.
Bona tarda, el Palau Robert de Barcelona,
el Passeig de Gràcia,
acull des d'ahir una exposició dels monuments romans
del conjunt de Tàrraco i de la Vall d'Aboi,
organitzada per la Direcció General de Difusió
del Departament de la Presidència en el mar del programa Rotes.
A l'exposició es podrà trobar una breu descripció
dels monuments de Tàrraco que van formar part de la candidatura
amb referències històriques i fotografies.
En l'elaboració dels continguts s'ha participat
al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
En un dels apartats de l'exposició hi ha rèpliques
de peces romanes trobades a Tarragona,
com retrats imperials de Marc Aureli i Claudi,
part d'una balança de la que està representada la deessa Diana,
una escultura d'una divinitat que probablement es va dedicar a Ceres,
el fragment d'una estàtua de Venus,
una campana de bronze d'ús litúrgic,
una col·lecció de làmpades d'oli,
monedes on hi figura el temple d'August o la ninat d'Ívoli.
Coincidint amb l'exposició, s'oferiran folletons turístics
perquè la gent s'animi a visitar Tàrraco.
L'exposició es podrà veure fins al dia 20 de maig
i s'espera que hi passin unes 18.000 persones
durant aquests dies.
I en el marc de l'exposició hem de dir
que demà dijous es presentarà la guia Tàrraco d'Edicions al Mèdol
i s'oferirà una degustació de gastronomia romana
a càrrec de l'associació Tàrraco a Taula.
La notícia més destacada dels darrers dies.
D'altra banda, hi va començar la sesena edició
del Festival de Teatre Grecollatí de Tarragona
amb l'assistència de 9.000 alumnes
de 20 instituts de tot l'estat espanyol.
L'objectiu d'aquestes jornades
és acostar la cultura clàssica als estudiants
que assisteixen a les representacions
després de llegir i estudiar les obres a classe.
Parlarem en aquest programa avui
amb Antoni González Sant Martí,
l'organitzador de les jornades.
D'aquí a uns minuts estarem amb ell
i amb ell assistirem a una de les representacions
que s'ha anat a Tarragona fins al proper dijous.
I com sempre en el programa d'avui
també ens acompanyaran Rosa Comi i Manel Pedrol
del Pinzell Brut per parlar de temes curiosos
de la nostra ciutat.
Per una setmana més encetarem el programa
amb el nostre amic poeta Lucy Anneu Florus.
Ave salve, Lucy.
Ave salve.
Parlem avui de com es divertien els romans,
perquè es divertien com nosaltres o no?
Els romans es divertien de moltes maneres,
com nosaltres algunes
i com ells sols en algun altre.
De fet, hi havia moltes possibilitats de diversió.
Les ciutats estaven bastant enfocades
de cara a passar-s'ho bé,
sobretot per la gent que tenia més fortuna,
evidentment,
i hi hauria possibilitats des d'espectacles
fins a esports,
fins a gaudir, per exemple,
d'un bany confortable
a qualsevol de les termes públiques
que hi havia a la ciutat.
Es podia gaudir des de mesatges
fins a passar al gimnàs
o estar-se còmodament
en alguna de les piscines,
passar també per al que ara se'n dirien saunes.
I aquest seria un dels ambients
potser dels més confortables,
dels de més distensió.
Després també hi havia jocs,
jocs que no tenen l'estil del futbol
dels temps presents,
sinó que tindrien, sobretot,
el seu ressò a nivell més particular.
Hi havia jocs de sobretaula,
hi havia jocs, per exemple,
com els daus,
una cosa que també avui en dia existeix.
d'aus, però que serien una mica diferents,
no tan regulars,
no tan ben escairats com ara,
sinó que eren daus que es feien normalment
d'ossos d'animals,
i per això s'aprofitava la part més gruixuda de l'os,
i això feia que algú pogués pensar
que el dau estava trucat,
perquè de vegades,
com que hi quedava el forat de l'os al mig,
sembla que allí li falti alguna cosa,
i no és així,
sinó que més o menys es procuraven equilibrar
perquè els valors sortissin tots amb la mateixa probabilitat.
També hi havia fitxes per a altres jocs,
que podien ser jocs de sobretaula,
tipus el 3 en ratlla,
i serien jocs que es feien amb fitxes de colors diferents
per distingir els equips,
i, per exemple,
es podien fer fitxes que eren de vidre,
fitxes que eren de trossets de ceràmica vermella
que es trencaven de forma rodona,
perquè complessin aquesta nova funció.
Hi havia peces també de jocs
que encara més o menys tenen algun ressò,
com el joc de les taves,
aquests ossets petits que es poden,
segons com es tiren,
queden d'una manera o d'una altra,
hi ha una certa probabilitat,
i també hi haurien jocs d'un altre caire,
un caire també existent avui en dia.
Per exemple, en època romana es podia jugar a cuinetes,
és a dir, hi ha recipients petitets,
que representen cassoletes i que representen vaixella,
i que això ja servia en aquell moment per jugar.
I després també nines, nines de molts tipus.
Tenim a Tarragona la nina d'ibori,
que és una nina preciosa.
Evidentment, aquesta és una de les peces més espectaculars.
És una nina, en aquest cas, articulada,
feta d'ibori,
i que és una peça que no és massa freqüent per època romana.
De fet, és una peça que era cara en aquell temps,
ja estava feta d'un material que no es trobava per aquí.
L'ibori, que és dels ullals dels elefants,
evidentment, això per aquí a la vora no es trobava,
s'havia d'importar.
I aquesta nina seria una nineta
que tenia les extremitats que es belluguen,
i per tant dona més moviment normalment
que una peça més rígida,
que n'hi havia algunes que eren més rígides.
I també és una nina que compleix les expectatives
d'un nivell social relativament alt.
De fet, era una nina que hauria de pertànyer
a una família rica, aquesta peça,
i que, doncs, inclús reflecteix tan acuradament
coses comuns de l'època com la moda en el pentinat.
El pentinat de la nina permet situar-la
cap a finals de segle III o principis de segle IV,
que és el moment que hi havia aquesta moda
d'aquest tipus de monyo tan especial
que té uns sortins laterals
i que, doncs, és el que presenta
aquest petit objecte
que és entre nina i joia.
De fet, aquesta nina es va trobar
en una tomba d'una nena.
Es va trobar en la tomba d'una nena
d'uns 6 o 7 anys,
una tomba de la zona de la necròpolis.
La necròpolis és on ara hi ha al costat
la tabacalera,
i, doncs, és una nina, doncs,
a xoc, d'un cert nivell social,
que el que hauria passat és que hauria mort
la nena que va ser la propietària
i els seus pares van voler que fos enterrada,
doncs, juntament amb ella.
Era, doncs, com un testimoni també d'afecte
de cara a aquesta nena que havia mort tan prematurament.
I en altres jocs que també
eren molt normals en l'època,
com, per exemple,
aquell que es dibuixen al terra uns quadres,
es va saltant?
També podia existir,
també hi havia jocs d'aquests que són...
O el que ara coneixen com a joc del mocador.
També s'hi jugava en aquella època.
Probablement.
Són variants les que ara conservem
de jocs d'aquella època
que, doncs, servien ja com més joc comunitari,
joc amb petites regles bastant senzilles
que, doncs, podien consistir en això,
anar saltant
i, doncs, i anar complint
un tipus, doncs, de fites,
de petites fites en el tema, no?
A veure, de jocs,
hi ha en època romana,
doncs, calia desenvolupar una miqueta
l'imaginació per distreure's, no?
I alguns d'ells, doncs, sí,
els hem heredat amb algunes variants.
I n'hi ha d'altres que serveixen també
per aprendre coses,
com, per exemple, l'àbac.
L'àbac podria servir per aprendre,
per aprendre, evidentment,
doncs, matemàtiques.
I és un dels jocs, també,
doncs, que no és exclusiu
de cultura romana.
En altres cultures també es troba.
I és, doncs, un joc pràctic,
un joc que ara, diríem,
que té la funció de calculadora.
És a dir, els aparells moderns
que són per comptar,
doncs, tenen el seu precedent
en això,
en els àbacs antics,
doncs, que ja en època romana existien.
Hem parlat de jocs petits,
podríem dir,
de jocs que els podríem utilitzar
a les cases romanes
o en els carrers,
però hi ha tres recintes
a la nostra ciutat
on es feien jocs
o espectacles
de més gran envergadura,
que són el teatre,
el circ i l'amfiteatre.
El teatre és el que de joc
en té menys, evidentment.
Més com a espectacle.
És més espectacle.
El teatre és el lloc
on es feien representacions teatrals,
com el seu nom indica.
Bàsicament,
serien espectacles també de mímica,
que era una cosa, doncs,
molt reconeguda
en aquell temps.
I després, doncs,
també culte a l'emperador.
Hi havia una mena de cerimonial,
sempre,
al voltant del poder imperial
i amb les estàtues
que decoraven el teatre
això es reflectia molt bé.
Els altres dos sí que són jocs.
El circ i l'amfiteatre
són jocs plenament
i que, doncs,
impliquen tot un cerimonial previ,
impliquen que prèviament
al desenvolupament dels jocs
hi ha, doncs,
un ritual
amb processons incloses,
que donaven pas
en els que, doncs,
d'una banda o de l'altra
participaven.
Si eren l'amfiteatre,
serien els gladiadors,
que, doncs,
més o menys,
amb les seves evolucions
allà a l'arena,
doncs,
mostraven les seves habilitats
amb diferents tipus d'armes
i, de vegades,
doncs,
no eren ells sols
els que hi participaven,
sinó que també hi havia animals,
animals com ara feres,
que podien ser des de lleons,
ossos,
tigres,
aquests animals
participarien
amb el que s'anomenaven
les venetiones,
és a dir,
era simular
que es caçaven
o simular, doncs,
que es capturaven
alguna vegada en vida,
fins i tot.
es tracta,
doncs,
de jocs
que són,
doncs,
desenvolupats per gent
i que el públic
segueix des dels seus seguients
tranquil·lament,
no hi ha de participar,
diguem,
directament
en cap cas.
Pot animar,
evidentment,
però no era un joc
que fos participatiu,
sinó que era per veure'l.
En el circ,
el mateix,
el circ,
doncs,
són les curses de cavalls,
és un hipòdrom,
el que tenim
encara prou ben conservat
a Tàrraco
i és el lloc
on s'hi feien
carreres de cavalls
que podien ser
de diverses formes.
Podien ser
les de quàdrigues,
quatre cavalls i un carro,
les de trigues,
si eren de tres,
les de vigues,
si eren de dos
i finalment
hi havia la possibilitat
de fer
un espectacle
que era d'exhibició
que se'n deia
de sultor.
De sultor
volia dir
que un genet
doncs saltava
d'un cavall a l'altre
fent acrobàcies
i que
aleshores,
doncs,
es tractava de fer
un espectacle
d'habilitat
i que
doncs
aniria saltant
d'un cavall a l'altre
mentre s'anava corrent
i això doncs
agradava bastant
al públic romà
també.
Alguns d'aquests espectacles
deuen haver esdevingut
amb el que ara coneixen
com a circ.
exactament
el nom
aquí sí que perdura
i de forma correcta
és a dir
doncs
els espectacles
de circ
d'avui en dia
doncs
tenen el seu precedent
amb aquest tipus
de sultor
amb aquest tipus
d'espectacle
que els genets
romans
feien
d'un cavall a l'altre
saltant
i una miqueta
fent també
el que ara diríem
d'home
d'home
de cavalls.
al circ
també
hem de pensar
que era un lloc
on sí que
el públic
hi participava
d'una forma indirecta
que era
a través de les apostes
les apostes
que ara en diríem
apostes hípiques
doncs
seria això
i allà
es podia apostar
per els equips
que es considerava
que podien guanyar
i que hi havia
diferents equips
de fet
a la tàrraco
d'aquella època
doncs
hi havia
els verds
i els blaus
que eren els dos equips
típics
de la ciutat
que s'enfrontarien
amb altres equips
també amb noms de colors
que tindrien
doncs
altres procedències
i
aleshores
doncs
es desenvolvaven
les curses
amb una animació
per part dels seguidors
de cada un dels equips
una cosa ben semblant
al que passa
amb esports moderns
com el futbol
doncs
és això
és
hi ha equips
de seguidors
que són les anomenades
facciones
en aquell moment
doncs
no se'n diu equip
sinó que se'n diuen
facciones
aficions
aficions
més o menys
molt semblant
ve de la mateixa
arrel
la manera de divertir-se
dels romans
era una mica curiosa
o macabra
depèn de com t'ho miris
perquè això de passar-se bé
veient com prenen mal
com homes
lluiten
amb bèsties
efectivament
sí
el que passa
que amb això
també ens perjudica
una mica
la visió
que tenim
avui en dia
a través
de
les mai prou
encertades
pel·lícules
les pel·lícules
doncs
no ajuden
a comprendre
que l'espectacle
de
per exemple
d'amfiteatre
no era
tan violent
com
se sol
representar
sinó que
quan ara es veu
un espectacle
d'amfiteatre
per cinema
normalment
hi ha d'haver
molta violència
molta sang
obligatòriament
no era així
sempre
hi havia hagut
casos en els que sí
evidentment
no ho podem desmentir
però
el més freqüent
que fossin
representacions
on hi havia
simulacres
de lluita
i que
doncs
els gladidors
eren bons
professionals
que estaven
doncs
ben
ensinistrats
per fer
bé la seva feina
i que les lluites
entre ells
eren
prou àbils
com perquè
no arribés
doncs
massa aviat
la sang
aleshores
el que es tractava
era de fer veure
això
fer veure
que es lluitava
i fer simulacres
sobretot
de caçeria
i fer
doncs
una mica
com a evolucions
a vegades
de temàtica històrica
en la qual
intervenien
diferents personatges
i els gladiadors
doncs
no acabaven
tan mal parats
com a les pel·lícules
això sí
avui en dia
és molt important
la cultura del lleure
en època dels romans
també se li donava
molta importància
doncs
el temps del lleure
la diversió
el passar-se el bé
el canviar d'activitat
era tan important
el lleure
que doncs
dominaria gairebé
en molts aspectes
gairebé
la vida social
fins al punt
que
per un ciutadà romà
doncs
era d'aplicació
aquella frase
tan cèlebre
que es diu
Panem et Kirkenses
que vol dir
pa i circ
això vol dir
que satisfent
d'una banda
l'alimentació
l'altra cosa
important
que hi havia
en aquest temps
era
doncs això
la diversió
el circ
entès
com a espectacle
ja global
doncs era el que
valia la pena
que tothom
pogués tindre
ben a l'abast
per tant
disfrutar
doncs
d'una vida
completa
seria la que tenia
les dues coses
tenia menjar
i tenia espectacle
però tornant a les pel·lícules
no sempre estaven
de festa
no sempre estaven
veient espectacles
sinó que també
devien treballar
clar
si no s'hagessin
arribat a fer
aquests grans edificis
que encara són
testimoni
doncs
d'aquesta època
evidentment
hi havia temps
per tot
el que passa
que
doncs
en època romana
doncs
es donava
una importància
gran
en el que seria
l'espectacle
i el gaudiment públic
a base
de qualsevol tipus
de cerimonial
qualsevol tipus
d'activitat
ja fos teatral
ja fos de
circ
o d'amfiteatre
i aleshores
això tenia
un paper
doncs
realment important
per exemple
els espectacles
d'amfiteatre
podien ser
de l'ordre
de 120
o 140
l'any
i això implica
que bé
com cada 3 dies
cada 3 dies
cada setmana
3 vegades
més o menys
doncs
tocava
doncs
un espectacle
d'aquest caire
a veure
clar que
quedava gent
treballant a casa
perquè en l'amfiteatre
unes 14.000 persones
hi cabien
fins a 40.000
que eren els habitants
de Tàrraco
doncs uns quants
no hi cabien directament
i per tant
no hi podien anar
aquell dia
però
evidentment
que sí
que hi havia
fins i tot
doncs
una presència elevada
d'espectacle
dintre del món romà
si et sembla
parlarem la setmana
vinent
de com treballaven
quines eren
les feines
i els oficis
que tenien
els romans
molt bé
doncs
moltes gràcies
per ser un dia
més amb nosaltres
Lucien Neuflorus
gràcies i bona tarda
bona tarda
ahir va començar
la sisena edició
del Festival de Teatre
Grecollatí de Tarragona
amb l'assistència
de 9.000 alumnes
de 20 instituts
de tot l'estat espanyol
l'objectiu d'aquestes jornades
és acostar
a la cultura clàssica
els estudiants
que assisteixen
a les representacions
després de llegir
i estudiar
les obres
a classe
hem parlat
aquest matí
amb Antoni González
Sant Martí
organitzador
de les jornades
tot just
quan començava
una de les obres
de teatre
Antoni González
Sant Martí
bon dia
bon dia
fa uns minuts
que ha començat
una nova representació
dins d'aquestes
sisena jornades
de teatre
grecollatí
com van les jornades
per ara?
bé
per ara
podem dir que bé
ahir es va representar
el debatí
les vacants
a la tarda
una adaptació
dramàtica
de la noia
de dirigili
concretament
l'Inflex Giro
que va ser per mi
una magistral
adaptació
d'un poema
convertit
en tragèdia
i aquest matí
començava
amb l'Electra
una altra tragèdia
de Sòfocles
com és que es va
començar
a fer
aquestes jornades
de teatre
grecollatí
a la ciutat
de Tarragona
ara fa sis anys?
això es va
iniciar
concretament
a Segòbriga
amb un teatre romà
que ja
Segòbriga
és unes restes
romanes
que ja
corresponen
al municipi
de Saelices
Saelices
està a la província
de Conca
més o menys
a l'autopista
o l'autovia
perdó
que va de Madrid
a València
ho dic per situar
la gent
perquè no és massa
i normalment
sempre la gent
confon Segòbia
amb Segòbia
i no té res
que a veure
una cosa
amb l'altra
a partir d'aquí
una sèrie
de professors
diguem-ne
de grec
i de tí
va semblar
que l'experiència
era bo
diguem-ne
introduir-la
en altres indrets
de l'estat espanyol
i en el moment
de pensar
en Catalunya
es va pensar
en el lloc
que des del punt
de vista romà
és el màxim patrimoni
cultural romà
que és Tarragona
la llàstima
és que
en el cas nostre
no podem fer-ho
en el teatre romà
perquè tots sabem
que el teatre romà
està en ruïna total
ara sembla
que hi ha un projecte
per remodelar-lo
una miqueta
però
i aquesta és una llàstima
però
es va pensar
perquè malgrat això
Tarragona
reunia unes condicions
suficients
com per poder
diguem-ne
representar
aquesta
bueno
per fer aquest festival
aquí a Tarragona
és difícil trobar
grups
que representin
obres de teatre
grec o llatí
o relativament
és fàcil?
no
no és fàcil
és dir
a veure
pensi que
a més a més
nosaltres
normalment
juguem
en grups
que no són professionals
són grups
que corresponen
a centres
docents
que durant tot el curs
es preparen
van
diguem-ne
assajant obres
que després
representen
els diferents seus
no estan
a veure
avui en dia
podríem dir
que potser
hi ha una vintena
de grups
a l'estat espanyol
que representen
obres de teatre
clàssic
però
repeteixo
no és fàcil
i què fan
van fent com una ruta
per totes les ciutats
on es presenten
obres de teatre
greco llatí
a aquests grups
o simplement
venen avui
i fan aquesta representació
i ja no en tornen a fer
que a més
accepta la que deuen fer
en el seu propi centre
no, no
a veure
depèn
pensem que
com són estudiants
tenen que seguir
els seus cursos
i per tant
han d'estudiar
i han d'estar a classe
i no poden
diguem-ne
perdre les classes
per tant
normalment
dediquen
una
màxima
dues setmanes
a representacions
com en aquest moment
a nivell
de l'estat espanyol
hi ha moltes seus
pensem que
hi ha més de 12 seus
per tant
evidentment
no tots els grups
no poden anar
ni els vint grups
poden anar
totes les 12 seus
llavors
al mes de setembre
es fa
diguem-ne
una relació
de tots els grups
i quina és l'oferta
que fa cada grup
i llavors
cada seu
més o menys
intenta
diguem-ne
contractar
uns grups
i els grups
s'intenta
diguem-ne
coordinar
perquè
tots els grups
actuin
i no hi hagi
problemes
diguem-ne
d'organització
i coordinació
entre totes les seus
per tant
aquest any
aquí ha vingut
quatre grups
i la millor
aquests quatre
però l'any que ve
no repetirà
si hi ha uns altres
en aquests moments
hi ha uns 1500
alumnes de secundària
aquí a l'Auditori Teatre
del Camp de Mar
durant aquests tres dies
que es faran ajornades
i passaran uns 9.000 alumnes
entenen
el que estan veient?
A veure
jo penso que
en bona part
ho poden entendre
perquè pensem
que això no és més
que el punt final
de tot un procés
portar potser
els alumnes
jo
de repent
aquí
posar-los en contacte
amb una obra de teatre
sense una prèvia preparació
realment
això costaria
però pensem
que prèviament
se'ls ha lliurat
a tots
un llibret
amb el text de l'obra
això ho reben
els professors
i els alumnes
tots els alumnes
reben el llibre
amb el text
i amb una introducció
i fins i tot
amb uns exercicis
i això ho reben
un parell de mesos
abans de venir aquí
per tant
el professor pot
durant dos mesos
treballar a classe
l'obra
els alumnes
la poden llegir
per tant
quan venen aquí
saben perfectament
què venen a veure
és a dir
venen ja preparats
per enfrentar-se
a aquesta obra
en aquesta edició
no ha augmentat molt
el número
d'alumnes
que participaran
i també
el número
de grups
així com
el número
de representacions
és que hi ha
molta demanda
de teatre
greco-lletí
d'activitats
fora de l'aula
a veure
jo penso
que és una
activitat
complementària
que avui en dia
almenys
els instituts
de Catalunya
ja ho programen
des del començament
de curs
és a dir
ja dins
de la planificació
d'activitats
hi ha una activitat
que és
la participació
en aquest festival
sobretot
tot el que són
professors
diguem-ne
de l'àmbit
de la cultura
clàssica
del grec
i de lletí
i fins i tot
també
professors
de literatura
i el cert
és que quan va haver-hi
el canvi
de pla d'estudis
l'any passat
jo vaig tenir
una mica de por
i l'any passat
en lloc de fer
cinc representacions
com fa dos anys
en vam fer
només quatre
perquè vam pensar
que a veure
què passaria
amb aquest canvi
bé
va haver-hi una demanda
extraordinària
va haver-hi molts grups
que es van queixar
perquè no van poder
assistir a les representacions
i en guany
vam decidir
incrementar
a sis
i realment
la resposta
ha sigut magnífica
perquè
sobre una oferta
teòrica
de 9.600
entrades
s'han vengut
9.047
vull dir
que ens ha quedat
un 4 o un 5%
sense redres
sense redres
perdó
sense cobrir-se
i per tant
diguem-ne
jo considero
que la resposta
és magnífica
¿Consideix l'objectiu
de les primeres jornades
amb l'objectiu
d'aquestes sisenes jornades
és sempre el mateix
o ha anat variant
amb el temps?
no, no, els objectius
són els mateixos
el objectiu és
diguem-ne
posar en contacte
els alumnes
d'ensejament secundari
i en aquest moment
de batxillerat
i abans
era batxillerat
i en aquest moment
d'ensejament secundari
i batxillerat
amb els textos
clàssics
grecs i llatins
i per què
amb els textos
clàssics
grecs i llatins
perquè normalment
aquests textos
tenen una sèrie
de valors
que es romanen
al llarg del temps
és a dir
la grandiositat
d'aquests textos
és que
les temàtiques
que es tracten
amor
l'odi
els dialos
són aquells temes
que al llarg
de tota la literatura
i al llarg
de tota la història
segueixen
diguem-ne
sent vigents
i parlant d'objectius
ahir va anunciar
la seva jubilació
en l'organització
de la jornada
se n'ha cansat
ja ha complert
el seu objectiu personal
per què?
no, no
Déu me'n guardo
jo no me n'hi he cansat
a veure
estic cansat
sí
però això
ja ho sabia
abans de començar
no
jo penso que
és bo
que hi hagi
un relleu
jo penso que
és bo
que les coses
no depenguin
de les persones
que depenguin
d'unes estructures
d'unes institucions
per això
la creació
d'aquest any
de
Societat Catalana
Teat Agricollatí
amb el qual
es pretén
diguem-ne
que hi hagi
una infraestructura
vinculada
amb l'Ajuntament
vinculada
amb la universitat
que diguem-ne
pugui donar resposta
a aquesta demanda
de cada any
i no depenguin
d'una persona
que un any
pot estar en alta
i
jo també se'm pot cansar
i per què no
i per tant
jo sempre crec
que amb les organitzacions
col·lectives
amb les institucions
i per tant
no és que jo
me'n digui en cert
però és que jo penso
que s'ha de donar
diguem-ne pas
a altres persones
que agafin el relleu
amb il·lusió
amb empenta
i que d'aquí uns anys
unes altres
i així successivament
S'ha creat
la Societat Catalana
de Teatre Agricollatí
amb seu a Tarragona
suposo que la majoria
de les persones
que estan en aquests moments
a la societat
són de Tarragona
també n'hi deuen haver
d'altres llocs
pot ser que d'aquí uns anys
aquestes jornades
ja no celebrin
a la nostra ciutat
que celebrin
en altres punts
a veure
jo penso que
en principi
evidentment
la idea
s'ha creat
una junta
diguem-ne inicial
perquè ho ha de portar
diguem-ne
al govern
de la societat
i bàsicament
en aquest moment
són professors
de la universitat
i professors
d'instituts
també hi ha
algun representant
de Barcelona
i jo
tinc la idea
que si la seu
està a Tarragona
normalment sempre
aquest festival
es desenvolupi
a Tarragona
la qual cosa
no vol dir
que potser
com passa
en altres comunitats
es pugui fer
una representació
en un moment durat
amb altres indrets
diguem-ne
de Catalunya
com pot ser
penso ara
per exemple
a Vampúries
on també hi ha
diguem-ne
un centre grec
l'única colònia greca
que hi ha
de la península
per tant
però jo
la idea
és que
al crear-se a Tarragona
posar-se la seu
a Tarragona
és que
diguem-ne
aquest festival
es consolidi a Tarragona
sense impediment
perquè es pugui fer
una representació
fora de Tarragona
Majoritàriament
tots els alumnes
que hi ha aquí
són de secundària
però als alumnes
de la nostra universitat
també els pot interessar
aquest tipus de teatre?
Bé
avui
concretament
hi ha una professora
de la universitat
amb els seus alumnes
de l'assignatura
d'orígens
de gèneres literaris
i evidentment
jo penso
que altres anys
han vingut professors
també de la universitat
amb els seus alumnes
és a dir
en principi
està pensat
per alumnes
de secundària
però no hi ha cap impediment
perquè puguin venir
també alumnes
dient-ne
de la universitat
Fa uns dies
es va conèixer
a través de la premsa
el projecte de remodelació
del Teatre Romà
de Tarragona
pensa que s'hi pot arribar
a representar
alguna obra
algun dia
encara que sigui
de forma molt petita
perquè clar
no hi cabrà mai
tota la gent
amb qui cap aquí
jo no sé
no tinc coneixement
així
en profunditat
de com serà
la remodelació
ens sembla que deien
que volien fer
4 o 5
regleres
de les graderies
i per tant
jo no sé
quina capacitat
tindrà
en qualsevol cas
per nosaltres
penso que
no serà
mai possible
o útil
perquè
la idea és que
com a mínim
si han de
dient
les representacions
han de ser vàlides
per unes 1.500 persones
que és la demanda mínima
que tenim
per tant
això
per nosaltres
generarà un impediment
ara jo espero
que sí
que encara que sigui
amb caràcter minoritari
puguem algun dia
veure una representació
en el nostre teatre
romà de Tarragona
que vam perdre
tampoc no fa tants anys
pensem que
a començos de segle
encara
quedava molt més
del que hi ha ara
per tant
jo tinc l'esperança
que algun dia
puguem
diguem-ne
assistir
a una representació
que sigui minoritària
en el teatre
de Tarragona
en aquests moments
s'està fent
la representació
de l'Ectra
ja ho ha dit
al començament
de l'entrevista
es tracta
d'un grup
d'estudiants
d'un institut
però és que
tant
quan veus
el vestuari
que porten
com quan veus
la seva representació
la seva feina
damunt de l'escenari
com per l'escenografia
està molt acurat
el treball
que han fet
durant aquest temps
aquests estudiants
sembla un grup
pràcticament professional
podríem dir
o semiprofessional
si més no
concretament aquest grup
està dirigit
per una persona
que fa molts anys
que ell es dedica
al teatre
ell és director
de l'institut de teatre
de Biodiciosa
de Odon
que és
digueu
una localitat
prop de Madrid
i
a més a més
ell treballa
amb els alumnes
del seu institut
és una persona
que fa molts anys
ja dic que s'hi dedica
i que
jo la connecto
també ja fa anys
i vist
una evolució
molt considerable
al llarg d'aquests anys
com han anat
perfeccionant
el vestuari
diguem-ne
tot el que és
l'escenografia
evidentment
això és un esforç
i pràcticament
aquests grups
el poc que se'ls paga
ho dediquen tot
diguem-ne
a millorar el vestuari
a millorar
l'escenografia
és a dir
ells actuen
pura i exclusivament
en pla d'afeccionat
sense altra paraula
vull dir que
sí, sí, realment
hi ha un esforç considerable
i aquí es veuen
les diferències
de grups
grups que comencen
que clar
com encara estan
als seus primers inicis
el vestuari
a vegades fa
ja
o l'escenografia
hi ha altres grups
que ja porten
molts anys
que treballen molt
o aprofundeixen molt
i estan buscant
per exemple
els temes
de la coreografia
el tema
de la música
el tema
del vestuari
el tema
per exemple
com se solucionen
els cors
és a dir
hi ha una sèrie
d'aspectes
fins i tot
també es fan cursos
i això és una de les coses
que nosaltres voldríem fer
aquí a Tarragona
que és cursos de formació
per, diguem-ne
professors
que vulguin
diguem-ne
de centres
fer obres de teatre
representacions
de teatre clàssic
evidentment
hi ha tota una sèrie
de problemes
que han de saber solucionar
nosaltres voldríem
organitzar una sèrie
de cursos
per formar aquests professors
i ensinistrar-los
en el sentit
de com s'ha de resoldre
un cor
com s'ha de resoldre
el vestuari
com s'ha de resoldre
per exemple
el calçat
com s'ha de resoldre
una sèrie de temes
que comporta
la representació
perquè tingui una dignitat
tot això es faria
dins del marc
de la societat catalana
de teatre grecollat
i suposo
formaria part
de les seves activitats
exactament
el nostre objectiu
és per exemple
no solament fer el festival
fer el festival
fer cursos
de formació
de divulgació
és tant teòric
com pràctic
portar
diguem-ne
gent dedicada
al teatre
portant
que ensenyin
diguem-ne
la formació
però a nivell pràctic
també altres
a nivell teòric
i també
perquè no
fer traduccions
d'obres
que puguin tenir
una difusió
entre els alumnes
i entre els ciutadans
i quina possibilitat
hi ha que una obra
com la que estem veient
en aquests moments
sigui oberta al públic
en general
a veure
aquesta obra
o
una de demà al matí
que també es farà
una tragèdia
que és les coàfores
d'Esquil
una de les dues
segurament
no és segur
però segurament
moltes probabilitats
a representar
durant l'oncet d'estiu
l'oncet d'estiu
d'aquest any
de l'oncet Rovira Virgili
hi ha un curs
sobre l'aprofitament
d'espais
arqueològics
i de patrimoni
arqueològic
i a mi em va semblar
vaig insistir molt
a la vice-rectora
que fent un curs
d'aquest tipus
una de les activitats
que es podia fer
era fer una representació
clàssica
de teatre
grec-obietí
i vam optar
evidentment
per escollir
una de les dues
una tragèdia
perquè sembla
sempre una tragèdia
té molt més impacte
que una comèdia
i hem optat
per escollir
o optar
entre
la que representa avui
és a dir
l'electre de Sòfocles
o les coèferes d'Esquil
que es representava
al matí
i això
suposo que es treu obert
al públic
i podran anar-hi
els ciutadans
en la mesura
que hi hagi cabuda
en el lloc on es representi
a l'aforament
del lloc on es representi
ahir també vaig dir
que
una de les coses
que estudiem
és que algun d'aquests grups
algun any
es pugui fer
una representació
a la nit
per exemple
al Teatre Metropol
i
dedicat
a oberta
als ciutadans
de Tarragona
penso que hi ha grups
aquests
que tenen
la categoria suficient
per poder actuar
i per tant
per poder fer
la seva representació
oberta
a tots els ciutadans
en el teatre
per exemple
a Metropol
com he dit
Antoni González
Sant Martí
moltes gràcies
per atendre'ns
aquest matí
aquí
a l'Auditori Teatre del Camp de Mar
estem sentint de fons
aquesta obra
Electra
si li sembla
l'acomiadem a vostè
i ens n'anem a escoltar
una miqueta més
de l'obra
gràcies i bon dia
moltes gràcies
i em sembla molt
gràcies
cada dia a mi casa
me cruzo
con los dos
asesinos
impíos
que a mi padre
querido
mataron
de su mano
recibo
el sustento
y mi vida
depende
de ellos
que pensáis
que no lo sentiu
cuando el Cristo
se meten a casa
con mi mano
y ocupa
su lecho
el lugar
que mi padre
ni siquiera lloran
me permiten
ahí dentro
porque en cuanto me ven
ella viene
y me dice
gritando
mira que le sentí
a Isaac Rínega
a ti sola
se te ha muerto
el padre
deja ya
de quejar
maldita
sino que los dios
hasta lleguen
a mi infierno
con tanto quejido
Rosa Comi
Manel Pedrol
del col·lectiu
d'artistes
Pinzellbrut
bona tarda
hola
bona tarda
avui acabem de parlar
de la catedral
la setmana passada
vam fer així
un repàs històric
molt ampli
perquè la catedral
té molts anys
d'història
i es va construir
durant molts segles
i per tant
n'en podríem parlar
jo diria que durant
tota una temporada
i encara ens quedarien
coses per dir
però bueno
vam fer així
un repàs una mica
ampli
i ens vam deixar
cap al final
el claustre
i en vam parlar
poc del claustre
i és una de les parts
més interessants
de la catedral
també
evidentment sí
o sigui
el claustre
de la catedral
és un dels
aspectes
potser més emblemàtics
de la catedral
de Tarragona
llavors és un dels
a més és un dels grups
més remarcables
de la plàstica
dels segles XII i XIII
amb aquest àmbit
d'actuació
de claustres
i de coses d'aquestes
i llavors
és la
és la
és la
és la
és la mona
no?
perquè vull dir
hi ha
quasi 300 capitells
al claustre
de la catedral
de Tarragona
sí
era molt
i bueno
no els he comptat
un per un
però vull dir
no no
i a més
ja estan
semi comptats
doncs
i estan catalogats
i tal
i n'hi ha
a prop de 300
i llavors el que passa
és que hi ha molt
de les figures
que estan
als capitells
que agafen 3 capitells
o que agafen 2 capitells
o que agafen més capitells
etcètera
però hi ha molta cosa
era la manera
perquè la gent del poble
nés
la gent popular
nés inamirau
i comproveixen les històries
era l'escritura
del temps
era l'art del temps
ara podríem anar al cinema
ens explicava una història
veien els capitells
i deien
mira aquí això
aquí allò
i normalment tot
de l'antic testament
hi ha coses curioses
hi ha coses curioses
cada vegada
s'ha deixat de l'antic testament
però hi ha un senyor
mulleres
en aquests capitells
sí
sí
però aquest ja no és
aquest només és una persona
que es va voler
immortalitzar allí
o sigui
tots anaven
el que passa
que bueno
tenim la simbologia
que això ja
es portaria un munt
no
hi ha estudis
molt serios
però esclar
llavors són interpretacions
de cada estudiós
no
sí
però abans ho interpretava
la gent del poble
la normal
tenien aquesta idea
es fan paral·lelismes
entre caïns i abels
i els pecats
i els no pecats
sí
sí
l'infern
els dimonis
els dracs
els ocells
els responats
els pocs
el sexe
és un altre dels temes
que també sempre està present
en tots els claustres
i en el de Tarragona
també
aquí també hi ha alguna cosa
perquè en aquell temps
era important
era una manera
d'ensenyar al poble
com a pecaminós
és igual
no
no
pecaminós
res
sí
segons
no
a veure
a veure
després de tot això
se va inventar
entre cometes
el matrimoni
també per controlar
una mica
aquesta història
i en aquell temps
també la controlaven
bueno
pues aniràs a l'infern
a veure
s'havia de controlar
una mica
la població
sempre ha passat
i sempre passarà
com ara
sempre estem igual
com ara
no
ara també controla
no
a veure
no és que ens vulguin controlar
és que si no ens controlem una mica
estem perduts
estem perduts
no
jo no
sembla que siguin el govern
perquè ens vol controlar
però resulta que s'ha de controlar
si no
no ho sé
bueno
de fet
demogràficament
i estadísticament
uns pagaríem
els altres no pagarien
uns viurien
els altres no viurien
bueno
cada un
una miqueta
és un altre problema
sí que em vulgui
però tampoc no fa gràcia
doncs que un tingui uns drets
i unes obligacions
i l'altre que només tingui drets
no obligacions
no
però a veure
es poden regeçar drets
i regeçar obligacions
ja està
molt bé
no
de fet allí
el claustre
bàsicament
podríem dividir
els
els capitells
capitells i simacis
vull dir
perquè saps
hi ha coses que estan
amb tres tipus de coses
les coses historiades
que corresponen
amb una història
d'allò
els motius
figuratius humans
motius figuratius
d'animals i monstres
i després els motius vegetals
o geomètrics
o geomètrics
que són els que n'hi ha més
sí
perquè
a part que els templers
també
ells van dir
que no s'havien de
posar cares
a les coses
i llavors
ja van tirar una miqueta
en aquesta cosa
igual que feia
el món àrab
que ells
no tenen déus
sinó que tenen
tot de geometries
i coses d'aquí
és que precisament
ara que comentes això
es diu
amb la qual cosa
no està quasi ningú d'acord
bé no ningú
els estudiosos
el tema
uns sí
altres no
que precisament
a la catedral de Tarragona
el claustre
molts d'aquests motius
geomètrics
són de
d'alguna
inspiració islàmica
hi ha qui diu que sí
també van fer el mateix
vull dir
tampoc de moltes imatges
hi ha qui diu que sí
hi ha qui diu que no
però hi ha qui fundamenta
que té una certa
al llarg de la història
anem trobant coses
que es repeteixen
i també es repeteix
el fet que uns historiadors
donen una explicació
a un fet
completament diferent
molts cops
a la que un altre historiador
està donant
i aquí passa el mateix
i nosaltres no som ni historiadors
sinó que estimem Tarragona
i punt
vull dir
hi ha molta gent
que en sabrà molt més
però també
ho veiem com a peu pla
i a peu pla
potser s'entenen
molt més bé les coses
que no pas
que t'emboliquin
moltes històries
tenim el claustre
per exemple
la famosa
processó de la rata
que això és el que ha fet
la processó de la rata
potser és el més conegut
és el grup més conegut
escultòric
que hi ha allí
però potser
penso que ho vam dir
l'altre dia
que la legenda
és de l'engany
és a dir
que el gat
no és mort
sinó que es fa el mort
les rates el porten
en processó
per enterrar-lo
i quan se'n dona
en compte
el gat
no està mort
i se les fot a totes
és a dir
jugar amb l'engany
aquesta era la
també hi ha altres coses
que precisament
estan dintre del món
de les faules
és el que anava a dir
és una faula
i hi ha altres coses
més que de l'engany
podria dir la paciència
una mica
com escarment
no, la paciència
ja arribarà el moment
que jo
quan ho tingui tot
lligat
ho faré
una miqueta
de paciència
també es vivia
molt més tranquil
també m'ha fet gràcia
la capella de Santa Tecla
que és del 1775
barroca classiquista
l'arquitecte
va ser el Josep Prats
i l'escultor
un tal Carles Sala
ah mira
curiós
sí
Carles Sala
no sé si té res a veure
amb els que van passats
li preguntarem
li preguntarem
a veure si té alguna
que per a veure
amb els escultors
no, però per exemple
amb el món aquest
que comentàvem
de les faules
perquè ara recordo
el tema
vull dir
hi ha una sèrie de coses
on hi ha unes guineus
que vigilen uns galls
i que llavors
vull dir
i que tot és
dintre del món
de l'engany
es veu que relacionaven molt
amb el pecat
amb l'engany
amb la traïció
amb el sexe
vull dir
després hi ha una
que hi ha una
un escursor
que el mas
fot el cap
dintre de la gola
de la
de la femella
vull dir
aquest sí que és un motiu
més sexual
i llavors
a partir d'aquí
es parla de la reproducció
i que el néixer
les cries
rebenten a la mare
i mora
vull dir
i també es pot veure això
sí sí
moltíssimes coses
et pot passar moltes hores
hores
perquè no s'acabaria mai
amb la recent remodelació
de la catedral
el que es veu en preciós
són els vitralls
sí
que la setmana passada
ja en vam parlar una miqueta
la Rosa
llàstima que per ràdio
no es pugui veure
ens ha portat
aquest cap d'àngel
que hi ha
sí que és un grup
de verges
que hi ha aquí
i amb aquest grup
de verges
li falta un cap
i aquest cap
és a valls
i ell el consideren
que és un àngel
no una verge
vull dir
és tot
històries d'aquestes
de fet
és que clar
un vitrall
que es trenqués
un tros de vidre
un tros de vidre
i el col·locaven
no?
el llançaven
així com així
que per cert
avui en dia
no es treballa tant
no?
el vidre
sí
hi ha tallers
però pocs
sí
hi ha tallers
però és que clar
ja hi tornem a ser
necessites
fondre
necessites
un forn
necessites
moltes masques
i cara
perquè és que
i és cara
però així és que
amb l'escultura
tota la realitat
se n'ha fet
potser el tema
dels vitralls
sí que està molt més
concentrat
en un moment determinat
de la història
de l'art
o no?
sí
jo diria que
és una evolució
quasi del mosaic
és que no deixi
d'haver un mosaic
amb un altre material
el teníem amb pedres
amb pedra
el romà
normalment
el van fer servir
amb
amb
amb arbres
sí
després ja van passar
la ceràmica
llavors
quasi tot són de ceràmica
els àrabs
imagina't tu
allò ja són impressionants
tots els mosaics
aquells
després va venir
el vitrall
no deixi de ser
també
és un mosaic
fet amb vidre
un mosaic
el que passa
que fet amb vidre
i tantes coses
com hi ha ara
perquè inclús ara
últimament
sí
se'n fa molt
últimament
el que es fa
és més restaurar
tots els que hi viuen
o sigui
jo em dóna la sensació
que els
pocs grans tallers
que hi ha de vidralls
perquè no
home
hi ha artesans
del vidre
bueno
a Madrid
tenim
la casa real
que és
aquell sí
però només
se pot mantenir
i llavors
aquesta gent
es dediquen
molt molt molt molt
a la restauració
de les coses
que
estan malmeses
doncs
antigues
i llavors també
fan de noves
però vaja
la major part
de la seva feina
està amb la
reparació
i a més
molts d'ells
es dediquen molt
al restaurar
tots els mitralls
es van fer
inclús
a l'època
neocentista
vull dir
que va haver
molta cosa
amb aquelles
vidrieres
amb aquelles coses
i tal
i jo em penso
que aquests tallers
pràcticament
deuen treballar
bàsicament
per restaurar
i arreglar
tot això
sí
però només
n'hi ha pocs
però és que costa
moltíssim
de mantenir
i parlant
de restauracions
una altra cosa
un altre patrimoni
de la catedral
un altre tresor
de la catedral
que s'hauria de restaurar
i em sembla
que això ja és
molt urgent
són els tapissos
és horrorós
veure allò penjat
allí a la catedral
draps
bruts
trencats
descolorits
que per molt macos
que siguin
i molt valor
que tinguin
el desmereix totalment
veure els penjats
allà
evidentment
però no sé
per què ha passat
això
perquè van estar
molts anys
van estar molts anys
posats
fa molts anys
llavors es van treure
perquè es va dir
que la humitat
i la cera
i el fum
i no sé què
això els perjudicava
els va muntar
preciosa
de Cirol Grande
i és quan els vaig conèixer
realment
i llavors
aquests tapissos
van estar molts anys
guardats
no sé on exactament
bueno
la catedral
suposo
i llavors
no sé
per quin motiu
fa uns quants anys
van tornar a sortir
em sembla que era
pels 450 aniversari
de la catedral
ah no
per un aniversari
d'aquests
van sortir
a la llum
els van tornar a penjar
i bueno
jo quasi que podria dir
que és per mandra
perquè si no
no s'entén
perquè si s'havia decidit
en un moment determinat
que no podien estar allí
perquè es feien malbé
perquè ara s'han deixat allí
no ho sé
el que ho sàpiga
que ens ho digui
vull dir
perquè també
sabrem alguna cosa més
no
perquè no té lògica
jo
l'única informació que tinc
és que es van retirar
en un moment determinat
perquè es feien malbé
per l'humitat
pel fum de les espelmes
i de tot això
dels siris i tal
doncs no crec que hagi canviat
aquesta situació
sí
pot ser que hagi canviat
per què no
entre que l'han restaurat
una mica
i hi ha més ventilació
i tot el que vulguis
però bueno
més ventilació
més pols
no
la veritat és que estan malament
estan molt malament
hi ha alguns
que no s'han de ser
i no es veu res
exacte
o sigui
si estiguessin bé
no estaríem parlant
si estiguessin allí
i estiguessin bé
no estaríem parlant
de fet estan
malament
i a més estan bruts
i estan
molt malament
no ho sé
una altra restauració
la de l'orga
que també
fa moltíssims anys
que s'encena a parlar
però que no
no arriba
aquesta restauració
i segons
diuen els entesos
és un dels millors òrgans
que existeixen
a l'estat
sí
però això s'haurien també
dels que
dels que
van allí
el que passa és que
tornava a estar
amb la música
sembla que hi ha poca gent
hi ha poca gent
que pugui fer
aquestes fenyes
també
jo em sembla
recordar
el que falta
és
els Països Baixos
és un projecte
ara
tot això són
pressupostos
jo ara
que parlem de pressupostos
i no té res a veure
amb la catedral
ni amb allò
però sí
que té a veure
amb el patrimoni
de Tarragona
el famós fortí
que com que ja ho he dit
en altres llocs
aprofito
i tal
i sense entrar massa
en el tema
perquè no és el moment
potser
o no és el programa
no ho sé
però
cony
aquesta indemnització
que se'ls hauria de donar
a aquesta gent
i amb això
no vull dir
que la llicència
sigui
ortodoxa
però
sí que
més ben ampliats
estarien
aquests quartos
precisament
restaurant
coses d'aquestes
que van
en benefici
de la ciutat
perquè
derruir alguna cosa
no crec
que vagi
en benefici
de res
aquests diners
que s'han
d'indemnitzar
a veure
això
vindria a ser
una miqueta
com vendre
el nostre patrimoni
per arreglar
els tapisos
vendre un patrimoni
com podria ser
el fortí
tot l'arrega
al contrari
si no el venem
està allí
ja sé que no estàs d'acord
però no és meu
sou quatre
però
no
a veure
aquell edifici
vull dir
aquell edifici
si convé
si és que hi ha
algun ciutadà
que creu
que no ha d'haver
al restaurant
perquè la llicència
era irregular
jo el que podríem fer
però l'edifici
s'ha d'aprofitar
traient
algunes de les
columnes de plàstic
que devia posar
el nostre amic
o conegut
però això és un altre problema
el que a mi em sembla
una barbaritat
és enderrocar
una cosa
que avui
agradi més
la
diguem-ne
la titularitat
de la propietat
o de l'explotació
amb uns o altres
però almenys
el lloc està dignificat
comparat a com estava abans
no sé si t'havies anat
a passejar tu per allí
sí i tant
podies punjar amb les xeringues
jo vaig dir
que aniria a llençar un sac
però
no
és que és veritat
vull dir
llavors aquests calés
que ens hem de gastar
de ruïn allò
doncs aprofitem
i això no és vendre patrimoni
és millorar el patrimoni
uns quartos
que si no els llancem
això no és millorar
perquè
no és teu
sempre quan
té una altra persona
que l'està explotant
de la catedral
ara jo em sembla que
per exemple
fem allà el museu
per posar els tapissos
i fem restaurant també
per què no
no no no
a veure
llavors
serà un servei
a la ciutat
a veure
és que jo no vull
que ningú interpreti
que la meva
tossuderia
quasi semblanta
no no
tossuderia
quasi semblanta
la de la senyora
Elies
em vulgueu enderrocar
i la meva
encara no s'enderroqui
que ningú
es pensi que jo
carni un glom
el senyor Catà
que el conec
però que vull dir que no
però que no s'enderroqui
però que siguin aquí
de la ciutat
ah
però s'ha d'enderrocar
perquè el senyor
que ha pagat el diner
en tot cas que se li retiri
la licència d'activitat
com a restaurant
no
davant de la llei
a veure Manel
davant de la llei
si tu has fet un edifici
i et diuen aquest edifici
no és correcte
a mi m'assembla
si no te l'enderroqui
ni fan servir
a mi m'assembla demencial
enderrocar alguna cosa
que ara almenys
està
d'una manera
semidigna
però Manel
o sigui, això carregar-m'ho
m'assembla demencial
per molt que la sentència
estigui ajustada a dret
per molt que em vulgueu
explicar el que vulgueu
m'assembla
una barbaritat
i segons aquesta teoria
anem a enderrocar
tot el que està sense llicència
al Tarragonès
no anem massa més lluny
la meitat dels xalets
que hi ha en un munt d'organitzacions
haurien de ser terra
bueno
deixa'm explicar un segon
particular
mira
penso
quan una persona
ha fet
un edifici
o el que sigui
l'han de
segons la llei
s'ha d'enderrocar
i ara que diguis
no, mira
la llei
diu que l'enderroquem
però mira
l'aprofitem
no veus que va contra la llei
s'ha d'enderrocar
i tornarà a fer
no, no
no estic d'acord
no, jo crec que sí
igual que es pot
perdona
igual que es pot
indultar
amb un jutge prevaricador
o amb un no sé què
o amb un no sé què
es pot indultar amb un edifici
que no ha fet tanta mal
o es pot no demanar
l'execució de sentència
evidentment
evidentment
llavors podrem pecar
podem pecar
de cadans coses
que són dels altres
home
llavors ja aniríem
davant de les lleis
com de cadans quines coses
Rosa no ho entenc
si tu dius
que un edifici
allí no pot ser
i a més a més
el prens i te'l quedes
no ho has dit tu
que no hi pot ser
no, davant de la llei
perquè per alguna cosa
ha sortit això
no, jo no ho he dit
ho diu la llei
ah, doncs si ho diu la llei
no pot fer el mateix
te li està malament
i ara me'l quedo
home
és que és incongruent
llavors l'hem de derribar
no ho sé
jo et dic
mirant la llei
és incongruent
que diguis
això està malament
s'ha de tirar
un, dos, tres, quatre
conec quatre
que volen derrocar
senyora Lías
el seu marit
un altre
jo no dic que s'hagi d'emderrocar
jo tinc
te dic
que no ha de ser
patrimoni d'una persona
però si
jo no ho he dit
ha de ser patrimoni
dels tarragonins
però si jo no ho he dit
que sigui patrimoni d'una persona
i derrocar
ja tornaríem a anar
davant de les lleis
no senyora
però jo dic
que es pot utilitzar
l'edifici
a mi el que em sembla
una bestiada
és enderrocar
una cosa
que ara està
agradi més o menys
bé
i ara no discuteixo
la
legalitat
la no sé què
de la titularitat
del negoci
vull dir
això és que això
a mi no em preocupa tant
home no
no
a mi el que em preocupa
és que s'hagi de derrocar
però és així
Manel
collons
jo m'he fet un xalet
doncs ara jo vull que la senyora Lías
faci fotre a terra
a Tarragona
totes les cases
que creu que estan fora de mides
o d'allò
començant
per l'edifici
d'allà baix
del Vallellano
i acabant un vulgueu
i que saps què dient
no
que els fotin a terra
oh no
però és que els tornen a fer
hi ha un edifici
que està en perill
que està en perill
de ser derrocat
que és el de la plaça
Arce Ocho Torena
al costat de l'amfiteatre
aquí n'hi ha d'edifici
també
si està parlant
que s'ha de derrocar
perquè és un edifici legal
Manel
ara em ve l'Ajuntament
i em diu
des de l'Ix va perfectament
el fortí de la reina
i em diu
has de tirar el xalet a terra
no se n'ho diu l'Ajuntament
i després
dic
no no és que no ho diu l'Ajuntament
bueno la llei
i diguin
aquest xalet té que anar a terra
vale
i que diguin
no ara mira
se'l queda a l'Ajuntament
per fer i no sé què
home no veus que va contra la llei
no senyora
perquè si el terreny
era de l'Ajuntament
vull dir collons
doncs perquè van edificar
jo crec
no no no
tu ets tan legalista
que la senyora Elías
fotem un diau rosa
totes dues
a veure un moment
no és que me'n fa emprenyar
jo vull que sigui
del patrimoni meu
però conyo
però que sigui del patrimoni
però a veure
el que no té sentit
és d'arribar a una cosa
que ara no està tan malament
però no veus que
com aquest edificar
s'acabregerà
a veure que li hagin donat
el permís
al senyor Requesens
amb el senyor Catà
que la senyora Elías
tingui un atac de banyes
o de no sé què
oi
no et passis
que és igual
que contesti
jo li vaig demanar explicacions
de per què
ho feia enderrocar
vull dir
no les ha donat
a mi no
a la ciutadania
perquè ojo
si llegim els diaris
no hi ha ningú
que estigui d'acord
a part de tu
i no sé qui més
no
a veure
bueno a veure
no és que vull dir
a veure
jo el que no entenc
és que s'hagi d'enderrocar
i a més
si el terreny és públic
Manel
tu hi he explicat
no és més al meu favor
si tu tens la casa teva
i diuen
aquí no està bé
que aquests
d'allò
s'han enderrocar
però si dius
ja se'l queda a l'Ajuntament
per fer-hi una biblioteca
però el terreny
que no és de l'Ajuntament
realment
aquest serà un tema
que durant moltes setmanes
se n'haurà de parlar
fins a veure
si s'enderroca o no
finalment
al fortí de la reina
i de fet també
ens col·loca ja
a les portes
del segle XVII
que és on anirem a parar
la setmana vinent
Rosa, Manel
i discutirem la necessitat
que s'ho hagués construït ja
Rosa, Manel
moltes gràcies
se'ns acaba el temps
fins la setmana vinent
vale, adeu
i això ha estat avui
per les rutes de l'Imperiem
com data amb la col·laboració especial
de Jordi Rovira
d'Itinera
empresa de guies professionals
i del col·lectiu d'artistes
de Tarragona
Pinzell Brut
com cada setmana
els contors tècnics
Joan Maria Bertran
al davant dels micròfons
Marta Domènec
moltes gràcies per escoltar-nos
ens retrobem
d'aquí a vuit dies
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà