La promesa s'ha complert, estem tot just davant dels estudis de Tarragona Ràdio
i aquí tenim una banda que arriba des del País Valencià.
Jo no parlo més, que toquin, després parlarem amb ells.
Fins demà!
Déu-n'hi-do, no hi ha aplaudiments!
Bravo! Bravo! Bravo! Bravo!
Molt bé, aquesta banda que ha sortit del Teatre Metropol,
hi ha algun porta-veu oficial dins de la banda?
Qui parla, normalment?
Doncs vinga, quin és el teu nom?
El meu nom és David, però em coneixen més per un altre nom que no vaig a dir ara.
Bé, doncs deixem-ho córrer. Escolteu, veniu del País Valencià, oi?
Sí, de València, sí.
Molt bé, i és la primera actuació que feu de carrer, avui?
Sí, avui és la primera actuació que fem de carrer
i possiblement l'única que fem en tot el festival, penso.
Ah, no, demà tenim vermut, sí, sí, bueno.
Demà teniu vermut, perquè jo estic controlat del programa que feu algun altre.
Sí, sí, sí, té raó, té raó.
Aviam, al festival què tal?
És la primera vegada que veniu al Festival de Líxia de Tarragona?
Sí, sí, la primera volta que venim estem molt contents,
perquè hi ha un ambient magnífic, no?
Pareix, Tarragona per uns dies pareix que es converteix en Niú Orleans, no?
La veritat és que està molt bé i n'hi ha molta acceptació per part de la gent,
cosa que és curiós, no?
És molt curiós que veus a la gent que no sols escolta,
sinó que damunt pareix que entén, no?
I diu, ostres, reconeixen els temes, no?
I per a nosaltres és una experiència una mica nova, no?
Per això, perquè, clar, com és un repertori,
quan vas tocant per ahir, la gent toca els temes
i sí, més o menys, se'ls sona, però...
És molt gratificant, no?, que la gent sàpiga el que estàs tocant.
Allò de, mira, música de festa no és música de festa,
és música, et dic, sí.
Aquí a Tarragona ja portem vuit anys escoltant bandes com ara la vostra
i d'altres, i la veritat és que comencem a aprendre una miqueta
del que és aquest estil de música.
D'altra banda, en general, és una música que agrada a tothom, no?
Jo penso que sí, és una música molt divertida.
I damunt, per als músics també...
Jo crec que és una música que dona molt de sí de...
És una música molt interactiva, diguem.
O sigui, el músic s'ho passa bé i fa que la gent s'ho passi bé també.
És una música molt alegre, molt...
I escolteu una cosa, a mi el que sempre em preocupa
quan veig les bandes de Dixi, les que toqueu pel carrer,
jo no sé com aguanteu amb els instruments,
sobretot aquest company que tens a la teva dreta.
Jo no sé, està parlant amb un senyor, jo sento interrompre'ls...
Ara parlem de música i escoltarem música, espero.
Com ho feu per portar els instruments?
Quanta estona podeu estar tocant per un carrer?
Bueno, la veritat que nosotros tenemos el rècord mundial
d'aguantar tocant-se separar en un carrer,
que van ser en 24 dies,
parant solament per alimentar-se i ja està.
Que quina presa de pel·le, ja està bé, ja està...
No, però...
El que passa és que València és una terra
de moltes bandes de música, no?
I entonces, clar, arriben les falles,
si tu imagina't, a les 8 del matí despertà-les,
això no se passa a calle,
té massa dinar a casa i per les parafes l'ofrenda,
que pot durar 3 o 4 hores,
o sigui que ja forma part ja de l'acostum del músic valencià.
És a dir, que si aquí a Tarragona
féssim una prova de resistència amb totes les bandes de carrer,
guanyàveu vosaltres?
No se trata, tampoc se trata això de fer-ho.
En la música no deien de obrir concursos ni...
Home, dic prova de resistència,
d'anar tocant al carrer moltes hores.
No parlo de...
Pues, realment, crec que...
El que s'apropia per a contestar la pregunta és Narso,
perquè...
No, si aquests valencians, Déu-n'hi-do,
aviam, vinga, doncs parlareu tots al final.
Quina pregunta era?
La pregunta és si guanyaríeu una prova de resistència
tocant pel carrer i aguantant els instruments.
Sí, sí, nosaltres sí, perquè...
Per allò que sou valencians?
Ho tenim en la sang.
Jo, quan vaig naixer,
el primer que vaig morir va ser una banda
en la porta de ma casa, en les falles,
que està tot ple de bandes i bandidos.
Tenia de tot.
Quina manera d'aprendre amb el pèl.
Escolteu, què tocareu ara?
Ens tocareu alguna peça més aquí, oi?
Pels oients de Tarragona Ràdio, què tocareu?
Tocarem una peça molt bonica
i esperem que la gent participi amb nosaltres,
que es diu My Bonnie is over the ocean.
Doncs vinga, l'ovelleta, no?
Doncs vinga, a sentir l'ovelleta.
Quina manera?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una cançó mexicana, dic sí!
Doncs vinga, l'escoltem i us deixem que continueu amb la vostra actuació pels carrers de Tarragona.
Moltes gràcies!
Fins demà!
Es van preparant, estan acabant de decidir aviam qui entra primer, qui no entra primer i com versionen, diuen una cançó mexicana tradicional, ja veurem aviam quin és el resultat.
aviam, aviam, acaben de...
Aviam, acaben de... ara ja, ja, ja, ja es preparen.
serà la cucaràข, du fa, serà a la cucarachas, serà a la cucaracha, serà a la cuaracha, serà a la chair, serà a la cuaracha, serà a la cucaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha, serà a la cuaracha.
serà Jalisco-Noterrages, ja veurem, aviam que surt.
. . .
. . .
. . . .
. . .
. . . . . .
. . . . . . . . .
Raül Fit, que representa la seva banda. Bon dia, Raül.
Em deien ara, escolta, una entrevista
després de dos dies de festival, potser
que un altre any no ho fem, perquè
a aquestes alçades estem ja que no podem amb la nostra
ànima.
És així, no? El Carles ja demanava
el Carles demanava cafè, vull cafè
perquè no aguantaré.
Si és que estem derrotats ja. Com va el festival?
Aviam, primer que tot, després parlarem de la vostra actuació,
però com va el festival? Ah, molt bé.
Hi ha públic, que és el més
important. Si no hi hagués públic, no hi hauria
festival i llavors
estan tots els...
Ja ho hem vist ara aquí baix, hi havia
animació al carrer, els concerts,
almenys els que he pogut anar jo
i els que hem tocat naltros, estava
a Planet, i perfecte.
Com és el festival per dins?
Els músics que esteu implicats?
Bé, bon rotllo.
Molt bé, molt bones relacions amb la gent que ve de fora
i molt afable, o sigui,
molt bona gent. En general, o sigui,
amb tothom, doncs, hi pots parlar, comentes la jugada,
bé. Parlem entre vosaltres?
Us expliqueu la vida com a músics i tot aquest tipus
de coses? A veure, gent que es presta més, no?
O sigui, ahir mateix vaig a la
bequeria, que vam anar després de tocar naltros a la
geladeria del Pla de la Seu, i vam estar
parlant amb els sevillanos. A banda de la
Maria? Sí, sí, molt bé, o sigui, molt
catxondos, molt graciosos, molt bona gent, molt bona gent.
Ja els hi ha quedat, els sevillanos.
Sí, sí, els sevillanos. Home, igual que els altres són els
italians, o sigui. I aquests, els valencians, els que
tocaven ara? Bé, bé, aquest massa no hem
pogut parlar perquè hem coincidit actuacions d'ells
amb nosaltres, i bueno, ara hem comentat una mica la jugada, però...
I els italians, què tal?
Bé, bé, a veure, com que són italians,
doncs molt no pots parlar, més que res
per la llengua, no? Però bé, bé, molt bé.
I escolta, hi ha maneres diferents de fer
Dixi? Si estàs a Itàlia, si estàs al
sud d'Espanya, si estàs aquí...
Són maneres diferents de fer?
Sí, de fet, maneres diferents de fer
Dixi n'hi ha, però independentment
de la nacionalitat de cadascú. O sigui, hi ha
Dixis més...
O sigui, més ortodoxes, més en la línia del
classicisme i... Bueno, classicisme... O sigui, més
ortodox, hi ha Dixi n'hi ha, podrien ser la banda que va
inaugurar el primer dia, els New Orleans Stompers,
i que és un tipus de Dixi, i hi ha bandes
de fora que també fan aquest tipus
de Dixi, després hi ha bandes més
tipus...
amb uns ritmes
més afro, i no van
amb els ritmes tant d'això, i amb més
potència, potencien altres coses,
altres aspectes de
la música. Tot és Dixi, però cadascú
agafa la seva línia.
Això és una virtut, no? És una virtut
per la música i per els espectadors, sobretot.
Aquí, per exemple, les dues bandes
de Dixi de Tarragona no portem, diguéssim, la
mateixa línia. Ens tiren cap amb una banda més
més enèrgica.
Més moderna, també.
I en altres, una història més...
Més clàssics?
Sí.
Posant cometes, eh?
Sí, entre cometes. Doncs, vull dir, cadascú agafa
independentment d'allà en siguis o allà en deixis de
vindre. Simplement, doncs, bueno, tires cap aquí o tires
cap allà.
Ahir teníem aquí, entre nosaltres, el Pep Gol, i
que dius que hi ha massa purista en això del jazz i del Dixi.
Hi ha massa purista, no? Més val que cadascú faci la música,
que li agradi i que li vingui de gust. Sou molt diferents. Ho dic
per a les persones que no us han escoltat encara, que seran
poques, perquè cada cop hi ha més públic en el festival de
Dixi. Quina és la proposta dins d'aquest tipus de música que
feu cadascuna de les bandes? Raúl, en tot cas, si...
Home, nosaltres intentem abarcar, doncs, les dos vessants del
Dixi. Bueno, o sigui, intentem fer el que eren els
orígens i també estem fent el que s'està fent ara en
orleans. O sigui, bàsicament, no intentem més que res perquè sigui més
dinàmica l'actuació, no? Que hi hagi més contrastos.
Després podem tocar, doncs, des d'un funky fins a una banda sonora de
Cotton Club, per exemple, que és d'Ixeland, però ja és més actual.
I també, doncs, temes clàssics, com Oscar Rumble o Royal Garden,
qualsevol, doncs, dels temes clàssics que s'han tocat tota la vida.
En el vostre cas?
Nosaltres, diguéssim, aniríem més cap a la banda dels puristes,
però sense ser puristes.
És per entendre'ns, eh?
Una cosa més clàssica, i tot i que no descartem, doncs,
anar incorporant coses. De fet, fem alguna peça, vull que més que
una en concret, que es diu Dirty Blues, però sembla un rock'n'roll, allò.
I el títol ja...
També anem buscant, doncs, bueno, fórmules noves, com fa molta gent,
també, vull dir, no t'has de... i pots anar fent números diferents
de tant en tant per trencar una miqueta la dinàmica i tornar a canviar.
Com es formen les bandes de Dirty? En el cas de la vostra,
perquè, clar, fer música, hi ha moltes persones que els interessa fer música,
es formen bandes de tot tipus, però per què de Dirtyland?
És una experiència de com es forma una banda de Dirtyland avui dia, no?
Per què de Dirtyland? Doncs, primer que tot, perquè es feia el festival aquí a Tarragona
i ho vius, ho veus cada any, i a part d'aquests músics,
doncs tens ganes de fer allò, no? O sigui, ens vam ajuntar a una sèrie de gent
que aquest rotllo li molava.
I, bueno, doncs, pensant cada any, doncs allò,
doncs tinc ganes de fer un grup, tinc ganes de tocar,
sempre ens trobem a les jams, i al final, doncs vam muntar el grup.
O sigui, més que res perquè es feia el festival.
Però fa com una mica de respecte, això del Dirtyland, en principi.
Sí, sí, de fet, nosaltres el vam muntar abans que es fes el festival,
resulta que no existia el festival, i jo vaig coincidir amb un trombonista
que m'ho va proposar, després aquest trombonista va marxar d'aquí,
se'n va anar a viure fora, i em vaig quedar jo amb la idea.
I llavors me vaig estar com un any buscant músics que volguessin fer Dirtyland,
perquè, clar, Dirtyland, sí, és jazz, jazz que no té complicacions harmòniques,
però no deixa de ser jazz, i la gent s'espanta, els músics mateixos s'espanten,
més que res perquè aquí tampoc no hi ha molta tradició de jazz,
músics de jazz per aquí són bastant comptats,
o n'hi ha, però n'hi ha relativament pocs.
Llavors la gent s'espantaven, i l'afanyada va ser per reunir els músics,
i bueno, anant trobant, que si allà n'hi ha un que toca el banjo per seguir gent,
i al final acabes aconseguint trobar els músics per muntar la banda,
i simplement per, bueno, per experimentar i tocar músiques noves,
és a dir, que per aquí no es tocaven.
I just quan ja teníem els músics va començar el festival,
i a la primera edició no hi vam tocar,
em sembla que a la segona ja teníem la banda muntada,
i ja hi vam tocar.
Ja són uns veterans, doncs,
no això del Dixi aquí a Tarragona.
Algun pèl blanc que ens surti.
He dit veterans, no he dit pas una altra cosa.
De fet, una de les seccions d'enguany del festival parla de les formacions joves,
hi ha una banda de falset, que Déu-n'hi-do també, de mica en mica,
s'estan formant bandes de Dixi-Land en aquestes comarques,
com a la resta de Catalunya.
Sí, home, bàsicament, em sembla que aquests de falset són una big band, no?
Una big band, sí, exacte.
I així de Dixi-Land, que jo sàpiga, no sé si ha format res de nou últimament, no ho sé.
Però hi ha unes quantes.
Sí, hi ha moviment, o sigui, amb el tema aquest del jazz i de big bands i això, sí.
O sigui, cada cop se n'estan fent més.
Perquè, no sé, el festival aquest motiva a la gent, incita a fer coses.
Clar, Raül, en el cas vostre, jo no sé, i no t'emofenguis, Carles,
em penso que és una mica més jove, no?
El Raül, pot ser?
Sí?
Sí, no ho sembla, però sí.
Alguna primavera, menys.
Alguna, només.
No vull faltar ningú, eh?
Ull.
No, em deies que us vam impulsar a muntar la banda de Dixi-Land a partir del festival.
Abans teníeu coneixement de la música de jazz, música de Dixi?
Era música que escoltàveu habitualment?
Nosaltres cada any ens traguàvem al festival.
Bé, almenys jo, per la meva part, i part de la gent que anem al grup també.
O sigui, sempre coincidíem a les actuacions,
i és una cosa que ens ha agradat sempre.
I, bàsicament, ja et dic, ens ha impulsat al festival.
Surten actuacions fora d'aquí?
Sí.
Sí, van surtint cosetes.
Amb ells més, però bé, també fa més temps que van.
És normal, no?
Som més veterans, allò que deia.
Sí, ja es coneix tothom amb ells.
I, bueno, anant a poc a poc, anem fent els nostres pinitons.
I per què us criden?
Per quin tipus d'actes, de festivals?
Home, des d'amanitzar un banquet,
fins a tocar amb un teatre,
fins a fer un passacalle per una festa major,
de tot.
El festival de blues de Reus,
i ara no te m'ofenguis.
No, no, no, jo no m'ofenc.
I menys perquè estem amb la pell molt fina.
A Reus també hi ha l'associació L'AMCA.
L'AMCA.
Allà, els concerts que munta l'AMCA també.
Dels pioners del jazz en aquestes comarques.
Sí.
Són d'arreus allà que deia.
Sí, sí, doncs,
hem tocat també els concerts que munta l'AMCA,
i, bueno,
i hem fet de tot, de fet,
també amb la Pixi,
des d'inaugurar convencions,
fins a, bueno,
tocant festivals i...
És una música que arriba a tothom, eh?
I això coincideix tant al públic
com als mateixos músics.
És una música senzilla,
entre cometes, d'escoltar...
Entra fàcil, o sigui,
entra molt fàcilment.
De fet, és el lògic, no?
Perquè és l'origen del jazz,
i a partir d'aquí el jazz evoluciona.
I evoluciona,
i, bueno,
se va complicant la història,
i cada vegada
se busquen més, bueno,
al·licients pel propi músic,
per anar...
I llavors,
si has d'entrar al món del jazz
d'alguna manera,
doncs,
el lògic és entrar
de la mateixa manera
que es va crear,
i entrar pel començament,
i a partir d'aquí anar pujant pisos.
Perquè la banda d'aquests festivals,
ja que tenen una gran anomenada,
si parlem de Catalunya,
per exemple,
el de Terrassa,
no hi ha gaire circuits
d'aquest tipus
com el Festival de Tarragona,
o sigui,
us ho pregunto,
perquè vosaltres que esteu en aquest món...
Home,
el de Terrassa
és molt més ampli,
molt més potent,
que aquest,
crec jo.
Sí,
per tant...
Abastar altres gèneres,
també,
dins del jazz.
A veure,
aquí també,
a part del Dixeland,
abarquen molta més cosa,
no?
O sigui,
ahir mateix,
el que feien la vella Dixeland,
a part de Dixeland,
feien temes de Big Bang,
molt content i molt canyero.
Sí,
swing.
Però sí,
a veure,
el Dixeland és el nom
que se li va posar,
però aquí també se'n fa moltes més coses.
L'únic que Terrassa
té més tradició,
i porten gent molt important.
Podríem fer-ne més,
no?,
a banda d'aquest i el de Terrassa.
Sí,
a Barcelona em sembla que fan alguna cosa,
no?,
també.
Sí,
a Barcelona hi ha un festival de jazz.
Sí,
i a Catalunya també em sembla que hi ha més coses.
I també hi ve bastanta gent,
no?,
a Barcelona.
Després n'hi ha una altra,
Figueres,
o Roses,
no recordo,
o a la Costa Brava.
Teniu prou escenaris,
doncs,
per anar a tocar.
Dixeland,
escolteu,
explica una miqueta,
vaja,
explicar això de la música,
explicar-ho és molt relatiu,
però com heu previst,
si es pot preveure alguna cosa
de com serà l'actuació d'aquesta nit,
al Metropol?
Doncs serà bona
i només falta que vingui la gent.
El repertori sempre el prepareu prèviament?
Sí,
sí.
Allò una mica d'hi sol·licitat,
feu també a petició del públic alguna cosa?
Ho tenim tot dintre d'un control.
Sí,
no hi ha res,
a part de les intervencions solistes
que farem els músics,
tot el que més està tot controlat
des del començament fins al final.
i sabem perfectament
tot el que farem
i el que farem
doncs serà
dos passes per separat,
cada una de les bandes
i després
una altra
de
les dues bandes juntes.
Tocareu conjuntament?
Sí, sí.
Per vosaltres això és
força engrescador, no?
Sí.
I després,
quan ja es passa la mitjanit
que hi ha bandes
per tots els locals de Tarragona,
feu alguna coseta?
Sí,
anirem enlloc on facin la jam.
Avui mateix hem quedat
amb la banda de la Maria
per tocar...
Amb els sabillanos?
Ja que deia...
No, no ho he dit perquè...
Sí, no, perquè ja et dic,
ahir vam estar parlant
i vam comentar
de tocar avui els dos junts.
Perquè, bueno,
ens vam quedar amb les ganes
de tocar
i, bueno,
s'ho farem avui.
Molt bé, doncs avui podrem
escoltar música,
no només aquest vespre,
a la tarda,
al vespre
i després de la mitjanit.
A diferents locals de Tarragona,
de qualsevol manera,
s'ho apunten
a dos quarts
d'onze de la nit
al Teatre Metropol,
Dixi de nit
amb Pixi Dixivan
i Desmull River Dixi.
Les bandes
de Tarragona.
Carles,
Raül,
gràcies.
Ja descansar una miqueta
si podeu, eh?
Sí,
un apunt...
Nosaltres tenim a punt
de treure un còmpag,
que ja el tenim gravat
i està a la fàbrica
esperant,
bueno,
que arribin les còpies
i no sabíem
si arribaria
pel festival
i per això
no ho vam...
No ha arribat pel festival, doncs.
No, no ha arribat.
No ha arribat,
però segur que arriba
el dilluns de la setmana que ve.
Doncs l'escoltarem, eh?
Esperem escoltar-lo
i parlar d'aquest disc, eh?
Doncs us esperem aquí
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies
i bon festival.
Gràcies a tots.
Gràcies.