.
Bona tarda, el Palau Robert de Barcelona, el Passeig de Gràcia,
acull aquests dies una exposició dels monuments romans
del conjunt de Tàrraco i de la Vall de Boí,
organitzada per la Direcció General de Difusió
del Departament de la Presidència en el marc del programa Rutes.
A l'exposició es podrà trobar una breu descripció dels monuments de Tàrraco
que van formar part de la candidatura amb referències històriques i fotografies.
Coincidint amb aquesta exposició, s'oferiran folletons turístics
perquè la gent s'animi a visitar Tàrraco
i especialment es dona a conèixer l'oferta de Tàrraco Viva,
les terceres jornades de divulgació històrica que seran del 18 al 27 de maig.
L'exposició es podrà visitar fins al dia 20 de maig
i s'espera que hi passin unes 18.000 persones.
Precisament aquest serà un dels arguments que avui ens ocuparan al programa.
Parlarem amb Magí Seritjo, el tècnic del Museu d'Història de Tarragona,
amb qui intentarem explicar que es tracta d'un festival de divulgació històrica
més que no pas d'una festa lúdica.
I una setmana més ens acompanyaran al programa d'avui,
Rosa Comey i Manel Pedrol, tots dos membres del col·lectiu Pinzell Brut.
Comencem doncs aquesta setmana parlant de Tàrraco Viva.
Sabies que pescadors de Tàrraco varen intervenir en la conquesta de Cartagonova,
l'actual cartagena?
Efectivament, després que els germans escipions fossin morts pels cartaginessos,
va arribar a Tàrraco amb quatre legions,
Públi Cornel i Escipió, anomenat l'Africà, l'any 211 abans de Crist.
I després de convocar una assemblea amb els aliats indígenes,
va engegar una ofensiva que va significar la conquesta de Cartagonova,
que era la principal base militar dels cartaginessos a Hispània,
i posteriorment de Gades,
cosa que va significar la fi de la presència cartaginessa a la península.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
Magí Seritzol, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Del 18 al 27 de maig es celebren les terceres jornades de divulgació històrica romana Tàrraco Viva.
No em vull cansar d'explicar que Tàrraco Viva no és una trobada de grups de festius,
ni és representacions teatrals, sinó que és alguna cosa diferent,
una cosa que vol que Tarragona tingui un lloc en l'àmbit estatal
i també europeu, pel que fa al món de la reconstrucció històrica.
Sí, Tàrraco Viva és, o pretenc ser, que crec que cada vegada estem més a prop,
un festival especialitzat en la divulgació històrica,
concretament de l'època romana,
però potser és una altra època, en aquest cas, època romana.
És un festival especialitzat sobre la història d'època romana i el que pretenem és divulgar la història,
és a dir, d'una manera amena i participativa, però l'essència del festival és la divulgació històrica.
I en aquest camp comencem a ser pioners a Espanya, per suposat,
a Espanya no hi ha cap festival d'aquesta mena i crec que en tres edicions ja ho podem dir,
ens hem consolidat com un referent estatal claríssim i comencem a ser un referent internacional.
I no és que ho diguem des d'aquí, és el que diuen, ah, eufemisme,
que són molt donats a tirar-nos pedres a la taulada i a dir,
que Tarragona en aquells moments està sent pionera en alguns camps,
un d'ells és aquest i ho constatem quan són pensors a fora,
és a dir, l'últim viatge que vam fer des del museu a Roma
per parlar amb institucions museístiques d'aquella ciutat,
des d'allí ens van donar referències de museus italians i ciutats italianes
que volien copiar el model de Tarragona Viva,
perquè n'havien sentit parlar, perquè comencem d'alguna manera
a estar en un mapa en el qual molt poques ciutats hi són.
I crec que estem marcant un camí que em sembla que és un camí plenament de futur.
Magí, a banda de les activitats que es faran durant aquests dies,
que ja en parlarem després i que són prou importants,
em sembla que també és molt interessant anar incidint en aquest terme,
en què no estem davant d'una fira comercial, una fira lúdica,
sinó que el que es vol és ensenyar a la gent
i explicar a la gent quina és la nostra història.
Sí, bàsicament el que pretenem és que la gent, els ciutadans,
el públic en general, senti el passat històric com una cosa seva,
perquè ho és, és a dir, que el patrimoni històric no són només pedres,
sinó que són pedres i és coneixement, són tradicions, és cultura,
és transmetre allò on tenim les nostres arrels culturals,
una de les nostres arrels culturals, no n'hi ha més,
però una de les nostres arrels culturals, evidentment, és l'antiga Roma.
Aleshores, quan expliques que la sanfaina ve dels romans,
que és una cosa molt lamentable i molt quotidiana,
però quan expliques que el dret, el sistema judicial,
quan expliques que hi ha moltes coses que encara avui en dia
segueixen utilitzant, tot la xarxa de carreteres europea
segueix la xarxa europea romana, de carreteres romanes.
És a dir, quan expliques tot això, la gent es queda molt parada
i, clar, el que estàs fent és tornar a la gent el que és de la gent,
que és el seu patrimoni històric,
és a dir, que no ens sigui robat el nostre patrimoni,
el nostre llegat cultural, allò que ens fa ser com som,
ni millors ni pitjors, però ser com som,
que som llatins, mediterranis, catalans,
però venim d'un lloc i venim d'una certa de tradició històrica
i el que volem és recuperar això, explicar-ho a la gent,
que la gent ho senti com a seu,
i t'asseguro una cosa que és molt clara,
és a dir, quan tu amb la gent dius, escolta,
quan hi ha un grup de persones i algú els explica alguna cosa
i allò, aquella cosa que se'ls està explicant,
se'ls està explicant bé,
la gent diu, és que això serà molt pesat,
què va, la gent el que vol és més encara, no?
Per què? Claríssim,
perquè en el fons el que estàs parlant és parlant de tu mateix,
estàs parlant de la teva cultura,
de tu mateix estàs parlant del teu passat,
però que és teu, no és un altre, és teu.
Però ara això jo crec que interessa a tothom.
I cada vegada més el que veus és que a la gent li agrada més això, no?
I agrada menys la festa per la festa,
aquesta espècie de caixondeus generalitzat que hi ha en el nostre país,
doncs això cada vegada agrada menys, per sort, no?
I agrada més...
A veure, no vull dir que t'haguis que ser absolutament seriós o avorrit,
no es tracta d'això.
Pot ser divertit, pot ser lúdic, pot ser participatiu,
però explicant coses que tinguin fonament
i que hi hagi un substracte darrere, no?
Jo estava dient abans que això eren com unes jornades científiques
per al públic en general.
Sí, a veure, el que passa és que si dius la paraula científica
a veure si se m'assusta.
És a dir, a veure, això són jornades divulgatives, bàsicament.
Per tant, el llenguatge que s'utilitza, de totes maneres,
és un llenguatge col·loquial, un llenguatge que es pugui entenar a do, no?
Ara, per què científic?
Doncs perquè intentem que tot el que hi ha darrere
tingui un treball científic, un treball de recerca
i una documentació darrere, no?
A veure, podem tenir alguna cosa que, diguéssim,
més aconseguida que l'altra, no?
Això és evident i, a més, és un procés.
Som la tercera edició, anem creixent i anem adurant.
Però el que sí que he pogut assegurar és que intentem que res de la programació
sigui fora de tot, d'aquesta filosofia, d'explicar la història,
d'anar als documents, d'anar als historiadors, als arqueòlegs,
i com veuràs en la programació i tu ho saps millor que ningú,
doncs tenim col·laboradors, molts col·laboradors nostres són arqueòlegs,
són historiadors, és a dir, intentem que siguin ells els que ens nodreixin d'informació, no?
Tots els actes que hi ha previstos durant aquests dies,
del 18 al 27 de maig, els anirem tractant en aquest programa,
avui en parlarem de tots ells una mica per sobre,
però volia incidir en aquest fet que volem ser un referent
i que volem ser diferents als altres.
Sobretot això suposo que és el que més s'intentarà vendre
durant aquests dies i sobretot en les diferents incursions
en els mitjans de comunicació que s'aniran fent.
Sí, a veure, diferents, a veure, no és perquè siguem ni millors ni pitjors que ningú,
és a dir, no es tracta d'anar competint.
Diferents, diferents.
És a dir, el que no pot ser és que tothom ofereixi productes similars o iguals.
Home, si fem això em sembla que ens equivocaríem, no?
I jo crec, a veure, jo n'estic convençut, convençudíssim,
del potencial de Tarragona per exportar a nivell internacional.
Com que n'estic convençut, el que intentem des del museu
és oferir un producte a nivell internacional.
Oferir un producte a nivell internacional vol dir que has d'anar molt en compte
què és el que programes i què és el que no programes.
Ens hauria sigut molt fàcil des de la primera edició, per exemple,
i poso un exemple,
doncs organitzar una festa romana amb orgia inclosa, no?
És allò que tothom diu quan va una miqueta així, doncs, alegre i tal,
diu això, no?
Una orgia romana amb festa.
Això és molt fàcil de programar, és a dir, agafes una orquesteta,
digues a la gent que tothom vingui disfressat, no?
Bé, l'èxit el tens assegurat, ho tinc claríssim,
és a dir, amb les ganes que hi ha d'aquí de marxa,
i a més a més el maig fa bon temps, doncs, fantàstic,
la passa a la font plena i hi som-hi.
Els polítics també, doncs, els agradaria de seguida
perquè s'assumen sempre inquietament a d'actes,
però, clar, això ens pot donar resultat un parell d'anys o tres,
després, evidentment, no té cap futur.
I això, a nivell internacional, quin futur té?
Per mi, cap.
Llavors, clar, intentem ser una miqueta seriosos,
intentem oferir un producte que tingui futur,
que tingui perspectives de creixement,
que puguem consolidar,
que ens posem en un circuit,
no només turístic, sinó cultural,
important.
Si estem parlant de turisme cultural, vol dir això,
vol dir que atreu gent
per coses que, diguéssim, que estan lligades a la cultura,
i que és més cultural que la difusió del patrimoni.
Per tant, és a dir, hem de ser més responsables,
i el que intentem és crear aquesta,
obrir aquesta via,
que jo crec que ja l'estem fent, eh?
Sincerament he de dir
que el ressò, en els mitjans de comunicació,
comencem a estar presents en llocs
d'on no hi estàvem, no?
Comencem a formar part d'un circuit cultural
al voltant del patrimoni,
doncs ja ho estem aconseguint,
i crec que amb les properes edicions
ho anirem aconseguint encara més.
I tot això, abans,
de ser declarats patrimoni de la humanitat,
no ho hem d'oblidar.
Estem parlant d'unes terceres jornades
i patrimoni de la humanitat
ho som des del dia 29 de novembre
de l'any passat.
Sí, i a veure,
el que no hi ha dubte és que la declaració
de patrimoni aquest any,
jo suposo que ho constatarem,
és que hi haurà més ressò,
més visitats,
i per tant millorarem aquest apartat.
El que passa és que, a veure,
hem de tenir en compte una cosa també,
és a dir,
ens interessa molt que vingui molta gent,
cert,
ara el que passa és que no a qualsevol preu,
no a qualsevol preu.
Una de les coses amb les filosofies de Terracoviva
és que les activitats,
la programació d'activitats està pensada també
pels recintes històrics.
Clar,
els recintes històrics són jaciments arqueològics,
els jaciments arqueològics
admeten una cabuda
i una potencialitat de creixement de persones,
no més.
És a dir,
tots els jaciments arqueològics,
evidentment,
un dels grans preocupacions de l'UNESCO
és la preservació davant
de l'afluència indiscriminada de visitants.
Aquest és un problema que es troben ara
molts jaciments que són de classe patrimoni
de la humanitat i ciutats
i monuments històrics.
Aleshores,
és un creixement que ha de ser sostenible.
Per tant,
no hauríem de parlar d'ecopatrimoni
o ecoarqueologia.
Es diem de ser conscients
que el creixement d'aquest amena d'activitats
ha de ser controlable i assumible.
No es pot creixer indefinidament
i no es pot creixer incontroladament.
Hem de créixer controladament
i assumint la capacitat que tenim d'absorció.
Per exemple,
les activitats que programem a Tarra Coviva,
hi ha algunes que són de capacitat molt limitada
quant a públic.
El que fem és molts passes.
Per què?
Perquè en cap moment els monuments se col·lapsin
i hi hagi més gent del que el monument pot assumir.
Per tant,
hem de tenir molta cura amb això.
I per tant,
al Fòrum de la Colònia
no hi podem fer 3.000 persones de cop.
No podem,
perquè és que faríem molt bé els murs
i faríem molt bé les restes arqueològiques.
Cada pass hi ha 175 persones,
que és un volum de gent controlable,
assumible,
que pots fer passar per un circuit.
I aquesta cura,
en la manera que tens d'oferir el producte,
em sembla que també ens ha d'identificar.
Perquè el que no pot ser és això,
és la indiscriminació
i aquí entra i tothom.
està oberta a tothom,
però d'una manera controlada
i d'una manera sostenible,
és a dir,
pensada i programada
perquè el monument pugui assumir
aquesta capacitat de visita.
Tant els polítics com els periodistes
acostumem a consolidar les activitats
i les coses que es fan a la nostra ciutat,
potser abans del que realment s'hauria de fer.
parlar d'una tercera edició de Tàrrec o Viva,
es pot ja parlar també
de consolidació en aquestes jornades,
encara ens queda molt per fer.
Es queda molt per fer.
Jo crec que es pot parlar
d'una certa consolidació en certs nivells,
en certs termes.
Per exemple,
m'assembla que és evident
i aquí em sembla que no hi ha volta enrere,
que el concepte de Tàrrec o Viva
com a festival especialitat
en el món de la divulgació històrica,
em sembla que això és irreversible,
crec jo.
Per tant, això crec que sí,
que està bastant consolidat.
Ara, la programació,
el lloc que ocupa Tàrrec o Viva
en la progressió cultural general de la ciutat,
jo crec que això encara estem per treballar-ho
i hem fet passes
i cada vegada es va creixent
i estem més presents.
Però crec que aquí encara
ens queda una mica per treballar,
però és normal també.
És a dir,
no hi ha cap festival
que la tercera edició
estigui plenament consolidat.
Els festivals importants
se consoliden a base de moltes edicions,
a base de rectificacions
i a base d'anar tantejant
i d'anar fent proves també.
És a dir,
hi ha coses que s'han d'anar tantejant.
Jo crec que en tres o quatre edicions més
crec que estarem en un moment òptim
de creixement i de consolidació final.
Avui hem parlat de referent internacional.
Fa uns dies,
amb la tinent d'alcalde de Patrimoni,
dèiem que Tàrrec o Viva
de ben segur seria un altre cop,
una punta de visitants
als monuments de la ciutat.
Però és que Tàrrec o Viva
són unes jornades,
un festival per a la gent de fora
o és unes jornades,
un festival per a la gent de casa?
Per a les dues coses.
És evident,
és a dir,
Tàrrec o Viva s'ofereix
com una eina
pels ciutadans de Tarragona
perquè puguin disfrutar,
gaudir del seu patrimoni
de manera més viva,
més lúdica,
més participativa,
però és evident
que també està enfocat
cara a visitants de fora,
claríssim.
És a dir,
toquem els dos sectors
de població de visitants,
a l'interior i a l'exterior.
Això és evident,
no renunciem
i n'hi hem de renunciar
a la captació de turisme,
turisme a visitants culturals de fora,
de cap de les maneres,
no hi renunciem.
Per exemple,
fa uns dies a Montblanc
molta gent de la vila
s'ha bolcat en la celebració
de la Setmana Medieval.
A Tarragona,
de fet,
una mica està passant el mateix
amb Tàrrec o Viva
perquè hi ha un col·lectiu
de comerciants de les ciutats
englobats dins de Tàrrec o Taula
que està treballant
per Tàrrec o Viva,
però en Guany també,
per primer cop,
apareix un grup de reconstrucció
i història a la nostra ciutat.
Farà que en aquests anys,
d'aquí a tres o quatre edicions,
quan ja puguem dir
que està completament consolidat
Tàrrec o Viva,
molta gent de la ciutat
ja estigui treballant
de forma activa?
Sí.
I per tant,
llavors sí que hi ha
siguin unes jornades
destinades a la gent de fora
perquè els de dins
ja hi estarem treballant
d'una manera o una altra.
Sí i no.
El model
organitzatiu Tàrrec o Viva
i programàtic
és un model mixt
en quant a participació.
És un model de participació
directa de les ciutadans
de Tarragona
i és evident
perquè participa
en això que has dit tu
en un grup de reconstrucció,
participa una empresa
d'arqueologia
d'aquí de la ciutat,
participa en el gremi
de restauradors
a través de Tàrrec o Taula,
participa en el gremi
de llibraders,
participa en sectors
de la ciutat,
participa a l'Aula del Teatre
de la Rb,
per exemple,
que és una novetat.
Sí que anem obrint
el camp de la participació,
però aquesta participació
no és indiscriminada.
És a dir,
com més sirem,
més riurem,
no és cert
pel que fan
aquest tipus de programació.
És a dir,
la programació
de Tarragona
està oberta
a tots els terrenors
que vulguin participar-hi,
però sempre quan
portin un projecte
que s'escagui
dintre dels criteris
programàtics
de Tarragona
i Viva.
Rigor històric.
I no és només això,
sinó que esprima
la divulgació històrica
per damunt de l'espectacle.
És a dir,
això no és un festival
d'espectacles,
encara que hi ha espectacles,
però els espectacles
de quina mena són?
Són espectacles
que bàsicament
el que fan
és divulgar,
ensenyar la història.
Per tant,
és a dir,
el concepte és diferent.
M'explico,
és a dir,
no val qualsevol cosa.
I, per exemple,
es podia fer, per exemple,
obres de teatre
que fan grups d'aquí locals,
fan obres de teatre
basats en textos clàssics.
Es podia posar
i no ho posem a la programació.
Per què?
Sembla un contrasentit,
però no ho és.
Per què?
Perquè aquesta visió
d'aquest espectacle teatral
en si
el que prima
és l'espectacle teatral
i no ens interessa això.
La filosofia de Tarragona
no és un festival de teatre,
no és un festival d'espectacles.
Poden haver-hi espectacles
sempre i quan
la base sigui
l'explicació històrica.
Per exemple,
aquest any
hi haurà un espectacle
de teatre romà,
però el que primarà
serà l'explicació
sobre els orígenes
del teatre romà.
Hi haurà una petita exposició,
hi haurà un comentari,
hi haurà un comentari,
hi haurà quins són els personatges,
d'on surten...
Bàsicament,
el que hi haurà
serà explicació
i una petita representació
que il·lusti
aquella explicació.
M'explico?
És a dir,
l'espectacle
està al servei
de la divulgació
i no al revés.
I per això
entra el que entra.
Deia que la programació
és mixta.
Per un costat,
en quant a participació,
gent d'aquí de Raon
està oberta
sempre quan tinguin
projectes d'aquesta mena
i per l'altre costat
és evident
que hem d'obrir
la contractació
de grups professionals
de fora.
I això és claríssim.
I el que deia jo
que ens estem posant
a dir,
per què volem ser internacionals?
És que és evident.
No és només de recepció.
És que si contactem
amb allò que millor hi ha
a nivell mundial
en temes de reconstrucció història,
en temes de divulgació històrica,
és evident
que a Tarragona
estarà entrant en circuits
que ara ni ho som.
És a dir,
cada contacte que fas
amb un grup internacional
de divulgació històrica,
de reconstrucció
o de museu
t'obre una finestra
en un altre país,
en una altra ciutat,
en un altre lloc.
I obrir finestres
vol dir comunicació.
I la comunicació és cultura.
I aquesta és,
la finalitat bàsica
és aquesta,
és establir llacos
de comunicació
amb museus,
institucions,
empreses,
gent que està movent-se
en aquest voltant.
Llavors,
aquest és el camí
que ens pot obrir
a l'entrar
en circuits europeus
i circuits internacionals.
D'aquí,
perdona,
d'aquí a convidar
la directora
del Museu de la Civilització Romana
a fer una conferència
el dia 24?
Sí,
això és una novetat
d'aquest any,
és a dir,
normalment
les manifestacions històriques,
les festes històriques
tenen un pregó.
Si es fixa,
quasi tots tenen un pregó.
Bé,
el concepte pregó
és un concepte
absolutament festiu.
Per això nosaltres
a Tarragona Viva
no hi ha pregó.
El que sotiu
és d'alguna manera
la idea del pregó
és una conferència inaugural
que el que pretenem
aquest any
és el primer
el que pretenem
serà
anirem convidant
al llarg de les properes edicions
a persones rellevants
que tinguin
alguna cosa que dir
en el camp
de la divulgació històrica.
Però alguna cosa que dir
no en plan teòric
sinó en plan pràctic.
És a dir,
gent que hagi fet
o que estigui al davant
d'una institució
que realment faci
aquesta filosofia
de divulgació històrica.
llaciments arqueològics
de reconstrucció
museus que tinguin
activitats de divulgació
molt punteres
i aleshores
el que farem serà
anar invitant
a museus
directors de museus
directors de llaciments
empreses especialitzades
en divulgació històrica.
Per què?
Precisament
per anar profundint
aquesta idea
de divulgació històrica.
Costa molt però, no?
Fer entendre la gent
que es tracta
d'una jornada
de divulgació històrica.
Sí, costa una miqueta
però bé,
tot costa també.
A veure,
siguem...
fem una mica de memòria històrica.
ja parlem de històrica, no?
És a dir,
jo me'n recordo
els primers anys
de les festes de Santa Tegla
molta gent de Ferro
no les entenia.
No les entenia.
I hem de dir
que vivíem sectors
que estaven en compte
d'aquest model festiu.
O sigui,
ara tot és bonic i maco
i tothom s'apunta
però va costar molt
tirar endavant.
I les primeres edicions
comentàries
d'aquests sisereus
on van...
Això era normal.
És a dir,
per què?
Perquè estava lluitant
contra un model precedent
i canviant-lo
per un altre.
És clar,
això costa.
Però clar,
el que costa
és el que produeix fruits.
Jo soc molt optimista
i crec que ho consolidarem
i crec que ens situarem
en referents internacionals
claríssimament.
La trobada internacional
de grups de reconstrucció
històrica romana
sempre és un dels punts
que més agrada a la gent.
És un dels punts
on hi ha més participació
de la ciutadania.
Enguany s'ha convidat
probablement
el que sigui
el millor grup
que existeix actualment?
Sí,
no és probablement.
És segur.
És a dir,
el grup més important
que hi ha a nivell mundial
de reconstrucció romana
que és l'Irmin Stewart
que és la prionera
que es va crear
als anys 70
en Gloucester
a Anglaterra.
Són els pioners,
són els més nombrosos,
venen quasi una cinquantena
del grup
tots perfectament equipats.
Diguéssim,
són els pioners
i els més importants
en aquells moments.
Fins d'aquí uns anys
que serà el nostre
de Quinteraona.
de Quinteraona.
Després en parlarem d'ella.
Ens queda molt poqueta estona
i, com hem dit,
ja anirem a partir d'avui
parlant de totes les activitats
que es faran
a Tarracoviva,
però volia parlar
de la pompa Tarraconensis
perquè aquí sí que potser
introduïm un element
més festiu.
Sí, el que passa és que
té la seva roda de ser.
Els seguissis populars
a l'edat mitja,
que són la base
dels seguissis populars
festius del nostre país,
tenen el seu origen
les pompes romanes.
És a dir,
el concepte de desfilada,
el concepte d'ordre
jeràrquic social
al voltant d'un concepte,
el que sigui,
perquè hi havia pompes
lligades a les espectacles
del circ,
pompes Tarracoviva,
hi havia pompes
lligades a les demostracions
d'un militar,
d'una campanya guerrera
i per tant serà
pompa triomfalis.
Aleshores, el concepte
de pompa de desfilada
és romà.
I el que intentem
és recuperar aquest concepte
tradicional de la nostra cultura
que ve d'aquí,
no ve de l'edat mitja,
ve de l'època romana
i per tant volem escenificar
el que era una pompa romana
que et gasta reconèixis
perquè és tots els grups
que participen
a Tarracoviva.
Per tant,
fixa-te'n,
sempre hi ha
un referent documentat
a més a més
d'època romana.
I ja per acabar avui,
explica'ns una mica
quin és
o d'on ha sorgit
aquest grup de reconstrucció
que tenim
des d'enguany
a la ciutat de Tarragona.
De fet,
des de l'any passat,
tot i que no va participar
de forma tan activa
en Tarracoviva.
L'any passat
només van tenir temps
de reconstruir
un grup de militars
de la legió
sèptima gèmina
que era la legió
del qual
depenia
del governador
de Tarragona,
de Tarragona.
I aquest any
el que ens oferiran
serà una cosa nova,
jo crec que pionera Europa,
és a dir,
no hi ha cap grup
de reconstrucció europea
que faci espectacle
del món civil,
hi ha molts que fan
de l'espectacle militar
però no del món civil.
Aleshores,
aquest grup d'aquí
de Tarragona
el que farà
serà intentar
escenificar
amb explicacions
com era,
com se governava
la província
de Tarragona,
la província
de Tarragorensis.
Això vol dir explicar
doncs qui eren
les càrrecs,
el governador,
qui era el procurador,
quins,
diguéssim,
quins subalterns
hi havia,
com funcionaven
els censos,
com se feien
els cadastres,
com s'imposaven
els impostos,
com funcionava
tota aquesta maquinària,
com s'administrava
la justícia,
com se publicaven
les lleis
i al final
hi ha una escenificació
del Consell Provincial
que era un òrgan
de representatiu
de la província.
Una vegada a l'any
delegats
de totes les ciutats
i convents
de la província,
convents era un òrgan,
un territori administratiu,
no era una cosa religiosa,
enviaven delegats
a Tarragó
i es reunien
amb el governador d'aquí
i allí decidien
qui era el sacerdot
provincial anual
i a banda d'això
evidentment
xerraven
de les seves coses,
fèiem relacions públiques
i era un òrgan
representatiu
entre cometes
de les èlits locals
de la província.
Intentarem escenificar això
i intentarem explicar
com funcionava això.
Hauríem de parlar
també de les escenificacions
de vida quotidiana
d'època romana
al fòrum de la colònia,
de la música,
de la dansa,
del teatre,
de la gastronomia,
amb Tarragó i Taula,
són temes
que anirem tractant
a partir de la setmana vinent.
recordem del 18 al 27 de maig
Tarragó i va tornar
a la ciutat de Tarragona
per omplir-nos
d'història,
de coneixements
i també, com no,
de passar-nos bé
perquè una cosa
no va renyir amb l'altra.
Magí, moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta tarda
i ens hi anirem parlant
i veient aquests dies.
Esperem que sigui
tot un èxit
aquesta nova edició
de Tarragó Viva.
Gràcies i bona tarda.
Gràcies a vosaltres.
Tarragona Ràdio
15 anys
de servei
a la ciutat.
El 2 de maig
comença la festa
perquè el 2 de maig
ja pots comprar
les teves entrades
per als concerts
de Santa Tecla
a la plaça de Toros
de Tarragona.
Escolta,
15 de setembre,
Jarabe de Palo.
17 de setembre,
Lacs en Busto
i Sopa de Cabra.
19 de setembre,
La Oreja de Van Gogh.
I recorda,
fins al 2 de setembre
podràs comprar l'abonament
per als 3 concerts
per només 3.000 pessetes.
Compra el teu abonament
o entrada
a partir del 2 de maig
a les taquilles
del Teatre Metropol
al Servicaixa de la Caixa
per telèfon
al 902-33-22-11
o per internet
a www.serviticket.com
Menú musical de Tarragona.
T'ho perdràs?
Organitza
l'Ajuntament de Tarragona.
Recomana
Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Aquest cap de setmana
la Lliga de Futbol
es decideix
a Tarragona Ràdio.
Diumenge,
a partir de dos quarts
de cinc de la tarda,
edició especial
de Tarragona Esportiva.
Des de l'Estadi Olímpic
de Terrassa,
la retransmissió en directe
del partit
de la Lliga de Futbol
de segona divisió B,
Terrassa-Nàstic.
Com sempre,
amb les opinions
dels protagonistes
abans i després del partit,
el joc de la porra
i el seguiment
de la resta
de marcadors
de la jornada.
Aquest diumenge,
el Nàstic pot assolir
definitivament
la classificació
per a la lligueta
de sense
la segona divisió A.
Si no vas a Terrassa,
viu l'emoció
del partit en directe
a través de la ràdio.
Des de dos quarts
de cinc de la tarda,
Terrassa-Nàstic.
Només a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
A la sintonia
de Tarragona Ràdio
arrenca
el Joc del Bus.
El Joc del Bus,
cada dia
de dilluns a divendres
de la una
a dos quarts de dues
de la tarda.
Un concurs
per conèixer millor
la ciutat
viatjant
en transport públic.
Truca al 977 24 47 67
i participa.
No perdis l'autobús
cada dia
a partir de la una
de la tarda
a Tarragona Ràdio.
la ràdio
de la ciutat.
Em dic
Lúcia Neuflorus.
Sóc un poeta
africà.
El meu origen
va impedir
que guanyés
la corona
del gran Júpiter
en el certamen
universal
dels Jocs
Capitolins.
L'imperi
de Domició
és així.
Desenganyat
per aquest fet,
vaig emprendre
viatge
per la Mediterrània
i aquí estic
a la ciutat
de Tàrraco
seduït
pel clima
i per l'honestedat
dels seus veïns.
Us convido
a recórrer amb mi
els camins
de les
rutes de l'imperi.
Per les rutes
de l'imperi
la proposta diferent
que setmanalment
fem des de Tarragona
Ràdio
per aprofundir
en la riquesa
de la tàrraco
romana.
Cada dimecres
entre les 4
i les 5
de la tarda
sabrem
com vivien
els nostres
avantpassats.
Cercarem
les notícies
d'actualitat,
el debat
i la participació
via internet,
la història,
les publicacions,
farem parlar
les pedres.
Per les rutes
de l'imperi
cada dimecres
de 4
a 5
de la tarda
i a les 11
de la nit
a la sintonia
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Manel Pedrol,
la ràdio de la ciutat.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Els dos representants
del col·lectiu Pinzell Brut
continuen una setmana més
amb nosaltres.
La setmana passada
vam acabar parlant
del Frutí de la Reina,
vam discutir una mica
l'actualitat
del Frutí de la Reina.
Entre la catedral
i el Frutí de la Reina
tenim alguna coseta
o més aviat
poca cosa, no?
No,
n'hi ha.
Sí que n'hi ha.
El que passa,
doncs,
que, bueno,
que...
Tarragona fins al 17,
final del 17
i primers del 18
és quan començaven
a manar
la seu equip
arsovispal
i el corregiment.
Jo em sembla
que era molt interessant
el paper
de la Iglesia a Tarragona.
Allà de Tarragona,
ciutat de militars
i capellans?
No, no, no,
però va ser molt interessant
perquè...
ha estat al punt
que en algun moment
es va negar
la concessió
de llicències,
entre cometes,
perquè no sé
si es deien llicències
en aquella època,
perquè no recordo l'any,
però de llicències
per construir
un nou convent
perquè ja n'hi havia masses
a Tarragona.
Les autoritats municipals
van denegar
la concessió
d'un convent determinat,
no sé quin,
perquè no ho recordo,
perquè ja n'hi havia masses.
Vaja, com ara,
que no deixem posar
més bancs a la Rambla Nova
perquè n'hi ha masses
o masses bars
a la part baixa.
Ah, exacte, sí, sí.
A veure, en aquell temps
era com un conveni
a l'Església-autoritat,
això que dèiem
del corregiment,
i em sembla
que cada un anava
per la seva guerra pròpia,
no es feien gaire coses.
Jo ho comparo
com ara els partits polítics.
Un per un lloc
i l'altre per un altre
no s'uneixen per fer coses.
El que va conquerir
aquesta història
va ser Armanyà.
De fet, la Iglesia
sí que tallava molt el bacallà,
perquè a l'arcabisbe
i llavors hi havia
els, no me'n recordo
els noms tècnics,
però canonges,
beneficiaris
i què més hi havia
i alguna altra cosa.
Llavors, aquesta gent
vivien com el bisbe
quasi de bé,
perquè a més,
molts d'ells
en aquella època
eren els senyors
feudals,
entre cometes,
d'algunes zones
del camp de Tarragona,
aquí els arrodadors,
no?
Llavors,
cobraven
els impostos
i tal,
vull dir que era una gent
que a més tenien
molt de caler
i molt de poder.
Bé, sí,
però doncs,
eren precisament
el que t'he dit a l'exemple
dels dos perdits.
Era un,
el partit,
diguem,
de l'Ajuntament
i la gent del poble,
entre comès,
i després,
l'arcabispat.
Aquests dos
manaven
i el dolent
és que no es posaven d'acord.
Com era?
La Iglesia
tenia molts projectes,
per exemple,
per portar l'aigua a Tarragona.
Aleshores,
tenia
l'impediment
de l'Ajuntament
que no es posava
d'acord
amb ells.
Al final,
el del port de Tarragona
o el port de Tarragona
també sempre hi havia,
com a parelles,
com els polítics,
ara,
que un diu que sí,
l'altre que no,
era exactament el mateix.
Manaven aquestes dues forces.
Tant estirava un pel seu compte
que estirava un altre
per l'altre.
Va arribar un moment
que hi va haver
el cardenal
L'Armanyà
que és el que va aconseguir
que tots treballessin a una.
I, d'avones,
ja és a primers
del segle XVIII,
entre el XVIII,
bueno,
tot el XVIII.
I, aleshores,
ja es va aconseguir
una mica
engrandir el port de Tarragona,
tirar la muralleta
que hi havia
a la Rambla Vella,
portar l'aigua a Tarragona,
que això va ser
impressionant.
Hi va haver
quatre dies de festa i tot,
i en aquell temps
la gent no estava per festes.
No, però la gent no treballava.
Però gràcies
que es van posar d'acord
el bisbat
i l'Ajuntament.
I això
haurien de continuar fent-ho
ara els polítics,
posar-se de tant en tant
d'acord per fer coses
importants,
no estirar cada un
el seu.
Sí.
I aquí tenim un exemple.
A tots els polítics,
per mi,
que es llegeixin
l'història d'Armanyà
i després...
No, però és difícil.
Bé, però la unió
fa la força.
I aleshores,
si hi ha persones
que tenen el mateix interès
que l'interès comú
pot ser Tarragona,
doncs aleshores,
vinga,
estirem,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
No,
és que jo estic molt dubtós d'això,
sóc molt escèptic amb això,
però bueno.
De la unió...
Jo crec que no es posaran mai d'acord,
no?
Però bueno,
ja està bé.
Demanar ho ja ho hem demanat un punt de vegades,
no?
Inclús amb una crònica de Sant Magí
els vam demanar.
Els van dir que se seguessin
amb aquelles...
que inauguressin les cadires
aquelles dobles
dels cines,
aquelles parelles,
els polítics,
perquè així poguessin posar-se d'acord
mentre feien manetes,
es van enfadar una mica,
per això.
Sí.
Sempre se'ns enfaden,
no sé,
tenen poc sentit de l'humor,
trobem.
Se'ns enfaden
i es castiguen a vegades.
I aleshores,
si es feia coses per l'art,
que se'n feien
i se'n feien moltíssimes,
però normalment sempre,
sempre els artistes
van estar vinculats sempre
amb l'autoritat eclesiàstica.
Amb la del poble...
Eren potser els que el cuidaven millor.
Tenien el sentit de la...
Bé, però això potser...
De l'art o de l'estètic
o de la...
De la...
Què em diria?
Jo opino que sí,
però que no.
Però...
No, en realitat,
vull dir,
realment,
l'Església,
a nivell mundial inclús,
sobretot a Europa,
ha sigut sempre
un gran mecenes dels arts.
I després els grans nobles
o els reis
a les èpoques més antigues.
És a dir,
però això tenia potser
un...
Un altre...
Perquè donaven un missatge.
És a dir...
L'emàgia corporativa.
La Iglesia ha deixat de ser
mecenes de les arts,
sobretot de segons quines arts,
actualment,
en gran part,
perquè, evidentment,
l'art més vanguardia,
de més de vanguardia,
doncs probablement
no encaixa dintre la idea
de la Iglesia.
No, no, Manel.
A la Iglesia vol veure...
Perdona,
a la Iglesia volen veure
que les senyores maries
que van a missa
amb les d'allò,
que hi hagi un àngel
amb cara d'àngel,
una verge amb cara de verge
i tal,
no dos ratlles i una taca.
Això en principi.
No, no, no, però no.
Hi ha comptades d'excepcions.
No, no, Manel,
perquè...
A veure...
Sempre em fa la contrària.
D'això es tracta.
No, d'això no es tracta.
No, Manel,
que ni pels que pinten angelets
tenen feina a l'Església.
O sigui que...
Bueno, perquè ja les tenen pintades,
perquè no serà per falta de quartos,
però bueno, però...
Això és un altre història.
Ja les tenen pintades.
Sí, però doncs...
No, no...
L'artista ara no saps
en quina porta anar a trucar,
si no ets guapo,
el que dic jo,
perquè veritablement
es fan coses...
Home, segons quins
a la Generalitat.
Segons quins altres
a l'Ajuntament.
Sí, però a l'Eglésia
ja tampoc hi ha...
I els de més cap en company.
Que era el gran...
No, en quant a música,
i quan a tot,
ara és que no saps
en quina porta trucar
per buscar un mecenès.
No, però realment
allò de l'Eglésia
jo crec que sí que era una mica això,
és dir que...
Però es treballava en Manel.
Mm-hm...
No, esclar...
I ara qui treballa?
Home, però...
Home, hi van haver artistes
que en el seu moment
també van tenir problemes
amb l'Església
per on se'ls en tenia.
Ah, sí?
I feien angelets
encara d'angelets
i mares de Déus
encara d'angelets...
Bueno, però posem un Miguel Àngel.
Va fer de tot,
però vull dir,
va tindre la vida
coberta amb aquests diners.
S'enfadessin o s'enfadessin.
O les cases reals,
com a molt.
Però busca, vull dir...
L'art,
l'art en si
està molt,
molt,
molt malament.
Està i estava...
No, però està, no.
Depèn d'això.
Sí,
doncs jo ho veia
molt malament
perquè,
sobretot
quan te n'enteres
de notícies
que hi ha gent
que presenta coses,
que fan coses...
i després
t'arroben...
No t'arroben,
agafen la idea
i quan se'n desperten
d'aquella idea
i han passat aquests temps
i llavors ja ni se'n recorden
que existeix.
O ho veuen
amb una...
O ho veuen
que ho han fet
a Nova York,
que a la gent li encanta,
que ho han fet
a Estats Units.
No,
no ho és a Estats Units.
Qualsevol se pensa
que és artista,
que no és el mateix.
Artistes,
la veritat és que
artistes n'hi ha pocs
i el dir n'hi ha pocs
ho dic molt tranquil·lament
i segurament pocs
i això no vol dir
que siguin
més valuats
per la societat
o menys.
És a dir,
que no estic parlant
de preu d'obres
sinó d'artistes
i parlem de Tarragona
n'hi ha hagut
i n'hi ha,
evidentment n'hi ha,
però no n'hi ha tants
com se pensen.
És a dir,
hi ha molta gent
que va d'artista
i no ho és.
I llavors,
què passa?
Que molta d'aquesta gent
que va d'artista
i no ho és
s'aprofita de les idees
dels verdaders artistes
que potser precisament
perquè són verdaders artistes
són en general
més crítics,
més deixats d'anar
o més deixats d'estar,
més bohemis,
més bohemis entre cometes
perquè el bohemi ja no existeix,
però d'aquesta manera.
Llavors els altres
són uns aprofitats
que van d'artista
i recullen les idees
d'aquests païs
que realment sí que les tenen,
no, normalment?
Molt bé,
això volia dir.
Quina parurata, no?
Com s'entén
que s'encarregui
una feina d'artista
amb una persona
que no ho és?
Perquè és guapo.
Precisament per això.
No, no.
Jo crec que tot això
va en funció de
interessos personals,
interessos polítics,
interessos econòmics
i històries d'aquestes.
No es dona
als més capacitats
o als que puguin ser més capacitats.
No se'n fan masses
de concursos d'idees
realment interessants.
Vull dir,
totes aquestes coses
de les que sentim parlar
i veiem algunes d'elles publicades
estan fetes a dit.
A dit, a dit.
A dit, absolutament.
I llavors dius,
bé, i a més,
algunes d'aquestes coses
fetes a dit
aprofitant-se
de coses llançades
per altres a la palestra,
no?
Què passa?
Que aquests
ho belluguen més bé
perquè estan més
dintre del meollo
de la política.
Són més
llepes,
són més trepes,
són més...
I si s'enfaden ho sento.
Són més...
perquè és el que penso,
vull dir,
perquè realment,
i sempre he defensat
moltes vegades,
des d'aquí i des de tot arreu,
que potser una manera
que això funcionés millor
seria absolutament
o donar subvencions a tothom
o no donar-li ningú
i cadascú
o campi com pugui,
perquè si no és molt còmode
tindre una espècie de sou
o uns guanys assegurats
fent coses
que potser no interessen a ningú
però que estan patrocinades
des de les autoritats
o des de les entitats
i les coses,
doncs és molt còmode això,
no?
I la Generalitat
ha donat fe i prova
que hi ha artistes
que estan protegits
per la Generalitat
i altres que no
i això es nota,
vull dir,
a nivell de tot.
I aquí a Tarragona,
doncs,
d'una altra manera
passa una mica igual,
hi ha una sèrie d'interessos
que fan que
s'intenti que algunes coses
es facin per una banda
en comptes de per una altra
prescindint de la qualitat,
vull dir,
perquè si això es fes
un concurs d'idees
i ja està,
si m'apures molt
una votació popular,
s'hauria d'acceptar
la votació popular
encara que la idea
no fos la més
la més artística
o la més creativa
però si el poble
la vol d'una altra manera
doncs perfecte,
però que uns tios decidegin
ha dit
qui ha de fer una cosa
que llavors
es pot dir
que és una mamarratxada
doncs llavors
això és més fotut.
Què?
Ui,
és que...
em poso nerviós.
Sí, sí.
Porta dues setmanes
ja nerviós el Manel.
Això és la primavera.
No,
és que estem tractant
temes molt de ciutat
i molt de...
que ens toquen avui.
Parlàvem del
Fortí de la Reina
però clar,
és que el Fortí de la Reina
ara és actualitat
aquests dies
a la ciutat de Tarragona
i parlem ara també
d'un altre tema
que aquests dies
ha sortit publicat
als mitjans de comunicació
i per qui no ho sàpiga
és l'UGT
que sembla
que ha encarregat
la confecció
d'un mural
per parlar
del tema
de la salut
laboral
i també
dels accidents
de treball
i això és
el que en aquests moments
estava explicant
el Manel.
No ho estava explicant
tan clar
però bueno,
sí, sí.
No ve exactament d'aquí
vull dir que ve de moltes coses
però aquest és una altra
de les coses
que jo
entre cometes
critico
no sé l'opinió
de la gent en general
perquè quasi ningú
me n'ha parlat
però realment
no em sembla
un mural
massa
massa vistós
ni massa adequat
per molt que porti
els colors del nàstic
el que tots estimem molt
vull dir que no
no hi hagi confusions
però em sembla molt
com una foto
allò
no ho sé
i llavors
el casco i els guants
ja m'ha arribat a l'ànima
crec que s'ha de buscar
es pot enviar
el mateix missatge
d'una altra manera
vull dir
em sembla molt
molt gratuït
molt oportunista
i molt fàcil
és a dir
posar l'equip del nàstic
i llavors el tio que està
per les seves parts
amb uns guants
i l'altre amb un casco
per dir que hi hagi
seguretat a les obres
jo em penso que aquí a Tarragona
hi ha
40 tius
preparats
i capacitats
per fer alguna cosa
molt més creativa
i que donaria el massatge
és missatge
i estic segur
bé
a veure
i em sembla que l'UGT
fa molt bé
d'encarregar morals
el que passa
que suposo que s'haurà
de posar en un lloc
i aquí és quan entra
l'Ajuntament
o sigui
tothom té dret
a presentar
i a demanar
projectes
i a demanar propagandes
ara
on
realitablement
s'aposarà
llavors hi ha
aquí
la història
si és que serà un mural pintat
o un mural damunt de paper
allà posava pintat
el diari
parlava que era pintat
i inclús posava el nom
de qui l'havia de pintar
no?
sí
però a on?
a on no ho posava
llavors
aquí tenim una cosa
jo
bueno
rebo moltes
moltes
convocatòries
d'altres ajuntaments
ajuntaments molt grans
de la resta d'Espanya
moltíssims
projectes
que presentis
per una passa pública
però no sé què
i totes van a concurs
aquí a Tarragona
jo que sàpiga
no s'ha fet mai
l'única vegada
que van demanar opinió
va ser la dels castells
opinió pública
però no es va
però a veure
que no era
vinculant
i per posar-la
on els assemblés
amb les envies
però per què
per què l'obligo
si de posar-la
ja que la poses
posa-li un tot
on hi ha la gana
però primer
preguntes
la volem
o no?
què t'agradaria
fer el pinzell brut
ara?
home
el pinzell brut
té algun projecte
presentat
d'algun moral
també fa molt de temps
però suposo
que els polítics
no ens estimen gaire
i s'ha perdut
no no
ara hem fet una cosa
maca fora
amb un ajuntament
de fora de Tarragona
en tenim dos més
fora de Tarragona
i bueno
l'ajuntament potser
que som
no sé
no sé què ens passa
hem de criticar-los massa
o ells
s'ho pensen
perquè els apreciem molt
i quan fan les coses bé
també els aplaudim
el que passa
és que només se'n recorden
de quan els critiquem
una mica
no
el que passa és que no fem res
aleshores amb altres ajuntaments
quan anem a fer alguna cosa
sempre busquem la col·laboració
dels artistes locals
i sempre treballem
en conjunt amb els artistes
d'on se'ns ha sol·licitat
i treballem bé
l'última cosa
de pinzell brut
això és una mica important
no va ser un mural
sobre el medi ambient
sí, aquí a Tarragona
no, l'última
no, encara vam fer el de
bueno sí, el de medi ambient
després vam fer el de
ara fa poc
Tarragona Patrimoni
per la Pau
Tarragona Patrimoni
per la Pau
que vam fer l'allí
que això és clar
per això no ens estimen gaire
ja penso
però si volen
els hi farem un també
els de la Junta de l'Ajuntament
i els hi hem fet
també
sí, és que
i ara farem un
per la universitat
però és treballar
sí
és simplement
no anar així
és
seria
ja que marxem
una miqueta de la història
que estàvem fent
seria qüestió
de tornar una miqueta
a la història
aquesta unió
unió de tots
per tot
i això sí que
podria ser
una miqueta més interessant
però clar
quan
no ho sé
sí, ara
de totes maneres
amb això de la història
ara com que ja
amb aquests segles
ja passarem ràpid
la pròxima vegada
sí, però
llavors ja entrarem
ja entrarem
els artistes de 19 i el 20
a Sangre i de Uella
no, que els estimem molt
i parlarem dels
dels
dels artistes
dels artistes
de Tarragona
en totes les arts
i que n'hi ha hagut
i n'hi ha de molt bons
vull dir que
bueno, però veurem
veurem que tots han estat ja
i veurem el que els ha ajudat
o no
no, gent
i no parlarem dels que els ajuda
dels que s'ajuden
perquè
potser no seran
tan artistes
no, és que aquest drama
està des del segle
19
o 19
des del 19
que van començar
els de
els del
neocentisme
i tot això
i de Bruns
ja
va desaparèixer
va desaparèixer
perquè no hi ha
algun mitjà
de pagar-ho
on no
s'han considerat
que les arts
normalment
ja sabem que és
la pobra
la gent no té
per què tindre
cultura artística
prou que en tingui
de l'altre
i de l'altre
del que volen
les arts
doncs
no és qüestió
dels angelets
que deia el Manel
només de veure'ls
sinó d'altres coses
no, els verges
ens queden
quatre programes
seran els que dedicarem
al segle
19
i 20
que són
probablement els més
interessants
perquè a més
reconeixerem
molts artistes
i reconeixerem
molts noms
molta gent coneguda
i no solament artistes
sinó gent
que sense ser artistes
han fet coses
per Tarragona
i que són gent
encara estimada
de Tarragona
i que se'ls recorda
suficientment
com perquè tothom
sàpiga
d'aquí parlarem
teníem ganes
d'arribar
i prometem
no posar-nos
més
en l'estat
de l'art
dins
l'espai
tarragoní
no
algun dia
sortirà
no podem deixar
de posar-nos
perquè almenys
hem de bellugar
les consciències
de la gent
si no estem perduts
el moment que deixem
de fer-ho
deixarem de ser artistes
una bona sentència
per acabar el programa
d'avui
Manel Rosa
moltes gràcies
i molt bona tarda
A vosaltres heu
i fins aquí
el programa d'avui
hem comptat amb la col·laboració
d'Itinere
empresa d'Aquies Professionals
de Tarragona
i també del col·lectiu
de pintors
d'artistes
Pincel Brut
una setmana més
els contors tècnics
Joan Maria Bertran
al davant dels micròfons
Marta Domènech
fins a setmana vinent
molt bona tarda
d'amorat dels micròfons
d'amorat dels micròfons
d'amorat dels micròfons
d'amorat dels micròfons
d'amorat dels micròfons
de Tarragona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!