Matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres.
Avui, com us hem anunciat fa uns minuts,
hem convidat el rector de la Universitat,
Rovira i Virgili, el senyor Lluís Arola,
per repassar alguns assumptes,
alguns temes de l'actualitat universitària a la nostra ciutat.
Senyor Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
La universitat en els últims dies ha estat notícia
per diferents qüestions, però, sense dubte,
la més important és tota la que fa referència
als nous estudis, als nous ensenyaments,
que a partir del curs vinent i de forma progressiva
podrà anar impartint la Universitat Rovira i Virgili.
Ara mateix farem el repàs, la panoràmica,
dels nous ensenyaments que impartirà la Rovira i Virgili
a partir del 2001-2002,
però, abans que res, expliqui'ns justament
per què la universitat ha demanat justament
aquest augment de l'oferta d'ensenyaments de cara al futur.
Home, nosaltres teníem un repte,
que és definir el futur mapa d'ensenyaments de la universitat.
I el teníem plantejat des de fa temps,
però per diverses circumstàncies,
bàsicament perquè la Generalitat l'any passat
va decidir que era un any d'espera
per acabar d'estudiar les panoràmiques
i veure cap on s'havia de tirar.
vam estar treballant
amb què ens estava passant a la universitat
en quant a oferta docent
i cap on havíem d'encaminar els nostres esforços.
Hi ha un fenomen que es produeix a totes les universitats,
a les catalanes i a totes en general,
que va condicionat a la davallada demogràfica.
Hi ha menys població amb edat d'entrar a la universitat
i això fa que arribin menys alumnes
i nosaltres ens havíem de plantejar
com podíem donar resposta
amb aquesta pèrdua progressiva d'estudiants.
Si no fèiem res,
és a dir, si la universitat seguia
amb els ensenyaments que tenia fins ara,
tenim estimat que en 4 o 5 anys
acabaríem amb una pèrdua d'un 20 o un 25%
dels alumnes que tenim.
I per nosaltres això és especialment complicat
perquè en part la sostenibilitat de la universitat
depèn dels estudiants que tenim.
i vam posar-nos a treballar amb això,
vam veure quines eren les causes
per les quals estàvem perdent alumnes
a banda de la demogràfica,
que són poques però que també incideixen,
i vam aprofitar per plantejar una estratègia de futur
en quins àmbits del coneixement
havia d'entrar a la Rovira i Virgili
per fer-la més consistent com a institució.
Vam definir en primer lloc quins àmbits
entenien que eren importants en el futur,
en l'ensenyament,
quins àmbits podien tenir interès en el nostre territori,
què ens podia interessar fer a nosaltres
a partir dels nostres potencials científics
i humans i de recursos i d'infraestructures.
I a partir de tot això vam establir uns criteris,
vam analitzar tots els ensenyaments
que no s'estan ofertant en aquest moment
a la nostra universitat,
vam considerar també l'oferta i la demanda
dels estudiants que se'n van estudiar
de les nostres comarques cap a Barcelona
en alguns estudis,
i tot això ens va fer arribar a una conclusió
que ho va discutir el claustre i aprovar,
que hi havia un conjunt d'ensenyaments
que ens semblava importants
per poder plantejar de cara al futur.
Això ho vam comunicar a la Generalitat,
ho vam negociar amb ells
i al final va sortir una resposta
per part del govern i un acord amb la universitat
jo entenc que molt positiva
perquè ens permet mantenir la sostenibilitat
en el nombre d'alumnes que tindrem
en els propers anys, espero,
i d'altra banda obrir-nos cap a nous àmbits de futur
que segur que seran importants a la nostra societat
i per tant la universitat ha de poder-hi donar resposta.
Entrem doncs en el detall.
Quins són aquests estudis que,
com deia de forma progressiva,
començaran a impartir-se a partir del curs vinent
a la Rubí i Virgili?
El curs vinent, si tot va bé,
en començarem cinc de nous,
d'una banda a la Facultat de Ciències Jurídiques
el segon cicle de Ciències del Treball,
això és una continuació lògica de relacions laborals,
és un segon cicle que s'ha posat en marxa
per primer cop l'any que ve a les universitats catalanes,
abans no existia,
i que esperem que permeti
accedir a la lleixenciatura
a un conjunt de diplomats
que per no tenir estudis propis
no ho podien fer fins ara.
També a Jurídiques farem treball social,
aquest era un ensenyament que s'estava impartint
a la universitat, però com un títol
depenent d'un centre privat,
que en aquest cas era l'escola que depenia de l'Arcabisbat.
Fa temps que vam negociar amb l'Arcabisbat
el traspàs de l'ensenyament al sistema públic,
bàsicament perquè
hi havia problemes de sostenibilitat econòmica
condicionats per la pèrdua d'alumnes
que tenia aquest ensenyament,
degut a la demografia.
L'Arcabisbat ha fet durant molts anys
una molt bona feina amb aquest ensenyament,
però arriba un moment que això no es pot cobrir
des de la iniciativa privada
i per tant vam entendre que s'havia de traspassar
a la universitat i així es va negociar
i això ja funcionarà l'any que ve
tots els tres cursos que ja s'estan impartint
a la facultat de Jurídiques.
A la facultat de Ciències Econòmiques
s'impartirà el primer cicle d'Economia,
això era un vell compromís amb la Generalitat,
nosaltres estem fent ja el segon cicle d'Economia,
però no el primer,
per condicionar-nos de professorat i d'estructura
i això ens permet completar l'oferta d'Economia
a la facultat d'Econòmiques
i completar l'oferta en conjunt
d'una facultat amb un ensenyament
que és imprescindible perquè funcioni satisfactòriament
en el conjunt de l'oferta d'ocent.
I a la facultat de Lletres
farem també Història de l'Art,
això és un ensenyament que ens permetrà
donar sortida
amb un seguit d'iniciatives
que es fan periòdicament
o continuadament dins de la facultat,
però també ens obre un ventall
d'aproximar-nos més cap al patrimoni
i cap a altres sectors
que fins ara no els tractàvem prou satisfactòriament
dins de la universitat.
I finalment a la facultat de Lletres,
i aquest és l'ensenyament
que l'any que ve obre noves portes ja
a això que deia abans del coneixement,
començarem un primer cicle conjunt
de comunicació audiovisual,
periodisme i publicitat i relacions públiques,
que després, al cap de dos o tres anys,
continuarà amb un segon cicle
de publicitat i relacions públiques.
El primer cicle conjunt
és una iniciativa que no es feia fins ara,
és una nova manera de plantejar aquests estudis.
Fins ara s'estava impartint
a la Universitat Autònoma
i a la Universitat Pompeu Fabra
cadascun o alguns d'aquests ensenyaments
complets i separats.
I a nosaltres ens ha semblat
que per les característiques del nostre territori,
per el potencial que hi ha
i la necessitat formativa que hi ha
en sectors de comunicació,
no pensat per les grans ciutats,
sinó pensat per les ciutats mitjanes
o per la comunicació local,
es podia fer una oferta
d'un primer cicle conjunt integrat
que permetés formar professionals pluridisciplinars
que tinguessin suficients coneixements
amb les diferents disciplines
i que poguessin accedir
al mercat laboral
des d'un primer cicle,
encara que no tingui un títol oficial,
però sí amb un títol propi de la universitat
que els hi pensem oferir
una vegada que acabin el primer cicle.
Després, els que vulguin continuar
en segon cicle,
doncs aquí farem publicitat de relacions públiques,
que és el que vam prioritzar
en primer lloc dels segons cicles,
perquè és el que té més demanda en aquest moment,
només s'imparteix a l'autònom
com a ensenyament públic
i que això ens garanteix un pli
sense problemes aquest ensenyament
i els que vulguin acabar
els segons cicles de periodisme o comunicació,
farem convenis amb l'autònomi
o la Pompeu Fabra
o amb l'Universitat de Lleida
que farà comunicació
perquè puguin acabar els estudis.
Això només ens referim al curs vinent,
el 2001-2002,
perquè de cara al següent
encara hi hauria més novetats.
Sí, això és el curs vinent.
El següent any, el 2002-2003,
a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
farem nutrició humana i dietètica.
Això és una altra de les coses
que volíem per obrir-nos cap al futur
en el món de la nutrició,
que entenem que serà important
a la nostra societat,
ja ho és, però encara cada vegada
ho serà més.
Això es farà a la Facultat de Medicina
i serà l'única universitat
que ho farem a preus públics,
és a dir, dins d'integrat
en el sistema d'universitats públiques.
I penso que serà important
que puguem singularitzar-nos
amb aquest ensenyament
com fins ara hem fet en fisioteràpia
també la mateixa facultat.
I també l'any que ve,
el proper curs, 2002-2003,
començarem turisme
com a diplomatura
amb un estudi
amb preus públics.
Ara s'estava fent a Tarragona
amb un centre escrit
a Betatur,
però entenem
que això és important
també per obrir-nos cap al futur
amb àmbits del coneixement
que són importants
en el territori,
en aquest cas,
com és el turisme.
I ens sembla que,
bueno,
ens va semblar que ho havíem de fer,
ho farem a partir del 2002-2003
amb estreta col·laboració
amb la Universitat Oberta de Catalunya,
perquè entenem
que és un tipus d'ensenyament
que es pot també oferir
en un sistema semipresencial
en el territori.
I finalment,
el curs següent,
el 2003-2004,
començarem
l'enginyeria tècnica
de telecomunicacions
amb l'especialitat,
suposo que de telemàtica
o dels sistemes de telecomunicacions,
això encara està per concretar,
però és l'enginyeria tècnica
de telecomunicacions
a l'escola tècnica superior d'enginyeria.
En principi,
aquesta és l'oferta tancada,
i el tema negociat
ja amb la Generalitat
i aprovat,
per tant,
això segur que es farà
si no canvia res,
però en principi
no té per què canviar res.
Hi ha uns altres ensenyaments encara
que estan pendents
d'acabar de concretar,
que per nosaltres
també són,
alguns d'ells,
especialment significatius
i que confio
que els podrem tirar endavant.
Un és el primer cicle de biologia
que per nosaltres
també és important
en això d'obrir-nos
cap a nous àmbits
del coneixement,
perquè això ens permetria
entrar o posicionar-nos bé
en tot el que serà
la biotecnologia
i l'enginyeria genètica,
que són àmbits
del coneixement
imprescindibles,
que segur que seran
pioners o importants
en el futur,
i que la nostra universitat,
que té potencial
en aquest sentit
o en aquest àmbit,
perquè estem ja fent
bioquímica
i enginyeria química
i per tant tenim
components importants
com a base científica
per poder-ho impartir,
ens falta la peça
de biologia
perquè així està preparats
per afrontar el futur
en l'àmbit
de les biotecnologies
i de l'enginyeria genètica,
cosa que no podem deixar
de fer el territori.
Els altres que estan
més o menys emparaulats,
però encara s'han de lligar,
és l'enginyeria tècnica
mecànica,
això és bastant necessari
per donar servei
a les indústries
com per formar
els tècnics de manteniment,
des de fa temps
que està plantejat,
el que passa
que és un encar
d'infraestructures
i complicat de muntar
i per això
l'hem anat deixant
una mica pendent
pel futur
i dos segons cicles,
ciències sectorials
i financeres
a la facultat d'Econòmiques
i psicopedagogia
a la facultat de Ciència,
Educació i Psicologia
que permetrien
especialitzar
una mica més
encara aquestes dues facultats.
Aquests quatre
estan per veure
com s'acabarà,
però espero,
jo confio,
que els podrem
també tirar endavant.
Tots aquests
nous ensenyaments,
senyor Arola,
en números rodons,
quin nombre de pla
se suposa
en l'augment
de l'oferta educativa?
Jo crec que
el que farem
és mantenir
el nombre d'alumnes
que ara tenim,
perquè
no et puc dir
de memòria exactament
quantes places són,
t'ho puc dir un per un,
però no he fet la suma,
per tant,
no la sé fer de memòria.
Però...
Però l'objectiu
és mantenir
el nombre d'alumnes
que hi ha actualment.
Nosaltres tenim ara
uns 12.000 estudiants
en centres propis,
en centres que no són
de títols privats,
i aquests 12.000 estudiants
entenem que és una massa,
bueno,
una massa,
un conjunt d'estudiants
que ens permeten
tenir un tamany
d'universitat adequat,
per lo que es necessita,
una massa crítica adequada,
ho deia en aquest sentit.
Si baixem,
podem baixar,
jo sempre he dit
que podem baixar
fins als 10.000
sense massa problemes,
però per sota dels 10.000
seria a força més complicat
la sostenibilitat
de la institució.
Amb aquests nous ensenyaments
jo estic molt confiat
perquè són tots ells,
o pràcticament tots ells,
ensenyaments en demanda,
i per tant que no tindrem
problemes d'accés,
compensarem
la pèrdua d'alumnes
amb altres ensenyaments
i finalment el conjunt
espero que sigui
que mantinguem la població
d'entre 11.000 i 12.000 estudiants,
que és el que era el nostre propós.
Suposaran algun problema d'espai?
O justament com que hi haurà
menys alumnes d'altres disciplines,
doncs els podran anar
recol·locant els nous ensenyaments,
com deia,
a la Facultat de Lletres
o a la Facultat de Ciències Jurídiques?
Aquesta és la intenció inicial,
perquè el que no ens podem permetre
és construir nous edificis
abans d'acabar
de construir els que estem,
els que tenim previstos.
El que passa és que potser
necessitarem algun complement
llogant algun espai provisional
perquè,
per exemple,
a la Facultat de Lletres
s'ha de fer el nou edifici
fins que quan estigui fet
està previst,
que capi que tot,
però mentre no estigui fet
potser,
o mentre Química no marxi
de la plaça Imperial Tarracó,
necessitarem provisionalment
algun espai,
però serà coses transitòries.
La nostra intenció
és poder ubicar tot això
en els edificis que tenim
o que tindrem en el futur.
Algun espai?
Quin?
No, això encara està negociant-se,
no ho puc concretar en aquest moment.
I caldrà augmentar també
el nombre de professors, suposo?
Sí, això sí.
Això suposa més diners
per a la universitat?
Suposa més diners
per a la universitat,
no en tots els casos,
perquè per alguns ensenyaments
ja en tenim de professors.
Per exemple,
Història de l'Art,
nosaltres tenim,
em sembla que són
cinc o sis professors funcionaris
i, per tant,
especialistes en Història de l'Art
que estan donant assignatures
obligatòries,
complementàries
a l'ensenyament
de la Facultat de Lletres
que es poden dedicar
exclusivament
o principalment
a l'ensenyament
d'Història de l'Art
i, per tant,
pràcticament no necessitem
més professors.
Això ens passa amb uns quants,
encara que, evidentment,
amb altres com tot el món
de comunicació, turisme,
nutrició, treball social,
això estarà finançat
i, per tant,
tindrem més professors
en aquestes disciplines.
L'aprovació
de tots aquests ensenyaments
a proposta
de la pròpia universitat,
però l'aprovació
per part del Consell Interuniversitari
de Catalunya
i, per tant,
del Govern de la Generalitat,
aquest fet és,
sense dubte,
un dels més importants
del seu mandat?
Home,
no sé si és un dels més importants
perquè jo,
penso que han fet bastantes coses
durant aquests anys
que portem
gestionant la universitat.
El que passa és que sí
que és un fet
determinant
per mi
de cara al futur
de la institució.
És a dir,
si no es prenia
aquesta decisió
i si no s'anava
cap a aquesta via,
ja ho he dit abans
que pensem
que tindríem
problemes de sostenibilitat,
però no és l'únic
perquè hi ha moltes altres coses
que necessita la universitat
perquè sigui una institució
de prestigi
i que funcioni
satisfactòriament.
És a dir,
tu has de tenir
una oferta docent
satisfactòria,
arrelada al territori,
que doni sentit
a les necessitats
de l'entorn,
que permeti
especialitzar la universitat
i això és
amb el que hem estat treballant.
Però,
alhora,
hi ha d'haver
una política científica
satisfactòria
dins de la institució
que permeti
que cada vegada més
els grups de recerca
exceleixin
i tinguin prestigi
a nivell internacional
perquè això dona també
solvència a la universitat
i permet a l'hora
que la docència
funcioni millor.
hi havia moltes altres qüestions
que teníem,
potser no són tan
de cara al futur,
però que havien de solucionar-se,
com per exemple
totes les ubicacions.
És un tema
que no dona resultats immediats,
però que ja estem fent
molts esforços
per aconseguir
que el campus
de Sassalades
es pugui acabar
un dia o altre.
Jo confio
que a l'octubre
s'hi podran traslladar
totes les escoles
d'enginyeria.
I per tant,
per nosaltres
això també és important,
dotar els ensenyaments
d'unes infraestructures
adequades,
com s'ha fet
amb la foltada jurídica,
és el que passa
que això ja estava iniciat,
però especialment
amb el campus de Sassalades,
que és el que nosaltres
hem fet més
o hem pogut aconseguir
tirar més endavant
en aquest període,
també és per nosaltres
important.
Tot el que des d'un punt
de vista interès
s'ha fet,
però que per nosaltres
és significatiu,
que és entrar
en la dinàmica
de la cultura
de l'avaluació
i de la cultura
de la planificació
dins de la institució.
És a dir,
fer tot un procés
d'avaluació
de tots els ensenyaments
i de tots els processos
que es fan a la universitat,
detectar els punts febles,
introduir accions de millora
i fer-ho a través
d'un procés
de planificació estratègica
consensuat
amb els centres
i els departaments,
és una manera de fer
que abans no es feia
i que ens ha permès
avançar força
i aconseguir,
entre altres coses,
això dels ensenyaments,
per exemple,
perquè quan hem treballat
d'aquesta manera
hem aconseguit
demostrar molta solvència
davant del govern
de la Generalitat
com a institució
i això ha fet
que la Generalitat
confies en la Universitat
Rovira i Virgili
a l'hora de programar
tot aquest mapa
d'ensenyaments.
Per tant,
és tot un conjunt
d'accions
que permeten arribar
a tirar endavant
la universitat
que és el nostre objectiu
i del qual
estem satisfets.
Aquest augment
de l'oferta
d'ensenyaments
a la universitat
no pot entrar
en una certa contradicció
amb una altra idea
i amb una altra política
de la universitat
que és justament
l'especialització
en diferents àmbits,
per exemple,
enologia,
química,
arqueologia,
o són idees complementàries?
Són idees complementàries
i són necessàriament complementàries.
Nosaltres no podem fer només
el que és singular
o el que és específic d'aquí.
Entre altres coses
perquè l'únic que és exclusiu
de la Rovira i Virgili
és enologia,
en aquest moment,
el sistema universitari català.
no ho és el món de la química,
perquè química s'ha fet també
a Barcelona, evidentment,
però sí que nosaltres
hem de singularitzar-nos
amb l'ensenyament de la química.
No ser exclusius,
perquè no ho podem ser,
però sí singulars
amb l'ensenyament de la química
i que jo crec que ja ho som
en aquest moment,
o amb l'ensenyament de l'analogia,
que evidentment ho som,
o amb tot el món
de la història antiga
de l'arqueologia
i del patrimoni,
que ho acabarem sent.
Estic ben convençut
que un diu altre
ho acabarem sent.
I l'únic que m'he introduït
de nou en aquesta línia
és el turisme,
que fins ara no està plantejat
com a estratègia
de futur de la universitat,
però que amb tota aquesta discussió
s'ha introduït
i s'ha aconseguit.
Per tant,
és l'altra quarta pota
amb aquesta singularització.
Ara, amb això no n'hi ha prou,
perquè amb això
no es pot construir una universitat.
S'ha de donar també
resposta horitzontal
al territori
amb tot el que els estudiants
d'aquí volen estudiar
i se'ls ha d'oferir,
o se'ls ha d'anar
una oferta
que els satisfagi,
és a dir,
que ells es quedin
a estudiar aquí convençuts.
Jo no estic convençut,
sinó que sé,
per les dades que tenim,
que això ja és així.
Sobretot amb els instituts
de Tarragona,
de Reus,
de Salou,
de la Torre,
de Valls,
és a dir,
els instituts que estan
dins el nostre àmbit natural
d'influència immediata,
pràcticament tots els estudiants
que poden estudiar
un ensenyament aquí
es queden a estudiar-lo aquí.
Sempre n'hi ha algun que se'n va,
però són molt pocs.
De les Terres de l'Ebre
o del Baix Penedès
ja no et puc dir el mateix,
perquè hi ha més gent
que no ve a la nostra universitat,
bàsicament jo crec
que per problemes de comunicació.
Els trens van amb unes hores
i amb uns dies
i amb unes coses
que ja no estan pensats.
Això no depèn de nosaltres.
El Baix Penedès
està més connectat
amb Barcelona
que no amb Tarragona,
però això
nosaltres no hi podem fer res.
En qualsevol cas,
parlàvem d'estudis singulars,
dels de Química,
per exemple,
hi ha com a projecte
d'immediata creació
un consorci,
el Consorci Químic.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
això està en marxa,
el que passa
és que no es veurà
com una realitat
fins d'aquí un parell d'anys,
crec,
perquè el que s'ha optat
és per construir
les instal·lacions
abans de començar
les activitats,
la qual cosa sembla raonable
i el que s'està fent
en aquest moment
és el procés
de selecció d'arquitectes
i que ja pràcticament
està tancat
i de definició del projecte
perquè les obres
de l'Institut Català
de Química
puguin començar
jo crec que abans
de final d'any
i com que és un edifici
no molt gran,
en un any
poden estar acabades
i per tant
al cap d'un altre any
es començaran les activitats.
Això és un tema
molt important també
perquè
de fet
és un consorci
que no és una fundació,
depèn d'una fundació
en la qual
la universitat hi participa
però que no és el titular
evidentment.
Però és un tema
molt important
perquè ens permet
singularitzar-nos molt
en l'àmbit de la Química,
no només com a docents
sinó també com a investigadors.
Encara que no sigui
pròpiament els investigadors
de la universitat
però sí que es farà
el nostre campus
i per tant
es crearan
totes les sinergies
necessàries
com per excel·lir
en el món de la Química
que ens interessa
seguir-ho fent
en el futur
com a universitat.
La seu d'aquest institut
estarà al camp de Sassalades?
Sí.
Abans ja apuntava
una mica els terminis,
quin calendari
preveiem per aquest campus?
Ja ens posem a parlar
d'obres,
Sassalades
i el campus centre?
Home,
Sassalades
costarà d'acabar
perquè és molt gran
però
les escoles d'enginyeria
és a dir,
la Escola Tècnica i Segurera
d'enginyeria
i la d'enginyeria química
tenim previst
que si no hi ha
cap impediment
d'última hora
el curs que ve
es comenci ja
les noves instal·lacions.
Després
hi haurem de traslladar
química i enologia
això serà
en un o dos anys més
perquè les obres
encara s'està fent
l'estructura
però no són obres senzilles
en aquest cas
hi ha molta infraestructura
moltes instal·lacions
i per tant
vol més temps
però
en dos o tres anys
estarà el campus
completament acabat
també l'institut
i també l'urbanització
i per tant
tindrem
a la nostra ciutat
una instal·lació universitària
jo crec que
impressionant
perquè són
més de 40.000 metres quadrats
que estaran destinats
a ciència i tecnologia
definirem
en els propers dies
o setmanes
un parc científic
a la universitat
perquè
entenem
que hem d'unir
tots els esforços
del campus
i definir-los
i concretar-los
com a part científic
no és més
que una definició
però també
permet
sumar
i fer
sinergies
entre totes
les instal·lacions
d'allí
entre les escoles
d'enginyers
el servei
de recursos
científic
que s'està construint
també
el campus
de Sassalades
l'Institut Català
de Química
el servei
de tecnologia
química
és a dir
tot el que tenim
d'investigació
i transferència
de tecnologia
que a trossos
s'ha anat construint
el campus
ho al·lutinarem
amb una estructura
organitzativa
que en dirà en part científic
que això és un tema
que està de moda
a les universitats
en aquest moment
però que no representa
res més
que una manera de fer
que permet
excel·lir en recerca
i alhora transferir
els coneixements
que es van generant
a la societat
i això està en procés
ho aprovarem
suposo
que la propera junta
de govern
perquè puguem així
anar treballant
en aquesta direcció
i el campus
entra
després ja
de la instal·lació
de ciències jurídiques
això no sé dir
els terminis
el que hem de fer
és construir
la facultat de lletres
que és el que
per nosaltres
és molt prioritari
però depèn
de la negociació
que en aquests dies
s'està ja fent
amb el govern
de la Generalitat
pel finançament
necessari
per construir
aquest edifici
si entra
en el pla
de finançament
proper
la facultat de lletres
es farà ràpidament
si no entra
tardarem més temps
perquè el proper pla
és per sis anys
i per tant
si no entra
ens haurem d'esperar
sis anys més
i jo confio
i no només confio
sinó que estic fent
tot el que puc
i no només jo
sinó tot l'equip de govern
per aconseguir
que entri
el que passa
és que dependrà
de les disponibilitats
econòmiques del govern
i de les prioritats
que els estableixin
i l'ampliació
de les instal·lacions
del rectorat?
això ja no ho he dit
perquè
no sé
tinc menys confiança
en què entri
en aquest proper
tinc menys confiança
perquè
per nosaltres
el prioritari
són les instal·lacions
per fer docència i recerca
les instal·lacions
pels estudiants
per dir-ho d'una manera clara
no, pels estudiants
i pels professors
perquè puguin treballar
en condicions
el rectorat
no hi cabem
però ens podem espavilar
per acabar amb edificis
al costat
llogant-nos
o rehabilitant-nos
provisionalment
tenim solucions
més senzilles
en les quals
hi estem treballant
per aconseguir
tenir més oficines
però el que fa futur
i el que fa universitat
i el que és útil
és construir edificis
per la docència i la recerca
que això és el que estem treballant
i és el que haurem d'aconseguir
ojalà
entres en el pla d'inversions
també l'ampliació del rectorat
perquè així ja tindríem
molt ben estructurat
la instal·lació física
de la universitat
però si no
el temps a la universitat
és curt
en aquestes coses
és a dir
la universitat
són institucions centenàries
nosaltres encara no
però un dia o altre
ho acabarà sent
i per tant
no ve mai de 10 anys
bé els que hi estem posats
i el de la gent
que és usuari
però pel conjunt
i pel projecte
tampoc no és una cosa
la dimensió del temps
és diferent
senyora
l'he a punt d'acabar
el dia 19 d'abril
té judici
malauradament
judici pel tema
de les selectivitats
com està?
bé
esperant que es faci
el judici
i que s'acabi
i què espera del judici?
home
jo no puc esperar
altra cosa
que decideixin
que entenguin
d'una vegada
que allí no va passar res
i que no van fer res
que fos il·legal
però
per això serveixen
els judicis
per discernir
aquestes qüestions
i per
retornar les coses
al seu lloc
que és el que espero
que passi
com li està afectant
tot això
a la seva tasca
diària com a rector?
no, no m'està afectant
perquè jo no me'n cuido
d'això
som cuidant els advocats
jo segueixo treballant
com sempre
amb tot
l'esforç necessari
perquè la universitat
funcioni
crec que
ja dic
que amb el balanç
dels 3 anys que portem
o pràcticament 3 anys
que portem
per nosaltres
és satisfactori
però també entenc
que per l'universitat
està sent satisfactori
perquè els informes
que fem de gestió
cada any
es van aprovant
per una amplia majoria
i això és el que compta
compta la feina que es fa
i els projectes
que es tiren endavant
aquests temes judicials
són temes
que bé
la justícia serveix per això
per discernir
els plantes
dels processos
per veure qui
va fer les coses malament
o qui va provocar
o qui va
és igual
no cal entrar en les qüestions
ja es discerniran
en aquest dia
o els dies que durarà
aquest procés
que espero que sigui
sensat i civilitzat
que és com
s'han de fer les coses
en un estat de dret
el que diguin
el que diguin els tribunals
pot influir
en el seu futur
com a rector
home
evidentment
perquè si decideixen
que no puc fer de rector
doncs
no podré fer-ho
perquè el que no
el que no es pot
és discutir
les decisions judicials
però bé
això és un procés
que no s'acabarà
el dia 19
que durarà encara més
perquè és normal
que
en aquests casos
una part o altra
acabin fent un recurs
les sentències
no són fermes
fins que les pronunci
a l'audiència provincial
i per tant
més o menys
fins per Nadal
crec que encara
estarà el tema
a l'aire
li queda un any
de mandat
fins a la primavera
del 2002
es presentarà
a la reelecció
no ho sé
és massa aviat
per decidir aquestes coses
jo crec que un
quan es planteja
un mandat
es planteja un mandat
i el que ha de fer
és aconseguir
que els seus objectius
en els quals
es va presentar
a les eleccions
és a dir
el compromís electoral
que té
amb els que l'elegeixen
s'acompleixi
una vegada s'acaba
doncs te planteges
si convé
et convé personalment
convé al col·lectiu
si tens possibilitats
i decideixes
si t'interessa o no
però el que
un s'ha de plantejar
és acabar el mandat
com si
no es tornés a presentar
que em sembla
que és el que és sensat
en aquestes situacions
perquè si et penses
que tornaràs a presentar
deixes coses pel següent
i això no val
si tu tens uns punts
doncs 100 punts
en un contracte electoral
has d'intentar
complir-ne el 100%
si te'n queden
10 o 20 o 30
i dius
bueno
aquests 30
ja els faré després
doncs no és una manera
per mi correcta
d'actuar
i em sembla
que el que importa
per nosaltres
en aquest moment
i per l'equip de govern
doncs és acabar
el compromís
i després ja decidirem
ho deixem aquí
senyor Lluís Arola
rector de la Universitat
en Rubí i Virgilin
gràcies per atendre una vegada més
la invitació del matí de Tarragona Ràdio
i és evident que durant les pròximes setmanes
continuarem parlant
d'algunes de les qüestions
que hi ha en clau de futur
hem comentat
i que afecten a la Rubí i Virgilin
gràcies senyor rector
i fins la propera
Moltes gràcies a vosaltres
Aducia, bon dia
Bon dia