de la ciutat de Tarragona.
Aquest és el cas, per exemple, dels periodistes
Lluís de l'Olmo i Salvador Alcius,
o en el cas de premsa escrita,
un reconeixement especial al diari de Tarragona
per ser el degà de la premsa a les nostres comarques.
També va haver-hi una distinció
in memòria de Fermí Morera i de Javier Pedrol,
dos periodistes de Tarragona
que ens han deixat en els últims anys.
També va haver-hi un reconeixement per les persones,
pel col·lectiu que va promoure l'organització,
la posada en marxa de Radio Fòrum,
ara fa 15 anys, com a emissora municipal
de la part alta de Tarragona.
Però el més important era conèixer la decisió del jurat,
del jurat que havia d'analitzar,
que havia d'escollir entre els treballs presentats als premis,
quins eren els millors.
I el jurat va concedir el primer Premi de Comunicació
Ciutat de Tarragona, exaequo, a dos treballs,
un de televisió i un altre de ràdio.
El treball de televisió es titula Santa Tecla 2001,
el terratrèmol, i el seu autor és Josep Maria Pagès,
el que saludem aquest matí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Josep Maria Pagès, bon dia.
Bon dia, Ricard.
L'altre treball premiat és un programa de ràdio
que el podeu sintonitzar cada dijous a la nit
entre les 9 i les 10 en aquesta mateixa emissora.
Es diu Cana Macana,
i el seu autor és Agustí Farré,
el qual també podem saludar en aquest cas a través del telèfon.
Agustí, bon dia.
Bon dia, Ricard, com estàs?
Doncs molt bé, content, suposo, igual que especialment vosaltres, no?
Com a premiats, Agustí?
Contentíssims, contentíssim, sí, sí.
Com valores aquest premi?
Doncs jo trobo que, francament,
després de l'eufòria inicial,
de la sorpresa en un principi de rebre un premi,
cal uns dies de reflexió per redonar-te'n de l'abast
d'haver, doncs, aconseguit un premi com aquest,
de veure què és el que significa realment,
perquè no deixa de ser una cosa molt íntima,
molt íntima, ja t'ho diria jo així,
per mi, molt íntima.
I el Josep Maria, com valora el premi?
Doncs és un motiu de satisfacció, òbviament,
és una...
amb el desig que aquesta iniciativa es consolidi
a dintre del panorama mediàtic de la ciutat
i que tingui el ressò que es mereix.
Comencem parlant una miqueta de la història
del programa de ràdio,
perquè haurem d'acomiadar l'Agustí d'aquí uns minuts
i després parlarem del programa de televisió.
Parlem d'aquest Cana Macana.
Com neix la idea de fer un programa
com el que està sortint ara mateix
cada setmana a les zones de Tarragona Ràdio, Agustí?
Bueno, Cana Macana,
algunes vegades ho dic,
és una mena de fill d'un programa
que va néixer fa set anys,
com aquell que diu a Punt 6 Ràdio de Reus,
que es deia La nit de Saturn.
A partir d'allí es va engendrar.
Cana Macana.
Després de, durant un temps,
a la emissora de Punt 6 Ràdio,
vam canviar una mica els registres
i vam dir aquí a la casa de Tarragona Ràdio
si era possible emetre un programa
d'aquestes característiques.
Cana Macana, què és?
Cana Macana jo diria que és un programa
de sensacions, de sentiments,
un programa que vol agafar
el món de la història,
el món de la fantasia,
el món del conte,
i d'una manera,
en un principi,
amable,
tranquil·la,
reflexiva fins i tot,
doncs,
expandir-la per les zones de la ciutat
i a tots aquells que tenen
la porteta aquesta oberta dels sentiments,
doncs,
donar-los aquesta hora
de tranquil·litat, jo diria.
Perquè he parlat amb algunes persones
que escolten Cana Macana
i diuen,
doncs, escolta'm,
ens portes una estona de tranquil·litat.
Cana Macana són contes,
contes tant els tradicionals
com els contes moderns,
contes d'autor,
com contes inventats.
Cana Macana són històries
de la vida quotidiana,
coses que recollim dels diaris
o històries que algú ens aporta.
Cana Macana també és música,
sempre d'aquella música
un pèl especial,
no música dels 40 principals,
no música massa comercial,
sinó cantautors,
sinó,
doncs,
música,
potser de cinema,
música,
new eyes,
música d'altres països,
música que pot anar
des de la tranquil·litat absoluta
fins al rock gòtic
més bèstia.
Vull dir,
Cana Macana
jo ho definiria
com una capceta de somnis
i principalment
de sentiments i sensacions.
Un programa de sentiments
i de sensacions,
l'Agustí té la sensació,
per cert,
que és un programa
gairebé únic
en el panorama
en radiofoni
com a mínim
del que podem escoltar
aquí a Tarragona?
Sí,
a veure,
per el que es pot escoltar
per aquí a Tarragona,
sí,
a veure,
jo entenc que
a Radio 3
hi ha alguns programes
més nous
que Cana Macana,
és a dir,
que Cana Macana té,
ja ho puc dir,
Cana Macana
des de les seves arrels
té més de 7 anys,
és a dir,
que segueix
una línia similar.
És una línia
relativament senzilla
d'agafar allò
que t'agrada
i ensenyar-ho a la gent,
mostrar-ho amb la gràcia
i amb,
diguem-li,
amb la màgia
que té la ràdio.
Principalment
és això.
Tanmateix,
és el de sempre,
Cana Macana
potser també
és un programa
minoritari
amb uns horaris
que són
de difícil competència
amb altres mitjans
i potser
amb els temps
que corren
on la gent
està més
per la via ràpida
de la tele,
d'internet,
d'altres mitjans,
doncs la ràdio,
algunes vegades
aquest tipus de ràdio
se'ls fa una mica
feixuga
i costa i costa,
i costa entrar-hi.
Però el que sí que puc dir
és que amb les persones
amb les que he contactat
els agrada trobar
de tant en tant
els dies
històries d'aquestes.
Com es prepara
un programa
com el de Cana Macana
cada setmana?
Hi ha dues o tres
fins i tot maneres
de preparar-les.
Una és
viure el dia al dia.
És a dir,
molts dels temes
que tractem
a Cana Macana
es generen
en el transcurs
de la setmana.
Altres temes
es van generant
en el transcurs
dels mesos.
És a dir,
hi ha temes
que estan molt preparats
i que anem treballant
de mica en mica
i dels quals
estem recollint
dades constantment.
Però altres temes
són el dia a dia.
Per exemple,
relliscades
que pugui fer
algun polític
o, per exemple,
interessos
que nosaltres
vulguem remarcar
o, per exemple,
seguir una mica
la vida diària
principalment
la de Tarragona.
Cal tenir en compte
també
que aquest programa
a l'equip
de Cana Macana
som molt poquetes persones.
Què vol dir això?
Que podem abastar
relativament
amb molt poca informació
perquè el temps
no és el nostre aliat
en aquest cas,
malgrat
sigui un programa setmanal.
I per què
l'Agustí Ferrer
va decidir
presentar el programa
al Premi de Comunicació
Ciutat de Tarragona?
Doncs per un senzill motiu.
vam llegir
a la revista
de Tarragona
del Municipal,
ens sembla,
la convocatòria
i vam observar
que dintre
del que eren
les bases
el nostre programa
entrava.
Una de les bases
que demanava
era que
es parlés
o que la ciutat
de Tarragona
estigués allí
reflectida
d'una forma clara.
nosaltres
a Cana Macana
acostumem
a tenir
una secció
tarragonina
que no té
per què
o no
ha de sortir
setmanalment
però de tant en tant
ens agrada
ofertar
alguna llegenda
algun conte
alguna història
però que sigui
claríssimament
de Tarragona.
Aleshores
nosaltres havíem fet
un especial
que era
de les llegendes
de la Catedral
de Tarragona.
Vam començar
a fer el recollet
de les llegendes
que estan
a dintre
de la Catedral
de Tarragona
alguna de veritat
alguna altra
de no tan veritat
les vam amenir
amb una miqueta
de la nostra salsa
vam fer
una entrevista
a algunes persones
que tenien a veure
amb la Catedral
de Tarragona
i vam pensar
aquest és un bon programa
per presentar
en un bon concurs.
Aquest programa
per cert
va estar regit
principalment
per la Judit Benito
que és la meva companya
i col·laboradora
moltes vegades
en el programa
tant en la part crítica
com en la part
de conflicció.
Ho vam presentar
i un dia
ens van dir
que potser
havíem guanyat.
un premi
que ajuda
a recolzar
el projecte
del programa
i a tirar-lo endavant?
Doncs
en certa manera
jo t'he de ser
molt franc
mentre m'estaven donant
el premi
mentre agafava
el trofeu
estava pensant
que ets un ronda
això s'ha de fer
millor encara
hem de treballar
una miqueta més
hem de ser
una miqueta més
clars
a l'hora de donar
la informació
hem de ser
més precisos
hem d'anar
una miqueta més
al fons
hem de buscar
històries
i treballar-les
amb més fermesa
perquè sembla ser
que un reconeixement
el que et fa
és treure-te
l'apalancament
que podries tenir
de dir
oi no m'escolta
ningú
o no sé què
o potser
no tinc la relació
que voldria tenir
amb els oients
però de sobte
et ve com una
bafarada d'aire fresc
i et diu
carai
si això tira endavant
si més no
hi ha un reconeixement
que
no ho sé
la sensació
de sortir el dia següent
per exemple
als diaris
el punt
el diari de Tarragona
la Vanguardia
de sortir el nom
de Cana Macana
un programa radiofònic
un programa
que és un fill meu
et fa sentir orgullós
de treballar
amb això
de fer aquest tipus
de coses
i et don
aquesta empenta
perquè puguis continuar
i dir
ostres
cada vegada
hauria de ser millor
dintre de la mesura
del possible
per cert
voldria fer una petita crítica
als mitjans de comunicació
escrits
que sí
els estic molt agraïts
que ens han fet sortir
en les seves edicions
el nom de Cana Macana
però observo
que
a excepció
feta
del vostre
programa del matí
cap mitjà
s'ha volgut assabentar
o s'ha interessat
de què anava Cana Macana
en absolut
avui l'estem explicant
en qualsevol cas
Agustí
el premi segurament
servirà perquè molta gent
que no escoltava el programa
tingui ara
l'oportunitat
o la curiositat
de sentir-lo
el podràs sentir cada dijous
de nou a 10 del vespre
en aquella hora tan competitiva
amb la televisió
hora perduda
que es diu
no?
i en qualsevol cas
per aquells que no hagin sentit
mai Cana Macana
com els convidaries
a sentir el programa
a tancar-se el programa
a partir d'aquesta mateixa setmana?
per totes les persones
que creguin
que creguin una mica
en el cor
per totes les persones
que siguin una mica
potser temperamentals
o no siguin temperamentals
per totes aquelles persones
que vulguin escoltar
perquè és la millor manera
de parlar
per totes aquelles persones
que potser
tinguin ganes
d'escriure
per totes aquelles persones
que creuen
en els sentiments
principalment
en les emocions
pels lletres ferits
pels cors ferits
per totes aquelles persones
de llàgrima fàcil
i potser no tan fàcil
que un dia d'aquests
un dijous d'aquests
s'asseguin
a la seva butaca preferida
apaguin les llums
acerveixin
la seva beguda preferida
i es deixin
embolcallar
una estoneta
sense cap mena
de compromís
amb molta tranquil·litat
i amb el carinyo
de les persones
que som de Tarragona Ràdio
que ho fem per això
per embolcallar
una certa felicitat
a les persones
que ens escolten
Agustí Ferrer
és el realitzador
d'aquest programa de ràdio
Cana Macana
guanyador del primer premi
de comunicació
ciutat de Tarragona
conjuntament
amb el reportatge
Televisió Santa Tegla 2001
el terratrèmol
de Josep Maria Pagès
per cert
que l'Agustí i el Josep Maria
ho podem dir
em sembla públicament
són amics i coneguts
des de fa molts anys
tu sí que en saps Agustí
Josep Maria
molt bon dia
hola
aquí des de Barcelona
com estàs?
doncs molt bé
enhorabona
enhorabona
enhorabona també
ho hem de celebrar això
però en la intimitat
com deies abans
la intimitat
penso que és
l'espai
diguem-li màxim
bé tu ja sabem com fer
oi?
i tant que sí
vinga
segur que ho celebraran
l'Agustí Ferrer
i el Josep Maria Pagès
Agustí alguna cosa més?
doncs agrair-te
agrair-te
doncs
principalment
la
l'exposició
que vas fer
en el sopar
de l'entrega de premis
de
d'això
dels treballs
que havíem presentat
perquè
en certa manera
em va semblar
que es parlava
molt de les mòmies
i dels morts
i es parlava
molt poc
dels que
d'una manera
d'una altra
treballem
sí
un premi
ben donat
però no n'hi ha prou
amb això
necessitem
necessitem realment
que se'ns abraci
una miqueta
i sentir-nos
una part de Tarragona
i sentir-nos
una part de Tarragona
implica això
que tots
tots
sàpiguin
el que fem
i ens preguntin
i com és que ho feies
tal com tu has fet
l'enhorabona
i la felicitació
des de Tarragona Ràdio
de tots plegats
per aquest premi
el programa
Cana Macana
el poden sintonitzar
cada dijous
de nou
a deu de la nit
i ara fins i tot repetit
i això ja ho fem
abans del premi
els diumenges
al punt de la mitjanit
Agustí Ferrer
felicitats
de veritat
moltes gràcies
gràcies i bon dia
adeu-me
adeu-me
adeu-me
l'Agustí Ferrer
en directe
a través del telèfon
des de Barcelona
agraïnt el premi
el Josep Maria Pagès
ara
des d'una altra
perspectiva
perquè realment
el reportatge
Televisió Santa Tecla
2001
el Terratremol
és una cosa ben diferent
al Cana Macana
com a programa de ràdio
però sí que el Josep Maria Pagès
ens podrà explicar
també una mica
la genesi
d'aquest reportatge
guanyador del premi
com va néixer la idea?
Bé
arrel d'unes converses
mantingudes
amb un personatge
molt singular
i conegut
d'aquesta ciutat
que es diu
Àngels Juárez
ell tenia intenció
d'anar a Honduras
a inaugurar
que per ser
ja està aquests dies
de nou
tenia intenció
d'inaugurar
una oficina
de la seva
organització
no governamental
i em va demanar
em va convidar
a anar-hi
el que passa
és que
tot aquest tema
de viatges
són els quartos
i has de buscar
d'alguna manera
algun ressò
perquè efectivament
puguis tenir
algun retorn
la televisió
és cara
no és
bueno
té la seva
idiosincràcia
i aleshores
doncs
vam
considerar
que doncs
a més a més
de fer aquest viatge
un perible
que constava
també
d'una visita
a Costa Rica
i a Cuba
a banda d'ondures
doncs
d'incloure
ahir
el tema
del Salvador
perquè vaig veure
tenint en compte
doncs
que coneixia
perfectament
quina va ser
les circumstàncies
que vam viure
que va viure
aquest poble
aquest poble
empenta
que és el
salvadoreny
al principi d'any
van tenir dos
terratrèmols
el dia 13 de gener
13 de febrer
van isolar
aquella terra
pensa que
pràcticament
un de cada quatre
es va quedar sense casa
i tenint en compte
la circumstància
que va ser
una mica
el desencadenant
que
al costat mateix
de la capital
hi ha una ciutat
que es diu
Nueva Sant Salvador
que és una mena
d'apèndix
però que tothom
i no se sap
molt ben bé
per què
la coneix
com a Santa Tecla
i dit això
i tenint en compte
en una revista
que jo tenia
alguna responsabilitat
entre el mes de febrer
i el mes de març
vam fer un reportatge
i fins i tot
vam intentar
ajudar
en la capta
de recursos
que d'alguna manera
també es van engegar
a través de
entitats de crèdit
del propi
ajuntament de Tarragona
almenys per reforçar
una mica
doncs em va ocórrer
de dir
escolta
si puc acompanyar
que no em desgradaria
en absolut
aquella terra
no la coneixia
he viatjat
penso que
per diversos països
del món
però la Centroamèrica
no la coneixia
tenint en compte
la idoneitat
de l'Àngel
que és molt conegut
en aquella terra
doncs vaig pensar
aquest és una mica
el motiu
i efectivament
així va ser
vam agafar
i a banda d'anar
amb els països
que ja tenia
l'Àngel Previst
doncs vam fer
aquest apèndix
del Salvador
i allí vaig intentar
copçar
molt ràpidament
les circumstàncies
del terratrèmol
i mirar
de veure
com a excusa
quina era
la destinació
dels recursos
que els tarragonins
havien donat
en situ
és a dir
com s'havien gastat
aquests diners
si havien anat
amb bones mans
i aquest tema
tan conegut
per desgràcia
com ha passat
tantes vegades
que bueno
doncs arriben
o sigui
la solidaritat
és una cosa
però després
els recursos
no arriben
a les persones
que ho necessiten
en aquest cas
concret
he tingut ocasió
almenys
per la meva banda
de conèixer
que realment
sí que han arribat
a una bona destinació
com després
fins i tot
va poder
copsar directament
l'alcalde Nadal
amb l'Àngel
que hi van anar
posteriorament
al cap d'un mes i mig
vam fer un viatge
cosa que ja és coneguda
pels mitjans de comunicació
d'aquí
i per la ciutadania
però en principi
el tema
és simple
vam mirar
de fer
una miqueta
de reportatge
un documental
que és un gènere
que a mi personalment
m'agrada
que és difícil
de posar
és difícil
de produir-lo
perquè
els recursos
són molt grans
si ho vols
fer-ho bé
tot i que
normalment
pots agafar
una càmera
i amb el tema
bueno
tots tenim
dos peus
i dos mans
i en un moment donat
amb això n'hi ha prou
si ho tens
més a l'abast
aquí el factor
viatge
i despeses
són importants
aleshores
però bueno
dintre de tot això
el reportatge
va quedar
crec que
una mica digne
vaig tenir la col·laboració
d'una
d'una mica
em va
bueno
doncs
frestar els equips tècnics
per poder editar-ho
com cal
un gran professional
d'aquí
de la comunicació
audiovisual
aquí a Tarragona
perquè treballa
actualment
a TV3
i entre els dos
entre
l'ajuda
diguem-ne
de producció
de la Mediterrània
i bueno
el que vaig poder fer
jo
per la meva banda
vam parir
aquest producte
que penso
que doncs
ha tingut
una certa dignitat
i fins i tot
un cert interès
periodístic
tenint en compte
que
vam posar-nos
en contacte
amb un
periodista
que és el corresponsal
de la CNN
a la zona
que va
justament aquells dies
va treure
com a informació
faig una mica
de resum ràpid
i sí
ho sento
que no m'agrada
xupar
el micròfon
però bueno
si tens una idea
de que
en la zona
on presumiblement
hi va haver
l'epicentre
del terratrèmol
aquella zona
des de l'any 47
és un
el que ells anomenen
un botadero
que és un
com te diré
com un cementiri
d'armes
provenents
de la segona guerra mundial
i de guerres posteriors
dels nord-americans
és a dir
bueno
és una cosa
que en un moment donat
va portar molta polèmica
tant des del punt de vista
de l'ambaixada nord-americana
que no ho va negar
perquè fins i tot
això ha sortit
que això ha sortit
a la llum pública
en aquella zona
el que va ser Europa
no va arribar
que en aquella zona
doncs hi ha
un cementiri d'armes
que el periodista
en qüestió
en el vídeo
doncs gosa dir
que no té coneixement
del tipus
la naturalesa
de les armes
és a dir
que podrien ser
químiques
bacteriològiques
i fins i tot
gosa dir
que podrien ser nuclears
i tot
per això ho diu ell
i aleshores
doncs
m'ha semblat
molt interessant
aquesta és la cua
del reportatge
perquè
tenint en compte
que vam estar
pocs dies
però bueno
jo crec que va quedar
bastant bé
i encara
a més a més
té aquest
l'alicient
l'alicient
tarragoní
és
els diners
dels tarragonins
respecte
als quals
s'ha pogut comprar
una sèrie de coses
entre els quals
fonamentalment
una muntanya
on viuen refugiats
del terratrèmol
i l'altre
l'interès periodístic
donada per aquesta
circumstància
que jo personalment
desconeixia
que d'alguna manera
em vaig a dalt d'un avió
que m'ho va dir
un guatemaleng
i després ho va veure
a la tele
en fi
va ser divertit
per aquesta banda
i dintre d'aquestes dues potes
es manté
el documental
un reportatge
que es va fer
a principis de juliol
el viatge
es va fer
en aquells dies
va ser difícil
contactar amb molta gent
de fet
jo el que haig d'agrair
almenys per la meva banda
i suposo que
tal i com han anat
els esdeveniments
posteriorment
visques així
la gent del Salvador
és una passada
és a dir
s'han portat
almenys amb mi
es van portar
divino de la vida
penso que
que el senyor alcalde
també té
aquesta impressió
penso que
l'Àngel Juárez
també té
aquesta impressió
per la meva banda
no tinc res més
que agrair-los
i l'atenció
que vam tenir
nosaltres
a la rebuda
les possibilitats
que a partir
de la premissa
de poder arribar allà
i de tenir
practicament
tot
ja organitzat
per poder
moure't
dirigit
dirigit
sí
perquè
doncs
pensa que
aquest
ajuntament
està regit
pel que
allà s'anomena
l'esquerra
que és una esquerra
potser més a l'esquerra
de la que tenim nosaltres
també la dreta
d'allà
és una dreta
més de la dreta
de la que tenim nosaltres
aleshores
doncs
ells
tenien molt d'interès
que es vegessin
determinades coses
però això ho fa tothom
i escapar-te
i preguntar
i
ja no era tan fàcil
tenint en compte
que el tema del transport
ens el posaven ells
i tot això
però dintre de tot això
vam poder fer
el que vam poder fer
i penso que
doncs
el seu interès
en que
doncs
que ho poguéssim veure tot
va ser pel mar
i jo
personalment
no tinc res més a dir
que
molt agraïta
amb l'atenció
que vam dispensar-me
Un premi
com el que ha rebut
aquest reportatge
ajuda Josep Maria
a tenir noves iniciatives
en aquest gènere
tot i que és complicat
difícil
i car
és que
aquest
el problema
aquí hi ha
en la nostra zona
en la zona del camp de Tarragona
hi ha dues televisions
hi ha la televisió de Reus
i més televisió
televisió
que està
erradicada
en el tema municipal
de Tarragona
aleshores
doncs
no
no veig
molt clar
que tinguin
una política
de compra
de producte extern
o
com a mínim
de coproducció
que és un tema
que a les televisions locals
ho tenen
molt complicat
tenint en compte
el viatge
els viatges
tenint en compte
doncs
tot i que
en un moment d'anats
es podrien fer altres coses
tipus
més reportatges
de tipus social
o reportatges
o documentals
que tinguessin
a veure
amb temes
concrets
en relació
a les ciutats
que li donen
a Xopluc
no ho veig
tan fàcil
de fer coses
aquí
penso que
és difícil
tot i que
tenint en compte
que com a mínim
ja d'aquestes
dues
televisions
que emeten
regularment
diàriament
n'hi ha d'altres
però és més esporàdic
doncs penso
que algun dia
potser
qui lo sap
el que passa
és que
el dia a dia
t'ha anat
hi ha moltes mitjans
de comunicació
i sobretot
als televisius
com tu saps
perquè conec
una miqueta
el tema
però el desig
seria
que hi hagués
una continuïtat
i un reportatge
que aquestes característiques
necessita el seu temps
en fi
pensa que
només editar-ho
ens ha costat
més d'una setmana
d'estar davant
de la pantalla
una setmana sencera
amb 18 hores
és a dir
que doncs
hi ha una setmana
si vols fer-ho bé
les coses
les coses et costen
et costa temps
et costen diners
i la gent
pensa
mira
te'n posaré un exemple
i vull ser breu
els millors reportatges
documentals
que hi ha
en aquests moments
del mercat
a nivell mundial
són els
de la National Geographic
bé
la National Geographic
per una hora
de documental
paga 50 quilos
és a dir
per exemple
el pressupost
que pot tenir Reus
o poder de Tarragona
de pressupost
anual
una hora
aleshores
és evident
que això
estem parlant
de puntes
amb 50 i amb pesetes
no ho fas
ni amb 100
m'entens
és a dir
ara
és que és
una altra dimensió
les televisions
si
vaja
ara em despira
l'atenció
però
les televisions locals
el que tenen
fonamentalment
són els directes
i aquest és
el seu gran valor
igual com el tema
de la ràdio
el que estem fent
a veure
però posant-nos a càmera
aquest és el gran valor
les televisions locals
és molt difícil
que facin productes
d'aquest tipus
tot i que
en un moment donat
es poden fer coses
que després poden tenir ressò
a través de
que no fa falta
anar a buscar
tants dinerons
per fer treballs
amb qualitat
però l'important
és sobretot
la idea
perquè jo penso
que aquí
més que la feina
que s'ha fet
és una mica
premiar la idea
que aquest periodista
li ha tingut la idea
d'anar a Santa Tecla
i que ha funcionat
i ja està
m'entens?
És a dir
per aquesta banda
crec que sí
que es poden fer coses
i que després
a l'hora de la veritat
podries tenir
algun finançament
tant per la meva banda
com per la gent
i els professionals
que estan treballant
als mitjans de comunicació
actualment
En qualsevol cas
aquesta experiència
tan interessant
personal que va viure
el Josep Maria Pagés
s'ha reflectit
en un reportatge
en un documental televisió
que a més a més
ha rebut
aquest premi
Ciutat de Tarraona
Santa Tecla 2001
el Terratremol
així es titula
aquest treball
aquesta feina
del Josep Maria Pagés
que ha estat premiada
Josep Maria
un altre cop
l'enhorabona
i la nostra felicitació
Moltes gràcies Ricard
Gràcies al Josep Maria Pagés
fem ara aquí
una petita pausa
i de seguida
continuem
parlant d'aquests premis
de comunicació
Ciutat de Tarragona
recuperant
algun dels moments
més divertits
que es va viure
en l'acte de lliurament
dels premis
justament divendres a la nit
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona