Jo diria que és un dels principals problemes que tenim d'afrontar.
Quan t'hi jugues la vida en l'activitat professional,
tot té consideracions importants,
però pensar que com a mínim tens que tindre la predisposició
que pots tornar a casa en condicions.
Això no vol dir que cada dia no s'estiguin fent més coses,
però el que sí que és cert és que avui en dia que hi ha grans mitjans
i que a nivell normatiu i legislatiu ens han notat dels elements necessaris
per tirar-ho endavant, no té sentit que la siniestrabilitat
veia creixent més a més i és que és una situació imparable.
O sigui, si l'any 99 va ser un escàndol referent al 98,
l'any 2000 va ser un escàndol referent al 99
i és que el primer trimestre de l'any 2001
ja hem superat els porcentatges de l'any 2000.
Per tant, sí que es fa incís en que, per exemple,
els accidents mortals l'any 2000 van tindre una reculada,
cosa que ens alegra, però el que sí que és cert
és que moltes vegades la mort és la conseqüència de la casualitat,
tenint en compte que els accidents greus
i els que acaben portant conseqüències molt dramàtiques
per a la salut i la integritat física dels treballadors
no ha baixat.
Per tant, ens alegrem per una part que ha baixat els morts en si,
però el que sí que és cert és que els accidents greus no han baixat.
Senyor Rigol, la jornada m'ha de servir per reflexionar i per incidir
i per consciència en general a la societat,
perquè aquí el màxim responsable qui és, l'empresari o l'administració?
Jo crec que la responsabilitat és de tots en aquest cas,
però està clar que uns poden fer més coses que uns altres
i que per part dels sindicats estem fent contínuament propostes en positiu
per actuar tant a nivell de formació com a nivell de control,
com de seguiment, com de divulgació d'aquesta cultura de la prevenció en el treball,
però està clar que no sempre trobem una resposta,
un ressòp positiu a les nostres propostes.
No obstant, jo vull dir que el tema de la salut laboral
i fonamentalment el tema dels accidents
està associat directament a altres factors
que incideixen en el mercat de treball,
com és, per exemple, el tema de la precarietat,
el tema de la subcontractació en alguns sectors,
el tema de la manca de formació moltes vegades,
i nosaltres, en aquest sentit, com a UGT,
pensem que s'ha de portar a terme tota una campanya intensiva i extensiva
en tots els sentits.
Per això, per exemple, posant algunes xifres sobre la taula,
com abans ha fet el Joan,
podríem dir que els accidents greus en el promig de l'any 2000
respecte al promig d'aquest primer trimestre de l'any 2001
ha pujat un 34%.
I si tenim en compte les tres comarques del camp de Tarragona,
el mes de març, respecte al promig dels mesos de gener i febrer
d'aquest mateix any,
ja s'ha produït un increment, per exemple,
al camp d'un 9%,
en el baix camp d'un 28% i el tarragonès d'un 18%.
Són xifres realment alarmants.
I llavors nosaltres hem pensat que,
a banda de tot el que sigui l'actuació interna del sindicat,
envers els delegats, envers les empreses,
aspectes divulgatius que volen criar de l'atenció d'una forma simpàtica,
com el mural que vam anunciar l'altre dia,
que es farà a Tarragona,
però, a banda d'això, creiem que s'ha de començar a posar mecanismes.
I una proposta que portarà UGT,
el nou consorci del camp de Tarragona,
serà precisament el que és crear un comitè,
podríem dir, d'emergència,
per generar mecanismes de control i de seguiment
en tot el que siguin obres públiques en les infraestructures.
Per què no podem parlar d'unes infraestructures
que hi donin qualitat de vida a les comarques
i a costa d'empitjorar la qualitat del treball?
De fet, suposo que el tema dels accidents laborals,
de la sinistralitat,
serà un també dels eixos reivindicatius
de la jornada de l'1 de maig.
No serà segurament aquest l'únic.
En qualsevol cas, tenim aquí a les portes l'1 de maig,
el dia del treball.
Hi haurà manifestació conjunta dels sindicats majoritaris,
senyor Vinyà, a Tarragona, dimarts vinent?
Evidentment.
Evidentment, baix la pancarta,
el títol, l'emblema,
diu, per una ocupació estable,
amb seguretat i amb drets,
ens manifestarem conjuntament a les 12 del migdia
el dimarts, 1 de maig,
amb el qual invitem a la ciutadania en general
a participar d'aquesta festa internacional
i que tant sentit per tot el món del treball té,
amb el qual tots els temes,
tant la siniestrabilitat,
com els drets al treball,
com la protecció social,
com els drets a la no discriminació,
tenen que ser bandera aquest dia de celebració.
Ho dic perquè moltes vegades
se'ns diu als sindicats
que fem tòpics
amb el tema dels lemes del sindicalisme,
doncs no,
és que la festa internacional del treball
hauria de ser pels treballadors
la principal festa de l'any.
Ocupació estable, segura i amb drets.
Aquest és el lema
de la manifestació de dimarts vinent.
Com és l'1 de maig?
Com arriba aquest 1 de maig
des del punt de vista dels sindicats?
Bé, doncs,
per la banda que fa a UGT
jo crec que arriba
en plena vocació unitària
i en plena responsabilitat unitària,
tot i que aquesta unitat d'acció
aquest any
no ens provoqui l'entusiasme,
per exemple, d'uns altres anys,
perquè la veritat és que s'han produït fets
del tot coneguts
per l'opinió pública,
com ha estat el tema de la reforma laboral
i el diferent grau de resposta
que hem proposat UGT i comissions,
o la signatura per part de comissions
del pacte de pensions
que nosaltres hem vist que era insuficient,
o inclús la taula que s'ha d'obrir
la setmana que ve
sobre negociació col·lectiva
i en la que nosaltres, com a UGT,
amb una reunió que s'ha fet
aquesta mateixa setmana a Madrid
a nivell confederal,
ja hem decidit que,
davant d'aquesta reforma laboral
i del pacte de pensions,
l'única via que pensem que és acceptable
en la taula de negociació col·lectiva
és enfortir aquesta negociació col·lectiva.
I la veritat és que veiem difícil
arribar a un pacte amb els precedents
que tenim en aquest cas.
Comissions també ha dit en aquest sentit
que està disposada a arribar a algun tipus de pacte
i, per tant, aquest 1 de maig
serà un 1 de maig complicat.
Tot i que jo em penso que s'hem d'acostumar
a repensar aquesta unitat d'acció,
a que a partir d'ara hi poden sorgir
discrepàncies d'aquest tipus
i que la batalla no està entre UGT i comissions,
sinó que el problema, en tot cas,
que ens ha de preocupar
i l'objectiu comú tant d'UGT com a comissions,
encara que podem donar respostes diferents
en moments concrets,
és la política socioeconòmica del govern del PP,
aquesta vena autoritària que li està sortint
i la situació econòmica que viurà el país
d'ara en endavant,
lligat al que està passant
en el que és el marc internacional econòmic,
que tothom està veient el que està passant.
I que altres països estan engegant respostes
que s'allunyen molt
de les que el govern del PP
està proposant en aquests moments a la nostra societat.
Senyor Vinya, i per comissions obreres,
com arriba aquest 2 de maig,
a partir d'aquesta unitat d'acció
que comenteu UGT amb diferències, amb discrepàncies?
Bé, jo crec que les discrepàncies
són fruit de la realitat de la vida, no?
I el que sí que és cert
és que nosaltres tenim prou pragmatisme
en l'àmbit negociador
com per saber les possibilitats d'èxit
que tenen les nostres actuacions.
El govern va treure un decret
amb el qual no va suposar cap esforç
pel món empresarial d'evitar-lo,
ja que l'estàvem buscant.
Portàvem 8 mesos negociant.
A nosaltres compartim
amb la Unió General de Treballadors
la valoració d'aquest decret.
No sols no serveix
per solucionar els problemes
de la temporalitat que tenim,
sinó que possiblement
agreujarà més,
generarà més diferències
i més discriminacions
i per tant hi estem totalment d'acord.
Però el que sí que és cert
és que el ritme negociador que tenim
és que teníem
el tema de la reforma laboral,
tenim una proposta
damunt la taula que fa mesos
que també l'estem donant
tombs de negociació col·lectiva,
els temes de la siniestrabilitat,
els drets a la protecció
i teníem alguna cosa
que era fonamental, transcendental
per la marxa,
no de l'economia nacional,
sinó per la marxa
de les economies domèstiques
dels treballadors en actius
però que passen a passius
que el tema de la seguretat social.
Per tant,
els objectius que ens havíem enmarcat
nosaltres no podíem anar
amb l'objectiu de tot o res
i jo crec que els companys de l'UGT
amb tota la seva legitimitat
van posar un llistó molt alt
en el sentit
que ens deia la marxa
d'un seguit de negociacions
d'aquestes taules
i havien proposat una opció
que ha de ser de màxims
i ha de servir
perquè la negociació
no vagi de cara a uns altres derroters.
Per tant,
nosaltres ens donem per satisfets
en el que hem pogut aconseguir.
Evidentment,
no és el 100%
del que nosaltres proposem
amb el tema de la seguretat social
i, evidentment,
amb la resta de les meses de negociació
en funció
de les coses
que vaiguen,
prendrem les mesures
a procurar ser
unitàries
amb els companys de l'UGT
en cada moment.
Però nosaltres
no ens podíem jugar
a la primera de canvi
posar les cartes
damunt de la taula
amb una realitat
matemàtica
al Congrés de Diputats
de majoria absoluta
que ja sabem
en les altres èpoques
com ens ha anat
el tema
de la majoria absoluta
i amb unes propostes
de l'oposició
amb el qual
en tema de la seguretat social
resulten bastant escandaloses
en quant a la salut
financera
de la pròpia seguretat social.
Per tant,
en el que ens han posat d'acord
tirem endavant
i en el que no ens han posat d'acord
la unitat d'acció
ha de ser
per el bo i pel dolent
però el que sí és cert
és que estarà
possiblement
amb reflectit
una imatge sindical
que la unitat d'acció
funcionava
per les unanimitats
doncs possiblement
la unitat d'acció
ha de funcionar
quan hi hagi unanimitat
i ha de cabir
amb màxim de respecte
quan no hi hagi acord.
El que sí és cert
és que la realitat
ens ha portat
a l'OCEA.
És evident
que hi ha una sèrie
de diferències
i de discrepances
entre els dos sindicats
també
per la possibilitat
d'una vaga general
en la perspectiva
del temps
dels propers mesos
perquè UGT
és el sindicat
que en les últimes setmanes
justament
ha advocat
per mirar
aquesta possibilitat
la d'una vaga general.
De fet
UGT
pel dia 22 de maig
és a dir
per d'aquí
escasament 3 setmanes
convoca una consulta popular
amb quin objectiu
i amb quina pregunta?
Senyor Ricau.
Doncs la pregunta
és
bastant
senzilla
en els seus termes
o sigui
molt fàcil
d'entendre
i és si
els treballadors
i les treballadores
de Catalunya
veuen
que es donen
les condicions
suficients
per convocar
una vaga general
de forma unitària
pels sindicats.
I jo em penso
que s'ha de remarcar
fonamentalment
el tema
de que
si es donen
les condicions
hi ha el tema
de forma unitària.
Jo em penso
que això ja mostra
ben a les clares
que no és
una sortida
o una proposta
de caràcter
unilateral
per part
d'UGT
sinó el que vol
en tot cas
és posar de manifest
quin és el sentí
en els centres
de treball.
Perquè a més
el caràcter
molt legiu
de la reforma laboral
nosaltres pensem
que
en una negociació
col·lectiva
que s'afronta
amb moltes dificultats
tant pel que fa
al tema salarial
ja s'estan fent
manifestacions
per part
de
ministres
del govern
del PP
que
hem de tornar
una altra vegada
a abocar-nos
a la moderació
salarial
i amb un mercat
que està
en una marxa
clarament desreguladora
doncs
està claríssim
que el tipus
de resposta
ha de ser
contundent
en aquest sentit
i nosaltres
creiem que
la negociació
col·lectiva
d'aquest any
difícilment
podrà aturar
els efectes
perniciosos
de la
reforma laboral
segons vostès
donen les condicions
per convocar
una vaga general
sí
segons nosaltres
es donen
les condicions
per convocar
una vaga general
i una altra cosa
que també volia dir
és que
la UGT
en aquest cas
referent
al pacte de pensions
que és
on hi ha hagut
potser
la diferència
formal
més important
amb comissions obreres
nosaltres
no ens hem remitit
mai a cap document
nostre
sinó el document
de mínims
que havien signat
UGT
i comissions
i que a més
jo me'n recordo
que
15 dies
abans
que s'assignés
el pacte
hi va haver
una assemblea
conjunta
a Barcelona
amb la que
hi van estar
el Càndido Méndez
Fidalgo
Josep Maria Alvarez
i el Cosco Biala
i ens van presentar
als quatre
aquesta plataforma
de mínims
i ja es va dir
en aquella assemblea
que d'allà
no es podia baixar
i nosaltres
ens hem remitit
sempre
en aquest document
el document
aquest
de mínims
i pensem
que el pacte
el que fa
precisament
és això
posar en perill
la seguretat social
la caixa
de la seguretat social
no obstant
el mateix dia
de l'assignatura
que i a més
va obligar
a la pròpia
Comissió Sobrera
a respondre
al president
del govern
doncs
el José María Aznar
ja va dir
que
primer
es legitimava
amb aquesta assignatura
tota la política
socioeconòmica
del govern
del PP
i en segon lloc
s'obrien
les portes
de debat
perquè el 2003
es canviés
la base
de càlcul
de les pensions
que tots sabem
el que vol dir
que és una retallada
directa
d'aquestes
de les pensions
senyor Viña
segons vostè
es donen les condicions
per fer vaga general
o no?
a veure
nosaltres sempre hem considerat
que la vaga general
és una
una eina
que tenim els treballadors
i que quan
es convoca
o sigui
quan s'amenacen
fer-la
és per fer-la
no podem començar
el mes de febrer
amenaçant
que farem una vaga general
per acabar fent
una consulta
per preguntar
si es condonen
les condicions
suficients
de forma unitària
escolti
és que
qui té una proposta
la tira endavant
perquè això no vol dir
que tal com vaguin les coses
nosaltres no féssim
l'opció
de la convocatòria
de la vaga general
però el que sí és cert
és que nosaltres
no farem aquesta consulta
perquè clar
és que
consideres que hi ha
condicions suficients
però clar que sí
i ho dic jo ara
clar que sí
perquè
per 50.000 condicions
una altra cosa és
estem en condicions
que aquesta vaga general
ens ajudi
a tirar endavant
els marcs de negociació
que tenim
aquesta és l'altra pregunta
el que sí és cert
és que
si els empresaris
que han sigut
els responsables
número 1
de que el govern
tragués el decret
de la reforma laboral
perquè clar
el govern diu
o us poseu d'acord
o legis-lo
i els empresaris diuen
doncs
de meravella
no ens posarem d'acord
i quan arriba el 31 de desembre
quan es veuen atrapats
en aquesta circumstància
del temps
diuen
possiblement
tindrem que donar
una pòrroga
perquè és que
se'ns veurà el plomero
i ens diuen
no no
o el 28 de febrer
ha arribat un acord
o legislem
i els empresaris
es van quedar
quietos i parats
per què?
perquè sabien
que qualsevol
legislació
que sortigués
del Partit Popular
els serien més beneficioses
que un acord
punt
per tant
va dir que una gran
irresponsabilitat
per part del Partit Popular
de deixar en mans
de la ineficàcia
i de la involuntat
de la patronal
d'arribar cap acord
però és que
això és una qüestió
l'acord de ciutat social
n'és una altra
totalment oposada
totalment oposada
i crec que vol dir la pena
que un dia
ens inviteu
a parlar
en concret
dels aspectes
d'una cosa i de l'altra
perquè si barregem
els temes
no m'ho entenarem
i francament
el tema de les pensions
té unes connotacions
que jo crec
que es han d'explicar
aquí
però de forma
més pausada
i específiques
que si no
ens perdrem
perquè nosaltres
no sols no compartim
l'estratègia
del Partit Popular
que per legítima que sigui
és la seva
no la nostra
sinó que nosaltres
els cans de sirena
que pugui fer
el president del govern
posiran els seus cans de sirena
nosaltres no som
els coautors
de cap estratègia seva
i per tant
nosaltres el que considerem
és que els treballadors
tenim que tindre sempre
els condicionants
a favor i en contra
del que anéssim a provar
però el que sí és cert
és que
si nosaltres
considerem adient
que la marxa
de les negociacions
ha arribat
a un punt tan negatiu
que van en contra
dels nostres interessos
i no hi ha sortida
donarem la resposta
oportuna
però jo sempre he dit
les vagues
no sols es convoquen
sinó que es tenen que fer
i nosaltres
tenim l'experiència
que ens ha tocat fer
unes
crec que quatre
està a la fetxa
i molt complicades
i crec
que és una gran
decisió
que els treballadors
tenim que prendre
a l'hora
de buscar aquest màxim
castig
en qualsevol cas
senyor Rigau
l'UGT està disposada
a fer vaga
general
encara que no sigui
conjuntament amb comissions obreres
és a dir
de manera unilateral
bé nosaltres
el que primer
volem fer
és
fer el camí
o sigui
arribar fins a la consulta
veure quina és
la resposta de la consulta
i en tot cas
el que sí
nosaltres volem
és recuperar
en aquest cas
el marc reivindicatiu
unitari
amb comissions obreres
i per això
ens evoquem
en aquest 1 de maig
de forma unitària
per tant
primer esgotarem
totes les vies
que en aquest cas
assenyalin
la consulta general
i també
a nivell confederal
i després
una vegada esgotades
aquestes vies
tindríem que prendre
la decisió
que hàsi
al l'espoja
va allafel
d'arui
tot i