ha d'entendre que aquest reconeixement implica,
sobretot, un sentit d'autoresponsabilitat.
Vull dir que és la ciutat la que ha assolit una responsabilitat respecte al seu conjunt arqueològic.
I això és el que, de mica en mica, hem d'aconseguir que tothom assoleixi.
Jo crec que no és tan important el fet que s'hagin fet menys obres o més obres,
o hem treballat més o menys, vull dir que s'han anat fent amb un ritme,
amb el mateix ritme que portaven.
Penso que són obres que hem de meditar-ho molt, no es pot decidir d'una manera frívola,
vinga, aquí fem, enderroquem aquesta casa, construïm aquí, no.
Hem de pensar-nos bé com s'han de fer les coses.
Però el que jo crec que és fonamental, i això sí que s'ha avançat aquest any,
és la consciència de tothom, de la ciutadania,
que realment el patrimoni que té aquesta ciutat provingui de les institucions que siguin.
És igual si és ajuntament, si és generalitat, si és església, és exactament igual.
Formen part del mateix conjunt i tothom ha de defensar-ho conjuntament.
I això és el que jo crec que m'ha avançat i això és el que crec que és més important.
Jo el que tinc la sensació al llarg de tot el programa que estan fent
és que hem guanyat tots plegats una mica en sensibilitat.
I jo recordo que fa uns anys es feia unes obres pels fonaments d'un edifici
que han trobat restes romanes i la reacció una mica a la ciutadania,
ja hi som un altre cop.
Això ha canviat, David, també, no?
Sí, això ha anat canviant en els anys,
no solament a partir de que Tarragona és patrimoni de la humanitat,
sinó que jo crec que en els darrers 10 anys ha canviat bastant.
La gent comença a tenir una consciència que viu en un patrimoni,
que el patrimoni està integrat dins de l'estructura de la ciutat
i que com a tal l'hem de documentar, respectar.
I la gent comença a tenir una consciència,
no que és un problema que li surtin restes romanes
o restes posteriors, medievals, arquitectòniques,
en les estructures de les cases que es construeixen o que es restauren,
sinó que realment tot aquest patrimoni el pot integrar
dins de la mateixa estructura i donar un nou valor a àrees de la ciutat
que potser podien quedar una miqueta més apartades del patrimoni
més monumental i més conegut.
Ha canviat bastant.
Aquest matí ho comentàvem amb altres companys de professió,
que podríem dir-ho així, que mai els arqueòlegs i les arqueòlogues
d'aquesta ciutat havien estat tan sol·licitats
ni s'havien fet tan famosos.
Pels mitjans, parlo.
Sí, pels mitjans i també per la ciutadania.
Evidentment, és un punt d'inflexió el que va passar fa un any,
la candidatura de patrimoni a la humanitat de Tarragona,
que va tindre èxit, ha sigut un punt d'inflexió
en el qual la gent en sol·licita bastant molt més.
La gent comença a tenir una consciència que realment els arqueòlegs
som una gent que fa una feina que és necessària,
és necessària pel coneixement històric de la ciutat,
és necessària pel coneixement i per l'estructuració de l'urbanisme del futur,
i la gent n'és conscient.
Evidentment, els mitjans de comunicació heu tingut una forta influència
en aquest canvi d'orientació.
I aquesta consciència fa, en aquest aspecte, però en qualsevol altra de la vida,
que ens tornem una miqueta més crítics.
I quan agafem la 240 fa temps dèiem
«ai, el pont del diable sembla mentida».
Joan, el pont del diable sembla mentida,
ja no semblarà mentida d'aquí un quant temps?
Compte dos anys i allò donarà un bon canvi.
Què esteu fent a l'escola taller del pont del diable?
L'escola taller és d'aquells programes que, mitjançant l'ocupació
i la formació de nois joves,
s'engeguen projectes interessants com seria la recuperació,
en aquest cas, de l'entorn del pont del diable.
Pensant que el pont del diable, encara que sembli mentida,
està bastant ben conservat, l'equeducte,
però el problema que tenim els tarragonins és
quan anem que ens roben o que no tenim un lloc on sentar-nos
o no tenim un lloc on prendre una Coca-Cola
o de passejar-nos amb aquells jardins romàntics
que havien fet els Puig i Valls.
La feina nostra serà adequar aquest entorn al voltant d'un monument.
Quan parlem de patrimoni, no tan sols hem de parlar del monument,
sinó de l'entorn,
i que aquest monument està al servei del ciutadà.
I la feina nostra serà posar la finca del pont del diable,
actualment en propietat municipal,
al servei del ciutadà,
fent aquesta sèrie d'activitats,
recuperar la caseta del guarda, fer senyalitzacions,
fer itineraris perquè vagin a les escoles,
itineraris de natura, de patrimoni, etcètera, etcètera,
perquè, aviam, el propietari final,
que és el ciutadà de Tarragona o el de Catalunya,
doncs en pugui tenir un gaudi.
I aquesta és la feina que començarem a fer.
De fet, ja estem començant a treballar-hi.
Heu començat ja, de fet, no?
Sí, ara portem un mes i escaig,
però hem de pensar que els primers sis mesos
de l'escola taller és de formació dels alumnes treballadors.
O sigui que els estem apretant ara
perquè siguin en un futur bons paletes,
bons fusters, bons jardiners, bons guies,
que a partir d'aquí cinc mesos
comencin a desenvolupar aquestes feines.
Quants alumnes en teniu?
Som 32 alumnes i un equip de quatre professors,
cap d'estudis, administrativa i director.
Una escola taller important per la vessant,
que té patrimonial, però no oblidem tampoc les tasques
que estan fent les escoles tallers arreu de Catalunya,
en el que és qüestió de formació i aprenentatge,
de joves que a través d'altres camins de formació
no tenen el seu lloc
i probablement a les escoles tallers l'han trobat.
Sí, l'escola taller té aquests dos objectius,
la formació d'aquests joves
que a vegades no han tingut l'oportunitat a la vida
i quina cosa més maca que formar-los
com a persones i com a professionals
en temes com patrimoni natural o patrimoni històric.
Sembla que és un repte que a Tarragona
ho coneixem, tenim el taller d'escola d'arqueologia,
tenim l'escola taller de la muralla
i ara el pont del diable.
Doncs ja ens anirem passejant per aquells jardins romàntics
que esmentaves quan estigui acabat.
Abans estem parlant de patrimoni,
parlem de patrimoni romà gairebé tot el matí,
tot i que ens hem permet el luxe,
en algun moment del programa,
de parlar també del patrimoni medieval
de la ciutat de Tarragona.
Ho hem fet amb tècnics del Museu d'Història.
Tenim un patrimoni excel·lent
que és una mica el rovell de l'ou
de tota aquesta part alta de la ciutat de Tarragona,
la catedral.
mossèn Aragonès, com va la catedral?
Com està la catedral?
La catedral va bé.
Com a Espanya, que diuen, no?
Vull dir que n'és millor.
Crec que estem aquí no tant com a patrimoni medieval,
sinó com a patrimoni romà,
perquè em sembla que en Joan Menchon
és testimoni
que hi ha restes romanes molt importants a la catedral
i desconegudes.
Per tant, és qüestió...
Evidentment, el nostre projecte
no era tant de fer excavacions
de cara a trobar aquestes restes,
sinó de consolidar l'edifici medieval,
treure les humitats.
Però les dues coses no s'oposen,
sinó al contrari, s'assumen.
de manera que s'ha descobert
un bon tros
de mur romà
de la pirabolè
de la paret
que donava el cercle
al Tèmenos
i que, no sé,
diu Joan Menchon
que és el millor tros romà
que hi ha a Tarragona, no?
Home, Déu-n'hi-do,
conservar 8-9 metres d'alçada
d'un mur romà a Tarragona
excepte el cas de la muralla
o el pont del Diable,
sembla que serà dels pors casos
que tenim inclús a Hispània,
per no parlar de Roma,
que això coneix millor el Ricardo.
No, home, de fet,
el conjunt de la catedral
és realment extraordinari
i jo crec que són les dues vessants
els que li fan realment excepcional, no?
Vull dir, tenir unes estructures romanes
tan ben conservades
amb unes estructures medievals
que les utilitzen com a estructura,
gairebé com un andamiatge
sobre el que es va construir
l'estructura medieval.
I això jo crec que és el gran valor
d'aquesta excavació que s'està fent,
que tot i que, com comentàvem,
mossèn Aragonès va començar a néixer
com un projecte de sanejament
d'unes estructures,
en realitat ens ofereix
una oportunitat extraordinària
per deixar a la vista
un conjunt arqueològic romà
que molt sovint és molt desconegut
i que és importantíssim,
que és el de la catedral.
Hi ha conjunts patrimonials,
monuments,
que són molt evidents a la vista.
Clar, quan mossèn Aragonès
ens parlava restes romanes
a la catedral de Tarragona,
dius, home,
és que hi ha tants racons,
s'hi deuen amagar tants tresors, no?
Bé, el que no hi ha a la catedral
és el que tothom diu,
uns subterranis que hi hagi no sé què.
Això és una llegenda urbana, no?
Sí, no sé, no sé si ha sortit això.
Això certament no hi és.
Segur?
Segur.
Vaja, no sé què és una claveguera romana per sota,
això no hi és tant.
Però bé,
les restes romanes sí són importants
i això em penso que la senyora Figueroa...
Sí, les obres que s'estan fent
junten arquitectura, restauració i arqueologia
per un motiu,
simplement per subsanar els programes produïts
per les humitats del subsol.
Dèiem abans que als edificis històrics
l'aigua és un element important de degradació,
sigui a medi ambiental o de pluja o del subsol.
En aquest cas,
estava afectada part del claustre
i capelles adjacents i cases de canonges
per unes humitats de capilaritat
i de filtracions importants.
I el que estem fent en aquestes obres d'urgència
marcades en el pla director
que es va redactar el seu dia
de restauració de tot el conjunt,
és a dir, subsanar la font
de les patologies de l'aigua
per poder després restaurar
els elements arquitectònics i ornamentals
afectats per aquestes humitats.
Són tasques lentes, llargues, evidentment.
Sí, delicades també,
s'han de fer a poc a poc,
amb un seguiment arqueològic
i sobretot també amb les mesures de seguretat
des del punt de vista estructural,
perquè estem parlant d'una excavació
de no metres d'alçada
a sota d'unes cases construïdes
que estan en ús i estan habitades.
Per tant, tota aquesta rasa
comporta tota una atenció especial
als estintulaments i els reforços estructurals
de les terres que estem de contenir
i de les cases que estan a sobre que no caiguin.
Doncs no tenim més temps, senyors.
Moltes gràcies i enhorabona
per aquest primer any de patrimoni
per la part que els toca.
Gràcies.
Nosaltres continuem aquí passejant
entre totes les persones
que s'han volgut aplegar
en el dia que estem celebrant
el primer aniversari
de la declaració de Tarragona
com a patrimoni mundial.
Farem una petita pausa,
però vostès no marxin
perquè immediatament continuarem aquí en directe
des de la capçalera del circ.