Música
Hola, molt bona tarda. Encetem en aquests moments el que serà el darrer programa d'aquesta temporada de Per les Rutes de l'Imperi.
Un programa en el que setmana rere setmana hem volgut parlar del nostre patrimoni.
D'aquell patrimoni que el passat mes de novembre, en concret el darrer dia del mes de novembre, va ser anomenat Patrimoni de la Humanitat.
I en els diferents programes que hem fet hem parlat molt de la catedral, però mai parlant des de dins de la catedral.
Això és el que farem avui. Hem visitat aquest matí la catedral, acompanyats de tres persones que en coneixen moltes coses.
Amb elles farem aquest recorregut, un petit recorregut, per una catedral amb molt de valor històric per la nostra ciutat.
Ens acompanyaran mossèn Joan Araunès, mossèn Josep Maria Serra i també Joan Menchon.
I en aquest darrer programa també el que volem fer és recordar una entrevista que aquesta mateixa setmana
vam realitzar els responsables de l'Institut d'Ensenyament Secundari Camp Clar.
Ells han fet en guany un crèdit de síntesi sobre el patrimoni de Tarragona.
Una entrevista que va fer la nostra companya Iolanda García i que podrem escoltar en aquest darrer programa de la temporada.
Però abans d'escoltar-la el que farem és anar a la catedral.
Acompanyeu-nos perquè és un viatge molt interessant.
Sabies que, degut a la guerra amb els cartaginessos d'Aníbal, els romans varan crear un campament militar
que seria amb el temps la ciutat anomenada Tàrraco?
Efectivament, l'any 218 abans de Cris, és a dir, ara fa 2.218 anys,
el general romà Neu Corneli Escipió, germà del cònsul públic Corneli Escipió,
arriba amb les seves legions a Tarragona i crea un campament militar fortificat.
Aquest és l'origen de la nostra ciutat i per això és coneguda la frase de Pliny que diu
Tàrraco Escipionum Opus. Tarragona és obra dels Escipions.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
Tarragona'ta.
Tarragona.
Tarragona
La Catedral de Tarragona
De fet, la visita l'hem fet aquest matí
acompanyats de mossèn Joan Aragonès
Bon dia
I també mossèn Josep Maria Serra
Bon dia
Amb ells dos volem fer un recorregut per la catedral
parlant de les característiques artístiques
i arquitectòniques d'aquesta catedral
de les obres que s'estan fent
i que de fons podem sentir el soroll dels operaris
però també del significat de la catedral
i si li sembla, mossèn Aragonès, comencem per aquí
pel significat de la catedral
Què és la catedral?
Com diu la mateixa paraula, catedral
ve de càtedra
és a dir, el lloc on el bisbe té
la càtedra, el seu d'ensenyament
De fet, aquesta paraula és molt dificil
perquè no és solament el lloc oficial d'on ensenya
sinó és el lloc propi d'on exerceix
tot el seu ministeri
el ministeri dels sagraments
el ministeri d'ensenyament
i ministeri també de regir, d'orientar
que simbolitza amb el bàcul
Per tant, la catedral és això
Normalment, a través dels temes, els catedrals
s'han convertit en grans edificis
monumentals, artístics
però jo diria que la importància
des d'una visió cristiana de la catedral
no és aquest fet del seu valor artístic
sinó del seu valor simbòlic
La catedral és l'esgrècia
potser no tampoc està mal dit
el temple, tampoc m'agrada
el lloc de reunió d'aquella comunitat cristiana
que anirem diòcesis
Les parròquies no són res més que divisions administratives
parcials, locals, d'aquesta realitat
La catedral és el símbol de la iglesia
o de la comunitat diòcesana
Aquest és un concepte que ha de ser difícil
de fer-li entendre a la multitud de persones
que cada dia visita la catedral de Tarragona
Segurament que molts se'n van d'aquí
sense entendre què significa la catedral
Evidentment, a més hi ha un altre fet
i és que en la visió que donem
de l'esgrècia com una entitat
com una societat multinacional
cosa que no és veritat
l'esgrècia no és una entitat multinacional
com, no vull posar exemples
però tots el tenim
dividida o subdividida en parts
No, és al revés
L'esgrècia és la suma d'entitats
que tenen la personalitat en si
unides sota la direcció del Papa
però sobretot per l'influència de l'esperit
i per la fe i la caritat
Jo reconec que això és molt difícil d'entendre
perquè la visió, allò que veu la gent
és una altra cosa
I què és el que veu la gent aquests dies?
Aquests dies aquí vénen sobretot
evidentment per l'aspecte monumental
per l'aspecte artístic
i això satisfà
crec que a la catedral de Tarragona
podem estar molt satisfets
perquè és una boníssima, no bona sinó
boníssima catedral, boníssim edifici
amb unes característiques molt peculiars
no té potser una elegància
per exemple de Burgos o de León
aquestes catedrals gòtiques
tampoc la simplicitat d'una catedral romànica
però el fet de ser aquesta transició
entre romàn i el gòtic
li dona unes característiques molt particulars
mossèn Serra
a vegades l'església
o les autoritats de l'església
com vostès que formen part
del grup de gent que pren decisions
es deu plantejar
el dilema de si obrir o no obrir la catedral
o altres elements com ara la catedral
el públic i el turista en general
precisament tenint en compte
tot això que ens ha explicat ara mossèn Aragonès
o no us ho han plantejat mai això?
Sí que ens ho han plantejat
però també és un fet inevitable
que si tens un monument a la ciutat
doncs l'has de donar a conèixer
i aquest també forma part del servei
que podem fer els que estem aquí
encarregats d'aquest temple
Si algun turista ve
pot arribar a entendre
què és la catedral d'alguna manera?
Podríem trobar algú
ara si entréssim a la catedral
com si fóssim uns turistes qualsevol
que ens vés a entendre
què és la catedral?
Bé, això és com tot
jo diria que el que fa el futbol
entén el futbol
depèn de les seves nocions
i del seu interès que tingui pel futbol
algú només hi haurà uns que corren avui i avall
d'altre en canvi
ho entendrà exactament
si un no té una base
no té uns coneixements elementals
difícilment entendrà la catedral
veurà només un edifici
en quant al que parlàvem abans
evidentment la nostra idea
la nostra idea
el nostre desig
seria poder tenir oberta
i gratuïtament la catedral
tot el dia
ara bé
em sembla que
és claríssim
que la catedral
té unes despeses
de manteniment
només de manteniment
que són quantioses
molt quantioses
això nosaltres no tenim
cap subvenció
o cap pressupost
i per tant
el manteniment del catedral
ha de sortir
de les visites
a la catedral
per tant
tenim oberta la catedral
gratuïtament
les hores de culte
i la resta del dia
és entrar en visita
com centre
es paga
per veure un museu
Què és el que més visita
la gent
quan ve a la catedral
de Tarragona?
Bé
l'edifici
en general
ella per allò
és el que és més rellevant
com pot ser
el retauble major
com pot ser
el cadinat del cor
com pot ser
alguna de les capelles
com pot ser
les sales del museu
I el claustre?
que és on estem ara
precisament
Bé
el claustre
com que és de pas
hi ha de passar tothom
i per cert
veig que molts grups
entren a dins
es fan fotografies
al jardí
i passen una bona estona
agradable
I busquen
allò
que també és típic
del claustre
la processa de les rates
etcètera
Això és el que volia preguntar
perquè la gent
quan ve aquí
a la catedral
vosaltres heu detectat
si ja ve
amb coneixements previs
per dir-ho d'alguna manera
si ja sap
què és el que pot
veure la catedral
de Tarragona
Els que venen
amb guia
sobretot sí
d'altres
doncs depèn
depèn
hi ha que
tenen coneixement
hi ha que
venen així
d'exemplar
a veure què troben
hi ha un fet
remarcable
entre les visites
a la catedral
que és
el grup d'escolars
del centre
de la Generalitat
que
per exemple
l'any passat
van portar
a la catedral
3.000 nois i noies
en edat escolar
en tot un programa
didàctic
des dels més menuts
fins als que fan
el final de secundària
molt ben elaborat
molt ben tret
i certament
que aquests poden tenir
un coneixement
molt exacte
de la catedral
Estem parlant sempre
de turistes
però és que la gent
de Tarragona
també se l'estima
molt la catedral
Gràcies a Déu
crec que sí
i sobretot ara
que a poc a poc
va sortint
amb tot el seu esplendor
esperem que
dins d'uns anys
el catedral
ho tinguem
noveta
De fet ara
des de la part externa
hi ha millorat
moltíssim
sobretot des de la zona
del carrer de les Coques
i ara que ja no tenim
res que ens dificulti
la visió
de la façana
ha quedat esplèndida
la catedral
i quan venim
des de Sant Perell
Sant Pau
per exemple
la veiem preciosa
Esperem que
ha de continuar
aquesta tasca
de reforma
i que quedarà
encara millor
fins ara
com és conegut
hem tingut
unes fases
la primera
va ser la façana
la segona
el que en diem
la façana
és la part que dona
les Coques
la tercera
el Campanar
això per part
aquestes dues últimes
per part del Ministeri
de Cultura
i de Foment
el 1% cultural
després per part del conveni
que hi ha entre les entitats
Generalitat
Cultura
Generalitat
Diputació
Ajuntament
Consell Comarcal
i Bisbat
que s'ha fet
dues
hi ha un conveni
sis anys
s'han fet dos ja
ara entrem al tercer
i el que s'han fet
si ho podem veure
les excavacions
per treure la humitat
d'aquí
a les capelles
del claustre
i després
l'Apsis
la part de l'Apsis
que també
ha quedat molt bé
entra dintre
d'aquest conveni
amb la Generalitat
doncs si els sembla
ho deixem aquí
ens anem a veure
aquestes obres
on estem ara
mossèn
bé
estem
en el gran antic
refactor
refactor
refactor
i en el llatí
significa menjador
per què hi havia
un menjador aquí
doncs molt senzill
perquè antigament
els canonges
eren regulars
eren una espècie
de monjos
que vivien tots aquí
i per tant
menjaven aquí
aquí tenim el menjador
que és la continuació
després
que es va posar
part
per fer el capell
del Santíssim
però té la mateixa forma
i probablement
no sabem
on hi havia
el dormitori
exactament com el Poblet
una cosa molt semblant
sembla que el dormitori
el tenien que unir
a les cases
de canonges
i potser han trobat
uns arts
que veurem ara
uns arts gòtics
ens estaven dient ara
que aquí sí
estan gastant
molts diners
però que la gent
no pot apreciar
però que serà molt important
perquè en el futur
si puguin fer altres intervencions
que sí que la gent
que vinguem a veure
a la catedral
ho notarem
però més que encara
que es puguin aprofitar
és perquè eren
uns treballs bàsics
per evitar
el deteriorament
aquí hi havia
moltes humitats
es veu a la pedra
que queda malmesa
que queda desfeta
però humitat
això amb els anys
quedaria
com algunes vegades
ja s'ha vist
totalment desfeta
era per tant
el primer pas
és una llàstima
que són diners
que no es veuen
quan
les trobarem
a l'interior
del catedral
amb menys diners
es veurà
més
el que es fa
però
això és més bàsic
i em sembla
que no n'hem d'anar
de cara a la galeria
aquella que és bonic
sinó
buscant les prioritats
el que és més necessari
per cert
mossèn Serra
quan estarà
restaurat a l'interior
de la catedral
perquè mossèn Aragonès
ho ha dit així
com si fos
d'aquí dos dies
no
ell ho somia
i em sembla
que tots ho somiem
però com
se fan obres importants
en un edifici
primer cal assegurar
el que és
la infraestructura
el que és
quan hi hagi goteres
quan hi hagi humitats
les intervencions a fora
per poder entrar a dintre
si nosaltres anéssim
a pintar una casa
abans d'arreglar la taulada
doncs seria
malgastar els diners
i llançar-los
ens toca fer el mateix
anem donant el tomb
per les façanes
arreglant també
els vitralls
i els finestrals
queden les cobertes
quan diguem això fet
llavors serà l'hora
d'entrar a dintre
Entrar a dintre
i també treballar
per exemple
amb els tapissos
no?
Bé
els tapissos
ja estan previst
busquem un lloc
almenys per guardar-los
tot esperant
que un dia
es pugui fer
un museu diossessar
i col·locar-los
d'un lloc
però ara tal com estan
no poden aguantar més
per tant
sembla que
en tenim lloc
on diem
que en vestidors
de canonges
que es podran
a menys guardar
sense cap perill
amb aquesta línia
que dèiem
com a sencerra
hem fet una excepció
una cosa de categoria
l'altra de la pràctica
i és que
la il·luminació
teòricament
hauria de venir
després
de la reconstrucció
després
però
és que ara
tenim
un
bon mitjà
és que
Endesa
que és companyia elèctrica
amb una campanya
amb un
conveni
que té
amb la prescopat
amb la conferència
espanyola
dona uns diners
per a la il·luminació
de les catedrals
a nosaltres
fins ara
ens hem donat
25 milions
de pessetes
amb el qual
hem fet
tota la xarxa
la xarxa
d'aquí
era
un monstruari
em sembla que
es podia fer
a través d'aquesta xarxa
una història
d'autoricitat
a tot el món
per tant
s'ha fet això
s'ha començat
a il·luminar
les ous laterals
i ara
hi ha una promesa
de 15 milions més
amb el qual
sembla que podem
pràcticament
acabar tota la il·luminació
jo suposo que
per Nadal
és possible
que podem
però aquí també
s'hi ha fet
una intervenció
que també era necessària
que era
posar una xarxa
elèctrica segura
i és el primer
que s'ha fet
per evitar molts problemes
després molts accidents
portem molts mesos
parlant de patrimoni
de la humanitat
de monuments romans
però és que la catedral
també té un fons romà
bé
això
el senyor Menchona
no es podrà dir millor
ells estan treballant
precisament
en la peribolè
que es diu
és a dir
la tanca
la paret
que rodajava
el Temenos
el Temenos
era
la gran espeganada
la gran plaça
en la que hi havia
tots els temples grecorromans
al centre
hi havia la xela
o el temple
propament dit
però aquesta plaça
estava rodajada
d'una paret
aquí tenim
la paret
nosaltres mateixos
i ells han estat treballant
precisament
descobrint
aquesta peribolè
fins
al que passa
Joan Menchon
bon dia
bon dia
què és el que
han trobat els arqueòlegs
en aquesta última intervenció
a la catedral
aquí l'hem trobat
una miqueta
la història de Tarragona
des d'època romana
fins a l'actualitat
hem de tenir en compte
que la catedral
la van construir
com ha dit
mossèn Aragonès
damunt del
recinte sagrat
d'època romana
aquest peribol
que seria
el mur de tancament
d'una gran plaça
que seria
el Temenos
el recinte sagrat
llavors
aquest mur s'aprofita
amb el temps
perquè és un mur
molt important
de gran envergadura
que seria un dels murs
de tancament de la catedral
que s'utilitza en el claustre
és el que hem trobat ara
però és que aquest mur
també té una vida
i al segle XII
al segle XIII
s'hi costrueix damunt
s'hi obre unes capelles
al segle XIV
al segle XV
i serveix d'estructura
de les cases
dels canonjos
que tenim a l'actualitat
és més o menys
el que hem anat trobant
durant aquest any
Deixem la visita
en aquest punt de la catedral
i marxem cap a un altre?
Jo voldria afegir una cosa
perquè és allò
que la gent no sap massa
els temples pagans
no tenen pràcticament
els temples cristians
perquè el temple pagà
era pràcticament
el lloc on considerava
que residia la divinitat
i al davant
un petit altar
per fer els sacrificis
per tant
el temple pagà
no era lloc de reunió
sinó només
de culte
de sacrifici
precisament per això
quan els cristians
van necessitar
edificis grans
no van poder imitar
els temples pagans
sinó que van imitar
els edificis religiosos
sinó que van a imitar
els edificis civils
és a dir
les basíliques
encara que actualment
el nom de basílica
fa recordar
un edifici religiós
les no s'ha editat
la basílica
en el seu origen
era un edifici civil
una espècie
de mercat
on hi havia
jutjats
mercat
etcètera
etcètera
per això
el catedral
no té res a veure
amb el temple romà
que hi havia abans
ho deixem aquí
ens n'anem a veure
una altra cosa
mossèn
ara estem a la part de baix
a l'iorn s'ha excavat
on s'han tret
tants quilos
i no sé si tones
de runa
600 contenidors
600
de fang
que és el que provocava
els grans problemes
d'humitat
a la part de dins
sí, sí
exactament
per tant
una gran quantitat
de material inútil
que em sembla
que aconseguirem
el remei definitiu
què és el que
estem veient aquí
una d'aquelles arcades
de 14 metres
de les que parlàvem abans
i a més a més
una zona
que s'està consolidant
per tal que després
no hi hagi
un desplaçament de terres
aquí veiem
tot aquest pany
de paret
llarguíssim
molt ben conservat
romà
que abans
tancava
el tèmenos
o la paret
que peribolè
o el que donava
de volta
al tèmenos
això
amb el temps
es va aprofitar
es va en part
reamplir
i aquí
van formar
aquests arts
no sabem exactament
per quina finalitat
tenien
com deia abans
ell
menjant
doncs
podria ser menjador
qui sap
bé
això ara
es podrà visitar
amb grups reduïts
evidentment encara no
perquè falta
bastanta cosa
per escavall
per consolidar
però crec que serà interessant
poder-ho veure
estem a sota
de la vivenda
de mossèn
Miquel
Barberà
que ens estàveu dient
que havia marxat
per tres mesos
i porten més
d'un any
a fora
Joan
vosaltres us esperàveu
trobar tot això?
Sí i no
aviam
el mur romà
sabíem que existia
no sabíem
que estava
en aquestes
tan bones condicions
la part romana
no han tingut
gaire sorpreses
potser la sorpresa
de les troballes
ha sigut
en època medieval
l'aparició
d'aquestes arcades
que no sabem
ben bé
quin espai
definirien
i quina funció
tindria
i veure tota
l'estructura
de construcció
de les capelles
com la de les Neus
o de l'en Salvador
que són unes obres
molt interessants
del 14
del 15
i del 16
que no havíem
pogut estudiar
detingudament
Mosè Miquel Barberà
ens deia
que a Tarragona
difícilment
podem trobar
un mur romà
tan bones condicions
com aquest
penses el mateix?
A Tarragona
i a Hispània
ens hauríem d'anar a Roma
i amb prou feines
el trobaríem
un mur que se'ns conserva
una alçada
de fins a 9 metres
i una longitud
tan gran
com la que tenim
a dintre de la catedral
per mi
és un dels peces
més importants
que hi ha
a Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
és a dir
que és un dels edificis
més importants
que tenim
a l'occident romà
Què visitarem ara?
Ara podem continuar
i després
volem anar cap a la catedral
o no
d'alguna
i a Campanera
Molt bé
doncs anem cap allí
mossèn Aragonès
li estava preguntant ara
mentre estàvem acabant
de visitar
una mica la catedral
si queden moltes coses
per descobrir aquí
per descobrir
per aprofitar
per aprofitar
sí
en un edifici
tan gran
com aquest
que ha sofert
moltes remodulacions
que ha anat canviant
segons les necessitats
lògicament
cada època
ha fet
les adaptacions
necessàries
al seu temps
lògicament
hi ha moltes coses
a fer
per exemple
tot el que és
la sagristia
de les quistes
capilles laterals
que ara serveixin
de molt poca cosa
s'ha de pensar
de reutilitzar-les
De feina
n'atindran
molta
per pensar
Sí
molta
molta
i doncs
la qüestió
és anar fent
que puguem anar fent
les diferents fases
que tenim previstes
i llavors
mira
amb el temps
on hi hem arreglant
si de vol
Es pot parlar
d'una previsió
de quan podem tenir
la catedral
si no arreglada
del tot
perquè la feina
no s'acaba mai
amb un edifici
tan impressionant
com aquest
però si quan podem tenir
una mica
una visió més global
de com quedarà
la catedral
Em sembla que seria
molt promotor
posar dates
perquè això
depèn
de les subvencions
que hi pugui haver
Si anem
al ritme actual
jo diria
que dintre
de 3, 4, 5 anys
molt bé
pot estar
l'interior
arreglat
i llavors
ja donaria
la sensació
de tenir
molta cosa
Evidentment
hi ha tota la part
del claustre
que necessita
també una restauració
la part
del nou museu
si es pot fer
que això llavors
ja
perdem
la noció de temps
Però 4 o 5 anys
no són tants anys
No, no
per l'interior del catedral
no
és a dir
perquè jo crec
que una vegada
feta
aquesta tercera fase
del meu ministeri
que són
les parets
i la taulada
els parets superiors
i la taulada
que sembla que està
molt avançat
i això
després
ens ho hem de posar
dins l'interior del catedral
per tant
seria el fase següent
Joan
la feina dels arqueòlegs
encara n'hi ha
per molt de temps
o no?
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
hem de confessar-ho
tenim
una part engegada
i després
ve el museu
que diu Sassà
i la catedral
no deixa de ser
una caixa
de sorpreses
arqueològiques
i l'enteniment
de l'evolució
d'aquest edifici
dels precedents romans
i com s'estructura
tot això
serà una fenya
penso jo
molt interessant
i justa
que hem de començar
Personalment
t'ha agradat treballar
aquí a la catedral
i si et deixen
continuar treballant
a la catedral?
Era un somni
i s'està realitzant
no et dic res més
I la col·laboració?
Estupenda
tant pel capítol
com per l'arquebisbat
com per l'equip
de l'arquitecte
Joan Figuerole
ha estat una feina
a nivell personal
i a nivell professional
magnífica
jo afirmaria ara mateix
Sempre s'ha dit
que treballar
amb els arqueòlegs
és difícil
per vostès
no ho ha estat?
No, no
que és veritat
el que deia ell
aquestes sorpreses
per exemple
ara no s'han trobat
amb una
aquest any
també es pensa
restaurar ja
la capella
de Sant Miquel
allí
fent les primeres cartes
s'han trobat restes
d'unes pintures
fabuloses
el que no sabem
quina extensió
tenen
i la conservació
com estaran
però si es pogués
allò
seria magnífic
sorpresi
així
n'hi ha contínuament
A partir d'ara
també s'ha de començar
a pensar
en publicacions
científiques
i suposo que aquí
també intervendrà
l'arquebisbat
l'arquebisbat
les empreses
que han fet
la restauració
els arqueòlegs
i això és clar
això és interessant
que no es perdi
i és interessant
que no es quedi
només en un arxiu
sinó que és interessant
que es doni a conèixer
les publicacions
que tenim aquí a Tarragona
i a d'altres llocs
de fet
per exemple
la revista Art Sacra
ja ha publicat
la primera fase
que es va fer
de la restauració
de la façana est
per part de l'arquitecte
que porta les obres
o sigui que això
no sé de quina manera
però la previsió
és que es vagi
tirant de cani
tirant de cani
Hem estat parlant
aquest matí
una miqueta més
hem conegut
alguns secrets
que desconeixíem
de la catedral de Tarragona
amb mossèn Joan Aragonès
amb mossèn José Maria Serra
i amb l'arqueòleg Joan Menchona
Tots tres
moltes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta interessant visita
i d'aquí ja no gaire temps
suposo que haurem de tornar
perquè com s'hauran anat
descobrint més coses
les haurem de conèixer
Esperem que sigui
i molt benvinguts
ja ho sé
a la vostra disposició
Moltes gràcies
Sabies que a Tarragona
em va ajudar
a Juli César
en la seva lluita
contra Pompeu
el Magna
En la lluita
entre Pompeu
i César
Tarracó
va prendre partit
per César
a qui va proveir
amb gra
per la campanya militar
a la zona d'Hilerda
Lleida
de l'any 49 abans de Crist
Un cop
es va materialitzar
aquesta victòria
César va reunir
a Tarracó
una assemblea
de ciutats
en la qual
va repartir
recompenses
i càstigs
entre elles
Tarragona
Patrimoni
de la humanitat
Música
Música
Música
Després de la visita
que hem realitzat
a la catedral
acompanyats
de tres de les persones
que probablement
en aquests moments
més la coneixin
us convidem ara a escoltar aquella entrevista
que us hem anunciat a l'inici del programa,
una entrevista que Yolanda García feia
amb responsables de l'Institut d'Ensenyament Secundari
que han fet un crèdit de síntesi sobre el patrimoni.
12 del migdia, en 10 minuts, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Som conscients, vostès, que estan a les cases
i tenen fills més que ningú, que s'ha acabat el curs escolar.
I ahir ja parlàvem a la nostra escola de pares
de les vacances, del període que s'enceta ara.
Però nosaltres volem mirar una mica enrere
i parlar d'algunes de les iniciatives
que s'han dut a terme en algun dels centres
d'ensenyament de la nostra ciutat.
Els explico.
Un grup de professors, de l'IES Campcla,
ha elaborat un crèdit de síntesi
destinat als alumnes de quart d'ESO
amb la finalitat d'apropar el patrimoni de Tarragona.
Tarragona, patrimoni de la humanitat, en definitiva.
Volem conèixer una miqueta com ha anat tota aquesta feina
i per això ens acompanyen justament dos d'aquests professors,
la Montserrat Esporrin i el Manel Mañé.
Bon dia a tots dos, benvinguts.
Hola, bon dia.
Ara comença un cert període de relaxació,
aparentment perquè encara el curs pels mestres,
pels professors, no ha acabat.
No, encara estem avaluant i tenim claustres,
però de fet encara no hem acabat.
Però també és un bon moment, ara amb més calma,
d'ensenyar una miqueta el que es fa dins de les aules,
que sovint passa desapercegut.
Sí, perquè moltes vegades és potser una mica llestimós
que es parli tant de fracàs,
que els nens no...
que aquest ensenyament no funciona,
però que moltes vegades cal posar-hi creativitat,
cal posar-hi una mica d'imaginació
i llavors veus que sí que pot funcionar.
Els hi has de vendre bé les coses, no, Manel?
Sí, i jo penso que és molt important,
continuant amb el que deia la meva companya Montse,
a més d'això, posar-hi il·lusió.
És a dir, és molt difícil, per no dir jo penso impossible,
que una activitat il·lusioni els alumnes,
arribi a ser productiva per ells si tu prèviament
no hi has ficat il·lusió amb ella.
I en aquest crèdit de síntesi que hem elaborat,
a més d'esforç, hi ha molta il·lusió
i els resultats, nosaltres pensem que han estat molt positius.
Quin va ser el punt de partida?
Com us vau plantejar, doncs dir,
mira, fem un crèdit justament per tenir aquí un patrimoni
molt ric que podem tocar.
I tocar ens agrada a tots, però sobretot als nens, als joves.
Sí, sí, a més que vam pensar,
bé, ara ens han donat a la ciutat,
li han donat el seu patrimoni.
I llavors vam dir, doncs ara pensem que és el moment
que aquests nens els acostem en aquest patrimoni
que també és seu.
Perquè moltes vegades ens trobem que,
dit per ells mateixos, no?,
que quan passen per davant de monuments
veuen pedres,
però que allò no els diu res.
i després d'haver experimentat aquest crèdit,
un dels alumnes ens va dir,
mira, l'altre dia vaig haver de passar per davant de les muralles
i me les vaig mirar d'una altra manera.
Allò ja era diferent.
I això, esclar, a nosaltres ens va...
Home, et frapa, no?, perquè penses,
bé, doncs és que hem arribat a aconseguir els objectius
que nosaltres volíem, no?
Que tot té el seu llenguatge particular
i les pedres també el tenen, aquest llenguatge.
S'ha de desxifrar, s'ha de conèixer.
Evidentment, perquè si només hi veus pedres
no hi veus res allà.
No hi ha aquest gust del patrimoni, no?
Llavors, que els alumnes et diguin
no, és que ara ho hem entès.
Ara pensem que això també és nostre.
I ara ja no ho veiem com una cosa que està a la ciutat
i que, bé, que no n'hi fiem ni cas.
Ara ho entenem, perquè ara hi ha totes aquestes pedres.
Ara ja és nostre, això.
I llavors, doncs, bé, això et dona una altra...
En ganes de fer més coses, no?, de treballar més.
Aviam, si anéssim a buscar bibliografia
que parlés del patrimoni de Tarragona
o intentéssim passejar tot un dia per tot el patrimoni,
hi ha molta matèria, eh?
Jo imagino que us va haver de marcar una metodologia,
d'una banda, per poder-los donar tots els coneixements,
i, d'altra banda, buscar aquesta vessant que deia el Manel, no?
Més lúdica, més imaginativa.
Insistim en aquest terme, doncs,
publicitar bé als alumnes el que era el patrimoni.
Sí, efectivament.
És a dir, el que preteníem era, bàsicament, tres coses.
L'objectiu era triple, era que coneguessin,
però amb l'objectiu que el conèixer també valorin
i, per tant, al valorar, doncs, arribem al punt fonamental
que és que respectin el patrimoni de la humanitat de Tarragona
com a patrimoni de la humanitat i que també el sentissin seu, no?
Respecte a la metodologia, és clar, som ensenyants professionals,
estem a l'educació secundària obligatòria
i, doncs, tenim molt clar que la metodologia
per qualsevol tipus d'activitat, doncs, ha de ser engrescadora.
En aquest crèdit, doncs, pensa que es va iniciar, doncs,
amb una decoració peculiar de l'aula.
Vam triar un espai adient, vull dir, no qualsevol espai del centre,
sinó una aula amb unes condicions adients,
la vam decorar convenientment,
és a dir, vam iniciar el crèdit pràcticament
amb un procés de romanització dels alumnes
per invogir-los en el...
I fins i tot, com després, si hi ha ocasió que comentarem,
vam arribar a disfressar-los de romans i tot,
al Museu Arqueològic, no?
I les sortides, doncs, a l'hora de triar-les, també, doncs,
vam buscar les més motivadores possibles,
vam anar al Museu Arqueològic,
però perquè l'activitat era, doncs, molt manipulativa,
molt, és a dir, ells assumien el rol d'un personatge
i, doncs, pràcticament tenien les vivències
que tenia aquell personatge,
és a dir, va ser un procés de romanització complet, no?
I finalment, doncs, vam utilitzar, doncs,
mitjans audiovisuals, mitjans d'...
Aprofitant les noves tecnologies de la comunicació
i de la informació, doncs, vam utilitzar
materials informàtics, DVDs, etcètera,
i tot per propiciar aquesta motivació dels alumnes cap al crèdit.
Vau, també, doncs, comptar amb la col·laboració de persones externes al centre,
que també, doncs, us van donar un cop de mà, en aquest sentit.
Sí, nosaltres ara des d'aquí voldríem agrair-ho
a la Conselleria del Patrimoni,
concretament a la Maria Mercè Martorell,
perquè quan nosaltres li vam portar aquest projecte
li va semblar molt engrescador
i ens va ajudar molt.
I després,
des de l'aula de cinema
de la Universitat Rovira i Virgili,
vam estar parlant amb el doctor
José Carlos Suárez
i li vam comentar
que nosaltres, doncs, bé, teníem aquest projecte
i perquè ell no venia, doncs, a parlar-los
i als nostres alumnes
sobre cinema, sobre el Peplum
i sobre pel·lícules de romans, vaja,
i que molts d'ells fins i tot no les coneixien.
Com a molt, la Dia Aitor.
Bé, llavors...
Que estava d'actualitat.
Llavors vam anar per aquí,
li vam dir que, a més a més,
els hi fes el passi del Gadia Aitor,
encara que ells,
alguns ja l'havien vista, no?
Però no és el mateix veure la pel·lícula,
que te l'expliquin
i que t'expliquin escenes molt concretes,
que els alumnes, clar, també,
tot i que...
A veure, ens trobàvem aquí amb dos grups.
Uns que l'havien vista moltes vegades
i d'altres que no l'havien vista mai.
Però que tots van dir,
i després, bé,
nosaltres ara hem entès d'una altra manera aquesta pel·lícula.
I, a més a més, doncs, bé,
m'agradaria dir que
va ser una col·laboració totalment desinteressada,
que, a més, ell ho va fer amb molta il·lusió
i que li va agradar treballar amb nens d'institut.
La coincidència amb el Tarraco Viva,
jo imagino que també va contribuir
a poder donar més amplitud al que era aquest crèdit.
Sí.
Encara que, quan es va fer el Tarraco Viva,
nosaltres encara, doncs,
no havíem experimentat el crèdit
perquè això ha estat posterior.
Però llavors, parlant també amb la Mercè Martorell,
amb la Maria Mercè,
ens va dir,
bé, dius,
ja que feu activitats de música,
diu,
perquè no els porteu, diu,
al camp de mar,
i vam anar a la representació musical del grup romà de l'Odyssenichi.
I prèviament a la classe ja havíem treballat els instruments romans,
el tipus de música que feien,
i encara que fos una activitat prèvia al crèdit,
però ja va ser una manera també d'imboir-los.
I m'agradaria dir que també va ser una col·laboració totalment desinteressada.
Ens van regalar les entrades per tots els nens,
pels professors que hi van voler anar.
I bé, tot i ser un diumenge a la tarda,
no ens van faltar els alumnes.
I van fitxar tots, eh?
Van fitxar.
És el que diem, no?
Quan l'oferta és prou atractiva,
comentaves que havíeu tractat el tema dels instruments musicals,
el Manel ens parlava de sortides al Nacional Arqueològic,
la projecció de cinema...
A les aules, al dia a dia,
com s'anava treballant?
Tota aquesta romanització que va començar per la decoració, justament.
Sí, doncs,
durant el primer i el segon dia, pràcticament,
doncs,
va haver a càrrec d'un professor del Magí,
del professor d'Història,
doncs,
va haver unes classes teòrico-pràctiques
d'introducció a la història del món romà
i la implantació del món romà aquí a Tarragona.
Però immediatament ja va haver la primera sortida
en el Museu Arqueològic,
amb la qual cosa ja pràcticament no és...
El centre només hi va anar,
va ser el lloc de concentració i de tornada, pràcticament, no?
I va haver una altra sessió, doncs,
en la qual van treballar,
com que saps que un crèdit de síntesi,
doncs,
el que fa és aglutinar totes les àrees que formen el currículum
i, en certa manera, doncs,
que l'alumne, doncs, treballi
i demostri, doncs,
el seu grau d'assoliment, no?
I va haver treball sobre la llengua estrangera,
sobre anglès,
sobre els números romans
i, doncs,
el dimarts, doncs,
va haver la sortida,
la visita aquella als monuments,
els diferents monuments
i, finalment, la pel·lícula, no?
Va ser el dimecres.
I els dos últims dies
els vam utilitzar, doncs,
per fer l'avaluació del crèdit,
per fer, doncs,
els tribunals d'avaluació,
en els quals no es volien copsar,
doncs,
més que el nivell de coneixements,
a nivell conceptual,
que també són importants,
però també veure la seva valoració
i l'assoliment d'aquests objectius
que et deia abans,
és a dir,
fins a quin punt
aquests alumnes, doncs,
havien fet seu
allò que diem que és patrimoni
de la humanitat,
però que també volem que s'ho sentin com a seu
i, doncs,
al cap de la fi arribarà un dia
que la responsabilitat
del manteniment
de l'ús
i de la transmissió
d'aquest patrimoni
doncs dependrà d'ells,
no oblidem que som la generació que ve
i la que algun dia, doncs,
estarà en llocs de responsabilitat,
no?
I jo penso, doncs,
que en la majoria dels casos,
per no dir-ho tots,
doncs,
ho hem assolit.
De fet,
per tot el que ens esteu explicant,
la valoració
altament positiva
per part vostra
i per part dels alumnes.
Sí,
sí,
perquè, a més a més,
va ser una resposta
de tots els alumnes,
no?,
qui participaven
i veies que s'ho passaven molt bé
que, a més a més,
després ens ho van dir ells,
no?
Diu,
és que jo recordo,
a més em va fer molta gràcia,
no?,
que quan es va acabar
l'última sessió
que la va portar,
doncs,
el doctor José Carlos Suárez,
ells van dir,
ja s'ha acabat,
no,
nosaltres volem que continuï el crèdit,
o sigui,
que et demanin que continuïm crèdit,
doncs...
Costa, no?
Costa.
Costa.
I continuarà el crèdit,
pensant ja cara al curs vinent?
De cara al curs vinent,
perquè, esclar,
això són uns dies,
el crèdit de síntesi
es fa durant uns quants dies
i, evidentment,
no podia continuar
perquè allí posàvem fi,
no?
Però,
per nosaltres,
va ser molt motivador,
no?,
que et diguessin,
és que si s'ha acabat,
no,
és que en volem més,
no?
O sigui,
que volem continuar,
volem aprofundir en aquest tema.
i, bé,
els alumnes,
és que, a més a més,
hi van posar tant de la seva part
que va ser molt lleuger,
no?,
fer aquest crèdit amb ells
perquè passaven les hores
i t'ho passaves molt bé
i ells veies que s'ho passaven bé
i això és molt important.
Ara que encetàvem la conversa
que la Montserrat deia
és que aquest passat cap de setmana
que acabava el curs escolar
només es parlava de fracàs,
de fracàs,
els alumnes han tret profit,
però a nivell professional i personal,
vosaltres,
doncs,
en aquests moments
que hi ha un cert pessimisme
i tot plegat,
també us dóna vidilla,
no?,
que es diu comúlment.
Malgrat que ara
estem a punt de cobrar
la paga extraordinària.
És per cert,
és el mes de juny,
però...
Això tots,
és fantàstic aquest mes.
Sí,
però la paga extraordinària
dels ensenyants
moltes vegades
és veure que el teu esforç,
la teva il·lusió,
que fiques en els projectes
que engegues,
i que de vegades
surten millor,
de vegades surten pitjors,
però veus que tenen
un ressò en els alumnes,
un profit,
és a dir,
que els hi són útils,
pel camí de la vida
que és pel que els intentem preparar.
Sobretot això,
el que deia la Montserrat,
de dir,
ja s'ha acabat,
no n'hi ha més,
això ja n'hi ha prou,
no necessiten més paraules
que et digui una alumna.
La veritat és que amb això
no ens hi havíem trobat
gairebé mai, eh?
No, no,
per això,
és un èxit absolut.
Per tant,
es tracta de continuar
treballant en aquesta línia,
oi?
Sí, sí,
la idea és de continuar
de fer projectes nous,
de perfilar aquest crèdit,
ara nosaltres l'hem posat
en pràctica,
doncs ara sí que cal perfilar
alguna cosa,
és a dir,
com diem els músics,
sí que cal afinar una mica més,
però que la idea és,
evidentment,
de tornar-lo a posar en pràctica
l'any vinent.
Doncs aquesta peça sona molt bé,
tal com tu deies el símil,
amb els instruments.
Montserrat Esporrin,
Manel Manyer,
dos dels professors
de l'Institut d'Ensenyament Secundari
i Camp Clar,
que han elaborat aquest crèdit
de síntesi sobre el patrimoni
de Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos
i bon estiu.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
I fins aquí el programa d'avui,
fins aquí el darrer programa
d'aquesta primera etapa
de Parlarutes per l'imperi.
Un programa que ha intentat explicar-vos
com és el nostre patrimoni
i què és el que hi ha
de patrimoni a la nostra ciutat.
El que volíem en el primer programa
i així us ho vam dir
era que entenguéssiu
que de fet patrimoni
no és només el que ens queda
de l'època romana,
sinó que patrimoni
és tot allò que fa gran
la ciutat de Tarragona.
Esperem que us hagi agradat,
que hagueu après moltes coses
i que us hagin entrat ganes
de visitar tot allò
que nosaltres hem anat visitant
i veient durant tots aquests mesos.
Moltes gràcies per seguir-nos.
Joan Maria Bertrán,
els contors tècnics,
us ha acompanyat
durant aquestes setmanes
Marta Domènec.
Fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.