.
Passa el Nadal amb Tarragona Ràdio.
Rap Cebrián, Conta Contes.
.
Cançó de Nadal, Charles Dickens. Adaptació de Montserrat Cebrián.
Ivinícer Scrooge era fred com el gel.
Ens quedem curts si només diem que era fred, perquè aquesta fredor seva l'havia convertit en un home esquerp, sorrut, distant, malhumorat, en un home solitari, callat, tallant, en algú ben infeliç, vaja.
Ja feia temps que a Scrooge se li havia mort el soci del negoci i ara ell tot sol el governava.
Ni un brí d'alegria, ni un brí d'escalfor tampoc no existia en aquell comerç.
Perquè heu de saber que tot i l'intens fred de l'hivern que es ficava pertot arreu durant el dia, el vell Scrooge no deixava que el seu escrivent, en Bob Cratchit, s'escalfés ni gota, que tampoc ho feia ell.
I a més, l'obligava a treballar amb el sol llum d'una espelma per molt pocs xílings a la setmana.
Ara us explicaré què li va passar a l'usurer i garrepa i aixuda i venís a Rescruix una nit de Nadal.
Aquella tarda va visitar-lo el seu nebot, sempre alegre, sempre content, no dubtar a felicitar-li el Nadal.
Ell, en canvi, es contrarià amb les paraules felices del seu parent i li retregué fins i tot que li felicités la festa i que estigués tan content amb l'arribada del Nadal.
Exactament, mireu, li digui això.
Feliç Nadal, oncle. Bé, digui a Escruix.
Quina ximpleria!
Nadal és una ximpleria, oncle?
Feu el nebot d'Escruix.
No ho dieu de debò, oi?
I esclar que sí. Feliç Nadal.
Quin dret tens a sentir-te feliç si ets tan pobre.
Bé, doncs, replicar el nebot alegrament.
I quin dret teniu de sentir-vos trist?
Quin dret teniu d'estar de mal humor, si sou tan ric?
Escruix va tornar a repetir que eren ximpleries i va maleir el Nadal i tots aquells i aquelles que el celebraven.
El nebot intentava de fer-li veure tot allò de bo que el Nadal tenia,
però ni una sola cosa bona no considerava Escruix d'aquests dies tan especials de l'any.
Va contrariar-se amb l'alegria del seu nebot i aquest,
lamentant que el seu oncle estigués sempre enfadat,
com si algun cop s'haguessin barallat,
cosa que mai havien fet perquè no era pas la seva intenció,
se n'anà, desitjant-li malgrat tot un bon Nadal.
I l'advertir que aquell emmorriament no el privaria de l'alegria que ell, sí, tenia el cor.
Escruix aquell vespre també va rebre una segona visita.
Va fer cap al seu negoci un senyor molt amable
que li demanava diners per ajudar els pobres i desvalguts.
Ell se'l va esbendir, el va fer fora de cas seva de molt males maneres.
Escruix va plegar aquell vespre no sense abans renyar un bailet
que va gosar, fixeu-vos, va gosar de cantar-li una Nadala
i desitjar-li un bon Nadal.
El seu escrivent agraï que l'endemà li donés festa el dia de Nadal,
tot i que el dia següent hauria d'arribar més d'hora.
La nit era terriblement freda
i Escruix va avançar a través d'aquell fred cap a casa,
la casa on també havia viscut el seu soci abans de morir.
Li va semblar que... el Picaporta?
En comptes de la cara habitual hi havia la cara d'en Marley,
el seu difunt soci.
Es va estranyar prou i força.
En tornar a mirar, ja era un altre cop el Picaporta.
No sabia si veia visions.
Va tancar bé la porta i va fer-se unes farinetes per sopar.
Cap luxe, no us penseu.
De sobte, però, va sentir uns sorolls molt estranys.
I tot de sons que li eren sorprenents,
perquè semblava que ningú no hi havia més que ell a l'habitació,
però...
davant seu,
d'una matèria estranya,
com una boira,
se li va aparèixer el fantasma del seu antic soci,
en Marley.
Aquest anava encadenat,
amb la cadena que ell mateix es va forjar en vida.
Quan Escruix li va preguntar per què
aquells ferros li lligaven els peus,
ell va respondre que era el preu per no haver tingut humanitat,
benevolència,
caritat,
clemència,
tolerància...
Marley,
vaja,
el seu esperit,
informar a Escruix que ell havia anat a veure per visitar-lo,
per avisar-lo,
perquè encara tenia ocasió d'escapar d'un destí com el seu.
Va avisar-lo que se li apareixerien tres esperits,
cada nit,
a la una de la matinada.
Quan l'esperit d'en Marley desaparegué,
ell corregué a assegurar els panys de les portes i finestres
i de seguida, de seguida, de seguida es fiqui al llit.
A la una de la nit amb un,
dong...
es produïa un soroll esgarrifós de cadenes.
El primer fantasma aparegué tal i com Marley havia previst.
Era una figura estranya,
petita,
però amb cos com de vell.
El fantasma respongué a la pregunta d'Escruix
i li explicar que ell era el fantasma del passat,
del seu passat.
S'endugué Escruix molt temps enrere,
molt temps enrere,
transportat de manera estranya
per entre murs de cases
i per damunt de carrers i pobles
sense ser mai vistos ni sentits.
El fantasma i ell
anaren a un paisatge
totalment conegut per Escruix,
el de la seva infantesa.
Heu de saber que una llàgrima
s'escapar del seu rostre
i tremolar
en veure tot allò
que anys passats havia deixat enrere.
Ell,
solitari,
a l'escola,
de petit,
la seva germana que morir més tard
després de tenir un fill,
el seu nebot,
la festa que van fer per Nadal un any
quan ell era prenent,
la seva xicota
que l'havia deixat
i s'havia casat finalment
amb un antrhome
i havia tingut una filla.
Totes aquestes visions
tormentaren Escruix
i demanar a l'esperit
que el dugués a casa.
En aquell recorregut, però,
Escruix,
veient-se ell,
petit bailet,
tingué el desig d'haver ofert
unes monedes al noi
que davant la seva porta
li havia desitjat bon Nadal
i li havia cantat
una cançó
i també li van venir ganes
de dir una paraula amable
al seu nebot
quan el va anomenar.
El segon dels esperits,
el cridar des de l'habitació
del costat.
Sóc el fantasma del Nadal present,
li digué.
Duia un vestit de color verd fosc
guarnit amb pells blanques.
Tots dos s'endinsaren també,
en aquest cas,
de manera totalment invisible
pels carrers de la ciutat.
Van voltar i van voltar
i al final van anar a parar,
sense ser vistos ni escoltats,
a casa d'en Cratchit,
el seu escrivent.
Els seus fills i la seva dona
l'esperaven amb impaciència,
tot i la immensa pobresa
en què vivien,
eren una família
de les més felices.
Tots s'estimaven molt
i tenien ganes
d'estar junts.
Scrooge
va poder veure també en Tim,
el més petit dels Cratchit,
amb la seva crossa
i els cercles de ferro
que li sostenien les cames.
La seva mare,
la senyora Cratchit,
havia preparat
una oca deliciosa
per sopar
i entre l'alegria
del vespre
i que la veritat
és que aquella canalla
no anaven mai tips,
l'oca va durar
ben poc els plats.
Després van menjar puding
i van seure
a la vora del foc.
Scrooge
va demanar a l'esperit
si el petit Tim viuria
i l'esperit va contestar-li
que si tot anava
com fins ara...
Veia un seient buit,
un temps després
on ara hi havia
assegut el petit.
Scrooge
es lamentar
d'aquest fet.
A sorprenguer
quan de sobte
el seu escrivent,
el pare de la família,
proposar,
després d'haver-ne
proposat un pel Nadal,
un altre
per seu amo
de brindis,
el senyor Scrooge.
Cares llargues
a la família
perquè tots consideraven
sobretot
la dona d'en Cratchit
que Scrooge
era un home miserable,
un escanyapobre,
masquí i dur.
Finalment, però,
van brindar per ell
i allò
conmové profundament.
Scrooge,
ja us ho podeu pensar.
Aquest
va viatjar
molt i molt més
amb l'esperit
fins que retornaren
i arribaren
a casa del seu nebot.
Allà
també celebraven
el Nadal,
segurament
amb la mateixa
alegria
i satisfacció
amb què ho feu
vosaltres
a casa vostra
i reien
i reien
a cor
que vols,
cor
que desitges.
Quan arribaren,
Scrooge
i el fantasma
del Nadal
present.
Ah!
Va afirmar
que el Nadal
era una ximpleria,
com us ho dic,
exclamar el nebot.
La parella
i els amics
que els acompanyaven
van parlar
una estona
del vell Scrooge
i davant les queixes
de la jove esposa
el nebot
defensar el seu oncle.
Em fa pena per ell,
digué.
Ell
és l'únic
que rep
el seu mal humor,
la seva mala cara,
el seu malestar.
a no voler saber
res de nosaltres,
desaprofita
estones de benestar.
Jo proposo
d'oferir-li
la mateixa oportunitat
d'enguany
cada any.
El convidarem
a dinar
sempre
el dia de Nadal
i a la força
i a còpia d'anys
segur que en tindrà
una opinió més bona.
El meu oncle
ha d'aprofitar millor
els moments bons
de la vida,
els moments
i la gent.
La resta
de la tarda
la passaran
cantant,
ballant,
escoltant
i fent música
i Scrooge
participava enormement
d'aquella xirinola
i el fantasma
el fantasma
feia en rai
per treure'l d'allà
perquè hi disfrutava
com una criatura.
L'esperit
una mica més tard
va desaparèixer
totes veïns
en la nit
quan tot just
tocaven les campanes.
Don
Don
Don
Don
Scrooge
Scrooge
quedava profundament
adormit
fins que
també a la una
aparegué
el fantasma
següent.
Don
Don
Don
Don
Don
Don
Aquest
fantasma
no
parla
mai.
Es movia
en silenci
i amb un aire
del tot estrany
enigmàtic.
Scrooge
va saber
que era
el fantasma
del futur
i també
va disposar-se
a seguir-lo
allà
on ell
el dugués.
De seguida
en aquest viatge
van trobar-se
tres persones
que ensenyaven
un miserable
botí.
Unes cortines
uns claus
una mena
de relíquies.
Resulta
que havien anat
a la vetlla
d'un difunt
solitari
i havien agafat
coses del miserable
mort
que de ben segur
que ja
no les havia
de menester.
Parlaven
del difunt
com un ésser
menyspreable
i odiós
de qui ningú
ningú
no ploraria
a la mort.
Hi havia
fins i tot
alegria
resultant
d'aquell fet
entre els personatges
que veien
sense ser vistos
i d'altres
que van aparèixer
més tard.
Mireu,
un matrimoni
a qui Scrooge
els havia fet
usura,
és a dir,
els havia deixat
uns diners
i a canvi
els en demanava
a poc a poc
molts
i molts més.
descansaven
tranquils
perquè ja
no haurien
de pagar-li
amb l'esperança
que aquests diners
els haguessin
de pagar
algú altre,
alguna persona
molt més persona
que el vell.
Scrooge
volgué marxar
d'aquell indret
i fer-en cap
a casa
d'en Bob Cratchit.
Allà
tots
estaven
moixos,
molt moixos,
tristos,
desolats,
perquè el petit
Tim,
el petit
Tim havia mort.
l'escrivent
explicava
a tota la família
l'extrema bondat
del nebot
del senyor Scrooge
que li donés
sentidament
el condol
i se li oferir
per a qualsevol,
qualsevol cosa
amb què el pogués ajudar.
Tot i la tristor,
la família Cratchit
estava contenta
de tenir-se
i de sentir-se
ben unida.
de retorn
cap a casa,
el fantasma
del futur
passeja a Scrooge
per davant
la porta
del seu magatzem,
on tants diners
havia robat
els treballadors,
on tant
havia estafat
els clients.
Abans d'arribar
a la gran casa
on vivia ell,
el fantasma
el va dur
al cementiri
i allà,
esglaiat,
Scrooge
va contemplar
la seva pròpia tomba
amb el seu nom
escrit.
Allò horroritzar
terriblement
el vell
i comprengué
de sobte
que aquell difunt
que havia vist
en un llit
solitari
i privat
de les coses
més petites
del seu voltant
era ell,
ell mateix,
mort,
allunyat
de tot
brida vida.
Arribaren a casa,
Scrooge
parlava així
a l'espectre,
honoraré
el Nadal
amb tot el meu cor
i procuraré
mantenir
el seu record
tot l'any.
Viuré
el passat,
el present
i el futur.
Els esperits
de tots tres
m'impulsaran
dintre meu.
No faré
el sort
a les lliçons
que m'ensenyen.
Sisplau,
diguem-me
que puc esborrar
l'inscripció
de la llosa
de la meva tomba.
Sisplau,
sisplau!
L'esperit
llavors
es fongué
i ja no es va
veure mai
ni més.
Scrooge
va estar
desconcertat
una estona
llarga.
Reia,
plorava,
caminava
amunt i avall,
va reconèixer
l'habitació
on s'havia
dormit
la nit
abans
i es va adonar
que tot,
tot el que havia
viscut
era ben real
tanmateix.
Obrir la finestra
i preguntar
a un bailet
que passava
per sota
quin dia
era aquell?
I esclar,
aquest contestar
que era el dia
de Nadal,
el dia
de Nadal.
Li encomanar
que anés a buscar
a una botiga
propera
un gall dindi
que venien
i que gairebé
tenia la mateixa mida,
la mateixa mida
d'un elefant.
el feu enviar
a casa
del seu escrivent,
en Cratchit.
Hauria d'oferir
un taxi
al botiguera
tan gran
com era
el gall dindi
i també oferir
al petit
que havia anat
a buscar-li
l'animal
mitja corona,
un dineral.
Scrooge
s'afeitar,
s'arreglar,
es vestir
elegantment
i es dirigir
cap a casa
del seu nebot.
De camí,
trobar el senyor
que el vespre
abans havia fet cap
al seu magatzem
i li demanar
perdó
per com l'havia tractat
i li demanar
que l'endemà
fes cap altre cop
al seu negoci
per poder donar-li
una bona quantitat
de diners.
No li va ser fàcil
entrar a casa
del nebot,
s'ho va pensar
una força estona,
però quan finalment
es decidia
pujar les quatre escales
i s'obrir la porta,
de seguida
comprengué
per la reacció
del seu nebot
i la seva dona
que no s'havia
equivocat
gens.
Aquell dia de Nadal
fou totalment
inoblidable
per Scrooge
i tota la gent
de la casa.
L'endemà
obria el negoci
i sorprengué
Cratchit
amb un augment
de sou.
I no només això.
Es feu el propòsit
d'ajudar-lo
sempre que calgués.
Apedrinada
fet en Tim
el més petit
que no morir
ens esguarir
i continuar
sent
l'alegria
de la casa.
Scrooge
comprengué
llavors
el sentit
de la vida
i es convertia
en un home
bo.
Es convertia
en un tan
bon amic,
un tan
bon senyor,
un tan
bon home
com el millor
que conegué
la bona
i vella
ciutat
o qualsevol
ciutat.
Alguns reien
del canvi
que havia fet
però ell
s'adonava
que el seu cor
reia
i això
sí que li bastava.
Mai més
no veia
els esperits
però no li calgué
perquè d'ells
havia après
tot allò
que li calia
aprendre.
Passa un Nadal
diferent
amb Tarragona Ràdio.
Crucx
제일
приmini
de
la
prer�
és
stripx
calle
alt
și
FM
i
vella
y
el
yo
bu
i
med
este
va
i
oke
ar
el
med
han
Fins demà!