.
Bona tarda i benvinguts a un nou programa sobre el nostre patrimoni.
Estem ja a les portes de Tarroco Viva,
les terceres jornades de reconstrucció històrica que se celebren a la nostra ciutat.
Els primers actes es faran el proper divendres, dia 18 de maig,
i seran bàsicament protagonitzats per l'associació Tarroco a Taula.
A partir d'aquest dia, tots els seus associats començaran a preparar els plats d'inspiració romana.
Tarroco Viva s'entrenarà al gruix d'activitats del 24 al 27 de maig.
I aprofitem per dir que a partir d'avui es poden passar a recollir les invitacions
per assistir als diferents espectacles que formen part de la programació de Tarroco Viva.
Es tracta de tres espectacles diferents.
Tarroco nostre, escenificacions de la vida quotidiana a l'antiga Tarroco,
on les entrades per a aquest espectacle es podran recollir al Fòrum de la Colònia,
al carrer Lleida, de dimarts a dissabte.
A la taquilla del Cis Romà i a l'oficina del patronat municipal de turisme al carrer Major
es podran recollir les invitacions per Imperium et Concilium,
una representació que intentarà explicar com era el govern d'una província romana.
I al mateix lloc, es podran recollir també les invitacions
per assistir al concert de música antiga romana a càrrec de Ludis Caenisse.
Parlarem avui del Dia Internacional dels Museus,
que precisament es celebra el proper dia 18 de maig.
Ho farem amb el director del Nacional Arqueològic, Francesc Terrats.
Doncs el museu ha preparat tot un seguit d'activitats
per celebrar aquest dia i també relacionades amb Tarroco Viva.
I al final del programa seran amb nosaltres Rosa Comi i Manel Pedrol,
tots dos membres del col·lectiu d'artistes Pinzell Brut.
Amb ells parlarem una mica més dels personatges
de finals del segle XIX a la nostra ciutat.
Això és el que avui serà per les Rutes de l'Imperi,
el programa de patrimoni de Tarragona Ràdio.
Sabies que Tarragona em va ajudar a Juli César
en la seva lluita contra Pompeu el Magna?
En la lluita entre Pompeu i César,
Tarragó va prendre partit per César,
a qui va proveir amb gra per la campanya militar
a la zona d'Hilerda, Lleida, de l'any 49 abans de Crist.
Un cop es va materialitzar aquesta victòria,
César va reunir a Tarragó una assemblea de ciutats
en la qual va repartir recompenses i càstigs entre elles.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
D'aquí a dos dies, divendres, es celebrarà el Dia Internacional dels Museus
i, com sempre, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
ens prepara tot un seguit d'activitats per tal de celebrar aquest dia.
Francesc Terrats, bona tarda.
Molt bona tarda.
Francesc Terrats és el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Com dèiem, es preparen un seguit d'activitats
que ja van començar ahir dimarts amb una videoconferència.
El museu, tot i ser un museu arqueològic,
també es posa al dia en què fa les noves tecnologies.
Bé, haig de començar protestant.
Jo diria que els museus, malgrat ser arqueològics,
fa temps que intentem posar-nos al dia
de les noves tecnologies de la comunicació i en altres aspectes.
Però ara ja parlant en sèrio, sí, és cert,
ahir va començar la commemoració del Dia Internacional de Museus 2001
amb una videoconferència que va impartir l'escriptor Ignasi Riera
estant ell físicament a les drecenes reials de Barcelona,
en el Museu Marítim,
però podent escoltar la seva conferència
i debatre amb ell de tot allò que havia dit
tota una sèrie de gent que va voler
a les seus de Tarragona, en el Museu Arqueològic,
a Lleida, en el Museu de Lleida, i a Girona, en el Museu d'Art de Girona.
Va ser una nova experiència, un nou format,
que, bueno, d'alguna manera indica això, no?,
que la cultura, el patrimoni i els museus,
estem també abocats, i em sembla que, sortosament,
a entrar de ple en aquesta nova dinàmica de la globalització,
en el bon sentit, que és el d'una comunicació més fàcil
i una comunicació global mundial.
Deixem els actes passats i anem a veure
què és el que podrem fer ara, els propers dies.
El divendres s'inaugura una exposició força interessant,
una exposició on se'ns mostraran les darreres troballes
realitzades a la ciutat de Tàrraco.
Sí, de fet, des de la perspectiva,
des de les propostes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
aquesta exposició, Tàrraco, una arqueològia viva,
és la proposta central.
D'alguna manera, ens hem fet, hem donat ressò
en aquesta voluntat popular de,
tenint en compte la declaració recent de Tarragona
com a patrimoni de la humanitat,
tenir un accés directe, visual i físic
amb algunes de les peces que la recent arqueologia de la ciutat,
els darrers deu anys, ha donat,
les peces més significatives.
Això, junt amb l'edició de la segona versió actualitzada,
incorporant també totes aquestes novetats
del pòster Perspectiva Hipotètica de Tàrraco,
en el segle II, ens ha permès fer una exposició
on situem en l'espectador, en aquesta dinàmica del dia a dia,
dels darrers anys de l'arqueologia tarragonina
i dels resultats en aquelles peces més significatives,
però que ens parlen no només d'un patrimoni físic palpable,
sinó d'unes interpretacions, unes conseqüències,
des d'un punt de vista arqueològic i històric,
del paper i la configuració de la ciutat en aquest passat remot,
però no tant, de 20 segles només.
En aquesta exposició, aquí s'inaugurarà divendres a dos quarts de vuit del vespre,
que es titula Tàrraco, una arqueologia viva.
Podrem veure alguna peça fins ara inèdita pel públic en general?
Podrem veure bastantes d'inèdites pel públic en general,
d'altres que ja són conegudes, però que ara situem en el context,
d'altres que, insisteixo, procèn de les darreres excavacions en romàs
en els magatzems del museu, a l'espera d'una ocasió
que ara se'ns brinda per exposar-la,
però si volem, d'alguna manera, singularitzant alguna peça concreta,
serà la primera vegada que els tarragonins i tots els visitants del museu
tindran accés a dos magnífics plafons de pintura mural d'època romana
dels aparescuts en el períodos Jaume I de Tabacalera,
en la mateixa d'homus tocant en la famosa fontana,
en la famosa font,
un amb una escena de casera d'un gos perseguint un cervo
i l'altre amb un pou magnífic, majestuós,
que han estat restaurades, acabades de restaurar ara,
en el centre de restauració de béns mobles
de la Generalitat de Catalunya de Sant Cugat del Vallès
i que arriben en ocasió d'aquesta exposició en el museu.
I per tant, es podran veure, jo penso que és una ocasió magnífica,
perquè ho són realment unes peces superbes.
És una exposició muntada des del propi museu?
Sí, com totes les que fem, les exposicions del museu
s'originen mentalment en el museu,
mirem d'alguna manera donar resposta a allò que ens sembla
que en el nostre entorn, a Tarragona principalment,
però també en el món de tota la gent de Catalunya,
de la gent interessada per al patrimoni i per a l'arqueologia,
pugui interessar.
I aleshores, a partir d'aquí, doncs, bé,
es decideix el tema, l'eix conductor d'aquesta exposició,
ens discutim, brellem fins a trobar un títol
que sigui més o menys sugestiu i sugerent,
i a partir d'aquí, doncs, s'estructura l'exposició.
I, lògicament, aquí comptem amb el suport
de tota una sèrie de professionals i d'industrials
que moltes vegades són els que ens resoldren els problemes,
els que ens treuen allò que es diu les caçanyes del foc,
però sempre amb l'equip del museu al darrere,
veient, doncs, que fins allà on som capaços d'arribar,
les coses es compaixen amb el rigor quan al discurs
i amb el rigor quan a la formalització
i també amb l'atractiu en aquest aspecte de la formalització.
Encara que marxem, potser, una mica,
del tema de l'actualitat de les activitats que es realitzen,
quantes persones poden arribar a intervenir
en el muntatge d'una exposició d'aquestes característiques?
Deuen ser moltes.
Bé, amb una exposició d'aquestes característiques,
mira, penseu, per exemple, que avui,
ahir i avui, hem estat movent peces
de les que s'han de presentar en aquesta exposició.
Són peces, en algun cas, que arriben a 1.300 quilos de pes,
grans pedres.
Això no és una pinacoteca on moure un quadre realment és fàcil.
A vegades somio que estaria molt bé que fóssim una pinacoteca
i moure quadres o moure documents,
però ens toca moure inscripcions, pedestals d'estàtua,
estàtues i d'aquestes coses amb prudència i, a més a més,
amb els recursos que et permeten moure unes masses
i uns pesos d'aquestes característiques.
Si comptem des de la gent que ha participat en el moviment d'això
fins a tota la gent que participa ideant l'exposició
i participant-hi d'un punt de vista o d'un altre,
segurament en aquesta exposició hi haurà participat un total de 50-60 persones.
Ben bé.
Així a vegades m'adona la sensació que s'hauria d'explicar millor a la gent
perquè dóna la sensació que muntar una exposició és molt fàcil,
és agafar quatre peces que tens amagatzemades, en aquest cas, al Museu Arqueològic,
col·locar-les de forma més o menys bonica i ja està.
No, aporta una feina de gestió al darrere important
i a vegades això és una mica, no sé si dir-ne la frustració,
però ens queda una certa gelosia al dia de l'inauguració
quan les coses s'han concretat i s'han formalitzat
i que, com molt bé dius, a la gent li sembla que allò és bufar i fent polles
i al darrere hi ha hagut moltes reunions, moltes discussions,
molts contactes amb fusters, amb serrallers, amb vidriers, amb pintors,
lligar el ritme de les coses perquè tota la seqüència sigui la que ha de ser
i que no s'entrebanquin les coses i, per tant, d'alguna manera optimitzar els recursos,
mirar que no llencis ni una passeta de les poques que tens
i moltes preocupacions i a vegades molt de risc, fins i tot des d'un punt de vista conceptual
perquè no saps si encertaràs el tema que has escollit en aquell moment concret
pensant en un públic determinat i tampoc saps si hauràs encertat el discurs
o fins i tot l'escenografia, l'escenificació que fas d'aquell tema que has decidit.
Però, en fi, com tots som professionals i ens hem d'arriscar i hem de lligar les coses.
M'imagino que a la ràdio passa una mica el mateix.
Com surt, com es fa aquest miracle que la ràdio estigui 24 hores del dia funcionant
i emetent programació sense interrupcions i, per tant, donant resposta a allò que la gent espera.
Doncs suposo que també posant-hi professionalitat i fent rotllar tota una sèrie de gent
com a obredors directes o indirectes de la casa.
I treballant-hi moltes hores al darrere.
El dijous dia 24 de maig seguim amb altres activitats programades pels propers dies
a dos quarts de buida al vespre.
També Josep Anton Ramolà, que és arqueòleg i també suposo que molt estimat a la casa,
farà una conferència sobre Tàrraco en el 2001.
També una mica seguint amb la mateixa línia que l'exposició?
Sí, dintre del mateix paquet.
És a dir, aquesta exposició ha sortit això, de la declaració patrimoni de la humanitat,
però també de la constatació que hi ha una sèrie de professionals i d'empreses
que estan esmerçant la seva capacitat i el seu esforç en anar aclarint aspectes
i anar enxampant el coneixement de la Tarragona romana.
Aleshores, això ha derivat en una nova versió d'aquesta imatge de la Tarragona romana
del segle II que està continguda en aquest pòster, en el qual, si m'ho permeteu dir,
haig de dir que s'ha pogut editar gràcies també al patrocini de Repsol i P.E.F.
en el marc de la commemoració dels 25 anys de la refineria a Tarragona
i a partir d'aquesta decisió de refer la imatge, d'actualitzar la imatge de la Tarragona romana
ens ha semblat que des d'un punt de vista més acadèmic valia la pena que una persona
aliena la casa però que participa molt activament en l'arqueologia de la ciutat
comentés quines són aquestes novetats de l'arqueologia en aquests darrers anys
i d'alguna manera posés en crisi o critiqués, si volem, millor aquesta expressió
critiqués o valorés aquesta formalització que se n'ha fet en el cartell
i que ens expliqués què en sabem en aquests moments de la Tarragona romana
a partir d'allò que van fer velles generacions, des de Pons d'Icarra, Hernández de Saneuja
a qui vulguem posar-hi, fins als nostres dies però a la llum també molt d'aquestes últimes incorporacions
que estan d'alguna manera atraient molt l'opinió pública en aquest marc,
en aquesta circumstància del patrimoni de la humanitat.
L'exposició, la conferència de Joan Pantón Ramolà, l'edició d'aquest pòster,
tot està enmarcat dins del Dia Internacional dels Museus.
Precisament vosaltres el proper cap de setmana feu jornada de portes obertes
a tots els recintes museístics que depenen del museu.
Sí, el proper cap de setmana, dissabte i diumenge, però també començant ja el divendres,
que és específicament el Dia Internacional de Museus, el dia 18,
i el tema del Dia Internacional de Museus, no sé si repetir-ho un altre any,
però em sembla que sí que potser paga la pena,
és una commemoració instituïda pel Consell Internacional de Museus,
depenent d'UNESCO, els anys 70, ja no recordo exacte quin any,
per tal d'alguna manera de concentrar l'atenció en temes específics
que afectessin en el paper i les responsabilitats del museu
dintre de les col·lectivitats de la comunitat mundial.
En aquest cas concret, el tema, que és el de la conferència,
va ser el de la conferència d'Ignasi Riera,
és els museus, dos punts, construint comunitats.
I que d'alguna manera també s'engloba en això,
de dir, bueno, estem en un món que s'està globalitzant,
però en aquesta globalització hi ha unes senyes d'identitat
que tenen en els museus uns centres de referència,
de conservació, de difusió i de promoció molt importants.
I per tant, i com aquest any, amb aquest títol genèric
en la commemoració del Dia Internacional de Museus,
ha volgut posar l'accent en aquesta qüestió,
la responsabilitat dels museus i de la gent que treballa
en els museus per conservar i per mantenir vives unes arrels
que, malgrat la globalització, són importants
per seguir sentint-nos personetes i seguir sentint-nos
amb les nostres particularitats que no necessàriament
estan en contra d'un moviment de col·lectivització
o de globalització cultural.
Però sempre hi ha aquelles particularitats
que lluny d'estorbar aquest esperit de globalització cultural
i de humanitat, el que fan és enriquir,
precisament, les distintes col·lectivitats i el propi individu.
Us arriben ara dues setmanes de molta feina,
aquest cap de setmana, amb aquestes jornades de portes obertes
i després amb la celebració de Tarracoviva a la ciutat de Tarragona,
que se suposa que també farà que molta gent vingui a la nostra ciutat
a gaudir dels actes que es fan i també a visitar, com no,
els recintes museístics.
Sí, és evident, Tarracoviva està agafant un protagonisme
i una força important.
De tota manera, dir-te que ja fa dues setmanes
que anem bastant de bo, perquè aquest cap de setmana no l'altre,
doncs vam tenir el viatge a Saragossa,
la que és Saragossa, a Saragossa Romana,
que és Saragossa,
doncs ja va ser un cap de setmana amb molts preparatius,
que també són complicats,
i amb la realització bastant feixuga.
Ara aquest cap de setmana hem tingut aquí un grup
de la Universitat d'Òsca,
l'extensió Òsca de la Universitat de Saragossa,
també visitant la Tarragona Romana,
i vulguis que no, preparar tot això
i anar-ho lligant és complicat.
Però de tota manera, aquí encara puc dir,
espero que les forces acabin no fallant,
que d'alguna manera això gratifica,
veure que hi ha idees, propostes, projectes
que es van concretant
i que la feina del dia a dia,
que conté moltes altres coses,
de suport a la investigació, a la recerca,
d'investigadors personals d'altres institucions,
universitats, centres d'investigació, etcètera,
o a les universitats,
i tot això, malgrat que hem d'anar
resolent tot aquest trencaclosques,
connectant-ho amb aquestes fites concretes,
com pot ser el Dia Internacional de Museus
o el Sartament Terracoviva,
això porta problemes,
però d'alguna manera et gratifica,
perquè et fa donar compte
que les idees es concreten
i que d'aquesta concreció de les idees
n'hi ha un ressò a nivell popular,
per colectiu,
que en definitiva és la missió
que els museus tenim de donar resposta
en una dinàmica cultural
amb les poblacions que tenim al nostre entorn
i potser no tant al nostre entorn.
I cal dir que la gent surt molt contenta
després de les visites que es fan
al Museu Nacional Arqueològic,
a la Plaça del Rei,
també en els diferents altres seus,
com sobretot la Vila dels Munts i Sencelles,
perquè suposo que el tema de la necròpolis
encara està una mica fluix.
O han pujat també les visites a la necròpolis?
No, a la necròpolis han pujat també.
El que passa a la necròpolis
sempre hem tingut aquesta situació marginal
des d'un punt de vista dels epicentres
del turisme cultural en aquesta ciutat,
però han pujat en el mateix percentatge
que han pujat la resta de cendres.
No, però és evident que en els munts,
per exemple,
amb tota aquesta activitat de Faustina
els convida a la seva vida,
en el museu,
vull dir, amb tot el mantenir
i el promocionar
tota la sèrie de tallers didàctics
en els diferents àmbits de públic,
des de seculars a familiars.
No ho sé, per exemple,
aquest cap de setmana hem posat en marxa
també una nova experiència,
que és Viatge Tàrraco,
que és una oferta gratuïta
a públic familiar
que el fa un alumne en pràctiques
de l'Institut Vidal i Barraquer
dintre del cicle formatiu
de grau superior
d'animació sociocultural
i que ens permet, doncs,
oferir nous incentius
a la visita al museu,
que la visita al museu
no sigui només una cosa,
bé, de contemplació
i de confrontació
amb unes peces,
sinó que hi hagi algú
que inviti a participar en un joc
tot veient aquestes peces
i tot entenent la seva significació
i que aquest tot algú sigui,
doncs, bé,
les unitats familiars
que es mouen normalment
al cap de setmana,
participar en teus pares,
participar en teus fills
i mirant de trobar una persona
que en aquest cas hem trobat,
en el Vidal i Barraquer,
de que creï aquest feeling
i aquest incentiu
i aquest divertimento
dintre d'una cosa
que té un poço,
que és la cultura,
però que no necessàriament
ha de tenir, doncs,
una transcendència
i una gravetat
com a vegades
algú que no està acostumat
a anar als museus
en els darrers anys
encara es pensa que és.
Una col·laboració
amb el Vidal i Barraquer
que ja va començar fa un temps
amb unes activitats
dirigides a la gent gran.
Sí, efectivament,
vull dir,
des de fa uns anys
tenim aquest conveni
amb l'Institut Vidal i Barraquer
i cada any,
d'acord amb el que ens sembla
que ens convé més potenciar
i amb les vies
que ens sembla que cal obrir,
doncs orientem
amb l'activitat pràctica
d'aquests alumnes
en pràctiques,
valgui la redundància,
cap a aspectes diferents
i de mica en mica
això,
després de Vidal Barra,
ho anem consolidant
amb una oferta permanent
ja professionalitzada
en el museu
de cara a
diferents tipus de públic
i al llarg de tot l'any.
Quan parlem de patrimoni
de l'humanitat
anem a pensar
només en Tarragona,
en la tàrracó
que hi ha
dins de la ciutat
de Tarragona actualment,
però és que a tàrracó
va més enllà,
va també a
Sencelles
i a la vila
dels Munts,
a Altafulla.
Aquí també han crescut
consideradament
el nombre de visites
amb el mateix percentatge
que a dins
de la ciutat de Tarragona
o no tant?
A veure,
personalment sí,
el percentatge
es manté,
el que passa és que
a partir d'una
xifra
més baixa,
és a dir,
el museu arqueològic
en aquests moments està,
l'any passat em sembla
que vam arribar
als 95.000 visitants,
aquest any segurament
arribarem al 120
perquè estem en aquest
20 i tants per cent
de creixement.
A la vila dels Munts
i a Sencelles
que estàvem d'ordre
dels 20 i tants
mil visitants a l'any,
doncs el percentatge
serà aquest
i per tant
els nombres absoluts
no fregaran
els de l'arqueològic.
Però això em sembla
que és normal,
és a dir,
la gent quan ve a Tarragona
normalment ve a veure
i a dialogar
amb un paquet patrimonial
i comença per un lloc
i va seguint
la ruta d'un a l'altre.
No hi ha uns monuments
que es tirin més
que els altres
en aquest aspecte
i el mateix percentatge
de gent que en té prou,
n'ha tingut sempre prou
amb el Museu Arqueològic
o amb l'amfiteatre,
en té prou ara
amb aquests monuments,
amb aquestes peces
de la Tarragona Romana
que estan
als voltants
de l'epicentre
i per tant
no podem pretendre
i em sembla
que no seria bo
que Sencelles
o els mons
per exemple
arribessin a unes xifres
per les quals
no estan preparats.
Jo sempre dic
que el patrimoni
al moment
de dissenyar
i de planificar
programes
de gestió
del patrimoni
s'ha de tenir en compte
una cosa
que moltes vegades
no es té en compte
que és la sostenibilitat
dels projectes
i de les propostes.
I poso un exemple
molt clar
fora de Catalunya
i en podríem posar
molts de Catalunya.
L'alambra de Granada
que em sembla que l'any passat
va tenir dos milions
i mig de visitants
i aquest any
es feien tres
no és un monument
preparat
per rebre dos milions
i mig de visitants
o tres
perquè ni els materials
amb els que es va fer
l'alambra de Granada
estaven fets
pensant en suportar
el pas
de milions de gent
estava pensat
per la gent restringida
que tenia accés
als palaus aquells
ni la configuració
de l'espai
permet veure
en aquestes persones
l'espai
i la seva significació
i el seu ambient
necessari
per entendre les coses
els seus silencis
fins i tot
amb la tranquil·litat
i amb l'efectivitat
que el moment
que restringeixes
aconsegueixes
ja sé que això
és complicat
però jo no em vull imaginar
de cap manera
veure
sense elles
un diumenge al matí
mil persones
per allà d'ambulant
perquè acabarien
d'ambulant
i em sembla
que el que ens interessa
en els que justinem
el patrimoni
tant en els professionals
com en les institucions
és evidentment
optimitzar la quantitat
l'ús d'aquest patrimoni
però també optimitzar
millorar
incrementar
i posar molt accent
damunt de la qualitat
de la visita
i d'aquest accés
de manera que ningú
surti d'allí defraudat
o que ningú surti d'allí
igual d'insensible
si és que
va entrar insensible
que quan hi va entrar
havent guanyat
alguna cosa
i havent sentit
alguna cosa més
i això
vol dir que hi ha d'haver
un mínim criteri
de sostenibilitat
la quantitat
ha de ser
en la que ha de ser
però no podem soparar
segons cins límits
quan vas a una església
a resar
a missa
o el que sigui
necessites un ambient
per poder fer
allò que t'ha portat
en aquest temple
el patrimoni arqueològic
no deixa de ser
un temple
de la cultura
i un temple
de la nostra història
hem de mirar
d'insisteixo
d'optimitzar
però sense
passar-nos
en aquesta carrera
a vegades absurda
i a vegades lamentable
per la quantificació
i em sembla que serà
un dels temes
que s'ha de tenir en compte
a la ciutat de Tarron
en els propers anys
si la quantitat de visitants
va creixent
al mateix ritme
que ha crescut
en els darrers mesos
de fet
parlant de Sant Celles
i dels Monts
em sembla que
la valoració ha de ser
molt positiva
si percentualment
la quantitat
de visitants
també ha augmentat
Francesc
podríem parlar
molta estona
de molts temes
durant aquesta conversa
he pensat
en molts temes
que s'haurien de tractar
però ja serà
per un altre programa
només recordar
a la gent
que ens està escoltant
que si li interessa
el que estàs dient
doncs tornaràs
a Tarragona Ràdio
el proper divendres
dia 18
precisament
per parlar
amb altres directors
de museus
de Tarragona
dels museus
del futur dels museus
i de la gestió
dels museus
per acabar d'aprofundir
una mica més
en el tema
aquí estarem
Francesc
moltes gràcies
i molt bona tarda
gràcies a vosaltres
Tarragona Ràdio
15 anys
de ràdio local
Tarragona Ràdio
et regala
la samarreta
del playoff
una iniciativa
de Tarragona Ràdio
i el diari de Tarragona
amb el patrocini
de Matze
aconsegueix
la samarreta
trucant
al 977
24
47
67
el matí
de Tarragona Ràdio
a partir de dos quarts
d'una del migdia
i el va de tarda
a partir de les 6
vine a recollir-la
divendres
de les 5
a les 8
del vespre
i dissabte
de les 10
a la 1
l'estan que té
el nàstic
instal·lat
a la Rambla Nova
davant del Teatre Metropol
diumenge vinent
llueix el nou estadi
la samarreta
del playoff
la samarreta
de Tarragona Ràdio
la ràdio
de la ciutat
ja ha sortit
el darrer número
de la revista
Tarragona Municipal
la trobaràs
com cada mes
a la teva bústia
o als punts
de distribució
següents
quiosts
Roslena
biblioteques
públiques
cintres cívics
llars municipals
de jubilats
Superamèlia
de la Mora
zona comercial
de Boscos
restaurant
Cal Hermità
de Ferran
revista
Tarragona Municipal
una visió complerta
de l'actualitat
tarragonina
El món d'internet
l'accés a les noves tecnologies
les pàgines web
de Tarragona
això és
Tarragona Virtual
un espai de ràdio
setmanal
amb Manel Sant Romà
els dijous
a les 12 del migdia
i a dos quarts
d'onze de la nit
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Em dic Lúcia Neuflorus
sóc un poeta africà
el meu origen
va impedir que guanyés
la corona
del gran Júpiter
en el certamen
universal
dels Jocs Capitulins
l'imperi de domicili
és així
desenganyat
per aquest fet
vaig emprendre viatge
per la Mediterrània
i aquí estic
a la ciutat de Tàrraco
seduït pel clima
i per l'honestedat
dels seus veïns
us convido
a recórrer amb mi
els camins
de les rutes
de l'imperi
per les rutes
de l'imperi
la proposta diferent
que setmanalment
fem des de Tarragona Ràdio
per aprofundir
en la riquesa
de la tàrraco romana
cada dimecres
entre les 4
i les 5 de la tarda
sabrem
com vivien
els nostres avantpassats
cercarem
les notícies
d'actualitat
el debat
i la participació
via internet
la història
les publicacions
farem parlar
les pedres
per les rutes
de l'imperi
cada dimecres
de 4
a 5 de la tarda
i a les 11
de la nit
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
la ràdio
de la ciutat
Rosa Comi, Manel Pedrol
bona tarda
una tarda més
el Pins del Brut
ens acompanya
per seguir parlant
d'aquests personatges
del segle XIX-XX
que alguns ja
ens comencen a sonar
més bé
i els comencem
a reconeixer
avui parlarem
més d'alguns
del segle XIX
més que del XX
i llavors deixarem
els últims programes
pel XX
per personatges
entranyables
inclús
vull dir que no tenen
perquè ser
gent popular
però potser no
amb una
trajectòria pública
important
però gent
coneguda
i creiem
que pot ser molt interessant
comentar
o parlar
d'aquesta gent
que a més
també han fet ciutat
i que són patrimoni
de la ciutat de Tarragona
és allò que patrimoni
és tot el que fem
tota la nostra cultura
no només la dels romans
sinó que
al llarg de tots
d'aquests programes
hem vist que de patrimoni
en tenim molt
a Tarragona
Rosa
per quin personatge
comencem
n'hi ha molts
però hi ha una particularitat
és que tots
anaven a parar a Barcelona
Barcelona, Madrid
o França
per desgràcia
aquesta època
va ser tot així
inclús
el que era
cosa del Bisbat
també
també
anaven molts
cap a Roma
etc
sobretot els que es van distingir
amb alguna cosa
però després tornaven
o com a mínim
que l'anàvem
deien que
no
tenien
a veure
els bons tarragonins
diguem-ho
entre així
tornaven les vacances
feien coses
aquí
però a veure
per exemple
tindrem
doncs
escriptors
escriptors que tenien
a veure
que eren a Barcelona
o bueno
escriptors
o
a veure
aquí tindrem
el teixidor
Andreu Aleu
i teixidor
de ser
de l'escultor
company
el 1856
va fer unes exposicions
a la càtedra
d'escultura
de Barcelona
aquí hi ha una anècdota
molt divertida
perquè
els alumnes
no estaven d'acord
amb les peces
a veure
era un concurs públic
si volies la càtedra
t'havies de
presentar una obra
aleshores
el que van triar
no va agradar
als alumnes
perquè
tenien
almenys
tenien un criteri
interessant
com que eren monàrquics
i van dir que no
van dir
que no era d'allò
i aleshores
públicament
van deixar
que tots els alumnes
coronessin
el que els agradés més
per això dic
el que van coronar
l'obra
era com un símbol
que van posar
que deia
l'opinió pública
corona
el verdader mèrit
l'obra coronada
era de l'Andreu Aleu
i això va ser
el 1856
se'l van fer
catedràtic
de l'escola de pintura
té moltes escultures
a Barcelona
una d'elles
és una escultura
de Sant Jordi
que està
al Palau
de la Diputació
de Barcelona
o sigui
que també és
d'un tarragoní
ara
tota l'obra
la va fer
Barcelona
però
anaven tenint
contactes
amb Tarragona
llavors
hi ha també
Opisso
però Opisso
Opisso
és posterior
però per exemple
hi havia l'Antònia
Opisso
la germana
de l'Opisso
que coneixem
era pare
i dos fills
amb algú
les ha de defensar
el José Opisso
que era periodista
l'Alfredo Prisso
metge
i girugià
i escriptor
i la filla
i germana
d'aquest
Antoni Opisso
també
va anar a Barcelona
al final
va escriure
Mujeres que mata
Mujeres que mueren
i que es va estrenar
el Romea
que no ellos lo mata
ellos lo muere
diario d'un deportado
i moltes coses
d'aquestes
vull dir
molta obra
però publicada
sempre a Barcelona
el que passa
que no es dubta
que venien aquí
i escrivien molta obra aquí
però que sempre
es publicava
es feia
i es traspassava a Barcelona
i així trobarem
molts catedràtics
molta gent
però tots
van sortir fora
aquí entraríem
en aquell tema
tan fotut
el que passa
és que
de la gent
que es va quedar aquí
no podien
no podien
tirar endavant
per el que es veu
era és i serà
per almenys
és una ciutat
mancada de cultura
és
no era
és
és dir
i vull dir
continua passant el mateix
a veure
i aquí a Tarragona
hi ha prou artistes
no solament artistes
plàstics
sinó
gent que escriu
o músics
o no sé què
que aquí
poc ajut
però ja no és el problema
de l'ajut
sinó
el reconeixement
perquè a vegades
no és tan important
l'ajut econòmic
que ja t'espaviles
com el reconeixement
com a mínim
entre cometes
de la gent
de la ciutadania
i de les entitats
i tot això
i aquí doncs
bueno
hem donat proves
que sempre preferim
el de fora
i
i hem sigut
tan tan
tan capullets
que sempre els de fora
ens han fotut el pa del cistell
però això és
és
segurament és dels romans
que ens van fotre el pa també
vull dir
aquí
els d'aquí
hem sigut més
potser és el caràcter
de Tarragona
potser és el caràcter
de la gent de Tarragona
que són més panxes contentes
que són més tranquils
que són més
tot ens està bé
i ens tornem
d'aquesta manera
i llavors
no reconeixem mai
els mèrits
de la gent de Tarragona
vull dir
es reconeixen
quan un està fora
i llavors aquest tio
quan està fora
ja normalment
només ve de vacances
bueno
és que aquí tenim un tema
és que a la universitat
no n'hi havia aquí
i aleshores
sempre que volguessis estudiar
ja tenia dies
d'anar a Barcelona
aquest és
és un dels importants coses
per exemple
tenim el
a veure
el Josep Ixari Moragas
escriptor
crític d'art
bueno
Ixar podríem dir
moltíssimes coses
i molt bones
però ell va estudiar
a la Universitat Literària
de Barcelona
què vol dir
tots els que feien literatura
per això en parlem de tants
a Tarragona n'hi havia molts
sempre hi ha hagut molts literats
s'anaven també
a la catedra literària
la literària
entrava dins dels advocats
de dret
que diem ara
era la Universitat Literària
era tota la part de lletres
allà dels oradors
i etcètera
i és molt
hi ha una anècdota també
de l'Ixar
a part de moltíssimes
que es va fer advocat
precisament per estudiar
per estudiar
literatura
literatura
i una vegada
li va sortir un pleit
i l'únic pleit
que li va sortir
el va adonar
que el fes el seu amic
un amic d'ell
perquè es va posar
un col·legi
vull dir
un bufet
però ell no va exercir mai
no
la seva era la literatura
es devia apuntar
precisament per això
per fer literatura
com el Manel
que es va apuntar
arquitectura
perquè volia fer dibuix
sí
sí
no no
sí
segur
segur que va ser això
i així en trobaríem
a moltes persones
probablement
sí
sí
no no
el que passa és això
que aquí
la gent no
aquí no
no s'acostumen
a reconèixer
els
allò de
nadie es profeta
en su tierra
és
és
és bastant
cert a tot arreu
però aquí
Tarragona encara molt més
no
llavors aquí
en principi
alguns s'han de morir
perquè se'ls emissi
a reconeixer alguna cosa
poc
per part de la Diputació
algunes vegades
o per part de
però realment
aquí hi ha gent
que ha fet moltes coses
i no
no se sap
i és clar
moltes coses
d'aquestes
molta gent d'aquesta
han fet
o han tingut la seva trajectòria
professional artística
i tal
fora de Tarragona
perquè aquí no tenien camp
no
però jo crec que és això
que dèiem
no
a part de la qüestió
econòmica
que ja és important
és una mica
el mini reconeixement
no
de la gent que t'envolta
de la gent que
està al redó de teu
que diuen
bueno
doncs
ho fots molt bé
no
i això sempre
a vegades val tant com els diners
però és clar
si no hi ha ni això
doncs la gent se'n va
ara estava pensant
per exemple
en Julio Antonio
un personatge
molt conegut a fora
però jo em sembla
que si sortíssim a la Rambla
i preguntéssim a 100 persones
qui va ser Julio Antonio
no sé si alguns
ho sabria explicar
jo em penso
que moltíssima gent no
però
això és el que deien
l'altre dia
que l'obra queda
i l'artista
entre cometes
queda dintre dels llibres
o dintre d'una altra història
el bo
és que tots els artistes
haurien d'entendre
que queda l'obra
no queda n'ells
però sí que coneixem
i potser ara
la comparació és exagerada
però podem conèixer
un Dalí
un Miró
un Picasso
perquè no podem conèixer
un Julio Antonio
perquè
perquè no s'estudia
a les nostres escoles
un Julio Antonio
jo crec que el problema
és aquest
és a dir
fa un rato
ho he dit
la cultura
és que no
no preocupa
probablement
no dona vots
i abans
que no era
un problema
de vots
no donava
popularitat
i llavors
la cultura
no ha preocupat
mai
ha preocupat
amb una minoria
però és una mica
incongruent
perquè avui en dia
estem a la societat
del Lleure
del Benestar
de la cultura
i en canvi
per una altra banda
l'aparell polític
sembla que no hi cregui
massa amb la cultura
i això potser es contradiu
has dit del Lleure
i de la cultura
pensa que la cultura
és un sacrifici
perquè si vols estudiar
si vols saber
i si vols distingir
i si vols
qualsevol cosa
que sigui en cultura
tens que pensar
i la gent no està per pensar
no no
però bueno
això ho hem dit
llavors és Lleure
això no em vol
de bagallar
vull dir
però no em vol
perquè no s'educa
vol que se'ls hi doni
ja fet
que els hi diguis
això és una obra bona
i punt
i coneixen tres noms
del Dalí
el Picasso
i el no sé què
i ja en tenen prou
i ja en tenen prou
perquè se'ls hi ha dit
no se senten
a pensar com una signatura
no no
però jo entenc
que per fer pàtria
i crec que això és important
i tu ho suggeries
d'alguna manera
i això serviria
jo crec que per tot arreu
no solament per Tarragona
Tarragona crec que seria important
no
però podria servir
per
no sé
per Toledo
per
Màlaga
i per no sé on
és a dir
que dintre dels plans d'estudis
generals
i tal
hi hagués un apartat
de la cultureta local
no
a veure Manel
cultureta de lo que fos
eh
perquè és que no n'hi ha
és a dir
no n'hi ha
la música
la música i la cultura
no n'hi ha
les coses d'aquí
vull dir
i sapiguer
que Tarragona
el senyor Opisso
perquè fa un rato
parlàvem de la senyora Opisso
però el senyor Opisso
que ja no és del segle
és més de cap aquí
però que és un home
que es va haver d'anar
a guanyar la vida
a Barcelona
i com ell
molts altres
però que sàpiguem
que són gent
de casa nostra
i que són gent
que estan reconeguts
amb certa importància
fora de casa nostra
i nosaltres no sabem
ni què són de casa nostra
Això no passa a Reus
A Reus passa menys
fan més pàtria
feien
no ho sé
feien
potser ara ja no tant
però feien més pàtria
sí però
no ho sé
sí no
no és cert
es feia més pàtria
però realment
jo crec que és important
sí però suposo
que també és pàtria
també de quatre coses
vull dir
no ho sé
si veritablement
no és
però vols dir que el tema cultural
a Reus
no ara
no parlem d'ara
perquè ara ja estem
en una altra època
completamente diferent
però de començaments
de segle
fins a mitjans de segle
no era diferent
a la cultura de Reus
jo diria més cultura
absolutament
jo diria que no
jo diria
jo diria
que clar
normalment una ciutat
té que vendre
nosaltres hem vengut
els romans
ells tenien que vendre
alguna cosa
i de bona es van agafar
primers de segle
penso eh
això també és un pensament
molt així
però vens una cosa
que tens
i per tant
si venien a la cultura
la tenien
Tarragona
en tenim molt
tenim molt per vendre
però bueno
s'ha anat a vendre
doncs el que és el romà
i s'hem quedat aquí
s'han encasillat
i ell suposa que ha sigut vendre
més bé
la seva cultura general
de
com a poble
no perquè
el ventall
nostre
ja n'hi ha prou
amb el romà
perquè si no
no donaríem a més
i en canvi ells
tenen un ventall
molt més ampli
perquè hem d'anar
a buscar més coses
però el romà
jo tampoc estic d'acord
amb això
precisament
un dels motius
del que estem parlant ara
és precisament
però Tarragona
què dona imatge
el patrimoni de Tarragona
són moltes més coses
però què dona imatge
a Tarragona
patrimoni romà
i l'altre
puntó
doncs ells també
tenen que buscar una imatge
una imatge
i el ventall
és més gran
o de més segles
però això és el que dèiem
que llavors això
el fet
que Tarragona
sigui patrimoni
de la humanitat
i tota la història romana
de Tarragona
i tal
i que ara
doncs sembla que això
pot aportar
molta més gent
aquí i tal
això
s'hauria d'aprofitar
per part de
de tots
però esclar
dirigit des de les institucions
perquè els demés
podem fer menys
doncs perquè
es coneguessin més
totes aquestes coses
de Tarragona
és dir
des dels grans artistes
músics
hi ha hagut de tot
i no els coneixem
ni els que som d'aquí
però bueno
si els d'aquí
no volem conèixer'ls
perquè doncs
ja en tenim prou
amb el que tenim
si podem donar
a conèixer-ho
als que venen de fora
perquè
no deixi de ser
un orgull
patrimonial de Tarragona
que el senyor Piso
fos de Tarragona
o altres moltes coses
que aquest senyor
que va fer
l'estatua de Sant Jordi
que hi ha al Palau
de la Diputació de Barcelona
o l'altre que no me'n recordo com se diu
que va fer
estàtues equestres
i que n'hi ha una a la castellana
es fa
bueno doncs
podem estar orgullosos
d'aquests tarragonins
encara que després
no hagin tornat mai més
o poc
però són gent nascuda aquí
i encara que molta
de la seva formació
no sigui aquí
perquè aquí no es podia formar
esperem que d'ara endavant
també es preocupin més
de la formació
aquí
perquè també
hi hauria molt que discutir
sobretot
amb els temes més artístics
però
evidentment
això és important
donar a conèixer
perquè tot això
és el nostre patrimoni
no solament les pedres romanes
sí, després tenim
tenim
que l'hauríem de recordar tot
és un
Carlos Morenes
i Tort
el veró de les quatre torres
i Comte de Saldo
que és el mateix
aquest va ser un gran
Massenes de l'art
aquest s'estimava molt
l'art
i va ajudar
i va fer moltíssimes coses
per l'art de Tarragona
llavors
se suposa també
allò que dèiem ara
fins ara
que gent que no d'allò
el Miquel Servet
el metge
de la circulació
sembla que va néixer a Tarragona
hi ha moltes discussions
i moltes coses d'aquestes
encara no s'ha d'allò
però sembla que va néixer a Tarragona
el que és evident
parlant del que deia
però no se'n preocupem
perquè
aquí està
imagina't tu
imagina't tu
vull dir
jo aquesta dada
no la desconec
perquè l'hem comentat
amb la Rosa
però no sé
la font d'on surt
no tinc ni idea
i potser seria
per profunditzar-hi
però
només que hi hagi
un petit motiu
per profunditzar
en aquest tema
jo crec que
som tan gilipollos
que no ho han fet
perquè si això fos a Reus
i ara que tu parles de Reus
fa dos mil anys
que estan discutint
si ho dius de Reus
ho és o no
i els tios forts que fos
doncs una eminència
com Miguel Servet
si és que va néixer a Tarragona
hauríem d'estar lluitant
per la seva procedència
per la seva procedència
és a dir
i buscar la documentació
i si ho és ho és
i si no ho és
no ho és
però que hi hagi el dubte
vull dir
si fos a Reus
en aquest cas
sí que estic d'acord amb tu
ja hauríem dit que és d'ell
serà veritat o no
però ells ho han dit
i l'altre sou els que heu de demostrar
que no és de Reus
perquè amb el de Gaudí
amb els conyes mariners
que es van muntar
que si anava amb el carro
de no sé on
per parir sa mare
i tot això
per justificar
que fos de Reus
vull dir
però bueno
que em sembla bé això
no ho dic com a crítica
destructiva
sinó al contrari
és dir
són ganes
d'absorbir
les coses nostres
i donar-los el mèrit
que tenen
i ser orgullosos
de tot això
que hem donat
la ciutat
parlant del baró
de les quatre tores
això va lligat
amb un tema
que us volia preguntar
i és que potser
una manera
de donar a conèixer
tota aquesta gent
és gràcies
als noms
dels carrers
sí
això és important
la nomenclatura
dels carrers
no, no, no
la nomenclatura dels carrers
primera
que quasi no n'hi ha
l'has d'anar a buscar
al començament del carrer
i a sota
no et posa exactament
què va ser aquest
per això
es va solucionar
hi ha una publicació
sí
del Didac per Trà
sí
que està molt bé
i que
diu
per què
qui
és cadascú
amb allò que dèiem
no sé si
jo el tinc aquest llibret
és una cosa
petiteta
suposo que hi ha molta gent
que la té
però realment
no sé si hi ha la preocupació
d'una majoria
que és el que dèiem abans
de preocupar-se
la gent
que passa molt
seria molt bonic
d'aquestes històries
del començament del carrer
i tu dius
el carrer Smith
com és que
el nom d'un inglès
no senyors
Smith va ser l'enginyer
d'obres del port
del port de Tarragona
i del no sé què
i tal
el fet que Tarragona
sigui una ciutat
on hi ha hagut sempre
molta immigració
pot haver afavorit
aquesta despreocupació
per saber
quines són
les nostres arrels
d'on venim
per què
com
no
perquè els tarragoners
ja som
gent orgullosa
del nostre
potser no ho defensem
amb la
no es defensa
la veamència
que ho fan
en altres llocs
i després
jo crec que
el problema de Tarragona
és mirar-se molt
al malic
ho he dit
en altres ocasions
en altres coses
és ser uns panxes contentes
i ja es deia
fa molts anys
que era una ciutat
de capellans militars
i coponet
i això perjudica
evidentment
això perjudica
la gent ja està còmode
o estava còmode
i això és una
i això
a qui li correspongués
el seu moment
modificar-ho
tampoc
no li interessava
perquè ja estava bé
això així
jo crec que no
que ara el que hem de fer
és burxar
perquè això canvi
però amb masses ganes
tampoc sembla que n'hi hagi
se'ns acaba el temps
però penseu que hi ha
naires de canviar o no?
tu ja ho has dit ara
jo no estic tan convençut
jo crec que les ganes
de canviar
amb tot
és com
quan se parla
de solidaritat
de tolerància
i no sé què
tot això són paraules
que són molt boniques
però que realment
després portar-los a la pràctica
és més difícil
això és un sentiment
que s'ha de tenir
i el tema aquest concretament
de voler fer més coses
els polítics evidentment
que diuen que les volen fer
i estic segur
que alguns les volen fer
llavors hi ha unes coses
prioritàries
que fan que aquestes no es facin
perquè es consideren
menys importants
és a dir
jo m'agradaria
tindre una estadística
si és qui és
i perdona
i acabem
i diré com el senyor
Bellbé
viva la madre superiora
però
m'agradaria tenir
una estadística
de les visites
que es fan guiades
de col·legis de Tarragona
amb coses de Tarragona
però una miqueta sèries
i amenes
i ho sento
mira hem de tenir-ho de cara
al proper programa
moltes gràcies
Manel, Rosa
se'ns ha acabat el temps
gràcies i bona tarda
i això ha estat avui
per les rutes de l'imperi
hem comptat amb la col·laboració
d'Itinera
empresa de guies professionals
i del col·lectiu d'artistes
de Tarragona
Pinzell Brut
com cada setmana
els controls tècnics
Joan Maria Bertran
al davant dels micròfons
Marta Domènech
moltes gràcies per escoltar-nos
ens trobem d'aquí a 8 dies
a 9 dies
a 9 dies
a 9 dies