El podríem batejar d'aquesta manera.
Tindrem el Pep Gómez, el Molucó,
que és membre de l'Associació de Músics de Tarragona.
Estava aquí puntual, ha marxat a fer una gestió,
ja el tenim aquí un altre cop.
Amb ell parlarem del Castell de Sons.
Malgrat tota la feina que té d'última detalls,
ens ha promès que estarà amb nosaltres al llarg de tot el programa.
Per què?
Perquè, tot i que s'ha parlat i força en aquests darrers dies,
volem deixar tota l'explicació d'aquest gran muntatge
que es farà aquest vespre pel final del programa,
perquè l'emoció vagi creixent,
perquè hi ha altres coses que volem saber al voltant dels músics
de la ciutat de Tarragona.
Volem saber, doncs, quines són les seves il·lusions,
com viuen, com s'organitzen, quines aspiracions tenen.
En fi, intentarem parlar allò que es diu sempre, no?
Aquell tòpid de què n'és de dura la vida del músic.
Ja veurem si és tan dura com la pinten o no.
Parlarem de l'Associació de Músics del Castell de Sons,
parlarem de la banda o Unió Musical de Tarragona,
parlarem amb persones que han iniciat experiències realment
interessants i productives dins del món de la música clàssica,
com és l'Orquestra Camerata XXI.
Com que no em vull deixar ningú,
la relació de tots els convidats l'anirem fent a mesura
que es vagin acostant a aquesta mena d'estudi de campanya
que hem muntat avui al matí de Tarragona Ràdio.
Ara jo li acosto un micròfon al Moluc.
Moluc, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Tenim un solet fantàstic.
Tu ja estàs suant.
Jo no sé què serà de tu aquest vespre, ja, quan acabi tot.
A veure, tots contents.
Una festa bonica.
Hi ha molts nervis o què, davant d'aquesta experiència,
que la reservem pel final?
Per una pinzelladeta sí que podem donar així a l'inici de la nostra conversa.
Jo diria que més que nervis el que hi ha és una curiositat,
molta curiositat, i la gent està força engrescada.
De fet, cada vegada, ja ho vam comentar,
ha funcionat com una mena de bola de neu, no?
Cada vegada més gent s'ha implicat,
i la gent està bastant engrescada, clar,
perquè quan més a prop està, doncs això és més inquietant.
Però jo crec que nervis no, la gent està força contenta.
Aquesta és una iniciativa de l'Associació de Músics,
una associació que es va crear encara no fa ni dos anys.
No, no, no.
Bueno, s'estava gestant feia temps, eh?
Sí, perquè, de fet, aquí jo crec que hi ha hagut bastants intents,
aquí a Tarragona.
Però jo no sé per què,
i si vols ja podem començar una miqueta a parlar dels orígens.
Concretament, l'associació que tenim ara,
va sortir allò de converses de bars i tot això,
que es parlava que a Tarragona,
doncs sembla que, allò que es diu, potser sembla un tòpic,
que els músics van a la seva,
que no hi ha un contacte entre nosaltres,
que no estem organitzats com a col·lectiu.
Això pot ser veritat o no,
però, bueno, la veritat és que no hi havia aquella entitat.
I, clar, hi havia gent, doncs,
que parlaven sempre d'aquest potencial com a col·lectiu
que estava perdut, no?
I que calia i era interessant d'organitzar-se.
I llavors va sortir una miqueta a partir d'això.
Què és el que va passar?
Abans hi havia hagut d'altres intents,
però potser el que passava era això,
que la gent no hem estat capaços d'organitzar-nos com a grup, no?
Quan es planteja, i perdona, maluc,
o crea una associació de músics amb majúscules,
potser el primer que cal fer
per poder aglutinar un màxim de persones possibles
és treure les etiquetes.
De clàssic, de rock, de pop...
Parlem de músics en general
i la intenció és que aglutina a tots,
la gent que estima, que es dedica a la música,
que vol fer música.
Molt bé, Jolanda,
has dit una cosa que nosaltres, de fet,
hem comentat moltes vegades.
perquè nosaltres, ara per ara,
aquí a Tarragona,
jo he comentat que no tenim associacions,
sí que en tenim d'organitzacions.
Jo a veure, puc dir unes quantes,
espero no deixar-me cap.
Ara tenim l'associació de compositors,
col·lectiu d'intèrprets de Tarragona,
està a l'AMCA de Reus amb 10 anys de vida
i que ha fet una tasca realment increïble
i molt bona.
Però, clar, nosaltres el que volíem plantejar
era una associació, diguem-ne,
més buida de contingut,
amb un contingut més general,
per tal de crear una entitat molt forta
i representativa davant les institucions
i davant les entitats.
I nosaltres, d'altra banda,
hem pensat que el fet que existeixi aquesta organització
o que una persona pertanyi a ella
no és clou que es pugui pertanyer
amb d'altres, diguem-ne, més especialitzades
o més petites,
que ara per qüestions estètiques
o per nivell professional,
el sindicat de músics també fa anys que va i va força bé.
I llavors la idea era crear una entitat bastant oberta
en el que afecta els gèneres o les tendències musicals,
els nivells professionals,
vull dir, fins i tot que acollís a aficionats.
I aquesta associació,
les línies que es marca són més aviat
en reivindicatives, de coordinació,
o vol, en general,
tocar tot allò que implica la tasca dels músics.
No es queda només en el terreny de la reivindicació,
tot i que és un aspecte que tampoc no deixeu de banda.
No, no, esclar.
Nosaltres, en principi,
quan van muntar l'associació,
el que van fer va ser convocar dos o tres assemblees
a la facultat
i ell es va plantejar una miqueta el que havíem pensat.
Va funcionar molt bé perquè la gent va pensar,
bueno, de fet no tenim res a perdre, no?,
pel fet d'organitzar-nos.
Sempre, clar, aquell escepticisme,
aquella reserva que tenim el Tarragoni en molts casos,
doncs en aquell cas no va funcionar,
però la gent va dir, bueno,
doncs tirem endavant a veure què passa.
I això t'ho dir justament perquè...
Estàvem amb el tema de reivindicació.
organitzar coses...
Perquè, de fet, nosaltres, en principi,
vam dir que neixíem com ara un contenidor buit,
com un nom.
Volíem crear un nom,
un ENS de tipus legal
i sense un contingut marcat.
Això per què?
Per dos motius.
Primer, perquè volem que es pugui fer feina
en tots els àmbits,
des d'aspecte reivindicatiu, com dius,
aspectes legals,
de tipus administratiu,
aspectes d'assessorament d'informació,
aspectes artístics,
aspectes socials,
vull dir tot el que és la cosa de vertebració social,
que es diu ara,
i també, d'altra banda,
perquè, en principi,
ni l'associació, ni abans, ni ara,
pertany a cap camerilla o a cap grup.
Això és el més interessant de tot.
Clar, el que volem realment oferir,
no partim, diguem-ne,
d'un ideari
o d'un manifest d'intencions,
sinó, simplement,
el que hem volgut fer
és crear aquest contenidor legal
perquè la gent realment
l'ompli de contingut.
De qui és l'associació, llavors?
No de cap grup de pressió
ni camerilla concreta,
sinó d'aquell que vingui i treballi.
Això sí que és simple.
I, tot i que és molt recent,
ha aconseguit cridar l'atenció
dels músics de Tarragona.
Si vols, no cal entrar en tema de números
perquè comptar el nombre de persones
es pot parlar,
però d'entrada l'interès el va captar.
Si vols, entrem també en xifres.
Sí, vull dir,
de fet,
jo penso que ja d'entrada
per els actes que s'han generat,
que tampoc és que podem dir,
podem penjar moltes medalles,
però hem fet quatre o cinc coses
i crec que han estat força interessants.
jo crec que ja l'entitat ja es coneix, no?
Després, la captació de socis.
Bé, això ja sabem que la gent
potser li fa una mica de mandra,
encara que inscriure's val mil pessetes,
única quota,
vull dir que no és allò que hagués de pagar cada mes i tal.
És un club baratet, eh?
És un club baratet.
És que com a associació,
i després només tens drets,
o si més no,
arreu la informació i tal,
i ara tenim uns 150 associats.
que no és molt,
el que ens interessa realment
és captar gent,
primer de tots els àmbits,
com hem dit,
i després de totes,
quan més gent millor,
per ser més representatius,
està clar.
Perquè, de fet,
perdona,
ja t'he comentat que,
que clar,
no volem que sigui de ningú,
volem realment aprofitar el potencial
que com a col·lectiu social tenim,
que som un munt de músics,
i realment, mira,
per manca d'organització
o d'haver articulat un mecanisme
o un àmbit,
no està desaprofitat.
Nosaltres al llarg del programa
no direm que les persones
que ens hi aniran acompanyant
no representen a ningú ni res,
sí que representen
perquè estan integrats
en entitats,
en grups,
però el que sí que és veritat
és que hem volgut també oferir
un mosaic dels diferents músics
que pot haver-hi a la ciutat de Tarragona,
des de clàssics,
pop,
fins i tot tindrem unes rumbes
al final del programa,
rumbes de la part alta,
no volia avançar,
però ja ho diem,
perquè això que diuen
que els músics són així molt bohemis,
això ja són tòpics,
no, maluco?
Avui els músics,
que us agraden molt els bars,
tu mateix ho has dit,
l'associació va néixer
de converses de bar,
no, home,
no ho hem de dir la paraula,
a tots ens agraden,
a tots ens agraden,
però això que s'humira
d'aquella manera,
això sortosament
ja està més que superat, no?
Allò de la bohèmia,
jo suposo que hi ha de tot,
és que realment
és un col·lectiu molt variat
i te trobes gent més...
D'aquí la riquesa, no?
Clar,
ja en l'aspecte de gèneres
però de personalitat,
vull dir,
realment som una mostra
del que és la població general,
i llavors hi ha gent més tibada,
hi ha gent més,
diguem-ne,
més de carrer,
hi ha de tot,
com ara a la societat,
hi ha gent més civilitzada
i fins i tot a l'associació
això veiem també,
com ara una mostra de la mostra,
podríem dir, no?
Hi ha gent amb més talent,
hi ha gent amb menys,
hi ha gent amb molt bon cor,
bé,
com ara a la societat en general.
El que sí que és cert
és que els músics
mostren molt bona voluntat
fins al punt
que vostès veuran
que al llarg del nostre programa
hi ha hagut un grapat de persones
que els hem convidat
a que interpretessin alguna peça
i han acceptat.
Al Parany també li han posat
el Moluco,
que ha portat el seu saxo,
té un company que ha entrat
al Candil,
que és on estem nosaltres ubicats,
aquí a la terraceta del bar
al Candil,
que ja els agraïm moltíssim
que ens hagin acollit avui
per fer aquest programa.
I et sembla, Moluco,
que donem pas a la publicitat
perquè us doni temps
a muntar els saxos
i fem una primera peça en directe.
Molt bé, gràcies.
Doncs vinga,
la Sílvia ens tira
la publicitat des de l'estudi,
preparem els saxos
i comencem
amb alguna altra actuació en directe
des d'aquí,
des de la plaça de la Font,
des del matí de Tarragona Ràdio.
El 102.6,
al matí de Tarragona Ràdio.
Que sí, que no,
que nunca te deciden.
Decideixa,
t'estem esperant a Tot Gran.
Tot Gran,
amb l'aire fresc
d'una nova temporada.
Vine,
descobreix els nostres preus
i segur que renoves
el teu armari
per aquest estiu.
Tot Gran,
la teva moda d'estiu
i en talles grans.
Tot Gran,
al carrer Cristòfor Clom
número 25 de Tarragona
i avall
al carrer Avenir
número 14.
Refrescat
amb Tot Gran.
Tot Gran,
aquest estiu
només per tu.
Consells d'alimentació natural.
L'avellana
és un fruit especialment nutritiu.
Té un 13%
de substàncies proteiques.
És rica
en lípids
i en vitamines
B1,
B2,
C i vitamina A.
Coneixes els beneficis
de l'alimentació sana?
El restaurant Mandioca Tapioca
et proposa comprovar-ho.
Al restaurant Mandioca Tapioca
hi trobaràs la millor cuina natural,
feta amb productes seleccionats
de primera qualitat,
frescos i de temporada.
Cuina de mercat,
menú del dia
de dilluns a divendres
i menjar la carta
als caps de setmana.
Restaurant Mandioca Tapioca,
nova direcció,
carrer Marceria 34,
plaça del Fòrum,
telèfon 977 23 94 21.
Restaurant Mandioca Tapioca,
el vegetarià de Tarragona.
Las entradas a golpal.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Gol!
Aquest diumenge
farem història.
Nàstic, nàstic,
crida la visió.
Diumenge, a partir de les 5 de la tarda,
programació especial a Tarragona Ràdio
amb tota l'emoció
de l'últim partit de la temporada.
Més de 5 hores de ràdio en directe
des del nou estadi
amb la cobertura informativa
més àmplia del partit
Nàstic Samora.
Cida la visió.
Abans del partit,
un espai especial
amb jugadors i directius
de la història del club,
les opinions de la llotja,
el vestidor i la graderia
i el joc de la porra.
I després, si pugem,
la gran festa
al nou estadi
i a la plaça de la Font.
Tot en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i a partir de les 5 de la tarda
amb el Nàstic
aquest diumenge
cap a Segona.
GOOOOOOOL
i a Segona Divisió
El matí de Tarragona Ràdio
i aquí seguim en directe
des de la terrassa
del Bar El Candil
a la plaça de la Font,
Dia Internacional de la Música.
Passen 6 minuts
d'un quart de 12 del migdia.
Els nostres saxofonistes
estan preparant
per oferir-nos
ja, doncs,
una primera peça
que podrem escoltar.
I és el que dèiem,
els músics són generosos,
en Déu-n'hi-do
i això s'anirà demostrant
a mesura que avanci el programa.
És un dia elaborable.
Tothom està, doncs,
molt enfeinat
muntant la seva celebració particular
de les diferents entitats
i, malgrat tot,
doncs, han tingut la gentilesa
i l'amabilitat
d'acostar-se
fins a aquest estudi
que hem improvisat avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Ens acompanya el Jordi Massip,
el president de la banda
Unió Musical de Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Parlarem d'aquí una estoneta.
Volem saludar la Teresa Valls,
bon dia, de l'estudi de música.
Ara, ni Déu-n'hi-do, eh?
S'ha de tenir coratge
per plantar-se aquí davant
de la plaça de la Font
i, si no m'equivoco,
d'aquí una estona
cantar-nos una peça
d'aquelles maques.
A mi, personalment,
m'agrada moltíssim
que és allò de les coses del Queret.
És l'Àfrica Cruz
i el Joan Rodríguez.
Bon dia, Àfrica, Joan.
Hola.
Molt valents, eh?
I moltes gràcies, de veritat.
Us ho agraeixo ja d'en Tuvi.
Els he volgut presentar
perquè ja són aquí entre nosaltres,
però els devíem
una interpretació de saxo.
Si em permeteu,
agafo l'inalàmbric
i me'n vaig cap als músics,
que els tenim aquí al costat
perquè han hagut de muntar
la partitura una mica de faristol
i vaig cap allà.
Aviam si el micròfon inalàmbric
se sent bé.
Doncs jo crec...
No sé si el so és...
Tot ho veu que es desitgeria.
Aviam si ho agraeixo
una mica millor.
Mirem, aviam si no...
Ja poden...
Ara?
Amb aquest micròfon
acostarem una miqueta el cable.
Així, perfectament, arribem.
Una mica més.
Bé, aquí el Moluco
ens presentarà el seu company.
Vull que faci els honors.
Quan hem començat el programa
i ens farà una mica
de mesta de cerimònies
ja que s'estarà dues hores
aquí amb nosaltres.
Moluco, presenta'ns
al teu company
amb el qual fareu
una peça, un duet de saxos.
Vam fer un telèc.
Vam ser que ens aplaci.
és la formació clàssica
de conservatòria.
Està formant en un supergrup
també de jans.
I...
Aviam.
Crec que tenim algun problema
amb els honors
si hem pogut escoltar perfectament
el Moluco.
Sí, Lluís?
Ja ho tenim arreglat, això?
Sí?
Doncs vinga, escolta.
Jo crec que ja
podrem sentir-ho perfectament.
Tocarem tres petites peces
si no està malament.
Molt bé.
Que curiosament
al saxofonista
s'agrada molt tocar música barroca
encara que no hi ha música original
del barroc escrit
per saxos
perquè llavors
no assistia al saxo.
Tocarem tres petits moviments
sisplau.
Sisplau, pot apartar-se una miqueta?
Sí, sí, no, no.
Gràcies.
Perdó, m'he acudit la física.
És un turista que s'acostava
i teníem una mica de problema
amb els micròfons.
No, res, molt amable.
Un de ràpid,
un de lent
i un altre de ràpid.
Dos coses de pàrcel
i el moviment
intermig de Corelli.
Doncs vinga.
Sí, jo prefiro, sí.
Vale, vale.
Estan canviant la partitura
per passar aquesta segona peça
que ja ens anunciaven.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Què més es pot demanar
per començar l'estiu, eh?
Aquí a la plaça de la Font,
el Solet, dos saxofonistes.
Això és una meravella, sí o no?
Vinga, doncs la tercera interpretació.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Escolteu, les temperatures i el sol,
això afecta quan estàs bufant i bufant i bufant?
I sobretot ficar-se de sobte també.
Jo crec que sí, és que no us hem deixat fer
ni tan sols per escalfament.
No hi ha dret, eh?
Som molt cruels.
Jo, mira, ara mentre sentia tocar el Moluco
i l'Àngel pensava una cosa,
Jordi, jo no sé què passa
quan un músic agafa un instrument
i comença a tocar.
Es pot oblidar del públic,
de la gent que l'envolta?
Home, crec que la música és per això, no?
No només és per a transmetre
i que el públic s'emocioni
o causi algun tipus de canvi a la persona,
vull dir que provoqui alguna reacció a la persona,
no només al públic,
sinó que crec que també el músic
també ha de notar aquest canvi, no?
El que passa és que el músic també
ha de procurar potser
no arribar-se a emocionar del tot
per no perdre, doncs...
La part més tècnica, com si diguéssim.
Exacte, la concentració i tot això, no?
Però jo crec que també dins del músic
també ha de provocar un canvi
i te pot transportar a altres llocs, no?
I oblidar-te, doncs, del que tens davant o...
Jo et confesso una cosa.
A mi la música em torna boja,
m'agrada moltíssim,
però no sé tocar cap instrument
ni tinc cap noció acadèmica de música.
I em feu una gran enveja
quan us veig tocar,
perquè penso que és una manera
de disfrutar realment important.
Es disfruta molt, no?
Sí, fent música es disfruta molt
perquè el que comporta fer música
és transmetre allò que tu tens a dins, no?
És els sentiments, el que vols expressar
i es pot transmetre per molts mitjans, no?
Vull dir, per molts estils.
Cadascú, doncs, ho transmet a través d'allò que sent, no?
Doncs hi ha gent que ho ha de transmetre
a través de la música clàssica
perquè és el que li agrada,
el que porta a dins
i el que sap potser interpretar millor.
Hi ha altra gent que ho ha de transmetre
a través d'altres estils, no?
Vull dir, això és independent.
I en cadascú ho ha d'intentar fer
a través d'allò que realment li agrada
i a través d'allò que realment és vàlid, no?
El Jordi l'hem presentat ara fa un moment
abans de l'actuació del duet de saxos.
És el president de la banda Unió Musical de Tarragona.
Dins del que és la banda
hi ha músics que no només es dediquen a la banda, no?
Que també estan en altres formacions
i toquen altres estils de música.
Sí, crec que és el que és interessant, no?
A vegades el músic tampoc s'ha de centrar plenament
en un únic estil
perquè se li pot donar bé altres estils
i fins i tot introduir-se molt en aquell estil
i per què no?
Vull dir, es pot tocar des d'un àmbit més clàssic
fins a un àmbit més modern,
música jazz, música tradicional,
és igual els estils, no?
El que és interessant és que l'estil que tu facis
el coneguis i el treballis, no?
Perquè a vegades el difícil és introduir-se
en un estil que no el coneixes
i és quan realment la cosa no pot funcionar, no?
En canvi, si tu aquell estil
el treballes i t'hi dediques,
busques gent que t'ensenyi
com es fa això, per què no?
I la música, aviam,
se'n pot gaudir sent professional, sent amateur,
la distància és molt llarga?
O només en molts casos,
o en alguns casos,
diferencia només el fet de guanyar-te la vida o no amb la música?
A veure, jo crec que hi ha diferents àmbits, no?
A veure, el músic amateur crec que la finalitat
són diferents que el músic professional, no?
El músic professional ha de viure d'allò, no?
I moltes vegades fas coses que a lo millor
en aquell moment no faries, no?
Però clar, si tu ets professional,
ho has de fer, no?
A lo millor en aquell moment no et ve de gust
fer aquella actuació, o actuar aquí, o actuar allà,
o qualsevol d'aquestes coses, no?
Però clar, el ser professional t'has d'entregar plenament, no?
Canvi el músic amateur, jo crec que potser pot disfrutar la música
d'una forma més forta, no?
Perquè com que realment és allò el que li agrada
i ho fa perquè li agrada veritablement,
crec que això és una gran satisfacció, no?
Que al músic professional hi ha moments
que es gaudeix molt de la música
i hi ha moments que a lo millor no es gaudeix tant
perquè és l'obligació, no?
S'ha de fer això per guanyar uns diners, no?
Per menjar.
Un dels objectius del nostre programa no és parlar d'entitats
perquè d'entrada hauria estat impossible
convidar totes les entitats que es dediquen,
sinó parlar dels músics, del que pensen, del que senten.
Tu, Jordi, on t'ubicaries en el panorama de la música
a nivell personal?
A veure, jo...
On ets tu?
Jo...
Ara m'estic començant a dedicar professionalment
perquè he acabat la carrera al Conservatori de Barcelona
i és un món molt difícil.
Molt difícil.
Ahir, i perdona, ens acompanyava l'estudi el Cecilio Tieles
que dèiem que ahir va actuar al Liceu
amb aquest homenatge que li van fer a l'Anna Ritchie
va passar pels nostres micròfons
i deia, és que l'aprenentatge de la música
és tan sumament lent
s'hi han desmarxat tantes hores, tants anys
A més no s'acaba mai
No s'acaba mai, exacte
Jo crec que és un aprenentatge que no s'acaba mai
vull dir, jo crec que ara que tinc la carrera
és quan ara realment començo a estudiar
i començo a veure moltes coses
que durant l'aprenentatge del Conservatori
no t'ensenyen
i la vida quotidiana i els moments
és quan t'ensenyen més
i quan pots començar ja
quan tens ja una base més o menys tècnica
és quan ja realment comences a agafar
un aprenentatge de veritat
i quan te comences a espavilar
i quan n'has de començar a buscar
gent professional que t'ajudi molt
i tot això
és una cosa molt difícil
és una carrera molt difícil
Un jove músic quan acaba la carrera de música
aviam, a quines perspectives té?
integrar-se a una bona orquestra, suposo
que és un dels objectius fonamentals
A veure, jo crec que la finalitat
de gairebé tota la gent que es forma al Conservatori
més amb una vessant més clàssica
que passa que ara amb l'ALOXE canvia una miqueta més
amb l'Escola Superior de Música de Catalunya
Es limita molt tot, no?
El que passa és que hi ha diferents vessants
és a dir, ara amb el pla 66 que hi havia del Conservatori
el pla antic
tothom sortia d'una mateixa manera format
en canvi ara amb l'ALOXE
tu pots escollir quin tipus de línia agafes
al teu superior
pots escollir una línia per ser solista d'orquestra
una altra línia pot ser per ser concertista
altres línies música antiga
música moderna
és a dir, ja pots agafar una mica el que a tu t'interessa
que això és molt interessant
perquè, clar, no tothom és igual
no tothom ha de seguir els mateixos pretons d'estudi
per aquest motiu és molt interessant
que cadascú triï el que allò li interessa
i el que allò creu que està capacitat per fer
perquè a mi a tothom no està capacitat per ser concertista
ni molt menys concertista
el que passa és que hi ha gent que està molt capacitada
i pot arribar a ser
i cadascú jo crec que ha de triar el que realment li interessa
per aquest motiu
el que ara la persona que acaba
és una persona que es vulgui dedicar a la clàssica
exacte
a veure, la sortida més immediata i més ràpida
que és el que fa quasi tothom és classes
perquè és el que potser et permet ara guanyar uns diners
el que passa és que la finalitat jo crec
de la majoria de gent que acaba la carrera
és formar part d'una orquestra
el que passa és que clar, per formar part d'una orquestra
és molt difícil perquè tampoc aquí a Espanya
no hi ha moltes orquestres
i després hi ha molta competitivitat
perquè quan es convoquen unes places
ve gent de tot el món
és normal, no?
és el mateix que fan joves músics d'aquí
que també volten per tot Europa, no?
clar, és que és molt important conèixer molta gent
i moure't molt, no?
ja t'ho dic, quan s'obre una plaça
es presenta gent, surt gent de tot arreu
i clar, és molt difícil accedir a això
per això es necessita tanta preparació
i tants anys d'estudi
i presentar-te a molts llocs, no?
perquè és molt difícil que el primer lloc que et presentis
t'agafin, no?
vull dir, te vas presentant
i segurament algun dia aconseguiràs aquella plaça, no?
anys d'estudi, preparació
a més a més és veritat que les persones
neixen amb unes qualitats específiques
per algun tipus de manifestació artística
a veure, no ho sé
això és l'eter debat, no?
que si la música es fa
tot i que, aviam
l'aprenentatge l'has de fer
i la tècnica l'has de conèixer
a partir d'aquí
a veure, jo crec que ajuda molt
la persona que té unes qualitats
per la música, no?
el que passa que a vegades
el risc que hi ha amb això
és que la gent que té qualitats
com que ja té aquestes qualitats
ja no estudia tant
o diu, bueno, això ja està
i clar, és quan aquest músic cau, no?
en canvi, si aquesta persona
que té qualitats
la estudia molt
i les perfecciona
pot arribar molt lluny, no?
en canvi, la persona
encara millor no té tantes qualitats
però també s'hi dedica molt
i estudia molt
també pot arribar
vull dir, a veure
jo crec que no només
són les qualitats
sinó
no només és la genètica
sinó també, doncs
l'ambient, no?
que modifica la persona
és la terra una mica de bat
que sempre es diu el músic
es neix o es fa, no?
Parlem de la banda
ja que ets aquí, eh?
Sí, molt bé
em va obrir el termini d'inscripció
a l'escola de la banda
sí, vam
no sé com va el tema
de les inscripcions
bé, bé, Déu-n'hi-do
sí, sí, sí
tindreu força canalla
l'any que ve?
jo crec que sí
jo crec que sí
és molt interessant
i escolta, recordo
que l'última vegada
que vam parlar amb tu
va ser als estudis de la ràdio
sí
havíeu de tenir una reunió
amb l'Ajuntament
pel tema de la Quinta de Sant Rafael
encara no està clarit el tema
encara no està clarit
no, perquè ara
els tècnics ho estan estudiant
i clar
s'ha de fer bé
i és un projecte molt complicat
i ara de moment
està en mans dels tècnics
no sabem
de moment continueu
el Jaume I
sí, de moment estem allí
i escolta una cosa Jordi
com celebreu la banda
el dia de la música
si ho celebreu d'alguna manera?
a veure, nosaltres
les bandes
en general
no se celebra tant
el dia internacional
de la música
sinó que se celebra
més el dia Santa Cecília
que això és el novembre
és ja una mica
l'acostum de les bandes
celebrar-ho més
per Santa Cecília
es fan una sèrie d'actes
es fa el concert
de Santa Cecília
i el dia internacional
de la música
no se celebra tant
sembla que sigui una cosa
més de músics individuals
sí, no ho sé
no és aquesta tradició
a mesura que van passant els anys
a lo millor sí
però com que hi ha
els esforços
que s'hi fiquen molt
cap al dia internacional
de la música
més nosaltres
aquest mes
hi ha molta feina
perquè
mira, vam tindre
fa dues setmanes
el concert de Sant Joan
ai, perdona
el concert de Sant Joan
el concert de Primavera
el Metropol
i el concert de Sant Joan
entre cometes
per cert
què passarà amb el concert de Sant Joan?
perquè el play-off del Nàstic
ho està movent tot
que estem aquí en directe
vinga
aprofito per dir-ho
a veure, el concert de Sant Joan
si el Nàstic puja
que és quasi
molt probable
que el Nàstic pugi
el concert de Sant Joan
no se celebrarà
perquè
des de l'Ajuntament
ens en demanen
volen
molt de suport municipal
cap al Nàstic
i ens han demanat
que la nostra actuació
en comptes de fer-se
la plaça Verdaguer
passi a fer-se aquí
a la plaça La Font
però no en forma de concert
evidentment
sinó per animar tota la festa
exacte
per animar una mica la festa
si el Nàstic no puja
ara et mira tothom malament
que no és el que s'ha de desitjar
al contrari
però hi ha una possibilitat
evidentment
hi ha una possibilitat
clar
el concert se celebrarà
és a dir
els esforços
estan tots preparats
ja perquè
si no puja
el concert se celebri
si puja
doncs
la festa passarà aquí
per tant
com diu
la gent del món del futbol
fins l'últim minut
fins l'últim minut
no sabem res
si es farà a la plaça Verdaguer
o a la plaça de la Font
tindrem un contacte
dins del partit
que ens anirà informant
però aviam Jordi
que tocareu és segur
ja sigui en un escenari
o en un altre
exacte
que es toca és segur
o en un programa
o en un altre
exacte
però diumenge
haureu de tocar
exacte
si tant una cosa com l'altra
esperem que toqueu aquí
a la plaça de la Font
esperem
esperem
serà un bon símptoma
esperem
Jordi Massí
president de la banda
Unió Musical de Tarragona
com sempre molt amable
per acceptar la nostra invitació
no vosaltres
per convidar-nos
quan us proposem
de venir a acompanyar-nos
i tot i que vosaltres
celebreu més el dia
de Santa Cecília
doncs que celebreu
molt i molt bé
aquest dia internacional
de la música
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
i nosaltres
si no tens pressa
queda't
perquè ara
tindrem una mica
de música en directe
espereu
jo tinc un lio de cables
perquè sabeu què passa
que amb allò que esmentava
a mi no em canso de dir-ho
de l'amabilitat
dels músics
i els cantants
que avui han vingut
doncs fins i tot
tenim un teclat
la Teresa Valls
no sé què em diu
que no hi ha cap problema
o que tenim problemes
hi ha problemes
tenim problemes
amb el teclat
no Teresa
ho expliquem
això una mica
de publicitat
tot ho arregla
mentre intentem
doncs arreglar el tema
aviam
què ens passa Teresa
no sé
hi ha un problema
amb l'endoll
tenim una mica
de problema
amb l'endoll
és que els endolls
sempre porten problemes
vulguis que no
és el problema
de sempre
doncs bé
el que sí és cert
és que el José Alonso Davi
José Álvaro
ja l'he canviat el nom
ja l'he batejat
el José Álvaro
ha vingut carregat
amb un teclat
que Déu-n'hi-do
si deu pesar això
estan agafant mangueres
cables
endolls
de tota mena
perquè ell
serà la persona
que posarà
la banda sonora
a la música
a aquesta peça
que si tot va bé
i els endolls van bé
ens interpretaran
el Joan i l'Àfrica
en tot cas
la Sílvia
que sempre està
molt pendent de nosaltres
ens farà una petita pausa
des de l'estudi
i aviam si arreglem
la cosa de l'endoll
Teresa
i podem doncs
escoltar
anem a posar
una mica
allò d'expectació
ens cantareu
allò de les coses
del querer
no?
por supuesto
és aquesta finalment
aquesta peça
doncs vinga
anem escalfant motors
i després d'una pausa
tornem aquí
al bar El Candil
de la plaça de la Font
i escoltem aquestes coses
del querer
amb teclat inclòs
no es pensin que això
és poca cosa
fins ara mateix
el 102.6
al matí
de Tarragona Radio

A Tarragona tenim la fórmula 3x3.000.
Com? Sí, sí, per Santa Tecla, 3 concerts per 3.000 pessetes.
Escolta, 15 de setembre, Jarabe de Palo.
Senyores, ten lo puro, no hay futuro.
17 de setembre, Lacs en Bustó i Sopa de Cabra.
Llença't, que al final és l'únic que repartirà.
Sento que el cor ja no para de m'atregar.
19 de setembre, La Oreja de Van Gogh.
Dime dónde has ido, no me esperas en silencio.
Vine a veure'ls a la plaça de Toros de Tarragona
per només 3.000 pessetes als 3 concerts
si compres el teu abonament abans del 2 de setembre.
Compra el teu abonament o entrada a les taquilles del Teatre Metropol,
al Servicaixa de la Caixa, per telèfon al 902 33 22 11
o per internet a www.serviticket.com.
Menú musical de Tarragona.
Tu perdràs?
Organitza l'Ajuntament de Tarragona.
Recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Per un bon servei de cafeteria amb la Batja Distributiona Automàtica,
tot és comoditat.
La Batja Distributiona Automàtica i la seva màquina Expresso Point,
ideal per a petites empreses i professionals.
per a degustar la qualitat del millor cafè italià.
I també cappuccino, tés, infusions, xocolates.
La Batja Distributiona Automàtica, telèfon 902 47 77 80.
Recordi, 902 47 77 80.
La Batja Distributiona Automàtica, el millor aroma.
Si vols contactar amb Tarragona Ràdio a qualsevol hora
i per qualsevol programa, utilitza l'adreça de correu electrònic.
tarradio.tinet.food.es
A través del correu electrònic, expressa la teva opinió,
queixa o comentari sobre qualsevol tema d'interès.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí és de la ràdio, com que només xerrem, que no fem música,
doncs no tenim en compte el tema de les bandes sonores,
com que només fem música enllaunada normalment, no?
Sí, és una pena, eh? Abans a la ràdio es feia música en directe.
La ràdio aquella antiga, hi havia el piano a l'estudi,
amb el mestre, és molt de l'època, les coses del querer.
Jo no sé si, a mi m'agradaria que vingués l'Àfrica i el Joan,
que vinguessin cap aquí, que vinguessin cap aquí
i parlessin amb nosaltres una estona.
Jo espero que puguin cantar finalment i puguin tocar
i tot surti bé, però mentrestant ens podrien explicar.
Això que deies, que aquesta peça va molt amb la música de l'època.
Per què ens cantareu les coses del querer?
Perquè us agrada, particularment la teniu molt treballada, molt assajada.
Bueno, jo crec que la cantem...
Que té una veu de cantant, aquest xiquet, que sí.
Jo crec que la cantem perquè, primer, perquè ens agrada, no?, Àfrica,
i segon perquè la portem preparant des de fa un munt de temps ja.
Hace tiempo que nos hace ilusión cantar una canción juntos
i él buscaba, venga, a ver, qué tema podría ser
que nos viniera bien a los dos y qué mejor que este, ¿no?
Él es alto, yo bajita, él es rubio y otro está.
Tú eres alto y yo bajita, yo soy rubio, molt bé, clar que sí, molt bé.
Em penso, Teresa, que tenim una bona notícia, és la ràdio en directe.
Aquí jo veig un aparell que no sé identificar,
però em penso que serà un aparell que ens servirà
per endollar el teclat.
Deixem els que entenen, que ho acabin de preparar.
No us ho lligareu de cantar, ja ho heu vist, eh?
Jo sé que heu bocutejat el tema del cable,
però no us ha sortit bé, haureu de cantar.
Aquest vespre tot anirà bé
quan l'estudi de música,
a l'aula de cant concretament,
ens presenti el concert de fi de curs,
que per aquelles coses de la cooperativa obrera
que tots coneixem ja,
s'haurà de fer en espais diferents, no, Teresa?
Sí, al principi el teníem previst al magatzem,
però com per coses que tu deies,
que ja ho sabem i no cal parlar-ne més...
Avui és el Dia Internacional de la Música, és un dia bonic.
de la sala, doncs no ho hem pogut fer allà
i aleshores hem buscat un altre lloc.
Un altre lloc que jo des d'aquí vull agrair
que ens han posat totes les facilitats
per tenir la sala,
que són les poetes, el Toni i el Quim,
que ens han portat...
Bé, que s'han portat molt bé, vaja.
I que espero que aquesta nit tot funcioni.
Molt bé.
Com serà aquest concert?
Com s'estructura?
Què és el que passarà?
Al concert hi ha...
Bé, surten no tots els alumnes de cant,
però una gran majoria.
Aleshores hi ha unes obres conjuntes
i unes altres, doncs, hi ha solos i duos i...
De tota manera, de tots els estils.
És una barreja considerable.
Molt bé.
A quina hora comença?
Dóna'ns unes quantes dades pràctiques.
A dos quarts d'onze,
a la sala Vidal Cove de Cafè Poetes.
Tenim ara...
Mira, això també ens acompanya al muntatge.
És una altra banda sonora,
el muntatge de tot l'escenari del Castell de Sons
que podrem escoltar aquesta nit.
Ja va bé que hi hagi ambient.
Sí, sí.
Ja comencem a sentir el José Álvaro,
que està fent una mica de proves.
Ho hem aconseguit, eh?
Els músics són solidaris.
Els músics són solidaris.
I s'han buscat la vida amb altres companys
per portar-nos aquest aparell
que facilitarà el tema de l'actuació.
Jo no sé si ho tenim gairebé tot a punt.
Esperem una mica.
Espera que prova.
Esperem una mica de...
Sentim les proves.
Oi, que boni.
Veus com sona això?
Fantàstic.
Jo imagino que voleu cantar drets, no?
Sí, sí.
Que és més fàcil.
Doncs mira, jo us acompanyo amb els micròfons.
Teresa, si em vols fer també una mica d'ajudant, eh?
Agafem els micròfons, anem cap allà.
Ara, mira, perfecte.
Veus si és qüestió de posar-hi una mica de bona voluntat
i tot sortirà.
La Teresa també ens aguantarà un micròfon, eh?
Perquè se senti en bona harmonia les veus dels cantants,
també el teclista.
Aviam...
Escolti, hem ocupat literalment la plaça de la Font, eh?
És que no es pot aguantar.
Ja fins i tot s'està congregant públic aquí
perquè, clar, no cada dia es toca les coses del querer.
Amb tots vostès,
José Álvaro Davi,
África Cruz
i Joan Rodríguez.
Quan vulgueu.
Si tu gente no me quiere ni a ti te traga la mía,
¿Por qué tú te has vuelto loco y yo estoy loca perdida?
Si tú no tienes dinero y yo no tengo dos reales.
¿Qué vamos a hacer centrañas con tan grandes capitales?
Bárgame la soleá.
Si somos uno del otro, ¿quién nos puede separar?
Son las cosas de la vida, son las cosas del querer.
No tienen fin ni principio, ni quién cómo, ni por qué.
Tú eres alto y yo bajita, tú eres rubio y yo tostá.
Tú de Sevilla, la llana, y yo de Puerto Real.
Y que no tienen na' que ver, ni el color ni la estatura con las cosas del querer.
Si tú me quieres de noche y yo te quiero de día.
Si yo bebo de tu boca y tú bebes de la mía.
Si el aire que tú respiras es el que estoy respirando.
¿Por qué nos piden razones del qué, del cómo y del cuándo?
Lo nuestro tiene que ser.
Aunque entre el uno y el otro levante una pared.
Son las cosas de la vida, son las cosas del querer.
No tienen fin ni principio, ni quién cómo, ni por qué.
Tú eres alto y yo bajita, tú eres rubio y yo tostá.
Tú de Sevilla, la llana, y yo de Puerto Real.
Es que no tienen na' que ver, ni el color ni la estatura con las cosas del querer.
Tú eres alto y yo bajita, tú eres rubio y yo tostá.
Tú de Sevilla, la llana, y yo de Puerto Real.
Que no tienen na' que ver, el color ni la estatura con las cosas del querer.
Con las cosas del querer.
Con las cosas del querer.
Molt bé, molt bé.
Home, tots els que heu mirat, aplaudiu, sisplau.
Aplaudiu una mica, que s'ho mereixen.
Mireu, no es cuento, eh?
M'he esborronat.
Mireu, mireu, ei, que no és broma, eh?
Mireu, m'he esborronat, eh?
Teresa, amb unes quantes classes jo podria cantar com l'Àfrica i el Joan.
Miracles, eh, miracles.
No, no, ja ho veig, eh?
Ara, això està molt treballat, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Són treballadors, són treballadors.
Jo després d'aquesta actuació, eh?
I el José Álvaro, pobre, que Déu-n'hi-do, si ha patit, si ha patit i aquest piano que els acompanyava.
Jo després d'això ja, mira, m'aniria cap a casa, ja.
Allò no tinc paraules que voleu que us digui.
De moment el que us dic és que us agraeixo moltíssim, eh?
La vostra companyia que hàgiu vingut aquí a cantar i a celebrar amb nosaltres el Dia Internacional de la Música Àfrica.
Joan, gràcies, de debò.
Fins a sempre.
Teresa, et quedes amb nosaltres una miqueta més que després parlarem.
I el José Álvaro Davi, José Álvaro, moltíssimes gràcies.
De res, no.
I això de posar-te aquí, de portar el teclat amb el que pesa, tu, que sabem que tens molta feina aquest migdia.
Sí, ho hem aconseguit.
Ho hem aconseguit al final.
I la veritat és que tota aquesta tanda d'agraïments no és pura cortesia.
És que de veritat ho sentim així perquè som conscients de l'esforç que ha implicat tot això.
Déu-n'hi-do, són gairebé les 12 del migdia.
Hem de canviar la música per les notícies, per l'actualitat.
Ara, al matí de Tarragona Ràdio, no s'acaba.
Seguirà en directe des de la plaça de la Font, celebrant amb els músics, amb els cantants, el Dia Internacional de la Música.
Camí de les 12 del migdia.
Tornem la connexió als estudis de la Rambla i ens la trobem després de les 12.
Fins ara mateix.
A Tarragona tenim la fórmula 3x3.000.
Com?
Sí, sí, per Santa Tecla, 3 concerts per 3.000 pessetes.
Escolta, 15 de setembre, Jarabe de Palo.
Senyores, en lo puro no hay futuro.
17 de setembre, Lacs en Bustó i Sopa de Cabra.
Llença't, que al final és l'únic que repartirà.
Me sento que el cor ja no para de m'enplegar.
19 de setembre, La Oreja de Van Gogh.
Dime dónde ha sido, no me esperas en silencio.
Vine a veure'ls a la plaça de Toros de Tarragona per només 3.000 pessetes als 3 concerts
si compres el teu abonament abans del 2 de setembre.
Compra el teu abonament o entrada a les taquilles del Teatre Metropol,
al Servicaixa de la Caixa, per telèfon al 902 33 22 11
o per internet a www.serviticket.com
Menú musical de Tarragona.
Tu perdràs? Organitza l'Ajuntament de Tarragona.
Recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
L'Ajuntament de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
La Batza Distributiona Automàtica, telèfon 902 47 77 80.
Recordi, 902 47 77 80.
La Batza Distributiona Automàtica, el millor aroma.
Si vols contactar amb Tarragona Ràdio a qualsevol hora
i per qualsevol programa, utilitza l'adreça de correu electrònic.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Catalunya Informació