Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Hem fet un brindis, hem brindat per aquest primer aniversari de Tàrraco com a patrimoni mundial.
I és que hem de dir Tàrraco com a patrimoni mundial, no és Tarragona, patrimoni mundial.
A ningú se l'acudiria aquestes alçades a dir-ho.
Tàrraco és un conjunt patrimonial que plega diferents municipis de la comarca del Tarragonès.
I agraïm molt especialment a diferents representants alcaldes de tres d'aquests municipis
que també han viscut d'una manera molt particular aquest any, imaginem,
des d'aquest punt de vista.
Saludem el senyor Josep Berguedà, que és l'alcalde de Constantí.
Senyor Berguedà, bon dia.
Bon dia.
L'acompanya també Tomàs Samulina, que és la regidora de Cultura i Turisme.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Aviam, s'han de fer una idea, aviam si els hi faig la fotografia,
que estem en ple brindis, en plena celebració, estem tots aquí de peu.
I de vegades, doncs clar, arriba una persona que vol parlar amb una altra.
Ens acompanya també l'alcalde d'Altafulla, Manel Ramon, bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut i saludem a Pere Comte, que és el regidor de Turisme de l'Ajuntament de Radavarà.
Bon dia.
Bon dia.
Carles Sala, president del Consell Comarcal del Tarragonès, bon dia.
Molt bon dia.
Si parlem de municipis i parlem de patrimonis, el Consell Comarcal del Tarragonès,
com a eix moltes vegades i com a entitat coordinadora i punt de contacte
entre tots aquests municipis, també tenia el seu paper.
Aviam, primer que tot, ha passat un any.
I què ha passat en aquest any a les seves respectives localitats en quant a patrimoni?
Ja em fa fet que moltes coses, vull dir, hi ha hagut molts canvis importants,
lògicament ha comportat una promoció important de tota la nostra zona
i ha comportat també que la visita d'arreu de tot el món sigui més important.
Tot i que en el cas nostre de Radavarà, doncs el monument per excel·lència
sempre ha sigut l'art de Radavarà i està ubicat al centre de la carretera nacional 340
i per lògic, i sempre hi ha la visita i era important.
Hi ha projectes que en parlarem, hi ha projectes o intencions, si més no,
que jo crec que ni que siguin breument haurien de quedar presents també
en aquest programa especial.
I Altafulla, la nostra vila dels Munts.
Molt bé, i abans de tot això es volia fer un incís,
que després de veure el vi de roses aquest, que no l'havia begut mai la vida,
entenc doncs per què les legions romanes van fer el que van fer,
perquè immediatament entres en calor, eh?
Ipsofactos, això és impressionant.
Això és l'efecte dels 21 dies de sol i serena dels pètals de roses,
segons ens explicaven, eh?
Alguna cosa deu ser, però Déu-n'hi-do que la col·loquen d'entra.
Bé.
Això la Faustina podria dir moltes coses.
Bé, la Faustina amb el seu moment ja ho han anat dient, no?
I, evidentment, doncs la Faustina és un dels personatges,
que és el cònyuge del Caius Valerius Avitus,
doncs que m'ha introduït en guany a fer efecte, virtual, evidentment, no?
A fer efecte, doncs, de fer el seguiment i la mestressa de la casa
que convida els vilatans i vilatanes que venen
i els turistes que venen a la Vila Romana dels Munts
a visitar la casa, doncs, dels del Patrici Romàs
o tot d'un vir que havia sigut un càrrec públic
com que ara podia ser un alcalde, evidentment.
Parlem també de Constantí.
Una primera valoració d'aquest primer any també tenen projectes.
Sempre hi ha projectes, eh?
El primer any ha sigut positiu, o sigui, per sort,
per sort, ja la gent d'aquesta terra comencen a conèixer
el que és Sencelles.
Per tant, ha sigut augmentant molt la...
Els d'aquí ja ho hem començat a conèixer, no?
Els d'aquí, que és l'important.
Fins ara més ho coneixien els alemants.
Per tant, ja és hora que els de casa comencen a saber el que hi ha.
Des de la regidoria de Cultura, déu-n'hi-do,
la tasca, material didàctic, difusió...
Sí, bueno, se han hecho proyectos que no se habían puesto nunca,
de folletos de turismo y de información,
y luego desde Sencelles mismo también se hace un taller
parecido al que hacen en la Vila de los Muntes.
Se llama el taller de Florencio y Candy,
que era un arquitecto que llega también a la vila
y le explica a los crios de los colegios
cómo se hacía lo que son los muros y los arcos
y todo aquello que hay en Sencelles.
También es interesante aquel taller, sí.
És un camí llarg, aquest del patrimoni, hem fet un any,
però els projectes de futur són molts a Tarragona,
a Ciutat, però també a aquests municipis
que integren el conjunt monumental de Tarracó.
a Constantí són ambiciosos en projectes, no?
Home, sí, però s'ha de ser, sí, s'ha de ser.
A veure, la primera idea que hi ha és del projecte fonamental
és unir el que és el mausoleu juntament amb els molins
i llavors farem un... hi ha el projecte d'un marco parc natural
d'unes 60 hectàrees, més o menys on va,
i llavors que la gent pugui vindre, veure una cosa i l'altra
i passar el dia, doncs, per tots aquells entorns,
sigui en bicicleta, sigui en cavall, sigui com sigui.
És un projecte déu-n'hi-do, eh?
A mig, llarg termini, com ho tenim això?
A veure, ojalà, diguéssim, demà està ja posat a la pràctica.
Evident que d'aquestes 60 hectàrees només n'tenim unes 8-9,
però doncs, de mica en mica, s'ha de fer tot aquest macro parc.
Llavors, el que era fonamental és l'adquisició d'una finca,
que ahir em deia l'Atomi, que ja està neta, encara no l'he vista,
on hi ha un pont que, si no és romà, és del cicle 14 o 12-14.
Per tant, a veure, allò, doncs, és el límit, diguem,
on acaba aquest parc.
Per tant, tenim el principi i el final.
Ara falta...
Ara cal farcir-ho tot això, no?
Exacte.
A Altafulla estem pel museu, no?
Bé, a Altafulla, n'entros podem no tenir tantes hectàrees
com en altres municipis, en especials de Constantí, no?
Però sí que és una de les reivindicacions, pràcticament,
que fem cada vegada que tenim possibilitats
de parlar amb els mitjans de comunicacions.
I és evident, doncs, que totes les troballes,
totes les peces arqueològiques que s'han pogut treure
de la Vila Romana dels Munts,
ara estan al Museu Nacional d'Arqueologia d'aquí Tarragona.
I, evidentment, el que n'entros proposem,
i seria molt, molt interessant fer,
és que totes aquestes peces,
en el moment que la Vila Romana dels Munts
hagués acabat tota la seva explotació,
hagués acabat el seu acutament,
hagués acabat tota la seva actuació arqueològica
amb la mateixa,
doncs pogués incorporar-se,
amb tots els mitjans necessaris,
i seguretat, evidentment,
amb un museu a la zona, a toc,
i incito, a fi i efecte,
doncs que tothom que pogués vindre a la Vila Romana
pogués gaudir d'aquestes peces originals,
els llocs originals on estaven situats,
i després de les reformes que hagin pogut fer
dintre la mateixa vila.
Aquestes són les intencions, i com està el tema?
Bé, les intencions,
allò que diuen que somiar no costa res,
evidentment, poder estar moneixits en aquest aspecte.
Espero que no.
El tema de que s'hagin declarat,
i això volia sortir abans en aquest assumpte,
que s'hagin declarat patrimoni de la humanitat
és un tema molt important,
des del punt de vista de prestigi anés molt,
però ara jo sempre he dit que comença a l'hora de la veritat.
A l'hora de la veritat en el sentit de què comencem a fer.
Ara que som patrimoni de la humanitat,
ara que tenim l'etiqueta,
ara és qüestió de mantenir aquesta etiqueta
i de tirar endavant tots els projectes que facin necessari.
No es pot quedar només
amb la nominació de patrimoni de la humanitat,
sinó que tenim de començar a treballar tots
molt per aquest patrimoni de Tàrraco,
que és patrimoni de la humanitat.
I el tema del patrimoni i les visites
precisa de tota una infraestructura.
En aquest sentit,
la posició del monument de l'arc de Roda de Barà
fa que el tema de comunicacions d'aparcaments,
aquest també és un gran repte, no?,
per la localitat de Roda.
Sí, nosaltres a Roda de Barà,
una vegada, ara fa 3-4 anys,
hi ha hagut una restauració important,
amb una despesa important,
que aquell moment va ser per part de l'Estat,
que va ser el pas previ
que el monument passés a Generalitat,
i una vegada el manteniment
de l'espai que hi ha al seu voltant,
la petita zona verda
que hi ha tocant a l'Arda de Barà,
una vegada el manteniment
ja està portat en marxa
i funciona perfectament,
entenem que el que ens fa falta
és la reordenació del sector.
Reordenació del sector vol dir,
principalment,
tenir uns espais on es pugui aparcar
i un accés des dels voltants
de la carretera nacional
a la missa a l'Arda de Barà,
perquè, com es pot entendre,
tenim visita de molts autocars
de persones grans,
no tan grans,
altres autocars de nanos petits,
que és un perill constant
a l'hora de travessar
aquesta carretera nacional.
Per això el que pretenem
a mig termini
és reordenar,
per una banda,
tot el tema urbanístic
d'aquesta zona
i, per l'altra banda,
també solucionar
aquesta problemàtica
que tenim
en quant al accés
cap a l'Arda de Barà
per les seves visites.
Doncs, enhorabona,
també,
al municipi d'Arda de Barà,
com estem dient
a tots aquests municipis
i a les persones
que han fet possible
aquest primer any
de Tarragona
com a patrimoni mundial.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
i gràcies per venir.
Carles Sala,
el Consell Comarcal,
endavant de tots aquests projectes,
davant de totes aquestes inquietuds
d'altres municipis
de la comarca del Tarragonès,
quina és la posició
que adopta?
Bé, nosaltres...
en funció de les seves competències,
sempre, no?
Sí, no, no,
nosaltres,
més enllà de les competències,
ens talca un paper
normalment de coordinar.
I ja fa pràcticament un any,
cal dir-ho així,
que treballem un projecte
de coordinació
dels quatre ajuntaments
de les àrees de turisme
i, en tot cas,
i això encara no ho saben
i els propis alcaldes,
doncs, anunciar-vos...
No ho escolten, eh?
A veure si paren atenció.
El senyor Carles Sala
diu que dirà alguna cosa
que interessarà
als propis alcaldes del Tarragonès.
No, no.
Després ja ho han dit per la ràdio
i no ens ho han dit.
Ens ve que ens convidaria a Kers.
A Kers no, a Kers no.
A Kers no.
Hi haurà un petit regal de res,
però, a veure,
bona notícia per ells
no és perquè ells també paguen
i patrocinen.
Sí.
Que és que,
conjuntament amb la xarxa 41
del Departament de Governació,
el Patronat de Turisme
de la Diputació de Tarragona
que he posat ja també
més de dos milions de pessetes,
el que posi uns quatre ajuntaments
o el que posi un Consell Comarcal,
doncs, al voltant de Reis,
com si d'un bon regal
de Reis es tractés,
doncs ja podem presentar
definitivament
un audiovisual
que estem treballant,
un estant
que estem treballant
que volem que tingui
i que serveixi
per una àmplia,
que serveixi
per donar una àmplia difusió
del que és
Tarragon Patrimoni
de la Humanitat.
Aquest audiovisual
que estem treballant,
doncs fa tot un plegat de mesos
i de veritat
que no es paga
amb els diners
que des dels Consells
i des dels Ajuntaments
hi aportarem,
doncs el que pretén
sobretot
és que aquest 30%
del turisme
que arreu del món
es mou
amb motivacions culturals,
doncs
se senti atret
per Tarragona
i esperem
que quan el presentem,
que ens hem de posar
d'acord amb ells,
però la nostra intenció
seria que fos
el 30, 31 de gener
o el 1 de febrer,
doncs si el podem presentar,
doncs a partir d'aquí
puguem fer
una àmplia difusió
i puguem, doncs,
donar una doble visió
pedagògica
perquè l'audiovisual
té vessants
assortament didàctiques
i molt interessants
per molts ciutadans
de la pròpia comarca
que no coneixen
ben bé els orígens
de Tàrraco,
però molt especialment
una vessant turística
amb l'audiovisual
i amb l'estanc
on està incorporat
per poder, doncs,
transportar a fires
o per poder exposar
on els turioperadors
doncs tinguin la seva feina
i que podran utilitzar
els quatre ajuntaments
doncs per la promoció
de les nostres viles
de Tàrraco.
Una bona manera,
n'hi ha més, eh,
que suposo que arribaran,
però una bona manera
per celebrar
aquest primer any
del patrimoni.
Moltes gràcies a tots
per acompanyar-nos avui.
No tenim ja gairebé
més temps
i volíem
tancar una mica
aquest programa especial
que al llarg
de tres hores
doncs jo crec que ens ha donat
l'oportunitat a tots
de fer una mena de fotografia
del que ha estat aquest any.
Hem sentit opinions
de tota mena
com ha de ser
en un programa
que es dediqui
al tema del patrimoni.
Els darrers moments
del programa
els volem dedicar
d'una banda
a parlar
amb Maria Mercè Martorell,
regidora de Patrimoni.
Bon dia, Maria Mercè.
Bon dia, Iolanda.
I també ens acompanya
el senyor Florencio Mayoral
que és el cap provincial
de Correus i Telegrafos.
Senyor Mayoral,
buenos dies, bon dia.
Hola, bon dia.
A més, tinc entès
que s'ha desplaçat expressament
per ser avui amb nosaltres.
Bueno, no, de fet,
tenia algunes recompromis
però va ser l'agenda
perquè estaria avui tot el dia.
Li agraïm moltíssim.
Aviam, jo no cal que expliqui
perquè el senyor Mayoral
és aquí
perquè n'hem parlat aquests dies.
Aquesta tarda,
dins de totes aquestes activitats
que es faran
per commemorar
el primer any del patrimoni,
es presentarà una magnífica
con un segell,
un segell
que ens podria donar
una mica de detalls.
Bueno, el segell
és un segell fet
en hueco gravado
en les darreres tècniques
que hi ha d'impressió
i de sistema de suport fotogràfic
i penso que aquest segell
reflecteix molt
el sentir
i, de fet,
la devoció
que ha tingut
l'Ajuntament de Tarragona
en que tot això
tirés endavant
en poder tenir
com un exemple
de la concessió
del patrimoni
de la humanitat
a Tarragona
disposat d'un segell
com a mitjà de comunicació
o mitjà de difusió
d'aquest event,
d'aquest succès
i que sigui
conegut a tot arreu.
No tenim gaire temps
però aviam
que a ningú se li escapi
que els grans esdeveniments,
els grans moments
de la història
en molts casos
doncs s'han quedat plasman
a través d'un segell.
Té una important transcendència.
Sí, efectivament.
I a més...
Es fa una col·lecció de cromus.
No, no, no.
I a part
per la validesa
que té
de cara als col·leccionistes
com també per la difusió
del coneixement de Tarraco
a tot arreu
com a admissiva
de les cartes
que s'envien
i a més una cosa
que jo li comentava
a la senyora Martorell
era en aquest sentit
que l'emissió surt
amb el doble preu
d'euro
i de peseta
que a efectes
de segells de correus
va des de l'1 de novembre
de l'any 2000
fins al 31 de desembre
de l'any 2001
amb la qual cosa
reflecteix molt
el fet que
el 30 de novembre
de l'any passat
de l'any 2000
va ser quan se va concedir
el guardó
a la ciutat de Tarragona
i avui que fa un any
ve a reflectir
aquest període
de convivència
a Europa Z
en efectes de segell
en totes les vicisituts
que ha tingut
la candidatura
de Tarraco
per poder considerar-se
com a patrimoni
d'humanitat.
Interessantíssim
per col·leccionistes
però també aquelles persones
amants dels símbols
perquè és tot un símbol
aquest fet.
Maria Mercè Martorell
abans parlàvem
amb Ricardo Mar
aviam
fa un any exactament
encara
éreu a Kers
i aquell moment
el recordava
el Ricardo Mar
amb molta emoció
jo recordo
les constants
trucades telefòniques
que fèieu
a Tarragona Ràdio
i als altres mitjans
de la ciutat
perquè tota la ciutat
es va abocar
a fer el seguiment
de què passarà
i què no passarà.
Encara retens
en la teva memòria
el moment
que vas viure?
Sí, la veritat
és que va ser
un moment
únic
és la vida
de les persones
i hi ha uns moments
d'aquells
que no s'obliden mai
jo crec que aquell
va ser un moment
dels que mai s'oblida
perquè diuen
que la oportunitat
o la d'allò
és estar el moment
adequat
al moment oportun
i això és la veritat
això és la sort
i jo la vaig tindre
igual que la vam tindre
altres companys
com l'Albert Ballbé
com l'Emili Maté
com el Ricardo Mar
o com el secretari general
al Pons Masqueró
per tant és un moment
que es recordarà sempre
tots els dies abans
els nervis
el no dormir
jo recordo que aquell dia
al dematí
cada dia a les 8
empeixàvem tots a esmorzar
i aquell dia a les 6
del dematí
estàvem tots a esmorzar
perquè ningú podia dormir
dels nervis que portàvem
però a més a més
aquells 15 minutets
de 10 a 15 minuts
que vam estar
a dintre
de la sala
mentre s'anava tramitant
la declaració
i mentre s'anava
defenent per part
del Henry Clear
i anaven saltant
els diferents països
amb els quals
no havíem parlat
i anaven parlant
també de la candidatura
i tot va ser realment únic
va ser realment únic
l'únic que ens va quedar
que per això
avui ens fa il·lusió
si no passa res
tècnicament
passar aquesta filmació
així una miqueta
casolana
que va fer l'Emili Mateu
perquè no es podia gravar
no es podia filmar
no es podia fer
com una pel·li de vacances
d'aquelles que passem
en família
exactament igual
però que tot i que
tècnicament
no tindrà una excessiva qualitat
té un gran valor històric
per la ciutat
perquè tothom podrà viure
amb diferit
el que nosaltres vam viure
allà dintre
però a tots ens va quedar
una miqueta de recança
quan ho sentíem a tots
per la ràdio
que ens vau trucar
i sentíem les sirenes
i sentíem les campanes
a la catedral
i sentíem les alves
i la gent cridant
i ens deien després
per mi la gent
es va felicitant pel carrer
com si hagués tocat
la grossa de Nadal
a la ciutat
nosaltres ens feia una miqueta
de tristesa
perquè estàvem molt lluny
i vam viure un moment
que vosaltres no vau
aplicar-ho viure
però el d'aquí
no hi vam ser
i no?
Tot això avui també ha sigut
molt bonic
aquest moment
Era el nomenament
era doncs
les felicitacions
després sorgien tot un seguit
d'interrogants
que nosaltres
no és que haguem intentat
donar resposta
al llarg del matí
amb tots els convidats
però sortosament
hem tingut l'oportunitat
de sentir
molts tipus de parers
crítiques
no tantes crítiques
lluances
en definitiva
del que no hi ha dubte
és que tothom
vol el mateix
que tiri endavant
i que es vagin
acomplint els projectes
ha passat un any
queda molta feina
per fer encara
això és una evidència
naturalment
i jo crec que l'otrist
seria que no quedés feina
imagineu-vos que la menta
fos de dir
doncs bueno
ja hem arribat al sostre
ja no hi ha res més que fer
ha passat un any
s'han fet moltes coses
aquest any a més a més
ens ha servit
com una experiència
una miqueta pilot
per pulsar
la diferència
de la ciutat
i del ressò
i de la promoció
i del turisme
a la ciutat
abans i després
de la declaració
a partir d'aquí
això ens permet
establir
mecanismes
per fer unes
determinades promocions
per fer més presència
de la ciutat
en determinat lloc
saber què hem de
preponderar
sobre les altres coses
anar treballant
amb aquest
amb aquest camí
que cada vegada
hi hagi més pernoctació
a la ciutat
de cara a l'hoteler
a l'hostaleria
i a l'hoteleria
de la ciutat
etcètera
hi ha molta feina fent inversions
hi ha inversió privada
que cada dia n'hi ha més
hem d'anar seguint treballant
perquè hi hagi també
més inversió pública
vull dir
ens queda un gran camí
a vegades
abans ho dèiem
un altre mitjan de comunicació
que dic
quan es diu
que l'aquaducte de Segòvia
aquest any
li han caigut mil milions
d'inversió
tots diem
oi a nosaltres no
però bueno
ens oblidem
que a Segòvia
fa 15 anys
o 16
que està declarada
haurem d'esperar tant
perquè ens caí
la grossa de Nadal
en aquest cas
jo crec que no
jo crec que no
perquè la veritat
és que nosaltres
estem treballant
i aquest any
s'ha fet
amb un ritme
molt bo
però vull dir
que a vegades
les coses
necessiten
el seu temps
potser no en seran
16
i espero que no
però a vegades
poden ser dos
o tres
perquè la feina
es va fer
un poquet a poquet
i com més allunyats
estan les administracions
a vegades més cosa
jo amb això
per exemple
avui tenim
aquest segell
magnífic
que s'ha fet
per part de Correus
i Telègrafs
i a més a més
que es va fer el dia 30
perquè Tarragona
ho va demanar
o sigui fa 8 mesos
com deia el senyor Mayoral
que per això
encara està fet
amb aquesta doble
valoració d'euros
i de pessetes
es va començar a treballar
i vam dir
volem el dia 30
que és el dia de la declaració
i llavors les altres
s'hi van anar afegint
les del 99
que l'any passat
no havien sortit
i totes les del 2000
que estaven declarades
el mateix dia
de nosaltres
però vull dir
que per part del senyor Mayoral
el que jo li agraeixo moltíssim
perquè ha fet molt
des de Tarragona
ara ens ha portat
una carpeta
que som l'única ciutat
de totes les
tots
del que formen part
d'aquesta bolleta unitària
que tenim un segell
personalitzat
al marge de la bolleta
amb un mat a segells
també
i llavors jo li agraeixo molt
per això
perquè els que estan
sempre més propers
i per això ho deia
són els que tenen
més aquest sentiment
de la ciutat
i llavors com més t'allunyes
totes aquestes coses
més difícils són
llavors necessites més temps
per donar-los el coneixen
perquè això ja veieu
que nosaltres
sempre que podem
portem cap aquí
a qui podem
els ensenyem el patrimoni
perquè les coses
quan un s'acosta
és quan entén
quin motiu tenen
des de més lluny
tot que de vegades
com a molt difús
i aquesta és una miqueta
la tasca que hem de seguir fent
hem de seguir matxacant
i quan ens en donin mil
tampoc estarem contents
llavors no demanarem més
clar
no demanarem més
Maria Mercè Martorell
regidora de patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
Iolanda
per tot aquest programa especial
per tot el seguiment
que veu fer l'any passat
el dia com avui
i per tot el seguiment
que heu vingut fent
dia a dia
amb la vida d'aquesta ciutat
I què farem?
I què farem?
Aviam mentre arribin
aquests mil milions
que deia
I tant que sí
gràcies senyor Mayoral
moltes gràcies
A vostès
moltes gràcies
I nosaltres doncs
ara ja el rellotge
comença a empaitar-nos una mica
ens acostem al punt horari
de la una del migdia
hem de començar
a tancar aquesta edició
especial del matí
de Tarragona Ràdio
que ha començat
a les 10 del matí
en punt aquí
al peu de la capçalera
del circ
posant una mica
d'imaginació
tancant els ulls
tot i que sentim
doncs el soroll
dels cotxes
i dels autocars
doncs podríem pensar
que estem passant
un matí de divendres
envoltat de quàdrigues
que era aquí
on executaven
les seves filigranes
aquells herois
de l'època
com l'Eutí
que és eh
que venia a ser
com una mena
d'heroi
d'ídol
per la joventut
i no tan joves
en aquella època romana
a la nostra ciutat
una mica de música
que ens acompanyi
ja per posar
al punt i final
aquesta edició
del programa
agrair-los com sempre
la seva atenció
i que ens hagin acompanyat
en aquest programa
que ha estat possible
des del punt de vista
tècnic
gràcies a Joan Maria Bertran
i Lluís Comas
Marta Domènech
amb la producció intensa
que implica un programa
d'aquestes característiques
i que els ha parlat
i Holanda García
moltes gràcies
i ens retrobem
el proper dilluns
al punt de les 8 del matí
aquí a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
adeu-siau