Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Joan, moltes gràcies per estar aquest estonet amb nosaltres, per parlar-nos d'aquests sortets.
D'aquí a una hora aproximadament en tornem a trobar aquí per parlar-nos de les vostres novetats
i d'una altra cosa molt interessant, un joc de cartes romanes.
Vinga, fins després, eh?
Doncs fins d'aquí a una hora. Gràcies, Joan.
Doncs amb el Joan ens retrobarem d'aquí uns moments i ara tot seguit els presento
les següents convidats que estan aquí amb nosaltres al matí de Tarragona Ràdio.
Dilluns, després de les 11 del matí, ja saben que fem la nostra escola de pares.
I no hem volgut renunciar a aquesta secció del matí de Tarragona Ràdio, tot i que pren un caire especial avui dia de Sant Jordi.
Primer que tot, saludem la Rosa Gairal. Bon dia, Rosa.
Bon dia, bon dia.
Que des que ha arribat no para de saludar. I què passa? Doncs que en un dia com avui la Rambla
està plena de nens i de joves que estan, doncs, fent la seva visita habitual també a les parades de Sant Jordi.
T'has trobat amb alguns exalumnes, eh? Sí, sí, tant. Molts, molts.
Amb unes alegries que et saludaven. Rosa, t'he vist emocionada i tot.
Molts, molts. N'hi ha molts, eh? De l'IES de Bona Vista i de Primària de Bona Vista.
Avui a l'Escola de Pares no podia ser d'una altra manera.
Volem parlar de la lectura i tenim, ens sentim afortunats perquè d'una banda tenim entre nosaltres
un autor d'un llibre infantil del que hem parlat aquest matí quan ens acompanyaven els representants de les editorials tarragonines.
Tenim entre nosaltres en Roger Roig. En Roger, bon dia.
Bon dia. És el creador d'aquests personatges, els amics del Zum-Zum, aquest globus aerostàtic
que en la seva primera aventura ens va transportar i ens continua transportant per la Tarragona romana.
Roger, és un llibre molt maco, eh? Sí.
El tenim entre les mans, aquí davant.
De fet, agrada que et vagin comentant que és un llibre que ha agradat i sobretot la mainada, la canalla,
que va sabent que el va llegint, que et diu jo sé qui és el Zum-Zum i segueixo els seus amics i m'agradaria ser amic del Zum-Zum.
I això és una cosa que et reconforta quan escrius.
El llibre anirà sortint al llarg de la conversa, però ara vull saludar un altre dels convidats
que està tota l'estona mirant els llibres que tenim damunt de la taula.
Això és de formació professional.
Com a escriptor, com a lector i com a professor, Jordi Tinyena, bon dia.
Bon dia.
I no has vingut amb una novetat per aquest Sant Jordi.
Sempre portant la contrària, eh?
Sí, però no és culpa meva, eh?
No?
Ja ho he fet els deures, però és culpa d'uns altres.
Però el temps ja està...
Sí, sí, hauria d'haver estat ja al carrer, sí. Hi ha hagut problemes amb l'editor.
Ja sabeu que ara hi ha hagut moviment a les editorials.
L'editorial que havia de publicar el llibre ha estat comprada per una editorial més gran a Castellà
i això ha canviat els plans dels llibres.
S'ajorna, doncs.
Sí, de moment no serà abans de l'estiu.
De totes maneres, per un autor, de vegades, això que el seu llibre surti amb 400.000 novetats més, jo no sé si és molt positiu.
No, no, jo crec que no és positiu.
I jo havia demanat no sortir per Sant Jordi.
Però el que passa és que em pensava que sortiria abans i no després.
Però, vaja, sí.
Tindrem ocasió de parlar amb tu quan surti el llibre al carrer.
Serà un plaer tornar-te a convidar i que vinguis i que ens acompanyis.
Avui, però, com dèiem, el Jordi Tinyena és professor de secundària
i l'hàbit de la lectura deu ser un dels cavalls de batalla a les aules.
Això ho sabeu tant la Rosa.
Ella ho pot explicar més ella que jo, encara.
La motivació, més que res, per la lectura jo crec que és el problema més difícil.
Es va una mica a contracorrent, ara mateix.
Exacte.
Quan arriben a secundària, a mi m'hauria d'haver comentat una mica
el de les lectures obligades.
Digues.
a veure què, com funcionen.
Mira, hi ha gent que és a favor de les que està a favor i gent que està en contra, no?
Hi ha qui pensa que obligar a llegir un llibre és matar una mica el llibre
i sobretot matar un lector futur.
D'altra banda, però, si no ho volguessis a llegir,
segurament encallegiria menys gent dels que llegeixen.
Jo crec que és bo, que és bo.
Potser el que passa és que, en general, la societat comença a estar acostumada
a un tipus d'activitat que no tingui esforç, no?
I l'esforç no sembla que sigui un valor en alça, en absolut.
No, no.
Llavors es pensa que han d'anar a l'escola, o tu ho sabràs igual que jo,
la gent es pensa que els xiquets han d'anar a l'escola a passar-s'ho bé.
Passar-s'ho bé.
És clar, no, no.
Passar-s'ho bé, sí, però...
Passar-s'ho bé, home, sí, però...
Però...
A veure, quan un ha de treballar, doncs ha de treballar.
Ha de treballar.
I pensar que s'ho ha de passar bé treballant, home, de vegades és molt difícil.
Però no creus una mica que el que se'ls recomana és...
És una mica com a passat i poc motivador, a vegades?
Això de vendre professors i de llibres, no, no.
En general, jo no seria capaç d'emetre una opinió
perquè no sé exactament el que s'està recomanant a tot arreu, no?
Puc parlar dels instituts que conec de la vora, però el país és més gran.
És petitet, però és més gran.
I no sé què s'està recomanant, no?
Sí que és veritat.
I a mi em fa la impressió contrària, no?
Em fa la impressió que almenys a nivells de l'ESO
s'està recomanant llibres massa infantils per l'edat que tenen.
O sigui, al revés.
No pels clàssics, tant de bo.
Jo crec que al revés, que tant de bo els xiques de 14 anys
estiguessin llegint, no ho sé, Melville o adaptacions de Víctor Hugo,
o coses d'aquestes, no?
Jo crec que al revés, que s'ha instaurat com a llibre juvenil,
en un llibre que són de llibres d'aventuretes d'adolescents, no?
Al final.
En tot aquest procés, fins que s'arriba a l'ESO, el llibre infantil,
el llibre de contes, i més aquest visual amb els dibuixos de l'Enric Català,
és fonamental, és important, no, Roger?
Jo crec que sí.
Jo crec que, a veure, que per motivar la lectura s'ha de començar de ben petit.
La imatge és el que primer atrau l'atenció dels nens,
i a partir d'aquí anar-hi afegint el text,
un text que sigui motivador, que atragui l'atenció,
i a partir d'aquí és una manera, una petita escola per formar lectors.
I tot això ho has tingut en compte per fer les aventures dels Amics dels Unsum.
Explica'ns una mica el procés.
Sí, això, bueno, a partir que es va rebre l'encàrrec de l'editorial
de crear una nova col·lecció,
ens posem tant el dibuixant com jo en marxa,
i de més o menys com a cor intentem crear tres personatges.
Un que no sigui real, un que és un globus aerostàtic, com deies,
és un globus que té vida pròpia, per tant farà el que vulgui,
i que l'acompanyaran dos nens que sí que són identificables
amb qualsevol dels nens que puguin llegir les aventures.
Llavors el que fan aquest globus amb els dos nens
serà anar vivint diferents aventures en llocs concrets,
en aquest cas a la Tarragona dels Romans,
per posar centres d'atenció en coses reals.
O sigui, a veure, els nens segur, i més els nens de Tarragona,
segur que tot el que poden descobrir en aquest llibre
també ho poden descobrir a la realitat, ho poden anar a veure.
I això, el fet que les coses que poden llegir
també les poden copsar després realment,
jo crec que és un punt d'interès més.
Perquè veuen que el fet de llegir els permet reflectir certes coses
en la seva vida quotidiana.
que és un punt d'interès.
Sempre quan els nens entren al món de la lectura
han de tenir un referent quotidià i proper a ells,
allò de la fantasia i la realitat, no?, a un nen.
Quina és la dosi correcta de cadascuna d'aquestes coses?
Jo crec que sempre ha de tenir un referent proper, eh?
I comença amb l'explicació de contes quan són petits, eh?
I després se comença una mica el que estava comentant ell,
amb l'imatge, amb poques paraules.
I després jo crec que no es fa gaire,
però que també és molt bo el conte llegit, eh?
I llavors una mica perquè aprenguin a escoltar
i a concentrar l'atenció, eh?
Que ara vull dir això de l'atenció també està tan dispersa, eh?
Que crec que és molt convenient també la lectura de contes, eh?
Però això es pot fer ja a partir dels dos o tres anys tranquil·lament, eh?
Per què diuen que hi ha pocs lectors, que es venen pocs llibres?
Jo d'entrada no sé si això és veritat,
perquè a mi allò de les estadístiques i tot això jo ja no sé què pensar.
Realment si hi ha tan pocs lectors i es llegeixen pocs llibres,
què s'està fent des de les famílies i des dels centres escolars pel tema de la lectura,
si tant se'n parla?
Jo em sembla que és una qüestió comparativa només.
És a dir, hi ha menys lectors que consumidors d'hamburgueses segurament.
Llavors comparat amb això és veritat.
Ara jo em fa la impressió que amb valors històrics
no hi ha hagut mai tants lectors com ara.
Simplement perquè tenim per primera vegada
una població al 100% alfabetitzada, capaç de llegir, per començar.
i en segon lloc perquè jo veig que els editors es gasten diners fent publicitat i això vol dir que en guanyen fent llibres.
Sembla que aquest és el primer Sant Jordi que hi ha hagut durant tota una setmana
de 4, 5, 6 llibres a la televisió.
No s'ha vist mai.
Ergo, si deuen guanyar la vida.
Sí, sí.
Un anunci publicitari a la tele costa diners.
En relació a la població total i al consum d'altres productes segurament és un consum minoritari.
Segurament, sí.
Té el públic que té.
Jo crec que no hauríem de ser massa pessimistes.
Expliqueu-nos la vostra experiència als centres d'ensenyament
quan deia la Rosa el tema de les lectures obligades.
Com va la cosa, Jordi?
Heu de llegir per aquest trimestre aquest llibre
i m'heu de fer després una ressenya.
i les cares, les expressions dels alumnes, com va?
Volem conèixer allò com si miréssim per un foradet a l'aula.
A veure...
Quan sigui al començament de curs tu dius quines són les obligacions del curs
i entre les obligacions del curs ja tenir 3 lectures, 4 lectures o les que siguin,
doncs la cara només és el primer dia.
Oh, hem de llegir tant.
Després s'ha resignat.
Clar, després forma part de la rutina del curs.
És una rutina més del curs, no?
Llavors hi ha llibres que agraden i que agraden molt
que no agraden i no agraden gens, no?
Nosaltres hem fet...
No ho sé, jo per fa uns quants anys que m'hi dedico
i llavors hi ha hagut experiències de tot tipus.
Des d'anys que hem deixat triar sobre una llista tancada,
a dir, triar un o dos,
això aguantes dos o tres anys
i veus quins són els títols que es recomanen els uns als altres, no?
Quines són les estrelles.
D'altres anys que nosaltres hem triat i hem dit,
un el triem d'antros i l'altre a vosaltres,
i d'altres que hem fet també obrir la biblioteca del departament
i llavors obligar-los a agafar un llibre i a tornar-los,
si no els agrada, però emportar-se a nosaltres.
I això ha estat durant molts anys, també ho hem fet,
i hi ha hagut de tot.
La veritat és que hi ha hagut de tot.
Però jo penso que els lectors,
contràriament al que la gent es pensa,
no es guanyen o es perden a la secundària.
O sigui, no el sistema educatiu, no la secundària.
Jo és el que t'anava a comentar,
que el fet que hagin de llegir obligatòriament
quatre llibres durant un curs,
no vol dir que siguin lectors.
No, no, i se'ls llegeixen,
i a lo millor els agrada a mi.
És una passió, això de llegir, no?
Però el problema és que de tot aquest gruix de gent,
només uns quants tenen després la curiositat
per de moto pròpia agafar un llibre i llegir-se'l, no?
Jo insisteixo, la Batalla no està a l'escola, eh?
On és, la Batalla?
La Batalla està aquí.
És el món, les famílies, el paper que ocupa el llibre, eh?
El paper...
Esclar, aquí l'escola només té una petita part d'incidència.
És el que diem sempre, Rosa.
La família és el primer educador.
La família és el primer educador
i la lectura ha de ser un hàbit.
I si aquest hàbit no es viu i no es conviu a casa,
costa molt que després puguin agafar a ficció al llegir.
Vull dir, és elemental que casa és el primer lloc on han de veure.
Llavors hi ha famílies i hi ha cases pels motius que siguin,
que no hi ha ni un diari per novell.
Llavors, clar, com vols motivar l'afició a la lectura?
Vull dir, és dificilíssim.
És massa exigent el lector infantil?
Jo crec que massa exigent no ho és.
El que passa és que potser, i relacionat amb el que estàvem comentant fins ara,
hi ha una gran oferta.
I això també és una de les coses positives.
Com a mínim, per crear grans lectors o per crear bons lectors
s'ha d'oferir bons llibres.
Jo crec que en aquests moments bona oferta hi és,
tant a nivell infantil, juvenil, com d'adults.
El que passa és que, clar, d'entra d'aquesta oferta,
llavors ha de ser un mateix qui es posi a escollir,
a triar quin és el que més li convé.
El que passa és el que passa és el que passa és el que passa és el que passa.
Però jo crec que això és molt positiu.
Jo, al moment en què em vaig posar, juntament amb l'Enric Català,
a pensar en aquest llibre,
doncs ens vam repassar molta bibliografia infantil i molts llibres
i ens vam adonar que, a veure, que ho teníem perdut
des que llegíem els llibres infantils quan érem petitets,
però ens vam adonar que hi ha una gran quantitat de títols en català
que són molt bons i que, clar, és un primer pas per formar lectors.
però les caputxetes i les mantafocs no moriran mai.
Està clar que no.
No, no, no.
No han de morir mai, no, aquests personatges?
Clar que no.
Què en penseu vosaltres?
Que no, clar, que no han de morir mai.
Jo volia afegir una cosa,
que ahir vaig estar en una taula venent-ne de llibres,
al poble on visc, ahir van fer el Sant Jordi.
I el que em va xocar és que la canalla, de 8 a 11 o 12 anys,
també amb la lectura van a la moda.
perquè no sé si els heu vist aquests llibres dobles del Harry Potter.
Ah, Harry Potter, i tant.
Quin personatge.
Doncs, no van vendre una barbaritat.
I jo els hi preguntava, no?
I el llegireu?
Sí, sí, sí que el llegirem.
Sí, perquè ens agrada molt, ens mola.
i va ser el llibre que es va vendre més, vull dir, amb aquestes edats.
Però són uns llibres espessos, eh?
Sí, no, no, i es venen, eh?
Es venen a tot arreu, no només aquí.
I els llegeixen.
Jo suposo que sí.
Sí, sí.
Jo és el dubte que tenia.
No, jo crec que sí.
Perquè, com que ell al poblet van totes de la mateixa edat juntes, no?
Doncs, sí, sí, tu, qui te l'has comprat?
Que no te l'has comprat?
Com si haguessin de comprar.
És un fenomen que algú compara com quan érem tots joves
i llegíem allò de Lady Blyton, de Los Cinco, i tot aquest seguit.
No us en recordeu?
Sí, sí, sí.
Que era el que llegíem de partidets.
Sí, la col·lecció aquella, sí.
Doncs el Harry Potter ve a ser una mica aquest, aquestes aventures, no?
Amb un component màgic.
I Déu-n'hi-do els llegeixen perquè hi ha quatre,
em penso que són quatre els que hi ha en aquests moments.
Sí, quatre.
I acaben un i s'encombra un altre i el continuen llegint.
És un fenomen curiós.
L'autor és una mestra d'escola.
Sí.
Molt desencaminada aquests fenòmens.
Els llibres, Roger?
Com els contemples, tu?
Bé, al Zunzum tingués aquesta mateixa dèria, no?
Sí, estaria molt bé.
Estaria molt bé.
No, a més, és espès.
És un llibre espès.
És gruixudet, sí.
Amb lletra no massa petita, vull dir, sense cap il·lustració de res.
I dius, escolta'm...
Jo crec que el que deia la Rosa.
De la mateixa manera que hi pot haver unes modes
amb seguir sèries animades de la televisió,
doncs també hi ha d'haver unes modes amb llibres.
Vull dir, no deixa de ser positiu que algú es llenci a publicar coses d'aquestes
amb massa perquè es pugui llegir.
Després, se suposa que el que van dir el Jordi,
que com més llegeixis, més lectors formaràs.
I gent que passarà d'una novel·la massificada com pot ser aquesta,
que hi ha altre tipus de lectures.
Jo ho trobo positiu.
i jo ho trobo positiu.
Quina serà la propera aventura dels Amics dels Unzum?
No està establert encara.
Esperem treure'l aviat, però...
Però es mouran per aquí?
Pel Camp de Tarragona?
No ho sabem encara.
No ho sabem.
La idea és que vagin visitant diferents ciutats de Catalunya,
tant pot ser del Camp de Tarragona com no.
Però la idea és que es vagin movent.
Cap al Delta, cap al Delta.
Envia'ls al Delta.
Si no hi van ara, tornaran al Camp de Tarragona, segur.
Cap al tema de l'aigua, Rosa.
Cap al Delta.
El Unzum, que faig una fotografia.
Pot donar molt de sí.
Déu-n'hi-do.
Us heu fixat que ara sortint una mica del tema dels nens,
que a les parades de llibres,
tradicionalment sempre semblava que el lector anava a buscar
el llibre regal per Sant Jordi, la narrativa.
Però hi ha una oferta impressionant de llibre de divulgació,
de llibre, diguem-ne, de fer bonic també,
de llibre de fotografia.
Ha canviat molt, no?, en aquest sentit, el Sant Jordi?
I de llibres amb finalitats psicològiques,
de l'estret, l'assertivitat...
Llibres d'autoajuda.
Però moltíssims, eh?
Però moltíssims.
I la gent veus que miren, no?,
com ser millor, com poder negociar,
com poder treballar en grup, com...
Eh?
Però molt, eh?
Però molt.
Jo hi he donat un tomat abans de vindre,
i la gent allí com a desesperats.
Ja va bé, també, eh?
Sí, sí que va bé.
Són tècniques que també fan falta.
És un dia, s'ha convertit en un dia,
que la indústria del món del llibre treu el ventre de pena.
I aquest és l'objectiu fonamental ara.
És a dir, és una tradició que aquí ha relat,
i, doncs, crea un coixí de consumidors,
no sé si de lectors, però de consumidors bastant gran,
i tant llibreters com editors, doncs, esperen aquest dia...
En fi, com la pluja i els pagesos, eh?
En candeletes.
Clar, per molts llibreters, i a mi m'ho comentaven,
pot suposar un 20% de l'any, un 20%, eh?
Un 20% de les vendes globals de l'any.
Clar, que és una barbaritat.
Clar, hi ha haver llibreries que tiren molt,
que per aquestes, doncs, és un dia més, una mica bo, i ja està.
Però hi ha llibreters que treuen el ventre autènticament de pena.
Sí, sí.
I llavors es ven tot, perquè tu treus tot al fons de la llibreria.
Hi ha tantíssima gent que, si les portades són atractives,
a part dels que són recomanats perquè fa dies que se'n parla i es vendran,
doncs, després treus el fons i mires de moure'l una mica.
És normal que hi hagi de tot.
Déu-n'hi-do, molt de personatge mediàtic que surt a la televisió...
Sí, és d'això que ja fa anys.
S'hi ha afegit el Guardiola, també, no?
Sí, és cert, és cert.
Ens faltaven els futbolistes ja fent llibres, ara.
Bé, sí.
Sí, sí, Guardiola, bé.
És un dia, és una festa, tothom toca llibres.
Una gran part de persones que habitualment no són compradors ni lectors de llibres,
se'n compren un.
És la tradició que nosaltres seguim.
Jo no sé si us atreviu a recomanar algun llibre.
El Roger, el seu.
Tots els autors que estan passats per aquí recomanen el seu.
Per tant, Roger, recomana el teu llibre.
Estem fent que tothom faci l'anunci del seu llibre avui al programa.
Tots els autors.
Jo moltes vegades, quan m'han fet aquesta pregunta o preguntes semblants, he qualificat la Tarragona romana d'una mena de guia de Tarragona adaptada als més petitets.
Hi ha guies de molts pobles, normalment són per adults, que expliquen què hi ha en aquella població.
El que van voler fer una mica és retratar què hi havia a Tarragona, què ens van deixar els romans.
i, per tant, és això.
Una guia, una explicació de què té Tarragona, quines joies pot mostrar a Tarragona, però encarat els més petits.
Jordi, com que encara no ens pots vendre el teu, queden uns mesets, ens has de vendre un altre.
No, no, jo en recomanaré tres.
Vinga.
Sí, tres.
El primer, el Premi Piní Soler d'aquest any, a Tarragona, per Sant Jordi i el Piní Soler.
Ha de ser un llibre...
El Mas de la Guineu.
El Mas de la Guineu.
Del Joan Mestre, que després vindrà aquí, també.
Aquí.
El segon d'un conegut escriptor de per aquí, també, que és l'Andreu Carrança, que és el Premi Sant Joan de novel·la a l'Enjuc.
És una molt bona novel·la, val la pena llegir-la.
I el tercer, un llibre que acaba de sortir ara de contes, de narracions, que és en castellà, que es diu No solo de pan vive l'hambre, que és d'un company meu d'institut, que es diu Enrique Gómez de León, i és un magnífic llibre de relats.
No solo de pan vive l'hambre?
Eh?
Eh?
Com ho has dit?
No solo de pan vive l'hambre.
L'hambre.
Sí.
Són 13 relats molt ben escrits.
Realment sorprenents.
Apostem, com sempre, pels autors locals.
Sí.
Que és important fer-ho.
Els altres es promocionen, tu.
És el que jo deia a l'inici del matí de Tarragona Ràdio.
No perquè no vulguem parlar dels altres, però els altres ja tenen prou eines per promocionar-se.
Val la pena aprofitar qualsevol instant, qualsevol moment, per recomanar el que es fa a casa.
Que Déu-n'hi-do, eh?
Si se'n fan coses.
Rosa.
Ja vull dir un, que ja l'he dit moltes vegades, però no sé si em fan gaire cas.
Però vull que aprofitin les mares i pares.
El desconcert de l'educació.
Aquest és sensacional, eh?
Com a llibre d'autoajuda.
D'autoajuda.
Les mares i pares que aprofitin de comprar-la avui i que se'l llegeixin, que està molt bé.
Sobretot que el llegeixin, eh?
Que no es faci pols en aquest llibre.
I que el comentin i va molt bé.
Rosa Gairal, Jordi Tinyena, Roger Roig, gràcies per acompanyar-nos.
Molta sort.
Jordi, estem esperant, eh?
Esperant el teu llibre.
No faltaré.
Vinga, doncs, moltíssimes gràcies.
Bona diada de Sant Jordi.
Adéu, adéu, igualment.
Nosaltres seguim endavant.
Jo he perdut des de la meva panoràmica, que no és gaire extensa,
perquè entre la pèrgola aquesta que tenim a la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
he perdut la Marta.
No sé si la tenim a prop.
Sí.
Sí, la tenim a prop.
Però no et veig, Marta.
Ara intentaré localitzar-te visualment.
No, encara no em pots veure.
Podem fer una mica de llegenda de Sant Jordi?
Com veus el panorama?
Doncs ho estic intentant localitzar gent, però tothom me diu que no,
no hi ha ganes de...
Però tu els has dit que els regalarem un llibre, una rosa, tot això.
Sí, jo ja els hi he dit, però em diuen que no, que no,
que això de llegir, que el micro, que no sé què.
Què et sembla si intentem buscar una història d'amor?
Doncs vinga, una història d'amor, aviam si hi ha més sort.
Molt bé, doncs...
Vinga, aviam si la trobem.
Vinga, aviam si la trobem.
Vinga, aviam si la trobem.
Més de veure'ns que ens apropem ja ens diu amb les mans.
No, no, no, no.
Jo crec que hauries d'anar amb els llibres a les mans.
Aviam si així...
Amb el llibre i la rosa.
Com dient, ei, que et dono un llibre.
A veure, no ho sé.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Ens podrien explicar la seva història d'amor i així se'ls hi regalem una rosa i un llibre?
Ai, no.
No.
Va molts anys de tot això.
Però és igual.
Se'ls ha oblidat de tants anys.
Fa molt de temps que es van conèixer.
I tant.
Quants anys passen?
Quasi 50 anys.
Ah, doncs aviat celebraran una bona festa.
Quasi 50 anys que es van casar.
Que es van casar.
Sí.
I llavors me van festejar 7.
O sigui, 57.
Déu n'hi do.
Déu n'hi do.
I que es van casar aquí a Tarragona?
Són de Tarragona vostès?
A la parròquia, sí.
I què tal?
Molt bé.
Tenen fills?
Sí.
Un noi de 40 anys.
I nets?
I una neta.
Ara l'han vista per aquí, al col·legi.
I que està donant toms.
La seva història d'amor bonica.
Molt maca.
Molt.
Doncs moltes gràcies.
Aquí estem.
Doncs moltes gràcies.
I si m'acompanya anem a buscar un llibre i una rosa.
D'acord?
Vinga, doncs.
Vinga, fins ara.
Molt bé, fins ara Marta.
En tot cas queda pendent la llegenda de Sant Jordi.
Tindrem els nostres convidats que ens l'han d'acabar de llegir
perquè recordin que estem intentant que les persones que transiten per la Rambla
facin la seva lectura però també els convidats que tenim aquí a la taula.
D'aquí uns moments els saludarem.
Serà després de la publicitat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grac.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
del Jaume Vidal i el Cuber.
Jaume Vidal i Maria Aurelia Campany en les últimes setmanes
han estat molt presents a la ciutat de Tarragona
a través del col·loqui internacional
organitzat per la Universitat Rovira i Virgilí,
del que n'hem parlat ampliament a la ràdio, si se'n recorden,
i un congrés que ha estat un èxit, no?, de participació.
Sí, de fet, ha estat molt d'èxit
perquè hem tingut unes 350 persones inscrites,
a més, doncs, d'una vintena de ponents,
més una vintena llarga de comunicants,
i, de fet, va ser una setmana molt densa,
però vam acabar amb molta, molta satisfacció.
Des del punt de vista acadèmic, interessant,
es van presentar, doncs, moltes comunicacions,
algunes d'elles, doncs, amb fets, informacions insòlites,
desconegudes en alguns casos,
però també, a nivell d'una mica de ciutat,
va servir per recuperar la memòria d'aquests dos personatges
tan vinculats a la nostra ciutat.
Exactament, i justament aprofitant l'ocasió que feia 10 anys
de la desaparició de tots dos,
per això vam, també, en el Congrés,
a banda de la vessant més científica i acadèmica,
doncs, vam fer algunes taules rodones,
algun espectacle,
que va ser la manera, doncs, d'apropar la ciutat
a dos personatges,
sobretot Jaume Vidal Alcobé, a través de la facultat,
però també Maria Aurelia Campany,
arran d'aquesta relació, doncs,
que van estar molt presents a Tarragona
i que, a més a més, van participar
en multitud d'actes, conferències,
reculls, vull dir, articles a la premsa,
amb una activitat molt continuada a la nostra ciutat.
Parlarem amb la Montse Palau sobre aquest tema,
però també els vull presentar,
Núria Gómez, bon dia, Núria.
Hola, bon dia, què tal?
Segona edició, també el publica Arola Editor,
segona edició, aquí el Segell,
aquell que posa tan orgullosa en autor de segona edició,
No me digues no.
Sí.
Fem allò que es fa, que també ajuda a vendre llibres, Núria?
La Núria acaba d'arribar de Pontferrada,
perquè està fent una gira per tot l'estat,
des de fa més d'un any, presentant el seu llibre,
que està tenint una gran acollida,
i a Pontferrada no te'l van deixar presentar.
Sí, el vaig presentar a un banc del carrer.
Però no et deixaven, no et deixaven fer-ho de manera oficial,
com si diguéssim.
Sí, o sigui, vaig estar convidada
per la presidenta dels gremis de llibreters de Pontferrada,
que és qui, juntament amb l'Ajuntament,
organitzava la sisena fira d'exaltació del llibre
a la ciutat de Pontferrada.
I després estava convidada d'estar ja de viatge,
i en mil quilòmetres d'aquí a Pontferrada,
quan faltaven 40 quilòmetres,
em van dir, sisplau, no vinguis,
perquè és que fins i tot pots tenir alguna agressió física.
I, bueno, però què passa?
Aquesta passarà a Pontferrada.
Diu, bueno, doncs que hi ha un problema d'assetjament
en els tribunals,
una denúncia d'assetjament sexual
d'un, pressuposadament,
de l'alcalde de Pontferrada,
amb una regidora del seu partit.
I, bueno, en aquest tema,
Pontferrada està completament dividit,
i la gent molt espantada.
Havien amenaçat amb treure'ls-hi les subvencions
al gremi de llibreters
i sospenien la fira del llibre de l'any que ve
si un tema com a assetjament sexual
es presentava públicament a Pontferrada.
Llavors, davant d'aquesta situació,
jo vaig demanar permís a l'Ajuntament
per no anar a la fira,
a la caseta d'aquesta llibreria
que m'havia convidat,
sinó a la caseta de l'Ajuntament,
que és lliure i oberta a tots els escritors,
tal com m'havien dit.
Després de donar-me permís oral
i concedir-me la caseta per signar llibres,
i després d'haver convocat la roda de premsa
per presentar aquesta segona edició
de la novel·la, no m'hi digues, no,
em van denegar el permís 5 minuts abans
i em van dir que si volia parlar del llibre
que ho fes amb un banc de la plaça.
I, efectivament, vam convocar la roda de premsa
amb un banc de la plaça
davant de la fira del llibre.
És que, aviam, el llibre sí que evidentment parla
del que és un assetjament sexual des d'un polític
cap a una altra dona que es dedica a la política,
però, vaja, tant com per dir
no presentis aquest llibre, que Déu-n'hi-do,
que vols que... Jo he llegit el llibre,
i realment, Núria...
És que és una denúncia, un estil de fer política
sense ètica, però molt genèric.
També parla d'assetjament sexual
i de xantatge sexual
entre dos membres del mateix partit.
Però està escrit molt abans
que es denunciés a Pontferrada el que està passant
i no és un document gràfic,
és una novel·la.
Però que a Pontferrada ja l'havien llegit, per saber-ho,
o és que els hi van arribar veus?
Perquè com sabien que...
A Pontferrada em van telefonar
perquè coneixien la novel·la
a través d'algú que l'havia llegit
i els havia proposat fer la presentació a Pontferrada.
A mi la trucada em va sorprendre
perquè no estava dins del meu recorregut.
No, jo aquesta tarda estaré a la plaça Sant Jaume de Barcelona
i a finals d'envaig estaré a Toledo.
Ja he estat a Cuenca, a Madrid, a Girona, a Logroño,
però a Pontferrada no queia
dins del meu recorregut més pròxim, no?
El que passa és que, bé, m'ho van dir
i com que soc una autora
amb només dos llibres publicats
no em vull permetre el luxe de no anar
allà on em convidin.
Vaig a tot arreu perquè penso que
donar a conèixer una obra és important
i a una autora també.
Aquest tema deu ser molt novedós
i molt realista i molt punyent
quan fa tanta por que el vagi a presentar
en un lloc on estan vivint una situació similar.
Montse, en aquest Sant Jordi
no tens problema de bolos, com altres anys?
No, no, no.
Problema de bolos sí,
perquè justament relacionat...
Amb aquest llibre del Jaume.
aquest migdia marxem cap a...
marxem en el sentit d'una delegació
de la universitat cap a Mallorca
perquè ja comencen les jornades
Jaume Ovidal Alcubé
que fèiem organitzades
amb la Universitat de les Illes.
Es van fer aquí a Tarragona
i justament ara comencen a les Illes.
Així que avui
perdré Barcelona, sobretot,
i agafar l'avió cap a Mallorca.
Per aquest llibre ningú no posarà cap pega
per presentar-ho?
De fet, aquest llibre també va venir
amb un cert escàndol completament diferent
perquè va ser finalista...
Estava descatalogat, no?
Estava descatalogat,
però aquest llibre va ser finalista
del Premi Sant Jordi el 1971
quan justament el premi el va guanyar
un tarragoní, Josep Maria Sontac,
amb una novel·la en Ifades
que al cap de pocs mesos
es va descobrir, concretament el crític
Joan Ramon Masolive
va descobrir que era un plagi
d'una novel·la xinesa.
I aleshores es va retirar
el Premi Sant Jordi al Josep Maria Sontac
i el va guanyar el finalista
el Jaume Ovidal Alcubé
amb aquest llibre, Sofío, els mals de la discreció.
I pensem que això dels plagis és nou, eh?
No, no, no.
És tan antic com a la història de la literatura.
I en aquest cas, imagina't,
una novel·la xinesa
que Déu-n'hi-do per anar borxant
i anar a buscar de quina era la font, no?
Home, hem tingut recents casos a la premsa.
Sí, de l'últim.
Sí, exacte.
Déu-n'hi-do.
I per què s'edita,
per què es publica aquesta novel·la
i no una altra del Jaume Ovidal?
El Jaume Ovidal té una gran part
de la seva obra
que no es pot trobar en aquests moments.
Sí, és el problema
de les seves obres
a diferència de la sort que tenim
amb l'obra completa
de la Maria Aurelia Campany
que encara està en procés
i ja hi ha set volums.
Sofí és una novel·la bastant especial.
És una novel·la molt ambiciosa
del Jaume Ovidal Alcubé.
És una de les seves millors novel·les
i era molt difícil trobar-la,
potser més que altres,
que encara amb aquests fons editorials
o amb els lliberters de segona mà
es poden aconseguir.
I aquesta voluntat
de la gent d'Arola Editors
i també de la gent de Llam
que hi ha darrere
de posar en circulació
peces del Jaume Ovidal.
I al mateix temps
que Arola Editors
ha tret aquesta novel·la,
també a Barcelona Proa,
a cura de la Rosa Comas,
també de la facultat,
han tret Manicomi d'Estiu
que era una peça de teatre de Cabaret
que era l'única que restava inèdita.
Bé, de les poques peces
de teatre de Cabaret
que restaven inèdites.
És una bona oportunitat
per retrobar-se,
aquells que el trobaven a faltar
i per aquells que no el coneixen.
I amb 10 anys,
allò com a homenatge,
no per tant sols per l'homenatge,
sinó perquè val la pena.
És un llibre molt, molt interessant
amb diversos llibres de lectura.
A més, és tot un viatge
i vas al segle XVI
de la mà de la poetessa
Lluís Labé de Lió.
És una novel·la molt plena de matisos.
La recomanem, doncs.
Evidentment.
Escolteu com esteu experimentant
viscant aquest Sant Jordi?
Entrem ja així
en comentaris més amplis.
Doncs molt bé, no?
I passejar per la Rambla
sempre és una cosa molt agradable
perquè a part que et trobes amb tothom,
tothom està per aquí fent el mateix,
fent aquest recorregut
de llibreria en llibreria,
veus les novetats de l'any
i això també crida l'atenció, no?
I les parades de flors,
és dels dies més lluminosos
i més macos, no?
Les novetats literàries,
doncs, bueno,
hi ha per tots els gustos
i depèn de la preferència
de lectura de cadascú
i de moltes editorials, no?
El que no sé
és si es pot arribar
a conèixer tot el que arriba a sortir
en un Sant Jordi, no?
Perquè cada vegada
són més llibres i més autors.
No sé si seria millor
allargar aquest Sant Jordi
a base de tot un mes
anant presentant
noves edicions
o nous títols
i nous autors
o concentrar-lo tot en un dia.
Jo és una mica el dubte que tinc, no?
Abans el Jordi Tinyena
comentava que ell s'estimava més
treure el seu llibre
fora d'aquesta data
de Sant Jordi
en qualsevol moment
de l'any
que no pas aquest.
Sí.
Jo li dono tota la raó
i també estic en ell.
Hi ha massa novetats
perquè un llibre
sobressurti
i a banda de massa novetats
amb el tema de cada any
i sense entrar-hi en comentaris.
Els escriptors mediàtics
tenen molt a pelar.
Personatges mediàtics
o escriptors mediàtics?
Les dues coses.
perquè hi ha molts personatges
mediàtics i altres
és a dir,
no és el cas d'en Guany
però en el cas, per exemple,
posem per cas el Toni Soler
és tan escriptor
com personatge mediàtic.
En aquest cas
era abans escriptor
que personatge mediàtic.
Però hi ha molts que s'aprofiten
del fet de sortir
les tertúlies a la televisió
a fer programa
i llavors fan un llibre
que no sé qui els escriu
i és l'únic llibre
que potser es ven
més que cap altre.
Sí, és això.
I aleshores
en una altra època de l'any
el llibre sobressurt més.
Sí, sí, sí.
Jo també estic totalment d'acord
amb això, no?
El que passa
és que és la il·lusió
del dia de Sant Jordi
veure les noves edicions
i els nous títols, no?
Però és molt difícil
que es puguin arribar
a conèixer tots, no?
Jo no sé com s'hauria de fer
tenir llistats en els diaris
o anar-ho passant
per conèixer totes les novetats, no?
Si no, com te n'enteres de tot.
Els que són lectors habituals
ja fan la seva passejada
habitualment, setmanalment
per les llibreries
i remenen
que és el gran plaer, no?
I, de fet, els novetats de Sant Jordi
i les grans novetats
o els llibres importants
a partir del gener
ja comencen a estar al carrer
i comencen a presentar-se.
Sí que hi ha el boom
d'aquests llibres d'última hora
perquè saben segur
allò que dèiem abans
que es vendran.
És a dir,
si l'últim llibre de l'Andreu
no apareix fins avui
no hi ha cap mena de problema
perquè avui tindrà la gran venda, no?
Però la resta de llibres...
Per exemple,
en Quim Monzó
que és un escriptor sense dubtes
del millor dels mons
ja fa mesos que està...
el Sergi Pàmia és un altre que...
Ara també és bo
que si hi haguéssim més dies a l'any
ja no sé fins a quin punt
la gent sortiria al carrer.
Sí, això també és veritat, eh?
Estem tan sensibilitzats
que és avui, no?
I que llavors la gent ja està
com predisposada
a comprar llibres avui, no?
Jo el que m'agrada més
és la canalla.
Que d'acord,
des del punt de vista
molesta una mica
aquestes files, etcètera.
però, per exemple,
jo ara estava
a un parell de parades d'aquí
que no era d'una llibreria
sinó era de Justícia i Pau
o del moviment per la Pau
i hi havia gent molt jove
mirant-se el llibre de la Pau.
Ostres, doncs això fa patxoca, no?
Vull dir que s'interessin
per aquest tema de coses.
És ben cert.
Montse,
quan veurem alguna cosa teva
publicada?
perquè sabem que estàs treballant, però...
Sí, no, no, no.
A banda de les qüestions universitaris
que estan sortint moltes coses,
està a punt de sortir
un assaig sobre el teatre
de la Mercè Rodoreda.
De fet,
està ja en impremta a proa
i suposo que en pocs mesos
sabré exactament
quan sortirà una novel·la.
Una novel·la que està feta ja?
Sí, una novel·la que està feta i acabada.
Tot i que cada vegada
que l'has de portar a l'editorial
comences a revisar
i una novel·la mai no s'acaba.
S'acaba mai més, no?
És veritat, això?
Vaja, jo com a...
l'únic que puc parlar
és com quan feies les redaccions al col·le, no?
Ja estava a punt per presentar el mestre
i dius
això no va
i la tornaves a canviar
i quan més dies anaven passant
que l'havies de presentar
anaves fent més canvis
i al final, escolta,
se t'anava de les mans.
Això també passa als escriptors?
I tant.
Això passa sempre, no?
Jo penso que fins i tot
quan escrius una carta, no?
I encara més
quan és un text
perquè hagi de llegir
més persones.
Te'l revises,
te'l mires,
te'l tornes a mirar
fins que arriba un dia
que dius
però ho s'ha acabat.
Això és així
i ja ho deixem estar, no?
Tot és millorable.
Deixem els llibres.
Hem tingut una medievalista
a mig matí
que ens ha parlat
de l'origen militar
de Sant Jordi
que ni patró de l'amor
ni res,
que era patró de les armes
militar
amb la seva creu,
amb els creuats,
justament lluitava.
Aquest sentit
que se li dona
a la data
també
de la festa
de l'amor,
de la llibertat,
tot això?
Vosaltres creieu
que arriba
al gran públic
o és el llibre
i ja està?
Tota la simbologia
de Sant Jordi
es recorda
en un dia com el d'avui?
No ho sé,
però tothom porta la rosa, eh?
No sé si només
és una festa comercial
en què tothom
se sent obligat
a comprar la rosa
o ja està tan arrelat
amb nosaltres
que qui t'estima
o qui té un detall
en un dia com avui
et regala una rosa
que potser sense conèixer
a fons la llegenda
del príncep,
de la noia,
de la flor
que li va donar,
potser sí que tots pensem
que una persona
que t'estima avui
et fa un detall
molt maco
que és regalar-te
una rosa
o un llibre.
Necessitem dels símbols,
no, Montse?
Poc o molt.
I a més a més
per acabar d'afegir
per sort
Sant Valentí
no ens ha guanyat la partida
per molta propaganda
que també té
tota la propaganda mediàtica
i no ens ha guanyat
la partida.
Els símbols
són la manera
d'expressar
i de limitar
la nostra identitat
i per tant
qualsevol símbol
no està mai...
No és innocent
cap símbol.
Com creieu
que és el Sant Jordi
el cavaller
del segle XXI?
És el teu amor.
Cada un té un,
no?
Jo penso
que el cavaller
del segle XXI
és el meu amor,
aquell que un conquista
cada dia,
no sigui qui sigui,
no té per què
ser la meva parella.
Esperem que
en genèric
el cavaller
del segle XXI
comenci a superar
aquesta crisi
que no accepta
de masculinitat
i es plantegi
quins són
els nous reptes
de la masculinitat
al segle XXI
que ja també
començaria a ser ara.
De moment però
ens quedem
uns minuts
amb el cavaller
medieval.
El Lluís jo crec
que des de l'estudi
em podrà posar
aquella música
que tenim
com de trobadors
i que ens servirà
perquè les nostres convidades
també han caigut
al parany.
Els hi fem llegir
un fragment...
Estem fent com
un cul a brota
amb la llegenda,
sabeu?
Ja hem començat
el programa.
I entre les persones
que transiten
per la Rambla
i els convidats
els fem llegir
un fragment
de la llegenda
de Sant Jordi.
Ens voleu ajudar?
Sí.
Núria, tu mateixa
fins a la ratlleta
aquesta vermella.
Comences aquí
i després li passarem
a la Montse.
Els dies
anaven passant.
El drac
s'acostava
a la població
i el seu alè
barinós
arribava a muralles
endins
i intoxicava
la gent.
La situació
era cada cop
més angoixant,
gairebé irresistible.
Davant d'aquesta situació
el rei de la vila
va convocar
tot el poble
per decidir
entre tots
què podien fer.
I vegeu
què van acordar.
Lliuririen
cada dia
un parell
de xais
al drac
i així
aquest
potser
no s'acostaria
a les muralles.
Durant un temps
això
és el que
va fer
el drac
i efectivament
es quedava
al seu cau
on devorava
els animals
duts de sacrifici.
Un dia
es van acabar
els xais
i llavors
li van dur
bous
i quan aquests
també es van acabar
li van dur
cavalls
fins que al final
el drac
va devorar
el darrer animal
de la vila.
Llavors sí que
l'angoixa
els va retornar
de cop.
Només
amb aquests
sacrificis d'animals
havien pogut
mantenir lluny
el drac
i ara
ja no els quedava
cap bèstia.
Què podien fer?
Varen
van discutir-ho
llargament
i no
trobaven
cap solució.
Els dies
passaven
i mentrestant
el drac
tornava a acostar-se
cada dia
a les muralles
i la fumera
que sortia
de la seva
gola
intoxicava
i matava
molta gent.
I què van decidir?
Doncs em penso
que ja van prendre
una decisió.
A la fi
van prendre
una determinació.
El remei
passatger
que havien trobat
era terrible
però era l'única solució
que veien
per anar dilatant
la mortalitat segura
a que es veien
tots abocats
si no rebien
algun ajut diví.
Havien decidit
que continuarien
oferint víctimes
al drac
però posat
que no quedaven
animals
per dur el monstre
haurien de dur-li
persones.
Sí,
no van trobar
altra solució
que dur a sacrifici
de manera esglaonada
els mateixos
habitants de Montblanc.
Així ho van decidir
reunits
en Gran Consell
presidit pel rei.
Establiren
un sorteig
per decidir
qui hauria de ser
alliurat a la bèstia.
Cada dia, doncs,
una persona
era dut al drac.
Un dia,
el sorteig
va fer que la persona
escollida
fos la filla
del mateix rei.
Aquest,
veient que la seva
única filla
s'enfrontava
a una mort segura,
va suplicar al poble
que perdonessin
la vida de la noia.
Però el poble
li va respondre
que,
així com abans
tothom havia
seguit l'acord
pres en solemne
Consell,
ara el rei
també havia de seguir
la llei.
I d'aquí uns moments
jo imagino
que començarà
a fer acte de presència
al cavaller
i salvarà
la princesa.
Però, en fi,
tot i que tots
coneixem el final,
millor no ho desvetllem
de moment.
Moltíssimes gràcies,
Montse Palau.
Esperem
aquest assaig
i esperem
aquesta novel·la.
quan surti,
esperem que vinguis
a explicar-nos
de què va
i com va,
sobretot.
Moltes gràcies,
bon Sant Jordi.
Gràcies a vosaltres
i també que tingueu
un Sant Jordi
malgrat tanta gent,
tantes músiques
i tantes...
Que Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Acabarem amb el cap ja.
Núria,
que venguis molts llibres,
que hi hagi una tercera edició.
És el que s'ha de desitjar
a un escriptor,
sobretot, no?
Moltes gràcies
i gràcies per convidar-me
perquè en un dia com avui
hi ha tanta gent
que passa per aquí
per la ràdio,
doncs és tot un detall
per per vostre.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies
per venir aquí
al matí de Tarragona Ràdio.
Que continua amb tots vostès,
ho farem fins a dos quarts de dues.
Ara són vuit els minuts
que ens separen de les dotze.
Fem una petita pausa
per la publicitat
i abans de retrobar-nos
amb les notícies,
amb la Marta mirarem
aviam, aviam
si algú ens pot explicar
la llegenda de Sant Jordi
i a més a més també
la seva història de mort.
ja veurem si tenim sort.
Fem una pausa, doncs,
i tornem en uns instants.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aviam si és possible
que a mi de les dotze del migdia
conversar amb algunes
de les persones
que tenim per aquí.
Marta.
Doncs sí, mirarem
de regalar algun altre llibre.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Em pots explicar
la teva història d'amor?
Entens història d'amor?
No tens cap història d'amor?
I tu tens una història d'amor?
Sí, sí.
Sí, molt bonica.
Doncs per què no me l'expliques?
Si me l'expliques
us regalem una rosa i un llibre.
Val,
no vol que comenci.
Però on vulguis,
però curtet, eh?
Vale, doncs mira,
això va ser l'estiu passat
que vaig anar a Córdoba
i vaig conèixer una noia
que es deia Marta
i era rosa i així
i em va dir
que...
Sí, sí, de debò.
I va dir que em volia
però jo no me la vaig creure
i va passar una setmana llavors
d'ençà, no?
I mica en mica
m'anava agradant aquesta xicota
i una nit va sorgir
sense voler
i tenia que passar
el que va passar
i ja està
i ja no la truco ni res
m'he oblidat d'aquella
d'aquella noia.
Però aquí n'hi ha una altra
que es pot sentir ofès
em sembla.
Per què?
O no?
No, no.
Ah, no?
No, no.
Doncs aquesta ha estat
la teva història d'amor.
A sortirem que t'estimes més.
La rosa si ja ha passat
ja no cal, no?
Ens quedem amb el llibre?
Home, com vulgui.
Home, si vols regalar una rosa avui.
Vale, una rosa.
Sí?
Una rosa?
Sí.
Doncs vinga, acompanya'm,
et dono la rosa.
Gràcies.
Era una història
d'amor i desamor
alhora, eh?
Una història ben curta
la que ens acaben d'explicar.
Tenim moltes més històries
per explicar en directe
des d'aquí,
des del matí de Tarragona Ràdio
a la Rambla Nova de la ciutat.
Estem tots just
endavant del Teatre Metropol.
Històries impreses
en llibres,
els llibres avui protagonistes
i també els seus autors.
Després de les 12 del migdia
de fer un nou repàs
de les notícies
de l'actualitat
en parlarem
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
La música ens acompanya
fins a aquesta nova cita
amb l'actualitat
nacional i internacional.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.