Coincident amb aquest 15è aniversari, aquest matí hem volgut reunir
durant uns minuts alguns dels polítics, no tots,
però sí alguns dels polítics regidors de l'Ajuntament de Tarragona
que durant aquests 15 anys han presidit la Ràdio Municipal
des dels seus inicis, des d'aquell 17 de febrer de l'any 1986.
Avui ens acompanya a través del telèfon Julián López,
que era el regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
que l'any 1986, d'alguna manera, era el responsable,
va ser el responsable de les primeres emissions de Ràdio Fòrum
i de la resta d'emissores municipals de la ciutat.
Julián López, bon dia.
Hola, bon dia.
I aquí als estudis de Tarragona Ràdio ens acompanyen alguns dels regidors
que també han presidit la Ràdio Municipal per ordre cronològic, podríem dir.
Josep Miquel Sevil, bon dia.
Hola, bon dia.
Josep Maria Mosté, també bon dia.
Bon dia.
Gabriel Mas, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I Josep Félix Ballesteros, també bon dia.
Bon dia, una abraçada, Julián.
Igualmente.
A mí me debes una comida, Julián.
Bueno, eso lo arreglamos fácil y ya mismo.
Julián López, precisament, que està des d'Hospitalet de Llobregat,
ens podrà explicar una miqueta què recorda d'aquell 86 d'aquells primers dies,
d'aquelles primeres emissions de Ràdio Fòrum i de la resta d'emissores municipals.
Com va sorgir tot aquell moviment?
Bueno, surgí porque no queríamos hacer un modelo similar al que estaban haciendo,
pues unas 140 ciudades de Cataluña, que hacían una misera únicamente,
y a las características de Tarragona, allí habilitamos un modelo, pues, más específico,
por llamarlo de alguna forma, e inventamos pequeñas radios que tenían el carácter municipal,
que era el paraguas que las protegía, pero se trataba de distribuir mucho más la voz de las gentes.
De hecho, pues empezó con Bonavista y la primavera del 86, pues, lanzamos el Book Insignia,
que era el Ràdio Fòrum de las seis pequeñas emisoras municipales que funcionaban por barrios.
Era una iniciativa que sortía dels veïns, els ciutadans,
era una iniciativa que sorgía de la societat civil o realment ja estava impulsada pel propi ajuntament?
Bueno, como he dicho, había ya ciento, casi ciento cincuenta experiencias en todo Cataluña,
de radios municipales, y el ayuntamiento, en ese caso, en Tarragona,
lo que hizo es impulsar con esta característica, que era lo que le dio una impronta muy específica,
de hacerlo por barrios. ¿Qué pasaba? Que esto caía en colectivos, pues, bueno,
que no eran ni siquiera iguales entre sí.
Me acuerdo que el equipo de Bonavista eran, pues, chicos y chicas especialmente jóvenes,
radiografía, pues, era otro tipo de gente,
en San Pedro y San Pablo, pues, era gente un poco más adulta,
pues, no sé, me acuerdo de la Eduardo García, Lulogio y por ahí.
En fin, era... Cada equipo era muy distinto.
Y Radio Fòrum, pues, pues, la medida que era el Boco Insignia, pues, digamos,
ya tenía incluso un profesional al frente.
Eran uns altres temps, suposo que no gaires mitjans tècnics, ni materials, ni humans, ¿no?
Bueno, inicialmente, pues, bueno, visto desde hoy, pues, aquello se montaba...
Alguna emisora costaba solo 150.000 pesetas, o sea, que los costos eran, pues,
absolutamente mínimos. Luego, en la medida que fue cogiendo envergadura,
que se empezaron a aumentar, pues, incluso cursos de formación, etcétera, etcétera.
Y, desde luego, era infinitamente más barata que la primera experiencia
que se hizo de comunicación radiofónica, pues, donde participaba la Berta Ramos,
el Henry Puyol, la Carmen Casañas, creo recordar, que, bueno, era de otro estilo
y tenía otras diferencias. De este modo, a nuestro modo de entender, entonces,
se democratizaba mucho más la voz y, de hecho, pues, bueno, dentro de mi propio partido
había que... Decía que el invento solo servía para que nos dieran caña a nosotros.
o sea, que, bueno, tenía una, insisto, unas características especiales.
Decía también, ahora que lo he oído a José Miquel Civil,
que, bueno, esto también se pudo hacer porque la comisión informativa
de la área de entonces, pues, ellos lo apoyaban en cierta forma
y lo mismo hacía el Víctor Ferrer, creo recordar,
sin que no pusieron obstáculos.
Això de qui depenía en aquell moment, la ràdio municipal,
a les ràdios municipals, de Relaciones Ciudadanas...
Sí, sí, sí, sí.
I en la comisión estaba dient que...
Estaban José Miquel Civil y el Víctor Ferrer y no sé, alguien más.
Jugábamos a democracia, queríamos ser demócratas, te acuerdas, Juan,
que queríamos ser demócratas.
Porque lo apoyaron, nos peleábamos por otras cosas,
pero por esto no nos peleamos,
otra cosa es que hubiera suspicacias,
pero, vamos, no se daba en...
en el Grupo Púpulas de Almas en Convergència.
En qualsevol cas, vist amb la perspectiva del temps,
Julián López, aquell model descentralitzat per barris,
creu que va ser, en el seu moment, doncs, operatiu?
Bueno, operatiu no en el sentido practicista
y mecanicista y materialista, etc., etc.,
que hoy se podría aplicar a muchas fases de gestión en muchos ámbitos.
Yo creo que tuvo su importancia porque movilizó a muchísima gente
e hizo posible que muchos colectivos pudieran manifestar su voz
con absoluta autonomía.
Bueno, a mí me gustaría que este modelo se siguiera repitiendo.
Creo que la...
En mi opinión, la sociedad tiene muchos déficits democráticos,
ese es uno de ellos,
y yo creo que habría que...
que alguien tendría que...
los que se dedican más activamente a la política
deberían intentar solucionarlos de alguna forma.
No solo ese, existen muchos más déficits democráticos,
pero vamos, ese es uno,
y la utilidad, pues, no...
Yo la juzgo de forma positiva en este sentido,
en que eran muchos colectivos, muchas gentes,
pues, las que hacían hoy su voz, sencillamente.
Y si no otros, pues, por lo menos se divertían.
Lo cual es una faceta cultural a no despreciar.
Era una ràdio feta amb carácter altruista,
en què molta gent col·laborava,
gent d'associacions, d'entitats de tota mena.
Això, ¿creu, Julián López,
que sería aplicable ara mateix, tal qual,
o que els temps, aquests 15 anys que han canviat,
doncs, ens porten altres models de comunicació?
Hombre, sin duda alguna,
hay avances técnicos que comportan nuevos modelos,
¿no?, des de internet, etc.
Pero yo creo que, insisto, en mi opinión,
siguen existiendo déficits democráticos,
y, bueno, pues, yo me acuerdo que en aquellos años
ya se hablaba de la crisis de las asociaciones de vecinos.
Bueno, pues, examinen ustedes mismos cómo está ese problema.
En mi opinión, no es tanto un problema
de la composición de asociaciones de vecinos, etc.,
sino, insisto, un déficit democrático,
la representación de los ciudadanos,
que no tiene por qué entrar en contradicción
con los funcionamientos formales democráticos
establecidos por la Constitución,
sino que son complementarios, entendámonos bien.
Aquí, per cert, Julián,
els quatre contartulis que tenim als estudis
se'n recorden de vostè
i fa molts anys que no apareix per Tarragona, ¿no?
Bueno, paso alguna vez a tocar cerro al balcón,
como con algunos amigos,
y me vuelvo a mis quehaceres.
¿Ha deixat totalment la vida política?
No, no, colaboro en un par de ONG
y sigo cotizando, mejor,
más que militando en el Partido Socialista.
Y, bueno, pues,
no soy un activista,
como podía ser estos años de atrás,
ni mucho menos.
Josep Miquel, sabia el que ja ha comentat,
Julián López,
que estaba en aquella comissió de relacions ciutadanes
que d'alguna manera donava el vistiplau
a la ràdio municipal,
a la creació de Radio Fórum.
¿Com recorda aquella època?
¿Com recorda aquells inicis?
Bé, jo ho recordo com una cosa molt bonica.
Per mi el més important,
a passar de totes les petites,
jo diria petites,
implicacions polítiques,
és que és el que ha dit el Julián.
Hi havia uns col·lectius
que en tenien ganes,
volien,
i és una veritat
molt important,
i és una pena que en aquella època
no s'escoltessin
aquelles petites emissores municipals,
perquè realment es podia,
tothom podia dir el que volia,
tothom podia dir el que volia,
i això era molt important,
perquè no hi havia entabús,
no hi havia entabús,
no hi havia,
podia vindre qualsevol persona,
t'assentaves amb un micròfon,
i es podia dir,
a veure,
i alguna vegada es diu alguna animalada,
també, evidentment,
però hi havia,
i per mi el més bonic que era,
i més ara amb la perspectiva del temps,
era aquella gent que feia allò
perquè li agradava,
perquè tenia la necessitat de fer-ho,
perquè ho volia fer,
perquè, clar,
a veure,
desgraciadament al món
anem cada vegada cap a,
desgraciadament,
o perquè ha de ser així,
cap a una professionalització,
sempre són diners,
sempre són històries,
i aquella gent ho feia tot,
tot,
jo diria que sense mitjans,
sense pràcticament res,
perquè, a veure,
Julián,
tu t'acordes
de lo de Bonavista,
que aquello parecía,
és que llamar-li Tugurio
me parece feo,
però és que
quizá no llegava ni a la categoria de Tugurio,
o sea,
la voluntat que ponien
aquells xavales por allí,
aquells col·lectivos,
aquello no té ningún precio,
és que no té ningún precio,
jo el que recuerdo més
d'aquella época
fue
el voluntarismo autèntico
d'aquella gent,
d'aquella gent
que día tras día
i un día
i otro día
i otro día
sacándose de horas
de no sabía de dónde
ni cómo ni nada,
després ja empezaron
los problemas,
els problemas técnicos,
tots els queríem
fer millor,
todo el món
el que quería més dinero,
tot això era molt complicat,
era molt complicat,
per a,
jo recordo,
un mes a mes,
com a imatge més clara,
una gent que feia algo
sense demanar res a canvi,
amb ganes de fer-ho
i bueno,
i com una il·lusió,
o sigui,
es feia amb il·lusió.
Quins locals s'aprofitaven?
Locals municipals,
locals d'associacions de veïns?
Què va,
què va,
a veure,
no s'enfadeu,
petites quadres,
ho dic bé,
desgraciadament,
és que no hi havia lloc,
no hi havia mitjans,
no tenia...
Claro,
un pis abandonat,
els xiquets pintaven,
els xiquets posaven coses
a les parets,
t'acordes,
Julián,
tu t'acordes,
lo de Bonavista,
t'acordes,
que el primer dia
que llegia allí
un poco más temor,
era en Bonavista,
en la granja...
Sant Salvador,
també en tenia...
Un poco decente,
era la de...
La de San Pedro y San Pablo.
La de San Pedro y San Pablo
és cuando ya realmente,
en cierta manera,
hi ha hubo un intento más...
La de la Canoja,
por supuesto.
Sí,
però la Canoja,
però esta era un poco
más descentralizada,
diríamos.
Era més autònoma.
Sí.
En qualsevol cas,
movien moltíssima gent,
jo no sé si els altres
contartulis des de fora,
recorden aquella època,
aquells anys...
La segona part dels 80
i quina observació tenen
d'aquell fenomen
de la ràdio municipal,
de la ràdio feta des d'això,
des dels col·lectius
i de les entitats?
Jo ho vaig veure
quasi des de dins,
perquè en aquell moment
també estava per l'Ajuntament,
encara que amb molt poca barba,
però a part dels àmbits
o dels eixos,
aquests que ha explicat el Julián
que són veritat,
de llibertat,
de participació,
d'aspecte lúdic i cultural,
hi havia un altre aspecte
i segueix sent
en moltes ràdios municipals
que és el pedagògic,
el de la formació
de vocacions,
de present i de futur.
I a Tarragona
jo crec que es va adonar,
però em consta
que s'ha adonat
amb altres experiències
d'aquestes,
que comencen així
i després es descobreixen
vocacions i professions.
eh, Julián?
Sí, sí,
bueno,
això sí,
ja digo que en fórum
se monto incluso
una especie de escuela
y bueno,
pues sí,
alguien ha salido
al campo profesional
desde allí.
Gabriel Mas?
Sí,
no,
de totes maneres
crec que
caldria
fer una lectura
no tant
amb aquest tema
de la formació,
no tant com una formació
específica
des del punt de vista
radiofònic,
sinó des del punt de vista
integral.
Jo crec que
quan a una persona
li posen un micro
és diferent
de com parla en privat,
per tant,
crec que reflexiona més,
parla
i per tant
interpreto
que aquestes emissores
van fer la funció
una mica d'escola,
eh,
un complement
del que seria
la formació integral
dels joves
i en aquest sentit
crec que ha estat
una experiència
molt positiva,
el que passa
que m'imagino
doncs que bé
els temps han anat
normalitzant
entre cometes
la situació
i avui en dia
ens trobem
en uns mitjans
jo diria
que absolutament
consolidats.
Josep Maria Mostà
recorda aquella època?
Bé,
jo recordo aquella època
una mica,
menys que els meus companys
potser,
perquè quan jo vaig agafar-ho
doncs
només existia
pràcticament
ja
Bona Vista.
Perquè és més jove,
Josep Maria és més jove
que nosaltres.
No,
que va més jove.
Només existia
Bona Vista
i Sant Pere i Sant Pau,
però veus
a Sant Pere i Sant Pau
hi va haver una persona
la Barca Garcia
que se'n va cuidar profundament
que s'hi va dedicar
de veritat
i que ho va consolidar
i encara l'aguanta avui
diguéssim no
avui l'emissora
de Sant Pere i Sant Pau
encara és una emissora
que és la veu d'un barri
i que segueix
permaneixent
i diu
perquè hi va haver un home
que hi va creure
i se'n va cuidar
i jo crec que la Barca Garcia
tots hi hem d'estar agraïts
d'aquesta tasca
que va fer
primer de dedicació
de voluntarietat
de ser-hi
i de sacrificar-hi moltes hores.
Quan hi ha persones
dediquen amb una cosa
les coses tinguen endavant.
A vegades
hem de pagar la culpa
i segurament
que alguna part
la té la societat
però és perquè
falten homes
que realment
s'hi dediquin.
Quan hi ha un home
que té interès
i que hi posa voluntat
i que en té ganes
se'n surt.
Se'n surt
a pesar de les dificultats
i consolida coses
com va consolidat
la de Sant Pere i Sant Pau.
Amb les dificultats
que vam tindre
Sant Pere i Sant Pau
i que jo m'hi barallava
tot sovint
i tant de barallar-me
em va haver fet molt amic d'ell.
Molt bé.
En qualsevol cas
recordant cronològicament
el primer responsable polític
va ser Julián López
i després ho vas deixar Julián
i et vas substituir
Javier Sabaté, no?
Sí, creo que fue así.
Sí, sí.
Perquè vas deixar l'Ajuntament?
No, no.
Me asignaron otra responsabilidad.
Després sé que va venir
Matías Palau
si no me equivoco
Jose Miquel Sevil
Josep Maria Mosté
Gabriel Mas
Josep Félix Ballesteros
i l'actual presidenta
que no l'han volgut convidar
perquè es tractava més aviat
de fer una mirada al passat
que és Maria Mercè Martorell.
En qualsevol cas,
i tornant una miqueta
als orígens,
satisfet Julián López
de la tasca realitzada
en aquells temps,
malgrat les circumstàncies,
l'entorn,
les dificultats de l'època?
La respuesta que hubo
de la gente joven
y de los colectivos
de los barrios
fue francamente emocionante
porque fue muy masiva.
Aquello era casi
un movimiento social
en sí mismo.
Y luego,
bueno,
decir que colaboró
mucha gente
a que eso fuera posible
porque después vino
el Sansa,
el Valls Calzada
al frente
dinamizando todo.
por supuesto
sin la Emilia Arnavar
que era la operativa
digamos
en organizar cosas
pues tampoco
hubiera sido posible.
Había gente
como el Llorenç
de Radioforum
que son almas vitales
para este tipo de cosas.
Bueno,
pues yo creo
que aquello
a pesar de
que hubo problemas
institucionales
fuertes
con la llanaritat
pues fue una experiencia
que en cuanto
a la respuesta
a la gente
ojalá pasara así
con muchas otras cosas.
José María,
vostè comentaba
ara el cas
de Sant Peri i Sant Pau
i de la figura
d'Eduard García.
Potser perquè
les altres emissores
d'altres barris
de la ciutat
s'haguessin mantingut
hauria faltat
una persona
com d'aquest perfil?
Hombre,
seguro
porque esto
se ponía en manos
de los colectivos
de los barrios
y se les decía
que ahí tenían
el dinero
para el emisor
pero que el resto
de las cosas
se las tenían
que hacer ellos
y que en todo caso
pues bueno
había una cierta
coordinación
facilitar
pues carencias
que pudieran tener
los equipos
por su propia debilidad
en cuanto a tiempo
personas,
etcétera,
pero que eran
ellos los responsables
y que si querían
que tirara para adelante
pues tiraban
y unas tiraban más
y otras menos.
Me acuerdo
que la radio escolar
pues bueno
pues los maestros
de Sagrada de Campo
claro que hubieron problemas
para hacerla funcionar
con regularidad
obviamente
el ayuntamiento
no estaba
para sustituir
esa tarea
dependía de ellos
que funcionara
y los colectivos
que tiraban
para adelante
pues tiraban
la emisora
para adelante
y en consecuencia
pues valía la pena
seguir apoyando
la emisora
pero si no había
un colectivo
detrás
pues obviamente
no valía la pena.
Cinc anys
aproximadament
després de la posada
en marxa
d'aquestes emissores
municipals
se'n fa carrac
Josep Miquel Sevil
aproximadament
l'any 91
ha canviat ja molt
el panorama
respecte als anys
que ja havia viscut
a l'Ajuntament
des de l'oposició
amb la creació
de les ràdios?
Clar
aleshores
allivorens
és quan realment
s'intenta
amb molts
molts penes
i molts treballs
era realment
el crear
una autèntica
emisora municipal
llavors és quan
partint de
què vol dir
crear una autèntica
emisora municipal
a veure
és que aquí
hi havia una filosofia
que era la famosa
filosofia
que si cada barri
havia de tindre
una emisora
o no l'havia de tindre
havíem de tindre
una autèntica
emisora municipal
una autèntica
emisora municipal
vol dir
una emisora
competitiva
amb més potencial
amb més mitjans
i això sempre va ser
un debat
molt difícil
molt difícil
perquè jo recordo
les meves converses
amb l'Eduard Garcia
o sigui
a veure
un personatge entranyable
que clar
que ell deia
oh
però què voleu fer
fer desaparèixer
Sant Pere i Sant Pau
el seu problema
era que
el potenciar
Ràdio Fòrum
no desapareixés
Sant Pere i Sant Pau
i això clar
era molt difícil
d'explicar
perquè en el fons
potser sí que es volia
intentar fer desaparèixer
Sant Pere i Sant Pau
si es creava
una emisora autèntica
però tampoc volies
prescindir
de Sant Pere i Sant Pau
a veure
és allò
que vols i no vols
a veure
com ho muntes
tot això
degut
al perfil
de la ciutat de Tarragona
amb els seus barris
i les seves coses
clar
tot això porta
una sèrie de problemes
que no saps ben bé
quina és la pura veritat
perquè sobre el paper
tots són veritats
però després la realitat
és una altra
i clar
tot això portava
molts problemes
a veure
en certa manera
en aquells moments
l'equip de govern
el que sí que volia era
i encara que diguis
què vol dir
una autèntica emisora municipal
bueno
hi va haver una sèrie de gent
que vam creure
que hi havia d'haver
una emisora municipal
diríem de veritat
amb més mitjans
amb més
i clar
i també
a veure
això també comportava
que els col·lectius
els quals
en cap moment
volies renunciar
però que tampoc
podies professionalitzar
vull dir a veure
és que això
és molt fàcil de dir
però quan tens damunt
de la taula
com ho lligues tot això
i bé
i bueno
i estem aquí
vull dir almenys
almenys el que s'ha de dir
és una cosa
es va fer millor
es va fer pitjor
vam acertar
no vam acertar
però bueno
hi ha una història
hi ha una realitat
vull dir
això vol dir que
algú vam fer
o per algú va servir
i les experiències
i el que hem dit
de la formació
i tot això
tot això
jo penso que
és molt positiu
el que passa
que jo sempre
s'ha de recordar
una cosa
que
amb la perspectiva
del temps
i les persones
que som una mica
empresaris
pensem
com
tenint res
hem arribat aquí
perquè
no hi havia res
i jo dic una cosa
Julián
parlarà de moltes coses
però era voluntariat
voluntariat
voluntariat
perquè els polítics
volien moltes coses
però mitjans
no posaven molt poquets
o sigui
si no hi hagués
aquell voluntariat
aquella gent
que tenia ganes
de fer
tot allò
no sé si avui
haguéssim arribat aquí
bé i tot això
molt positiu
sempre
sempre amb la perspectiva
del temps
tant doncs
que de les petites coses
han arribat altres coses
i sempre ha valgut la pena
sempre ha valgut la pena
vull dir sempre
aquest debat
que apuntava el Josep Miquel Sevil
interessant
sobre una autèntica
emissora municipal
evoluciona amb el temps
fins i tot l'Ajuntament
l'equip de govern
arriba un moment
senyor Mostén
que decideix crear
una empresa municipal
per gestionar
els mitjans
de comunicació
propis
la revista municipal
el bolletí
i la ràdio municipal
és evident
perquè
això estem parlant
de l'any 92
per situar-nos
aproximadament
sí
aproximadament
devia ser així
perquè esclar
jo quan vaig
agafar
relacions ciutadanes
vostè
substitués
Josep Miquel Sevil
m'ho vaig trobar
tot bastant fet
ja no érem
a Radio Fòrum
ja havíem baixat
al carrer Caballers
carrer La Nau
ai perdó
carrer La Nau
sí
carrer La Nau
i doncs
allí ja teníem
una ràdio
molt més professionalitzada
amb personal
ja escrit
d'una manera
fixa
a el que era
la misura municipal
i vam pensar
que
els mitjans
de comunicació
municipals
mereixien
potser
tal vegada
una certa autonomia
no estar tan lligats
a relacions ciutadanes
o tan lligats
a la vida municipal
en si mateix
sinó que poguessin
abarcar la vida ciutadana
des d'un prisma
una mica més
independent
tot i que sempre serà municipal
això és evident
però
doncs vam pensar
que fer una empresa
de mitjans de comunicació
augmentar una empresa
on se pogués professionalitzar
tot el servei
i treure
fer aquesta certa
autonomia
municipal
dintre del mateix
ajuntament
però
amb una vida pròpia
era convenient
i així
vam fer
l'empresa
de mitjans de comunicació
però
tot va ser
una miqueta
perquè
es va començar
amb uns primers passos
molt senzillts
tal vegada
molt de voluntarietat
després
es va anar
professionalitzant
una mica
jo ja et dic
que em vaig trobar
un camí
molt trillat
molt fet
molt ben preparat
amb totes les dificultats
que comporta sempre
segurament
que després
encara es podrà millorar
i els que van vindre d'una
darrere meu
milloraran
i cada vegada
s'aniran millorant
una miqueta més
tot el que és
els mitjans de comunicació
i tindran
potser una mica
més d'independència
i no sé
i anirem aconseguint
millorar les cotes
d'allò que ens van proposar
el primer dia
i és en aquella època
i els he preguntat a tots
però sobretot a
Seville i vostè
quan es decideix
el canvi de nom
perquè parlava
Josep Miquel Seville
de l'estirella fluixa
amb Sant París-Sant Pau
és quan es decideix
deixar el nom
de Radioforum
i convertir l'emissora
que havia estat
de la part alta
o del centre de la ciutat
en Tarragona Ràdio
a veure
això és una mica
més complicat
arriba un moment
a l'equip de govern
aquells anys feliços
te'n recordes Josep Maria
amb el qual
hi ha
un equip de govern nou
que decideix
que Tarragona
la paraula
Tarragona
ha de començar
a sentir-se
d'una altra manera
i bé
i una de les
de les coses
jo penso que
jo vull recordar
que em sembla
que va ser el Josep Maria
el que va forçar més
la paraula
Tarragona Ràdio
jo penso que
a veure
tinc una mica de
a veure
els anys no ho perdonen
però a veure
hi havia una voluntat
hi havia una voluntat
de
a veure
hi ha amb tot
amb tot el que feia
en aquell moment
era que la gent
sentís Tarragona
la gent sentís Tarragona
i era important
donar-li el nom
de Tarragona
a la missora municipal
sí
coincideix amb això
és que a Tarragona
teníem
l'idea sempre
de Ràdio Tarragona
inclús se va parlar
de comprar la capçalera
que en aquell moment
doncs
no va ser possible
perquè la vam voler
mantindre
sense utilitzar-la
encara no s'utilitza avui
i aleshores vam dir
bueno
no comprarem
Ràdio Tarragona
però farem
Tarragona Ràdio
i aleshores
vam fer Tarragona Ràdio
perquè
en el sentit ciutadà
de molts
estàvem molt acostumats
sobretot
la gent més gran
a sentir
Ràdio Tarragona
i Ràdio Tarragona
era com un símbol
de comunicació
perquè era l'únic
que teníem
en un altre temps
encara que fos
molt especial
la seva comunicació
però era
l'únic que sentíem
aleshores vam fer
Tarragona Ràdio
per aquest sentit
una mica
d'incorporar
el nom de la ciutat
perquè volíem
despertar aquest nom
i aquest sentit
de Tarragona
i penso que amb això
més o menys
tots hi estem conformes
en què Tarragona
és el principal
per nosaltres
és la ciutat
on vivim
i el que volem
ajudar
i d'alguna manera
col·laborar
i que vagi millor
però que aquest nom
de Tarragona
es mantingués
tal com dius
els altres contartulis
vistes
també la perspectiva
potser en aquests moments
de fora
però també estarien d'acord
amb aquesta evolució
que estàvem explicant
professionalització
el canvi de nom
de Ràdio Fòrum
a Tarragona Ràdio
fer una autèntica
emissora municipal
com deia Savil
jo crec que és important
i a més a més
ho voldria expressar
de forma molt explícita
perquè abans hem parlat
de barris
i hem parlat
de Bona Vista
de Sant Salvador
Sant Pere i Sant Pau
etc
la qual cosa
constatem
que nosaltres tenim
un municipi plurinuclear
i la vertebració
de Tarragona
de la ciutat
del conjunt
d'aquests nuclis
es fa òbviament
amb actuacions
de caràcter urbanístic
amb transport
etc
però també
la ràdio
ha estat
i és
un element vertebrador
de consolidació
de cohesió
d'aquesta població
per tant jo crec que
aquest és un encert
el fet de
de la nominació
de posar
el Tarragona Ràdio
crec sincerament
que ha estat un encert
a Fèlix
no home
a mi em va fer una certa
en aquell moment
després mirat en perspectiva
podies matitzar-ho
però em va fer una certa pena
perdre aquest
en aquells anys feliços
del Pitu Savil
i del Josep Maria Moster
perdre aquest esperit
de participació
de voluntarisme
i de
de frescor
des dels diferents espais
de la ciutat
que no era incompatible
amb una ràdio
diguéssim
central
professional
i competitiva
fins i tot
a mi sincerament
em va fer una mica
de pena
perdre aquell esperit
que es va mantenir
en fi
contra allò que se'n diu
contra viento i marea
però bé
en tot cas
el resultat és el que és
jo no
95
no sé si toca parlar o no
però ja vaig assumir
una ràdio
doncs amb aquesta estructura
més professionalitzada
jo crec que
modestament
i a més
ho recordo
amb un cert orgull
no vam
amb el Consell d'Administració
no vam haver de fer
cap votació
en cap dels 4 anys
que jo vaig estar
en el Consell d'Administració
entre tots plegats
vam aconseguir
doncs això
consolidar una estructura
i una plantilla
professionals
fer el primer conveni
col·lectiu
d'aquesta empresa
doncs
en fi
no fàcil
en un any de gestació
informatitzar
tota aquesta empresa
en fi
fer tota una sèrie
tot un seguit d'experiences
crear una pàgina web
d'alguna manera
és aprofitar
l'herència
que m'havia arribat
i
la manera en què
podíem conservar-la
o potenciar-la
em va quedar
una assignatura pendent
que com tots
poden contemplar
que venim
en aquesta ràdio
que és tenir un local
amb més bones condicions
no amb condicions
però amb més bones condicions
i Julián López
des de la distància
i amb la perspectiva del temps
què pensa d'aquest debat
que dèiem
entre ràdio més voluntariosa
i ràdio més professional
en primer lloc
pues claro
dar-nos todos
la enhorabuena
y especialmente
a los que estáis ahora allí
pues haciendo la ràdio
después de
de 15 años
que empezamos
con aquellos presupuestos
tan raquíticos
que no era solo
en Tarragona
sino que en otros sitios
pues con algunas salvedades
pues también
la radio municipal
se iniciaba
con poquísimos medios
y con colectivos
de voluntarios
pero vamos
entonces la batalla
era pues
por buscar un marco legal
que permitiera
a los municipios
tener propios
y eficientes medios
de información
aunque en Tarragona
asultara por ese modelo
a cómo se ha llegado
ahora
que la profesionalización
pues parece
inevitable
pues bueno
yo creo que esto
no hay que tomárselo
como
como algo que vaya
en detrimento
de lo que se está haciendo
sino al contrario
quiere decir
que se está ganando
pues sin duda alguna
en calidad
y en eficacia
¿no?
los otros problemas
que tenga la sociedad
y los colectivos sociales
pues sin duda
pues hay que inventar
las formas
de resolverlos
y bueno
en aquel tiempo
insisto
los beneficios democráticos
nos pareció
que una de las formas
era
pues corregirlo
de esta manera
hoy posiciones
sin duda
habrá que buscar otras
Julián
creo que esto no quita
que lo cortés
no quita lo valiente
vamos
Julián
¿tú te acuerdas
del primer presupuesto
de la radio?
yo sé que
la primera emisora
me costó
150.000 pesetas
es para hacer
una comparativa
y ahora
el presupuesto
de la empresa
debe estar sobre
los 100.000.000
imagínate tú
la evolución
pero no creo que
bueno
si es un dato
es un dato
no, no
que no es
significativo
no debe serlo
en cualsevol cas
vostès que han estat
o son responsables
polítics
i han passat
per l'Ajuntament
de Tarraona
dubten
creuen que
hi ha motius
per dubtar
de la necessitat
que una ciutat
com Tarraona
tingui una emissora
de ràdio
municipal
en absoluto
al revés
necesita
necesita
una emissora
y si usted
viene a vivir
a Barcelona
se dará cuenta
de que lo necesita
muchísimo
porque los medios
de comunicación
también padecen
de centralismo
Gabriel Mas
sí, no
jo voldria
fer també
ara apuntar
Julián López
allò del centralisme
no sé si
del centralisme
suposo
de Barcelona
respecte a tot Catalunya
no sé si
amb això
pot servir
elements de debat
des de la ràdio municipal
crec difícil
però en tot cas
sí que m'agradaria
tot i que vaig tenir
una presidència
molt efímera
que va ser
pràcticament
l'estiu del 96
sí que voldria recordar
que va ser
fruit d'uns resultats
electorals
de l'any 96
on
Convergència i Unió
va tindre
aquesta minoria
majoritària
i tots els grups
de l'oposició
en aquest cas
iniciativa
el Partit Popular
i nosaltres
sí que van voler
una cosa molt concreta
que a mi
voldria fer
realment esment
perquè crec
que és el camí
i és que
ens van marcar
sobretot
el garantir
o jo més que garantir
incrementar
sobretot
la pluralitat
i la independència
jo crec que aquest
és un element
importantíssim
perquè doncs
ja sabem
que al món
dels mitjans
sempre hi ha
doncs
l'atemptació
de la instrumentalització
i en aquest sentit
jo crec que va ser
una fita
que teníem marcada
i que en bona mesura
crec que el Pep Félix
doncs
va continuar
i sobretot
el tema
de la professionalització
per tant
jo crec que avui en dia
Tarragona Ràdio
ho podem dir
amb absoluta
tranquil·litat
és una emissora plural
és una emissora
en aquest sentit
també independent
és una emissora pública
i també crec que
el grau de professionalitat
és òptim
Tarragona Ràdio
eina necessària
per la pròpia ciutat
com a eina de comunicació
és evident
que és necessària
és evident
en fi
penso que ningú
qüestionaria això
a mi em fa gràcia
aquest pressupost inicial
i aquest pressupost actual
però penso
entre
la gent que avui
treballen
a Tarragona Ràdio
que formen part
d'aquest pressupost
les famílies
que formen part
d'aquest pressupost
i viuen amb il·lusió
el projecte de Tarragona Ràdio
famílies
que estan
darrere d'aquests vides d'allà
que no estan potser
darrere un micro
però que realment
participen
d'una manera molt directa
en conèixer la ciutat
i en fer-la part
a tots els ciutadans
són gent que
una miqueta anònima
estan aquí
alguns són periodistes
professionals
però que
no
creixen ells
el verdadero protagonisme
sinó que
hi col·laboren
i formen part
d'aquest pressupost
vull dir
jo estaria molt content
que aquest pressupost
pogués inclús ser ampliat
per millora
dels que hi ha
i dels que puguin vindre
per donar
aquesta notícia
professional
als ciutadans
de Tarragona
no això no treu
en què
també m'agradaria
que hi hagués escoles
o que hi hagués
els barris
poguessin participar
o hi haguessin
més zones com
Sant Pere i Sant Pau
o n'hi haguessin
altres barris
amb responsabilitat
i que l'Ajuntament
ajudés
a fomentar-les
i d'alguna manera
doncs
a mantindre-les
fora molt bonic
interessant
que la gent
s'interessin
i que aquests
aficionats
que comencen
a vegades
amb afició
poguessin arribar
a professionalitzar-se
també
perquè
en definitiva
quan un té
una afició per una cosa
poder arribar
a través d'aquella afició
que és el que li agrada
poder arribar
a viure
allò que li agrada
és quan realment
donen fruit
les vocacions
que un té
si realment
les pot exercir
no, parlant
del que s'havia encetat
per part de Julián
el tema del centralisme
és veritat
aquesta ràdio
ocupa un espai
radiofònic
que no el pot ocupar
cap altra ràdio
diguéssim
convencional
o al ús
comercial
aposta clarament
per continguts
sense renunciar
a altre tipus
de continguts
aposta clarament
per continguts
de tipus local
no localista
local
i concretament
doncs
temes tan importants
per la ciutat
com és
òbviament
la vida política
municipal
però també
el tema dels castells
el tema del futbol
que ara potser
més gent s'hi ha apuntat
però
doncs
en un moment determinat
hi vam ser bastant solets
seguint
el pobre nàstic
de segona B
en fi
per tant
hi ha
per exemple
el paper fonamental
d'aquesta ràdio
també d'altres
fora d'aquesta ràdio
amb el tema dels atemptats
en fi
els aiguats
en fi
és una ràdio
amb una clara vocació
de servei públic
i que ocupa un espai
que
pel seu propi
tarannà
no pot ocupar
un altre
mitjà de comunicació
Josep Miquel
la ciutat
una ciutat
com t'arrana
necessita
una ràdio
pròpia
no la necessita
jo crec que és imprescindible
vull dir
és que no
això no
penso que avui en dia
no avui en dia
ni avui en dia
ni al començament
es pot posar en dubte
partint ja
de les paraules
del Julián
a mi sempre
m'encanta sentir
parlar del Julián
dels dèficits democràtics
hasta una realitat actual
la ràdio
és necessària
és imprescindible
com ha dit molt bé
el Pep Fèlix
cobreix
unes necessitats
que difícilment
pot cobrir
una emissora comercial
o tal
i bé
i jo soc dels que
crec firmament
que
una mica el que hi ha
Josep Maria
que és una cosa
sempre potenciar
millorar
i bé
i atirar endavant
i vull dir
mai
mai
ni per un moment
pensar que es pot tirar
ni un pas enrere
estem a punt d'acabar
aquesta trobada
amb exregidors
de l'Ajuntament de Tarragona
Julián López
quin futur
li veu
des de la distància
a una emissora municipal
com Tarragona Ràdio?
Julián López?
Ui
sembla que hem perdut
aquesta comunicació
amb el primer regidor
en qualsevol cas
Josep Miquel Savil
home
com veia el futur
bé
jo el futur
el ve i ve
el que passa
que
la competència
és molt dura
és molt dura
i evidentment
hi ha d'haver
la voluntat política
de no tirar
aquests passos
enrere
el que vol dir
sempre és
procurar posar
els pressupostos adequats
procurar
professionales
la gent
procurar
en qualsevol moment
en qualsevol moment
si és convenient
tornar
a recuperar
i a potenciar
les pròpies
emissores
de barri
ser capaços
també
de si es detecta
realment
aquesta necessitat
o un col·lectiu
vol participar
en això
no tancar-se
exclusivament
en això
a veure
tot el futur
a veure
per mi el futur
està totalment obert
i en cap cas
en cap cas
es pot pensar
ni en tirar enrere
ni en que
hi hagi problemes
de diríem
no
és que això
si venen anys de crisi
s'hauria de
de tirar enrere
s'hauria de fer
en absolut
en absolut
és una eina necessària
és una eina potenciar
i bé
jo al futur
penso que
a veure
jo concretament
per Tarragona Ràdio
no veia en cap moment
que tingui
cap possible problema
de res
perquè penso
que està suficientment
consolidada
per poder tirar endavant
sempre encara
amb els pitjors moments
que hi poguessin haver
no desitjant-los
sinó esperar en bons moments
i poder fer les coses
millor
i sempre pel servei
de la ciutat
Julián López
quin futur
des de la perspectiva
des de la distància
li veu a una mitjora municipal
com Tarragona Ràdio?
Bueno
yo creo que esto
se consolida
y que es un servicio
más a la ciudadanía
y punto
yo creo que
su máximo interés
es este
que se consolida
y que se consolida
con un estilo propio
y bueno
que no necesariamente
tiene que entrar
a competir
con otras radios
pero que sí
que tiene que tener
su propio terreno
y su propia vocación
y vamos
la vocación
pues
antiguamente
la venía definida
por
por ayudar
a la revitalización
y recuperación
de la cultura
catalana
y también
por ayudar
a la normalización
lingüística
supongo que hoy
el marco
es el de
objetivar
al máximo
la información
Gabriel Mas
per exemple?
Sí
jo el que voldria dir
és que
la ràdio privada
o comercial
i la ràdio pública
són dos models
que són absolutament
complementaris
crec que ocupen
un espai
i que
aquesta complementarietat
la dona
aquelles servituts
que pot tenir
algunes vegades
la ràdio comercial
perquè doncs
depèn de
bé
del seu compte
de resultats
i bé
d'uns objectius
que es fixen
doncs bé
a vegades
no tenen
els criteris
de rendibilitat
fan que no
doncs arribin
a uns llocs determinats
això ho cobreix
afortunadament
Tarragona Ràdio
com a ràdio pública
i en aquest sentit
jo crec que seria
òbviament una llàstima
doncs que haguéssim de parlar
d'aquí 15 anys
que això ha desaparegut
jo crec que
el futur és esperançador
cal treballar
amb la pluralitat
i la independència
perquè jo crec que
aquest és el prestigi
d'aquesta ràdio pública
no?
aquí ara tots ens ve al cap
per exemple
la BBC
no?
com una mica
com el referent
a nivell
a nivell europeu
del que seria
doncs la ràdio
i la televisió
etcètera
i en aquest sentit
jo crec que
el futur és esperançador
gràcies per la comparació
senyor Mas
Josep Maria
vostè
bé jo
hauria de dir que
el futur ha de ser
bé completament necessari
per Tarragona
la necessitat
de tindre una ràdio
exclusivament municipal
és imprescindible
per tant
el futur ha d'estar assegurat
tant com ho estigui a Tarragona
tots recordarem
que en uns mitjans
molt petits
com era Radio Fòrum
el dir que hi va haver
un atemptat
al RAC d'en Patrol
els primers
que van sortir
avisant
del RAC d'en Patrol
va ser
Tarragona Ràdio
aquest fet
et dona
era Radio Fòrum
aleshores
però aquest fet
et dona
l'idea
que la necessitat
de tindre una misura pròpia
que pugui dedicar
les 24 hores
als fets
que els tarragonins
interessen
ho diria
quan els Aiguats
com molt bé
referia abans
en Pep Fèlix
doncs que
va seguir
contínuament
el transcurs
no va ser
una notícia
de telediario
de dos quarts
de tres a les tres
perquè puguin veure
amb una fotografia
la gent
doncs més o menys
el que passava
i mira que bonic
feia l'aigua baixant
sinó que va seguir
els perills
que podia haver-hi
tant al bar del Serrallo
com el que passava
a les escoles
com el que passava
doncs
a la residencial Palau
és a dir
la ràdio
va seguir
amb professionalitat
totes les coses
que realment
en aquell moment
podien ser
interessants
per la gent
de Tarragona
i només
una misura municipal
ho podrà fer
per tant
Tarragona
necessita
i necessitarà
cada vegada més
aquesta atenció
personalitzada
perquè els seus ciutadans
tinguin un punt de referència
on acudir
quan realment
hi hagi alguna cosa
que pugui ser interessant
de la ciutat
i no esperem
que siguin només desgràcies
sinó que siguin coses
per celebrar també
que també és bonic
que puguem donar
notícies bones
com l'ascens del nàstic
com l'ascens del nàstic
per exemple
per exemple
que doncs
no tothom
no fa el mateix cas
que en fem naltos
de les coses de casa
senyor Ballesteros
per acabar ja la ronda
el futur
pel que fa
la pura existència
de la ràdio
per suposat
que està garantit
jo no crec
que hi hagi ningú
que es qüestioni
en aquest moment
l'existència o no
d'aquesta emissora
de la ràdio
ni de la seva funcionalitat
bueno
en tot cas
a mi m'agradaria
que s'apostés
una mica més
per les tecnologies
de la informació
i la comunicació
és a dir
per internet
que quan estàs
molts dies
fora de Tarragona
puguis sentir
online
o enllauna
algun programa
local
per tant
en fi
s'ho apunta
senyor director
i si ho creu convenient
doncs ho activen
però vaja
en qualsevol cas
el futur està
fora de dubte
i per suposat
que el futur passa
per la professionalitat
d'aquesta emissora
com fins ara
doncs senyors
aquí acabem
aquesta trobada
espero que hagin estat a gust
Julián López
a través del telèfon
moltes gràcies
per atendre'ns
en directe aquest matí
a través dels micrófons
a la ràdio
i aquí té
els quatre convidats
dels estudis
per saludar-los
un abrazo
molt fort
a ells
i aprovechando
que has nombrado
lo del Nasti
imagínate
lo felices
que estarán hoy
en Figueras
con su radio municipal
que malo que ets
siempre eres un subversivo
hizo el gol
que l'hi ha querido
bueno
espero
darnos un abrazo pronto
igualmente
una abraçada
a la Maria Àngels
Julián López
el regidor
de l'Ajuntament
de Tarragona
l'any 1986
quan va començar
les emissions
Ràdio Fòrum
que ens ha acompanyat
a través del telèfon
i aquí els estudis
altres quatre polítics
exregidors
de l'Ajuntament
que també
en algun moment
o altre
d'aquests 15 anys
han presidit
la ràdio municipal
José Miquel Sevil
José María Mosté
Gabriel Bas
i José Félix Ballesteros
a tots quatre
moltes gràcies
felicitats
per la contribució
que també han fet
a la història
d'aquests 15 anys
de ràdio pública
de ràdio municipal
a la ciutat
i fins la propera
felicitats a tots
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
rebaix-se
adéu-la
adéu-la
adéu-la