És pràcticament un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio en aquest matí de dilluns.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio, ha volgut convidar l'arquebisbe de Tarragona,
el doctor Lluís Martínez Sistac, que durant la setmana passada
ha participat en l'assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola.
Una trobada, la d'aquesta assemblea, que ha servit per analitzar i per debatre en profunditat
algunes de les qüestions que més interessen i que més preocupen també
a l'Església i al conjunt de la societat catalana i espanyola.
Avui, doncs, en aquest programa volem comentar, volem analitzar
alguns d'aquests temes amb l'arquebisbe de Tarragona.
Doctor Lluís Martínez Sistac, bon dia i benvingut a Tarragona Ràdio.
Bon dia, bon dia.
Bon dia i felicitats per cert, perquè ahir diumenge celebrava el seu aniversari, 64 anys.
60, moltes gràcies, 64 anys, ja són molts, eh?
Felicitats i per molts anys.
Moltes gràcies, en vida vostra, en vida de tots.
Com es troba personalment per cert?
Personalment, gràcies a Déu, en trobo bé.
El senyor, doncs, em dóna salut i no em canso i vaig fent tot el treball que puc fer
i la llista és llarga de coses que s'han de fer i coses que encara queden per fer.
És a dir, jo normalment faig llista i sempre vaig tatxant, però després em van sortint més avall
i aquesta llista no s'acaba mai, és llarga.
Però bé, això vol dir que hi ha activitat, que les comunitats treballen,
que els capellans treballen molt, que els església compromesos també,
els religiosos també, religioses.
És a dir, que l'església fa molta feina.
I sembla potser que no en fa tanta, perquè potser no tenim tanta gent com abans,
però és que hi ha moltes ofertes a la societat.
I l'església en fa moltes d'ofertes i jo crec que sí, que anem calant.
I que es fan moltes coses que no surten als mitjans de comunicació social,
però que s'estan fent i que van calant en el cor de les persones,
que és on realment el treball és més eficaç.
D'aquesta llista llarga que deia el doctor Martínez Sistà-Caté,
de la qual va tachant alguns temes, però que després van apareixent d'altres,
doncs aquesta llista de temes d'alguns en volem parlar avui justament en aquesta conversa.
Deia que la setmana passada vostè va participar en l'assemblea plenària
de la Conferència Episcopal Espanyola.
Ha estat una conferència on han sortit molts temes a més d'interès,
d'interès pel conjunt de la societat.
Parlant primer, durant els primers minuts des de la perspectiva estrictament de Tarragona i de Catalunya,
hem de remarcar, hem d'assenyalar, que els bisbes espanyols en aquesta conferència de la setmana passada
no han aprovat la creació de la regió eclesiàstica tarragonense,
de la regió eclesiàstica catalana han ajornat la decisió fins a la pròxima assemblea
que en principi està prevista pel pròxim mes de novembre.
Senyor arquivisba, quines són les raons que s'han argumentat per aquest ajornament?
Sí, jo en primer lloc voldria dir-li que ha dit molt bé al començament d'aquesta introducció la pregunta
regió eclesiàstica tarragonense.
Es diu i s'ha de dir regió eclesiàstica tarragonense i no regió eclesiàstica catalana.
Per què?
Fonamentalment per tres motius.
En primer lloc perquè la tarragonense i Tarragona és molt important.
La nostra Orsidiòcesi és de temps apostòlics, creiem.
Tenim una convicció que Sant Pau va visitar aquesta nostra tàrrecorromana, la Tarragona, la diòcesi.
Per altra part, la tarragonense, en el temps de l'imperi romà, doncs arribava, agafava València,
agafava tota la part de la Rioja, agafava Saragossa, és a dir, era molt gran.
Ha quedat reduïda ara Catalunya.
Però la segona raó és que ens trobem en què hi ha un estat independent que no és Catalunya,
que és Andorra, i que forma part de la tarragonense.
Per tant, si diguéssim regió eclesiàstica catalana, no podríem incloure Andorra,
perquè Andorra no és Catalunya.
Sí que és el català l'oficial, però Andorra és un estat independent.
I en tercer lloc tenim un territori, com passa amb 30 diòcesis d'Espanya,
no és l'única ni molt menys, de la diòcesi de Tortosa,
que porta més de 10 segles, formant part de Tortosa,
i que era molt més gran encara.
I aquest territori, doncs, forma part ara de la província de 1833,
són les províncies de Castelló i, per tant, de la comunitat valenciana.
Bé, ens convé no dir regió eclesiàstica catalana,
sinó terragonense que ho ha dit molt bé vostè al començament,
i per això el vull felicitar.
Va ser presentada aquest projecte de regió,
va ser presentada la plenària,
que són uns 85 bisbes,
per primera vegada en aquesta reunió.
No es havia enviat el projecte abans,
perquè es va tractar amb una reunió reservada,
i, per tant, els bisbes, que no ho havien estudiat abans,
fora de l'executiu i de la permanent,
que ja es havia presentat i que ja ho coneixien,
doncs, va suscitar molt interès,
va participar-hi molts bisbes,
van haver-hi moltes intervencions favorables,
també crítiques,
i van haver-hi també observacions,
sugeriments,
llavors, com passa amb molts temes d'aquests,
que tenen una certa entitat,
que no s'aproven a la mateixa assemblea.
No hi ha dies, pràcticament,
només va haver-hi de dilluns a dijous al dematí.
Per tant, hi ha esmenes o hi ha observacions,
s'ha d'apair totes aquestes coses,
i, per tant, es va acordar que això,
doncs, ja una vegada tractat i presentat,
s'acabi de redonir
a la propera assemblea plenària del novembre, si deu plau.
Però hi ha una opinió favorable majoritària
entre els bisbes espanyols?
Jo diria...
O pot haver-hi la sensació entre molta gent,
molts feligressos fins i tot aquí de Catalunya,
que hi ha resistències entre sectors de l'Església espanyola
a aquesta regió eclesiàstica terraconense?
Jo diria, en primer lloc, que no hi ha resistències.
El que passa és que és una cosa única,
una cosa que no existeix.
Les primitges eclesiàstiques existeixen a totes les esglésies,
i la tenim aquí, a la Terraconense, i continuen existint.
Les regions, les regions, miri, només n'hi ha a Itàlia,
que porten més de 100 anys allà, no?
Per tant, la regió eclesiàstica,
en el Consell Vaticà II, l'any 1962, que es va celebrar,
va dir que es podien fer regions eclesiàstiques,
es podien fer, i el Codi dret canònic,
es poden fer regions eclesiàstiques.
Bé, és una cosa que no s'ha propagat,
sinó que existeix només concretament a Itàlia.
Clar, la primera regió eclesiàstica,
gairebé que existirà després, serà aquesta.
Per tant, és una cosa que sí, que és novetat,
i tot el que és nou costa una miqueta,
a vegades, d'entendre, de comprendre.
Miri, aquí ens trobem en una situació que ve de 1964.
El venerat i molt estimat papa Pau Gisè
va treure Barcelona de la província de Tarragona, Terraconense.
Esclar, llavors la va fer Arquivisbat Independent,
directament subjecte a la Santa Seu,
com també va fer Madrid, que la va treure de Toledo.
Llavors això ha creat una situació
que nosaltres tenim una província a Catalunya,
una província eclesiàstica,
i una diòcesi no en forma part,
i és una diòcesi gran com és Barcelona.
Què va dir el Conselli Provincial Terraconense?
Va dir que es trobés una vinculació jurídica,
ja que no la té, que es busqui una vinculació jurídica.
I els bisbes van estudiar-ho
per aplicar aquesta resolució
i van creure que la solució jurídica
era una regió.
Una regió que no és ben bé una regió,
perquè una regió són dues províncies eclesiàstiques o més,
i aquí no, només n'hi ha una de província eclesiàstica,
és la Terraconense, i una diòcesi.
Però el Papa pot dispensar.
Ja veu que això és una miqueta més complicat,
i per tant, no es pot demanar que immediatament
una persona que no ens vis, que no coneixen,
que tampoc són massa tècnics,
a vegades amb aquestes matèries
d'organització eclesial, etcètera, etcètera,
canòniques,
puguin ràpidament tots reaccionar dient
estupendo, fenomenal.
Això en qualsevol cas és un tema,
aquest és un tema que anirà segurament
a l'assemblea plenària del proper mes de novembre,
i després encara faltarà el vistiplau del Vaticà.
L'aprovació, l'aprovació.
Senyor arquebisbal, quan creu que la regió eclesiàstica
a Tarragonense pot ser una realitat?
Miri, això, jo no soc profeta,
ja desitjaria per moltes coses ser profeta,
coses inclús més importants que la nostra regió,
que ja ho és, però que hi ha coses molt més importants
a nivell d'església, a nivell d'evangelització, etcètera.
No ho sé, jo suposo que si això,
tots el novembre passa i bons va a la Santa Seu,
la Santa Seu és la que té l'última paraula,
i l'ha de provar, ha de provar els estatuts,
ha de provar i heregir aquesta regió eclesiàstica,
dispensant, com he dit abans, d'aquesta anomalia
que també tenim nosaltres,
perquè no són dues províncies eclesiàstiques.
Per tant, penso que si el novembre passés,
doncs la Santa Seu no tardaríem a provar-ho.
Amb l'aprovació futura de la regió eclesiàstica
tarragonense, hi haurà un canvi de relacions
i de papers en el si de l'església catalana,
entre el paper que pot jugar ara mateix Tarragona
i el paper que juga Barcelona?
Bé, continuem sent una província eclesiàstica,
una província eclesiàstica continuarà
amb tot el que això representa i significa.
Per exemple, les diòcesis que són sufragànies de Tarragona,
que són sis diòcesis de Catalunya,
les apel·lacions en els judicis de declaracions
d'anul·litat de matrimoni passaran a Tarragona,
perquè és la metropolitana.
Per tant, aquí tindrem un tribunal metropolità
i tribunal diòcesà.
Això continua igualment.
També continuen totes les altres competències
que tenen els metropolitans, l'arcabisbe de Tarragona,
perquè la província existirà sempre
i ha d'existir sempre.
Què modificarà?
Jo diria que no modifica res.
És en el sentit que continuarem fent
el que estem fent ara,
que des de fa 32 anys ens estem reunint
tots els bisbes de Catalunya,
per tant, també l'arcabisbe de Barcelona
i els bisos auxiliars de Barcelona,
parlo de 32 anys,
quan ja Barcelona no formava part de la Tarragona,
i anirem treballant pastoralment.
O sigui, poques diferències hi haurà.
O sigui que...
És més aviat, jo sempre parlo del subratllat jurídic.
L'important en un subratllat què és?
Que hi hagi un text important.
Llavors, el subratllat li dona encara més importància.
Però si vostè fa un subratllat
i no hi ha text a sobre,
aquest subratllat és una línia
que no sabeix de res,
és una ratlla.
Per tant, aquí el que és important és el text.
I el text és l'activitat pastoral que estem fent.
Fa 32 anys,
amb els secretariats interdiossants,
amb la coordinació amb les reunions,
ara, dintre d'uns dies,
farem una reunió aquí a Loreto, a Tarragona.
Per què?
Perquè hi ha una decisió
que una de les reunions de les quatre que es fan l'any
es faci a Tarragona.
Perquè Tarragona és important,
perquè Tarragona és la metropolitana,
perquè Tarragona és molt antiga,
perquè Tarragona és la que ha presidit sempre
totes les llocs de Catalunya,
perquè ha convocat els concilis.
L'últim, de 1995, també va convocar Tarragona.
Però ens sembla que això és una actitud de servei,
però és una actitud també històrica,
que dona un taranar a les nostres idioses.
El taranar de presidir, de congregar, d'unir, etc.
No hi ha, per tant,
perill que quedi diluït el paper de Tarragona,
en el si de la regió.
No, no, no.
Certament, les coses en aquest món van evolucionant.
A vegades hi ha pobles que eren molt importants,
i després s'ha anat evolucionant sociològicament, demogràficament,
i aquells pobles són menys importants.
Tampoc podem negar una cosa,
que la ciutat de Barcelona és important,
és molt gran,
i les idioses també, té molts habitants.
Bé, això...
I hem de reconèixer que hi ha...
Em sembla que hem de sumar,
més que veure les diferències,
que certament hi són,
entre les diòcesis,
però hem de sumar.
Ni podem fer una pastoral sense Barcelona,
ni podem fer una pastoral sense Tarragona,
i el que vol dir com a metropolitana.
Per tant, hem de sumar.
Hi ha dos diòcesis amb taranars diferents,
que és l'arquivisbat,
l'arxidiòcesis de Tarragona
i l'arxidiòcesis de Barcelona.
Són taranars diferents,
són maneres de ser diferents,
complementàries,
i són realitats socio-eclesials
una miqueta diferents,
però que sumen,
que complementen.
Estem en un temps
en què no podem restar,
sinó que hem,
eclesialment,
i amb tots els ordres,
hem de procurar sumar.
Dr. Martínez Sista,
que en el ciut de l'Església catalana,
per cert,
hi haurà canvis en els pròxims mesos
per una qüestió d'edat
d'alguns bisbes
que els arriba a l'hora de la jubilació.
El bisbe de Girona,
el bisbe de Solsona,
el mateix arquebisbe de Barcelona,
pot ser, doncs,
un motiu de nomenaments,
de canvis.
En quina línia,
creu vostè,
que haurien d'anar
aquests canvis,
aquests nomenaments
que s'han de fer
en els propers mesos?
Bé, jo crec que,
sí, certament,
els canvis sempre condicionen,
però, miri,
en una diòcesi,
el bisbe és molt important,
però el bisbe no fa
tota la diòcesi.
Més aviat,
a vegades,
la diòcesi es fa al bisbe.
Hi ha una mútua interdependència,
no negu que l'arcabisbe de Tarragona
ajuda a fer l'arxidiosi de Tarragona,
però, certament,
l'arxidiosi de Tarragona,
que vol dir els capellans,
els religiosos,
les religioses,
les comunitats,
per allò que hi ha,
les institucions,
fan també l'arcabisbe.
L'arcabisbe,
sí,
és una persona oberta,
d'una persona que atén a les necessitats,
que veu la realitat eclesial,
del lloc concret,
social,
cultural,
etcètera,
l'està fent també en el bisbe.
Per tant,
hi ha les diòcesis,
en el canvi,
sí,
queden, doncs,
d'alguna manera condicionades,
però és que el més important
és que no podem oblidar
que és la vida de la diòcesi.
Quan hi ha un canvi de bisbe,
no es comença de zero.
La diòcesi té ja tota una història,
té tot un taranà,
té tota una activitat,
té tota una vida.
Malament que començéssim de zero.
Per tant,
els canvis,
jo sempre considero
que s'han de fer
amb aquesta actitud
de que un va a una diòcesi
és que porta ja
un dinamisme,
un moviment,
i l'important és
que es posi
al front d'aquest moviment,
d'aquest dinamisme,
d'aquesta activitat,
i que, lògicament,
amb tots els seus col·laboradors,
pot anar reorientant,
si convé,
perquè també és veritat
que a mesura que passa el temps,
la societat va presentant,
i la mateixa eslègia,
diferents reptes,
diferents qüestions.
Per tant,
diríem que,
important és que siguin uns bons pastors,
portant que siguin uns pastors
a imitació de Jesucrist,
que siguin persones
que coneixin el màxim possible
la realitat d'on van,
i que estiguin molt oberts
a ser això,
donar-se,
estimant,
oferint-se,
i encarnant-se,
situant-se en aquella realitat.
Ben oberts
a totes les necessitats,
a totes les preocupacions,
amb una actitud de servei,
imitant a Jesucrist,
que no va venir a ser servit,
sinó a servir,
i a donar la vida,
perquè, en definitiva,
el cristià ha de ser un testimoni
que vol dir màrtir,
i tots els cristians,
encara que no cruentament,
sinó que incruentament,
hem d'anar donant la vida,
i això no és fàcil,
però el Senyor ens ajuda.
I els futurs bisbes,
segons vostè,
han de ser catalans?
I li pregunto per la preocupació
que hi ha en alguns sectors significatius...
Han de ser bons pastors,
com he dit abans,
a imitació de Jesucrist,
i han de ser persones
que, al ser possible,
coneixin el màxim possible
tota la realitat cultural,
lingüística,
etcètera,
del lloc on van a ser pastors
per poder ruralitzar
amb la màxima eficàcia
i amb la màxima facilitat possible.
Per cert,
doctor Martínez Sistat,
per tancar aquest bloc,
han sortit algunes informacions
periodístiques
en els últims dies
que apunten
que davant del relleu
del cardenal
arquebisbe de Barcelona,
Ricard Maria Carles,
vostè podria ser
el seu substitut?
Jo estic molt bé a Tarragona
i, per tant,
comprendrà que n'he pensat
en absolut
en aquestes coses.
Estic aquí,
com he parlat abans,
que els bisbes
s'han d'encarnar
en el lloc on estan
i han de donar-se plenament
i totalment
a la realitat.
Estic molt ben acollit,
treballo amb molta il·lusió
i, per tant,
desitjo quedar-me aquí a Tarragona.
No acceptaria
el nomenament a Barcelona?
Desitjo quedar-me a Tarragona.
Molt bé, senyor Arcavisbe.
Seguim amb altres qüestions.
De seguida parlarem
d'altres temes
que s'han abordat
aquests dies
a la Conferència Episcopal Espanyola.
Una última qüestió relacionada
d'alguna manera
amb l'Església catalana.
Aquests dies també,
a través dels mitjans
de comunicació,
hem conegut
que el full perruquial
de Tarragona
serà a partir d'ara
autònom
del full perruquial
de les diòcesis
que s'editava conjuntament
amb les diòcesis
de Vic i de Solsona.
Per quines raons
s'adopta aquesta mesura?
Nosaltres tenim aquí
a la nostra idiócesis,
això el Consell Episcopal
va prendre aquesta decisió
unànimament.
El Consell Episcopal
és el que amb l'Arcavisbe
porta el govern de la diòcesis,
per tant,
són els meus vicaris general,
vicaris episcopal,
estratègia general
i amb el delegat també
de mitjans
de comunicació social,
que és el que també
lògicament té molta responsabilitat
en aquesta matèria
dels mitjans de comunicació,
van prendre la decisió
de fer el full
en lloc de vuit pàgines,
fer-ne de quatre pàgines,
perquè aquí
a l'Arcavisbe
fa molts anys
hi funciona molt bé
i crec que
cal posar-ho en relleu
meritoriament,
la nostra revista
Eslègia de Tarragona,
que és una revista mensual,
que per tant
és molt més ample
perquè no és un full,
sinó que és una revista,
és a dir,
no és un diari,
sinó que és una revista.
Per tant,
ens va semblar
que
per no duplicar
les coses,
per no sortir articles
en un lloc
i en un altre,
que en quatre pàgines
n'hi havia prou.
Per altra part,
també vam voler fer
la cosa
que pogués ser
molt informatiu.
S'estan fent
moltes coses,
ho dèiem al començament
a les idioses
i a l'Eslègia.
No sempre
els mitjans
de comunicació
públics
o privats,
d'aquests
de rotatius,
etcètera,
que tenen més difusió,
ens ho diuen tot.
A vegades es comunica
o un fet molt important
i no surten els diaris
i surten coses més petites
que no són deslegi
en els diaris.
Per tant,
nosaltres hem de procurar
que les nostres comunitats
cristianes arribi
tot el que procurem fer,
tot el que s'està fent,
primer perquè la gent
ho coneixin,
perquè també això anima
una miqueta,
això encoratge una miqueta
i després perquè aquelles comunitats
que ho han fet
també els hi ha de veure
que surti la seva parròquia
o el seu arxipestat
o el seu moviment
que ha fet una activitat
important,
inclús perquè els altres
puguin també imitar-ho,
si convé,
no?
Per tant,
tot això feia
que convenia
aquesta immediatesa.
Immediatesa.
Miri,
Girona té el fui dominical
i la fa només
la diòcesi de Girona.
Després hi ha altres diòcesis
com Barcelona,
Urgell,
Lleida
i Tortosa,
quan jo estava a Tortosa
ho feia més xins,
quatre diòcesis
que la fan conjunta.
Aquí a Tarragona
des de fa uns 20 anys o així
doncs es feia
les tres diòcesis
però era la tercera època
perquè abans
també s'havia fet sola.
És a dir,
són coses que va semblar
en aquest,
que era convenient
de fer aquest pas
i s'ha fet aquest pas.
S'ha fet,
lògicament,
sempre,
sempre s'ha greu
de deixar
un treball conjunt
però no va pas
en contra
ni molt menys
del treball conjunt
de la tarragonès
en absolut
perquè ahir vores
també Girona
aniria en contra
i també les altres diòcesi
anirien en contra.
Jo suposo
que també
el full
diocesà
té que ser
un full
molt diocesà
molt de la diocesi
precisament
perquè doni les notícies
que es pugui informar
per la setmana que ve
el que s'està fent
a tal lloc
que respongui
com un diari
que cada dia més
ens sembla que els diaris
hi ha notícies generals
però després fixi's
que s'estan agafant
tota la cosa
de comarques
i vore'ns
cada diari
té com un suplement
i fins i tot
potser s'ha dit
en el lloc
es fa la maquetació
però s'ha dit
en el lloc
perquè per l'urgència
i per la rapidesa
per l'emmediatesa
això té un valor
que crec que no podem oblidar
gràcies a Déu
fem moltes coses
a nivell de la terracorència
hem fet un concili
el volem aplicar
s'ha de treballar conjuntament
però també s'ha de distingir
el que és una cosa
diocesana
del que és una cosa
superdiocesana
són diferents nivells
que es complementen
no tot ha de ser diocesà
no tot ha de ser interdiocesà
hi ha coses que poden ser
i han de ser diocesanes
altres han de ser
interdiocesanes
superdiocesanes
i aquí tenim una realitat
de dos diòcesis
que fan el full
cadascú la seva diòces
i Giroba a Tarragona
dos que ho fan conjuntament
i quatre que ho fan conjuntament
bé, el dia en trobament
que totes les diòcesis
feixen un full conjunt
si és que això s'arribés
Tarragona seria la primera
a passar-hi
això sens dubte
però donant que això
no es realitza
perquè
es veuen que les realitats
són diferents
aquest és el motiu fonamental
per la revista
com he dit abans
per aquesta immediatesa
i fonamentalment
i em sembla
que és aquest el motiu
que el Consell Episcopal
va acordar
per acord
normalment
nosaltres estem sempre
oberts
i jo he agraït
en els altres dos diòcesis
tot el que conjuntament
hem fet
i que inclús econòmicament
si hi ha doncs
algunes coses
que hagi pogut reportar
doncs nosaltres
des del primer moment
s'ha dit
que la nostra diòcesi
s'afrontarà
a les qüestions econòmiques
que hi puguin haver
Abordem altres qüestions
d'interès
i d'actualitat
senyor Arcavisba
vostès en l'assemblea plenària
d'aquesta setmana
de la conferència episcopal espanyola
han parlat
entre d'altres
qüestions
de temes
que afecten la família
que afecten l'avortament
per exemple
vostès han criticat
durament
que el Ministeri
de Sanitat
permeti a les farmàcies
comercialitzar
el que s'anomenen
al carrer
com la píndola
de l'endemà
perquè consideren
que així
es permet
fer avortaments
fora de la llei
d'una llei
recordem
aprovada
ja a principis
dels anys 80
quin és el missatge
dels bisbes
que volen transmetre
en aquest tema
els bisbes
una vegada més
i l'església
està dient
a favor de la vida
és un missatge
de valorar la vida
la vida
des del primer moment
de la seva concepció
fins a l'últim moment
que diu
nostre senyor Crida
aquí entraria
per tant
que l'església
amb un desig
de valorar la vida
com un do de Déu
tota vida humana
especialment
la vida dels més pobres
o dels més necessitats
o dels més indefensos
com pot ser
un ésser
una persona engendrada
un ésser humà
engendrat
com també
d'un malalt
per això l'església
diu no a l'avortament
per això l'església
diu no a l'eutanàsia activa
és un missatge
que potser
no sempre s'entén
jo diria
que és un missatge
profètic
és un missatge
de valor de la vida
no sempre
en una societat
de consum
hi ha casos límits
jo també ho entenc
hem de ser comprensius
però miri
aquí hi ha una qüestió
de principi
em sembla
que hem de fer
una distinció
que no sempre es fa
que costa una miqueta
d'entendre
aquesta distinció
i és el nivell
dels principis
i el nivell
de la comprensió
en la pràctica
i en la vida
una mare i un pare
que tenen un fill malalt
costumo dir
sempre no li poden dir
fill meu estudiar
és dolent
no cal que estudis
els pares ho han de dir
estudiar és bo
o altres coses són bones
però el pare i la mare
tindran comprensió
d'aquella persona
perquè està malalta
perquè potser no pot rendir
com un altre fill
que no té aquella
enfermedad crònica
o el que sigui
però són dos nivells
que em sembla
que hem de distingir
és a dir
una miqueta
l'església és mare
i és mestra
i com a mare
és comprensiva
i perdona
però com a mestra
també ha d'anunciar
uns principis clars
que tenen
molta derivació
a favor de les persones
perquè és clar
aquí es pot caure
moltes aberracions
que s'han caigut
al llarg de la història
en les guerres
en les violacions
en el sisme
etcètera
la vida humana
té molt valor
i es podria justificar
qualsevol cosa
per cargar-se una vida humana
i una vida humana
val per damunt de tot
per tant aquest és el missatge
a dir
si aquesta cosa
del dia demà
aquesta píldora
doncs és abortiva
és clar
l'església diu
no aquesta cosa
i com que
hi ha una llei
que hi ha uns supòsits
de fet
que legalitzen
l'avortament
és clar
una pastilla d'aquesta
presa
sense cap dels supòsits
accedeix
sembla que accedeixi
inclús
en aquells tres hipòtesis
concretes
per la qual
la societat espanyola
el Parlament
ha autoritzat
doncs
l'avortament
però al marge
ja dic
de lo legal
de lo legal
nosaltres ens movem
més pel nivell ètic
parlava també
de la família
de la preocupació
permanent sempre
de l'església
per la família
perquè hi ha alguns temes
també d'actualitat
algunes legislacions
que parlàvem de llei
lleis
que han sorgit
en alguns parlaments
de comunitats autònomes
també aquí a Catalunya
lleis que reconeixen
drets
a parelles
de fet
a la mateixa alçada
que al matrimoni
en aquest àmbit
l'opinió de l'església?
és que l'opinió de l'església
també tornem a sortir
amb una cosa
nosaltres creiem
l'església
i no només l'església
jo crec que hi ha molta gent
de bona voluntat
que també ho veu així
que la família
és una institució
importantíssima
pel bé de les persones
pel bé de les persones
que són fonamentalment
els fills
els fills petits
que si tenen
un caliu
bonic
i agradable
i pacífic
i harmoniós
aquests fills
creixen molt millor
i fan una família
amb moltes més garanties
pel bé de la família
és a dir
que el bé de la família
incideix en el bé
de les persones
incideix també
en el bé de la societat
quantes coses
tenim en la nostra ciutat
ho estem vivint
una sèrie de violències
de falta
de violència
en els carrers
de tensions
que moltes vegades
això neix en la família
i portant
famílies
desestructurades
fa que els fills
creixin
amb una falta
d'equilibri
efectiu
psicològic
que incideix
després
en la seva conducta
i crea molts problemes
amb ells mateixos
i amb els mateixos
i en la mateixa societat
i també incideix
en el bé de l'església
a mi em sembla que aquest principi
que la família
la salut de la família
de les famílies
aquesta institució
creada per Déu Nostro Senyor
que té el seu fonament
en la família
perdona
el matrimoni
el matrimoni
entre un home i una dona
que per amor
creen una íntima comunitat
de vida i d'amor
i que estan oberts
a la fecundetat
i a donar la vida
amb altres persones
bé nosaltres creiem
això
és un projecte
jollós de família
engrescador de família
però que redunden bé
de les persones
i per tant
tot el que sigui
equiparar a la família
altres realitats
que no s'adequen
al matrimoni
tot el que sigui
portant equiparar
això
és perillósíssim
perquè estem minant
la societat
ens sembla
però fonamentalment
la societat
està al servei de la persona
estem minant
el bé de les persones
és el que nosaltres creiem
a la llum de la revelació
a la llum
del que Jesús Gris
ens ha dit
i a la llum
també d'uns principis
de dret natural
diríem
també durant la setmana passada
en aquesta assemblea
de la conferència
episcopal espanyola
hem parlat
d'altres qüestions
perquè l'església
en el seu conjunt
l'església espanyola
segurament ha estat motiu
ha estat criticada
ha estat víctima
d'una sèrie de crítiques
en les últimes setmanes
sobre la posició
que vostès
el conjunt de bisbes espanyols
han mantingut històricament
al voltant del fenomen terrorista
abans que parlàvem
del dret a la vida
en el cas de l'avortament
a vostès
se'ls ha acusat
quan dic a vostès
dic al conjunt
de l'església espanyola
de ser tous
o tímids
davant d'aquesta realitat
terrorista
quina és la seva opinió
personal?
Jo diria que s'ha acusat
sense justificació
o sense motiu objectiu
l'església
des de fa molts anys
que vol dir els bisbes
doncs
van anar
criticant
i van anar
condemnant
el terrorisme
i també el terrorisme d'Eta
per tant
em sembla que
tant en homilies
per motiu
d'assassinats d'Eta
com en motius
d'atemptats
l'església
que vol dir els bisbes
i la mateixa
conferència episcopal
i el mateix president
de la conferència episcopal
encara en el discurs
llarg
que va trucar
a altres coses
però es va fixar
molt també en el terrorisme
el terrorisme d'Eta
doncs va dir coses molt fortes
en aquesta última reunió
assemblea plenària
de l'episcopat
sembla que no hi ha motiu
tampoc s'havia demanat
formalment
ni molt menys
que es firmés
aquell pacte
també l'església
el que ha de procurar
és mantenir-se
en el seu nivell
i el president
per lluitar
amb més força
contra el terrorisme
perquè l'església
té una força moral
que hi voren
segons com
si s'equipara
amb altres institucions
la pot perdre
president per lluitar
des del punt de vista
moral
ètic
contra el terrorisme
l'església
convé que ho faci
com a església
com a església
i per tant
l'església ho ha fet
i bé
què passa
que lògicament
jo entenc
aquest fenomen
i aquest dolorosíssim
antirristià
del terrorisme
i doncs
esclar
això
comprenc
que ens preocupa a tots
i que per tant
es podrien trobar
unes fórmules ràpides
per solucionar-ho
però vull dir que l'església
ha de col·laborar
en totes les forces democràtiques
contra el terrorisme
contra el terrorisme
d'etre
com a església
el mateix podem dir
altres esglésies
com a església
i cada institució
com ho van fer-ho també
els rectors
de les universitats
van fer també
com un document
van fer ells
la seva manifestació
com a rectors
perquè cada institució
té la seva identitat
i ens sembla que és molt important
que cada institució
consell la seva identitat
i d'acord amb la seva identitat
faci les condemnes
que tingui que fer
en tota decisió
en tota fortalesa
Aquest mes d'abril
d'altra banda
senyor que ha vist
va vostè fet ja 4 anys
que està al cap davant
de l'Arxidiòcesi de Tarragona
a nivell personal
quin balanç em fa
quina valoració em fa
d'aquesta etapa de 4 anys?
Jo faig una valoració
molt positiva
certament que
ens queden moltes coses
per fer
però jo crec que
seguint el que ja feia
l'Arxidiòcesi
jo he continuat
el treball que s'estava fent
vaig arribar
amb un pla pastoral
per 3 anys
que estava encara incomplert
i el vaig portar a terme
perquè
és el que deia abans
és una església
que viu
jo m'hi poso
jo sóc un més
amb una responsabilitat peculiar
però em sento dintre
d'aquesta església
per tirar-la entre tots endavant
hem fet un pla pastoral
nou de 3 anys
quan es va acabar l'anterior
amb 5 objectius
molt importants
l'actitud de l'acolliment
l'actitud de valorar el diumenge
com el dia de Déu
el dia de l'església
i el dia de l'home
no només l'eucaristia
que és el centre
sinó el diumenge
perquè si perdem el diumenge
estem perdent també
moltes coses
que a vegades
és clar
en una societat
que ho comprenc
però molt de consum
molt doncs
que el diner es valora molt
que per altra part
potser és necessari
és clar
fàcilment el diumenge
que és un dia de repòs
un dia de família
un dia de trobar-se
un dia de descansar
un dia doncs
de social
un dia religiós
un dia eclesial
ai que el podem perdre
i si perdem el diumenge
és clar
que l'estem perdent
perquè hi ha molts serveis
que s'han de fer
jo ho entenc
i pobra gent
els que ho han de fer
però no ho exemplem massa
perquè llavors ja
realment es tocarà a tots
i és una llàstima
és a dir
hi ha també
tot el potenciament
de l'apostolat dels lais
enmig del món
tant individualment
com associadament
per tant
tot això
com a aplicació
del Consell de Vaticà II
m'ha tocat a mi
d'una manera especial
aplicar el Consell de Vaticà
perdó
per el Consell Provincial
de Recuerència
a la nostra sidiòsia
i ho fem
en decisió
en tots els camps
i també en el pla pastoral
i si agafem el pastoral
està en marcat
de resolucions
que es posen a la pràctica
estem treballant molt
amb la pastoral vocacional
perquè creiem
que és molt important
sobretot
de capellans
estem també
treballant
una miqueta
en la reorganització
de parròquies
en el sentit
que es confiïn les parròquies
a si possible
a un sacerdot
però que s'agrupin
d'alguna manera
més estable
més estable
conservant totes les parròquies
perquè tenen
la seva personalitat
i la seva identitat
i cal especialment
als pobles petits
conservar
el que ja tenen
no treure'ls
ni res del que tenen
però
reorganitzar
agrupar-les una miqueta
que s'ajudin
que s'ajudin més mútuament
etcètera
estem fent
tot una
en fi
tota una sèrie
de qüestions
d'aquestes
que estem intentant
també
adequar
bueno
potenciar
el seminari menor
almenys
hem adequat
el local
la claustre
de Sant Pau
del seminari
per
per assentar
les habitacions
i les dependències
perquè puguin
augmentar
els seministes
al seminari menor
estem fent
molta cosa
que jo crec
que és el que
l'església ha d'anar fent
després el resultat
el resultat
doncs ja el veurem
amb les meves dues cartes
pastorals
una miqueta llarguetes
que vaig fer
treballem a la vinya
del senyor
i caleu les xarxes
no dic altra cosa
que el que hem de fer
és això
i amb la línia
també del Papa
que ens ha escrit
ara
a l'inici
d'aquest nou segle
nou mil·leni
una carta
a l'inici
del nou mil·leni
que ens diu
que ens fixem
en Jesucrist
en definitiva
el programa
el programa
està fet
que és estimar
conèixer
i seguir
i imitar a Jesús
i però
naturalment aquest programa
aquest evangeli
s'ha d'encarnar
en cada lloc
i és el que intentem
encarnar-lo
perquè pugui arribar
a totes les persones
a totes les comunitats
i perquè els valors
del evangeli
incideixen
en la nostra societat
no ens hem de tancar
si no ens hem d'obrir
el servei d'una societat
però mantenint sempre
la identitat
de l'església
estem ja a punt
d'acabar
aquesta conversa
vostè anomenava
en aquest balanç
entre moltes altres qüestions
evidentment
el concili provincial
Terracorence
ara fa sis anys
estàs satisfet
del grau d'aplicació
de les resolucions?
Sí
jo tinc experiència
de l'assemblea
que es va fer a Barcelona
que jo era
i bon explicari general
tinc experiència
del que es va fer
post
perquè vaig arribar després
al sino de diocesada
de Tortosa
quan vaig anar
de bisbe de Tortosa
i jo ho puc dir
em sembla que no m'equivoco gens
que el nostre concili provincial
s'aplica molt més
que les altres coses
que he dit abans
és a dir
s'aplica molt més
tenim ja un directori
de pastoral seremental
baptisme, confirmació eucarística
tenim ja dos directoris
publicats
de tot Catalunya
per tant
que això vol dir feina
vol dir treball
no són els gos que s'improvisi
són com uns gibrets
s'ha de pensar molt
sobre la parròquia
sobre l'arxiprestat
és a dir
estem fent
i això només
en quant a documents
però després ja dic
tots els plans pastorals
de les diòsis
de Catalunya
estan aplicant
el concili
amb major
o amb menor intensitat
perquè una cosa
és voler-lo aplicar
jo dic d'alguna manera
el concili
és com una carta
als reis
però llavors
ja han de haver algú
que faci els reis
i això de fer els reis
ja no és tan fàcil
depèn de les butxaques
doncs depèn de moltes coses
de les voluntats
però l'important
és tenir una carta clara
després ens hi anem acostant
jo dic que sí
que ens hi anem acostant molt
però com el concili
de Vaticà II
que fa més de 30 anys
que s'ha celebrat
encara no està del tot
aplicat
ni molt menys
el nostre concili
també tardarà temps
la salut econòmica
la salut econòmica
de l'arxidiòcesi
ara que parlava
de les butxaques
i dels reis
o la salut
nosaltres
arribem
a evitar
tenir
números vermells
però miri
això depèn del pressupost
si el pressupost
és objectiu
i real
tindríem números vermells
i llavors
ens adaptem
a les aportacions
que rebem
dels feliresos
de les parròquies
sí que li tinc
que dir
que el problema
econòmic
de l'església
de l'església
en general
almenys a casa nostra
no està solucionat
i de tots els problemes
o preocupacions
que n'hi ha
ara mateix
que pot tenir
ara mateix
vostè
com a màxim
responsable
de l'arxidiòcesi
quin seria?
Piri
el primer problema
que ja s'ha dit
tantes vegades
és el problema
de l'evangelització
a tots
a tots els que hi ha
batejats
i els no batejats
també no
però també els batejats
la inicició cristiana
dels batejats
que coneixin més
a Jesucrist
especialment els joves
tenim una gran
ignorància religiosa
i això està augmentant
i això és molt perillós
per tant
aquesta és la preocupació
més important
que tenim
evangelitzar
anunciar Jesucrist
a totes les persones
i que després diguin
sí o diguin no
amb l'ajut de Nostre Senyor
i amb la seva llibertat
aquest és el problema
més important
com vostè veu
naturalment
vivim en una societat
pluralista
en una societat
que hi ha una cultura
no neutra
també és veritat
que hi ha una cultura
una miqueta
antitrescendència
immanentista
anti també
tots aquests valors
de l'evangeli
és clar
és una societat
que no és fàcil
evangelitzar
però és que
l'esclàgia
ha de realitzar
la seva missió
l'èxit ja el veurem
això no depèn de nosaltres
però nosaltres hem de semblar
hem de calar les xarxes
en moments fàcils
en moments difícils
favorables i desfavorables
i això és el que hem de fer
i després el resultat
ho sap Nostre Senyor
en el fons del cor
de cada persona
els resultats
ja es veurem
el fet del que deia ara
últimament
alguns bisbes espanyols
també han parlat
últimament
de missatges anticlericals
de molts missatges anticlericals
en el conjunt
de la societat espanyola
vostè hi està d'acord?
home
últimament
n'hi ha hagut uns quants
vostè s'ha fet referència abans
i jo diria que sí
sí sí
no sé
en fi
però això tampoc
ens ha d'espantar
perquè també hi ha
molts missatges
a favor de l'església
hi ha de tot
i repeteixo
en definitiva
l'església
ha de realitzar
la seva missió
en qualsevol sistema
econòmic
polític
social
religiós
que existeixi
en una societat
perquè jesucrist
tampoc ho va tenir-ho fàcil
a més
ell va anunciar
l'evangeli
perquè era ell mateix
va predicar
la seva paraula
i va fer molts
miracles
i el diumenge
de Rams
els van rebre molt bé
i el van acullir molt bé
cantant-li
i vitorejant-lo
però tres dies després
el condemnaven a mort
doctor Martínez Sistac
arquivisbe de Tarragona
moltes gràcies
per acceptar aquesta invitació
gràcies per compartir
mitja hora llarga
de conversa
avui dilluns
al matí de Tarragona Ràdio
per repassar alguns
dels temes
d'actualitat
i d'interès
pel conjunt
dels ciutadans
també d'aquí
de l'Arxidiocesi
de Tarragona
gràcies per estar amb nosaltres
i fins la propera conversa
fins la propera entrevista
moltes gràcies
gràcies i bon dia
gràcies