Està sonant una immensa tronada que és la que marca l'entrada de les autoritats dins el temple catedralíssim.
El soroll no té res a veure amb els trons que teníem ahir, aquells trons atmosfèrics,
sinó que aquests són trons de pòlvora, trons de festa.
La catedral, com dèiem, està gairebé plena perquè molta gent encara espera fins a l'últim moment
per a veure les evolucions del seguici popular davant de la façana del nostre primer temple
on d'aquí a pocs instants començarà l'ofici de Santa Tecla.
Una catedral que, com dèiem, presenta a l'aspecte de les grans solemnitats una mica la continuació de la d'ahir,
que va haver una efemèride realment important,
que és l'ordenació de tres nous preveres a la servei de l'Església de Tarragona.
Es tracta de mossèn Santiago Soro Roca, de mossèn Jordi Vilaborràs
i de mossèn Joan Francesc Amigó Bartra.
Això va ser, encara que el temps no acompanyés, encara que hi haguessin trons i llams
i l'aigua que hi hagués a bots i barrals,
això no va deslluir l'esclat d'alegria que representa sempre una ordenació.
Malgrat que aquestes expulsions se sentin tan bé aquí dins de la catedral,
estan tinguent lloc fora d'ella.
Aquí, als tarragonins, ens aprestem a honorar un cop més a Santa Tecla,
la nostra patrona, una patrona que és venerada ja arreu del món cristià des del segle II.
que s'hagi fet una mica el silenci, ja.
i així, amics de Tarragona Ràdio,
els recordem que aquesta retransmissió arribarà fins a vostès
amb la col·laboració de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Recordem que els serveis dels controls centrals,
hi estarà Sílvia García i aquí, amb l'unitat mòbil, Lluís Comas.
El que els parla, Didac Bertran, els saluda i els desitja una molt bona festa major.
Bé, parlem una mica de Santa Tecla.
Aquesta santa, que com dèiem, és realment important dins el centural cristià.
Tant és així que antigament ja se la coneixia com Isapòstolos,
és a dir, igual als apòstols.
També la seva importància era tant que en alguns indrets de l'Orient Cristià
no se li diu Santa Tecla, sinó Sant Tecla.
És a dir, com que en aquests llocs, dissortadament, la dona no és que pesi massa,
doncs es volia remarcar la seva importància donant-li el títol de mare,
és a dir, de Sant Tecla.
I llavors la cosa arribava a uns extrems ja gairebé grotescos.
Amb alguns indrets, per exemple, en un monestir d'Egipte es conserva un famós quadre
on es representa a Santa Tecla amb una barba que li arriba fins a la cintura.
És a dir, per remarcar la importància d'aquesta santa.
Santa Tecla, com vostès saben, té un ofici propi
i avui les lectures també són pròpies d'aquest ofici.
És a dir, que si vostès tenen el full parroquial diocesà
que es protegeix a les diferents esglésies de la nostra arxiliòcesis,
notaran una petita diferència.
Pel que fa aquí, a Tarragona,
les lectures són les pròpies de l'ofici de Santa Tecla.
perquè aquí, a Tarragona, està reconegut aquest ofici com a solemnitat,
mentre que fora de la ciutat només és memòria.
És a dir, que hi haurà una divergència,
perquè mentre aquí, a Tarragona,
les lectures que es faran
corresponen la primera al llibre de la saviesa,
la resta pertany a la lectura de la profecia d'Amos.
Pel que fa a la segona lectura,
si aquí serà la carta als hebreus,
fora de Tarragona és la lectura de la primera carta de Sant Pau a Timoteu.
I finalment, aquí es llegirà l'Evangeli de Mateu,
la paràbola de les verges prudents i les verges desassenyades,
mentre que la resta és un fragment de l'Evangeli segons Sant Lluc.
Aquí hi ha un silenci expectant a la nostra catedral,
disposats ja a que comenci d'aquí una estona l'ofici.
En aquests moments veiem com el senyor arquebisbe,
acompanyat dels capitulars,
s'adreça a la capella de Santa Tecla,
la popularment coneguda com Capella dels Marbers.
En aquests moments es produeix l'entrada,
és aquesta música que sona, marca l'entrada,
on el senyor arquebisbe procedirà a recollir el braç de Santa Tecla,
que es conserva en aquesta capella anomenada dels Marbers,
i traslladar-lo a peu d'altar major.
Sonen les músiques que és cant,
que és el propi del dia,
amb música de mossèn Miquel Barberà
i orquestació de Joan Juncà.
Les il·lustracions musicals d'aquest ofici de Santa Tecla
durarà a terme el cor de la catedral,
és a dir, el cor dels amics de la catedral,
i l'orquestra dels amics de la catedral.
Als cants del poble els dirigirà el senyor Jordi Guàrdia,
que és el que està cantant en aquests moments.
El senyor va ser el seu protector i el seu ajut.
Ara surt en creu alçada
tota la comitiva que acompanyarà amb el senyor arquebisbe
i els capitulars fins a l'altar major,
on el senyor arquebisbe depositarà
l'aprovada relíquia de Santa Tecla a peu d'altar.
Recordem que aquesta relíquia
procedeix d'Armènia,
precisament el primer estat
que oficialment va abraçar el cristianisme.
Ara fa 1.700 anys
és de les que existeixin avui dia
la nació més antiga d'Europa i del món
que és oficialment cristiana.
Cal recordar també que aquest país està al ull de la notícia
perquè d'aquí uns dies, el dimarts concretament,
el Sant Pare hi retarà una visita.
La primera visita que un papa farà a aquest país cristià.
veiem des d'aquí com el senyor arquebisbe
portant la relíquia de Santa Tecla,
el Sant Bràs,
s'adreça cap a l'altar major.
En aquests moments arriba ja cap al presbiteri
la creu alçada.
A la que segueix són les autoritats.
Veiem com l'alcalde de la ciutat
ocupa el seu lloc
a la primera filera de la nau central.
A l'altre costat veiem el president de la Diputació,
el comandant de Marina,
el governador militar de Tarragona,
és a dir, el delegat del Ministeri de Defensa.
I ara veiem com arriba també en aquests moments
per ocupar també el seu lloc
sota del púlpit de la trona
de la, com ens deia, de la pístola,
la bandera de la ciutat.
Recordem que aquesta transmissió
és una gentilesa de Tarragona Ràdio
envers els amables oïdors d'aquesta emissora,
amb la col·laboració de la delegació diocesana
de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Ara arriba al presbiteri també
el diaca que porta l'Evangeliari,
seguit per els preveres
que concelebraran aquesta solemne Eucaristia.
I ara precisament també
arriba el senyor Arcabisbe
que va acompanyat per mossèn Gallissà
i mossèn Joan Aragonès
de Gà del Capítol de la Catedral.
Ara tots fan la salutació al altar.
El senyor Arcabisbe porta la relíquia
del braç de Santa Tecla.
Passa tot just ara davant nostre.
Darrere seu va un diaca que porta el vacu.
Ara el senyor Arcabisbe
ha cedit el braç al mestre de cerimònies,
mossèn Esplugues,
que el deposita damunt de l'altar.
El senyor Arcabisbe
va anir a aquest altar
i l'altre mestre de cerimònies,
mossèn Jaume Roig,
el col·loca amb el sidial
en dos del qual estarà tota l'estona
a la vista i a la veneració del poble.
El senyor Arcabisbe en aquests moments
està procedint a incensar l'altar.
La catedral, amics uïdors,
està plena de gom a gom.
És, com deien,
una de les grans solenitats
de la que pot caldria aquest temple.
Nom del Pare i del Fill de l'Esperit Sant,
la pau sigui amb vosaltres.
Aplegats en goig,
germans i germanes,
per celebrar la festa de Santa Ticle,
verge i màrtir,
patrona de Tarragona.
Ho fem en goig en el nostre cor,
pot celebrem
el més peculiar de la festa,
el que ens arrela
en les nostres conviccions
i en la nostra història
i en la nostra identitat.
Posem-nos en pau en Déu
i amb els germans
a l'inici d'aquesta celebració
de l'amor de Déu
a nosaltres,
a la nostra ciutat,
a tots els terragonins,
a tots els de les comarques,
de l'Arcidiosa Cé i del món.
Després de l'assultació
del senyor archivisbe,
tindrà lloc a l'acte penitencial.
Vos que heu estat enviat
per confortar els cors
que han dits,
senyor,
tingueu
pietat.
Els fidels contesten
a la invocació del ministre
dient
senyor,
tingueu pietat.
de l'amor de Déu,
tingueu pietat.
Tindrà lloc a l'amor,
tingueu pietat.
de l'amor de Déu,
tingueu pietat.
Tindrà lloc a l'amor,
tingueu pietat.
tindrà lloc a l'amor,
tingueu pietat.
Tindrà lloc a l'amor,
tingueu pietat.
que,
tindrà lloc a l'amor,
tingueu pietat.
Fins demà!
Que Déu nipotent s'apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Amén.
Després de l'acte penitencial, s'entona el Guàrdia.
Això és propi de cada dimensió, fora de l'Advent i de la Quaresma,
i també és pràctic de totes les solenitats i les festes on es canta i es recita aquest himno.
El Glòria és obra de mossèn Miquel Barberà i l'interpreten l'escola Cantorum
i l'orquestra dels amics de la catedral recolzant el cant de l'assemblea.
Assemblea.
Assemblea.
Assemblea.
Assemblea.
.
Assemblea.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Amén.
ес quins sentim enfortits en la confessió de la nostra fe i arrelats en l'esperança
dels béns que ens prepareu per nostre Senyor Jesucrist el vostre fill, que viu reina
en vos en la unitat de l'esperit sant. Déu pels segles dels segles.
Amén.
Després d'aquesta aclamació comença la part anomenada litúrgia de la paraula.
Santa tecla d'una prova del seu amor cristià passant per molts sofriments.
La saviesa, la primera lectura que escoltarem, recorda que la fidelitat creix
quan un es posa ple de confiança en mans de Déu, estimant-lo i acceptant-ne la correcció.
I la carta als hebreus, la segona lectura, hi afegeix acceptar les persecucions, les lluites i els sofriments
i mantenir-se solidari amb els perseguits.
L'Evangeli, en canvi, centrat en les Déu verges que esperen acompanyar l'espòs,
ens recorda la consegració de tecla en la seva virginitat a Crist.
Signa d'aquesta esperança del seu retorn gloriós pel qual l'Església mira d'estar sempre disposada i a punt.
Lectura del llibre de la saviesa
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu i cap torment no les podrà tocar.
Els ulls dels insensats semblava que morissin.
La seva partensa era tinguda per un mal.
El seu traspàs, aparentment, era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
Els homes veien només les penes que sofrien
i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat.
Després de corregir-los en moderació,
Déu els donarà la felicitat immensa
perquè els ha posat a prova
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'hora al gresol
i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los,
se'ls seran com una flama,
com les húspires que incendien el rostoll.
Governaran nacions i dominaran pobles
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els que tenien posades en ell la confiança
comprendran la veritat
i els que l'han estimat fidelment
estaran amb ell
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia
i vindrà a visitar els seus elegits.
Paraula de Déu.
Després d'aquesta lectura del llibre de la saviesa
ve el moment del salm.
El salmista entonarà el cant
corresponent al salm 33
amb música de mossèn Miquel Barberà
i l'orquestració del mestre Joan Juncà.
Recordem, és el salm 33
propi d'aquesta diada a Santa Tecla.
Benaireu, Senyor, en tot moment
Tindré sempre els llavis
la seva lluança
La meva ànima es gloria en el Senyor
Se n'al·legraran els humils
quan ho sentin
El Senyor m'ha escoltat
Res no m'espanta
El Senyor m'ha escoltat
El Senyor m'ha escoltat
El Senyor m'ha escoltat
El Senyor m'ha escoltat
Todos a mi
Glorifiqueu al Senyor
Exaltsem plegats
Al Seu nom
He demanat
Al Senyor
que em lliguis
Ell m'ha escoltat
Res no m'espanta
El Senyor m'ha escoltat
Res no m'espanta
El Senyor
El Senyor
Al céu
Perzei
La mirada
Us omplirà
De llum
I no haureu
De baixa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara es procedirà a la segona lectura, la de la Carta dels Hebreus.
Lectura de la Carta dels Cristians Hebreus.
Germans, recordeu els vostres primers temps, quan, acabat de rebre la llum de la fe,
vau sostenir tantes lluites i sofriments.
Uns vau ser insultats i maltractats públicament.
D'altres, us vau fer solidaris dels que sofrien tot això.
Vau compartir les penes dels presos i, quan s'apoderàvem dels vostres béns, ho vèieu amb goig,
sabent que teníeu altres béns millors que duren per sempre.
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
Només sofrint amb constància, podreu complir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ha promès.
Paraula de Déu.
Després de la lectura de la Carta dels Hebreus, se procedirà a entonar l'Halleluia,
que en aquesta ocasió és de música d'Odiló Planes, monjo de Montserrat,
i orquestació del mestre Joan Juncà.
Sosté el cant de l'Assemblea, l'Escola Cantorum i l'Orquestra de la Catedral de Tarragona.
Aleluia
¡Aleluia!
Aleluia!
Fins demà!
Fins demà!
Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu, glòria al Senyor.
El dia que abans de la lectura procedeix a incensar el text de Sagrat.
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola.
Passarà amb el regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre les pors.
N'hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no s'emportaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents s'han proveït una ampolla.
Com que el novi trigava els vingués sol i totes s'adormiren.
Ja era mitja nit quan se sentia cridar.
Les poses aquí, sortiu a rebre.
Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres.
Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen.
Però les prudents els respongueren.
Potser no n'hi hauria prou per a totes.
Val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi eren arribar el novi
i les que estaven a punt entraran amb ella a la festa
i la porta quedà tancada.
finalment arribaren també les altres
i deien des de fora
Senyor, senyor, obriu-nos
però ell els respongué
us dic amb tota veritat que no us conec
Betlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora
Paraula del Senyor
Ara l'aldiaca ha agafat l'Evangeliari i mostrant-lo al poble
el transporta en alt cap al presbiteri, novament.
precedit dels toriferaris i acompanyat del mestre de cerimònies.
a porta amb el senyor arquebisba el qual el besa i el prelat es disposa a fer la seva homilia.
Escoltem el doctor Lluís Martínez Sistec,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
i primat.
Molt estimat Germà Ramon,
bisbe Ramon Germà en l'episcopat,
molt estimats
celebrants diarques,
ben volgut senyor conseller de Sanitat,
senyor alcalde, senyor regidors,
senyor president de la Diputació,
senyor president del Consell Comarcal,
autoritats civils i militars,
representants de les ciutats germanades,
representants de la Junta de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa,
molt estimats germans i germanes.
Celebrem en goig la festa de la nostra estimada patrona,
Santa Tecla Verge i Màrtir.
Ara ho fem amb la celebració religiosa
i concretament amb l'Eucaristia Dominical Enguany.
amb aquesta celebració
amb aquesta celebració
a les nostres arrels cristianes,
antiquíssimes,
que en tota certesa
arriben a la meitat del segle segon,
com església diocesana
constituïda i organitzada,
la més antiga d'Espanya.
i d'això n'estem contents i n'estem satisfets.
I ens esperona també a ser coherents
amb aquest do que Déu nostre Senyor ens ha donat.
I per això hem de procurar mantenir en aquestes festes patronals
i sempre la nostra identitat cristiana.
Celebrem la patrona Santa Tecla
a l'inici del nou segle XXI i del nou mil·lenni.
I ho fem fonamentalment per demanar al Senyor Déu,
creador de l'univers,
el que hem dit en oració col·lecta d'aquesta missa.
Feu que tots els que hi celebrem
la memòria del martiri de Santa Tecla
ens sentim enfortits en la confessió de la nostra fe
i arrelats en l'esperança dels béns que ens prepareu.
El testimoni de Santa Tecla, verge i màrtir,
ha de ser per a tots nosaltres, cristians,
un enfortiment per a la confessió de la nostra fe
en públic i en privat.
La fe cristiana no és només per al furi intern de cada cristià,
de cada persona.
Té una dimensió fraternal, eclesial,
externa, de presència comunitària i social
enmig del món, enmig de la societat.
Perquè el missatge de Jesús és una llavor
que s'ha de sembrar en les realitats temporals del nostre món,
en la política, en l'economia, en la cultura,
en les relacions interpersonals, en la família, etc.
Tecla donar testimoni de la seva fe.
Digué que era cristiana i que no podia adorar a déus falsos.
Avui és infreqüent, per no dir que no es dona gairebé mai,
en la nostra societat la referència explícita a Déu
en les actuacions públiques.
Com si Déu no existís o només existís d'amagat.
Com si tot ens ho hagués fet nosaltres.
Com si no hi ha una explicació de la nostra existència
i de l'existència meravellosa d'aquest univers.
I tot l'univers ha estat, com sabem, creat per ell.
I es manté gràcies a ell, a la seva providència.
Selevem benvolguts la Festa de Santa Tecla en un context concret.
Tots estem encara impressionats, espantats,
per l'horrible acte terrorista perpetrat a New York i a Washington.
Tots som solidaris de les víctimes, dels ferits, dels seus familiars
i de tots els nord-americans.
Perquè tota la humanitat, especialment a la llum de la fe cristiana,
forma una sola família, o hauria de formar una sola família.
Amb la mateixa rotunditat en què els bisbes hem condemnat el terrorisme d'Eta,
condemnem aquests atemptats terroristes esmentats.
Que constitueixen també una gravíssima ofensa a Déu.
Una violació dels drets fonamentals de la vida,
a la vida, a la seguretat i a la llibertat de les persones i dels pobles,
i degraden a qui els realitzen, projecten o encobreixen.
El terrorisme en qualsevol de les seves formes, llocs i expressions
no té mai justificació.
Només la conversió dels cors, el treball i el compromís per la justícia
i per la pau i la solidaritat entre els pobles
podrà conduir-nos a una nova civilització,
més justa, més fraterna, la civilització de l'amor.
Tal com ha demanat Joan Pau II,
cal no cedir a la temptació de l'odi i de la violència.
I amb el Papa demano a tots els responsables dels pobles
que no es deixin dominar per l'odi i per l'esperit de venjança,
que facin tot el possible per evitar que les armes de destrucció
sembrin nou odi i nova mort
i que s'esforcin per il·luminar l'obscuritat de les vicissituds humanes
amb obres de pau.
Hem d'evitar benvolguts presentar aquest conflicte i altres conflictes
com una confrontació o guerra de religions.
Hem de tenir molt present que s'està intensificant
una creixent relació entre les tres grans religions monoteïstes,
el cristianisme, el judaïsme i l'islam.
Recordem en Goig la trobada i pregària interreligiosa
promoguda pel Papa Joan Pau II a Assis fa uns anys
i com a conseqüència d'aquesta trobada interreligiosa
recentment a Catalunya per la comunitat de Sant Egiri.
No es tracta de religions,
sinó que aquells atemptats han estat obra de terroristes.
En el context de la festa de Santa Tecla
la nostra església metropolitana
va celebrar ahir un esdeveniment importantíssim.
Vaig ordenar tres nous sacerdots.
És motiu d'això de gràcies a Déu
i de satisfacció per a tota l'arsidiòcesi.
Necessitem sacerdots
perquè sense pastors l'església no podria viure
aquella obediència fonamental
que se situa al cor mateix de la seva existència
i de la seva missió a la història.
És a dir, l'obediència al manament de Jesús.
Aneu a convertir tots els pobles
i també feu això que és el meu memorial.
o sigui, el manament d'anunciar l'Evangeli
i de renovar cada dia el sacrifici del cos
i de la sang del Senyor
lliurats per la vida del món.
Mitjançant l'ordenació sagramental,
ho sabem, els sacerdotes configuren
Jesucrist com a cap i pastor de l'església.
És capacitat per a ser instrument viu de Cris sacerdot etern
i per a actuar en el nom i en la persona de Cris mateix.
El sacerdòci és indispensable per a l'església
i per a les parròquies, moviments i associacions eclesials.
Per això és un do que hem de demanar a Déu,
tots els cristians, i que li hem d'agrair moltíssim.
Els pares cristians han de considerar
que els fills són un do de Déu i del seu mútu amor
i han de pensar que tenir un fill sacerdot
és una benedicció especial de Déu per a la família.
Per això invito a tots els pares cristians
que demanin en la seva pregària al Senyor
que s'hi desitja que cridi a un fill seu per ser sacerdot.
El nostre concili provincial terraconense
ens diu el següent dirigit a tots nosaltres.
Atès que el ministeri ordenat és indispensable a l'església,
el concili demana que es proposi als joves
que es vegin aptes pels seus valors humans i espirituals
al servei a la comunitat en la condició de preveres.
Celebrem la festa de Santa Tecla en el context de la nostra societat secunalitzada
i que va perdent, a poc a poc, una miqueta almenys, el sentit del transcendent.
Per això és molt adient el que també hem demanat en l'oració col·lecta
que aquesta celebració de la màrtir tecla
ens arregli en l'esperança dels béns que el Senyor ens ha preparat en el cel.
La paraula de Déu que hem proclamat avui, que hem escoltat en fe,
ens parla, tota ella, de la vida després de la mort, de la vida eterna.
potser sabem que tenim altres béns millors,
que duren per sempre, que no s'acaben, que no es fan malbé
i que Jesús ens invita a mantenir les torxes enceses,
com aquelles verges de l'Evangeli, com la verge i màrtir Santa Tecla,
per evitar, per entrar, perdó, al banquet nupcial en la Jerusalem celestial.
Ho sabem que la cultura dominant a l'Europa occidental,
de caràcter racionalista i també un estil de vida pragmàtic i adonista,
va buidant progressivament les consciències d'una inspiració cristiana
i va estenent la persuasió que els valors ètics,
particularment cristians, són un fre per l'eficàcia i per el progrés.
La cultura actual s'inclina a no acceptar aquelles afirmacions
que vagin més enllà de la realitat experimental.
Tanmateix, l'home d'avui, com el de sempre,
només pot aconseguir la seva plenitud en el trobament amorós amb el Déu que és amor
i en l'acolliment de la seva voluntat salvadora.
Per això, quan la cultura moderna nega Déu
i oblida la transcendència, està tancant als homes i a les dones
l'únic camí que els pot perportar fins al seu últim i ple destí,
que és la vida eterna.
L'home modern descobreix en el fracàs de la violència,
en el furor dels conflictes, en la por apocalíptica nuclear, etc.
que la resposta a la tragèdia de l'existència humana no és pas d'ordre polític ni temporal,
sinó que és d'ordre espiritual i religiós.
Un món que ha crescut desmesuradament per l'avenç de les descobertes de la ciència i de la tècnica,
ens crida a retornar allò que és essencial,
és a dir, a la grandesa de l'home i de la dona,
tal com ells mateixos es descobreixen en la seva relació amb Déu i amb els germans.
Participen en aquesta Eucaristia representants de les ciutats germanades amb la nostra
i cristians que venen d'arreu.
Estamos contentos de vuestra participació en esta celebració del misteri pasqual.
Todos estamos invitados, somos invitados a treballar con AINCO
en la evangelització del nostre continent europeu.
J'ai el placer de saluer la representación de la ville d'Orléans
y también la representación de la ville d'Avignon.
Nuestra Eucaristia ha las razones chrétiennes très anciennes.
Sur nuestro continente europeu,
marqué más que nunca por una pluralidad cultural,
nos queremos, con el Evangelio,
nos engajar para la dignidad de la persona humana
como imagen de Dios,
y, en tantas iglesias, contribué a la reconciliación del pueblo y de la cultura.
y de la cultura.
Saludo a la representación del pueblo.
Creo que así.
Nosotros debemos trabajar juntos con el Espíritu
en la evangelización de nuestra iglesia
y también de la Europa, nuestra casa común.
como un house.
Como un house.
Vullo aunque saludar la ciudad del be,
en la bella Sardena.
Ciertamente no habíamos radici cristiana antiguísima
y debíamos trabajar juntos con la fuerza del Vangelo
en la evangelización del nuestro continente
que es nuestra casa común,
Señor,
Jesús,
Señor Caer,
¡Túnen gracias benvolguts!
Adiós por el don de la fe que nos ha concedido
y que nos dé respuesta a las últimas preguntas
que la gente y la hombre y la mujer
se hacen hoy.
Que la intercesión de la nuestra patrona Santa Tecla
ens conservi i augmenti la fe, l'esperança i la caritat.
La música de mossèn Miquel Barberà i l'orquestació de Joan Juncà sosté el cant de l'Assemblea,
amics i amigues oïdors de Terramona Ràdio,
l'escola Cantorum dels Amics de la Catedral i l'Orquestra dels Amics de la Catedral,
junt amb l'orga de la Catedral que toca el mestre Jordi Vergés.
L'Orient de la Catedral.
Encendrat no pas creat de la mateixa naturalesa del Pare,
Per ell tota cosa fóu crellada.
I per obra de l'Esperit Sant s'encarnava la Verge Maria
i a Svema.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel,
on seu a la dreta de pare.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel,
on seu a la dreta de pare.
Com deien ja les Escritures i se'n puja a la dreta de pare.
Com deien ja les Escritures i se'n puja a la dreta de pare.
i se'n puja al cel, on seu a la dreta de pare.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel.
Com deien ja les Escritures i se'n puja a la dreta de moça.
Com deien ja les Escritures i se'n puja al cel.
professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.


Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Bateu part la pregària del poble que commemora el martiri gloriós de Santa Tecla.
Per la seva intercessió beneiu la ciutat de Tarragona.
Talment que els seus fills obtinguin allò que necessiten i esperen de vos.
Per Cris Senyor Nostra.
Tot seguit començarà la litúrgia de l'Eucaristia.
L'ofertori és acompanyat per aquests sons que interpreta l'orquestra dels Amics de la Catedral.
En aquests moments els ministres estan portant i col·locant a l'altar les ofrenes.
L'ofertori és acompanyat.
Els amigues oïdors de Terrabana Ràdio pertanyen a la composició Santa Tecla, estrenada fa un parell d'anys aquí al Pla de la Seu.
En aquests moments ja comença pròpiment dita la liturgia de l'Eucaristia.
El senyor arcabisbe agafa la patena amb el pa i tenint una mica alçada a la seva altra està fent l'oració secreta.
L'ofertori és acompanyat.
En aquests moments s'està procedint a encensar l'ofrena.
S'ha vist bastant encensant la creu que presideix i que és tota.
recordem que avui els ornaments, com a tota solemnitat pròpia d'un màrtir, són de color vermell.
L'ofertori és acompanyat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Proclameu el misteri de l'ofe.
Anunciem la nostra noix.
Proclamem la nostra resurrecció.
Esclamem la nostra noix.
Després de l'aclamació de la fe,
es procedeix el memorial del misteri pasqual
i l'ofrena dels dons conseqüents.
De la seva admirable resurrecció i de la seva ascensió al cel,
mentre esperem el seu retorn,
us oferim en aquesta acció de gràcies
al serifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra església.
Reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat en vos.
Concediu-nos que els que rebem el cos i la sang del vostre fill,
plens del seu Espírit Sant,
siguem en Cris un sol cos i un sol Espírit.
Que ell passi de nosaltres una oferina eterna
a fi que obtinguem la vència amb els vostres escollits.
En primer lloc, a la Verge Maria, Mare de Déu,
amb els apòstres i els màrtirs,
amb Santa Tecla i amb tots els sants
que sempre ens ajuden amb la seva intercessió.
Us preguem, Senyor,
que aquest sacrifici de reconciliació
dugui a tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu la fe i en la caritat de vostra església
que encara paririn a la terra,
juntament amb el vostre servent, el Papa Joan Pau,
amb el nostre bisbe Lluís
i amb els altres bisbes, els preveres,
els diarques i tot el poble que us heu redimit.
Acolliu les súpliques d'aquesta família
que heu admès a la vostra presència
en el dia que Crist ha vençut la mort
i ens ha fet participar de la seva vida immortal.
Per la vostra pietat, Pare Clementíssim,
reuniu els nostres fills dispersos pel món.
Els nostres germans i punts
i tots els que han sortit d'aquesta mort
amb la vostra amistat,
enmateu-nos pel vostre reina.
Allà esperem de trobar-nos amb ells
i associar-nos per sempre
de la vostra glòria.
Per Crist, Senyor nostre,
pel qual us proxegiu el món
tots els que hem fet.
Parei amb ell i anèi,
vostè un pare unipotent
en la unitat de l'Espèria d'un sol.
rebeu tot honor i tota glòria
als segles dels segles.
amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Benvolguts,
quan celebrem l'Eucaristia
es fa present aquí
tota l'Església
una santa catòlica i apostòlica.
La celebració de l'Eucaristia
ens agermanen tots els homes
i dones en tota la humanitat.
Amb aquest esprit,
amb aquest desig,
amb aquesta pregària
que hi hagi una autèntica pau,
que es trobin camins de pau,
de diàleg,
de fraternitat i d'amor,
unim-nos a la pregària
que Jesús ens ha ensenyat.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Allibreu-nos, Senyor,
de tots els mals,
feu que hi hagi pau
als nostres dies
i per la vostra misericòrdia
guardeu-nos de pecat
i de qualsevol pertorbació
mentre esperem l'acompliment de la nostra esperança,
la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
Perquè són vostres per sempre el regne, el poder i la glòria.
Senyor nostre Jesucrist, que diguereu als apòstols,
us deixo la pau, us dono la meva pau.
No mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'església
i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vos vau demanar.
Vos que viviu arregneu pels segles dels segles.
Amén.
La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
Doneu-vos la pau.
I ara aquí s'acompleix els ritus de la pau.
El senyor arcabisbe dona la pau al doctor Ramon Torrella,
arcabisbe emèrit, a mossèn Joan Aragonès,
que és el canonge de la catedral,
i també a mossèn Ramon Gallissà,
el canonge més antic dels presents,
així també amb les diferents preveres.
mentre que el poble també dona aquest signe de la pau,
aquest senyal de pau i veritat que volem fer arribar fins a vostès,
amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
en aquesta diada de Santa Tecla.
i ara sona el cant de l'anyell de Déu,
que és una música sobre text litúrgic,
música, com dèiem, del monjo odiador Planes de Montserrat.
En aquest moment s'està procedint a la fracció del pa consagrat.
El senyor arcabisbe l'està partint sobre la patena.
Mireu l'anyell de Déu,
mireu el que lleva el pecat del món,
feliços els convidats a la seva taula.
El cant de Comunió el trobareu en el full de cants.
És el número 9.
Mentre es procedeix a la Comunió,
sonen les notes del Salm 99,
amb música de mossèn Miquel Berberà,
que interpreta Jordi Vergés a l'orga de la catedral.
Els celebrants estan proseguint a Comunió,
i aviat farà tot el poble.
Estem escoltant el Salm 99,
i això ens permetrà parlar una miqueta
de qui era Santa Tecla,
mentre el poble se disposa a regar la Comunió.
Santa Tecla, com vostès saben,
fou deixeble de Sant Pau.
La seva vida és descrita en el llibre apòcrif
Acte Pauli Tecla.
Segons aquestes actes,
Tecla n'esqueria a Iconi,
l'actual ciutat turca de Conya,
a l'Àsia menor,
i fou convertida per Pau de Tars,
a qui acompanyava com a auxiliar i evangelitzadora.
Va morir màrtir a Saleusia,
l'actual Silivka turca,
abans de l'any 65.
L'origen del seu culte a Tarragona
es fonamenta en la suposada evangelització de la ciutat
per Sant Pau.
La primera documentació relativa a la seva veneració
es remunta a la butlla
Interprimes Hispaniaro Murbes
de la restauració de la seu metropolitana
exterraconense expedida a Càpua
pel papa Urbà II
el primer de juliol de l'any 1091,
en la qual es concedeix a l'arcabisbe
de portar Pali en la festa de la Verge Santa Tecla.
L'any 1117,
el comte de Barcelona, Berenguer III,
va fer donació de la ciutat i del camp de Tarragona,
Santa Tecla,
i per ella a la seu de Tarragona,
qua in honor en Beata Virginis Tecle
o l'infundat a Fuit,
la qual va ser fundada en honor
de la beata Tecla Verge.
I quan aquesta deixà d'existir,
aquesta antiga seu
que es va construir
tot després de la dominació agarena,
Santa Tecla, com dèiem,
va ser la titular d'aquesta antiga seu,
i quan aquesta, com dèiem,
va deixar d'existir,
a mitjans del segle XIII,
doncs es va edificar
una capella en el seu nom.
És també la titular de la catedral actual
i la seva vida és esculpida
al frontal romànic de l'antic altar major
i també a la predela del rectaulo gòtic
del segle XIV,
que es troba aquí,
en el presidí,
que és el altar major.
El rei Jaume II
obtingué del rei Òsim d'Armènia
una reliqui insigne
que fóu rebuda solemnament
l'any 1321.
L'any 1755
es va construir a la catedral
una capella de marbre i jaspi
per guardar-hi la relíquia.
Fóu també la patrona de l'arxidiòcesi
fins que, a mitjans del segle XIX,
el seu patronatge fóu canviat
pel de la nativitat de Santa Maria.
Actualment, la Diada de Santa Tecla,
com vostès poden comprovar,
és celebrada per la catedral
i per la ciutat de Tarragona.
Curiosament, cal dir que
per por que Santa Tecla
no va ser patrona de Catalunya.
El papa Gregori XIII
va disposar l'any 1577
que tots els fidels
que, amb les condicions pertinents,
visitessin la catedral
el dia de Santa Tecla
guanyessin la indulgència plenària.
L'any 1583 es va disposar
per record capitular
que la festivitat de Santa Tecla
fos de la major solemnitat,
més que cap altre,
tret de la del Corpus Christi.
I, finalment, cal esmentar
que el 8 d'agost
va tenir lloc,
en mitjançant decret de pontifici,
que l'ofici propi de Santa Tecla
fos propi de la ciutat,
un esdeveniment que la ciutat
va celebrar amb grans manifestacions de joia.
I, com dèiem abans,
com a dada curiosa,
cal recordar
que en el concili provincial
convocat per l'arcabisbe
fra Joan Manuel d'Espinosa,
un andalús que va aconseguir
que Sant Jordi
fos proclamat protector de Catalunya
amb aquell mateix concili,
doncs es va proposar
a Santa Tecla
com la celestial patrona del Principat.
La cosa va anar d'un pèl,
però la moreneta va pesar més.
corria l'any de 1664.
Mentre tant,
el poble està
combregant.
Són fileres
inacabables
de fidels
que s'atancen
per a rebre
el cos
i la sang
de Crist.
Són nombrosos
els preveres
encapçalats
pel senyor
arcabisbe
que estan
repartint
la sagrada comunió.
Preveres
i diàques,
també.
Mentrestant,
fins a vostès
arribaran,
sense dubte,
els sons
de l'orga
de la catedral
que toca
meravellosament
el mestre
Jordi
Vergés,
organista
d'aquesta
seu metropolitana
i primada.
Recordem,
també,
aquesta tradició
de Santa Tecla
és molt antiga.
La veneració
de la Santa
a la nostra ciutat
és ja
d'una època
molt llunyada.
Sembla ser
que ja
des del segle
cinquè
estava
establert
aquesta
devoció.
Possiblement,
hi ha qui creu
que hi va haver
una primera relíquia,
millor dita,
segur que hi va haver
una primera relíquia,
que va vindre
portada
per uns
eclesiàstics
grecs.
Aquesta relíquia
es va perdre
dissortadament
durant la invasió
serreïna,
període
que la ciutat
va romandre
gairebé
deshabitada
durant molt
de temps.
Sigui com sigui,
la data
que va arribar
el primer braç
a Santa Tecla
és la
del 633.
Per altra banda,
l'esclat
de la
devoció
per Santa Tecla
es va produir
tot just
reconquerida
Tarragona
als àrabs.
Un esclat
que,
sens dubte,
seria el
ressegiment
d'una antiga
tradició.
El que
l'1 de juliol
de l'any
1091
el papa
va segon
atorgués
a l'arquivisbe
de Tarragona
i el dret
d'utilitzar
el pal
i durant
la festivitat
de Santa Tecla
remarca
la importància
que la mateixa
posseïa
tan sols
un any després
del començament
de la repoblació
efectiva
de la ciutat.
Per altra banda,
com hem dit abans,
en la carta
de donació
de la ciutat
a l'arquivisbe
de Sant Oleguer
per part del
comte
Berenguer III,
el Gran,
l'església
de Tarragona
figurava dedicada
a Santa Tecla.
De tots
les passades
sembla ser
que la consolidació
definitiva
de la devoció
i culte
de l'excelsa
brutomàrtir
va tenir lloc
el 13 d'octubre
de l'any 1198
al ser fundat
per l'arquivisbe
Ramon del Castell
Tarsol
al benefici
de Sant Pau
i Santa Tecla
a la capella
del seu palau.
Anys després,
el 10 d'octubre
de 1259,
el papa
Alexandre IV
declarava
la festivitat
de Santa Tecla
com la més
solemne.
Aquesta tarda,
amics oïdors,
a les 6 de la tarda
hi haurà
les vespres
solemnes
d'honor
de Santa Tecla
presidides
pel senyor
arquebisbe
i tot seguit
hi haurà
la processó
que, per cert,
la primera processó
de què se'n té notícia
va tenir lloc
el 1381
amb motiu
de l'arribada
de la relíquia
del Sant Bràs
tremés
a la nostra ciutat
com hem dit abans
pel rei
Òsim d'Armènia
a petició
del rei
Jaume II
el Just
el qual,
junt amb les cartes
de solicitud
va enviar
al monarca oriental
com obsequi
una cadira
sesellada d'or
pedes precioses
perles
4 cavalls
i 2.000 formatges
de Mallorca
a més a més
d'altres regals
amb el pas del temps
la processó
va arrelar
la nostra ciutat
recorrent
els nostres carrers
almenys
des de l'any
1369
i disposant-se
la seva celebració
pels claustres
de la catedral
en cas de pluja
cosa que
en guany
sembla ser
que no caldrà fer
perquè
el dia
és realment
radiant
després
de l'aiguat
i la tamborinada
d'ahir
s'ha fet
el silenci
aquí
a la catedral
de Tarragona
només trencat
per la música
que s'ha esgrana
l'orga
repara ja
el comiat
mentre
el poble
segueix
amb gran devoció
aquesta celebració
litúrgica
preguem
per aquest
segament
celestials
concediu-nos
senyor
gràcies
abundoses
en la festa
de Santa Tecla
verge
i màrtir
i feu cap
als sofriments
d'una mort
tan gloriosa
arribem a sofrir
amb fermesa
i arribem a l'alegria
de la victòria eterna
per crisi
senyor
nostre
amén
en nom de
el senyor
arcabist
emèrit
i meu
desitjo
una felicitació
desitgem
una felicitació
ben cordial
a totes les tecles
i a tots els tarragonins
i tarragonides
amb motiu
de la festa
patronal
disposeu-vos
a rebre
benedició
Déu
nostre
senyor
el senyor
sigui amb vosaltres
amb el vostre
esperit
senyor
arcabisbe
Lluís Martínez
Sistac
que l'arquivisme
metropolità
i primat
de Tarragona
es prepara
per donar
la solemne
benedicció
apostòlica
que Déu
el nostre
pare
que ens ha
reunit
per celebrar
la festa
de Santa
Tecla
patrona
de la nostra
ciutat
us beneixi
us protegeixi
i us confirmi
en la seva
pau
amén
que Cris
que ha manifestat
en Santa
Tecla
la força
renovadora
del misteri
pasqual
us faci
autèntics
testimonis
del seu
evangeli
amén
que l'esperit sant
que en Santa
Tecla
ens ha donat
un exemple
de solidaritat
fraterna
que us faci
capaços
de crear
una veritable
comunitat
de fe
i d'amor
amén
que us mereixi
Déu
tot poderós
pare
filles
paritson
amén
gervants
gervants
aneu-vos
en pau
donem
gràcies
a Déu
després
del comiat
del dià
que
s'inicia
la processó
en la qual
els celebrants
deixen
l'altar
un dià
que agafa
el braç
de Santa
Tecla
i el porta
per la veneració
dels
preveres
concelebrants
mentre
el poble
recolzat
per l'escola
cantora
d'un dels nus
de la catedral
i l'orquestra
de la catedral
dirigida
per mossèn
Miquel Olberà
amb el recolzament
també
de l'orga
que interpreta
el
mestre
Jordi
Bergers
canta
Els golls
de Santa
Tecla
una obra
d'autor
anònim
del segle XVIII
amb una transcripció
d'enric Prats
i una harmonització
d'orquestació
del mestre
Joan Junquart
que
porta el braç
de Santa
Tecla
i són les autoritats
les primeres
a venerar
que veiem
el conseller de sanitat
senyor Rius
segueix el
senyor
Mariner
i regidors
l'alcalde
la delegada
de defensa
i tot seguit
el poble
sonen
les notes
dels golls
de Santa
Tecla
que marquen
el final
d'aquesta
solemne
funció litúrgica
que els hem ofert
amics i amigues
oïdors
de Tarragona Ràdio
en directe
des de la
catedral
metropolitana
i primada
de Tarragona
ha estat
una transmissió
gentilesa
d'aquesta
emissora
junt
amb la
col·laboració
de la delegació
diossesana
de mitjans
de comunicació
social
de Tarragona
de l'arquebisbat
de Tarragona
recordem
amics i amigues
oïdors
que
aquesta tarda
a les 6
aquí a la catedral
i presidida
pel senyor
arquebisba
hi haurà
les solemnes
vespres
en honor
de Santa Tecla
i després
hi haurà
la solemne
processó
pels carrers
de la ciutat
que també
presidirà
el senyor
arquebisba
en aquesta
ocasió
el braç
de Santa Tecla
tornarà
a passejar
pels nostres
carrers
i serà
objecte
de la
veneració
dels tarragonins
i dels
foresters
que
en aquest dia
tan esplendent
no n'hi ha
de foresters
tots
som
tarragonins
tots som
rebots
de Santa Tecla
amics
i amigues
oïdors
tot desitjant-los
una feliç
diada
de Santa Tecla
ens acomiadem
des d'aquí
des de la catedral
com dèiem
ha estat
una transmissió
que els ha arribat
en directe
per gentilesa
de Tarragona Ràdio
amb la col·laboració
de la delegació
diocesana
de mitjans
de comunicació
social
de l'Arquivisbat
de Tarragona
ha tingut cura
de la unitat
mòbil
d'aquí
des de la catedral
Lluís Comas
i des dels estudis
centrals
tenia cura
d'aquesta
transmissió
la nostra companya
Sílvia García
ens ha estat parlant
Didac Bertran
i això
és tot
des d'aquí
la catedral
tornem la connexió
als estudis centrals
endavant
companys
molt bona festivitat
de Santa Tecla