...
Passa el Nadal amb Tarragona Ràdio.
Agustí Ferrer, Cana Macana.
Fa molt de temps,
tant temps que ni tan sols jo me n'enrecordo,
que hi havia un país on només hi feia fred
i estava ple de foscor, foscor i foscor.
Aquest país tenia al mig del tot un palau
on hi vivia la majestat el rei, esclar,
i un pel allunyat,
a dalt d'una muntanyeta,
una torre,
on hi havia un mag vell, tan vell, tan vell
que la barba li arribava fins als genolls,
encarregat de vigilar des de dalt de la torre
mirant la finestreta,
el dia en què arribés una estranya estrella
que s'havia d'emdur tota la foscor
i tot el fred per sempre més.
Sabeu?
Diuen que aquell mag tenia un ajudant,
un noi,
un noi que sempre estava al seu costat,
que li llegia el llibre dels encanteris,
que li feia les barreges,
que li portava la vareta màgica
i que sempre escoltava les històries
que el mag tenia guardades a l'escenalla dels contes.
Però passaven els dies
i els mesos
i els anys
i la foscor i el fred
encara eren en aquell regne
i tothom tremolava.
Però quina tremoló
i quin fred, i quin fred!
Però ve-t'aquí
que un dia,
de sobte,
una mena de llamp
va passar pel davant de la finestra
de la torre del mag
i va despertar el mag
i el seu ajudant
que estaven capcinejant
mitjadormits
i el mag va dir
Noi! Noi!
Sembla que ha succeït
una cosa extraordinària.
Crec que a la fi
ha arribat la llum que esperàvem,
la llum que farà fora
el fred i la foscor.
Però jo sóc molt vell,
tu ja saps, noi.
Fes-me un favor.
Tu que ets jove,
sors de la torre
i te n'en vas fins a aquells turonets
que m'ha semblat
que la llum ha caigut allà al darrere.
L'agafes una mica
i la portes a veure
què és el que ha succeït.
I així ho va fer el noi.
Va sortir de la torre
i amb un tres i no res
es va plantar al davant mateix
una via caigut,
aquella llum tan estranya.
I de bo de veritat,
que allà al costat d'un penyal
hi havia una mena d'estrella
que s'havia enganxat al terra
i que semblava
que no podia sortir.
El noi s'hi va tensar
i amb els dits
li va caronar
una miqueta
les espurnes
i n'hi van quedar
uns trossets,
uns pulsins als dits.
I en aquell moment
l'estrella,
com si es despertés,
va continuar el seu vol
i va desaparèixer
pel cel fosc
com si fos un llamp
que ara hi és
i després no hi és.
El nen es va mirar
a les mans
i les tenia plenes
d'un pulsim
lluent i calent
i de seguida
el va posar dintre
d'una bossa que portava
se'n va anar corrent
fins dalt de la torre
i s'ho va ensenyar
al mag.
I el mag va dir
Ah!
Sí, sí, sí!
A la fi
a la fi ha arribat
la llum
que s'emportarà
la foscor
i el fred.
Però de pressa!
Això ho hem d'anar
a ensenyar
a la majestat
el rei
que es posarà molt content
i heu de saber
nens i nenes
que el mag
i el seu ajudant
es van presentar
davant del mateix rei
per ensenyar-li
aquell tresor
que acabaven de trobar
i que s'enduria
per sempre més
la foscor
i el fred.
El rei
quan ho va veure
es va posar
d'allò més seriós
i es va arreglar
les ulleres
de mirar
i va dir
Però això
és molt important
això
és una mena
de secret
que cal tenir
ben guardat
no fos cas
que l'enemic
ens ataqués
i s'ho emportés
per ell.
A partir d'ara
mano i ordeno
que aquest tresor
sigui guardat
a les mesmorres
reials
dintre d'una capsa
amb un cadenat
ben lligat
i ben tancat.
Iai carai
animetes
de plexiglas.
El pobre mag
i el seu ajudant
es van quedar
sense aquell
pulser
meravellós
perquè se'm
ha estat el rei
el volia
per ell
i només
per ell.
i vosaltres dos
us anem
torneu
a la torre
a vigilar
no fos cas
tornes a aparèixer
aquesta estrella
meravellosa.
I així ho van fer
el pobre mag
i el seu ajudant
força tristos.
es van posar
una altra vegada
a la bufanda
i l'abric
i se'n van entornar
a la torre
a passar
fred
i foscor.
I va passar un dia
i van passar dos dies
i van passar tres dies
i el quart dia
sa majestat el rei
es va donar compte
que tornava
a tenir una mica
de fred
i que feia
una foscor terrible
dintre del seu palau
i va ordenar
als seus soldats
que anessin a baix
a les mesmorres
reials
i que agafessin
la capsa
que estava encadenada
i en traguessin
una miqueta
d'aquell polsín
meravillós
que volia tenir
una altra vegada
escalfor i llum.
Però ahilàs
quan els soldats
van arribar
a la cambra
del rei
amb la capsa
el rei
la va obrir
i a dintre
no hi havia
altra cosa
que una cendra
fosca i apagada
que no donava
ni escalfor
ni llum.
El rei
es va enfadar
d'allò més
m'han enganyat
m'han enganyat
aquest mag
i el seu ajudant
feu-los venir
ara mateix
a la meva presència
i si no m'expliquen
què és el que ha succeït
i quin és el misteri
que fa que aquest polsín
m'hagi desaparegut
faré que els empresonin
per sempre més.
I el mag
i el seu ajudant
van anar tremolant
a la presència
del rei
per donar
unes explicacions
que a mi em fa
l'efecte
que no sabien.
El rei
semblava
una bèstia
salvatge
enfadat
i sortia
a fum
pels queixals
però
que ho ha fet
amb aquest polsín
m'hau enganyat.
El mag
tot tremolant
va dir-li al rei
que ell
no sabia res
que havia trobat
aquell polsín
a la muntanya
i que tal com
l'havia trobat
se l'havia donat
a ell
però el rei
no s'ho creia
i ja era a punt
de cridar
els seus soldats
perquè empresonessin
el mag
i l'ajudant
quan aquell noi
l'ajudant
del mag
va dir
Majestat
Majestat
si em permeteu
jo
sí que sé
el secret
del polsín
tu
explica-m'ho
ara mateix
i el noi
va agafar
una bosseta
que tenia
molt petita
molt petiteta
al costat
de la seva butxaca
la va obrir
i va posar
un dit dintre
va treure el dit
i a la punteta
del dit
a la punteta
hi havia
un gra
petit
petit
petit
d'aquell polsín
Majestat
mireu
mentre jo
recollia el polsín
me'n van quedar
unes engrunes
i
i la veritat
jo sí que sé
el seu secret
quin és
el seu secret
el seu secret
és que el polsín
de llum
no es pot amagar
no es pot tenir
tancat
no es pot tenir
per un mateix
només
el polsín de llum
perquè de bo
de veritat
vagi bé
i s'emporti
el fred
i la foscor
cal compartir-lo
cal regalar-lo
cal donar-lo
cal llençar-lo
cal
això
compartir-lo
compartir-lo
i diuen
que el rei
va arrugar el nas
i va pensar
que potser
aquest nen
tenia raó
el nen
es va
atançar
amb la punteta
amb aquell
polsimet
que tenia la punteta
del dit
del rei
i li va donar
el rei
el va tocar
amb la seva punteta
del seu dit
i de seguida
li va venir
un escalfor
i aleshores
el rei
em va donar
a la reina
i la reina
a les serventes
i les serventes
als patges
i els patges
als cuiners
i els cuiners
als soldats
i els soldats
als pastors
i els pastors
als caçadors
i els caçadors
a tot aquell
que passejava
pel bosc
i un dia
que jo estava
passejant
per en aquell bosc
un home
m'ho va dir
i tal com m'ho va dir
jo avui
us he explicat
perquè aquest conte
ja s'ha acabat
Passa un Nadal diferent
amb Tarragona Ràdio
de la Ràdio
.