El matí de Tarragona Ràdio.
Hola, molt bon dia a tothom.
Novament des de la sintonia de Tarragona Ràdio,
ara passen sis minuts exactament de les onze del matí.
I avui, com els hem vingut anunciant,
hem abandonat els nostres estudis de la Rambla Nova
i ens hem traslladat uns quants metres
i estem ara en aquests moments a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ens hem instal·lat còmodament a la sala infantil
i des d'ara i fins a la una del migdia.
Volem explicar-los de primera mà les interioritats d'aquest món.
Un món que és visitat per milers i milers de persones.
I no parlem per parlar si mirem les xifres,
que sempre són fredes, però són força indicatives.
Durant l'any 2000, aproximadament 320.000 persones
van utilitzar aquest servei públic,
el que suposa, a més a més, un creixement de 37.000 usuaris
més respecte a l'any anterior.
Són xifres, insistim, les xifres sempre són fredes,
però vostès veuran que de mica en mica
s'anirà escalfant aquesta afirmació
a través de les converses que anirem mantenint
amb les diferents persones que dia rere dia
treballen a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Cadascuna des de les seves responsabilitats.
D'una banda, perquè l'usuari trobi tot allò que necessita
i, d'altra banda, perquè la Biblioteca avanci
i es converteixi en el que ja és un punt de referència
com a sistema innovador de gestió i servei públic.
Saludem, primer que tot, la Roser Lozano,
directora de la Biblioteca.
Roser, bon dia.
Bon dia.
Avui som nosaltres que venim a la Biblioteca
i no la Roser, que cada dimecre es comparteix amb nosaltres
uns minuts per explicar-nos les novetats
que envolten aquest món.
Gràcies, primer que tot.
Gràcies a vosaltres, perquè estem encantats
que la ràdio posi un punt d'atenció a la Biblioteca.
que jo crec que és la primera vegada
que un medi de comunicació fa un programa des de la Biblioteca
i és d'agrair perquè és la manera que els ciutadans
coneixin aquest servei públic una mica més.
Clar, tu dius la primera vegada que la ràdio ve a la Biblioteca.
Jo diria, jo no ho sé, segur que algú ens podria desmentir,
jo mai havia sentit que es fes un programa de ràdio
des d'una Biblioteca, entre altres coses,
perquè sembla que això és com un temple, no?
El concepte que, sortosament, ja es va perdent,
que no es pot parlar fort.
Aquí estem parlant amb un to de veu absolutament normal.
Ningú ens ha renyat, i no perquè siguem de la ràdio,
de bon tros.
I bé, hi ha un ambient, doncs, en distès,
ja l'espai convida, doncs, a una certa distensió,
molta tranquil·litat.
Això sí, imagino que és normal,
aquestes hores del matí, d'un dimecres qualsevol.
Hi ha trànsit de persones que venen a consultar,
a utilitzar el servei de préstec,
però, en general, hi ha tranquil·litat.
Aquesta hora s'intensifica,
el servei de la biblioteca cara a les hores de la tarda, no?
Sí, també al matí, conforme avança el matí,
la gent es va animant més, va sortint de casa,
sobretot als dies de mercat, els dimarts i dijous,
realment la biblioteca és un bullici al matí.
I després hi ha la tarda,
les hores puntes també coincideixen
amb les sortides dels centres escolars, com és normal.
I el que deies abans del temple,
doncs abans és que era el temple del silenci, la biblioteca.
Ara és el temple de la informació.
És a dir, és el canvi que hi ha hagut
des de la biblioteca clàssica i tradicional,
en què la gent venia a llegir i callada,
en un lloc en què la gent ve a solucionar
totes les seves necessitats d'informació,
els seus problemes.
Llavors, per preguntar, se necessita parlar
i se necessita, doncs, intercanviar experiències,
opinions, fer nous suggeriments.
És a dir, és un servei més obert a l'usuari
i, per tant, més obert també a la paraula.
El silenci ja no és tan important.
No té res a veure amb aquella biblioteca.
Abans que també recordarem,
perquè per aquests micròfons passaran persones
que s'han incorporat fa quatre dies,
com aquell que diu,
però també veterans de la biblioteca,
professionals d'aquesta casa
que seran protagonistes avui al matí de Tarragona Ràdio.
Anècdotes n'explicarem unes quantes.
Jo, per exemple, ara que parlava la Roser dels Usuaris,
per aquí estan treballant uns operaris
i m'explicava la Roser,
mira, aquest senyor és electricista,
va venir un dia a fer una reparació
i es va fer soci i ara també és usuari de la biblioteca.
Vull dir que això ens dona una idea
de com ha canviat aquest concepte.
Com deia la Roser,
és un temple d'informació
i no pas un temple de silenci.
Allò que s'hi grinyolava una sabata,
semblava que el món s'ensorrava.
Però la biblioteca,
quan obre les seves portes
i vostès troben les cadiretes a puesto,
els llibres al seu lloc,
tot a punt,
no és que a la nit hi hagin uns follets,
ara que estem a la sala infantil,
ho podem dir així,
doncs que ho deixin tot preparat.
Realment, abans d'obrir les portes al públic,
aquí hi ha moltes persones
i una de les persones que està abans d'aquesta obertura al públic
és la Cristina Barber.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Què fas? A quina hora arribes a la biblioteca habitualment?
Jo arribo a les 9
i abans que jo arribi encara arriben
el personal de la neteja
i jo soc dels primers bibliotecaris
que ens incorporem a la feina.
Com et trobes?
Perquè l'entrada a l'horari és progressiu.
Com et trobes a la biblioteca quan entres?
Doncs jo m'ho trobo tot per col·locar.
Els llums apagats, imagino.
Les fosques, exacte.
i tots els llibres del dia anterior
que s'han retornat,
doncs tot allò està ja una mica organitzat per seccions
perquè al mateix moment que fem les devolucions dels llibres
ja ho organitzem una mica amb uns prestatges
on ens indica on anirà.
O sigui que ja hi ha una mica de selecció feta
però aleshores, doncs els que som...
els que entrem al dematí, que hi ha altra gent també,
doncs comencem a col·locar els llibres
la primera tongada del dia.
vigilem que la secció de novetats,
que volem que sigui una secció que la gent es trobi molt...
el més nou, doncs que s'ho trobin a mà, no?
Ja ho repesso una mica, que això...
que no hi hagi algun llibre que s'hagi colat
i que no s'hagi col·locat el prestatge
i si col·loques la novetat més recent al prestatge
doncs la gent no...
li costa més d'arribar amb ella, no?
Que déu ni això, les novetats volen, eh?
Quan les col·loqueu a la taula.
A banda que col·loquem els llibres al prestatge
i a més a més, doncs, mirem que els primers ordinadors
que s'han de posar al públic, doncs que estiguin preparats
sí que no hi hagi cap incidència.
Això ho fan els administradors del sistema
però ells estan baix treballant
i nosaltres doncs ja comencem a obrir
tant els nostres PCs com la màquina d'autoprèstec de llibres
que és una màquina estranyíssima
que la gent no sap ben bé per què serveix
però clar, això s'ha de posar en funcionament també, no?
No, el Joan Borràs quan hem arribat
el primer que m'ha dit
escolta, aquesta màquina tan estranya
dic, això és per la d'autoprèstec.
Doncs ara en tenim d'una
i aviat en tindrem una altra
i doncs clar, això s'ha d'engegar
i vigilar que no hi hagi cap incidència
i que funcioni, no?
És a dir que la primera feina
abans de començar el dia
és aquesta
pel que fa a la preparació de la sala
i després una altra feina que també faig
a l'entrar és
quan tinc ja l'ordinador obert
és mirar el correu que ens arriba
el correu oficial de la biblioteca
per si hi ha alguna cosa
alguna sol·licitud
que ens ha arribat
per exemple un préstec interbibliotecari
que ens hagi arribat per internet
doncs llavors s'ha d'atendre
o si hi ha algun sugeriment de compra
que ha arribat per internet
o bé si hi ha alguna consulta també, no?
És a dir que controles una mica
totes aquestes coses
per intentar, quan no tens públic al davant
fer aquests serveis
i després, quan la biblioteca ja obri les portes al públic
doncs ja pot poder estar
més directament de cara al públic
Si no, la feina s'aniria acumulant
Sí, a vegades s'acumula
Clar, s'acumula
perquè...
intenta fer-ho...
Al marge, doncs, d'aquest servei d'autopresta
aquí, del fet que cada usuari
pugui consultar l'ordinador o el llibre
que necessitar
aquell contacte amb el bibliotecari
d'escolta, no trobo això
ajuda amb...
Clar, això necessita una certa dedicació, no?
És que és un servei obert
i llavors el que intentes és
quan obrim les portes al públic
ja està per poder atendre aquest públic
que veiem entrant, no?
O sigui, que notin que
que hi ha unes persones
a la seva disposició
per la informació que necessitin
perquè la gent vol una mica d'orientació
quan arriben, no?
Ni més ara que s'ha obert molt
la biblioteca al públic, no?
Doncs el que volen
és buscar un lloc
que trobin una mica d'orientació primer
i després ja
quan veuen què és allí
doncs llavors ja et diuen
a veure què busquen, no?
La Cristina, com ella ens deia
quan arriba està tot a les fosques
T'has parat a pensar mai
allò quan entres i veus
aquesta imatge tan enfosquida
solitària
i després el que et trobaràs
al llarg del dia
Sí
Impressiona una mica, no?
Dic jo
Sí, sí
Impressiona
però mira, ja hi estàs acostumat, no?
És una biblioteca molt gran
i sí
tot a les fosques impressiona, no?
I fins i tot el soroll dels llibres, no?
Si un dia cau un llibre
i tot això
doncs sí
sí que fa una mica d'impressió
però bé
és l'àmbit en què treballem
i ja ens hi acostumem
i fins i tot ara
quan cau algun llibre
ja no m'espanto, eh?
Potser és que hem llegit massa
allò del nombre de la russa
Sí, és això
Busquem aquella imatge
una mica diferent
I escolta, Cristina
la resta de la jornada
quina és la teva feina específica?
Llavors, quan
al primer moment
atendre
el primer públic
que entra
perquè és
el que està esperant
que s'ha estat esperant
que obrim les portes
i que venen amb una cosa
volen fer una devolució ràpid
o un préstec ràpid
perquè
la millor aprofito
en un moment
que han sortit de la feina
o que van a treballar, no?
i després ja
comencem la feina pròpiament dita
que és mirar
de tot el que m'hem demanat
si hi ha alguna desiderata
es truca a la llibreria
a veure si ho tenen
en quin termini de dies
em poden servir els llibres
i suposant que ja tinguem llibres
que venen per compra
o bé per altres procediments
els cataloguem
o sigui, nosaltres treballem
davant del públic
saps?
i bé
hem de compaginar
aquestes dues coses
que no sempre és fàcil
perquè
doncs t'has de concentrar una mica
però a més a més
doncs no has de detendre
les peticions que tinguis
i a més
si tu no ho vols dir
ja ho diré jo
de vegades
els usuaris
al públic
com dius
les persones
som una mica pesadetes
i exigents
no?
no, no
però el que has de saber
és el que volen
perquè no tothom
s'expressa prou bé
o no tothom entens
a la primera
que és exactament
el que volen
llavors has de fer
una mica d'interrogatori
i sí que potser
primer et costa
però després
quan veus
que si tu no entres
directament a preguntar
què volen
no en sortiràs
doncs ja entres
de dir
però això
des d'aquí un punt de vista
ho vols
o per a quin nivell
et convé
per exemple
perquè també t'ajuda
a tu a trobar
la informació
llavors hi ha una veu
jo crec que hi ha d'haver
una miqueta de diàleg
per veure
per detectar més
les necessitats
que té aquella persona
i llavors no fem
perdre temps
ni amb ella
ni el perdem nosaltres
Cristina
per acabar una pregunta
els bibliotecaris
teniu temps de llegir?
i tant
sí?
no sé
a la biblioteca no
però
a les obres de nosaltres
que no llegíssim
la biblioteca
no
has de llegir
el que has de llegir
per catalogar una obra
o per sintetitzar
el seu contingut
per saber
de què tracta
però
clar
és que a veure
però teniu informació
privilegiada
privilegiada
el fet d'estar tantes hores aquí
de dir
mira aquest llibre
mira aquell altre
detectes de seguida
quins són els gustos de la gent
això sí
però vaja
la nostra feina
no es tracta
només de
treginar amb llibres
sinó de
de
conèixer'ls
i jo crec que ens agradi
és molt important
pels que hem triat
de feina
Cristina
tens molta feina
i ho sabem
per tant
t'agraïm molt
que hagis compartit
amb nosaltres
uns minuts
d'aquest matí
de Tarragona Ràdio
avui en directe
des de la biblioteca pública
gràcies
gràcies
i ens anirem veient
al llarg d'aquestes dues hores
de programa
la Cristina
és una prova
d'una de les primeres persones
que quan la biblioteca
obre les seves portes
dos ja ho té tot a punt
però hi ha altres persones
que estan aquí
a la biblioteca
i que porten
la seva feina
jo els vull presentar
a la Rosa Sabaté
i a la Paqui Trujillo
el que passa és que tothom em diu
no, li has de dir Paqui
només
qui és la Rosa
i qui és la Paqui
soc la Rosa
vostè és la Rosa
i vostè és la Paqui
com anem?
molt bé
treballant molt?
sí
a quina hora entren a la biblioteca?
a les 6 del dematí
ens posem
a les 6 del dematí?
sí
perquè a les 10 hores
ja neta
de cap al públic
i com ho troben tot això?
doncs bastant bé
sí
si ens ho sabem
compiginar la feina
i ens ho sabem
ho portem bé
els usuaris som curosos
tenim cura de les coses
en general
en general
hasta la presència
no hi ha hagut mai cap queixa
per estar brut
fa molts anys
que estan treballant
aquí a la biblioteca?
jo fa 5 anys
de Paqui
Déu-n'hi-do
doncs ja és una veterana
a la Paqui
sí
perquè a mi m'han traspassat
de la general
del Ministeri de l'Interior
em van traspassar aquí
perquè jo treballava
pel Ministeri de Cultura
de l'Interior
i em van passar cap aquí
perquè el Ministeri
va desapareixer
jo tinc entès
que vostès són unes persones
molt afables
que conversen
i que
bueno
que van fent
i tenen molt bona relació
nosaltres anem a fer la feina
doncs
sí
ha dit
ningú té cap queixet
de nosaltres
i nosaltres tampoc
quan es van plantejar
de venir a treballar
aquí a la biblioteca
van dir
escolta
amb el que costa
treure la pols
però m'han dit
que els llibres
no cal netejar-los
que s'ho netegen sols
no?
amb l'ús
com si diguéssim
sí
el que passa
que nosaltres
donem el cepillo
el pulver que digui
i el rap de la pols
però Déu n'hi do
pa aquí
netejar llibres
no?
sí
pero se limpia
por los huecos
y se mueve
sin cambiar el orden
o sea que
bien
lo vamos llevando bien
i no teniu la tentació
de tant en tant
d'obrir allò
en hores de feina
alguna vegada
mira aquest que maco
sí
sí
sí
perquè també mos agrada
les revistes
les revistes
de moda
i totes esas cosas
i sobretot
els llibres de la voz
que a vostè li agraden
a vostè li agraden
a mi molt
i són usuàries
de la biblioteca
són sòcies
sí
sí
utilitzen el servei de presta
sí
el que passa
que no gaire
perquè tinc
daltre feina a casa
perquè jo encara
que tinc els fills casats
cuido dels nets
clar
aquesta és la segona jornada
déu-n'hi-do
la Paqui també
deu tenir feina
sí
té un dels niers pequeños
sí
doncs també déu-n'hi-do
i quan
què estan
des de les 6 del matí
m'han dit
i durant quant de temps
jo
de les 6
a les 11 i mitja
jo hasta les 12 i media
una hora més
doncs déu-n'hi-do
encara els hi queda
una estoneta
una estoneta de feina
sí
jo ja estic a punt
de plegar
què diuràs
així és veritat
doncs no l'entretindrem
no
no
avui si s'ha de quedar una miqueta més
no passa res
per veure això a la ràdio
tampoc no passa res
molt bé
doncs
Rosa Paqui
volíem
de fet volem
conèixer totes les persones
que fan possible
que quan nosaltres arribem aquí
doncs podem utilitzar
el servei
en les condicions
més òptimes
estem molt contentes
que ens hagin acompanyat
i bé que continuï la feina
gràcies
molt bon dia
déu-n'hi-do
de moment
han passat ja
tres de les persones
que treballen
aquí a la biblioteca pública
de Tarragona
d'aquí uns moments
entrarem
en un altre terreny
per exemple
conèixer la història
de la biblioteca
la història
que consta
en els papers
la història
que consta
en el llibre
però també
en la memòria
de persones
que des de fa
molts i molts anys
treballen aquí
a la biblioteca
són els funcionaris
més veterans
que estan a punt
de jubilar-se
també parlarem
d'anècdotes
perquè hi ha un llibre
d'anècdotes
aquí a la biblioteca
oi que sí Roser?
Sí, sí
hi ha una persona
encarregada
de recollir
totes les anècdotes
que tenim
que són moltíssimes
com podeu imaginar
després de rebre
cada dia
mil persones diàries
durant tants anys
tenim anècdotes
i tenim la idea
de publicar-ho
un dia
de fer una cosa
d'aquestes amics divertides
perquè són anècdotes
molt divertides
doncs de les anècdotes
parlarem
també parlem
de les visites guiades
que es realitzen
aquí a la biblioteca
i amb el nostre fantàstic
quin alàmbric
podrem pujar
fins a la sala
que jo diria
que és el
que és el
tresor de la biblioteca
podrem mirar
però no tocar
aquests incunables
que teniu dalt
jo tinc molta il·lusió
de pujar
i de poder transmetre
als oients
que existeix aquesta sala
una sala
que sempre està tancada
sempre
sempre
únicament s'obre
per algunes visites
molt controlades
molt minoritàries
perquè tot aquest fons
és un fons
que tenim microfilmat
i que ara fins i tot comença a ser digitalitzat
i tots els investigadors
estan obligats
a passar pel fons microfilmat
o sigui
que és com una
com una cosa molt extraordinària
d'entrar en una sala així
és el fons
en què nosaltres tenim
el tenim heredat
des de fa deu segles
i tenim l'obligació
de continuar
i de
i de donar-ho
com una herència
al futur
no?
doncs escolti
aquest serà un moment emocionant
no ens enganyem
fem una pausa
ara passen
set minuts i mig
d'un quart de dotze del migdia
fem una pausa
per la publicitat
immediatament ens retrobem
des d'aquí
des de la Biblioteca Pública
de Tarragona
avui al matí
de Tarragona Ràdio
en directe
el 102.6
al matí
de Tarragona Ràdio
Piso Perfecto
Piso Perfecto
Piso Perfecto
Piso Perfecto
Garantia de serietat
Piso Perfecto
Garantia de serietat
Piso Perfecto
Piso Perfecto
Telèfon 977 25 27 27
Per un bon servei de cafeteria
amb la Batza Distribuzione Automàtica
tot és comoditat
la Batza Distribuzione Automàtica
i la seva màquina Expresso Point
ideal per a petites empreses
i professionals
per a degustar la qualitat
del millor cafè italià
i també cappuccino
pes, pes, infusions, xocolates
la Batza Distribuzione Automàtica
telèfon 62 56 56
recordi
62 56 56
la Batza Distribuzione Automàtica
el millor aroma
l'alternet
ya dicen es este
l'alternet
llibreria VIP
llibreria VIP
tot un univers de llibres
al seu abast
vingui a la llibreria VIP
i trobarà el que busca
i a més amb l'excepcional
preu VIP
un descompte garantit
del 5%
en tots els llibres
per això
i perquè la seva opinió
compta
no vindrà a la llibreria VIP
per casualitat
Ja sap quin és el millor regal que pot fer? Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP, al carregasòmetre número 24 de Tarragona.
Visíti'ns, no es quedarà indiferent.
Llibreria VIP.
Rebaixes, rebaixes!
A Tot Gran estem de rebaixes!
Vine a veure els preus de Tot Gran!
Increïbles!
Passa per Tot Gran aquests dies!
Imprescindible!
Tot Gran, grans rebaixes!
I bons preus!
Tot Gran, al carrer Cristófol Colom número 25 de Tarragona.
A Reus, passeig prim número 6.
I a Baix, al carrer Avenir número 14.
Tot Gran, només per tu!
4 minuts i mig en dos quarts de 12 del migdia.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio, en directe avui des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Dèiem que la història d'aquesta biblioteca està escrita, evidentment.
Però una bona part de la història està en la memòria de les persones que des de fa molts i molts anys donen servei a aquest establiment.
Estem parlant d'una banda del Federico Lorenzo.
Federico, bon dia.
Bon dia.
I l'Anna Terrida.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
El Federico i l'Anna són funcionaris d'aquesta casa, veterans.
Em penso que estan a punt de jubilar-se.
El dia 4 de març jo, jo el dia.
I qui, vostè, quan?
El dia 4 d'abril.
Estan preparant alguna festa o alguna cosa així o no?
Està preparada.
O això ho han de fer els altres?
No, no, no ho sé, no ho sé.
Això depèn.
Saludem també la Rosa Gomis.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
La Rosa no està a punt de jubilar-se ni de bon tros, però déu-n'hi-do els anys que porta en aquesta biblioteca.
Sí, uns quants.
Jo la Rosa la recordo de tota la vida, gairebé a la biblioteca, i mira que és jove, no?
Sí.
Quants anys porta Rosa?
Vaig començar l'any 76, començant a fer el servei social, i vaig començar fent el servei social aquí a la biblioteca.
Però me va agradar, me vaig quedar, i fins ara.
I aquí estàs, aquí estàs. Ets una de les persones que potser té més contacte amb el públic, no?
Sí.
Tradicionalment, a la biblioteca.
Sí, sí, normalment estic de cara al públic, sempre, des que estic aquí.
Anna Federico, quants anys porten a la biblioteca?
Jo exactament des de l'any 78.
Déu-n'hi-do també, eh?
Però proveníem d'altra administració.
Com van vindre aquí, ja van vindre destinats.
Llavors, l'any 78 vam començar, aquí hi havia molt poca gent, era sala única, això era sala infantil, sala d'adults, era de tot, es feia de tot en absolut.
Era una cosa completament diferent del que és ara. No té res a veure.
Clar, i vostè ha vist molt els canvis, no?
Ni en quant a personal, oi tant.
Bé, pràcticament igual que la Rosa.
Com la Rosa, clar que sí.
El que passa que la Rosa encara porta més temps que jo, eh? Perquè jo exactament porto 22 anys, i tu?
Em farà 25.
25 anys i un quart de segle, treballant a la biblioteca.
Són molts anys, Federico.
Però no passa.
I vostè, quants anys porta aquí?
Aquí 22.
La Ana i jo veníem junts, estàvem tots junts en l'altre siti, el sindicat.
i venim aquí, bueno, en el 78.
Ana vinc aquí en el 78 i jo vine en el 80, perquè a mi me traslladaron, estuve en el Museu Palo Cristiano.
i després, el dia 1 d'anar de l'80, em vaig entrar a treballar aquí a la biblioteca.
Ja, ja.
I quines han estat les seves feines específiques?
Usted, Federico, quina és la seva feina concretament?
Sempre ha estat la mateixa?
Bueno, aquí hago de todo lo que me manda.
Ir a buscar correos, echar cartas, hacer fotocópias, poner si se rompe alguna ruta, arreglar lo que puedo.
Posar una mica d'ordre, que això jo ho sé també, eh?
Posar una mica d'ordre, sobretot als més jovenets.
Para ponerlo de malgo poco.
I vostè, Ana?
Jo soc administrativa, sempre he fet administrativa, però, bueno, al començar, aquí es feia de tot,
perquè es feien fotocòpies, es feia de tot.
Incluso el dissabte estava amb el préstec.
O sigui, es feia de tot una mica.
És clar, allò, quan hi havia algun buit, vés cap allà.
La feina principal sempre ha sigut administrativa.
I ara treballa molt a prop de la directora, no?
Al costat.
Al seu costat, sí.
La Rosa sempre s'ha dedicat al tema del préstec, a banda d'aquelles feines que no es veuen, no?, de vegades a la biblioteca.
Sí, sí, a part de la feina interna de col·locar els llibres, sempre de cara al públic,
sempre tenint els lectors, donant els llibres, informant-los, el que es pot.
Comentava Rosa que en Déu-n'hi-do els canvis que havia experimentat la biblioteca
i no només físicament, com deia l'Anna, que això doncs era una sala i mira,
jo recordo fins tot parets, sostres, res a veure amb el que hi era.
I el pas aquest de la fitxa, que s'havia d'apuntar un numeret en un paperet en blanc i tot això,
ara que teniu els ordinadors...
És que era tot manual, era tot manual.
I a més a més, aquí sí, tenies un momentet, tothom feia fitxes, i en feia tothom.
Ja les tenies preparades perquè quan acabessis una feina continuessis amb fitxes, o sigui, tot era manual, completament manual.
Una feina pesadeta, eh?
Home, sí.
Les coses com siguin.
Sí, que al final sí, perquè clar, eren molt volum de lectors, molts de préstecs,
i no donàvem a baix i agafàvem a tothom que ens ajudés a passar numerets.
Home, i quan va arribar allò de la banda magnètica, per identificar el llibre, allò ja va ser, doncs, el més avançat, no?
Sí.
Perquè abans com s'identificaven els llibres? Només amb l'assignatura aquella, el número de registre?
Amb el número de registre, sí.
I l'assignatura per trobar-la al lloc.
I també va passar la història aquell temps que molts estudiants venien a estudiar aquí a la biblioteca.
Hi ha això, això el Federico, això el Federico que tenia més contacte així directe amb el públic, se'n deu recordar, no?
Sí.
Que eren situacions una mica difícils, els criticaven molt a la gent de la biblioteca, perquè no ens deixen anar a estudiar.
Això ho recorda Federico?
És que tot era un cacao aquí, estaven los críos, las personas mayores, todos estaban metidos aquí en estas salas,
hacia el préstec, hacia todo aquí, es que era impossible per descontrolar-lo.
Era complicat, complicat.
Sí.
És que la sala de gran era igual.
A mi esto, como cosa, como cambiar, ha cambiado bastante.
La gente, no sé si es que se porta mejor, o están más controlados, van a ver más sitios.
Hi ha més espai i això també ajuda, no?
Sí, sí.
Perquè en general, per la vostra experiència, el perfil del lector, de l'usuari, com deia ara el Federico,
ha canviat una mica també l'actitud.
És a dir, que el públic, l'usuari ha evolucionat a mesura que anava evolucionant també la biblioteca i anava oferint nous canvis?
Sí.
Sí, sí, sí. Abans era molt més estudiants, els que venien dels col·legis, a la universitat, venien a fer els treballs,
en canvi ara venen moltes més mestresses de casa, molts senyors jubilats, tots se fan al carnet per poder treure els seus llibres, la seva música, els seus vídeos.
ha canviat bastant en aquest sentit.
I encara us continuen fent la pregunta aquella quan s'ha de fer el carnet.
Què costa fer-se el carnet?
Sí, sí, sí, sí, continuen.
Quan em costarà?
Sí, sí, sí, quan li dec, quan val, sí, sí.
Hi ha coses que no canvien, doncs, eh? Hi ha coses que no.
Anna, Federico, han estat anys positius treballar envoltats de llibres?
Sí, i tant, i tant. A més a més del postre que venien, no tenien res a veure amb una biblioteca, no?
Clar.
Nosaltres estàvem tots dos a sindicats, més casualitat, però bueno, va ser així, perquè llavors van anar destinats tots en departaments diferents, no?
I per això, però doncs no tenia res a veure anar. Jo, més ben dit, amb una biblioteca no hi havia treballant mai, fora d'entrar i a buscar un llibre, res més.
A més a més, quan entres a una biblioteca et dona la sensació, doncs, que posaràs a llegir, que podràs fer molta cosa i tal, després, bueno, el treball del dia a dia, això ja no ho permet, però...
Dius, mira que bé, agafaré llibres i estonetes, me'ls aniré llegint.
És que a mi em va fer il·lusió, eh? I ho pensava, i pensava, ara llegiré, perquè a mi m'agradava molt, i pensava, ara podré llegir i tal, i n'agafaré, i després, bueno, et trobes que...
Que res a veure.
Que res a veure, que em veus masses i tot.
Però ha pogut anar llegint al llarg d'aquests anys i utilitzar-la també?
A casa, a fer el servei de préstec, aquell...
Federico, a vostè quan li van dir, miri, d'aquí a una biblioteca, va dir, ara m'he d'anar a una biblioteca, jo, o no?
No va ser aquesta la impressió. Com l'Anna li va fer particular il·lusió?
Jo, sempre he puesto una voluntat, hacía lo que podía.
I així ha continuat.
I així no va continuar, aquí.
I ara, aquesta pregunta potser és una mica antipàtica, que volen creixer.
Els tenen ganes de jubilar-se?
Jo, per part, no, perquè soc el meu agos major.
Això ens passa a tots, eh?
La jubilació va acompanyada de l'anar, que això és indiscutible.
Però com una cosa que lliga...
Massa entusiasma, tampoc.
S'enyoraran, s'enyoraran una mica.
Però penso que t'hi acostumes.
I després ja mira.
Fa una miqueta de presa.
Perquè això és la feina de cada dia, és la teva vida, és...
La relació amb els companys, que també, doncs, el contacte amb les persones.
Sí.
Doncs posarem tristos, eh?
Que encara tenen...
Costo una mica.
Encara tenen uns quants mesos per treballar aquí a la biblioteca.
I després...
Vostè no, que m'ha dit al març.
Un mes just.
Déu n'hi do, Anna.
Però després pot venir d'usuari i aleshores sí que podrà llegir.
Ja anava a dir, li donaran tracte preferent, però no caldrà.
No, ja en tindré de treball.
Bé, tracte preferent no ho sé, però bueno.
Sí, Anna, sí.
Rosa, sí, allò d'escolta, aquest llibre, doncs, encara no me l'han tornat con molta roïnta el guardo.
Coses d'aquestes, coses d'aquestes.
Que també...
Rosa, a tu et queda molta roba per tallar encara aquí a la biblioteca, oi?
Sí, és molt jove, la Rosa.
Sí, que és jove, la Rosa, eh?
Malgrat que és de les veteranes, veteranes, és molt jove.
Sí.
Nosotros no nos hace falta decir la edad, Federico.
Diciendo que nos jubilamos.
No, no diré, ni els preguntaré en parlar.
No, no, no, ja és igual.
Que més dona.
Doncs, jo els agraeixo molt que ens hagin dedicat aquests minuts, els hi dono l'enhorabona
per tots aquests anys de servei i ens continuarem veient les cares en el sentit bo de la paraula
perquè ens anirem veient per aquí, per la biblioteca, ja sigui professionalment vostès o com a usuaris.
Moltíssimes gràcies.
Rosa, no t'entretenim més, tens molta feina, eh?
Tens molta feina, ho sabem, i no volem que s'acumuli allà a la sala de préstecs.
Moltes gràcies, molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ja veuen, eh?
Darrere de la biblioteca, doncs, no només hi ha llibres, hi ha persones que toquen aquests llibres, que ens atenen.
Hi ha altres vessants de la biblioteca, hi ha, de vegades, doncs, històries contradictòries.
D'això parlarem quan entrem en el terreny de l'anècdota, eh, Roser?
Sí.
Se'ns han emocionat una mica.
Jo he volgut deixar la conversa perquè veia que l'Anna, sobretot, s'estava emocionant, eh?
Sí, és que hi ha bon ambient.
I això, la gent no té ganes de jubilar-se, i això, home, dona una mica la idea de l'ambient que es viu aquí de feina, no?
M'ha agradat molt el que ha dit l'Anna, que quan li van dir, et destinem a la biblioteca, que bé podré llegir, i després veus que la cosa es complica.
Volem parlar de les anècdotes, de les estadístiques, dels llibres més llegits, però en tot cas, ho faríem després d'una pausa.
El matí de Tarragona Ràdio.
Atenció, notícia molt important.
Xamaneies Alcanà, de Comercial Esteller, ha obert una superexposició de llars de foc a Reus.
Són distribuïdors oficials de les primeres marques europees.
Jotul, Supra, Austroflam, De Vil, Gazco, Evidofair, Lacunza, Rocal, Brompi, Clementi, De la Rubia i moltes més.
Només a Comercial Esteller trobarà bon servei, qualitat i bon preu.
I a més, ho podrà pagar en sis mesos sense entrada ni interessos.
Ens trobarà a Reus, a la ronda President Macià número 7, davant de l'autovia Tarragona Reus i l'autovia Bellicens.
Telefon 977-30-08-93.
Tota la qualitat i moda i també en talles grans.
I pels nobis i acompanyants, ja tenim les novetats de primavera.
Sastreria Pizarro, sempre al servei de l'home, que abasteix bé.
Som professionals.
Sastreria Pizarro, carrer Mallorca número 1.
Xamfra, plaça Ponent, Tarragona.
Sastreria Pizarro.
Llibreria VIP, tot un univers de llibres al seu abast.
Vingui a la llibreria VIP i trobarà el que busca.
I a més, amb l'excepcional Preu VIP, un descompte garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta, no vindrà a la llibreria VIP per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer?
Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP, al carrer Gasòmetre número 24 de Tarragona.
Visíti'ns, no es quedarà indiferent.
Llibreria VIP.
El Carnaval ja ha arribat a Tarragona.
Sí, sí, com ho sents?
Tot el Carnaval el tens a Casa Guàs.
A Casa Guàs ho tenim tot en articles de Carnaval.
Disfresses senceres, complements, accessoris...
No busquis més.
A Casa Guàs ho trobaràs tot i amb els millors preus.
Casa Guàs, carrer Portalet número 1, telèfon 23-41-22, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Dos quarts de dotze, nou minuts, seguim endavant en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Avui en directe des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
I volem saludar ara el Carles Caldú. Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
I a la Maria Dolors Soler. Maria Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo, això de preguntar quina és la feina que feu a la biblioteca,
em penso que ja no ho preguntaré mai més,
perquè m'he adonat que aquí tots els bibliotecaris feu de tot, eh?
Sí, sí.
Que és com ha de ser, suposo, no?
Sí, és el dia a dia que van sortint coses i coses i més coses
i potser no té res a veure en la feina que teòricament hauries de fer.
I a més això també permet tocar tot una mica.
Exacte.
I està al dia.
El cas és que la Roser a l'inici del programa ens comentava
que, clar, en un lloc on passen tantes i tantes persones,
doncs es provoquen situacions i anècdotes
que des de la biblioteca s'han volgut recollir
i que, qui sap, en un futur es podria fins i tot fer un llibre, no, Carles?
Exacte.
Si no, ja fa temps que anem recollint, ara menys que abans,
però va haver una temporada que cada dos per tres
anàvem anotant situacions més o menys de broma,
situacions, consultes una mica sui generis,
una mica complicades per a nosaltres,
perquè no enteníem realment el que estàvem preguntant.
Jo sé que us ho heu preparat per poder-ho explicar als oients,
però a mi em va cridar molt l'atenció
un fet que vaig conèixer en el seu dia,
d'una persona, un reclus, que estava a la presó,
que era usuari de la biblioteca,
fins i tot, si m'equivoco, em corregireu,
no sé si la seva condemna era, doncs, allò per un robatori o que fos,
però que era absolutament respectuós amb el seu préstec
i us va adreçar una carta, perquè no ens ho expliqueu, això.
Sí, va haver dos casos d'aquest tipus.
Un, que era un senyor que havia d'ingressar a la presó
i ens va vindre i ens va dir que, bueno,
que l'endemà ingressava a la presó
i que, bueno, que tenia un dubte,
li vam preguntar quin dubte és,
i diu, quin adreç haig de consignar,
si la que jo tinc de domicili
o la que haig d'ingressar demà a la presó
perquè estaré uns quants anys.
I això ens va sorprendre, perquè, clar,
una persona que ha d'ingressar per un robatori
que sigui tan escrupulosa,
doncs, amb un material que pot tindre
o amb un servei que nosaltres li podíem oferir,
doncs, ens va causar una mica d'estupor.
Clar, perquè no volem donar idees,
però per quedar-te un llibre de la biblioteca,
a la presó no t'hi posaran.
Passaran altres coses, però no t'hi posaran, no?
I que tingués, doncs, tant d'interès,
jo crec que és un cas força singular.
Des de la presó s'utilitza la biblioteca?
Teniu usuaris que en algun moment determinat des de la presó,
o teniu coneixement, que així sigui?
Sí, sí, sí.
N'hi ha gent que, potser, per delictes petits,
ha d'ingressar, ara surto, ara ingreso,
i, doncs, bueno, normalment solen ser problemàtiques,
les problemàtiques en nosaltres solen ser aquestes,
que no poden tornar al llibre a temps,
o realment, doncs, no saben si li reclamaran alguna cosa,
on li han d'enviar, que és el cas aquest.
És un cas ben curiós.
Hi ha contradiccions, perquè després trobem persones
perfectament honorables que es queden a alguns llibres, no?
Exacte.
Va passar un cas, doncs, que nosaltres teníem aquí a la biblioteca,
en el nostre fons, els temaris de les oposicions,
precisament per agents i auxiliars de justícia,
i ens van desaparèixer en dues ocasions,
i al final, doncs, ja vam optar per no comprar-los,
perquè tal com arribaven, desapareixíem.
Vam suposar que això, doncs, seria un usuari
que li interessava molt el tema,
que es deuria preparar unes oposicions per ingressar en aquest cos,
i que, bueno, que va trobar més fàcil vindre, agafar-los
i tindre els ells per sempre,
sense que cap persona més els pogués fer servir clans.
Ens va sobtar, doncs, que una persona que ha d'ingressar,
doncs, en una institució que, en teoria,
ha de vetllar per la justícia,
doncs, que fes aquest pas a l'inrevés, no?
Doncs mira, si havia d'ingressar a l'administració de justícia,
aquest opositor...
Sí, sí, sí, realment és una miqueta de contribució.
Ho sento, però tant de bo que no hagués aprovat,
per la nostra seguretat, la veritat.
I una altra vegada també hi va haver un altre tema d'un reclus,
que aquest també, doncs, va ser xocant,
perquè havia estat a la presó,
tenia uns llibres a casa seva i va ingressar,
i es va estar, doncs, la seva condemna.
I quan va sortir va vindre amb una carta, doncs,
del propi director de la presó,
conforme, doncs, aquest senyor havia estat,
doncs, condemna,
i que, sisplau, que no li féssim cap tipus de sanció,
doncs, perquè no havia pogut retornar els llibres
a casa seva, aquí a la biblioteca.
Vull dir que el que, en teoria, hauria de ser
les persones que menys cuidadoses són,
doncs, en aquest cas ens han demostrat, doncs,
que amb el servei públic són cuidadoses.
Són els estereotips que tots tenim, eh?,
en aquests i altres terrenys, però Déu-n'hi-do.
Aviam, són casos que jo crec que són singulars,
però que, a més, doncs, et fan pensar una miqueta.
Hi ha anècdotes menys dramàtiques, entre cometes, no?,
fins i tot divertides.
Abans el Carles, quan deia, ja de tot,
feia com una rialleta, dic,
aquí deu haver alguna cosa sucosa.
No, realment, a mi, jo estic enamorat
d'una curiositat que va haver ja fa temps,
i va ser nosaltres,
quan algú tarda molt de temps a tornar al llibre,
o sigui, ha sobrepassat el temps
que pot tindre el llibre a casa,
enviem una carta,
dient-li que ha de retornar el material aquest,
i el títol que té en prèstec.
Llavors, va ser un dia,
vam enviar una noia,
una carta dient-li que havia de retornar
un llibre que és Mirall trencat,
de la Mercè Rodoreda.
I llavors, el cap,
suposo, quan devia la mare rebre la carta allà a casa,
va llegir-ho,
va trucar aquí a la biblioteca,
i diu,
escolta, que ma filla ha trencat un vidre,
diu, què, on s'ha d'anar a pagar?
Un vidre, un mirall, vam.
Sí, sí, com si ho hagués trencat aquí a la biblioteca,
Déu-n'hi-do.
Perquè és una cosa molt curiosa, això.
I peticions curioses també hauran fet alguna vegada, no?
Mil peticions curioses.
Una que hi va haver a la biblioteca,
que va ser, no curiosa,
però que et deixa així parat,
és que va vindre un noi,
diu, és que busco una revista,
no sé el títol,
diu, té una forma de llibre,
sé que va de cultura,
diu, i costa 500%.
si no hem d'anar a més pista.
Però casualment teníem el que ell volia,
vull dir, jo vaig pensar en una publicació que tenia,
i vaig dir, no serà més aquesta?
I ho era, vull dir,
va ser una casualitat que amb unes dades totalment...
Era com un concurs de la tele, eh?
Exacte, exacte.
Llàstima que no et van donar cap premi.
No, però és això que dius,
bueno, mira, ha sigut una casualitat, no?
Això ho fem molt, els usuaris?
Escolta, un llibre de llonses,
sí que l'autor és aquell que...
T'en dic un.
Aquest tipus de coses us les planteja moltes vegades?
Diu, un noi que va vindre a demanar un llibre,
diu, escolta, que volia un llibre,
li vam dir, saps el lector?
Diu, no.
Diu, el títol?
Diu, no.
Dic, doncs anem una mica...
Tria, tenia qui tens, no?
Una mica perduts.
Una altra curiositat, també, un noi.
Diu, escolta, teniu la casa Bernarda Alba,
del Buero Vallejo?
Ah, molt bé.
Clar, quedes a Aixírius?
No, però si et fa el mateix per Federico García Lorca,
té un llibre que és clavadet.
Teniu la versió de l'Orca, que és fantàstica.
I què passa quan us trobem amb aquestes situacions?
Moltes vegades t'has d'aguantar.
T'has d'amagar una miqueta detrás d'una estanteria
i posar-te a riure una miqueta,
perquè realment t'enrius, t'enrius,
perquè no...
I si no, què hauríem de fer?
Plorar no pot ser, home.
No, home, i menys coses així.
No intentes reconduir el tema.
I tots ens equivoquem.
I justament venim aquí per rebre informació, no?
I per tenir informació.
I a vegades la gent no sap ben bé com explicar-se
i fa aquests petits, entre cometes, gasapos.
No sé com...
Jo recordo d'una vegada que era el temps
que van detindre el senyor Mario Conde
i tothom venia a buscar notícies d'aquest tipus.
Hi van vingar dues nanes
i em diuen
tens delicte fiscal?
I clar, et quedes així i dius
no, jo pago els meus impostos.
Es queden parades.
Dic, suposo que busqueu notícies
sobre el delicte fiscal.
A vegades te pregunten
de sopeton i clau.
és la millor manera de desfresar-se
i provoca una situació, doncs, una miqueta grotesca.
Però, vull dir, ràpids recondueixes
i els dones la informació que necessiten.
Són situacions, doncs, que una mica disteses també va la feina, no?
Em van preguntar, tens drogues?
Dic, home, no...
Aquí no.
Drogues, drogues, aquí no.
Aquí no.
Aquí hi ha algun llibre sobre drogues,
però drogues exactament no.
I aquestes preguntes tan directes,
suposo que les protagonitzen en bona part els joves.
Sí, solen ser joves que van una mica perduts.
a la millor classe...
I estalvien moltes paraules, de vegades, no?
Sí.
I a vegades, doncs, és això,
que vull dir que no saben bé com explicar-se,
perquè allò que passa a Salvador,
a veure, passen moltes coses a Salvador.
Allò que passa a Salvador, clar, és que és el que...
I tras d'estar una mica al dia, doncs,
a què passa a Salvador,
o allò que ha escrit Fulano,
i a la millor, doncs, sí,
que ha tingut una producció extensa,
però, clar, a la millor en aquell moment,
doncs, s'està venent un llibre.
Vull dir, has d'anar una miqueta així, vull dir...
Mira com riu el Carles.
Aquesta deu segona, perquè ja fa el preàmbul.
Sí, sí, un que va demanar,
i perdoneu l'expressió...
I ara?
Si teníem el llibre,
no sé què hòsties d'una mort denunciada,
que és la crònica...
La crònica.
La mort denunciada del Gabriel García Márquez.
Vaig quedar...
Ja, directament.
Molt bé, molt bé, sí, sí.
I era per ell, el llibre?
Suposo que sí.
Si solen ser joves,
que els demanen a classe tal llibre,
que potser ni estan pendents del que diu el professor ni res,
i després venen aquí i no saben el què.
O potser és que no li feia gaire gràcia,
això de que li obliguessin a llegir un llibre.
Exacte, sí, això també fa molta ràbia.
Que t'obliguen a llegir un llibre
és lo pitjor que pot fer un professor o un noi.
I escolteu, per anar recollint tot això,
evidentment no teniu temps allò de fer una apuesta en comú,
a veure què ha passat avui.
No, però tant en tant us aneu recordant i...
Generalment el Carles és el dipositari.
Quan algú li passa alguna cosa a la biblioteca,
doncs diem, Carles, apunta aquesta anècdota.
No passen moltes més,
però les més fortes ja les apuntem.
les més, entre cometes, les més estridents,
allò de dir com està el pàtio.
I després les apuntem.
De totes maneres, ho parlàvem abans,
era amb la Rosa,
que així com la biblioteca ha canviat moltíssim
en diferents aspectes,
els usuaris també hem evolucionat
i hem canviat respecte anys enrere.
En el tracte, en general,
les persones s'acosten amb educació,
amb respecte,
en tot cas poden tenir una mancança d'informació,
però més es crea un ambient cordial, no?
En el que és el contacte amb el públic.
La persona que ve aquí desitja una informació,
ja sigui una cosa puntual,
prendre un llibre o una cosa molt concreta
d'una notícia de premsa,
el que sigui, vull dir,
busca aquesta informació,
la demana bé,
tu la tens bé,
és una relació així doncs molt oberta
com ha de ser en un servei públic.
Tenim alguna parleta més?
Perquè d'aquesta sé que n'hi ha moltes,
però alguna més així...
Sí, n'hi ha 50.000, alguna de curiosa.
Sí, una que penso que et va passar a tu.
Ah, bueno, sí.
Diu la pregunta més bèstia que s'ha sentit
en esta biblioteca,
diu,
¿Cuál es la mayor putada que el gobierno ha hecho
en España en cuestión de educación?
Aquesta era una pregunta directa.
Bon dia.
Sí, sí, tal qual.
Pregunta feta tal qual.
I què?
I llavors en estòdios...
Vas mirar el terra directament
sense saber què dir.
No, no, no,
i a que te la mires dius,
bueno, suposo que tu vols saber
doncs alguna cosa
doncs que hagi passat en cultura,
però una putada, vull dir,
el govern no fa putades
als seus propis ministeris.
I a l'arxiu no consta aquesta paraula
com una acció de govern, no?
No, no, evidentment no, clar.
I llavors dius,
una cosa que pot semblar de tu
una malifeta per tu,
doncs com a persona,
doncs que no ho sé,
que t'atreguin una assignatura,
potser això no es pot considerar
doncs una putada, no ho sé.
Però va ser així.
I li vas intentant reconduir...
I què li vas donar al final?
Bueno, li vaig dir
doncs a veure què li interessava,
si li interessaven temes d'educació,
temes de cultura...
O el BOE, directament.
I dius, bueno,
doncs si vols agafa't els diaris
i mira-t'una mica
a veure si trobes
doncs tu alguna notícia,
no ho sé,
doncs sobre matèries,
jo què sé,
de la LOXE,
alguna cosa així,
doncs que tu trobis
doncs que han posat
alguna sèrie d'assignatures
o que han tret alguna carrera,
doncs que tu consideris
doncs que està mal fet.
Però clar, vull dir,
no és una putada.
El govern no se sol fer putades
ni als...
En general no, vull dir...
Ni als administrats
ni en bé mateix, vull dir...
Una putada de mana del govern
no pot ser.
Era una opinió personal
d'un usuari,
llavors l'únic que pots fer
és reconduir-li una mica
a veure què és el que vol,
interrogar-lo una mica...
Però no era una petició concreta
d'una lectura,
sinó que en aquell moment...
No, no, no, no,
suposo que t'havia de ser doncs la...
Això és cosa d'actualitat,
llavors normalment
a base de premsa
és com pots trobar coses així.
Nosaltres tenim intenció
després del micròfon inalàmbric
fer un tom per la biblioteca
i parlar amb alguns usuaris,
però em passa una nota
que tenim un usuari aquí
que li agradaria intervenir.
Nosaltres estem encantats
que vingui amb nosaltres
i comparteixi aquesta estona de conversa
que estem mantenint
amb el Carles i la Maria Dolors.
Aquí el tenim aquest senyor.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
El meu nom, Antonio Mansaimany.
Antonio, vostè és usuari de la biblioteca?
Molt.
I estava aquí i em m'agradaria intervenir.
Jo no sé...
Home, que allò parlà...
Estem parlant de la biblioteca...
Jo vaig ser invitat ahir
i una senyoreta em va dir
molt amable que està aquí.
Diu, demà,
ve a Ràdio Tarragona,
em sembla que em va dir.
Diu, per què no ve?
Jo dic,
si estic casat,
si m'ho permet,
la senyora vindrà.
I ja per més, eh?
I aquí em té.
Perquè el veiem aquí.
Vostè és usuari habitual de la biblioteca?
Sí, però des de fa molts anys.
Ja des de quan estava
l'altra biblioteca,
el Carrella Salto.
Però això fa molts anys, Antonio.
Sí, sí.
De quants estem parlant?
És que en bastant i abans, eh?
Però, miri,
la seva dona el té ben lligat, eh?
Sí, bastant, bastant.
S'està subajudant de la meva senyora.
De quants anys m'està parlant, aproximadament?
Ho dic perquè així també fem una mica
d'història de la biblioteca.
Parlem del Carrella Salto?
Del Carrella Salto...
Tenim la Roser per aquí,
que segur que ens dona alguna pista.
Abans del 62.
El 62 es va traslladar
des del Carrella Salto aquí.
El 62.
Déu-n'hi-do.
I, Antonio, com ha canviat aquesta biblioteca, no?
Jo sempre dic, carai, aquesta biblioteca...
No la coneixes, vaja.
No té res a veure.
No, no, molt maca.
És una de les coses
que es nota que t'ha reconegut a més, eh?
Molt, molt.
És deliciós el tracte,
tots ells són molt agradables.
I vostè ve a buscar llibres,
a llegir els diaris,
utilitzar el servei de préstec?
Jo vinc a buscar llibres,
revistes, no llibres,
algun no m'agrada massa llegir llibres,
però revistes.
Després també venia molt a buscar cassets,
una comissió de dir,
això, compact disc,
que els vaig gravar.
Tinc un munt de gravats d'aquí de la biblioteca.
Ara n'hi vinc tant.
Una mica pirata.
Ens ha sortit tant.
Sí, sí, sí.
Des de les noves generacions.
Un bon client en tots els aspectes, eh?
M'agrada molt la lectura.
El diari, a la tarda mateix,
si fa fred,
doncs vaig donant-t'ho net
i quan el sol ja es va baixant,
doncs cap a la biblioteca.
És a dir que pràcticament
no passa dia que no vingui la biblioteca.
I aquests canvis,
vostè com els ha anat bé,
en visquent passar allò que comentàvem abans
amb altres companys del Carles i de la Dolors,
de la fitxa aquella que havies d'escriure
a passar a l'ordinador, tot això?
Sí, tot són millores.
Jo amb l'ordinador no hi entenc pràcticament gens, eh?
Però veig que sí,
que les coses aniran millorant
en tots els aspectes.
En compte, en tots els aspectes.
El Carles i la Dolors
ens estan explicant anècdotes molt divertides
de la biblioteca.
Vostè, que jo imagino,
vostè fa cara de ser un bon observador,
a més si ve sovint.
Vostè recorda algun moment,
alguna anècdota...
Moltes gràcies per l'observació, eh?
...que hagi viscut vostè aquí a la biblioteca
algun fet que recordi particularment.
Ja sé que és complicat, això.
N'he passat molt,
que li diria, d'anècdotes aquí,
però no me n'en recordo, eh?
De cap.
És allò que passa,
que després surts al carrer i dic,
mira, me'n recordo d'això,
ho podia haver explicat,
però en aquell moment, no?
I a totes potser li podria explicar una.
Quan t'hi estava pensant jo en un personatge
i remenant per aquí algun llibre,
no me'n recordo,
tot just, boom,
agafa un llibre
i sortia el personatge que jo estava pensant.
De manera casual.
Una manera casual a base de bé, eh?
Però això passa entre les persones
que utilitzen molt el cervell.
Jo crec que hi ha un sisè sentit
que ja et fa anar als llocs
on busques les coses.
António, quedis aquí amb nosaltres
en aquesta primera hora
que acabem de parlar amb el Carles i la Dolors.
Encantada, eh?
Anècdotes,
jo espero que es faci un llibre
o una petita publicació.
Algum dia.
Algum dia.
Deixem que es vagin acumulant
més anècdotes.
I abans també comentàvem
aquesta mena de parador,
ens ho deia la Cristina
quan arriba,
que va posant les novetats
i això de les novetats
els usuaris
ho deuen tenir ja molt per la mà
i de seguida el primer
que fan, pum,
anar cap a la taula,
cap a la parador
a veure què hi ha de nou.
Què és el que més es llegeix
últimament aquí a la biblioteca?
M'he fet una xuleta
perquè senyora...
Home, clar,
això de memòria.
No és fàcil.
No, d'entre...
d'entre la gran quantitat
de novetats
intentem estar molt al dia
en qüestió de novetats.
Suposo que la Cristina
ho haurà explicat
que sempre intentem estar al dia.
Molta gent hi ha a haver
expressament
a consultar,
a veure què és el que ha entrat nou
en els últims mesos
a la biblioteca
i entre els que més últimament,
entre les novetats últimes,
últimes,
el que més s'ha demanat
és el de Maruja Torres
Mientras vivimos,
és el Premi Planeta del 2000
i el seu company finalista
que és el Salvador Compán
amb un cuaderno de viaje.
Això és una constant,
els Premis Planeta,
aquest tipus de premis
cada any...
És sortir el Premi Planeta
i el dia seguent
ens demanen el llibre,
cosa que ens hem d'esperar
una miqueta
perquè es publiqui tot això,
però el dia seguent
ja demanen
a veure si el tenim.
després té molta sortida també
el Premi Nadal del 2000
que és del Lorenzo Silva,
l'alquimista impaciente,
l'amint maluf,
un senyor que està molt llegit
i capat de treure un llibre
ara fa no res
i es diu
El viaje de Valdessare.
Sí.
És una novel·la històrica.
Molta sortida
té una col·lecció
de llibres
el famós Harry Potter
del J.K. Rowling.
Ja és una col·lecció
que van sortint...
Sí, l'últim exemplar
s'esperava molt
a l'últim títol.
Sí, penso que era
el de la pedra Harry Potter
i la pedra filosofal
que és un dels llibres
més llegits
ja no a la biblioteca
sinó a nivell ja...
Sí, sí, en general.
Sí, sí, nacional i internacional
perquè és un llibre
que s'ha traduït
en molts idiomes.
Hem de dir
que nosaltres el tenim
tant en català
com en castellà
i en anglès.
La gent comença
a demanar molt
de llibre en anglès.
Ah, sí?
Sí, sí.
Llibre de lectura
ordinari, no?
Llibre de text.
Molta gent
que demana cursos
però després ja demanen
molt de llibre de lectura
en anglès,
sobretot en anglès.
Després hi ha menys quantitat
alemany i francès.
Ah, està bé.
Intentem, doncs,
tindre'ls una mica contents
amb aquesta gent, eh?
Més llibres.
Estic parlant de llibres
de ficció, tot.
El Ferran Torrent
també,
Cambres d'acer inoxidable,
deu fer 3 o 4 mesos
que ha sortit,
també és molt demanat.
És curiós
que coincideix
aquesta llista
amb aquelles llistes
que fan els mitjans
de comunicació
de los más vendidos.
Sí, sí, sí.
Coincideix.
Sí, sí, sí.
No, és que realment
la gent
se basa normalment
en això.
Clar.
Vull dir,
agafa el llibre
del que veu a la premsa,
les revistes
ja especialitzades
en literatura
i tot això
ja van mirant
què és el que hi ha
i el que veuen
que té més nom
o el que li donen
més propaganda
és el que solen
agafar més.
Clar,
i tenim entès
que es compren
diversos exemplars
però aquests llibres
que estan de moda
per expressar-ho
d'alguna manera
sempre estan en préstec.
Sí, sí, sí.
T'has d'esperar un any
que faci.
Sí, sí, sí.
Com més n'hi compraries
més sortirien
i més te'n demanarien.
És així.
Te puc també...
De no ficció
també us sol·liciten.
De no ficció, sí, sí.
T'he posat aquí
rànquil.
Exacte.
Tenim la Pilar Urbano
amb la biografia del Garzón.
Ah, clar.
Estem en el mateix cas anterior,
del planeta i tot això.
És igual.
És igual.
Després suposo
que la gent per curiositat
hi ha...
per la curiositat
de saber la vida
de la Sara Montiel
que ha escrit unes memòries
també el sol en demana molt
i és un llibre
que també no para.
Tenim també
el que és
de la Carmen Gurrutxaga
i de la Isabel San Sebastián
El árbol i las nueces
és un llibre
sobre la relació
entre ETA i el PNV
i també moltes.
O sigui,
són temes d'actualitat
que la gent també
sol llegir bastant.
Igual que el que és
l'amarga victòria
del Pedro J. Ramírez
que parla del treu
de l'ASNAR
sobre el González,
sobre el Felipe González.
Jo no sé,
diuen que si es venen llibres,
que no es venen llibres,
que es llegeix,
que no es llegeix...
nosaltres la constància
i les dades
ens diuen que
la gent si més no toca
els llibres
i els ve a buscar
i s'interessa.
Sí,
de fet,
aquí,
si no es llegeix
a Catalunya
o a Espanya
no es llegeix,
aquí a la biblioteca
de Tarragona
ve molta gent
a llegir.
I no crec que agafin
els llibres
per passejar?
No, suposo que no,
espero que no,
i a més els números canten.
Les estadístiques
de préstecs
són bastant espectaculars,
en comparació
amb les biblioteques
de Catalunya,
suposo que la Cristina
ho haurà dit ja.
Sí,
de xifres
continuarem parlant,
hem estat donant
algunes aproximades,
però les podríem recordar.
Podem comparar
els préstecs
de l'any passat,
el total de préstecs
que vam tindre l'any passat
va ser de 148.516,
perdó,
l'any 99,
el 99.
i els préstecs
de l'any 2000
ja van pujar
els 168.007 exemplars.
És moltíssim.
I que realment
és un augment considerable.
Antonio,
li falta alguna cosa
a la biblioteca?
Sí.
Què li falta?
Que no haurien de tancar
tot el dia.
No estaran d'acord,
no estaran d'acord
les persones
que ens acompanyen
a la taula.
Sí que estem d'acord.
Ah, doncs mira.
Hauríem d'obrir
12 hores diàries.
Jo,
on s'ha de firmar?
Anem a recollir signatures.
Antònia,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Són les 12 del migdia,
és el temps
de les notícies.
Fem una pausa
i seguim immediatament
aquí,
en directe,
des de la Biblioteca
Pública de Tarragona
al matí
de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Aerosquí,
tot per casa teva.
Fins al 14 de febrer,
saltejat de verdures,
prudessa.
Bossa de 400 grams,
245.
Oli d'oliva consumer,
ampolla d'un litre,
299 pessetes.
Xampú Timotei,
envàs de 500 mil·lilitres,
379.
A més,
aprofita les últimes rebaixes
en tèxtil,
tot a increïbles preus.
Comprer-osquí és saber comprar.
Atenció,
Sastre i a Pizarro
fan guany unes rebaixes d'hivern
fora de sèrie.
Rebaixes del 20,
30, 40, 50
i fins al 60%
amb vestits,
americanes,
pantalons,
camises i corbates.
Fixi-s'hi,
vestits des de 12.950 pessetes
i americanes
des de 5.950 pessetes.
Tota la qualitat i moda
i també en talles grans.
I pels nobis i acompanyants
ja tenim les novetats de primavera.
Sastre i a Pizarro,
sempre al servei de l'home
que abasteix bé.
Som professionals.
Sastre i a Pizarro,
carrer Mallorca,
número 1,
xanfra,
plaça Ponent,
Tarragona.
Sastre i a Pizarro.
Llibreria VIP,
tot un univers de llibres
al seu abast.
Vingui a la llibreria VIP
i trobarà el que busca
i a més amb l'excepcional
Preu VIP,
un descompte garantit
del 5%
en tots els llibres.
Per això
i perquè la seva opinió
compta,
no vindrà a la llibreria VIP
per casualitat.
Ja sap
quin és el millor regal
que pot fer?
Un llibre.
Els trobarà tots
a la llibreria VIP,
al carregasòmetre
número 24
de Tarragona.
Visítins,
no es quedarà indiferent.
Llibreria VIP.
14 de febrero,
Sant Valentín.
Estàs enamorada?
Un dia especial
per a un regalo original.
Algo que le sorprenda,
però,
¿dónde lo puedes encontrar?
En qué le compro?
¿Qué le compro?
La primera tienda
especializada en el regalo
para hombre
donde encontrarás
una gran variedad
de artículos
sin disparar tu presupuesto.
Y ahora,
en qué le compro,
te obsequiamos
con una tarjeta
para esta ocasión
tan especial.
¿Qué le compro?
En la calle Soler
número 12
de Tarragona,
frente a Correos.
Rebaixes,
rebaixes.
A Totgran
estem de rebaixes.
Vine a veure
els preus
de Totgran.
Increïbles.
Passa per Totgran
aquests dies.
Imprescindible.
Totgran,
grans rebaixes.
I bons preus.
Totgran,
al carrer Cristofor Colom
número 25 de Tarragona.
A Reus,
passeig prim
número 6.
I avall,
al carrer Avenir
número 14.
Totgran,
només per tu.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 12 del migdia,
6 minuts i mig.
Seguim endavant
des del matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta és la cinquena
i última hora.
Des de les 11
els estem parlant
en directe
des de la Biblioteca Pública
de Tarragona.
Estem compartint estones
de conversa
amb diferents persones
que treballen,
que dediquen el seu temps
a aquest servei públic.
Ara volem parlar-los
justament d'un altre aspecte,
d'un altre servei,
podríem dir-ho així,
que té la Biblioteca.
D'aquí uns moments
pujarem les escales
i ens atensarem
fins a la sala d'Inconables.
La Roser ens parlarà
d'aquests tresors
que amaga la Biblioteca.
Aquesta és una sala
que normalment
no es pot visitar,
que està tancada,
però la veritat
és que la Biblioteca
ofereix la possibilitat
als usuaris
de visitar
aquells racons,
aquells punts
i de conèixer
alguns aspectes
que no són quotidians.
Per parlar-ne
d'aquesta qüestió
saludem la Dolors Saumell.
Bon dia.
Dolors.
Hola, bon dia.
L'Esteva Massalles.
Bon dia, Esteva.
Hola, bon dia.
I tornem a saludar la Cristina.
Hola.
Has fet molta cosa
en aquesta horeta
que em t'han deixat lliure.
Has fet feina, no?
T'ha durat temps.
Jo parlava de visites guiades,
però en realitat
formalment
aquest aspecte de la Biblioteca
es diu formació d'usuaris,
no, Dolors?
Em deies abans.
Sí, bueno,
es pot dir
que la formació d'usuaris
una manera de fer-la
és amb visites guiades,
no?
Pot haver altres maneres.
Nosaltres el que fem
des de l'any 89, 1989,
són visites guiades,
precisament,
adreçades majoritàriament
a escoles,
escoles, instituts
i segon cicle
d'algunes universitats
i altres.
Però, bàsicament,
el que passa
són per aquí
són escolars
i ara
cada dilluns al matí
destinem
amb aquesta finalitat
que vinguin els escolars
aquí a la Biblioteca.
És un dia
que no està obert
al públic,
però es continua treballant
aquí dins de dilluns,
no?
Sí,
sí,
sí,
abans formem els usuaris
i després tornem.
Escoles de la ciutat
o fins i tot
també venen escoles
o centres
entitats d'altres punts
de fora de Tarragona Ciutat?
Em fa l'efecte
que ha vingut
alguna escola de Reus
o no?
Sí,
no,
de Reus i de...
El servei
se centra
en les escoles
de la ciutat
en principi
perquè ja n'hi havia prou
que hi ha molta demanda
però aquest any
per exemple
i des de sempre
alguna escola
sempre
que ha demostrat
interès per venir
doncs no se li ha dit
que no.
O sigui,
el que no ho fem
és extensiu
a tothom
perquè no
no hi ha prous dies,
no?
Però si
les escoles
que els hi arriba
d'alguna manera
o altra
ni que siguin de fora
llavors intentem posar-les
però no sempre és possible
perquè clar
llavors també et diuen
que si ho obres a tothom
llavors et diuen
però aquests nens
potser no tenen
aquesta biblioteca a prop
i també tenen més dificultat
per venir
però bé
s'intenta obrir
de Reus
me'n sembla
de Salou
també n'han vingut
de la Seguita
em sembla recordar
sí, sí, sí
van anar envenint
i com són aquestes visites
si ja ens centrem
en el tema
d'escolars
d'estudiants
Esteve?
Bé, doncs això
això depèn
una mica
una mica
doncs el que
de vegades
el professor es posa
abans en contacte
amb nosaltres
i ja especifica
doncs un determinat tema
que li interessa
doncs que es toqui
de manera especial
no?
Per exemple
doncs hi ha
molts professors
per exemple
es
demanen
que se'ls ensenyin
tota la banda
dels diccionaris
de la llengua
dels diccionaris
els diversos tipus
de diccionaris
que hi ha
n'hi ha d'altres
que per exemple
doncs
si venen
d'FP
administratiu
doncs llavors
doncs mirem
de recalcar
doncs
tot el que
tot el que fa
referència a comptabilitat
a oficines
etcètera
no?
I una mica
i una mica
doncs
hi ha una visita
a tipus
procurem adaptar-nos
al tipus
de
de
vaja
de visitant
que hi ha
i doncs
bé
ensenyem
tota la biblioteca
inclús
doncs
si són grans
els ensenyem
la sala infantil
i si són
nens petits
doncs
també els donem
un tomb
rapidet
per tota la
per tota la
biblioteca
en principi
doncs
és això
sol endurar
i també
ens
adaptem
a l'horari
menys de dues hores
no hi estem
i a vegades
doncs
inclús
el professor
diguéssim
dona una mica
de deures
que es fan
es fan
es fan
doncs
això
que dura
una hora més
i doncs
la visita pot arribar a durar
tres hores
tres hores i mitja
i que aneu fent una descripció
de cadascuna de les sales
de l'objectiu
dels volums que hi ha
la descripció
de la sala
però del servei
sobretot
perquè la idea és
que
els nens
i nois i noies
que vinguin
tinguin la idea clara
del servei
que poden treure
de la biblioteca
que és el que la biblioteca
pot fer
que hi poden aconseguir
o sigui
abans
bàsicament
amb la Dolors
és més que res la qüestió
que se sàpiga en moure
per la biblioteca
esclar
o sigui
que ells puguin venir després
i no necessitin preguntar
que cada pas que han de fer
doncs
assessorar-se amb algú
perquè és que és molt incòmoda
vas en un lloc
i si no saps moure't
realment
vull dir
se presenta d'obstacles
evidentment
i preguntar això
i preguntar allò
nosaltres el que
sobretot els hi ensenyem
és
que agafin una autonomia
de saber
com han de buscar la informació
i com trobar aquesta informació
lògicament
expliquem quina informació hi ha
però bueno
vull dir
l'objectiu
és que ells mateixos
sàpiguen
què poden trobar a la biblioteca
perquè a vegades
la gent ve
i a veure
coneix un aspecte
de la biblioteca
que ens passa molt a tots
anem a un lloc
i només coneixem una parcel·la
perquè fem servir
els boes
i anem a la biblioteca
desconeixem
què et pot oferir la biblioteca
i per això fem èmfasi
en aquests serveis que es dona
que cada vegada
anem ampliant més
i per tant
la gent es queda
una mica
marxant amb una idea global
que lògicament
és el que intentem
donar
i entre els més joves
com veieu
que reaccionen en general
ja sabem que els nens
munten molt de xivarri
vinga
però
com els veieu?
hi ha una mica
diferència
de grups
sempre hi ha aquell grup
que és més inquiet
hi ha el grup
que és més disciplinat
sobretot perquè ve amb el professor
i la mirada del professor
a prop
doncs també
ajuda
però jo crec que n'hi ha que
molts tenen el carnet
ja
o sigui n'hi ha que
però encara que tinguin el carnet
encara que vinguin
com que normalment
vénen a la sala infantil
si són més petits
i si no
és això
que diu la Dolors
molts coneixen
un servei
de la biblioteca
però no tenen
l'oportunitat
de veure tota la divisió
per exemple
la secció de Tarragona
però molts d'ells
no
molts d'ells
com que són petits
no la coneixen
a mesura
l'autoritzaran a mesura
que vagin
necessitant-ho
pels seus estudis
però doncs
és l'oportunitat
que tenen
de venir
i de conèixer-ho
de conèixer-ho tot
d'una manera àmplia
més enllà
més enllà
de grups escolars
també
alguna vegada
es fan grups
d'altres col·lectius
sí
vull dir
per exemple
cada any
venen un grup
d'universitaris
que en guany
vindran d'aquí
d'aquí just
d'una setmana
i se'ls ensenya
específicament
la secció local
vull dir
que se'ls
són estudiants
doncs
de quart
o de cinquè
de carrera
d'història
i doncs
se'ls explica
el que és la secció local
s'està
doncs
aproximadament
dues hores
i se'ls ensenya
a fons
la secció local
a futurs treballs
que puguin
fer
doncs
en el que és
tota la carrera
no?
és perquè la bibliografia
més important
els serveis
que tenim
a través de
o sigui
de
a veure
les visites
aquestes
que són
universitaris
i són
realment
t'adaptes
al que ells
necessitaran
de la biblioteca
no?
abans ja està
pactat
amb el professor
i ell
doncs
ja
a veure
ja sempre
anem
una mica
al que
ell vol
no?
a veure
vull dir
nosaltres agafem
i expliquem
que les bibliografies
que tenim
els recursos
bibliogràfics
en general
que ells han de fer servir
però és clar
sempre són recursos
ja especialitzats
i és una cosa
molt dirigida
no?
llavors
clar
també surten
bastant
a vegades surten
bastant sorpresos
en el sentit
que tornem al mateix
ells només coneixien
allò que venien a buscar
aquell llibre
que els havia dit
el professor
i llavors
quan els hi expliques
una mica
el que representa
que han de conèixer
i el que tenim
surten
doncs
amb una
no sé
vull dir
amb una perspectiva
molt més àmplia
no pensava jo
que a la biblioteca
de Tarragona
hi hagués allò
no?
sí
no no
i això em servirà
això no ho coneixia
vull dir
perquè realment
és un complement
a la seva
a la seva
pràctica
com a estudiants
no?
finalment
la sala d'Inconables
s'ensenya?
home
s'ensenya
als nens petits
no
perquè
tampoc no t'hauríem
que
ja hi ha prou feina
fent que vi
tot el que se'ls ha de dir
en una hora i mitja
o dues hores
no?
però si un grup
específic
i sobretot dels nens
més grans
ho demana
que algunes vegades
s'ha donat
doncs sí
però és això
que diu l'Esteve
els grups
grups concrets
no?
normalment
la sala d'Inconables
no és un lloc
on es va
no és un lloc
no és un lloc
on es va
pensa que es van
o sigui
normalment
a veure
no es va
a la sala d'Inconables
normalment
és un lloc
que ha de quedar
preservat
per raons òbvies
per raons de seguretat
també
per a grups més grans
o a vegades
una visita concertada
sí
una visita concertada
es pot fer
però això
doncs es parla
amb la direcció
i se concerta
la visita
doncs nosaltres
sí que ho farem
i ara pujarem
hem concertat
una visita
a la sala d'Inconables
i ara pujarem
de l'escala
moltes gràcies
Cristina
Dolors
per acompanyar-nos
que vagi molt bé
gràcies per dedicar-nos
una part del vostre temps
i ara
doncs
farem una pausa
que ens doni temps
de canviar micròfons
de pujar les escales
i situar-nos
a la sala d'Inconables
i fer una breu visita
per contemplar
aquestes joies
de la corona
aquestes joies
de la biblioteca
fem una pausa
i tornem immediatament
en directe
des de la Biblioteca Pública
de Tarragona
Aeroski
tot per casa teva
fins al 14 de febrer
arròs primer
arròs iri
paquet d'un quilo
85 pessetes
tunyina consumer
pac 3 llaunes
149
oli de girasol
l'anissol
ampolla d'un litre
105 pessetes
a més
aprofita les últimes
rebaixes en tèxtil
tot a increïbles preus
comprar Eroski
és saber comprar
Eroski
i sortiràs
guanyant
Atenció
Sastre i a Pizarro fan guany unes rebaixes d'hivern fora de sèrie.
Rebaixes del 20, 30, 40, 50 i fins al 60%
amb vestits, americanes, pantalons, camises i corbates.
Fixi-s'hi, vestits des de 12.950 pessetes
i americanes des de 5.950 pessetes.
Tota la qualitat i moda i també en talles grans.
I pels novis i acompanyants ja tenim les novetats de primavera.
Sastre i a Pizarro, sempre al servei de l'home,
que abasteix bé.
Som professionals.
Sastre i a Pizarro, carrer Mallorca, número 1.
Xanfra, plaça Ponent, Tarragona.
Sastre i a Pizarro.
Piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto.
Garantia de serietat, piso perfecto, piso perfecto.
Garantia de serietat, piso perfecto, piso perfecto, piso perfecto.
Telèfon 977-25-2727.
El Carnaval ja ha arribat a Tarragona.
Sí, sí, com ho sents?
Tot el Carnaval el tens a Casa Guàs.
A Casa Guàs ho tenim tot en articles de Carnaval.
Disfresses senceres, compliments, accessoris...
No busquis més.
A Casa Guàs ho trobaràs tot i amb els millors preus.
Casa Guàs, carrer Portalet número 1.
Telèfon 23-41-22, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
El matí de Tarragona.
Seguim, doncs, des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Doncs ara estem en ple moviment, ens trobem a la sala de préstecs,
tampoc no volem parlar excessivament en veu alta,
i anem de camí cap a la sala d'Inconables.
I mirin, en aquest petit itinerari,
doncs aquí veiem que hi ha uns quants usuaris,
que estan, doncs, alguns, entre ja les prestatgeries,
buscant aquest llibre que prèviament han buscat a través de l'arxiu,
i d'altres, doncs, el que dèiem, mirar la taula en aquesta mena d'aparador
on hi ha les novetats.
Jo miraré, aviam, si puc parlar amb alguns dels usuaris,
com ara aquest senyor que, si em permet...
Aviam, és un senyor, no el vull molestar,
perquè està fent ara, doncs, buscant algun llibre.
Bon dia, em permet una pregunta?
Sí, diguem-ne.
Vostè és usuari habitual de la Biblioteca?
Sí.
I exactament que ve per temes de laborals, de feina,
buscant alguna lectura d'esbarjo?
Sí, buscant alguna lectura.
Fa temps que és usuari de la Biblioteca?
Doncs no ho sé, potser fa...
No ho recordo, potser fa deu anys.
És a dir, que és dels veterans,
ja ha existit els canvis que hi ha hagut, no?
I què li sembla?
Hombre, els canvis sempre són positius, molt bé, molt bé.
Tot el tema informàtic de presta?
El que veig jo, i és un problema que s'arrastra ja crec que fa temps,
però no tinc un coneixement massa aprofundit de la qüestió,
és que les instal·lacions s'han renovat.
O sigui, hi ha molta més...
Més espai, potser?
No, més espai.
Per a l'usuari?
Més pantalles...
Però què passa?
Que el personal continua sent el mateix.
I no donen a l'abast, segons el seu punt de vista.
Exacte, sí, perquè sí.
Doncs moltíssimes gràcies, i no el molestem més,
que està fent la seva sol·licitud de préstec.
És que no sé si no ho expliques gaire bé.
Crec que fa falta personal.
Vostè creu que fa falta personal?
Jo crec que sí, que ha quedat prou clar.
Moltes gràcies.
Bé, anem de camí cap a la sala.
Roser?
Sí, aquí tenim un...
Espera un momentet, que aquí veig una senyora que va amb un nadó,
i ja em mira amb cara d'estar espantada, com gaire de tot.
Bon dia.
Bon dia.
Perdoni que li molesta, a més, porta un nen petitet al cotxe
i segurament deu acostar-se a l'hora de les menjades.
És usuari habitual de la biblioteca?
Fa poc.
Fa poc des que he tingut el nen, que tinc més temps per llegir.
I com se li va ocórrer de venir a la biblioteca
i no fer-ho com ho feia fins ara, de comprar-se llibres
o que li deixessin els amics?
No ho sé, jo tenia el carnet fa temps,
però no tenia temps allà de venir, agafar,
tenia temps per mirar una miqueta,
tenia temps per llegir en 15 dies.
Abans, doncs, clar, estava igual un mes per llegir un llibre.
En canvi, ara, doncs, puc fer aquestes cosetes.
El nen ha sortit d'aquells que dormen, doncs, no?
Sí, tranquil·leta.
Ha tingut sort.
Troba amb vostè utilitzar el servei de préstec,
que pel que ens diu utilitza la pantalla de l'ordinador,
va directament a una de les bibliotecàries
per demanar, doncs, ajuda, consulta.
A mi m'agrada bastant anar mirant, no?,
pels prestatges, fins que trobo alguna cosa que m'agrada.
Si veiem alguna cosa directa millor,
doncs sí que faig servir aquestes altres utensils, no?
Però, si no, el que m'agrada és anar mirant
i veurem què em ve de gust.
Doncs moltíssimes gràcies, no la molestem més.
Veig que ja porta el llibre que l'ha triat,
el de Jesús Ferrero, Lady Pepa.
Està bé?
Sí, bueno, veurem.
Adeu, gràcies, bon dia.
Ara sí, Roser, ara sí que pujarem l'escala
per anar fins a la sala dels incunables.
Jo espero que el sol els arribi bé,
perquè, clar, és una sala que,
tot i que està incorporada perfectament
en el que és tota l'estructura de la biblioteca,
és una sala, doncs, que intenta estar una miqueta aïllada,
fins i tot abans, quan fèiem una visita prèvia,
doncs té una porta així molt gruixuda.
Una clau que sembla allò, les llaves del rei, no, Roser?
Sí, més o menys, és una herència.
Sembla allò com li dono la clau de la ciutat,
és una clau d'unes dimensions considerables.
De les poques coses que no ha canviat a la biblioteca,
la clau d'accés al fons antic.
Sí, sembla que anéssim amb una institutria
o amb aquelles claus que tancaven portes
on s'amagaven tresors.
No, i és una porta contundent,
per tant, jo demano disculpes d'en Tuvi
si en algun moment hi ha algun problema de so.
Estem olorant uns llibres que jo acabo d'entrar,
i la veritat és que, no sé, agafaré una cadira i seuré,
perquè és un espectacle que impressiona, francament.
Què és tot això?
Jo veig uns volums fets d'un material que no sé ni quin és,
uns volums que pel seu aspecte
sembla que tinguin, no anys, sinó segles.
Els volums són manuscrits, són incumables,
i és la biblioteca del Virrei per Antoni d'Aragó.
El llibre més antic és del segle X, és un manuscrit,
i tot aquest fons és una mica la joia de la corona, com hem dit,
i va arribar aquí com a conseqüència de les desamortitzacions eclesiàstiques.
Els decrets de 1835 i 1837, de Mendizábal,
van desamortitzar tot el patrimoni bibliogràfic dels convents i dels monestirs,
i va arribar tot, bueno, es va crear la biblioteca amb aquesta finalitat.
A Llumos de Tarragona van arribar tot el fons de l'escriptori,
de Santes Creus, de Poblet, tenim parc d'Escorn al Bau també,
i de totes les ordres monàstiques de la província.
I després s'han anat afegint també moltes donacions de fons antic.
Llavors aquí tot aquest fons el tenim ja microfilmat, com t'he dit abans.
Ara s'inicia el procés de digitalització,
l'accés és molt restringit, visites molt concertades,
mai grups nombrosos,
hi ha un problema de conservació, evidentment, i de seguretat.
I, bueno, una mica la nostra obligació,
més que difondre aquesta informació,
és respectar-ho cap al futur, no?
Això no es pot tocar perquè jo tinc la sensació
que només que acostis una mà es pot afondre,
es pot convertir en pols.
Aquí davant meu tinc un volum d'unes dimensions considerables,
i això intueixo que és una data, és el 1493.
Sí, aquesta és la data d'impressió en concret d'aquest llibre.
És un incunable.
Una vegada ja vam comentar amb un programa de la ràdio
que els incunables eren tots aquells llibres
des del moment de la creació de la impremta
fins al 31 de desembre de 1499.
Doncs llavors tenim aquí 318 manuscrits medievals
i 230 incunables.
Aquí tinc alguns, si vols.
Sí, sí, jo és que estava mirant aquí uns títols
i intentava llegir alguns dels títols,
però tot és en llatí.
Caliódor inalnos?
Insalmos, sí.
Sí, a més per conèixer i poder llegir
normalment se'n necessita una mica de paleografia.
Clar, clar, clar.
Que és la lletra antiga.
I llatí, i llatí.
Són manuscrits.
I aquest llibre que tenim aquí davant,
que és una autèntica joia,
imagino que no es pot tocar.
Gairebé no sé si té fet algun tractament,
els fulls que tenen aquest aspecte
o és el tipus de pergamí que s'utilitzava.
És la vitela.
La vitela és el pergamí dels nadons,
fins i tot dels fetos,
que llavors era la pell encara més tendra
i s'utilitzava per fer els llibres de més bona qualitat.
És aquest cas.
És aquest cas.
S'ha conservat molt bé.
El que segurament no es conservarà tan bé
serà tota la producció impresa d'ara, del segle XX.
Però tota la producció del segle XI
es conserva de meravella,
perquè està sobre un material perdurable,
com és el pergamí,
i amb una tinta de molt bona qualitat.
A partir del segle XVII,
les tintes introdueixen òxid
i llavors comencen a menjar-se el paper.
I per això, a partir del segle XVII-XVIII,
se conserva pitjor un document del XVIII i del XIX
sobre paper i tinta
que no un manuscrit medieval.
En el cas d'aquest manuscrit medieval,
ara que esmentaves d'una banda el color,
són uns colors que estan entre una mena de daurat,
el blau, taronja,
a més són uns colors que li donen relleu
a la imatge, a la figura,
que evidentment són figures,
són imatges que estan relacionades
amb el món de l'Església.
I el que deia també la Roser,
no n'hi ha prou,
doncs em mirau intentar llegir el llibre,
són absolutament críptics
pel tipus d'escriptura
que s'aplicava ara fa deu segles.
Sí, és la paleografia.
És a dir, això normalment ja s'estudia a les carreres d'Humanitats,
a les carreres clàssiques,
i es qüestiona una mica de tenir una mica de pràctica amb el tema.
Tots els llibres comencen,
no com comencen ara els llibres d'avui en dia,
sinó amb una paraula famosa que es diu incipit,
que vol dir aquí comença el llibre.
I llavors acaben amb una altra paraula que es diu explicit,
vull dir aquí acaba el llibre.
Tots els d'aquella època comencen així.
Sí, sí, sí, és l'incipit i l'explicit.
Puc llegir sense saber aquesta parolota que diu la Roser.
Incipit liber de veritate catholicum.
Ah, Déu-n'hi-do.
Aquesta altra que tenim, què és?
Bueno, aquí he tret una mica perquè tenim molts llibres miniats,
en miniatures, eh?
I a llabrons aquí és molt curiós
perquè aquests llibres han estat en moltes exposicions,
i aquí, per exemple, és un llibre que són les epístoles de Paulus
i totes les P's de Paulus estan totes miniades,
absolutament totes les del llibre que són inicials, no?
I cada P és diferent.
I tot per dins està ple d'animalets, pintats i miniats.
Sí, uns dibuixos que, aviam, era el mateix,
diguem-ne, generalment eren persones d'església,
frares que eren els encarregats des dels monestirs
d'anar transmetent la cultura escrita.
Els dibuixos anava a curar de la mateixa persona?
Sí, sí, sí.
Una mateixa obra, feta per dues persones diferents,
se li nota la impremta completament diferent.
En el fons, la part artística se'ls deixava una mica amb ells.
No és com ara que hi ha l'escriptor i l'il·lustrador,
aleshores, doncs, ho feia tota la mateixa persona.
Tot el mateix, i tiraven temps, temps i temps, realment.
No teníem el temps, jo pensava...
Jo, mirant aquests llibres,
m'adono de la diferent concepció de la vida que podem tenir ara,
i llavors el temps d'ara per naltros és una cosa molt provada, no?
I en aquell moment, doncs, per tirar-se fent un llibre,
aquests podien tardar, doncs, un any tranquil·lament i s'estaven.
No hi havia pressa.
No hi havia pressa, ni tampoc hi havia pressa a difondre la informació.
Si la gent no estava informada, no els hi venia d'aquí, tampoc.
És un altre món, una altra cultura.
I tant que sí, és ben cert.
La veritat és que impressiona aquests llibres.
Hi ha alguns que estan en un estat, jo diria, òptim,
i hi ha d'altres que, déu-n'hi-do, el que deia abans,
que no ens atreviríem pas a tocar-los,
que sembla que s'hagin de convertir en pols.
Aquí n'hi ha alguns exemplars molt petits que deuen...
Ui, aquest que has agafat ara, les tapes són de fusta.
De fusta, sí, sí.
Moltes vegades les tapes són de fusta
i anaven també amb un petit candeuet, aquí una mica, doncs, la cosa aquella.
Si tot ens compta, aquí comencem amb el paper.
Aquest és un incunable sobre paper.
Fixa't-ho, no?
Quina diferència.
No que sí?
És una cosa com increïble.
La gent se sobta molt que ens hagi arribat pergamins
i material del segle XI
i realment el que es sobta és que hagin arribat els papers
en aquestes condicions, no?
Perquè el paper és un material molt més...
molt més... que es pot fer malbé més ràpidament.
Sí, perquè aquí veiem l'efecte de la carcoma
fins i tot a les tapes del llibre que són de fusta.
Sí, sí, i el pergamí normalment aguanta molt bé tot.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És un autèntic tresor.
Abans comentàvem que és una sala que està tancada
que amb unes visites prèvies, concertades,
doncs, es poden veure.
Traiem un altre exemplar, clar, no ens ho acabaríem.
Don Pedro d'Aragón.
Sí, aquest va ser el Virrei a Nàpols.
Don Pedro d'Aragón va ser un personatge molt important
de l'acord de Felip IV
i realment era una persona que va començar a fer-se una gran biblioteca,
la va donar a la seva Mora Poblet i des d'aquí ens va arribar.
Va arribar a tenir 3.000 volums a la seva època
i només se'n conserven 425, íntegrament aquí.
Aquí.
Únicament hi ha un altre exemplar,
sembla que és a la Nacional de Madrid
i algun a la Biblioteca de Catalunya,
però molt poca cosa.
I aquest volum concretament que has agafat,
quin és el seu contingut?
També hi ha una gran delicadesa en el que són les...
la formació del llibre.
Sí.
Aquesta és una obra clàssica,
és una obra completament clàssica.
El Tomo II...
No m'impronunciable.
Clàssica de matemàtica.
Normalment tot el que hi ha en aquesta època és molt clàssic.
El que té més importància aquesta col·lecció
és sobretot el tipus de cuir importat del marrac,
que s'ha fet importar directament del marrac,
un cuir amb tot de color vermell,
i les lletres daurades són d'or.
Tot el daurat del llibre és d'or.
Tot el que és el refiló de cadascuna de les pàgines també és d'or.
Tot d'or.
Dèiem que, insistim en aquesta idea, no es pot visitar.
És un privilegi que tenim avui,
doncs, de poder contemplar aquests volums
i esperem fer una descripció fidel
o poder-los donar una idea del que es pot veure.
Generalment, les persones que venen
són estudiosos professionals,
a quines persones obriu la sala?
La sala s'obre, per exemple,
a l'original directament,
ha de ser un investigador que justifiqui
el perquè necessita tenir l'original.
Per exemple, persones que estudien les miniatures,
que amb un microfilm o amb una digitalització no és suficient.
Persones que estudien fins i tot la música,
perquè les línies, els pentagrames no surten prou bé.
Persones que estudien, per exemple,
el que és el paper, el paper o el programí,
les matèries escriptòries,
únicament en casos molt justificats.
I les visites estan obertes, sobretot, a investigadors,
fonamentalment amb visites molt reduïdes,
grups molt reduïts, i amb visites concertades.
Déu n'hi do, doncs, mirin, fent la visita aquí,
parlem una miqueta fluixet,
perquè hi ha persones que unes estan treballant
i d'altres estan utilitzant els serveis de la biblioteca.
tot just al costat de la sala d'incunables
està el que és l'àrea d'audiovisuals,
CD's i pel·lícules de vídeo.
I això ens ajudarà, després d'una pausa,
de començar a parlar justament ja en la recta final
d'aquests diferents serveis que ofereix la biblioteca.
Ens retrobem en uns moments des d'aquí,
des de la Biblioteca Pública de Tarragona,
en directe al matí de Tarragona Ràdio.
El 102.6, al matí, de Tarragona Ràdio.
Aeroski, tot per casa teva.
Fins al 14 de febrer, saltejat de verdures, frudesa.
Bossa de 400 grams, 245.
Oli d'oliva consumer, ampolla d'un litre, 299 pessetes.
Xampú Timotei, envàs de 500 mil·lilitres, 379.
A més, aprofita les últimes rebaixes en tèxtil,
tot a increïbles preus.
Comprar Aeroski és saber comprar.
Rebaixes, rebaixes.
A Tot Gran estem de rebaixes.
Vine a veure els preus de Tot Gran.
Increïbles.
Passa per Tot Gran aquests dies.
Imprescindible.
Tot Gran, gran rebaixes.
I bons preus.
Tot Gran, al carrer Cristofor Colom, número 25 de Tarragona.
A Reus, passeig prim, número 6.
I avaix, al carrer Avenir, número 14.
Tot Gran, només per tu.
Dilluns, tot 12 de febrer, a Tarragona Ràdio,
obrim la línia directa amb l'alcalde de la ciutat.
Aquest dilluns, a partir de les 12 del migdia,
l'alcalde de Tarragona respondrà en directe
les preguntes dels ciutadans sobre qualsevol tema d'interès.
urbanisme, neteja, medi ambient, serveis socials, aparcaments...
Si té qualsevol consulta, queixa o suggeriment,
truqui al 977-24-4667.
És la línia oberta que Tarragona Ràdio
posa a disposició dels ciutadans
perquè parlin en directe amb l'alcalde de Tarragona.
Dilluns, al punt del migdia, línia directa amb l'alcalde,
a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Necessiten marcar una foto, un pòster, un quadre?
Vingui a Ribasart i podrà trobar allò que busca.
A Ribasart tenim taller propi d'emmarcació
i la més gran varietat amb marcs i motllures.
I, si vol, també podrà triar entre una gran varietat de quadres
per a decoració.
A Ribasart tenim solucions a la seva mida.
Ribasart, Méndez Núñez 10, Tarragona.
Telèfon 977 23 62 84
Ribasart, emmarcadors des de 1944.
El matí de Tarragona Ràdio
i els seus braçants deılıcampàItat piuàItat af.
El matí de Tarragona Ràdio
i els seus braços de trueta.
El matí de Tarragona Ràdio
i el matí de Tarragona Ràdio
i els seus braços d' Oftentimes passeja
i els seus braços que ensin farem
i la més gran requisit
Fins demà!
Fins demà!
Explica'ns una miqueta com és aquest servei.
El servei de l'hemeroteca és un servei en el qual nosaltres oferim tota una sèrie de publicacions periòdiques,
les quals entren des dels diaris d'àmbit local i d'àmbit estatal,
algun de premsa internacional també,
han acabat revistes de tot tipus, des de revistes d'informació general a més especialitzades,
allà també el que és l'hemeroteca antiga, en la qual tenim revistes i diaris d'àmbit local,
que tenim des del segle XIX, des de mitjans del segle XIX,
i després tot el que és la banda de publicacions oficials,
les quals hi tenim el TOC, de legislació autonòmica, el BOE, de legislació estatal,
i de legislació europea, el que és l'Iberlex.
Parlaves de publicacions, revistes especialitzades,
i a tall de curiositat, ara allà en aquelles taules a parador,
hi ha moltes revistes de carnaval, de dispresses,
imagino que són per la consulta de les persones que s'han de fer.
Bé, el que fem és quan hi ha coses puntuals, que la gent busque,
el que fem sempre és tindre un recull,
ja siguin llibres o bé en publicacions periòdiques,
que pugui treure informació, i per exemple, en el tema de carnaval,
un lloc per trobar-ho és en revistes especialitzades,
que puntualment, bé, sempre estan a la biblioteca,
però puntualment les exposem a la taula de novetats,
quan és als voltants de carnaval,
perquè la gent pugui tindre una visió d'uns patronatges d'una sèrie de dispresses.
Aquest és el motiu.
Una mica quin és el, bé, en singular no es pot parlar,
caldria parlar en plural, perfils d'usuaris de l'hemeroteca,
perquè jo imagino que dins del que és l'usuari de la biblioteca,
cada zona té un perfil específic.
Després parlarem de vídeos i música,
que aquí sí que notarem molt la diferència d'un usuari a l'altre.
En el cas de l'hemeroteca?
Bé, l'hemeroteca tenim el perfil de l'usuari que ve cada dia,
llegeix la premsa diària...
Com l'Antonio, que abans ens acompanyava, no?
Exacte, el senyor Manso, que és un asidu de la nostra sala.
Hi ha els que venen a cada dia a informar-se,
els que venen per fer treballs puntuals,
i després la gent que acostuma a venir aquí a buscar legislació,
pel seu tracte diari amb l'administració.
Que ha de presentar un paper a govern civil,
o que ha de presentar un paper a agricultures, a maderia i pesca...
Moltes oposicions, imagino, no?, el tema de convocatòries de places.
Tota persona que ha de tenir una relació amb l'administració
necessita tindre un recolzament dels seus drets i dels seus deures.
I clar, doncs, ha de venir a buscar les lleis, els decrets,
per saber com ha de fer les coses,
el que està permès i el que no està permès.
Després tenim, un altre servei que podríem dir més virtual,
que és el que oferim a les empreses,
als col·lectius d'advocats o d'assessors,
que és el servei d'assessorament de legislacions.
Demanen una sèrie de lleis,
ja siguin estatals, autonòmiques o bé de la Unió Europea,
nosaltres els hi busquem i els hi fem arribar.
Aquestes peticions ens les poden trametre via correu electrònic
a través de la nostra pàgina web, per fax o bé per correu.
Sí, perquè al llarg del matí hem parlat molt del servei de la biblioteca,
perdó, aquí, a peu pla, no?,
però també hi ha aquella biblioteca virtual
de la que anem parlant moltes vegades.
i que de passada tocarem,
el que passa és que en mereixeria tot un programa,
seria fer un programa virtual
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Maria Dolors Soler, gràcies, novament, per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
I ja no t'entretenim més, saludem la Pepi Estrada.
Pepi, bon dia.
Què tal?
T'hem fet baixar de la teva sala,
dels teus dominis de música i cinema.
és la persona que està al capdavant de la sala de pel·lícules i música d'aquest servei,
que és relativament novell a la biblioteca,
tenint en compte, doncs, si mesurem el temps d'aquella manera, no?
Sí, si comparem amb la resta, no?
Però que ja fa molts anys que funciona.
Doncs jo vaig entrar al 92 i el sistema aèrem anual, doncs...
Les fitxes famoses.
Les famoses fitxes.
Doncs fins ara que està tot informatitzat,
que ho trobés tot i que està, com ara heu vist,
a dalt ja tot exposat,
a préstec lliure, doncs...
Ha canviat moltíssim.
Has vist un canvi molt important, no?
Són moltíssimes les persones que utilitzen aquest servei
per les pel·lícules de vídeo, eh?
Abandonen el videoclub i venen a la biblioteca, que és gratis,
ho hem de dir així.
I teniu un fons important de pel·lícules.
Sí, aquí tenim, per exemple,
el que busque el Nosferatu, per exemple,
o a Matrix, vull dir, els dos extrems, no?
Per veure la varietat de públic que tenim.
Vull dir, és que ja anem per aquesta línia,
que tothom pugui trobar de tot,
el que necessita, el que li agrada, el que...
Per tant, són pel·lícules noves,
però també teniu un fons de cinema antic,
del més clàssic.
Sí, el més clàssic,
dels principis de l'animació fins ara, per exemple, no?
I això és molt important perquè la gent trobi
el que realment vol.
I aquest tipus de pel·lícules us les sol·liciten,
les de cinema clàssic?
I tant, que sí, és increïble.
Al principi pensàvem que això
interessaria en una minoria,
però, clar,
comença així,
que volen algun novetós, no?
Però després proven altres coses
i veuen que val la pena.
I pel que fa a música,
jo he vist, doncs,
que està molt ben organitzat,
abans quan pujava a dalt,
doncs, que si el Rigi,
que l'esca,
flamenc,
música popular...
Sí,
està classificat
perquè la gent no es parli tant
i vegi més o menys,
doncs,
ja una mica situat,
no?
I també continuo una mica...
Abans,
quan parlàvem del tema dels llibres,
que són...
que la gent, doncs,
demana més en préstec,
amb la música passa el mateix?
hi ha uns quants títols,
uns quants intèrprets
que sempre els teneu voltant pel món
i que mai són aquí?
Bueno, sí, clar,
sempre passa això, no?
Però, com que tenen varietat,
poden trobar altres coses
i sempre...
Vamos,
sempre marxem contents,
vull dir,
perquè poden triar.
Us pregunten molt
en el tema de música i vídeo
com passa amb els llibres?
No tant.
Ja tenen més clar
el que venen a buscar.
Sí, sí,
tenen clar
i saben que, clar,
el que és més...
l'últim sempre,
més o menys,
han d'anar passant sovint
per aconseguir-ho.
Clar, clar, clar.
I vull dir
que estan mentalitzats
d'aquesta manera.
Molt bé, Pepi Estrada,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i et deixem
que continuïs treballant.
Està tu un pla
i parlar amb la persona
que està al capdavant
d'un dels serveis
que segurament
és visitat
sobretot per públic jove,
no?
Al principi sí.
Al principi
teníem
sol gent jove,
però la gent
ho va anar coneixent
de mica en mica,
i més trècits de casa
tenim,
tenim gent gran,
és que ara ja és
un públic molt variat.
La veritat és que
hi havia força gent
quan hem pujat
que estava...
I amb aquest canvi
que han fet ara últimament
doncs ja ve
tipus més
la família
que agafa
venent amb els nens,
els pares,
vull dir,
ja tothom
agafa de tot,
tant llibres
com música
o vídeos.
i que venen el divendres
que és un dia
que ve força gent
i mira,
pel cap de setmana
agafem ja
tot el lot complet.
Gràcies Pepi,
fins a la propera ocasió.
Més seccions,
no ens les acabarem,
ja els he dit jo,
la secció local,
tenim novament
la Dolors Saumell,
una altra
de les bibliotecàries
que li hem donat una treva
i que la tornem
a tenir aquí.
La secció local
probablement
sigui una de les seccions
molt riques
i molt desconegudes
alhora,
o no?
A veure,
sí,
evidentment sí.
Llavors,
per què?
Aviam,
o sigui,
la secció local,
abans que tot,
el que hem de dir
és que recull
tot el que es publica
a Tarragona.
Ara bé,
destacaríem,
així per anar de pressa,
el que serien
tres aspectes,
no?
La secció local
té ara,
actualment,
uns 22.000 llibres
i té,
estem portant,
bé,
és el fons
que té la secció local
el que és de llibres,
unes 500 publicacions
periòdiques
i això
és un fons
que nosaltres
rebem el dipòsit legal.
El dipòsit legal
el que fa
és recollir
els impressors
han de donar
un exemplar
al dipòsit legal.
Llavors,
ens ve aquí,
a la biblioteca,
som receptors
i llavors tenim
de tot el que es publica,
més aviat,
que s'imprimeix
a les comarques tarragonines,
tenim un exemplar.
Això ens garanteix
que tinguem
el fons
de les comarques
de Tarragona.
Sempre el teniu
actualitzat
d'aquesta manera.
A veure,
actualitzat
és un altre tema
perquè arriba
el dipòsit legal,
a veure,
més o menys actualitzat,
però
nosaltres el que complementem
és perquè estigui realment
actualitzat,
són les novetats
que les comprem
també a la llibreria
per poder deixar
i per tenir més exemplars.
Però llavors
el dipòsit legal
amb una garantia
de conservació
realment
està aquí
i de donar,
o sigui que són ara,
penseu que
l'estem catalogant
retrospectivament
i ara ja en tenim
21.000 documents
entrats
com a llibres,
com a llibres,
us parlo de llibres
i folletons.
Llavors,
la secció local
el que potser
és més desconegut
és la base de dades
de premsa
que la fem
des de l'any 97
i és consultable
des de casa
per internet.
Llavors,
també són consultables
tots els catàlegs
de la biblioteca,
però la base de dades
de premsa
té un subcatàleg
especial ja
per poder consultar,
o sigui que només
surten les notícies
de premsa
des de l'any 97.
Llavors,
aquest recull
en uns temes,
es fa el seguiment
d'uns temes
que nosaltres
havíem començat
ja l'any 87,
com són,
per exemple,
centrals nuclears,
ara amb tot el...
Ara amb el seguiment
en què...
Del desmantellament,
tot aquest tipus de coses.
El que volen posar
a l'hospitalet,
que això és d'ara,
etcètera,
etcètera.
Llavors,
tot això es segueix
a la base de dades
de premsa,
que s'actualitza,
a veure,
diàriament,
o sigui,
s'entra en els diaris
del dia anterior.
Bé,
bé,
els resultats són
que tenim 42.000 notícies
introduïdes
i llavors que,
a veure,
és una font important
de coneixement
sobre les comarques
tarragonines
i en què està vessant
d'actualitat.
Cada vegada es va
coneixent més
i cada vegada
agafes,
clar,
més...
A veure,
es coneix més
i es treballa més.
Llavors,
un altre aspecte
també de la secció local,
ho parlo una mica
del que potser la gent
no coneix tant,
és el sistema
d'informació local
també internet.
El sistema
d'informació local
és,
a veure,
per entendre'ns,
és una mena
de portal
sobre Tarragona.
Bé,
a Tarragona
volem dir que
nosaltres el que donem
és informació
i llavors
el que tenim
a dins del sistema
d'informació local,
que per això té el nom,
no?,
és un sistema
perquè agafa,
inclou
tant un accés
als nostres documents,
com serien els catàlegs,
com inclou
tota una sèrie
d'informacions.
Per una banda
serien unes informacions
ciutadanes,
que seria un link,
seria base de links
amb l'Ajuntament de Tarragona,
posem per cas,
amb la Diputació,
amb ja,
a veure,
informacions
molt específiques,
no?,
i d'institucions,
institucions,
i que realment són
que el ciutadà
necessita la informació
a aquestes institucions,
no?,
i després,
per altra part,
ja tenim
tot un recull
de recursos
sobre premsa,
per exemple,
a les comarques tarragonines,
amb un enllaç
també a la nostra base
de dades,
i una selecció
de diaris
de publicacions
virtuals,
i després,
també tenim
en aquest sistema
d'informació local,
tenim unes produccions,
a veure com fem nosaltres,
a la biblioteca,
que és una mica
la història d'internet
a les comarques
de Tarragona,
no?,
llavors,
està fet amb enllaços
i és una guia,
ja?,
tenim una història,
una guia,
del que es troba
a internet,
una mica del món
d'internet,
tant a la ciutat
com a l'entorn
de Tarragona,
no?,
al voltant de tot això.
Llavors,
bé,
tot aquest tema
també es completa
amb una selecció
de webs
que porten,
per exemple,
personatges
que tinguin web
de les comarques
de Tarragona,
que estiguin bé,
no ho sé,
vull dir,
llavors,
fem una selecció
d'aquests personatges
que tenen web,
i nosaltres
també hem fet,
o sigui,
amb això també
tenim produccions,
o sigui,
hem fet webs,
tenim webs pròpies
des de la biblioteca,
com seria
la de Jujol,
l'arquitecte Jujol,
tenim una web
que hem fet
i que també hem de mirar.
Hi ha una amplia bibliografia,
que es pot trobar
a través de...
Sí, esclar,
però una mica
per això mateix
expliquem
què és el que és
més desconegut,
què és el que la gent
diuen això,
i a la biblioteca,
no és el que dèiem ara.
Jo crec que és la pregunta
que planeja tot el programa,
no?,
a mesura que anem descobrint
coses i això
ho tenen aquí.
És ben cert.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
eh?,
parlàvem de joies
quan esmentàvem
els incunables,
però hi ha altres joies
que estan estretament
vinculades
amb les noves tecnologies
i amb el futur
de la biblioteca.
Neu minuts per la una,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
i encara el que volem fer
i del que ens volem ocupar.
Moltíssimes gràcies,
Dolors,
per acompanyar-nos
una vegada més.
I jo immediatament
saludaré la Inma Pujol.
Hola, Inma.
Hola, bon dia.
Estem en el seu territori.
A més,
tindrà la gentilesa
de posar,
doncs,
allò al punt i final
el programa
com s'ha de fer
des d'una biblioteca
explicant un relat.
Jo li agraeixo doblement
per això que estigui amb nosaltres.
Però abans,
fixin-se que
per aquests micròfons
han passat moltíssimes persones
que treballen,
que dediquen
la seva jornada laboral
aquí a la Biblioteca Pública
de Tarragona.
De característiques diferents,
els més veterans,
d'altres no tant,
però tots amb una certa experiència.
Jo els vull presentar
la Núria i la Carme.
Són dues joves bibliotecàries
que estan encantades de la vida,
si més no,
per la cara que fan
en aquests moments.
Bon dia,
Núria,
Carme,
benvingudes.
Sou bibliotecàries.
Sí, això mateix.
Titulades.
I què cal estudiar
per ser bibliotecària?
Doncs,
s'ha d'estudiar
la diplomatura
en biblioteconomia
i documentació,
que actualment,
bueno,
dura tres anys
i es fa
a la Universitat de Barcelona
i també
a la Universitat de Vic.
Vosaltres vau triar
aquesta professió
per autèntica vocació,
no?
Sí,
en principi
és un món
que sempre m'ha fascinat,
el món dels llibres,
la biblioteca
i vaig sobtar
per aquesta.
I veig que
cada vegada
quan a la pràctica
t'agrada
cada vegada més.
I té alguna cosa
a veure
el que pensàveu
mentre
estaveu fent
l'aprenentatge,
mentre cursàveu
els estudis,
amb el que us heu trobat
ara en una biblioteca
de debò?
Home,
doncs la veritat
és que
hi ha de tot,
no?
Hi ha moltes coses
que veus
que les pots portar a la pràctica
i dius
ostres,
això em serveix,
no?
Hi ha d'altres
que evidentment
depèn molt del centre
on vas a parar
i per tant
necessites molt de rodatge
i posar-te molt en contacte
amb el fons
i clar,
són coses
que no t'ensenyen
a la carrera
vull dir
que t'has d'espavilar
una mica
però bé
això
i els companys
vull dir
sempre
sempre te'n vas sortint
no?
En el teu cas
també?
Jo em vaig trobar
bastant
quan estudiàvem
després vaig fer
les pràctiques
a la Job Miró
que és una de les biblioteques
que és bastant dinàmica
com aquesta
i t'has d'espavilar
bastant
Però bé
teniu
molt de suport
no?
Sí,
hi ha bastant de suport
per part dels directius
com la gent
que treballem tot
Què és el que més us agrada
de la vostra feina?
Perquè ja hem vist
al llarg del matí
que el fet de ser bibliotecari
doncs
ha bastant molts camps
no?
Sí
Jo aquí
faig el manteniment
d'una base
des de premsa local
i faig el buidatge
dels articles
de la província de Tarragona
i és una feina
que m'agrada bastant
perquè estàs molt al dia
del que passa
aquí a les comarques
Et podem fer un test
ara mateix
no?
I en el teu cas
què és el que més t'agrada?
A veure
jo em dedico
a catalogar
els audiovisuals
que també és una cosa
bastant nova
i també és entretengut
de fer
però potser
el que m'agrada més
és l'atenció al públic
ajudar la gent
a trobar les coses
a indicar-los
i una mica
doncs això
està al servei
de la gent aquí
que ve a buscar informació
moltíssim
moltíssimes gràcies
Núria
Carme
ens agradaria tant
a poder parlar
a parlar amb vosaltres
i amb els anteriors
amb els convidats
més estona
però és que el rellotge
ens empaita
i volem parlar
amb la Imma
i volem que ens faci
aquest relat
perquè a més
a la Imma
l'hem envaït
al seu territori
que és la sala infantil
quines cadiretes
més còmodes
jo dic
quan vau dir
a la sala infantil
dic
potser no hi cabrem
però no
mira
això
diu que ja hem de començar
a tancar la biblioteca
doncs esperem
que ens doni temps
de parlar amb la Imma
Imma
que ve a buscar els llibres
i a llegir
a partir de les 5 de la tarda
més o menys
és ja quan comença
a bullir la sala
hi ha afició
hi ha ganes
per part dels nens
tu els veus allò
encoratjats
en entrar en el món
de la lectura
home
quan són petits
sempre ha d'haver
el recolzament dels pares
i veus els nens
que venen amb els pares
i veus que un pare
està llegint un conte
a un nen
i pren una estona
li dedica una estona
després a mesura
que es van fent grans
ja han de ser
si els has estimulat
un hàbit de lectura
van venint
a més a més
aquí vas veient
com els nens van creixent
i arriba un moment
que ja els hi has de dir adeu
i cap a les altres sales
dius mira
a banda del relat de petit
ara ja m'agafen
el de los cinco
i coses d'aquestes
vas veient l'evolució
que van fer
sí
també veus per exemple
quan arriba l'adolescència
més o menys
12-13 anys
que molts
es produeix un trencament
a vegades
que no acaben de trobar
potser el que volen
o deixen la lectura
una mica de banda
però n'hi ha altres
que tenen aquest hàbit
ja tant dintre seu
que el segueixen
de fet ja comença a ser un hàbit
un hàbit saludable
aquí a la biblioteca
de fer lectures
de contes
de rondalles
s'assembla a la biblioteca
de gom a gom
tindrem temps
en tres minuts i mig
de fer una mica de relat
no ho sé
ho provem
ho provem
aviam si posem una mica
de música allò a dient
que vinga
aquesta música
ens anirà molt bé
serà la manera
de posar el punt i final
al programa d'avui
Inma quan vulguis
doncs ve't aquí una vegada
un pagès
de la horta valenciana
que es deia Vicenç
ve't aquí
i que un dia
es va llevar de bon matí
dalt del cel
i cremava un sol
d'aquells de mil dimonis
com del mes d'agost
ve't aquí doncs
que ell va agafar
totes les seves eines
i se'n va anar
cap al seu tros de camp
allà va començar a cavar
vinga que va
treballar
treballar
i el sol
dalt del cel
vinga cremar
vinga cremar
al cap d'una estona
el pobre Vicenç
anava tan moll
com si hagués caigut
dintre d'una bassa
i ell que sí
que va dir
doncs saps què
m'ho prendré en calma
m'aniré a fer una becaina
i se'n va anar
sota d'una figuera
que era seva
allà va dormir una estona
quan es va despertar
li va entrar
un asset i una gana
ell que sí
que mira dalt de la figuera
veu que totes les figues
són madures
s'hi enfila
i comença a menjar figues
vinga menjar figues
vinga menjar figues
quan ja no donava l'abast
perquè ja estava ben tip
les va anar collint
i les anava llançant totes
a sota de la figuera
ell que sí que baixa
i com que ja no podia més
va dir
saps què
les deixaré aquí ben amagadetes
i m'aniré a treballar
una altra estona
però ve't aquí
que quan començava a cavar
començava a pensar
era una mica garrepa
i deia
ostres
i si passa algú i se les menja
no són meves
em puc fer el que vulgui
saps què
va anar cap allà
va apilar ben apilades les figues
va mirar dret a esquerra
a davant a darrere
es va baixar els pantalons
es va baixar els calçotets
i va deixar damunt
d'aquella pila de figues
una pixadeta
les va deixar totes ben regades
i va dir-se
ara sí que ningú
el gustarà menjar-se
una pila de figues pixades
i més tranquil
que unes pascues
se'n va anar a treballar
l'altra vegada
i ell vinga a treballar
vinga a treballar
i el sol dalt del cel
vinga a cremar
vinga a cremar
vinga a cremar
però ell allà
tossut com una mula
al cap d'una estona
estava abatut el pobre
i va dir
saps què
me'n tornarà a fer una becaina
se'n va anar altra vegada
sota de la figuera
aquesta vegada
però a l'altra banda
per no sentir la pudoreta
de les figues pixades
va dormir una estona
i al cap d'un rato
es va tornar a despertar
i li va entrar
una set i una gana
oh dèiem
a la Itzia
si no m'hagués pixat
damunt les figues
oh quina ràbia
però al cap i a la fi
potser no les he encertades totes
ell que s'hi acosta
es tapa amb els dits
el nas
i diu
eixa
eixa no estarà pixaeta
i n'agafa una
que es pensava
que no havia rebut
i cap dintre
renoi que la va trobar bona
i ho va anar provant
ara amb una figa
ara amb una altra
se'n va menjar
mitja dotzena
quan ja estava ben tip
se'n van tornar
a treballar altra vegada
i ell
vinga que va
vinga a treballar
vinga a treballar
al cap d'una estona
el pobre
estava abatut
abatut
abatut
i va dir
saps què Vicenç
pren-t'ho amb calma
ves-te'n a fer una altra becaina
aquesta vegada
sota d'una boomera
per no sentir la pudor
que venia de les figues pixades
ell que sí que s'adorm
al cap d'una estona
es desperta
i li torna a entrar
una gana
i una fam
i una set
si no m'hagués pixat
damunt les figues
quina ràbia
quina ràbia
però
bé Vicenç
potser al cap i a la fi
no les has encertades totes
ell que s'hi acosta
estava amb tota la mal nas
i comença
eixa
eixa no estarà pixaeta
i n'agafa una
que es pensava
que no havia rebut
i cap dintre
renoi que la troba bona
i ho torna a promar
una altra
eixa
eixa no estarà pixaeta
i cap dintre
la qüestió és que
eixa no estarà pixaeta
per aquí
eixa no estarà pixaeta
per allà
quan en Vicenç
se'n va anar a dormir
aquella nit a casa seva
a sota de la figuera
no hi quedava ni una sola figa
per mostra
ima
gràcies
de res
gràcies
era la millor manera
de posar el punt i final
aquest matí de Tarragona Ràdio Espacial
avui en directe
des de la Biblioteca Pública de Tarragona
Rosel Ozzano
directora
gràcies
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
gràcies a tu
i a tot el personal de la biblioteca
que avui doncs ha deixat
durant una estona
la seva feina
per poder atendre
a la ràdio
que en definitiva
és atendre
els oients
que jo imagino
s'hauran fet una idea
potser més propera
més encertada
del que és aquest servei públic
de la ciutat
no és un edifici
no són només llibres
és història
són persones
són paraules
en definitiva
és informació
i és el que
amb el que tots treballem
gràcies per la seva companyia
a la una a les notícies
després Sílvia García
i si ho desitja
demà ens la trobem
al punt de les 8 del matí
aquí
a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
adeu-siau
el matí de Tarragona Ràdio
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies