És pràcticament un quart d'onze del matí, matí de dimecres.
Estem en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Saludem a l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
amb el que compartirem uns minuts avui del programa
per repassar, per comentar algunes de les qüestions d'interès
i de més actualitat de la nostra ciutat.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia.
Comencem per l'actualitat més estricta,
perquè vostè ahir a la tarda donava a conèixer públicament
que l'Ajuntament de Tarragona està a punt ja d'assumir
la titularitat de l'edifici de la Xar 3.
Vostè ha tingut converses en els últims dies
amb alguns responsables de la Generalitat
i sembla ja pràcticament un fet
que de manera immediata el Govern català
cedirà la titularitat d'aquest edifici a l'Ajuntament, no?
En aquest sentit serà,
però és evident que necessitem,
per damunt de tot un conveni també amb la Generalitat,
per la seva gestió, per els seus plantejaments
i per fer conjuntament tots aquells aspectes culturals
que siguin d'interès.
Per tant, una cosa és la decisió estricta de fer aquesta sessió
i una altra la necessitat que aquesta sessió
vagi acompanyada de les corresponents acords,
convenis de treball i convenis econòmics
per desenvolupar tot aquest projecte.
Aquest conveni, senyor Nadal,
implicaria que la Generalitat participés també econòmicament
en la reforma, la remodelació interna de l'edifici?
Això és el que està per negociar
i és el tema que per nosaltres és prou important
i prou interessant com per no anar amb urgències innecessàries.
En qualsevol cas, quan creu que l'Ajuntament
podria ja tenir mans lliures, per dir-ho d'alguna manera,
per decidir què vol instal·lar a la Xartres?
Jo diria que als voltants de primer d'any, primers d'any.
I què hi posarem?
Bé, això és un tema que té que parlar al govern de la ciutat
i té que analitzar.
Jo crec que la Xartres té espai suficient
com per fer moltes coses diferents,
que siguin activitats per la ciutat,
activitats per tot el que és el barri del seu entorn.
Però vaja, això ja ho anirem decidint.
Crec que el que convé, primer que tot,
és acabar de lligar els aspectes estrictament
del conveni i de la sessió
i a partir d'aquí fer el treball
d'una manera molt semblant
amb els acords que vam arribar amb la Casa Canals.
Amb qui ho ha de negociar?
Amb quin departament de la Generalitat?
Amb l'Economia.
És una qüestió d'ons de diners, bàsicament.
Clar, sí.
Està content perquè finalment la Xartres
sigui de titularitat municipal,
que era d'alguna manera una antiga reivindicació
i que vostè n'havia fet bandera
davant fins i tot de consellers de la Generalitat?
Bé, jo crec que totes les coses
tenen un pas, que és el pas de la raó
i el pas de les coses, en fi,
que són com són.
Moltes vegades s'ha tractat de difuminar els tons
o difuminar les coses, però són com són.
I és evident que a partir d'aquí
té una realitat total que és una realitat total
que la Xartres tard o d'hora
estarà en disposició de servir a la ciutat
des de diferents extrems culturalment,
en aquest cas.
I insisteixo en conveni amb cultura de la Generalitat
i a través de l'economia i finances.
És evident que sobre el destí de la Xartres
poden haver-hi moltes opinions personals.
la seva aniria més encaminada a ser un espai de museu,
un espai d'activitats culturals polivalent,
d'exposicions...
A mi el que m'agradaria és convertir la Xartres
fonamentalment en dues coses.
En un museu pròxim al ciutadà,
és a dir, no especialitzat,
en el sentit que tingués atractiu.
No un museu de...
En fi, un museu romà o un nou museu...
Sinó un museu que fos bastant interactiu,
que permetés fer exposicions
que tinguessin aquest coneixement,
en fi, en aquesta publicitat
o aquesta banda àmplia, no?
I la segona part seria, doncs,
també destinar alguns espais
a el que són les pròpies projeccions culturals de la ciutat, no?
Amb la part baixa de Tarragona.
Parlant de cultura i d'equipaments,
vostè ho deia dilluns,
després de la comissió de govern,
el govern de la ciutat s'ha de posar a córrer a cuit
a buscar una alternativa a la biblioteca
i a l'arció municipal
que havia d'anar a l'antiga casa dels militars.
Certo.
Però són coses que...
He pensat alguna idea?
No, l'únic que passa és que...
A veure, tota aquesta qüestió
s'ha d'analitzar i s'ha de valorar
perquè el que definitivament
no podem convertir la part alta
és en un desert o en un parc arqueològic
perquè té vida pròpia
i té necessitat de tindre vida pròpia
i el compromís electoral meu
és que la part alta
té que tindre i mantindre
tot el que és la seva identitat.
No podem començar a entrar
en una carrera
d'anar aixecant coses
perquè es vegi el circ.
és a dir, hi ha d'haver una compatibilització
però amb prioritat pel ciutadà.
Per tant, s'ha de buscar un altre lloc
però s'ha de buscar d'una manera molt més tranquil
en el sentit que potser ha arribat el moment
de no intentar encabir més coses a la part alta
que poden produir aquestes situacions complexes.
És a dir, buscarem un espai alternatiu
fora de la part alta.
Sí, sí, sí.
La Chartres podria ser?
No ho crec, però podria ser.
No ho crec, però podria ser.
No ho crec, però podria ser.
Què representarà aquestes troballes
d'aquesta part de les graderies del circ?
Deixar-les al descobert
que la gent, els turistes
i la gent d'aquí pugui contemplar
aquesta part del perímetre del circ romà?
És un abans important?
És un abans important.
L'únic que passa és que hem de començar
a posar portes a l'espai.
Si evidentment s'hi troba
una qüestió tan important com aquesta
s'ha de respectar.
Però hem d'anar amb cuidado
perquè en tot arreu n'hi ha.
I clar, anem a fer una cosa
que és pràcticament obrir
tot aquest espai,
tota la capçalera del circ
i estem produint un forat
a l'entorn justament de l'entrada de la ciutat.
Hem d'anar amb cuidado, amb cura,
de no traspassar els límits
de l'arqueologia
i perdre'ns una mica
el que és la vida ciutadana.
Aquesta seria el meu raonament.
Ja que estem parlant d'Agostó
en relacions amb la cultura
i amb el patrimoni,
en les últimes hores
s'han donat a conèixer
les inversions al govern de la Generalitat,
a nivell general de Catalunya, evidentment,
de la demarcació de Tarragona
i també de la ciutat.
Alguns diuen que a nivell de patrimoni,
parlant de Tarragona,
falten diners,
que la Generalitat inverteix poc.
Sí, sí.
Jo de diners mai,
crec que n'hi ha prous,
l'únic que passa
que diria jo
que l'esforç que fa aquesta vegada
la Generalitat
amb els seus pressupostos
a l'entorn de Tarragona
és molt i molt i molt
i molt important
com no havia estat mai.
I som la tercera comarca
més afavorida de Catalunya.
Jo crec que, en fi,
que hi ha hagut una pressió important
per part dels parlamentaris
de Convergència i Unió
al Parlament de Catalunya,
que hi ha hagut un pressing
molt important.
Bé, nosaltres hem fet
una mena de lobby
dels diputats de Tarragona
que té vida pròpia,
és com un subgrup
dintre del Parlament
i ara ens estan imitant
altres grups
de Convergència i Unió
a Barcelona.
Hem fet una pressió
conseller per conseller,
hem fet uns projectes
conseller per conseller.
Nosaltres,
a la campanya electoral,
al Parlament de Catalunya,
vam repartir uns tríptics.
Aquestes tríptics
eren el nostre compromís
i crec que dintre de poc temps
podrem analitzar
el resultat
d'aquestes valoracions
d'aquestes promeses electorals
i crec que ens aproparem
molt al 100%
dels compromisos electorals.
Perquè hem adoptat,
des de la perspectiva
de Convergència i Unió,
un sistema nou,
que és que tots els diputats
racionalment
ens entrevistem
amb els consellers
pràcticament cada mes
i estem fent,
insisteixo,
un pressing
com no s'havia fet més.
A tal extrem,
aquest pressing,
que consisteix en dinars,
els cridem a cada conseller
i a dinar amb nosaltres
un cada setmana
i aleshores
ara ens estan imitant
altres forces polítiques
i altres membres
de Convergència i Unió
a Barcelona.
Aquest lobby,
senyor Nadal,
que diu vostè,
o aquest subgrup
de parlamentaris
de Convergència i Unió
a la Cambra Legislativa Catalana,
potser ho han fet
perquè històricament
a les comarques de Tarragona
ens han pogut sentir
discriminats
en matèria de pressupostos
per part de la Generalitat?
És possible
que el treball
que s'ha fet
en aquest sentit
hagi tingut aquest resultat,
però vaja,
tampoc és aquesta la qüestió,
simplement
que hem operat d'aquesta manera
i a més li he de dir
que a les reunions
que fem
participen tots
els membres del Parlament,
inclús el conseller Eduard Rius
que podria dir
que pel seu treball
de conseller no pot,
també hi participa
i que dintre
utilitzem
un sistema informàtic
per treballar
en aquest sentit
a base d'unes fitxes
que afecten
a cada una de les comarques
i en aquells moments
nosaltres tenim
una planificació
que ens permetrà
arribar al quart any
de legislatura
amb el compliment complet.
Això és un sistema
de treball
que ha funcionat,
insisteixo,
que ara ens estan imitant
de la mateixa manera
que sembla que els francesos
volen vindre
a veure
com
el polígon
nord i sur
s'ha organitzat
des d'altres perspectives.
Ara parlarem d'això
precisament.
Vostè és el coordinador
per cert
d'aquest subgrup
o no hi ha figura
de coordinador
d'aquest subgrup
de parlamentaris
de Tarragona?
No, no,
el coordinador
és el Joan Roig.
En qualsevol cas
amb aquest precinc
o després d'aquest precinc
conseller per conseller
se sent satisfet...
Perdó, Joan Roig,
el Carles Pellicer de Reus.
Molt bé.
Perdó.
Doncs queda puntualitzada,
feta la puntualització.
No, és que m'ha anat.
Carles Pellicer
que és de Reus.
En qualsevol cas
vostè se sent satisfet
després d'aquest precinc
conseller per conseller
de les partides
destinades a Tarragona?
M'he sento satisfet
i crec que farem
un acte important
per nosaltres important
com a gestors
de la confiança popular
farem un acte important
on direm
el que vam prometre
i el que hem aconseguit.
I en tot cas
el que sí com a alcalde
estic content
és que les inversions
de la Generalitat
a el que és
la nostra comarca,
el tarragonès,
han sigut excel·lents.
I el que és
amb el conjunt
de les comarques
del que s'entén
de la província
de Tarragona
també francament contents.
I de la ciutat?
De què destacaria?
Pont del Francolí?
Hi ha coses
que són importants
com el pont del Francolí
però deixi'm dir una cosa.
Elies de Sant Pere i Sant Pau,
elies de Torreforta
que ja està acabat,
les vivendes de Torreforta,
aquella renovació
de vivendes de Torreforta,
el que és el tema
de les rieres de Bonavista,
és dir que
la compra definitiva
del solar
del teatre romà,
l'arranjament
de les carreteres
de la Pobla,
Morella,
etcètera,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do
l'atractiu
que són
aquests pressupostos
per nosaltres
i l'interès
que tenim
que el seu desenvolupament
sigui real.
Si això els afegim
amb aquelles qüestions
que s'han afegit
als pressupostos generals
de l'Estat,
jo crec que
en els pròxims
dos o tres anys
hi haurà
unes estructures
bastant diferents
a la nostra comarca
o al nostre entorn.
Si li deia
el pont del Francolí
és justament
perquè ara estem
en ple debat
per la renovació
del Pla General
d'Urbanisme
amb aquell objectiu
d'implicar més
la zona de Ponent
amb el centre
de la ciutat
perquè vostès
com a ajuntament
han destinat
també una partida
a la franja
del llit
del riu Francolí
per destinar-lo
com a zona verda,
com a zona d'unió.
Per això
Puigcerz remarcava
el tema del pont.
Bé,
el que és evident
és que
aquest pla general
ha de tindre
una cosa
que si vostè vol
diguéssim
des de la perspectiva
d'urbanisme
és poc,
en fi,
que es comenta poc.
Nosaltres
tenim que
plantejar
una vorera,
una vorera,
una vorera,
un fil conductor,
una vorera
que vagi
des de Bona Vista
fins a
la Rambla,
per entendre'ns,
no?
Una part d'elles
ja estan fetes,
però de bonista
la Rambla,
una vorera.
I tenim que convertir
la carretera de Reus,
el que nosaltres
diem l'autovia
de Reus-Tarragona,
la tenim que convertir
amb les seves
corresponents
rotondes
en una carretera
on el ciutadà
no tingui que passar
per dalt
sinó que pugui
passar per un pas
de peatons.
Això,
amb urbanisme,
que podem dir
és una cosa
molt senzilleta,
és el que s'ha de fer.
I després hi ha altres coses
com diferents ubicacions,
diferents ampliacions,
que tothom pugui dir
la seva opinió
i que tothom
pugui ser valorat.
Aquest unir,
la primera unió
que es va produir
entre els barris
de Ponent
i els barris
de Llevant,
la primera unió
és de l'any 90.
La primera.
Abans no s'havia fet res.
La primera és del 90,
que són els autobusos.
I la segona
tenen que ser
les voreres,
que ha de ser
la del 2000.
I això és fonamental
perquè hi hagi
una autèntica
correlació
de connexions
entre un aspecte
de la ciutat
i l'altre.
Però la primera
va ser del 90,
que són els autobusos.
Ara que pràcticament
l'urbanisme
fa que el Llevant
i el Ponent
s'atoqui,
perquè ja es toca,
ara el que convé
és fer la vorera.
Escolti'm,
això de la vorera
és anecdòtic,
vol dir
l'autobús,
el cotxe,
la carretera,
però aquest fil conductor
que permeti caminar
sense entrebancs
d'una punta
a l'altra
de la ciutat.
Això que sembla
un objectiu important
i relativament fàcil
potser és més complicat
perquè estem parlant
de carreteres
que no depenen
de l'Ajuntament,
no?
Clar,
són vies
que depenen
de l'Estat.
Són vies
que depenen
de l'Estat,
però...
Com ho farem,
doncs,
això?
Jo crec que no hi haurà
cap mena de problema
perquè les voreres
podran ser...
Perquè l'Estat
tampoc,
vull dir,
el Govern de Madrid
tampoc té cap mena
d'interès
en que això no sigui així.
Vull dir,
una cosa és que
nosaltres demanem
que la transferència
sigui amb uns
arrenjaments importants,
si no,
no volem la transferència
d'aquesta carretera,
però tampoc l'Estat
té per què
entrar en conflicte
sobre unes voreres o no.
Però el fet
és anecdòtic.
La connexió
és del 90
amb els autobusos
i la segona connexió
ha de ser una vorera.
Dit d'una altra manera,
abans estava la Maria Luisa
Expósito aquí.
Ella viu a Icomar.
Des d'Icomar
a la plaça Imperial Tàrraco
o des d'Icomar
al Parc Central,
per entendre's,
hi ha la mateixa distància
o menys
que des de Roger de Llúria
al mateix lloc.
El que succeeix
és que ara
el que convé
és poder cruçar el riu
ben cruzat
i poder anar
amb una certa comoditat.
I el tercer pont
és un element essencial.
L'únic que hem de ser
una mica aclaridors,
és a dir,
hi ha vegades
que es fan explicacions
que si he anat a Sevilla
i he vist tants ponts
jo he anat a Lleida
i he vist tants ponts.
El que és evident
és que Lleida,
perquè ens entenguem,
té més espai
que ser cobert
perquè és més rodona
la ciutat.
En canvi,
nosaltres
és més allargada
i per tant
nosaltres no necessitem
tants ponts
com unes altres ciutats
com pot ser Sevilla
o com pot ser...
Nosaltres necessitem
els que necessitem
perquè el que no podem posar
és un pont
més de cada 200
o 300 metres
que és el que instal·larem.
Però me refereixo
que els ponts aquells
han de ser suficients
en aquest sentit.
Altres ciutats
necessiten més ponts
perquè el seu entorn
és diferent.
Però tinguem en compte
que Tarragona
és una ciutat
que és allargada
i que per tant
el cruce del riu
amb aquesta ciutat allargada
és molt més petit
que pugui ser
amb un Sevilla
o que pugui ser
amb un València
o que pugui ser
amb un Lleida.
Ja que estem parlant
d'urbanisme,
de la revisió del Pla General
d'Ordenació Urbana
hi ha hagut una primera fase
de molts contactes
amb les associacions de veïns.
Ara l'empresa
que està elaborant el projecte,
a Gerra Newman
se li ha donat
un afegitó
d'un termini
de dos mesos
si no m'equivoco
fins al mes de desembre.
Amb quin calendari?
Ells presenten
al mes de novembre
un projecte per ser...
Ah, aquest mes de novembre ja.
Desembre.
Desembre, no?
En principi
havia de ser l'octubre
vostès li han donat
dos mesos més.
Ells el tenien bastant aclarit
el tema
quan ens vam reunir
l'última vegada
però vaja,
jo crec que a finals de novembre,
a principis de desembre
tindrem una cosa o altra.
I en quina fase
entrarem a partir d'ara?
Home, faran una exposició
de lo que ells pensen
perquè la ciutat pugui opinar.
Això és molt important.
Creu que recollirem
bona part de les reivindicacions
per exemple
de les associacions de veïns?
Sí, sí, sí.
Jo crec que està...
És que les reivindicacions
de les associacions de veïns
en aquest cas
eren reivindicacions raonades,
pensades i realistes.
I clar,
quan les coses són realistes
no tenen per què
no ser valorades i acceptades.
Vull dir,
hi ha coses que entren
dintre la més estricta lògica.
Per exemple,
unir per l'interior
Sant Salvador
amb Sant Pere i Sant Pau
és fonamental.
Parlem d'una altra qüestió.
Aquesta setmana
torna a ser notícia
el tema de la seguretat química.
Ahir, vostè ho anunciava,
l'ambaixada francesa
ha comunicat
a l'Ajuntament de Tarragona.
Li interès en analitzar
el funcionament
dels polígons petroquímics,
tenint en compte
l'accident de Tolosa.
I també aquesta setmana
el regidor de Medi Ambient
de Tarragona,
Agustí Mayor,
participava a Huelva
en la presentació
del pla d'emergència local
d'aquella ciutat andalusa.
I de fet,
els responsables de Huelva
destacaven el paper
pioner i capdavanter
de Tarragona
a nivell espanyol
en el tema
de la seguretat química.
Això vol dir,
senyor Nadal,
que tothom s'hi fixa
en el que hem fet
aquí a Tarragona.
És que la ciutat
ha treballat molt
amb aquest tema
i és que els ciutadans
de Tarragona
han treballat molt
amb aquest tema
i és que les associacions
de veïns han treballat molt.
És que l'Ajuntament
i la Generalitat
han treballat molt
i és que les indústries químiques
han treballat molt.
I aquesta ciutat,
m'està,
estic molt content
i molt orgullós
de poder-ho dir,
aquesta ciutat
és referent
de moltes coses.
I el referent final
de totes aquestes coses,
al final és que
resulta
que com a conseqüència
del dinamisme econòmic
de la nostra ciutat
al llarg de molts anys,
d'aquells últims anys,
doncs hem arrossegat
a tot el que és
l'entorn de la província
de Tarragona
a ser la més desenvolupada
de Catalunya
i hem substituït a Girona.
I clar,
nosaltres des de la perspectiva
industrial,
des de la perspectiva turística,
des de la perspectiva universitària,
des de la perspectiva ciutadana,
de la comoditat,
etcètera,
que al llarg
de molt de temps
hem estat treballant
i hem estat insistint
i que els tarragonins
hi han posat el coll,
ara el resultat
és que estem avançant a Girona
i que tots els índexs econòmics
assenyalen a la província
de Tarragona
com la substitutiva
amb el capdavantera
de Catalunya allà.
I això és perquè
s'ha treballat
i s'ha treballat bé
i perquè els tarragonins
hi han posat el coll.
Hi ha tarragonins
que diuen
encara s'ha de fer més,
jo entre ells,
però jo no deixo de dir-los
i aquells tarragonins
que diuen
que s'ha de fer més,
doncs que
de tant en tant
hem d'estar satisfets
del que hem fet
i hem d'estar orgullosos
del que hem fet
i hem de tindre
la corresponent il·lusió
sobre el que hem fet.
Clar,
fixis-nos en una cosa,
resulta que
nosaltres vam substituir
algun govern socialista
a l'any 89
i aquest govern
que vam substituir
aquest govern
que vam substituir
socialista
és el mateix govern socialista
que governa a Girona
o a Lleida.
del resultat
de la substitució
per Convergència
i Unió
i els seus aliats
cada moment
amb qui toqués
ha produït
un desnivell
a favor
del que és
el Producte Interior Brut
de Tarragona,
el que és el creixement
de Tarragona,
el que és la gestió
de Tarragona.
I ara
venen aquí
d'enten tant
que el Nadal
ha perdut la il·lusió.
Home,
perquè jo
tingui la mateixa
il·lusió
que tenen ells
amb el treball
falta molt de temps
perquè
és a dir,
n'he tingut tanta
per aquesta ciutat
i en tinc tanta
per aquesta ciutat
que malgrat
que hagi guanyat
amb edat
en tinc tanta
d'il·lusió
dels projectes
que es poden fer
i de les coses
que es poden fer
que m'assobta
de tant en tant
que em diguin
escolti més
que encara es pot fer més
i m'assobta
que ho digui
segons qui.
Deixi'm que li expliqui
una cosa.
Tema dels autobusos.
Tema dels autobusos.
Encara no havíem arribat
a aquest punt.
No, però ara el trec jo.
Perquè
vostè i jo parlem, no?
Vostè m'ha preguntat
No, no, ho tenia
en la llista.
Doncs,
perdoni.
Endavant, endavant.
És que abans
que m'ha brutit pel nàstic.
No, no,
parlem dels autobusos.
Tema dels autobusos.
El divendres
vostè estava
a l'Ajuntament de Tarragona.
Vostè estava
el divendres a la tarda
a l'Ajuntament de Tarragona.
I vostè sap que
abans d'entrar
a l'acte
dels premis
del 15 aniversari
de l'emissora
on estem ara
vostè sap que jo estava negociant
i que es va enredir
10 o 15 minuts l'acte
perquè estava negociant.
I jo els hi asseguro
que allí es van plantejar
qüestions importants
que ara ja no són vàlides
amb els negociadors.
Jo els hi vaig dir
Escoltim,
si jo
tinc que plantejar
aquest tema
els meus companys
de govern
pot serà
que vostès
desconvoquin.
Pot serà
que vostès
desconvoquin.
Un dels representants
que estava allà
va dir,
que era en Peco
de la Floresta,
va dir
Desconvoquem
perquè l'alcalde
té raó.
L'Helena Regidor
va dir
Vull consultar
i com a conseqüència
de les consultes realitzades
de les consultes realitzades
no va desconvocar.
Ara,
jo no puc dir
amb qui consultava
perquè això forma part
de les converses d'ella,
malgrat que ho sé.
El que és evident
és que el Peco
en Peco
no pertany
a cap partit polític
i l'Helena Regidor
sí.
I aquesta
és la diferència.
I amb el tema
de l'autobús
n'hem d'aprendre
molt tots.
Polítics,
els primers.
Associacions de veïns,
la federació
en té
que aprendre
molt.
I també els periodistes
perquè han magnificat
una cosa
que a la ciutadania
ni li ha anat
ni li ha vingut.
perquè la ciutadania
no vol conèixer res
o no té tanta importància
per la ciutadania
el bitllet senzill
com importàncies
tenen els abonaments.
Això és una altra història.
Ja que ha tret vostè
el tema dels autobussos
amb la manifestació
realitzada
i després de les negociacions
d'aquella reunió
del divendres a la tarda
ara en quin punt estem?
Està acabat el tema.
Acabat què vol dir?
Els acords fets
amb l'associació
segle XXI
amb qui es van afegir
amb aquells acords
riu clar
amb qui es va afegir
m'assembla
si no recordo un moment
Torreforta
progressistes de Torreforta
amb qui es va afegir
algun altre
que m'hagués posat
l'acord amb ells
és un acord
que diu
el que s'ha de fer
i que entre les coses
que diu
és
que hem de fer
una auditoria general
de tot el transport públic
perquè després de 10 anys
convé posar
i analitzar el tema
que hem de veure
com des de la perspectiva exterior
ens diuen
com tenim les coses
perquè de tant en tant
convé posar les coses
en crisi per veure
si fem malament
i què podem fer millor
doncs aquest acord
és el que funcionarà
i el rest de les coses
pactades amb el segle XXI
que el segle XXI
han estat treballant
des de la seriositat
i des del rigor
des de la seriositat
i des del rigor
l'únic que passa
que quan se treballa
des de la seriositat
i del rigor
doncs no es té
l'altaveu publicitari
que quan se treballa
des de la manifestació
el primer
ara
una manifestació
és un tema molt seriós
una manifestació
és un tema molt seriós
i jo l'altre dia
els vostres companys periodístics
els hi deia
els periodistes
els hi deia
en una roda de premsa
potser que ens posem d'acord
periodistes i polítics
en què diem manifestació
en què li diem
efectivament
la manifestació
dels estudiants
a Tarragona
ahir
important
important
i hi ha que tindre-la en compte
perquè és d'una potència
és a dir
de 6 o 7.000 manifestants
perdó
de 6 o 7.000 estudiants
que hi ha a Tarragona
se manifesten
un o dos
de cada 6
o de cada 7
un de cada 7
cuidado
la manifestació
de l'autobús
m'agradaria que vostè
agafés el llapis
i dividís
a veure
dels 11 milions
de viatgers
de les 2 milions
de persones
que es transporten
dels números
que vostè vulgui
124
que representen
per tant
serà qüestió
que els ciutadans
diguem
escolti'm
una manifestació
sí
perquè és un element
de respecte total
és constitucionalment
importantíssim
ara
una manifestació
de 124 persones
crea un perjudici
a la resta dels ciutadans
que volen anar a treballar
que volen anar a comprar
o que volen anar a divertir-se
que no és justa
i no es pot desprestigiar
la manifestació
la manifestació
és un fet
de potència
de convicció
si amb tot aquest tema
i després del que hem ballat
a l'ou
són 124 persones
ens equivoquem
i jo el primer
donant la importància
el tema està tancat
per tant no hi haurà
més negociacions
amb la Federació
d'Associacions
de Vins de Tarragona
vostè va dir
no obstant
millorar l'autobús
sempre està obert
el tema dels serveis
per dir-ho d'alguna manera
el que queda fora
ja de negociació
és el tema dels abonaments
el viat senzill
però a veure
millorar els serveis
tractar els temes
això és un tema
que ha d'estar obert
permanentment
i si no seria absurd
no milloraríem
com hem de millorar
si no féssim això
en qualsevol cas
i parlant d'aquest tema
vostè
el dilluns
emplaçava
el moment veïnal
a unificar-se
a reunificar-se
que no té sentit
el que està passant
és a dir
no té sentit
i després
del que ha succeït
la Federació
la presidenta
de la Federació
tindria que fer
un pas endavant
d'humilitat
i dir
escolti
potser sí
que és l'hora
que comenci a pensar
en la unificació
tindria que fer
un pas d'humilitat
i de no mantindre
és a dir
de no donar-se en compte
que després
de la manifestació
del dissabte
moltes coses
han canviat
moltes coses
han canviat
per la Federació
és a dir
quan un s'equivoca
i s'equivoca
amb el nivell
que s'ha equivocat
té que fer
escolti'm
jo he sortit
moltes vegades
als mitjans
de comunicació
segur que vostè
ho té guardat
aquí demanant
perdó a la ciutat
aquest estiu
he demanat
perdó a la ciutat
pel grau de deliqüència
que hi havia
se'n recorda
el mes d'agost
va dir
escolti'm
tenen raó
i demano
perdó als ciutadans
no estem operant bé
doncs
de tant en tant
quan ens equivoquem
hem de demanar
perdó
hem de dir
escolti'm
m'he equivocat
perquè tots
tenim el dret
a equivocar-se
però corregir
i si la Federació
no corregi
les seves actituds
és que l'equivocació
serà empicat
vostè creu que
fins i tot
hauria de demitir
la presidenta
de la Federació
de fet ella
ja ho ha insinuat
la setmana passada
que podria passar
això no és la meva
aquí no
jo no tinc per què entrar aquí
i no
no
no
no és el meu
no és la meva funció
jo crec que la senyora regidor
és una senyora
fonamentalment honrada
amb el seu treball
fonamentalment correcta
amb el seu treball
jo no tinc
jo no tinc
que dir el contrari
jo crec que és una senyora
que és honrada
amb el seu treball
ara
que per com a conseqüència
que ha estat dirigida
per diferents persones
l'han fet equivocar
però és que les persones honrades
també s'equivoquen
en canvi el Vilella
i els altres han tingut olfat
han tingut olfat polític
han dit
escolti
la ciutadania què vol
l'abonament
la ciutadania què vol
veure com podem millorar
el transport
han tingut olfat polític
i també l'ha tingut
Bona Vista
que tampoc se va integrar
i també l'ha tingut Torreforta
que no es va voler integrar
però els altres no n'han tingut
bueno
i les persones
podem ser tan honrades
com qualsevol
i equivocar-se
és que no té res a veure
i la senyora regidor
que dimiteixi
no dimiteixi
això és un tema
que no m'afecta
tanquem tema autobús
ara vostè anomenava el tema
de la delinqüència
del passat estiu
demà hi ha Junta Local de Seguretat
parlaran d'aquest tema?
jo parlaré d'un tema
que ja no es pot obviar més
és a dir
nosaltres necessitem
fer un anàlisi
en profunditat
i una
i posar blanc sobre negre
sobre com està
la Policia Nacional
a Tarragona
és que ja
arriba un moment
que
en fi
que ja no té solució
això
això sí que és un problema
que no té solució
me refereixo
que s'ha de
que s'ha de dir
prou
no va més enllà
jo no vull entrar
en un debat
amb el Govern de Madrid
ni vull entrar
en un debat
amb cap dels ministeris
ni vull entrar
en un debat
amb el Partit Popular
ni vull que s'entengui això
perquè pot ser
que algú tituli
com a fissura
no, escolti
ha arribat un moment
que la situació
de la Policia Nacional
a la ciutat de Tarragona
és insostenible
és absolutament insostenible
i se té que posar remei
i aleshores
el que cal
és explicar
que la Guàrdia Urbana
no es pot estirar més
que estem cobrint
els serveis portuaris
que estem fent
controls a les carreteres
d'entrada a la ciutat
per evitar la deliqüència
que no puc estirar més
la Guàrdia Urbana
que estan treballant
al 100%
que estan fent
el que no s'havien fet mai
vull dir
l'èxit actual
de la Guàrdia Urbana
és importantíssim
estar cobrint espais
que no s'havien fet
que no s'havien fet
estem fent
controls de seguretat
a la carreteres d'entrada a Tarragona
perquè són importantíssim
i han ajudat a disminuir
estem intentant
arribar a tot allò
estem intentant
estar als barris
jo crec que s'està fent
però
si s'imaginessin
que en aquells moments
estem fent
i cobrint espais
que la Policia Nacional
hauria de cobrir
clar
és que ahir estava
Sant Pere i Sant Pau
en un sopar
Sant Pere i Sant Pau
deien
escolti'm
és que la Policia Nacional
es queixen
de la Guàrdia Urbana
però dic
escolteu
es queixeu de la Guàrdia Urbana
que no la veieu prou
però és que la Guàrdia Urbana
té funcions de sortides d'escoles
té funcions
i no hi arribem
que ja ho reconeixo
però és que a més
estem fent funcions de seguretat
hi ha una senyora
que em diu
escolti'm
cansada
truco a la Guàrdia Urbana
al final
la Policia Nacional
doncs què fa
doncs miri
agafa la motoreta aquella
aquella motoreta
doncs que es passeja per Tarragona
i és una motoreta
amb un
no sé com se'n diu això
com una cosa
un pirulí darrere
una sirena
una sirena
no
una llum
una llum
i tal
i es passeja
això no és fer seguretat ciutadana
això és passejar-se
perquè es vegi
però què falten efectius
molts
i molts
i molts
però a més
t'ho reconeix
el subdelegat
el senyor Navarro
m'ho va reconèixer
m'ho va reconèixer
en Ramon Torres
vull dir
m'ho reconeix
el mateix comissari de policia
quants
vostè ha arribat a calcular
quantes patrulles
o quants efectius
caldria incorporar a Tarragona
jo crec que
jo diria
que per arribar als nivells
que teníem
seria necessari
pràcticament quadriplicar
però vaja
ja no és
en fi
és un tema d'aquells
que
no l'he volgut treure
la llum pública
i li vaig dir així
al Quico Ricomà
aguantem el que podem
perquè quan
en fi
només cal dir
que no tenim guàrdies
perquè ens vinguin més
però ara que és un moment
de baixada
doncs s'ha de dir
escolti
no s'aguanta
per cap banda
s'ha de fer un esforç
hi ha compromisos
importants
per part del Ministeri
de l'Interior
de solucionar els temes
diuen que aviat
ens podran enviar reforços
i que ells mateixos
són conscients
no no
han sigut elegants
amb tot el procés
han dit
escolti
no en tenim
i consta
que la seva manifestació
en aquest sentit
però
el que passa és que
deixi'm dir-li
jo no puc carregar
com a responsable
de la Guàrdia Urbana
amb aquelles coses
que hauria de fer
la Policia Nacional
i que estem fent
perquè aleshores
arriba un moment
que la Guàrdia Urbana
anirà darrere
dirà
escolti
com que
la Policia Nacional
no hi és
a partir d'aquest moment
és la Guàrdia Urbana
i no hi arribem
malgrat que insisteixo
mai
la Guàrdia Urbana
havia treballat
tan fort com ara
això ho plantejarà demà
la Junta Local de Seguretat
per cert
serà la Junta
en què vindrà
el nou subdelegat
Àngel Sagardoi
no sé si aquest perfil
de més tècnic
més gestor
que no polític
li agrada a vostè
o perquè qüestions
com aquesta
que ara mateix
estem parlant
de la Policia Nacional
les pugui negociar amb ell
o haurà d'anar
directament als ministeris
no, no
és ell el que té
que fer
el treball
en Madrid
no som nosaltres
simplement nosaltres
podem de tant en tant
anar a Madrid
a parlar d'aquest tema
i demanar ajuda
però el tècnic
el professional
l'encarregat és ell
i per tant
nosaltres no estem
per substituir
en ningú
jo crec que
es té que
viatjar el que toca
no es té que viatjar
amb buit
però com valora
que el nou subdelegat
tingui més aviat
aquest perfil
tècnic que no polític
jo crec que
que això depèn
del Partit Popular
i que són unes decisions
que ells han pres
no sé què dir-li
no és el
no tinc que tindre criteri
sobre això
en tot cas
el raó
al barro
tampoc és que tingués
un caire
extremadament polític
el que passa
que
les circumstàncies
han estat
les que han estat
en Ramon Torres
és un tècnic
pur i dur
una gran persona
i aquest suposo
aquest nou subdelegat
suposo que és
un professional del dret
i un home enterat
de l'administració
i per tant
és un tècnic
i jo crec que anirà bé
no tinc
per què
tindrà cap objecció
en el tema de seguretat
ha arribat
senyor Nadal
el moment de
plantejar una mena d'ultimàtum
de dir
prou
no podem aguantar més
en aquesta situació
no és un ultimàtum
no n'he fet mai cap d'ultimàtum
gràcies per la
no n'he fet mai cap d'ultimàtum
simplement
ja que dia la ciutadania
una cosa que és la següent
la Guàrdia Urbana
no dona més
perquè és que si no
resulta que
arribaran les crítiques
cap a la Guàrdia Urbana
en profunditat
i no
perquè estem fent
el que estem podent
estem substituint
amb espais
que no teníem
que substituir
i estem aguantant
una situació
que ve des de pràcticament
fa un any
i a l'estiu
ha sigut molt dur
per nosaltres
ara ha baixat la cosa
tenen dades
que ha baixat
la delinqüència ha baixat
la delinqüència ha baixat
estem a punt
ja d'acabar
avui em sembla
el senyor Nadal
que té una reunió
amb el president
de l'Audiència de Tarragona
ara que se van parlant
de qüestions de seguretat
i de justícia
avui té una entrevista
amb el president
de l'Audiència de Tarragona
el senyor Antonio Carril
suposo que damunt de la taula
hi ha el tema
del Palau de Justícia
que recordem els oients
els ciutadans
que està aturat
perquè el projecte
havia d'anar
en un lloc
on físicament
no hi cap
no és que no hi capi
i aleshores
què hem de fer?
l'hem de traslladar?
no, és que tècnicament
s'atindria
nosaltres
hem d'adoptar
jo voldria expressar-me
perquè segons
voldria expressar-me
fent una
una primera
tinc que anar en cuidado
com ho dic
deixi-me dir-ho a poc a poc
és a dir
els
els habitants
els que estan vivint
les vivendes
de Massaners
que és
el lloc
on va
l'audiència
han de ser conscients
i l'Ajuntament
també ho és
que hem de buscar
tots plegats
una solució
a la seva satisfacció
per
treure
l'edifici aquell
per buidar
i per reconstruir
el nou
és a dir
aquells senyors
que viuen allà
i senyores
tenen tot el dret
a viure
però aquelles vivendes
estan en una situació
difícil
i l'Ajuntament
que som propietat
de l'Ajuntament
les té llogades
nosaltres
hem de respectar
amb aquells ciutadans
i ciutadanes
nosaltres hem de respectar
tots els drets
d'aquelles persones
nosaltres
no els tenim
que alarmar
i no els vull alarmar
sinó que els vull donar
tot tipus de garanties
i de tranquil·litat
i de
en fi
que no es preocupin
que ho solucionarem
a poc a poc
i amb calma
i amb tranquil·litat
sense que ningú resulti
perjudicat
però és evident
que aquell edifici
i ells mateixos
ho reconeixen
té els seus dies
comptats
no és un problema
d'un any
ni de dos
ni de tres
ni de quatre
però aquell edifici
no s'hi pot
continuar invertint
perquè estructuralment
doncs
no dona més de cinc
per tant
amb el màxim respecte
a les persones
que hi ha allà
solucionant els problemes
de cada un
dels que estigui allà
un per un
i a la seva comoditat
hem de buidar
aquell edifici
i l'hem de reubicar
a fi
a efecte
que eventualment
i que pigués
el Palau de Justícia
darrere
i ells
davant
amb una cantonada
donant a la plaça
de la Generalitat
per exemple
però el que sí
m'agradaria
és que fossin conscients
que amb calma
i amb tranquil·litat
i sense presses
i sense que puguin
resultar-se molestats
i per favor
que no deixin de dinar avui
ni de dormir avui
que no passa absolutament res
però aquell edifici
té que enderrocar-se
perquè no dona més de si
i m'adona la sensació
que
el que passen pel costat
se'n dona en compte
que sí
i és un edifici municipal
aleshores
la decisió
la solució
seria fer un nou edifici
que podria estar
en una cantonada
d'aquest solar
com diu vostè
i reservar
l'altre espai
pel Palau de Justícia
però mentrestant
s'ha de solucionar
el tema
amb el de les persones
d'acord
que és el que jo voldria
perquè clar
aquesta manifestació
que he fet ara
si no va acompanyada
de la màxima tranquil·litat
i garantia
i que no es preocupin
que ho farem a poc a poc
que ho farem
respectant-los tot
que buscarem solucions
per tots
i que no hi ha cap presa
no voldria
que aquelles persones
pensessin
que estem en un procés
sinó que
és calma
tranquil·litat
però que ells mateixos
tenen dret
inclús
en un espai millor
per a aquelles vivendes
són d'una època
que es construïa
d'una manera molt justeta
pensem
i parlem dels veïns
pensant i parlant
dels treballadors
de l'audiència
el que sí que els podem dir
que el del Palau de Justícia
va per llarg
malauradament
si no trobem
una solució intermitja
no és tan senzill
perquè no es pot
què vol dir intermitja
vull dir
parlar-ne
no ho sé
tot estem per treballar
però m'enrefereixo
que en cabir darrere
el que pretén la Generalitat
és
des de la perspectiva
és a dir
el que no entenc
és per què han fet
aquest tipus d'edifici
quan l'orlogi
que era un edifici quadrat
i una mica més alt
han fet un edifici amb bube
una cosa d'aquestes
és que els arquitectes
doncs
de tant en tant
doncs volen posar
la seva
potser
valria la pena
canviar
doncs
el projecte
potser
ho deixen interrogant
senyor Nadal
estem a punt d'acabar
queda un any i mig
el que passa
que vindrà el senyor Carril
avui a l'Ajuntament
però dintre d'uns quants dies
ve també
el president
del Col·legi d'Advocats
per parlar també del tema
sí
acabem ja
senyor Nadal
queda un any i mig
de mandat municipal
podríem dir
que entrem en la recta final
vostè abans nomenava
i deia que
a il·lusió no li guanya ningú
com afronta
doncs aquesta recta final
d'aquest mandat
normal
és que això de la il·lusió
és un tema
que
és un tema
que hi ha gent
que no en sap
això de la il·lusió
és un invent
de Convergència i Unió
sàpiguen
m'en refereixo políticament parlant
un lema electoral
un lema electoral
però és de Convergència i Unió
i vostè el porta
fins a les últimes conseqüències
jo el porto fins a les últimes conseqüències
el que passa
que hi ha gent
que ara volen
que la il·lusió
quedar-se en ells
quan no en parlaven d'il·lusió
i m'ha sap greu
que no en parléssim d'il·lusió
però això és un eslògan
de Convergència i Unió
mai ha estat un eslògan socialista
i està tan il·lusionat
com per anunciar
definitivament
i oficialment
que serà el candidat
a les eleccions del 2003
això no és un tema
avui per avui
el més important
sap què és?
no?
que guanyi el gnàstic aquesta nit?
en dubte?
no
vaig veure
vaig estar a Còrdoba
per cert
m'ha desviat el tema
d'una manera
brillant
perquè jo l'he preguntat
per el seu futur polític
però avui el més important
és el gnàstic
i clar
vostè ha de saber
que un
és advocat de professió
i per tant té una certa dialèctica
anys participant
en tertúlies
té una certa dialèctica
i encara estic capacitat
per distreure la partida
molt bé
digui'm què tal li va
com va veure el partit de Còrdoba
bé
bé
bé
bé
bé
bé
bé
creu que l'equip es mantindrà?
és importantíssim
per la societat
que l'equip mantingui la categoria
l'equip
l'equip
el senyor
Josep Maria Andreu
que pateix molt
jo no
jo és que això del futbol
José Garcia
patia molt
la junta del gnàstic
al desembre
té que fer restu
sap allò de restu
el dominó
o les cartes
escolti'm
restu
perquè la ciutat
necessita
mantindre l'equip
a segona divisió A
i aleshores
la junta actual
del club
té que fer
restu
què vol dir?
que no podem permetre's
el luxe de baixar
i té que fer restu
no sé si té que sortir
a jugar a l'Àngel Fernández
no ho sé
però si convé
sortirà
m'explico
si convé
que surti l'Àngel Fernández
sortirà
perquè tenen que fer
restu
ell
i tots els
parlo d'ell
perquè és company de partit
i els
tenen que fer restu
no podem permetre's
el luxe
que baixi al gnàstic
no estem tan malament
com sembla
jo que
he vist molt de futbol
encara que no n'entenc
no crec que estem malament
com sembla
però s'ha de fer restu
s'ha de fer restu
per cert que econòmicament
la Diputació ja ha anunciat
que ajudarà el club
suposo que està content
estic molt content
sí, sí, sí
molt content
i l'EQT què?
també, eh?
ja tenen una clarita
no els pot ajudar?
no els pot donar un cop de mà
vostè?
escolti'm una cosa
ahir va haver una empresa
ahir va haver una empresa
que me va trucar
el jefe de l'empresa
diu
escolta Joan Miguel
empresa de quin tipus?
de química
diu
escolta
jo pagaré
quan?
quanto?
això no és el meu tema
no, però sap allò que
vostè creu que realment
al final l'empresa
el sector químic
donarà suport al club o no?
va haver una empresa
que és una de les prestigiades
que va dir
escolti'm jo
mira i dicem-se de rocaries
perquè efectivament
diu
jo pagaré
vull dir
perquè jo veig les coses clares
i l'altre dia
vaig estar parlant
amb el senyor Cortina a Madrid
i el senyor Cortina
li vaig dir
escolti'm una cosa
el senyor Cortina
no entendria la ciutat
que Repsol
no ajudés al gimnàstic
i el senyor Cortina
també ho va entendre
es va reservar
al contestar-me
però una de les més importants
de Tarragona
va dir
escolti'm
Joan Miguel
me va trucar
i va dir
una paraula tècnica
que no es pot repetir
però jo pagaré
perquè considero lògic
que en aquells moments
la il·lusió de la ciutat
està ficada allà
i està ficada allà
perquè anar
els per darrere
els tercers
els segons
i la gent que va al camp
no es pot defraudar
i això és una jugada
d'aquelles que és resto
i quan s'ha fet resto
s'ha fet resto
jo he fet algunes vegades
a la vida
aquesta vegada
no em correspon a mi
correspon a la junta del gimnàstic
no em correspon a mi
però jo he fet resto
algunes vegades de la vida
i quan fas resto
és perquè n'estàs
absolutament convençut
que no pots tirar
cap enrere
i quan fas resto
fas resto
no sé com se diu
en català això
de fer resto
tot
està claríssim
cal posar-hi tot
perquè l'equip es mantingui
així acabem
per això és la junta
tant de bo
tant de bo guanyi
aquesta nit el Nasti
contra el Racing del Ferrol
senyor Joan Miguel Nadal
alcalde de Tarraona
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies per convidar-me
bon dia
bon dia