.
Bona tarda, els darrers dies s'ha ensallat a la ciutat de Tarragona
una nova polèmica a l'entorn de la carpa del Camp de Mar.
La proposta socialista de retirar la carpa de l'Auditori Teatre del Camp de Mar
s'ha rebut de forma diferent entre la resta de grups municipals.
En una tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
Javier Sabaté reclamava fa uns dies que es tregui la carpa de l'Auditori Teatre del Camp de Mar
a causa del seu impacte visual a sobre les muralles.
Sabaté també demanava que es millori l'entorn del portal del Roser,
d'on, segons ell, les senyals de trànsit, les papereres o el poliedre d'informació turística
també provoquen un gran impacte visual en el mateix monument.
Albert Vallver, tenent d'alcalde de Cultura,
criticava l'actitud del portaveu del grup Javier Sabaté
i afirmava també que en temes de cultura no se n'entera.
Per la seva banda, Javier Almagro, portaveu d'Esquerra Republicana,
tampoc està d'acord amb la proposta socialista,
però afegeix que la carpa es podria retirar
el dia que la ciutat de Tarragona disposi d'un espai alternatiu
i entenguis, com a tal, un auditori o un teatre municipal.
Dolors Comas, portaveu d'Iniciativa Verge a la Plataforma,
manifestava que anteriorment ja havia pensat en proposar el mateix
que ara deia el portaveu socialista,
afegint que ara és un bon moment per assetar un altre debat
coincidint amb la nova ordenança que prohibeix les tanques publicitàries
en indrets que molestin la complerta visió dels monuments de la ciutat.
Acabem parlant de l'atinent d'alcalde de Patrimoni,
Maria Mercè Martorell,
que titlla d'oportunista Javier Sabaté,
i li recorda que durant els tres anys i mig
que el seu partit, els socialistes,
van governar amb Convergència Unió,
podria haver-ho proposat.
Aquesta ha estat una de les polèmiques dels darrers dies,
però també s'ha parlat molt de l'escultura Adam
de l'artista israelià David Susana.
La polèmica escultura Adam instal·lada a l'entrada del Camp de Mar
es traslladarà abans de l'estiu de lloc.
L'Ajuntament ha obtingut ja el permís per canviar de lloc
a aquesta obra que es va col·locar a Tarragona l'any 1997
durant els actes del festival Together in the Wall.
Va ser durant la visita del que era secretari general de l'UNESCO,
Federico Mayor Zaragoza, que es va inaugurar aquesta escultura
que ha estat molt crut criticada per un ampli sector de la ciutadania
que la considera poc idònia per l'entorn on s'hi ubica.
L'alcalde, Joan Miquel Nadal, ha anunciat que entre aquest mes de maig
i el proper, el de juny, l'escultura de ferro canviarà de lloc.
Aquesta s'ha de traslladar a la zona dels quatre garrofers,
en una rotonda que hi ha.
Nadal ha explicat que d'aquesta manera variarà l'estètica
del final de l'avinguda Catalunya amb l'entrada al portal del Roser.
I parlant d'aquest tema, hem de dir que l'atinent d'alcalde de Patrimoni,
Maria Mercè Martorell, ha explicat que el trasllad no es podrà fer
de manera immediata perquè primer cal estudiar diversos aspectes
que afecten l'escultura i si la zona dels quatre garrofers
és la més idònia per col·locar l'obra de l'artista israelià David Susana.
La regidora de Patrimoni ha remarcat la voluntat de l'equip de govern
de treure qualsevol element que pugui distorsionar
la imatge dels monuments de la ciutat
i reconeix que l'escultura de ferro altera la visió de les muralles.
L'anunci del trasllat ha generat ja reaccions de satisfacció
entre un ampli sector de la ciutadania
que la considera poc idònia per l'entorn on s'ubica.
La notícia ha agradat entitats terragonines
que des de la seva inauguració l'havien criticat.
Són les notícies més importants d'aquests darrers vuit dies.
En el programa d'avui parlarem de Tarra Coviva,
les terceres jornades de reconstrucció històrica
que es celebraran del 18 al 27 de maig.
De fet, aquest serà el tema dels propers programes,
doncs són moltes les activitats que es faran
i volem fer un cop d'ull a cada una d'elles.
En concret, avui parlarem amb Enric Ceritjol,
responsable de l'associació Projecte Fènix.
Enguany presentaran en aquestes jornades
Imperium et Concilium,
un espectacle de més d'una hora de durada
i que es podrà veure al recinte del Pretori.
També seran al final del programa d'avui amb nosaltres
una setmana més Rosa Comi i Manel Pedrol del Pinsil Brut
per parlar d'alguns temes curiosos de la nostra ciutat.
Entrarem de ple avui ja en el segle XIX.
Són els temes aquests que ens ocuparan els propers minuts
en el programa d'aquest dimecres.
Sabies que el nom complet de la ciutat romana
era el de Colònia Iúlia Urs Triunfalis Tarracó?
El nom de Colònia indica l'estatus legal de la ciutat
i fou probablement en època de César
que adquiria aquest títol.
També li devem a Juli César els epitets de Iúlia
pel nom de la seva família
i d'Urs Triunfalis pel triomf d'aquell
contra les tropes de Pompeu.
El nom de Tarracó encara és objecte de discussió
entre historiadors i filòlegs.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
Avui parlarem amb Enric Ceritjol, responsable de l'associació Projecte Fènix.
Enguany presentaran en aquestes jornades Imperium et Concilium,
un espectacle de més d'una hora de durada
i que es podrà veure al pretori.
Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Abans de parlar de l'espectacle en si,
què és Projecte Fènix?
Projecte Fènix és una associació que té com a objectiu la reconstrucció
del que és la vida i l'època romana.
En l'època romana entra tota vida civil, militar,
inclús més endavant, si podem.
Per exemple, dels pobles que també estaven aquí,
i abans de dir que són els romans.
Però abans una miqueta és això,
és una associació que pretén reconstruir elements de la vida romana,
d'època romana.
Però, Enric, sempre parlem,
quan parlem de Tarra Coviva i de projectes com aquests,
de reconstrucció històrica,
perquè això és el que voleu fer,
no és simplement un grup de teatre
que es dediqui a disfressar-se
o a fer unes representacions,
sinó que el que voleu és explicar
la història romana a la nostra ciutat.
Sí, a través de la reconstrucció.
A veure, nosaltres no som un grup de teatre,
no tenim cap pretensió de ser de teatre,
ni fem teatre.
El procés seria costosíssim,
i a més a més amb uns resultats ecològics,
que em sembla que ens posarien damunt
tots els grups ecològics que hi ha al país
se'ns posarien damunt.
Hi ha coses que realment no es poden reconstruir.
El que passa és que, llavors,
quan no es pot reconstruir,
s'intenta recrear amb la màxima fidelitat possible.
La idea de reconstrucció històrica
és una idea poc coneguda aquí a Tarragona,
a Catalunya i a l'estat espanyol en general,
però, en canvi, és una cosa que agrada molt
a tots els països anglosaxons.
Sí, jo suposo que això a vegades ho hem estat parlant.
Aquesta és una tradició anglosaxona.
Neix a la primera meitat d'aquest segle, del segle XX.
Neix, sobretot, en base a reconstruccions militars,
sobretot de la Segona Guerra Mundial dels Anglesos
i de la Guerra Civil en Anglaterra,
i se va escampant.
Suposo que també deu ser perquè, com que hi ha gent,
tenen molt mal de temps,
molt mal de temps sempre,
hem de buscar activitats
que es puguin fer d'una manera amb espais tancats.
Nosaltres aquí, afortunadament,
gaudim d'una climatologia molt benigna
que ens permet, tot l'any, fer sortir al carrer
i fer altres activitats.
Llavors, no ho està.
Sí, i realment, amb això som bastant pioners,
ja en pocs grups.
El que passa és que cada vegada
estan creixent en una possibilitat molt grossa
perquè està agradant molt,
de tema de reconstrucció.
Llavors, què és important?
És una afició que intentar,
a part de tindre una pesant lúdica, divertida,
perquè també és una activitat bonica
i entretinguda i bonica,
té una part molt important divulgativa
del passat, de la història,
que també sempre és divertit i interessant.
Aquest és un dels grups
que enguany podrem veure a Tarracoviva.
Quins són els vostres objectius?
Anar creixent a Tarragona
o també sortir a l'exterior?
A l'exterior és un objectiu que tenim.
El que passa és que estem molt centrats en Tarragona
perquè pensem que dóna per molt.
Ser capital d'una província imperial romana,
a més a més la més gran de l'imperi,
doncs dóna per molta tasca divulgativa
d'explicar a la gent
com funcionava aquesta província,
tant militar com civil com quotidià
i com hi ha element de reconstrucció arquitectònic
també que tocaríem més endavant,
si podem,
doncs també hi ha alguna intenció
de fer una reconstrucció arquitectònica.
I clar, dóna per molt.
Ara, evidentment,
l'objectiu nostre és sortir per Europa,
per Espanya, per Catalunya,
evidentment,
ja hem sortit algun cop
i sortirà més.
I la nostra voluntat també
és fer pedagogia
o divulgació de la història
de la nostra ciutat
fora de la nostra ciutat.
El vostre és un projecte
de reconstrucció civil
únic i pioner a Europa.
Per què no es fan
reconstrucció civil fora d'aquí?
Sí, es fa reconstrucció civil,
però poca.
Bàsicament,
quasi tota la reconstrucció aquí
és militar
i fan elements militars.
Gairebé,
també tots els grups
tenen alguna cosa
de reconstrucció civil,
però no fan pedagogia
d'aquesta reconstrucció,
no fan divulgació
d'aquesta reconstrucció.
amb excepcions.
A Alemanya hi ha unes jornades
específiques
que fan alguna cosa
de reconstrucció
a nivell de...
signifiquen una miqueta
el que era el tema religiós,
d'alguna cerimònia religiosa,
monofrena i tal.
Però molt poc, molt poc.
I nosaltres amb això
sí que som bastant pioners
i ho podem volcar bastant.
Primer,
perquè els grups
de reconstrucció militars
donen a entendre
que van ser les legions
les que van mantenir
l'imperi romà
i van crear l'imperi romà
i no és del tot cert.
Vull dir,
les legions van ser
la punta de llança
però que el que realment
va mantenir
aquesta organització
i un imperi
de més enllà de 500 anys
a Occident,
a Orient,
quasi 1.500,
o sigui,
va durar,
pensant que l'imperi d'Orient
va arribar fins al 1450,
el que diu
de Constantinople
davant dels Turs,
és el 1450,
estem parlant
de quasi 2.500 anys
de dominació romana,
de món romà,
és més que
tota la nostra època cristiana,
vull dir,
per fer una mica de idea,
doncs,
no va ser pels militars,
vull dir,
els militars
eren la punta de llança
que era concurir en el terreny
i fer l'avançadilla,
però no,
i evitaven el retrocés,
però no s'aguantava,
això de l'història,
l'imperi,
per exemple,
d'Alexandre el Gran,
doncs,
va durant-nos res,
vull dir,
quan se va morir
ell se va acabar l'imperi,
vull dir,
per què?
Perquè només hi havia
l'imperi militar,
vull dir,
un gran exèrcit,
molt potent
i amb un gran enginy,
seu,
personal i de tal,
però quan se va morir ell,
se va morir tot el seu imperi,
es va desgregar,
en canvi el romà no,
i un altre que volem
intentar entendre
és que,
per què?
Perquè hi havia
tota una administració
que funcionava
i que sobretot donava ordre,
que és el que la gent
sempre ha volgut,
si no,
també en els temps
recents en el nostre país,
també és molt visual,
això,
no?
Com que tenien ordre,
podien fer negocis,
podien sobreviure
i podien viure,
llavors això és el que va donar
una miqueta la base
a l'imperi romà
i ho va donar
molta administració
i molta burocràcia,
però burocràcia ben entesa,
no mal entesa,
burocràcia del rigor,
dels sens,
els cadastres,
que hi havia els horaris
que es feien,
calçades que es feien,
serveis que funcionaven
i tot això
és el que nosaltres
intentem explicar
i volem donar a conèixer
a la gent.
Això és la base
de l'imperi met concilio?
Sí,
la base de l'imperi met concilio
és un petit espectacle
de reconstrucció,
de divulgació
que estrenem
aquest any a Tarracoviva
i en el qual
intentarem explicar
com funcionava
l'administració
de la província
de la Tarraconenses,
des del governador,
qui era,
qui el nomenava
i els càrrecs
que hi havia en baix
del governador,
els senadors jurídics,
l'assessor del governador,
com funcionava
l'administració
d'aquesta província,
quins elements hi havia,
administratius,
els CETS,
el cadastre,
tot això,
tot això ho intentarem explicar
en poc més d'una hora i quart
i d'una manera
molt visual,
explicativa,
però també visual
perquè la gent
veurà els elements
de reconstrucció,
veurà el governador,
que és un senador
i per tant
anirà vestit
amb la túnica
i toga de senador,
que també és curiós,
pensant,
la toga de senador
tenia una allargada
de 6 metres
per 3 d'amplada,
podies una immensa,
sembla una vela
de vaixell.
Avui,
no tenia una forma física
important,
aquesta gent?
No,
no,
s'aguanta bastant bé
perquè és llana fina
que també ens ha costat
molt d'aconseguir-ho
perquè era més fàcil
el buscallí,
el cotó,
però s'han preocupat
de trobar llana 100%
i a més fina,
no?
És una llana marina
que és australiana,
però és llana
que podria ser
bastant semblant
al que tenien a l'època
perquè,
malauradament,
teixits de l'època
se'n queden molt pocs,
o sigui,
poquíssims,
perquè el teixit
no aguanta gaire,
només el que s'han trobat
algunes coses restes
a Dora,
a Europos,
a Síria
i sobretot a Egipte
que és la gran
la gran troballa
sobretot de teixits
perquè el clima
tan sec d'Egipte
propícia que es pugui conservar
però s'ha conservat
molt poc teixit
d'època romana
i per tant
sabem que és llana
perquè en esquers
els estudios que ho deien
i llana fina
però no exactament
tampoc quina textura
tenia,
però bé,
si agafes llana 100%
els animals
tampoc han canviat tant
suposo que devia ser
bastant semblant
el que portarem nosaltres aquí
i això és una miqueta
el que fem.
De fet,
el tema del vestuari
probablement sigui el més complicat
d'un grup de reconstrucció històrica?
És tot complicat
perquè el començament
sembla senzill
però després
és bastant complicat
per exemple
el calçat
també l'han fet
tot nosaltres
tot el calçat
està fet a mà
amb pell i cobre natural
i en base a reconstruccions
per exemple
de fotografies
d'estàtues
d'escultures
i poc més
perquè tampoc
se'n volen
per ser membre
d'un grup com aquest
has de ser
una mica historiador
una mica arqueòleg
molt manetes
no, no
res de tot això
només s'ha de tindre il·lusió
i ganes
de participar
en un projecte
que és il·lusionador
però si esteu fent
fins i tot el calçat
vosaltres mateixos
s'ha de tenir
una mica de mà
bé, però això també
el calçat el faig jo
per exemple
però altres coses
ens en fan altra gent
per exemple
qüestions de ferro
ho fa un ferrer
i qüestions de
per exemple
aquest any
portarem temes
fets amb bronzo
llavors ens ho fa un fonador
escultor i fon
o sigui que
les dues coses
llavors anem compartint
i anem compaginant
i per exemple
un company
fa el tema
de fusta
que tampoc és fuster
però bueno
està fent les estanteries
està fent les taules
i bé
també tenim historiadors
i arqueòlegs
entre el grup
però no és
l'element important
vull dir
la documentació
també se la busquem
nosaltres
i demanem ajuda
a arqueòlegs
i historiadors
de la ciutat
i a més a més
després els arxius
hem fet també
un bon tip
d'anar visitant
els arxius
i
hem tingut
que anar a Roma
per algunes coses
el museu de la civilitat
de Roma
ens ha sortit bastant
perquè també hi ha
bastantes reconstruccions
fetes allà
de maquetes
i de tota
classe
d'estres
d'època romana
llavors hem tingut
que anar allà
a buscar documentació
i bé
hem anat així
per internet
evidentment
també
hem utilitzat
i professors
d'història
aquí de la Universitat
aquí de la Rubí
Virgili
i arqueòlegs
companys i coneguts
que ens han donat
un cop de mà important
i bé
anem fent en aquest sentit
tot plegat
el que fa a veure
és que
un grup d'aquestes
característiques
deu tenir un pressupost
molt elevat
home
no tant
perquè
quasi tot el treball
també surt
a veure
seria molt elevat
si s'hagués de pagar
tot el treball
perquè la feina
hi ha molta
moltes hores
però com que és
treball voluntari
doncs ha sortit
més
més assequible
de totes maneres
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
hem anat trient
a base
bueno
espero que la meva senyora
no escolti el programa
perquè
si s'ha d'entendre
que hem fet
diverses ampliacions
de crédit hipotecari
potser m'ha fa fora de casa
però bueno
espero que no senti
avui no l'escolti
Tarragona Ràdio
però sí
a base
el meu germà
també
han posat bastant
després alguns amics
també que han col·laborat
també econòmicament
i bueno
i després hem anat
recaudant una miqueta
de les sortides
que han fet
fora de Tarragona
doncs a part
de les despeses
de viatge
sempre hem demanat
una miqueta més
per poder continuar
creixent en aquest sentit
i ara esperem
que també tinguem
el recolzament
de l'Ajuntament
llavors intentarem
col·laborar amb l'Ajuntament
i a veure si s'acaba de
que esperem que sigui
no hi ha cap problema
ja tenim la confirmació
a més a més
estem col·laborant
bé amb l'Ajuntament
perquè a més a més
li interessa
fer aquesta
que aquesta col·laboració
s'ampliï
i per l'estiu
puguem fer
també representacions
perquè
com que serà
l'espectacle
serà a través
d'invitacions
serà gratuït
però és a través
d'invitació
que la gent
ha de demanar
una invitació
llavors és reduït
per una qüestió
de seguretat
perquè no hi caben
més de 100 persones
que ha de representació
i llavors
hi haurà molta gent
que es quedarà
sense por a veure
però que sàpiguen
que després
ho farem a juliol
a la U
i ho continuarem fent
de fet
el tema de l'aforament
en els espais
museístics
de la nostra ciutat
és complicat
perquè si vols
fer les coses
ben fetes
les vols fer
en el lloc
que pertoca
limites molt
l'aforament
de la gent
i això deu ser
tota una complicació
perquè no sé
sou una quarantena
de persones
en sembla
les que sortiu
sí
som uns 40
de personatges
i després
farem cada passe
per 100 persones més
o sigui
si hi ha en 140 persones
ajuntar 40 persones
molt sovint
per poder fer representacions
deu ser complicat
sí
però això
tampoc ho podem fer
molt sovint
llavors
fem petar recull
molt concentrat
i llavors
pel juliol i l'agost
ho farem amb dates
entre setmana
però
no molt
això
no ho farem cada dia
però ja ho veurem
ja ho confirmarem
ja farem la publicitat
perquè la gent de Tarragona
que vulgui estar interessada
pugui venir
i accedir
a aquestes representacions
Qui forma part
del grup
perquè em sembla
que hi ha gent molt diversa
sí
tant d'edat
com de professió
com de tot
sí
evidentment
perquè a més a més
necessitem gent diversa
tot a clara
perquè el que representem
és des de gent
que tenen 70 anys
o més
hasta crius
el més petit
em sembla que ara tindrà
6 anys
que és el meu nou vot
que ja l'hem vestit també
que va sortir la fotografia
del diari
l'altre dia
llavors
i a més a més
a nivell professional
també hi ha de tot
hi ha des de llicenciars
professors
paletes
hi ha estudiants
hi ha tot
també no
una mescla
atrodossa
perquè
no té
com que no té cap condició
prèvia per ser
membre
el que passa
és que anem
creixent a poc a poc
hi ha molta gent
molta més gent apuntada
que està interessada
a participar
i els vaig apuntar
a mesura
que anem creixent
el que passa
que no puc fer
60 vestits alhora
perquè per exemple
ara tenim demanda
per 30 persones més
però clar
tenen que esperar
una miqueta
conforme
vagi
construint
els equipaments
aquesta és l'única pega
que tenim
però de totes maneres
hi ha gent
que per exemple
aquest a Tarracoviu
no es podrà vestir
no podrà participar
en una manera directa
però indirectament
sí
estan ajudant
a l'organització
estan ajudant
que també
formen part de la grup
i molta més gent
que també està interessada
ens ajuda
i col·labora
però el que passa
és que amb paciència
jo crec que
si anem creixent
a poc a poc
se n'anirà ampliant
i l'objectiu
és bastant ambiciós
i no vull dir
dates ni xifres
però és bastant ambiciós
i que hi haurà
gairebé tothom
que tingui
voluntat
de participar
en aquest projecte
no així
els que tinguin ganes
de fer carnavals
ni coses d'aquestes
Això és el que anava a dir
la gent
quan entra al grup
té clar
que no sou
un grup de carnaval
ni un grup
d'espectacle
en el sentit
que s'entén
la paraula
espectacle
com a cosa
molt lúdica
sinó
que és un grup
insisteixo
de reconstrucció
històrica
de divulgació
de la nostra història
ho tenen ben clar
perquè abans d'entrar
nosaltres
els maixequem bastant
jo i mon germà
i altres col·laboradors
ho fem molt
ho fem molt
precisament
aquest fet
que sigui
un grup
de reconstrucció
històrica
ha fet amb algú
desdir-se d'entrar?
no, no
ha sigut al revés
és curiós això
perquè inclús gent
que al començament
m'ha fet una miqueta de broma
està exigint uns nivells
d'exigències increïbles
i començament l'any passat
ja fa un any i alguna cosa
em va començar a dir
que ell també volia ser armat
ara
que és membre del grup
ara és al revés
m'ha canviat
ara és més pavista
que el papa
i vull dir
no me
no me consenteix
cap allò
fins a vegades
altriment se m'està posant
perquè utilitzo col·les
actuals
perquè si he de fer
col·la romana
a part de que faré un cante
que és massa
perquè
s'ho feien a base
d'ossos triturats
i llavors aquells
d'ossos triturats
fermentaven
i feia una cola molt potenta
era una cola molt bona
però
a l'optic d'avui en dia
sí, però fa un cante
que és massa
i clar
jo em començaria a triturar ossos
i fer aquelles coses
llavors utilitzo cola
de fuster
d'avui en dia
que és sintètic i tal
però l'altre dia
m'estava donant la bronca
perquè utilitzava aquesta cola
vull dir
allò una miqueta exigerat
vull dir
i és això
i normalment tothom fa això
aquest procés
al començament tothom
jo també em vull disfressar
quan van veient
que va i comença a entrar
llavors al revés
canvia
i a més a més
clar
els agrada que a vegades més
totes les coses sèries
és el que costen més
són les que realment
sempre valen la pena de fer
jo a la meva filla
a tall d'exemple
sempre dic
que el fàcil
ho deixi estar
o sigui
si una cosa és fàcil
per mi mai valgut la pena
el fàcil mai valgut la pena
en qualsevol àmbit de la vida
les qüestions fàcils
no donen mai
no donen mai
plaia d'art de cap mena
les coses
sempre han de ser
una mica més complicades
més dificultoses
perquè llavors
són quan donen rendiments
de tot tipus
econòmics
emocionals
una miqueta
ja estic fent una miqueta
de filosofia
de filosofia
és una miqueta
és això
has parlat del teu nebot
de 6 anys
els nens també hi entren
en aquest concepte?
sí, sí
evidentment
nosaltres intentem reconstruir
tots els elements
de la vida
d'època romana
llavors per tant
hi ha de tot
i mica en mica
el que passa és que és difícil
perquè costa
amb temps
i amb diners
i amb esforços
i que és difícil
portar per exemple
ara farem 40 persones
o sigui 40 personatges
moure'ls
donar-los a una consistència
argumental
donar a fer el vestuari
i fer-lo al calçat
doncs
és unes flors molt
molt gran
però a mica a mica
ho farem
i anirem ampliant-ho
i evidentment
aquí he de mencionar
que per primera vegada
surten dones
poques
dos de moment
però intentarem també
començar a reconstruir
una miqueta
el món femení
que encara que diguin
algunes vegades
algú
que les dones
les dones
a l'època romana
o a l'època antiga
pintàvem
malauradament
pintàvem ben poc
llavors
s'ha quedat molt reduït
a l'àmbit familiar
molt reduït
a l'àmbit familiar
i en canvi
l'àmbit públic i civil
el seu paper era
molt
molt menut
però també intentarem
reconstruir
elements de vida femenina
en aquest sentit
són moltes les activitats
que tindrem
enguany
en les terceres jornades
de divulgació històrica
a Tarraco Viva
però aquesta especialment
Imperium e Concilium
serà probablement
una de les més interessants
pel fet que estigui protagonitzada
per un grup de la ciutat
són molts els objectius
que teniu
moltes les coses
que teniu en ment
però això ja està fet
en què us posareu
a treballar de cara
l'any vinent
home de moment
volem que acabem
aquest any
a veure com
si ja estem posats
suposem
que no hi haurà
cap problema
i el podrem representar bé
i per l'any que ve
ampliar-ho
ampliar-ho de continguts
i millorar-ho
però la base
del que farà
l'any que ve
intentarà ser
el que fem aquest any
aquest any
és el més petit
però l'any que ve
amb més aportacions
i més d'això
però serà la base
una miqueta
si la gent
quan vegi aquest any
aquesta representació
ja se'n podrà fer una idea
de com aniran els trets
per l'any que ve
amb més ampliacions
i més reconstrucció
Imperium et concili
amb un espectacle
que el podrem veure
al pretori
els dies 25
26 i 27
en tres sessions
de tarda
excepte el primer dia
que em sembla
que només n'hi ha fet una
a les 9 del vespre
els altres dies
a les 5
a les 7
i a les 9
recordem
això és molt important
que s'ha d'entrar
amb invitació
per tant
adreçar-se
al Museu d'Història
potser?
Les invitacions
estaran disponibles
a partir del dia 15
a la capsa del circ
que hi ha una oficina
a l'esquerra
quan s'ha d'entrar
a l'esquerra
i després el patronat
aquí a l'oficina
d'aquí de la Rambla
del patronat municipal
i el més segur
que també al museu
ho diran
pels mitjans de comunicació
però bàsicament és així
de totes maneres
trucant al museu d'història
també els hi conformaran
aquí o allí
però bàsicament
allà puc dir
que és allà
a la capsa del circ
i a l'estant
del patronat municipal
de turisme
d'aquí
de la Rambla
Enric
moltes gràcies
esperem que sigui
tot un èxit
i t'esperem d'aquí
a un any aproximadament
perquè ens expliquis
que a més a més d'Imperium et Concilium
feu alguna cosa més
cada ben segur
que ens sorprendreu
amb alguna altra novetat
moltes gràcies
i molt bona tarda
A tu Marta
Tarragona Ràdio
15 anys de ràdio local
El 2 de maig comença la festa
perquè el 2 de maig
ja pots comprar
les teves entrades
per als concerts
de Santa Tecla
a la plaça de Toros
de Tarragona
Escolta
15 de setembre
Jarabe de Palo
17 de setembre
Laxambusto
i Sopa de Cabra
19 de setembre
La Oreja de Van Gogh
I recorda
fins al 2 de setembre
podràs comprar l'abonament
per als 3 concerts
per només 3.000 pessetes
Compra el teu abonament
o entrada
a partir del 2 de maig
a les taquilles
del Teatre Metropol
al Servicaixa de la Caixa
per telèfon
al 902-33-22-11
o per internet
a www.serviticket.com
Menú musical de Tarragona
T'ho perdràs?
Organitza l'Ajuntament de Tarragona
Recomana Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Aquest diumenge
la Lliga es juga
a Tarragona Ràdio
Diumenge a partir de les 5 de la tarda
edició especial de Tarragona Esportiva
en directe
l'última i apassionant jornada
de la Lliga de Futbol
de segona divisió B
des del nou estadi
la retransmissió del partit
Nàstic-Gramanet
i a més
el seguiment de la resta
de partits importants
a la jornada
Novell de Sabadell
l'Hospitalet Terrassa
i Mataró Espanyol B
com sempre
el joc de la porra
les opinions de la graderia
i les valoracions
als protagonistes
Aquest diumenge
comencem a preparar
el playoff
una hora abans
del partit
des de les 5 de la tarda
tota l'emoció
del Nàstic-Gramanet
i de la resta
de la jornada
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
L'Ajuntament de Tarragona
aixecar el teló
temporada d'espectacles
de primavera
al Teatre Metropol
divendres
11 de maig
a les 10 de la nit
Òpera
l'aula de cant
del Conservatori
de la Diputació
de Tarragona
per a cinta
Babel 46
de Javier Montsalvatge
estrena a Tarragona
venda d'entrades
a les taquilles
del Teatre Metropol
de dimarts a dissabtes
de 12 a 2
i de 5 a 8 del vespre
les 24 hores
al Servicaixa
de la Caixa
trucant al telèfon
902
33 22 11
o a través d'internet
a l'adreça
www.serviticket.com
Vine al Teatre
Vine al Metropol
Organitza
Ajuntament de Tarragona
t'ho recomana
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Em dic Lúcia Neuflorus
Sóc un poeta africà
El meu origen
va impedir
que guanyés
la corona
del Gran Júpiter
en el certamen
universal
dels Jocs Capitulins
L'imperi de Domició
és així
Desenganyat
per aquest fet
vaig emprendre
viatge
per la Mediterrània
i aquí estic
a la ciutat de Tàrraco
seduït pel clima
i per l'honestedat
dels seus veïns
Us convido
a recórrer amb mi
els camins
de les Rutes de l'Imperi
Per les Rutes de l'Imperi
la proposta diferent
que setmanalment
fem des de Tarragona Ràdio
per aprofundir
en la riquesa
de la Tàrraco romana
Cada dimecres
entre les 4
i les 5 de la tarda
sabrem
com vivien
els nostres avantpassats
cercarem
les notícies
d'actualitat
el debat
i la participació
via internet
la història
les publicacions
farem parlar
les pedres
Per les Rutes de l'Imperi
cada dimecres
de 4
a 5 de la tarda
i a les 11 de la nit
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
i la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la tarda
i la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la tarda
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la tarda
i la sintonia
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
la ràdio de la tarda
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
i la sintonia
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
Rosa Comi, Manel Pedrol
bona tarda
amb el Pinzell Brut
encetarem el segle XIX
el recorregut pels dos darrers segles
i probablement
la part que més ens agradarà
que serà més divertida
i que també coneixerem més noms
i coneixerem més gent
i fins i tot podrem recordar alguna cosa
i podrem parlar de gent entranyable
de Tarragona
de gent, però no
de grans personatges
sinó personatges populars
això, entranyables, estimats
i divertits
i coses d'aquestes
que tothom reconeixerem
evidentment
o almenys
molta gent el reconeixerà
i el que no l'hagi conegut
a segons de quins personatges
doncs
segur que no haurà sentit parlar
la Rosa diu
que ha anat a visitar
biblioteques
que hi ha poca cosa
en el fons
fins a mitjans
del segle XX
sí
bueno
hi ha poca cosa escrita
però també
hi havia poca gent
escrita
o sigui que
gent que
més o menys
tenia ganes d'això
o se n'anava a París
la famosa París
o se n'anava a Barcelona
però poc treballador
es va quedar aquí
amb el plan artístic
aleshores
doncs bueno
tindríem gent
doncs que sí
que pintava edificis
perquè era el seu mitjà
i després podia pintar quadros
o gent que es va quedar a Tarragona
doncs
no va
no va arribar
doncs a ser catalogat
a les biblioteques
però és que avui en dia
es pot ser artista a Tarragona
es pot viure de ser artista a Tarragona
bueno d'aquella manera
sí
no
sí
es pot i no es pot
vull dir
jo crec que sí
i el problema és que
es pot
no es pot
o el que sigui
però si es vol
es pot
potser
el que passa
que amb aquesta societat
que prima tant
el caler
el no sé què
no sé quantos
llavors la gent
abandona
o ho deixa córrer
o fa activitats paral·leles
per
obtindre
una sèrie de coses
que
aquesta societat
sembla que si no les tens
ets un capullo
no?
evidentment
jo no estic d'acord
amb això
si no em dedicaria
evidentment
si l'esforç que jo dedico
amb això
ho dediqués
a una altra cosa
segurament guanyaria més calés
però també em diverteixo més
fai el que em dóna la gana
em permeto el luxe
de dir el que em dóna la gana
llavors
quan algú s'enfada
com a molt diu
va
com que és un artista
això m'ho han dit aquí
amb aquesta emissora
inclúit el senyor alcalde
vull dir
sí no
això
no cal corre gaire
fins als veïns meus
quan surt
quan surt mal vestit
bueno mal vestit
vestit a la teva manera
també és igual
són artistes
tu accepten
tu accepten
és una altra cosa
i llavors això
em dóna unes avantatges
és divertit
és tal
sí però maràs de gana
no
morir-te
home jo
encara llueixo bastant bé
està graconet
per morir-te de gana
no
evidentment has de pagar un preu
has de pagar un preu
i l'únic problema
és si estàs o no disposat
a pagar-lo
però
i és que això depèn
suposo
de la vocació
de les ganes
de l'interès
i d'una sèrie de coses
jo entenc que la gent
doncs
no vulgui
perquè això
és més important
el cotxe
amb 20 i no sé quants
o 72 plaços
o no sé què
amb no sé quants plaços
i és clar
l'artista
com que no té
una nòmina
que pugui presentar al banc
llavors això dels plaços
se li talla
i una sèrie de coses
no
però
bueno
o t'aprenen molt
amb els avals
llavors
és clar
com que ja ets artista
i vas dir
ara he d'anar a buscar
un paio que m'avali
doncs ja estic bé
com estic
no
ja no entro
no entro al joc
no
no jo
no hi ha altres
jo no soc un exemple
ni molt menys
hi ha altra gent que també
i després hi ha els altres
que doncs
doncs bueno
fan activitats paral·leles
i jo crec
que a la llarga
amb això
perjudiquen la seva activitat
o la seva creativitat artística
vull dir
segurament
en un sentit
estaran millor
entre cometes
també
segons
potser més que per ells
per altres
o segons el seu entorn
però
perjudiquen la seva creativitat
vull dir
mira
jo entenc
que a vegades
fer
fer un quadre
és molt fàcil
executar-lo físicament
no
és molt més difícil
crear-lo
dintre del teu cervell
o dintre del teu pensament
no
i pots estar millor mesos
per fer
per arribar
a tindre clara una cosa
que millor tardaràs
hores a fer-la
llavors
aquests
aquests mesos
o dies
o hores
o digue-li el que vulguis
perquè unes vegades
és més ràpid
altres menys
els necessites
si no tens el teu cervell
predisposat
en tota aquesta
història
doncs
no dediques
aquest temps
a pensar
vull dir
jo vaig pel carrer
i vaig una cosa a terra
i en sexe
m'ocorreix
que allò pot servir
per no sé què
i després
potser no serveix
però si hagués d'anar
corrents
perquè he d'anar al notari
doncs
segur que no hauria
aquella cosa pel carrer
no ho sé
sí
i una altra cosa
ara poder
estem en aquesta època
que hi ha molt d'artista
però estem parlant
del segle XVIII
XIX
els mitjans de comunicació
no eren
aquests
parlem per exemple
del Plan
el seu mitjà
de comunicació
era posar-se a la rambla
i anar pintant
els carrerers de Tarragona
i tothom
quan volia una aquarela
no
ni tenia tàrgies de visita
ni sortia per televisió
ni sortia a la premsa
ni res
jo tampoc en tinc
de tàrgies de visita
aleshores
el seu mitjà
era el concret
client
espectador
i artista
no hi havia
una parafernària
entremig
o sigui
era una cosa
molt neta
sigui qualsevol
però un dels exemples
és per exemple
en plana
la gent anava
s'acostava
mirava el que estava fent
i era un tet-a-tet
entre l'artista
i el poble
sortiu poc
al carrer
és normal
que per exemple
la rosa
no surti
pel tipus
de feina
que fa
amb l'escultura
deu ser més difícil
tot i que
pot fer el carrer
hi ha artistes que sí
i artistes que no
és a dir
encara hi ha artistes
que surten al carrer
però més que
que sortia o no
sortia al carrer
em referia
que veies l'obra
i tu
la seleccionaves
no perquè et deien
és molt bona
no sé què
o ha anat a no segon
o no ha fet
perquè tingués un currículum
no
era l'obra
i l'espectador
o el que la comprava
o el que la veia
era molt net
i això per mi
era importantíssim
ara la gent va
no
tinc una pintura
una escultura
de folanet
i val
tantes pessetes
vull dir
no et diuen
si t'agrada o no
et diuen
el que val
o perquè l'hi han dit
o perquè està exposat
perquè l'ha comprat
a tal lloc
etcètera
no és una cosa
més neta
no?
Bé
jo crec que hi ha de tot
no?
és una mica difícil
dir exactament
com funciona
però
realment
jo crec que
és que l'art
l'art
el primer que t'ha de fer
és agradar
i llavors ara
això que dius tu
doncs
de tinc
no sé què
de no sé qui
que val tant
vull dir
això és una gent
de molt poques mires
i em sap
n'hi ha molt poca de mires
està plena
n'està plena
n'està plena
n'està plena
però a veure
l'inversor
amb art
ha de comprar
Picassos
Nonells
Cezans
Renuars
o no sé què
o Velázquez si pot
no?
comprar
Pedrols
o Velázquez
Joans
o collons
no
o no sé què
i després
fardar
que tinc això
que val tant
home
jo els hi agraeixo
però
realment
no
no
no
no
o sigui
no sé
si d'aquí 300 anys
potser valen molt
però
realment
no és una inversió
vull dir
que pensi
comprar una obra meva
o de 200.000
com jo
pensant en una inversió
jo crec que és un error
perquè ha d'invertir
llavors s'ha de gastar
molts més calés
i comprar un altre tipus d'obra
la gent ha de comprar
l'obra que li agrada
i que li comunica
i que li diu alguna cosa
i el preu és
aleatori
és a dir
una cosa molt barata
pot comunicar molt
i una cosa molt cara
no pot comunicar res
si aquesta cosa molt cara
és per inversió
doncs bueno
té una justificació
però per fardada
que tinc
però és clar
la gent és que estem
en una societat
on el que més agrada
és fardar
i tinc un no sé què
i tal
i si a més poden
a més llavors
fer la punyeta de dir
d'això 180.000
doncs
jo l'hi vaig comprar
per 120.000
llavors això encara és pitjor
perquè llavors
hi ha unes emprenyades
estranyes
i unes mogudes
però
realment
jo crec que
s'ha de comprar
el que a un li agrada
de fet
amb l'art
potser s'ha fet sempre
tota la vida
s'ha comprat
en general
per tenir allò
on s'entrava a valorar
si t'agrada o no t'agrada
i en el segle XIX
també n'havia de passar això
esclar
no és una cosa
la gent comprava
no
la gent comprava
el que els agradava
no a veure
compraven quasi el pintor
com a persona
o sigui
li deien tu
pinta'm tal tal tal
no compraven l'obra
sinó compraven
l'obra
abans de pintar
però això segueix passant
sí sí
els que ens dediquem a això
i a pesar que a vegades
ens molesta molt
tenim un munt d'encàrrecs
hi ha encàrrecs
que et venen molt
costa molt
és que vull una catedral
però si jo no em faig
de catedral
bueno però
la vull
i al final
com que som la pela
i també menges cada dia
la fas
encara que sigui el teu aire
però
realment això
continua funcionant així
però és un problema
amb aquests nivells
llavors
el que passa
que la gent
és això
aquest criteri
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
tant
i jo
quasi
ara optaré
algun dia
per no fer-me els quadres
i fer-me els pels darrere
no valen caigues quartos
però
no
és com
allò de les marques
amb el vestit
i el no sé què
si portes
una marca determinada
ets molt important
perquè allò
et dona un prestigi social
però per què et dona
prestigi social?
perquè allò
que és una porqueria
val un munt de calés
i està fet a Taiwan
a més
i per nens
d'aquells explotats
i coses d'aquestes
però
i acabi
te vas al mercadillo
compres una cosa
que val mil peles
i no porta una marca
concreta
i determinada
i a mi la qualitat
del teixit
i d'allò
és la mateixa
allò
ja no
socialment
no dona categoria
clar
tothom que pensa així
que és moltíssima gent
doncs
això ho projecten
amb totes les coses
amb els restaurants
quan van a sopar
i diuen
és que he anat aquí
m'ha costat 25.000 peles
i a mi no diuen
cony
però si ho haguessis anat al costat
t'hauria costat 12.000
i l'hauries menjat molt millor
però llavors ja no poden dir
i n'hi ha anat a no sé on
que vesteix més
perquè tothom sap
que allò és més car
i tal
i això passava
el segle XIX
el XX
el XXI
que estem ara
i suposo que passava
el XXII
que no hi seré
no ho sé
perquè jo vull ser-hi
però
la mínima t'hi deixen
però avui en dia
esteu de moda
els artistes locals
els artistes locals
quan se fa algú
se'n va a buscar fora
és dura
però està parlant
de la gent del carrer
doneu-me gent
no és cert
és cert
és cert d'alguna manera
que els artistes locals
a cada lloc
estan de moda
perquè en el fons
tota aquesta gent
que passa per aquests camins
que en el fons
no els agrada
no deixen d'admirar
amb aquests artistes locals
o el que siguin
que tot i
tenint menys calés
que ells
tenen
allò que ells voldrien tenir
en algun aspecte
que potser
ha estat un cert prestigi social
pel sol fet de ser artistes
no per altres mèrits
i llavors això
és envejat
vull dir
és envejat
que
se parli d'aquell tio
i perquè el plantejament
llavors és
però a veure
aquest tio
què té més que jo
si jo tinc un Mercedes
i jo tinc no sé què
aquest tio
va amb 600
llavors això
fa que
que els artistes
i segons quins altres personatges
tinguin aquest aureola
una mica
envejable
és dir que
per què
però
és una mica això
de dir
si jo sóc el director
de no sé què
i no em criden mai a la ràdio
perquè vagi a dir
quatre tonteries
com dic jo
i això potser els hi cou
no ho sé
però
no ho sé
pot ser això
no ho sé
no
sembla que et vulguin
perdonar la vida
et perdonen la vida
inconscientment
ara
no ho sé
jo no crec que et perdonen la vida
no fan veure
que et perdonen la vida
un punt d'enveja
a veure
enveja sana
no vull dir que tampoc
sigui una cosa
dolenta
i això també passava
tornem a l'inici
del programa
el segle
sempre
sempre ha passat
l'artista sempre se l'ha envejat
per la llibertat que té
evidentment
l'artista
en principi
pel sol fet de ser artista
és
és una persona
lliure
independent
lliberal
normalment
no
i que fa una mica
el que vol
jo diria quasi
que és una persona
que veu les coses
és envejable
perquè tots volem fer
el que volem
i si a sobre
tens la sort
de guanyar-te
el que se'l va guanyant
tal
però si a sobre
tens la sort
de guanyar-te
va molt més
és que és el
el màxima satisfacció
és divertir-te
i a sobre
que et paguin
per divertir-te
bueno
però això
això sempre ha sigut
a veure
quan més diners tens
més te costa
mantenir-ho
i llavors
menys t'atreu
de fer obra
o sigui
no t'has de preocupar
d'això
el que no
com li preocupa
el que s'ha de preocupar
només de fer obra
exacte
aquí
i com que perd moltes hores
procurant altres coses
sobretot la manutenció
doncs aleshores
tot això
que s'evita
de treballar
clar
això és quasi una utopia
però
és el que
és el que sempre
quan més arraigat
estàs a les coses materials
menys podràs donar
de l'esperit
que al fin i al cap
l'artista
és una persona
que treballa l'esperit
si no
ja tindríem que
ja seria un artesà
si treballa amb les mans
però si treballa amb l'esperit
ja és un artista
i clar
per treballar per l'esperit
has de
has de
has d'estar
moltes hores de meditació
diguem
i clar
ja hi tornem a ser
una miqueta
clar
hauríem de fer
com una mena de convents
eh
per artistes
per artistes
seria molt interessant
al Manel no sé si li agradaria
jo sí
jo em podria l'hàbit ràpid
sí
sí
no no
però una
sí
sí
sí
seria una solució
deixa't estar
no de fet
home en convent no hem celibat
eh
a veure
així convent hem celibat
també
vale doncs
ara em podria dir moltes coses
no
sí
però
no
realment
realment és que la creativitat
requereix
un mirar-se dintre d'un mateix
no
és a dir
està
això pot crear llavors
una sèrie de
de defectes
entre cometes
de
de
de
de donar imatge
d'egoisme
o de
d'això
de solitud
no
perquè ets un tio que et preocupes molt
però no perquè no et preocupis dels altres
sinó perquè estàs molt pendent
de la teva
de tu mateix per treure el que tens dintre
llavors això
són característiques de l'artista
de tota la vida
tu ho saps perfectament
de tots els segles
i que es van repetint
sempre
jo
marxem
a veure
no marxem del tema
anava a dir
jo el que m'agradaria
agrair és a molta gent
que no sent artista
ha ajudat els artistes
clar
durant
els escenes dels que parlaves la setmana passada
sí però no cal que siguin escenes de diners
jo em vaig conèixer algun
que era el Guàrdies
de la llibreria Guàrdies
el senyor Guàrdies
el Jaio
personatge de Tarragona
del que també en parlarem
perquè és una altra
s'han de parlar d'aquest personatge
perquè va fer moltíssim
moltíssim
per la cultura de Tarragona
en aquell temps
poca cosa que hi havia
però doncs
per mi que tenia molta més base
i molta més força
que no pas pugui tenir ara
poder també és
perquè hi havia menys gent
no ho sé
posar d'aquest món
llavors
què més Manel
què podríem parlar més
no però a veure
no és un problema
d'aquí podríem parlar més
hem parlat del pla
ens queden dos minutets
hem parlat de molt
però de poc del segon 19
la veritat és que som uns
mandarres
que no hem trobat
la informació adequada
però la recuperarem
a la història
el que passa és que
el que és evident
és que però tots els artistes
19, 20 i anteriors
han passat
per aquestes vicissituds
que estem comentant
i després parlarem
de casos concrets
a partir del pròxim programa
de 19 i 20 i tal
i de gent que tothom coneix
i que han tingut èpoques
molt bones
èpoques
molt regulars
però que han mantingut
una línia
ells com a artistes
i que com a
amb la seva creació
amb la seva
i tal
prescindint una mica
a vegades
de l'opinió dels altres
i
i transigint
amb l'obra
que jo en dic alimentícia
la OA
la OA
perquè és necessària
perquè és clar
els artistes també
mengem
i comprem materials
i coses d'aquestes
si poguéssim viure de l'aire
probablement
no necessitaríem
fer la OA
jo el que voldria recordar
a tots els artistes
és
que no són tant ells
sinó l'obra que deixen
per exemple
un exemple molt fàcil
a Tarragona
tot en coneixem
el monument a Fulano
el monument a els despullats
el monument
coneixem els monuments
però no l'artista
que l'ha fet
la gent de Tarragona
però això suposo
que canviarà
a partir del segle XXI
no cal que canvi
no cal que canvi
no cal que canvi
és millor que quedi l'obra
que no passa el nom
pensem-ho això
sí
l'obra
l'important és l'obra
serà com començarem
el programa
de la setmana vinent
parlarem del segle XIX
hem parlat avui una miqueta
només del plan
hem apuntat aquest nom
la setmana vinent
seguirem parlant
del segle XIX
i entrarem al segle XX
Manel Rosa
moltes gràcies
i molt bona tarda
a vosaltres
bona tarda
això ha estat avui
per les rutes de l'imperi
hem comptat amb la col·laboració
d'Itinere
empresa de guies professionals
i del col·lectiu d'artistes
de Tarragona
Pinzell Brut
com cada setmana
els controls tècnics
Joan Maria Bertran
al davant dels micròfons
Marta Domena
moltes gràcies per escoltar-nos
ens retrobem
la setmana vinent
a la setmana vies de l'imperi
a la setmana vies de l'imperi
a la setmana vies de l'imperi
a la setmana vies de l'imperi
a la setmana vies de l'imperi
a la setmana vies de l'imperi
a la setmana vies de l'imperi