.
Bona tarda.
Milers de persones han participat activament
aquest cap de setmana de les activitats
que s'han realitzat dins de les jornades Tarracoviva.
Tarracoviva seguirà creixent en les properes edicions.
Les diferents empreses i associacions
que col·laboren amb l'Ajuntament en la seva organització
han començat a treballar ja de cara a les quartes jornades
que s'han de celebrar d'aquí a un any.
Mercè Tovilla, de Nemesis, ha argumentat la necessitat
de nous espais on realitzar activitats
durant la celebració de Tarracoviva
i apuntava a l'amfiteatre com un bon lloc
on poder fer algun tipus de reconstrucció històrica.
David Soler, president de Tarracataula,
d'altra banda veu gairebé segur que l'any vinent
s'haurà de pensar en ampliar el termopòlium
o fer algun altre tipus d'espai on poder degustar
el que menjaven els romans a Tarracó ara fa 2.000 anys.
Tant Mercè Tovilla com David Soler
coincideixen en afirmar que ha estat tot un èxit
la celebració en guany de les terceres jornades
de reconstrucció històrica Tarracoviva.
Per la seva banda, també l'alcalde, Joan Miquel Nadal,
ha assegurat que l'èxit ha estat evident
i que s'ha notat un gran augment de visitants.
L'Ajuntament considera que s'ha assolit el principal objectiu de la setmana
aproximar als ciutadans la història de la ciutat
i el seu patrimoni històric.
El programa d'avui el dedicarem a fer una valoració
de com ha anat aquest cap de setmana Tarracoviva.
Ho farem amb la tinent d'alcalde, Maria Mercè Martorell.
I també seran al final del programa
amb nosaltres Rosa Comi i Manel Pedrol,
tots dos membres del col·lectiu Pincell Brut.
Parlarem amb ells d'alguns temes relacionats ja
amb la història més recent de la nostra ciutat,
amb el segle XX.
Seran aquests, doncs, els arguments del programa
que a partir d'ara us acompanyarà fins a les 5 de la tarda.
Sabies que Tarracó va ser la capital de la província
més gran de l'imperi romà?
Tarragona va ser capital de la província romana
Hispània-Citerioro-Tarconensis,
la qual ocupava més de la meitat de la península ibèrica.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
Amb la música del grup Ludis Caenice,
un grup que aquest cap de setmana ens va visitar
a la ciutat de Tarragona, donem pas a una entrevista
que ahir vam poder fer amb la tinent d'alcalde
de Patrimoni, Maria Mercè Martorell.
Una entrevista que ens va servir
per fer una valoració de les jornades Tarracó Viva.
Milers de persones han participat activament
aquest cap de setmana de les activitats que s'han realitzat
dins de les jornades Tarracó Viva.
Maria Mercè Martorell, bona tarda.
Bona tarda, Marta.
Quina valoració es fa des de l'àrea de patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona de tal com han funcionat
tots els actes de Tarracó Viva?
Bé, la valoració, encara és molt aviat,
perquè aquestes coses s'han de reposar una miqueta,
i els de la setmana o els 15 dies,
analitzar acte per acte i veure quina ha sigut la presència de públic,
quin ha sigut el resultat, l'impacte que ha produït,
i quines d'aquelles coses són millorables,
perquè les coses, per bé que surtin, sempre són millorables.
Però, en general, la valoració és molt positiva,
perquè hi ha hagut una incrementa pública,
tots els que hi vau estar ja ho vau poder veure,
en tot moment, al matí, a la tarda, amb totes les activitats.
Per exemple, hi ha hagut algunes novetats
que han ajudat a millorar, sobretot,
el que és que el públic ho veigés amb la màxima comoditat,
com era la grada que vam posar per veure
les lluites de les regions,
de l'ensinistrament dels legionaris,
les lluites de gladiadors, els híbers, etc.
I això ha anat molt bé,
perquè la gent ho ha pogut veure amb una comoditat,
que encara s'ha de millorar,
que l'any que ve possiblement s'ha de posar
algun tipus d'atol, d'algun tipus de protecció pel sol,
que aquest any ja hi vam pensar,
però, per suposat, arribava pel que arribava.
I, a més a més, de la mateixa manera,
tot el rest d'activitats,
el que ha sigut l'ampliació de l'activitat de Tarracó Nostra,
amb la boda, amb el judici,
el foro de la colònia ha quedat realment molt maco.
Després, el seu uns grups limitats,
permet que l'espectador es pugui estar assegut,
que ho pugui veure amb molta comoditat,
que és el que es vol,
perquè així l'efecte aquest didàctic
i divulgatiu,
és molt més fàcil,
per part de tothom,
de disfrutar-ho i de gaudir-ho
amb tota la comoditat.
I després, per altra banda,
per exemple, el grup Fènix,
la novetat del foro de la colònia,
realment també és un espectacle magnífic
i fet amb una serietat,
i fet amb una cura impressionant,
en tots sentits.
Per tant, la valoració és molt bona,
l'aula de teatre de l'URUV
amb les farses atalanes,
que ha sigut una miqueta un tast
de teatre romà per començar,
però que realment,
amb aquest antecedent
del que seria la comèdia bufa,
del que seria la comèdia de l'arte,
realment ha tingut un èxit
perquè era un toc molt simpàtic
a dintre del que eren les activitats
i que ens donava una miqueta
el caire que tenien els romans
en la seva vida.
Per tant, jo crec que tot el que s'ha anat fent,
tot ha sigut molt bo,
l'augment de museus
que han vingut a la fira,
amb el cas, per exemple,
de la incorporació
de la conferència inaugural,
sempre amb una persona
lligada al tema de la difusió,
com aquest any va ser
l'Anna Maria Liberati.
Tot, en general,
jo crec que ha sigut magnífica,
aquelles conferències
que van haver-hi fetes
per els diferents tècnics
d'aquí del museu o no,
com va ser el Lluís Pinyol,
el Ruiz Herbulo, el Joaquín,
un dia a les carreres,
un dia a les termes,
un dia comprant per Tarragona,
són aspectes tan quotidians
que jo crec que el que tots ens meravellem
és veure el poc que ha canviat
la nostra vida
amb 2.000 anys d'entremig.
Potser si comparéssim
en fa 1.500,
hauria variat molt més
que no fa 2.000
la vida dels romans amb la nostra.
Per tant, jo crec que
l'objectiu que es pretenia
s'ha lograt,
que és que cada vegada
la gent coneixi més
com era el passat romà
de Tarragó
i com vivien els seus
avantpassats molt llunyans
dia a dia
i això sobretot
ha vingut recompensadíssim
per l'èxit de públic,
per l'èxit, diríem,
de la crítica
de l'espectador
que sortia molt content
de tots els espectacles
i que si d'algú s'enfadava
era de ser un espectacle
no hi havia prou entrades,
no hi havia prou invitacions
i no l'havia pogut veure,
però mai del contingut
ni de la situació
en què es feia.
A Tarragona,
sempre ens queixem
que les coses
que passen en aquesta ciutat
no tenen un ressò important
als mitjans de comunicació
i tot el contrari
del que ha passat precisament
amb Tarragó Viva
que tots els mitjans
de comunicació
de fora de la nostra ciutat
se n'han fet ressò
i n'han parlat
d'aquestes jornades.
Això suposo que satisfà
la tinent d'alcalde de Patrimoni.
Sí, això satisfà molt
i a més he de dir
que és una tasca
que és obra de molts mesos
i que és una feina
que es marca molt clarament
el Magí Ceritjó,
el tècnic del museu.
Jo diria que
ànima mater
de Tarragó Viva
des del primer dia,
des de les jornades
que Tarragó Taula
va ser l'embrió
i a partir d'aquí
va sortir Tarragó Viva
i ell el que sí
que sempre s'ha marcat
és que si no hi ha
aquest aspecte
de difusió exterior
res del que fem
té massa sentit.
per això
el fer-ho al mes de maig
perquè és una miqueta
a la porta
final de maig
del que són
a l'estiu,
maig, junts,
juliol, agost, setembre,
l'època més forta
de Tarragona
a part
evidentment
de la punta
de Setmana Santa
però que ja hi ha
unes altres activitats
i per rotar
és molt diferent
i després
a més a més
aquest any
hi ha hagut
a part del que són
la difusió
normal
i que encara
s'ha de millorar
molt més
o sigui
que ha estat molt bé
però que encara
ha de ser molt millor
ja sabeu que han vingut
a rodar la televisió russa
que hem tingut presències
de tècnics
de ciutats
de tot el món
italianes, franceses,
espanyoles
inclús algunes
que no és
les seves activitats
no són lligades
al món romà
sinó al món medieval
o que han vingut
a aprendre
del nostre model
per transportar-lo
al món medieval
al món renaixentista
perquè clar
el model de festa
a vegades
s'esgota una mica
i aquest model
divulgatiu
és molt diferent
però aquest és un model
molt anglosaxó
i clar
Tarragona
és el primer lloc
diríem
fora de l'òrbit
anglosaxona
en què realment
això s'ha implantat
com s'ha implantat
i més hi ha grups locals
que dintre de pocs anys
jo crec
que al marge
que portem grups de fora
perquè són molt bons
i perquè s'han de portar
i perquè sempre
es pot aprendre
de tot el que es fa a fora
però tindrem grups
molt bons
de tant de reconstrucció
de vida quotidiana
com de vida militar
que jo crec
que a la llarga
nosaltres serem
els que els podrem
també exportar
a altres llocs
per tant la difusió
per exemple a Barcelona
vam estar tres dies
al Palau del Govern
fent tota la difusió
vam estar en ràdios
vam estar
en presència
amb tots els mitjans
escrits
premsa
o ràdio
o televisió
però en qualsevol cas
això de l'any que ve
encara s'ha de millorar
molt més
de cara a universitats
de cara a col·legis
de cara a tot
de fet en guany
la participació
de les escoles
per exemple
ha estat molt positiva
la jornada
de divendres al matí
en què més de mil nens
es van aplegar
al Camp de Mar
participant
de totes aquestes activitats
una mica
la ciutat
s'ha implicat
en aquesta activitat
sense ser una festa lúdica
com les que estem acostumats
per exemple
per Sant Magí o Santa Tecla
sí
aquest any
l'any passat
van ser uns 800 nens
i aquest any
vam anar
a prop als mil
perquè va haver-hi
una escola
que finalment
no va poder vindre
si no quasi haguéssim superat
els mil
sobre els 950 i tants
i la veritat
és que parlant
amb el delegat
d'ensenyament
ell m'ho deia
que la llàstima
és que els col·legis
de la resta
de la demarcació
no hi poguessin estar
amb el qual
el que ens estem plantejant
en aquest moment
és l'any que ve
fer dos dies
per les escoles
un dia per les escoles
de la demarcació
i un altre dia
per les escoles
pròpiament de Tarragona
tant barris com centre
i bé
perquè creiem
que és molt interessant
perquè aquest és el camí
o sigui
si els nens
i les nenes
aprenen
a conèixer
el seu passat
d'aquesta manera
tan interactiva
i a la vegada
jo diria
que tan lluny
dels ordenadors
que sembla que és l'únic
que avui en dia hi ha
però tan interactiva
tan
puguem fer aquest pas
com si fos en el túnel
del temps
i veure com era una escola
com era una calculadora romana
que nosaltres encara
de petits hi jugàvem
però els nens
avui ja no ho tenen
com era el vestuari
com era la medicina
com eren tantes i tantes coses
com era la cuina
amb aquestes col·laboracions
de Tarracotaula
que els ensenyen
com es feia
com era l'Hidromel
com es cuinava
per tant
realment
això és el camí
és el camí
el dia que vam estar
el divendres passat
amb la inauguració
precisament
d'aquestes jornades
dedicades a les escoles
jo només els hi vaig dir
que nosaltres
el que havíem après
dels nostres abans passats
i del nostre passat romà
ho havíem hagut d'aprendre
amb els llibres
o en tot cas
les pel·lícules
el més lúdic
eren les pel·lícules
i ells tenien la sort
d'aprendre-ho
d'una manera
molt interactiva
i participant-hi
vivint-ho
i tocant-ho
tocant els vestuaris
tocant les armes
tocant els escuts
i que per tant
això era una oportunitat única
jo crec que això
és el que s'ha de potenciar
hem de formar
i fer que coneguin
al màxim
el seu passat romà
els nens
no cal dir-ho
i els grans
i els tarragonins
i els que són de fora
i cada vegada
més més més
amb aquesta línia
Tarraco Viva
són unes jornades
organitzades
per l'Ajuntament de Tarragona
pel Museu d'Història
però on també intervenen
empreses i associacions
de la ciutat de Tarragona
quin paper hi juguen
totes aquestes
empreses i associacions?
Bé
com molt bé deies
Marta
s'organitza
per part de l'Ajuntament
la part més forta
del pressupost
l'assumeix a l'Ajuntament
aquest any
han sigut trets de milions
però després també
hi ha unes aportacions
del port de Tarragona
hi ha unes aportacions
a la Diputació
que a més a més
són constants
cada any
i després a més a més
per primera vegada
aquest any
hi ha hagut una aportació
que esperem que es vagi incrementant
cada vegada més
però en qualsevol cas
aquest any
ha sigut el primer
per tant també
l'agraïm
a aquesta línia
de col·laboració
de la Conselleria de Cultura
concretament
el que és
la Delegació de Cultura
d'aquí Tarragona
amb el Felip Font de Rubinat
per tant
per una banda
hi ha aquestes aportacions
però després
hi ha la part molt important
com tu deies
que són les empreses
privades
que hi participen
quines són?
a veure
la primera de totes
tota l'associació
de Tarracotaula
perquè com ja deia abans
Tarracotaula
va ser l'embrió
de Tarracotaula
va sortir Tarracoviva
i per tant
és molt important
i la prova ha sigut
per exemple
aquest any
l'èxit de la Termopòlia
és que era increïble
és que la manera
que funcionàvem
tots
amb el qual m'incloc
quan anàvem a veure
les activitats
al Camp de Mar
era exactament
el que feien els romans
o sigui
nosaltres anàvem a veure
l'espectacle que fos
i la mitjoreta
que hi havia
entre l'espectacle
la dels gladiadors
i la dels legionaris
anàvem tots ràpidament
a més a més
la calor propiciava
i el sol
anàvem corrents
a la Termopòlia
prenèiem una tapeta
ens bevíem un vinet romà
o una cervesa amb mel
o aquell granissat
de cindria i de meló
que era molt refrescant
i tornavem una altra vegada
a veure el següent espectacle
o sigui
jo crec que la filosofia
de la Termopòlia
finalment
hem lograt
que s'incorporés
a la ciutat
després també
jo crec que ha sigut
un èxit
la idea
que ha tingut
aquest any
tarracotaula
de posar
aquests dinars
i aquests sopars
romans
pròpiament
a la Termopòlia
amb uns preus
molt assequibles
perquè
15 dies abans
segons tinc entès
ja no hi havia
ja s'havien fet
totes les reserves
i ja no hi havia
més llocs
amb els sopars
per tant
això també ens portarà
l'any que ve
a fer una Termopòlia
possiblement més gran
que ens permeti
més gent
etcètera
no no
per tant això
en el cas de Tarracotaula
és importantíssim
perquè a més a més
Tarracotaula
a través de tots els establiments
adherits
cafeteries
restaurants
hotels
etcètera
el que fa
és que
són els que
durant tot l'any
amb les seves cartes
ni que sigui
algun plat
o algunes temporades
mantenen
aquesta gastronomia romana
per tant
quan s'acaba
Tarracotaula
sembla que és com
allò de la Setmana Santa
fins l'any que ve
i en canvi
a través de Tarracotaula
allò es van mantenir
per tant
la primera
ja perquè és de justícia
que així ho diguem
després la segona
a incorporar-se
va ser Nèmesis
va ser Nèmesis
que és un grup
d'arqueòlegs
i per tant
és un grup
que per una banda
fa la recuperació
de les restes
com a arqueòlegs
que són historiadors
però per l'altra
també ha format
aquest grup
de difusió
l'any passat
ja es van començar
les jornades
a la zona
de Gasòmetre
a la zona
del Fòrum
de la Colònia
que a més a més
és una zona difícil
per primer
pel monument
en si
i després
perquè està dividit
en dos parts
que passes
pel pont
de comunicació
però a més a més
és una zona difícil
perquè queda molt lluny
de la línia
de la part alta
el recorregut
de la part alta
i la veritat
és que a través d'ells
s'ha anat
cada vegada
incrementant
les visites
a tot el que és
el Fòrum
de Gasòmetre
de la Colònia
però aquest any
jo crec que l'esprim
ha sigut
increïble
amb les activitats
amb el judici
amb la boda romana
amb les tendetes romanes
que es van posar
a l'altre cantó
del Fòrum
llavors això
ha sigut
ho ha notat tothom
ho ha notat tothom
és una qualitat magnífica
tant per part de Nèmesis
com per part del grup
de teatre de la Salle
que hi ha participat
i que bueno
tots ja sabem
que són persones
que participen
en moltes altres activitats
teatrales de la ciutat
i es nota
i les activitats
eren molt maques
després
l'últim
potser n'incorporar-se
va ser el Grup Fènix
amb tot el que és
l'espectacle
de Pretori Circa
amb aquesta representació
del Concilium et Imperium
és a dir
de l'administració imperial
primer explicant
l'avituallament
el que és
a més a més
els vestuaris
dels soldats
de l'Alejo VII
després com funcionaven
tot el que era
el tabulari
de la província
i finalment
amb aquesta representació
del nombrament
del Flamen
que vindria a ser
un alcalde
o un president
de la Diputació
perquè el que agafava
era tota la província
i hi havia els representants
de tots els convents
de la província
de totes les diòcesis
diòcesis
i convents romans
no eclesiàstics
i també
com a últim
també va ser
aquest any
la incorporació
de l'aula
de teatre
de la URV
que jo també els agraeixo
moltíssim
perquè realment
era magnífica
l'explicació prèvia
que es feia
i després
la representació
amb aquesta
fàbula
tan
podríem dir
com una mica
grotesca
fins i tot
amb els seus
amb les màscares
etcètera
i una miqueta
com antecedent
del Bodeville
allò de les banyes
els enredos
els enganys
el marit gran
enganyat
per la seva dona jove
per tant
va ser tot en general
jo crec que molt simpàtic
i són molts
la gent
que ha participat
i amb la banda
de la fira
també són moltes
les entitats privades
que han participat
des de museus
de fora
de la ciutat
hasta
tots els altres
grups
d'arqueologia
Cota 64
Còdex
la mateixa nèmesis
etcètera
etcètera
els grups
de guies
i és que no me'n voldria
oblidar cap
però n'hi ha tants
totes les botigues
de la ciutat
el gremi de llibreters
hi ha tantíssima gent
implicada
que això és el que fa
que tiri endavant
s'ha de pensar ja
en l'any vinent
com en tota festa
un cop s'acaba
no te'n pots anar
cap a casa
sinó que has de començar
a treballar ja
per la festa
de l'any següent
què és el que s'ha d'incorporar
en aquestes jornades
de difusió
del món romà?
Bé nosaltres ara
dintre d'aquest mes
aquesta setmana
farem una miqueta
la valoració interna
que he de dir
que realment
és molt bona
però que en tot cas
hem d'anar mirant
què podem anar incorporant
l'any que ve
perquè cada any
volem incorporar
noves coses
perquè és la novetat
de veure
què més
que hi ha aquest any
de nou
que no hi havia l'any passat
però de totes maneres
a final d'aquest mes
ja tindrem preparat
el pressupost
per l'any que ve
per tant és allò
que quan acabem
tornem a començar
i dintre de les novetats
de l'any que ve
serà per exemple
com ja deia
el toldo
damunt
del que és la grada
després per altra banda
l'ampliació
i millora
de la termopòlia
per altra banda
l'any que ve
si no hi ha novetat
com que
el que és
la fira
d'audiovisuals
la fem
en un
períodi situat
via anual
l'any que ve toca
per tant
l'any que va ser
l'any passat
aquest any que ve
torna a tocar
després ja l'any que ve
hi ha un projecte
també molt ambiciós
que ens agradaria
portar a terme
però clar
anem una miqueta
lligat pel tema d'obres
i d'execució
a vegades
d'aquestes obres
que és una qüestió
que va passar ahir
precisament
a la Comissió de Patrimoni
de la Generalitat
que és tot el projecte
d'adequació
de l'amfiteatre
amb els excessos
protegint aquelles zones
que no tenen
que ser trepitjades
perquè es deterioren
fent intervencions
per poder
millorar
alguns espais
que podrien estar
en perill
de perdre's
o d'anar-se deteriorant
instal·lar serveis
facilitar accessos
fins i tot
accessos de minús vàlids
fins al lloc
que bonament es pugui
perquè és un monument
molt difícil
facilitar sortides
d'emergència
etc.
a l'amfiteatre
si arribem a temps
el mes de maig
de l'any que ve
la idea és
que totes les lluites
de gladiadors
les fem
a l'amfiteatre
amb la qual
realment
recuperaríem
aniríem recuperant
això
les lluites
de gladiadors
a l'amfiteatre
que era on es feien
l'ensinistrament
dels soldats
al camp de mar
que era on es feia
i poquet a poquet
el del concilium et imperium
el circ
pretori circ
llavors una miqueta
anant
ubicant
cada una
de les activitats
en el seu lloc
si arribem a temps
el mes de maig
aquesta
activitat
dels gladiadors
a l'amfiteatre
amb la qual
també incorporarem
un altre monument
més a les activitats
aniria lligat
amb una exposició
lligada al món
dels anfiteatres
que fem juntament
amb el Museu de la Civilitat
gràcies a la
Anna Maria Liberati
que ha estat aquest dia
entre nosaltres
seria una altra activitat
i a part d'això
bé
jo estic segura
que
a més a més
hi haurà molta més
participació encara
a les fires
moltes novetats
que presentaran
Tàrrec o Taula
segurament novetats
que presentaran
Nèmesis
l'aula de teatre
de l'URV
segur que
aquest any
ha fet les farses
atalanes
potser l'any que ve
seran comèdies
romanes
el grup
del Fènic
segur que també
presentarà
alguna altra novetat
a part del
Concilium et Imperium
he de dir
per exemple
el tema de les visites
guiades
per part d'Itinere
segurament
l'any que ve
també es presentaran
algunes altres novetats
per ells
per altres grups
de guies
per tant
jo crec que
són moltes les coses
anar a incorporar
en qualquer cas
ens hem de posar
l'objectiu final
molt lluny
molt lluny
i anar pujant
cada vegada més
poquet a poquet
allò que diuen els italians
de piano a piano
si va lontano
o sigui
no hem de córrer
no hem de caure
en el fàcil
que seria la carnavalada
seria l'embolicar-se
amb un llençol
i sortir
pensem que tot el vestuari
de tots els grups
de reconstrucció
està fet
amb tota la cura
amb les robes originals
amb llanes
naturals
sense tenyir
si veiem una ratlla
purpurada
està feta
tenyida
tal com es feia
si veiem
una bola
està feta
copiant
un model
del museu
arqueològic
per tant
aquest camí
és amb el que hem de seguir
no podem caure
ni rebaixar el nivell
perquè llavors
no serem model
de res
serem una de tantes festes
d'aquestes
que avui
ja s'organitzen
d'una manera
jo diria
quasi en plan
comercial
i nosaltres
hem de ser
totes estan molt bé
totes les opcions
són molt bones
però nosaltres
ja que ens hem incorporat
més tard
jo crec que hem de ser
un model
diferent
un model
que podem trobar
per exemple
a Inglaterra
al mur d'Adrià
nosaltres hem de fer
la referència
al Mediterrani
d'aquest model
i d'aquesta línia
de jornades divulgatives
i de reconstrucció històrica
m'hi deixo
moltíssimes coses
segurament l'any que ve
hi haurà moltes més novetats
aquest augment
amb el que és
els dies dedicats
als dents
i poquet a poquet
anirem perfilant
més coses
perquè us asseguro
que cada any
serien més les coses
les que fem
però tot i que el pressupost
l'anem a un muntant
i l'Ajuntament de Tarragona
la veritat és que
l'esforç ha sigut molt important
perquè dels 9-10 milions
l'any passat
hem passat a 13 aquest any
més l'aportació externa
doncs bueno
per aquí hem d'anar seguint
jo l'alcalde
sempre se'm queixa
en plan de broma
que cada vegada
li demano més diners
però és veritat
vull dir
jo els demano
i ell me'ls dona
però és aquesta la línia
que hem de seguir
cada vegada
tot val molt
tot costa molt
i en qualsevol cas
si volem anar mantenint
doncs cada vegada
anar augmentant més
la dotació nostra
intentar que l'aportació
que ens fan els que també
col·laboren amb nosaltres
també vagi augmentant
i poquet a poquet
anar seguint
no?
i després
aquestes activitats
el Concilium et Imperium
el grup Nemesis
la boda
el judici
les visites guiades
itinerer
etcètera
etcètera
mantenir-ho
aquest any
ho mantindrem
durant tot l'estiu
de manera que hi hagi
tres dies
si podem
a la setmana
si no podem
més
almenys seran tres
que a la nit
hi haurà
de les 10 a les 11
de les 10 a les 12
depèn de
de cada una
de les activitats
hi hagi uns passes
d'aquestes representacions
de manera
que siguin
els turistes
en la qual
això es pot fer
una gran difusió
a nivell d'hotels
a nivell de patronats
de turisme
de Tarragona
d'Esflou
de Cambrils
al Costa Durada
etcètera
inclús a nivell
de pacs turístics
a l'estranger
sàpiguen
que tres dies
a la setmana
a les 10 de la nit
tenen l'oportunitat
de viure una nit
diferenta
sigui amb la representació
del Nemesis
al fòrum
a la nit
que també té un entorn
molt especial
sigui amb la representació
del grup Fènix
al Praetor i CIR
sigui amb les visites
guiades
per tant
realment
són activitats
que totes aquelles persones
que no ho van poder veure
i que realment
ho sentim molt
però els monuments
tenen un aforament determinat
i no es pot soparar
que estiguin tranquils
perquè a partir
de juny
juliol
veurem encara
en quina data
ho comencem
ho podran veure
al llarg de tot l'estiu
Hem començat a parlar
ja
de qüestions de futur
i pel que fa
a obres
les més immediates
quines seran
en el nostre patrimoni
Bé, les més immediates
serà la de l'amfiteatre
perquè ahir
com ja dic
va passar
a la comissió
de patrimoni
de la Generalitat
i per tant
bé
va passar
sense cap problema
i ja es començaran
en picades
siguin adjudicades
ja es començaran
les obres
perquè aquí
anem una miqueta
apretats de temps
per aquest desig
de poder-ho tindre a punt
el mes de maig
que ve
si és possible
si no
si no és el maig
serà l'agost
o el juliol
però intentarem
poder-hi arribar
el maig
dir que a més a més
aquesta serà
la primera fase
després hi ha
la segona fase
que serà
ja la de museïtzació
etcètera
després
les segones obres
que estan en marxa
seria
tot el tema
de la Porta Triomfalis
que també
estem acabant
de definir
el projecte
i també
ja anem
cap a
l'adjudicació
en el moment
que sigui
i després
per altra banda
tenim el tema
del teatre
que estem pendents
que això
serà més llarg
però estem pendents
de si ho tenim
o no
ho tenim els fons
pensem que si no
els ho tenim ara
tampoc no ens hem de desesperar
més de juny
hi ha una altra convocatòria
tornarem a presentar
el projecte
penseu que és un projecte
fet pel Museu d'Història
però
recolzat
per la Generalitat
que són els titulars
del terreny
i per tant
passat per la Comissió de Patrimoni
que no hi va trobar
cap problema
amb aquesta línia
és amb la qual hem d'anar
i després hi ha
un projecte
amb el qual estem treballant
definir-lo ara
estem a més a més
preparant
el que és
totes les bases
del concurs
etcètera
que és amb el del Pont del Diable
que és amb tota la definició
això és entre la regidoria
de promoció econòmica
amb un camp
amb un camp de
de treball
també depenent
de promoció econòmica
i el Museu d'Història
per poder-hi treballar
i per tant
a partir d'aquí
ja són moltes les coses
que s'estan fent
s'ha parlat
amb carretera
amb carreteres
amb foment
perquè amb la intervenció
a la carretera
de Valls
hi ha unes determinades intervencions
que carreteres
ens paga a nosaltres
i com és
per exemple
part dels excessos
com és la retirada
de la porta
principal
més enrere
per poder-la col·locar
tal com està
però allà
on nosaltres creiem
que és adient
i llavors carretera
ens paga el transmuntatge
el torna a muntar
o sigui
són moltes les coses
que s'estan portant
i a més a més
ens agradaria
que el Bon del Diable
es convertís en un referent
es convertís en un pulmó verd
de la ciutat
i molt especialment
de la zona de Sant Salvador
perquè queda molt a prop
de Sant Ramon
i a més a més
que tingués per una banda
un centre d'interpretació
dintre del que són
els masos que ja hi ha
perquè ja
és un entorn
que hem d'intervindre
el menys possible
perquè ja és molt especial
en si mateix
hem d'intervindre
amb il·luminació
amb seguretat
amb serveis
amb unes infraestructures mínimes
que ens permetin
anar a menjar la mona
que ens permetin
anar a fer
una costellada
si volem
o el que ens sembli
però sempre
amb unes condicions
de seguretat
i de comoditat
per als que hi van
d'accessos
d'aparcament
però intervenint
molt poc
amb el que és
l'entorn en si mateix
llavors bé
dintre dels masos
que hi ha
intentarem
que hi hagi
un centre de difusió
i d'interpretació
de l'obra civil
l'enginyeria civil romana
de l'o que era
inclús
el món de l'aigua
lligat a l'amfiteatre
perdó
a l'aquaducte
després del que és
per exemple
també
l'entorn natural
el que és
tot el tema
de l'entorn natural
del pont del diable
que tot això
també es pogués estudiar
i es pogués disfrutar
allà mateix
jo diria que
com una miqueta
de petit tast
i a vegades
els nens
que són els primers
que ho comencen
aquest any
va venir una activitat
d'un grup d'escortes
que van anar
a fer unes activitats
a la seva alçada
evidentment
però boniques
al pont del diable
i que precisament
aquest proper divendres
tindrem aquí
el dia 1
de juny
tindrem aquí
a casa Castellarnau
als Baixos
una petita exposició
de lo que ells van fer
bueno
aquestes són
les petites cosetes
de petites intervencions
que va traient
els grans
els grans projectes
i a més a més
són projectes
que com ja dic
venen
regidoria
de promoció econòmica
regidoria
de patrimoni
i naturalment
també aquest camp
de treball
lligat
a promoció econòmica
per tant
jo crec que són moltes
i molt ambicioses
les obres
que tenim en marxa
i les muralles
el tram
de falsa braga
que queda
fins a arribar
a la torre
de l'arcabisbe
sí
el tram
de falsa braga
de falsa braga
o de pas de ronda
del pas de ronda
perdona
bé
les muralles
també hi ha
unes intervencions
a fer a trossos
sabeu que queda
també el tema
del cos de guàrdia
que s'ha de museïzar
igual que abans
parlàvem
de l'amfiteatre
que quan el recuperem
el museïtzarem
amb uns panells
que ens permetin
entendre
què es feia allà
i com es feia
que ens expliquin
el que és
la capella
de nèmesis
que en el seu moment
hi havia
pels gladiadors
etc
de la mateixa manera
la muralla
el lloc d'interpretació
el centre d'interpretació
s'instal·larà
el cos de guàrdia
però a més a més
hi ha diverses activitats
i actuacions
de consolidació
de muralla
poquet a poquet
que han vingut
per part
de l'1% cultural
que han vingut
si us recordeu
el dia que es va signar
després n'hi han vingut
amb un altre
1% cultural
que es va signar
també fa
potser un mes
un mes i pico
a Barcelona
per part del
Marc Maier
del director general
i tot això
seran aportacions
que hi aniran
clar
perquè respecte
ja és el pas
de ronda
nosaltres el que farem
serà amb la recuperació
de la casa
de la plaça
de Sant Joan
que és municipal
fer uns accessos
un altre accés
un accés
fins i tot
per minuts vàlids
al pas de ronda
que tenim
en aquest moment
a partir del nostre
hasta la torre
de l'arcabisba
és titularitat
de l'arcabisbat
de Tarragona
no és titularitat
nostra
i per tant
nosaltres
el que sí
que tenim
el desig
i esperem
si Déu vol
algun dia
que fruit
de les magnífiques
relacions
que hi ha
amb el bisbat
que sempre hi han sigut
però que ara hi són
que per exemple
es tradueixen
en moltes coses
el dia que es faci
ells també tenen
un monument declarat
com són
els murs
de les excavacions
que en aquest moment
s'estan fent
a la catedral
per part del Joan Manchón
i el seu equip
que són els murs
del recinte de culte
i ells també
participaran
en totes les activitats
de col·locació
de les plaques
d'UNESCO
etcètera
després
altres
coses
que estan col·laborant
amb nosaltres
com és
amb el passe
a Tarragoni
i en tantes i tantes coses
doncs bé
esperem que algun dia
no sabem quan
però esperem que algun dia
si de vol
també puguem
almenys
ni que sigui
potser un dia al mes
o un dia a la setmana
puguem visitar
aquest pas de ronda
hasta la torre
de l'Arcabisme
però en qualsevol cas
això és un tema
pendent
de moment
el que intentarem
serà acabar
el pas de ronda
del tram nostre
i sobretot
aquests dobles
accessos
perquè l'accés actual
és bo
però és una miqueta
dur
és complicat
és complicat
i a més a més
en cas que hi hagués
molta gent al pas
de ronda
podria ser difícil
la seva evacuació
en cas de necessitat
per tant
és un pas molt correcte
per anar-hi passejant
amb una normalitat
però per fer-hi
activitats a dalt
ho dificulta
per tant
el que anirem
és a recuperar
aquesta altra escala
que és una escala recta
per tant
ja no té la dificultat
d'una escala
quasi de cargol
i després
a més a més
amb aquest accés
de minuts vàlids
per aquesta casa
són poquet a poquet
activitats
que això ens serveix
a la llarga
per visitar
algun dia
la resta de pas
de ronda
doncs meravellós
Maria Mercè
no tenim més temps
ja per seguir parlant
moltes gràcies
per ser avui
al nostre programa
i per fer aquesta valoració
molt àmplia
de com ha anat
aquesta jornada
estar recoviva
i de començar
a parlar ja
del que serà
el futur més immediat
pel que fa al patrimoni
de la nostra societat
gràcies
i molt bona tarda
Rosa Comi
i Manel Pedrol
bona tarda
molt bona tarda
Manel
la setmana
Rosa abans de tot
gràcies per venir avui
perquè encara no estàs recuperada
del tot
però
acabi a trobar
a faltar
la setmana passada
ha sigut un esforç
però t'ho agraïm
que ens facis companyia
Manel
vam parlar la setmana passada
que estaria bé
que alguns esportistes
que han estat molt importants
a la nostra ciutat
tinguessin un nom de carrers
i precisament ahir
sortia al diari
la notícia
que se'ls havia donat aquest nom
s'han rebatejat alguns carrers
i bueno
jo estic molt content
que a més
jo no sabia que això estava
tu m'has comentat
penso que això estava
proposat
o no sé què
i avui
crec que avui he llegit
que ja s'han rebatejat
a alguns carrers
d'aquells personatges
que vam considerar
o que jo considero
que eren
pioners a Espanya
no solament a Tarragona
amb l'impuls dels esports
en general
com el senyor Escofet
que va ser el fundador
del Club Nàutic
el senyor William Tarim
que va ser
penso que va participar
en tots els esports
possibles
i aguts i per haver
el senyor
no recordo ara el nom exacte
del que va ser
mossèn Serra
també té un nom
el que va ser
el primer president
i fundador
del Club Gimnàstic
després
bueno
hi ha un altre
que s'ha posat
amb un que ja és
més d'aquí
però que també
va estar un gran esportista
i que no en vam parlar
l'altre dia
no ho recordo
almenys el Milers del Mau
amb el Mallol
també
no crec
o sigui que bueno
és una bona nova
que els carreres
es posi
o es reconeixi
els meris
de tot
de totes aquestes
persones
que van
fer
moltes coses
per la ciutat
amb un sacrifici personal
a més
perquè en aquelles èpoques
doncs
avui dia
molta gent volen ser
president dels llocs
per sortir a les fotos
però en aquella època
més avui ja
hi havia molta fenya
i poques fotos
fotos ben poques
en aquella època
Rosa
de què voldries parlar avui
de qui voldries parlar
no
un incís
amb aquesta notícia
és que aquests dies
no hi llegia a la premsa
o sigui que
i m'agradaria saber
quins són exactament
aquests carrers
si són carrers nous
o és que se'ls ha tret
algú per posar-ne de nou
no
s'han rebatejat
no sé exactament
però eren carrers
que es deien CR1
CR2
sí
són de zones
de nova construcció
que s'han
d'acord
només seré
que s'han fet reparcel·lacions
i doncs clar
al crear-se nous carrers
se'ls han de donar noms
sobretot a les zones noves
de l'entorn de Joan XXIII
al davant del barri
de Torreforta
sí
i de totes aquestes zones
on hi ha moltes edificacions noves
i per tant
es creen carrers
i aquests carrers necessiten
de noms
és que aquí tenim una cosa
que si no llegim la premsa
no ens entrem
o sentim la ràdio
en programes concrets
ens n'hem d'entrar bastant
de
per la premsa
com aquell que diu
de les coses que fa
l'Ajuntament
sí que hi ha un butlletí
no
però
no sé si no arriba
o que el veieu gaire
un butlletí informant
no el veiem
no ho sé
l'hauríem de veure ara
no m'ho digueu això
que és a la meva empresa
no ho sé
no ho sé
però doncs és que
a vegades queda així
una mica
sempre hi ha en Renou
no ho sé
de fet
és el que hem dit
en molts programes
que potser
els polítics discuteixen
per temes
que no són els que més
interessen
a la ciutadania de peu
i les coses que realment
interessen
són les que no surten
ni a la premsa
ni que els polítics discuteixen
ni treballen
per solucionar-ho
a més jo crec que
per exemple
una de les coses
que podria fer l'Ajuntament
si vol
perdre el temps
que no és perdre el temps
perquè en el fons
aquest programa
que estem parlant
de la nostra història
des dels romans
i estem arribant ja
al final del segle XX
precisament
l'han conformat
tota aquesta gent
que ha fet la ciutat
d'una manera o d'una altra
llavors això
que és molt més recient
doncs jo em sembla
que l'Ajuntament
amb aquest volatí informatiu
que no sé si arriba o no arriba
però jo l'hi he vist poques vegades
i que a més a vegades
ha sigut conflictiu
precisament
per les lluites
entre polítics
que si jo surto més a la foto
o no
a nosaltres ja ens sembla bé
que surtin a la foto
però potser ens semblaria
molt més bé
i jo ho proposo
això des d'aquí
si ho volen escoltar
que seria
doncs que aquests carrers nous
que per exemple
s'estan fent en nom
de tota aquesta gent
i probable
hi ha molta gent a Tarragona
que vull dir
no saben qui eren
aquests personatges
llavors vull dir
a la nota de premsa
posa fundador del Nasti
fundador total i tal
però potser
valdria la pena
que amb una cosa
més informativa
digués
doncs aquest senyor
que va ser
un gran esportista
que va guanyar
amb aquest temps
la medalla
de no sé què o no
i que va més impulsar
tal cosa i tal
l'altre
perquè la gent de Tarragona
recordem una mica
tota aquesta gent
i sapiguem
de qui estem parlant
perquè jo estic segur
que ara parles
del senyor Escofet
de molta gent
i no saben ni qui
jo perquè he estat
molt vinculat al nàutic
però parles del senyor Tarín
i moltíssima gent
de Tarragona
no sap ni qui és
si sonarà per altres coses
però tampoc tant
i si parlem d'altres
que inclús sense ser
els presidents d'aquests
perquè aquests són els que van ser
primers presidents i fundadors
però hi havia una sèrie de gent
el senyor Nogués
els del MAU
aquests
del Miles i tal
va bé molta gent
el Nin
el famós Nin
atleta del nàstic i tal
tota aquesta gent
estic segur
que hi ha moltíssima gent
més jove
que no saben ni qui
ni qui són
i val la pena
que sabíem qui era aquesta gent
i que per exemple
no sé
una anècdota divertida
és que
en aquella època
tothom practicava
tots els esports
incluït el Salvador Martorell
que feia de ciclista
i era d'una penya ciclista
l'escultor
i hi ha fotos
que ho demostren
aquesta
aquesta història
bueno
Martorell
gràcies a
Ignasi Mallor
estàvem parlant de Mallor
Ignasi Mallor
i Martorell
i Rebull
el Rebull
aquests
són fundadors
de l'escola d'art
de Tarragona
ja estem parlant
del 35
estàvem discutint
amb el Manel
no
això depèn d'on prens les dates
35
36
no ve tampoc un any
i ells van ser
com fundadors
de l'escola
a més a més
no era l'escola
tan sols d'art
que van fer
moltíssimes coses
moltíssimes
tot era treballar
per Tarragona
com ara començava
que si els esports
que si no sé què
es posaven a tot arreu
això era molt interessant
a més a més
m'agradaria llegir
la filosofia
que tinc aquí
la filosofia
com va estar feta
l'escola
com la van muntar
i us llegeixo
mira
el regiment
de l'escola
taller
es basa únicament
en l'autocontrol
dels alumnes
guiats pel seu amor
a la institució
i al seu prestigi
no hi ha vigilants
encarregats
de les disciplines
o sigui
ja era una llibertat
només
en treballar
en treballar per ells
aquests dos grans artistes
s'han
pas
s'han tretingut
a trencar molles
sinó a restaurar l'acadèmia
ells no volien trencar molles
ells no volien ser ells
sinó que volien
que restaurés
tota la manera de pensar
d'aquells academicismes antics
i van posar
dintre del seu treball
coses molt noves
es feien audicions musicals
dintre de l'escola
i treballaven
aquesta gent
treballaven molt
de fet una filosofia
que es va trencar
decidida
amb l'arribada
de la guerra
llavors tenim ja
l'arribada de la guerra
tot això
i
l'arribada de la guerra
em sembla
que va hi haver
alguna cosa molt interessant
com va ser
la
o sigui
l'escriptura
la literatura
llavors aquí tenim
aquesta
potser hi havia
menys senció
amb escriure
no ho sé
no ho sé
no ho sé
però
hi havia bastant de
es van poder expressar
molt més bé
amb el que és
en literatura
la guerra
la guerra
va trencar
absolutament
l'escola d'art
va desaparèixer
quan la guerra
llavors inclús es va guardar
no sé exactament on
el material
va anar a parar
amb algun maquetzem
i quan es va
reinaugurar
l'escola d'art
que ara no recordo
el lloc exacte
perquè em penso
que encara no va ser
el carrer Santana
que per cert
el regidor de cultura
de l'ajuntament de Tarragona
a l'època que es va reinstaurar
l'escola d'art
o es va reestructurar
de nou
després de la guerra
el 1946
va ser el senyor
Enric Oliver
que després
posteriorment
va ser alcalde de Tarragona
i llavors sí que ja
ja van començar
a participar
alguns dels
professors
que van seguir
d'això
i alguns d'ells
doncs
el Salvador Martorell
un d'ells
el Lluís Salmells
també
sí
Garcianguera
Garcianguera
Gonzalo Lindín
Gonzalo Lindín
que també
si no
en aquella època
poc després
això es va reestructurar
penseu que ja era alumne
de la primera
d'aquestes escoles
amb aquesta reestructuració
aquests ja van ser
els primers professors
i que llavors
es van recuperar
aquests cavallats antics
encara estaven guardats
sí
però molts venien
d'alumnes
de l'escola
ja
Gonzalo Lindín
ja havia començat
de petit
o sigui que la idea
era també
d'una escola
això
molt lliure
però
en canvi
molt treballadora
però clar
aquesta gent
es va veure
tota aturada
i tancada
i bueno
i el que sí
és això
que en quant a literatura
tenim bastanta més coses
no sé si és que
la censura
no arribava tant
o
no
no
però la censura
també és relativa
perquè la censura
la gent s'autocensurava
depenia de cada autor
també
bueno però
és que
amb escultura
per exemple
la censura
és no menjar
i un que no escriu
guarda el llibre
i continua menjant
a veure
treballa
és diferent
és un treball diferent
el pots fer
a hores
no cal que de dir
que a les 8 hores
escriure
llavors també
i amb escultura
com no et posis
les 8 hores
cada dia
ho tens clar
llavors
vam tenir
no ho sé
però les guerres
totes les guerres
són
fatals
clar
bueno
també van desaparèixer
quan la guerra
les
la guerra va ser
un trencament total
jo crec que
això ho hem de
mig saltar
perquè no es poden parlar
d'activitats
dintre
d'activitats
dintre d'aquesta època
no en va bé
fins que es va recuperar
per exemple
els castellers inclús
els que hi havia
d'abans de la guerra
doncs van desaparèixer
després de la guerra
vull dir
llavors va haver
només una colla
que era la famosa
colla aquella nova
de Sant Magí
que també va desaparèixer
després
que el nom era
colla nova
de Sant Magí
dels xiquets de Tarragona
que també anaven
de Lila
a pesar que va haver
després quan es va
dissoldre aquesta colla
va haver una espècie
de pacte
d'honor
que no s'utilitzaria
mai més aquest color
i després
sembla que s'ha tornat
a utilitzar
això m'ho han explicat
vull dir
si no és cert
que em perdonin
els de la colla jove
però tots aquests
han tornat després
després va haver
els xiquets de Tarragona
hi ha molt després
això el 70
o por ahí
sí
els xiquets de Tarragona
tenen 25 anys
sí
sí
són dels anys
em sembla que els 25 anys
sí
sí
són dels anys
els 70
els 70
els 70
els xiquets de Tarragona
els 79
la colla jove
els xiquets de Tarragona
el 88
els xiquets del Serrallo
i el 90
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
aquestes són molt
l'empogeu
aquestes són molt d'ara
però
el que dèiem
de les guerres
tot això
clar
pensa que l'art
l'escola d'ara
es deia
de cultura i de l'art
quan s'estudiava
història de l'art
era de cultura i de l'art
cultura representa
poder una mica
d'anar en contra
a vegades
de les coses imposades
la cultura sempre
vol trencar
i més que trencar
poder ter uns ideals
com a més justos
o més
més de respecte
mútuament
i clar
com a l'art
l'art en principi
ha de ser una mica
transgressor
és a dir
els artistes
sempre s'han considerat
per segons quins règims
persones perilloses
sempre
per això
per tots els règims
per tots
jo diria que per tots
jo crec que
hi ha un
amb tots els artistes
però jo això
ho ampliaria
amb tot tipus
d'artistes
des del
l'artista
des del punt de vista
més ampli
de la paraula
inclús dintre del món
de la música
segons quins músics
també
i segons quines lletres
de segons quins
autors
actuals
inclús
que encara avui
són uns
uns transgressors
de la societat actual
és a dir
i els artistes actuals
almenys
els que jo considero
més artistes
són més transgressors
és a dir
estem menys d'acord
amb com funciona aquest món
vull dir
no estem massa d'acord
com ens el venen
i com que no estem massa d'acord
ho denunciem
i llavors
és això
sempre
i potser tenim
o no raó
però és la nostra raó
i el que sí
és lògic
o sempre
busquem
és una major justícia social
un millor benestar
de tothom
però no a costa del consum
l'artista
l'artista té una sensibilitat
diferent
jo crec que sí
jo crec que sí
perquè si no faríem altres coses
i a més inclús potser guanyaríem més calés
però
precisament per això
fem el que fem
o intentem fer el que fem
i si aquesta
petita opinió
o aquesta petita cosa
que tu pots deixar
d'alguna manera
provoca que algú pensi una miqueta més
o et doni una miqueta de raó
ja n'hi ha prou
perquè evidentment
el món no el canviarem
crec que no el canviarem
per desgràcia
però no el canviarem
posant
que podríem
podríem ser una miqueta
doncs la consciència
una mica
també podríem ser
de la societat
de la societat
també és de consciència
encara que ara
m'hi direu
que no és moda
o que no es porta
no és moda no
no és moda ni es porta
agrair
a molts capellans
de Tarragona
que van fer possible
també ajudar
molta gent
el temps de la postguerra
ens van ajudar moltíssim
no dic
els altos vuelos
només dic
el capellà Ras
el de Tarragona
vull recordar
molt bé
el que va fer
el barri de l'Esperança
vull recordar
el que va ajudar
a muntar Torreforta
tots aquests barris
s'han fet gràcies
molt
moltíssim
al treball
dels sacerdots
entre vies
que són en aquests moments
els que podien treballar
perquè tenien una certa llibertat
per fer-ho
perquè els altres no
sí
però ho van aprofitar
ho van aprofitar
i em trec al barret
perquè he vist
coses
però coses
guapes
guapes
de treball
i amb un munt
de gent d'aquesta
no dic noms
perquè no els acabaria mai
i tots els podem conèixer
no sé què els acabaria
si no n'hi ha tants
vull dir
és la meva opinió
n'hi ha
n'hi ha
o sigui
evidentment
hi ha hagut
com amb tots els col·lectius
hi ha hagut gent molt sana
i molt maca
i dintre del món
dels capellans
també
a Pau Canyelles
aquest home
jo el vaig conèixer
de petita
jo sé que ell
no menjava
per donar-ho
els altres
quan hi havia
alguna baralla
a les cases
ell estava allí
quan hi havia
un problema
d'hospitals
ell estava allí
o sigui
va ser el pare
de Torreforte
i això no ho pot negar
ningú
i va haver
mossèn Tomàs
que també va continuar
perquè no
i va haver
el que va fer
el barri de l'Esperança
que està a Sud-amèrica
ara a les missions
quan va acabar aquí
després se'n va anar
a Entre Vies
també
a Entre Vies
era un problema
que ningú
se'n preocupava
eren unes barraques
impressionants
allò
i aquella gent
dormia allí
menjava amb ells
i treballava per ells
i si havia de cridar
cridaven
vull dir
són els que
van haver
aquesta
aquest
que se'n van preocupar
de la gent
marginal
bé
un gran agraïment
amb ells
i jo estic d'acord amb tu
menys mal
però obviaria
la professió
és a dir
és a dir
a la persona
exacte
és a dir
jo estic convençut
que aquests senyors
si en contra de ser capellans
haguessin estat
metges
advocats
ferroviaris
no sé què
per la seva manera de ser
també haurien treballat
pels altres
perquè això els deia
la seva manera de ser
llavors la professió
era adicional
que coincideixi
el fet que fossin capellans
millor en aquest moment
pels que es puguin posar la medalla
per el que tingui
que veuen amb els capellans
però jo crec que aquests senyors
sent o no sent capellans
haurien fet el mateix
eren persones
i és una mirada molt personal
i suposo que a molta gent
no els agradarà
però realment
hi ha hagut altres persones
i encara n'hi ha avui dia
que no necessiten ser capellans
per fer el bé als demés
i per treure's el pa de la boca
si convé
i en canvi
hi ha capellans que estan molt grassos
i no se'l treurien
i això no vol dir res
no vol dir que els capellans
siguin ni més illors ni pitjors
els que són bones persones
són bones persones
capellans
artistes
metges
advocats
o ferroviaris
o conductors de metro
no ho sé
però fins ara
o inclús locutors de ràdio
però ara en aquest
a veure
sempre teixem a la persona
diem
en aquest programa
ho estem dient
que era folano
era no sé què
sempre li posem el títol
doncs aquest folano
era capellà
jo tots aquests senyors
i nomenat com a mecenes
o impulsors de l'esport
és que no sé ni si eren industrials
advocats
o metges
bueno és que tampoc m'ho he preguntat
és fàcil sapigueu
ho suposo
eren uns senyors
que van donar un impuls
en una sèrie de coses
és com segurament
els primers pioners
de la mútua d'accidents de treball
de Tarragona
que van ser uns tios
que s'ho van muntar
i s'ho van treure de la seva màniga
vull dir
això no és el que era
com tot
aquests tios
i hi havia senyors
que van ser presidents
de les mútues
i que no cobraven ni un duro
i els hi fotia una afanyada
vull dir
avui dia no n'hi hauria ningú a fer
però
volia recordar
que hi ha hagut
moltíssima gent
i per
a veure
el del Serrallo
mai me'n recordo
aquell museu
perquè ja no em va tocar a mi
també
que el van
no em va tocar a viure
la història
a mi en concret
però doncs
doncs sé que també
que va ajudar moltíssim
i sé que sortiria ara
molts de serrallengues
que dirien xapó
que ho sé
i portat amb la gent
però és igual el fet
el fet és que hi ha hagut gent
també que s'ha preocupat
dels barris
i s'han preocupat
de la gent humil
però no perquè
a veure
també hi ha una altra història
que potser no ve el programa
és que Tarragona
també és barris
i això no ens oblidem mai
els tarragonins
diuen Tarragona
puf
la Rambla
no
Tarragona
són tots els barris
i això de separar'ls
trobo que és
i això diu
una de les primeres
habitants
de Torreforta
no és així?
per això
per això s'esclama
t'has quedat dos minuters
però s'esclama
va néixer Tarragona
va néixer Tarragona
però de molt
esplantar a Torreforta
però va anar a viure a Torreforta
quan hi havíem 75 cases
i xapó de la meva infància
aquesta eh
aquesta que podia
que tots érem una família
vull dir
com un poble
d'havia sent
com un poble
més que un poble
perquè no era un poble
amb arrel
sinó un poble
que s'estava
s'estava fent
la gent
entre tots
s'han fet les clavegueres
i entre tots
s'anaven fent les coses
vull dir
però era
era una família
de 75 persones
això ja és
els anys 50 i pico
cap aquí
ja no?
sí
sí
i és que
va ser
no no no
és veritat
però per què
els barris
no no
si som Tarragona
que caram
però és que esclar
tot és igual
vull dir
per exemple
és que esclar
i Sant Pere Sampão
també l'hi visc créixer
i la gent
que les primeres reunions
es feien al Cine Capitol
me'n recordo
de tots els que havien
comprat el pis
i tot
totes aquelles cooperatives
esclar
és que el gran impuls
de Tarragona
va vindre a partir
dels 60
50 i pico
60
sí
sí
i inclús els 60
i poc
els 60 i poc
ja es va fer
recordem els polítics
actuals
un pla de desviament
de la línia fèrrea
que es va presentar
el ministre de Foment
de l'època
i encara avui
el 2001
n'estem parlant
n'estem parlant
Rosa Marés
moltes gràcies
no tenim més temps
gràcies un altre cop
per venir
al programa d'avui
gràcies
i bona tarda
adéu-te'n'hi
adéu-te'n'hi
i fins aquí
per les rutes
de l'imperi
en el programa
d'avui
hem comptat
amb la col·laboració
d'Itinere
i també
del Pinzell Brut
com cada setmana
els controls tècnics
de Maria Bertran
els ha acompanyat
durant aquesta
darrera hora
Marta Domènech
que ens trobem
d'aquí una setmana
moltes gràcies
per seguir
el nostre programa
d'aquí una setmana
iòpia
aplicat
elówis
que ens trobem
de Comas
d'avui
iï greeting
de Comas
d'aquí una setmana
lópez
d'aquí una setmana
lópez
de Comas
d'aquí una setmania
vit
d'aquí una setmana
e a
lópez
que ens trobem
la bob
llü��
amb la humed
de Barça
мест
de
Vall
llà
Fins demà!