Fins demà!
Bona tarda. La declaració de Tàrrec o Patrimoni de la Humanitat ha fet que l'augment de visitants durant la Setmana Santa als monuments de la ciutat s'hagi situat en un 118% per sobre de l'any passat.
En total han estat 24.952 les persones que durant els passats dies van visitar alguns dels monuments romans de la nostra ciutat.
Per primer cop es va obrir un dilluns festiu però la incidència va ser mínima, doncs només unes 2.000 persones van visitar els recintes museístics.
Aquestes xifres han fet certes les previsions dels responsables municipals que havien anunciat que les visites durant la Setmana Santa es podrien multiplicar per 3 o fins i tot per 4 respecte a les de l'any 2000.
Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, s'ha mostrat molt satisfet amb aquestes xifres.
També ha valorat positivament el nou horari que s'ha posat en marxa coincidint amb aquestes festes de Setmana Santa i que manté els monuments oberts de forma interrompuda des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit.
Parlarem amb ella durant el programa d'avui.
D'altra banda hem de dir també que el passeig arqueològic ha estat el monument que visa augmentar més el número de visitants, seguit de l'amfiteatre i el conjunt del circ i també el pretori.
Per contra, Casa Castellarnau continua sent el recinte amb menys visites de tota Tarragona.
D'altra banda, el Museu Nacional Arqueològic ha ofert aquesta Setmana Santa la possibilitat de visitar una singular peça retrat de l'emperador August.
La peça ha arribat del Museu de Saragossa i representa el que va ser la romanització de les terres aragoneses.
D'aquesta manera, el Museu Nacional Arqueològic segueix amb el cicle d'exposicions, la memòria compartida que permet conèixer la riquesa patrimonial d'altres zones.
En aquest sentit, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha organitzat pel mes de maig una sortida cultural a la ciutat de Saragossa dins el cicle d'exposicions, la memòria compartida.
Aquests dies es pot visitar al Nacional Arqueològic una singular peça retrat de l'emperador August, que ha estat traslladada a Tarragona des del Museu de Saragossa.
Amb la visita a la capital aragonesa es pretén facilitar una aproximació al passat romà de Saragossa.
La visita s'aprofitarà també per conèixer els monuments d'època medieval i renaixentista.
D'altra banda, s'ha organitzat un recorregut per a les restes romanes de la ciutat, muralles, teatre, fòrum, port fluvial i les termes, així com el Palau de l'Aljaferia, la Llotja de Mercaders i la Seu.
El mig centenar de places que s'havien posat a disposició de la gent per participar en aquesta sortida turística ja s'han cobert.
I després de repassar l'actualitat dels darrers dies respecte al nostre patrimoni, parlem del programa d'avui.
Tal com hem avançat, estarà amb nosaltres Maria Mercè Martorell, tinent alcalde de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona,
amb qui farem un balanç de les visites que els turistes han fet els darrers dies al patrimoni de Tàrraco.
També seran al final del programa d'avui amb nosaltres, com sempre, Rosa Comi i Manel Pedrol del Pinzell Brut,
per parlar d'alguns temes curiosos de la nostra ciutat, avui en concret de la catedral.
Però començarem el programa parlant amb Joan López, director d'Edicions al Mèdol.
Sabies que a Tarracó hi hagué un altar dedicat a l'emperador August, en el qual hi va néixer una palmera?
En efecte, davant d'aquest prodigi, els tarragonins varen anar a veure l'emperador,
el qual amb indiferència va respondre, com es nota, cal fer-ho servir poc.
El fet en va ser commemorat en unes monedes batudes a l'època de Tiberi,
en les quals apareix l'altar amb la palmera, abra sagrat d'Apolo, divinitat protectora d'August.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
Joan López, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui hem convidat a un editorial per parlar de patrimoni.
La gent es pot pensar per què?
Què es pot fer des d'un editorial pel patrimoni de Tarragona?
Home, des d'un editorial es poden fer moltes coses, es poden escriure moltes coses
i aquestes coses escrites es poden embrutar damunt de paper, no?
Pel que fa patrimoni, aquí a la nostra ciutat hi ha molt que escriure i hi ha molt que publicar.
Fa molt de temps ja va publicar una guia, la guia Tàrraco, que per cert ha estat, em sembla, reeditada darrerament.
Sí, aquesta guia Tàrraco, que recull tots els monuments que estan inclosos en la Declaració de Patrimoni de la Humanitat,
és una edició de fa 11 anys, que la vam iniciar en la col·laboració de l'autoritat portària de Tarragona
i que en els dos darrers anys hem fet una reedició que inclou una revisió de totes les darreres descobertes
que s'han fet dintre de l'estat patrimoni romà.
I aquesta guia hem aprofitat, doncs, des d'aquests dos anys que es va fer la reedició,
en incloure-la dintre d'una col·lecció més àmplia de guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Aquesta és una guia que, adicions al mèdol, l'ha vist també traduïda en altres llengües, en total amb sis llengües.
Sí, sí, són sis. Català, castellà, francès, anglès, alemany i italià.
Això deu ser molt satisfactori per l'editorial, veure com un producte que s'ha fet a casa,
a més en un lloc tan petit com Tarragona, es pot trobar en molts països i en moltes llengües.
De fet, és satisfactori, per un editorial i per un editor, poder fer reedicions de qualsevol imprès,
una guia, un llibre, és molt satisfactori.
El que passa és que nosaltres vam fer l'aposta, des de fa uns anys,
un parell d'anys abans del darrer congrés d'arqueologia que es va fer aquí a Tarragona,
recordo que era l'any 93, doncs nosaltres ja amb la fita aquella vam publicar,
en l'any 93 havíem publicat ja quatre dels sis idiomes, no?
I anàvem publicant a raó de dos cada any, no?
I com molt bé dius tu, doncs el fet que es pugui transmetre o es pugui fer intel·ligible,
doncs el nostre patrimoni, el patrimoni de l'antiga Tàrraco,
doncs ciutadans de llengües diferents de la nostra,
és molt satisfactori per nosaltres i per ells, que especialment es troben en un ambient
que en principi no els hi és proper i que els hi fa molt intel·ligible el que estan veient.
I no hem d'oblidar que estem parlant dels inicis d'Edicions al Mèdol.
Sí, sí, perquè d'Edicions al Mèdol fa 12 anys que vam començar a publicar coses
i sí, si fa 11, doncs era una de les primeres o de les segones o potser de les terceres coses que fèiem aquesta guia.
Era un buit, Marta, era un buit que hi havia en aquell moment,
penso que no ha estat, no crec, superat segur que no, però ni tant se val igualat.
Jo penso, i potser que ho digui jo no està massa bé, però bé, ho diré, ja que m'ho preguntes,
que és la millor guia arqueològica que hi ha sobre Tàrraco.
És una guia que hem de dir que els seus autors són Javier Aquiloé, Javier Drupré, Jaume Massó i Joaquim Ruider-Buló.
Em sembla que només parlant dels autors d'aquesta guia hi ha n'hi ha prou.
Sí, són quatre arqueòlegs que en aquell moment formaven part de l'equip d'arqueòlegs municipal
amb una iniciativa que va haveria molt aprofitosa en aquelles èpoques
i que bé, cada un d'ells ha anat seguint camins diferents.
Un és a Roma, l'altre és a Empúries i dos més encara d'aquí a Tarragona
i un està a camí entre Tarragona i Lleida.
És el que anava a dir, a Tarragona depèn dels dies de la setmana.
Deu viure l'autopista, quasi bé.
A dir, sense el mèdol no en té prou en editar llibres
que ara ha tret un altre producte al mercat, molt curiós.
Sí, jo penso que és curiós.
És curiós perquè és molt simple i justament això, la simplicitat, el fa curiós.
Nosaltres, no vull utilitzar la paraula que hem inventat
perquè penso que en aquesta vida no hi ha gaire res d'inventat,
però nosaltres el que hem fet és agafar les cartes que tothom coneix com a cartes espanyoles,
aquestes que tenen quatre pals diferents, horts, copes, bastos i espases,
i les hem convertit en cartes romanes imperial tàrraco.
I què hem fet per fer això?
Doncs bé, el rei l'hem convertit en un emperador,
l'onze l'hem convertit en un centurió romà,
el deu...
Aquí vam tenir un dubte,
perquè el deu hi ha qui li diu que és la sota,
hi ha qui la fa femenina, hi ha qui la fa masculina.
Nosaltres hem optat per fer-la femenina
i hem posat, doncs, hem reproduit una senyora vestida de romana, no?
A l'igual que les altres peces que integren els diferents pals,
doncs, l'espasa és una espada rigorosament romana,
la moneda és una moneda rigorosament romana
que va circular per Tarragona
i les copes i els bastos també, doncs, ho són.
I aquest joc de cartes
inclou, doncs, un petit fulletó,
doncs, que explica
d'on hem tret, doncs, tota la documentació original
per poder fer, doncs, aquest joc de cartes
que, diguéssim, ara hem reinventat.
Qui l'ha fet, aquest joc de cartes?
Si ens refereix a qui l'ha dibuixat,
qui l'ha fet...
És un treball d'equip, eh?
Des del principi comptem, doncs,
la col·laboració d'arqueòlegs prestigiosos
d'aquí a la ciutat
que ens han assessorat sobre la indumentària,
doncs, de la senyora romana,
del santurió
i del número 12, no?
Aleshores, doncs,
tant això com les monedes i tal
han estat un punt de partida
d'això, d'una documentació rigorosament autèntica,
facilitada, doncs, per arqueòlegs de la ciutat.
Després hi ha hagut el procés
de traslladar, doncs, aquesta documentació
que normalment l'hem tret, doncs,
de llibres o altres publicacions ja editades,
les hem calcat, les hem escanejat,
les hem introduït en un procediment informàtic
i a través d'un sistema de coloriment
que bastants programes d'informàtica
permeten fer sense tenir
que embrutar cap pinzell,
doncs, ha fet possible
que arribéssim a tenir, doncs,
aquest joc d'entremunt de la taula.
És a dir, que és un producte
íntegrament d'edicions al mèdol, es pot dir.
Jo penso que sí,
perquè hi ha amb les persones
que ara aquests dies estem explicant
aquest reinvent,
en principi fan una cara
que queden sorpresos,
dir, oi, però sí que és senzill, això.
Fan la cara com dir,
per què no se m'havia inventat a mi?
O per què no ho havia inventat algú
abans que a d'edicions a la mèdol?
Repeteixo, no es cap invent,
és posar a l'abast, doncs,
del públic en general
un element que fa referència, doncs,
a la procedència romana de Tàrraco
i que és molt lúdic, molt normal
i que suposem que tindrà, doncs,
una circulació, si més no,
compartida amb els diferents jocs
de cartes espanyoles
que avui dia circulen por ahí, no?
On el podrem trobar, aquest joc de cartes?
En llibreries exclusivament
o també en altres establiments?
No, no, el podreu trobar
a qualsevol quiost,
qualsevol llibreria,
qualsevol paperaria,
en principi de la ciutat
i, posteriorment,
de fora de Tarragona.
Tot això a partir del dia 26.
Perquè avui aquest joc de cartes
de la Imperial Tàrraco
ha estat presentat a la ciutat de Tarragona,
però el dia 26 es presentarà a Barcelona
en el marc d'una important exposició
organitzada per la Generalitat de Catalunya.
Sí, sí, tenim notícia
i nosaltres hem ofert, doncs,
participar en aquesta presentació.
Doncs, sabem que el dia,
el dijous 26, a les 8 del vespre,
al Palau Robert,
que és el Centre de Promoció Turística de Catalunya,
com es presentarà,
es rellençarà, en definitiva,
la guia Tàrraco,
aquesta que hem parlat al principi,
aquest producte de les cartes
és un complement d'aquesta guia.
A la guia s'anuncia, doncs,
les cartes i a les cartes s'anuncia la guia.
Per cert, la guia està editada
en sis llengües diferents.
El joc de cartes, també, o no?
El joc de...
El fulletó, explicat-ho,
perquè les cartes són universals.
Ens ho vam plantejar,
ens ho vam plantejar,
que per no ser excloients,
doncs, el català era el que,
evidentment, teníem clar que havia d'anar,
però al triar una segona llengua,
havíem pensat en algun moment
de fer-ho en llatí,
perquè aquella gent parlava bastant d'aquesta manera,
i, aleshores, això hagués evitat
que molta gent,
vull dir, a banda de capellans
i alguna altra persona més,
no pogués entendre el que deien.
Llavors, el que vam optar
és per reproduir-ho, també, en castellà,
amb l'argument
que són les dues llengües oficials
que tenim, doncs, aquí a Catalunya.
En els darrers anys,
s'han muntat un parell o tres de botigues
a la nostra ciutat,
dedicades pràcticament exclusivament
a la distribució de records,
però tots ells relacionats
d'una forma molt directa
amb el passat romà de la nostra ciutat.
Penseu que aquest joc de cartes romanes
Imperial Tàrraco
es pot convertir en un bonic
i interessant souvenir
per a totes les persones
que ens visiten a la nostra ciutat?
Jo confio que sí.
Jo no sé si us havíeu fet aquest plantejament,
però, clar,
això es pot convertir en un souvenir.
Mira, Marta,
quan un editor es posa a fer números
per un projecte que té,
perquè els projectes sempre van acompanyats
de números, no?
Aleshores,
doncs,
arriba un punt clau de l'estudi
que diu,
bé,
quina tirada en faig?
I això passa el mateix amb els llibres
que en aquest joc de cartes
com qualsevol altra cosa,
cosa que s'hagi d'imprimir
o reproduir, doncs,
industrialment, no?
El fet de decidir
quin tiratge és el que es fa,
doncs,
d'un producte
és el que dona,
per l'editor,
doncs,
el grau de confiança
que hi té en aquell producte.
En el cas dels llibres
que nosaltres editem en català,
t'avanço que les tirades
no superen els 2.000 exemplars.
En aquest cas de les cartes romanes
nosaltres ens hem atrevit
a multiplicar-ho per 5,
aquests 2.000.
O sigui,
nosaltres hem fet
un tiratge de 10.000 exemplars
d'aquestes cartes.
Estava mirant el folietó
que s'inclou
dins del joc de cartes
i estic veient
que la part del darrere
de les cartes
també és força interessant.
Perquè suposo que això
és la part del darrere, no?
Sí,
la part del darrere
és un mosaic,
un mosaic,
en aquest cas,
en aquesta primera edició,
és un mosaic de la Vila Romana dels Munts,
és el dors de la carta,
és el lloc de la carta
on hi ha alguna cosa,
una taqueta de color,
i com ho veus,
ve calat,
ve gravat
amb l'anagrama
de Patrimoni de la Humanitat
de l'UNESCO,
que és una de les aportacions
a nivell d'autorització
que ens ha fet
la Regidoria de Patrimoni
d'aquesta ciutat.
10.000 ejemplars
d'aquestes cartes
que a partir del dia 26
es començaran a distribuir,
tenint en compte
que a Tarragona
cada cop ens agrada més
col·leccionar
tot allò
que és de la nostra ciutat
i que hi ha una fal·lera
de col·leccionisme impressionant
i que, per exemple,
aquesta Setmana Santa
25.000 persones
han visitat
els nostres museus.
Déu voler dir
que,
dic uns el mèdol,
a millor d'aquí,
a no massa,
s'haurà de plantejar
de continuar
traient més cartes
al mercat.
Bé,
anem pas a pas.
Les cartes
és un producte
imprès
que nosaltres
hi confiem molt.
no descartem
la possibilitat
de traslladar
aquesta idea
a altres indrets
de procedència romana.
En tot cas,
les coses
cal fer-les pas a pas
i penso que
una carta romana
imperial tàrraco
ha de funcionar a Tarragona.
Per tant,
això vol dir,
m'estàs dient
que podria encetar
una col·lecció?
Podria ser una col·lecció.
El que sí que puc dir,
et dic que podria ser
una col·lecció,
però el que sí que et dic,
segur,
és que si hem de fer
una segona tirada
d'aquestes cartes romanes,
no són exactament igual.
El que ja tenim decidit
és que el dors,
el mosaic
que hi posarem
al darrere,
serà sempre diferent.
O sigui,
cada nova edició
que fem
d'aquest joc
de cartes romanes
imperial tàrraco
portarà
un mosaic diferent
a la part del darrere,
que li diferenciarà
de la tirada anterior
justament per això.
I això per què ho vau decidir?
Perquè no sabíeu
per quin mosaic
decidir-vos
en la primera edició?
No, sí que ho sabíem,
però si més no,
m'hi ha quedat amb la idea
que potser,
al ser diferent,
doncs potser els tarragonins
la tornin a comprar.
Per allò que dèiem
del col·leccionisme.
Joan,
quan us ho va plantejar
portar a terme
aquest projecte?
Home,
si jo ara
et dic la veritat,
fa 10 anys,
11 anys,
gairebé dels edicis
en l'editorial,
nosaltres teníem
al cap
fer un joc
de cartes
d'aquesta
magnitud.
Vam intentar
amb alguna entitat
pública
d'estalvi
important
d'aquesta ciutat
que compartís
el nostre interès
per tirar endavant
el projecte.
Fa 11 anys
no va ser possible.
Ara ha estat possible.
Però la idea,
nosaltres la teníem,
no només la idea,
sinó els dibuixos
fets des de fa
11 anys.
El que passa
és que en el curs
dels temps,
ara,
pràcticament,
els sistemes
de reproducció,
abans els teníem
dibuixats
amb aquarel·les,
ara els hem
hagut de dibuixar
per procediments
més informàtics.
Estàs parlant
d'un projecte
de fa 10 o 11 anys,
hem parlat
de la guia
Tarracó
que també té
aquest temps,
uns 10 o 11 anys,
això vol dir que
Sons al Mèdol
sempre ha apostat
pel patrimoni.
Continuarà apostant?
Mentre
puguem
i ens quedin força,
sí.
Es poden fer moltes coses
des del món
de l'editorial
pel que fa al patrimoni?
Jo penso
que en aquesta ciutat
i des de la darrera
nominació
com a patrimoni
de la Generalitat
hi ha moltes coses.
Ja n'hi havia abans
i n'hi ha moltes coses
a fer.
El que cal
penso
és que es coordinen
una mica
les iniciatives
perquè aquestes coses
que cal fer
i que convé fer
en benefici de tothom
i de la divulgació
del nostre patrimoni
doncs
no es faci
massa anàrquicament,
sinó que s'aprofitin
una mica
les iniciatives
privades,
s'ajuntin
amb les públiques
i que entre tots
intentem fer
alguna cosa
coordinada
que em dóna
la impressió
que en aquesta ciutat
no s'està fent
massa bé del tot.
Sense desmereixer
altres col·leccions,
Edicions al Mèdol
és un punt de referència
quan tu vols
un llibre
sobre la cultura popular,
sobre el folclore
i parlem ara especialment
de la ciutat
de Tarragona.
Pot convertir-se
també Edicions al Mèdol
en un editorial
referent
pel que fa al patrimoni
de la nostra ciutat?
Podria ser,
podria ser.
Nosaltres
en el moment
hi ha iniciatives
com aquesta
de les cartes
sense l'ajut
de cap entitat
ni institució
l'hem tirat endavant
i podem tirar endavant
també altres projectes
que se'ns presentin
o que nosaltres
provoquem.
El que passa
és que hi ha moltes coses
a fer aquí a Tarragona.
Ens consta
que des de l'assessoria
de patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona
hi ha,
perquè així ens ho han consultat
a nosaltres
i a altres empreses
suposo que també,
un projecte
de fer diferents publicacions
que cobreixin
diferents àmbits
i diferents destinataris
a nivell de persones
que visitin Tarragona.
No és el mateix
donar-li un joc
de cartes romanes
jo que sé
a un cònsul
o a un ministre
del govern
d'on sigui
que donar-li
un llibre
que tingui
unes fotografies
molt més acurades
molt més agraïdes
molt més grans.
Cada públic
tindrà,
sense que això
sigui excloent,
el ministre pot jogar
cartes perfectament,
però a nivell
diguéssim institucional
i de protocol
hi ha tota una sèrie
de publicacions
que em consta
que des de
la regidoria de patrimoni
de l'Ajuntament
s'estan plantejant
i que estan oferint
perquè les iniciatives
privades com nosaltres
i com altres
que poden haver-hi
hi puguem participar
i segur que
hi participarem
per poc que puguem.
Parlant de diferents
tipus de públic,
per cert,
la guia Tàrraco
és una guia
només per arqueòlegs
i grans entesos
o és una guia
pel públic en general?
És una guia
pel públic en general,
tal com està explicat,
justament una de les virtuts
que té aquesta guia
és que tot i partint
doncs
que els autors
que l'han escrit
són arqueòlegs
totalment professionals
i rigorosos
han sabut explicar-la
de manera
que sigui
totalment intel·ligible
per qualsevol
tipus de públic.
Joan,
són dos productes
aquests
que
la guia Tàrraco
molta gent de Tarragona
ja la té,
les cartes encara no
perquè fins a partir
del dia 26
no es posaran
però,
excepcionalment
i si em permets
com a primícia,
la gent de Tarragona
les podrà aconseguir
exclusivament
el dia de Sant Jordi
a la parada
de llibres descatalogats
que muntarem nosaltres
a la Rambla Nova,
cantona de Sant Francesc.
Entendreu molts?
De jocs?
Entendrem
9.999
perquè la 10.000
te la regalaré a tu.
Moltes gràcies.
Joan,
com deia,
seran de ben segur
aquests dos productes
que arribaran molt lluny.
Jo estic convençuda
que seran productes
que es convertiran
un en souvenir
i l'altre
en una guia de viatge.
Doncs sí,
esperem que cada qual
amb la seva especialitat
compleixi les finalitats
per les quals
nosaltres les hem endegat.
Joan López,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Recordin que
Edicions Almedo
a partir del dia 26
començarà a distribuir
aquest joc de cartes
romanes,
Imperial Tarracó,
a diferents establiments
de la nostra ciutat
i recordem també
que qui vulgui
fer un bon regal
per Sant Jordi
té aquesta guia
Tarracó
que ja té uns quants anys
però continua sent,
el Joan ho ha dit,
probablement la millor guia
sobre Tarracó
que hi ha al mercat.
Moltes gràcies, Joan,
i fins a una altra ocasió.
Gràcies a tu i bona tarda.
Gràcies i bona tarda.
Tarragona Ràdio,
15 anys de servei
a la ciutat.
Per un bon servei
de cafeteria
amb la batxa
distribució en automàtica
tot és comoditat.
La batxa
distribució en automàtica
i la seva màquina
Expresso Point
ideal per a petites empreses
i professionals.
Per a degustar
la qualitat
del millor cafè italià
i també cappuccino,
tés,
infusions,
xocolates...
La batxa
distribució en automàtica.
Telèfon 902
47 77 80.
Recordi,
902
47 77 80.
La batxa
distribució en automàtica.
El millor aroma.
Ja has visitat
la primera galeria
d'art virtual
de Tarragona?
Si encara no ho has fet,
apunta.
www.food.es
barra tilde
Ribesart
Visita la web
de Ribesart
i accedeix
a tota la informació
dels artistes
de la nostra galeria
i contempla
des del teu ordinador
tots els seus quadres.
Ribesart,
la primera galeria
d'art virtual
de Tarragona.
Ribesart,
Méndez Núñez 10,
Tarragona.
Telèfon 977 23 62 84.
De tanto buscar ayer
en una direccion
de internet.
BISO PERFECTO
BISO PERFECTO
BISO PERFECTO
BISO PERFECTO
BISO PERFECTO
Garantía de seriedad
BISO PERFECTO
RECIDESA
SERVEI
Garantía de seriedad
BISO PERFECTO
BISO PERFECTO
BISO PERFECTO
Telèfon 977 25 27 27
Tarragona Ràdio
102.6 FM
En el nostre programa
en què parlem sempre
del nostre patrimoni
és indispensable
després de les festes
de Setmana Santa
fer una valoració
de les visites
que s'han realitzat
als diferents monuments
i recintes
de la ciutat de Tarragona.
Ho farem parlant
amb la tenent d'alcalde
de Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona
amb la senyora
Maria Mercè Martorell.
Bona tarda senyora Martorell.
Han estat molts els visitants
que han vingut a Tarragona
aquests dies
i que han estat
en els nostres recintes
en els nostres monuments?
Doncs sí
la veritat és que han estat molts
han sigut
quasi 25.000
exactament
24.952 visitants
els que han visitat
els nostres monuments
des del dimarts
de dimartsant
ja sabeu que el dilluns
els nostres recintes
estan tancats
des del dimartsant
fins al dilluns de Pasqua.
Per cert
que dilluns de Pasqua
sí que van estar oberts
els recintes.
Sí, sí, exacte.
després
així com el dia
de Sant Josep
la veritat és que
vam prendre la decisió
de no obrir
perquè vam creure
que la incidència
era molt petita
i així va ser
el que passa és que
en qualsevol cas
cala sempre hi ha
alguns visitants
els quals
no van poder visitar
els recintes
però era una incidència
petita
perquè només
era festiu
a Tarragona
i a la zona
de València
en aquest cas
creiem que era
un dia
més propici
per obrir
per tant
es va obrir
tots els dies
de la Setmana Santa
inclòs divendres
Sant a la Tarda
excepció del
circ pretòric
que per qüestions
de seguretat
amb la processó
va estar tancat
a partir de les 3
i a més a més
es va obrir
tots els llums
de Pasqua
tot el dia.
És que de fet
a més
tot plegat
ha coincidit
amb l'inici
dels nous horaris
d'obertura
els museus
i monuments
de la ciutat
de Tarragona
es poden visitar
des de fa uns dies
des de les 9 del matí
fins a les 9 de la nit
de forma interrompuda
això ha estat ben rebut
per part dels turistes?
Sí, sens dubte
nosaltres
aquest era l'horari d'estiu
que sempre es posava
en marxa
a partir aproximadament
de Tarracó Viva
és a dir
el mes de maig
i aquest any
el vam adelantar
perquè degut
a la gran afluència
de turistes
i de visitants
i l'augment
espectacular
que havien tingut
les visites
el primer trimestre
de l'any
al qual quasi
havíem arribat
el mes de març
quasi un 40%
un 37 i pico
ens va semblar
que era necessari
adelantar
diguéssim
l'aplicació
de l'horari d'estiu
de 9 a 9
en comptes
del mes de maig
en el mes d'abril
per afavorir
el que eren
les visites
durant la Setmana Santa
Tornem a la xifra
de visitants
que hi ha hagut
durant aquests
darrers dies
de festa
l'augment
respecte a l'any passat
ha estat considerable?
Sí, ha estat
d'un 118
com a 44%
i això ho podrem
seguir mantenint
aquests augments
tan importants
de visitants?
Home, jo suposo
que arribarà un moment
que aquests augments
s'estabilitzaran
però en qualquer cas
aquest any
és un any decisiu
i per tant
per això cal apostar
per l'obertura
intensiva
sense tancar
el migdia
i per això
s'ha d'anar apostant
també per la millora
dels nostres recintes
etcètera
perquè és realment
un moment
en què jo crec
que cal aprofitar
l'estirada
que ha suposat
el patrimoni
de la humanitat
la declaració
de Tarragona
patrimoni de la humanitat
perquè el patrimoni
de Tarragona
es conegui
i es difongui
cada vegada més
L'àrea del Museu d'Història
fa una important
recollida de dades
i informatització
d'aquestes mateixes
d'aquestes dades
que s'han pogut
recollir
en els darrers dies
quin tipus de turista
és el que ens ha visitat?
Què es pot desprendre
del resultat
de les dades recollides?
Bé, en aquest moment
penseu que
les dades
estaven tancar
ahir a les 9 de la nit
per tant
el que és
les procedències
el que és
les edats
tot això
encara
ho estem elaborant
en aquest moment
ho tindrem
durant aquesta setmana
però
el que tenim
avui
són dades
totals
el que sí que
podem dir
és que
hi ha hagut
degut a que són festes
de Setmana Santa
i per tant
són festes
més aviat
familiars
que no
engrupo
han sigut
unes diades
en les quals
aquests números
tan espectaculars
no venen
per grups
organitzats
d'autobusos
també n'hi ha
evidentment
però a part
d'aquests autobusos
de 60 persones
de 50
que porten
cada un d'ells
com a grup
ha vingut
molt més
del que són
visitants
individuals
a nivell
de famílies
a nivell
de grups
de 4
10-12 persones
per tant
és un turisme
un tant diferent
del que seria
el turisme
per exemple
que ve
durant
tota la setmana
o que ve
inclús
els caps de setmanes
com a turisme
ja organitzat
de grups
això sí
que aquesta dada
ja la tenim
després
les procedències
molt diverses
per exemple
en el cas
del dilluns
de Pasqua
ha estat
la davallada
de visitants
perquè pràcticament
en tota la resta
de l'estat
es treballava
i a més
fins i tot
a Catalunya
és un dia
que no és
precisament
especialment
dedicat
a visitar
monuments
sinó
més
d'anar-se
a menjar
la mona
al camp
o a la parcel·la
i per tant
es nota
que realment
és una de les visites
d'un dia
normal
tirant
a baix
va ser
potser divendres
sant
el dia
que més
visites
va rebre
els diferents
monuments
o no?
a partir
del dijous
van ser
els dies
que més visites
van haver
dillous
divendres
en qualquer
cas
ja he dit
que divendres
va estar
tancat
el recinte
de Pretori
Circa
a partir
de les 3
per ragons
de seguretat
amb la professor
de Setmana Santa
i la plaça
del Rei
però a partir
de dijous
divendres
dissabte
i diumenge
van haver-hi
moltíssimes visites
senyora Martorell
serà la celebració
de Tàrraco
Viva
la propera
punta
de visitants
en els monuments
de la nostra ciutat?
sí
sense sobte
almenys nosaltres
així ho tenim previst
aquest any
jo ja dic
que és una miqueta
un any
així
com d'experiència
pilot
que la veritat
és que el que intentem
és que els aconteixements
no ens agafin
desprevinguts
per això
aquesta variació
o aquest adelanta
dels canvis d'horaris
etcètera
però en qualquer cas
és un any
que les prestades
són tan diferents
de les dels anys anteriors
tot i que l'any passat
ja va haver-hi un increment
però són tan espectaculars
i tan diferents
que no sabem
el que va passar
però nosaltres
creiem que
la següent punta
les puntes
ja l'any passat
ja van ser
a part de l'estiu
va ser Setmana Santa
i el mes de maig
en Tàrraco Viva
per tant
esperem que
Tàrraco Viva
torni a ser una punta
molt important
que tragui
el públic
a la nostra ciutat
i als recintes
del Museu d'Història
i a tot el que és
en realitat
el passat romà
de Tarragona
però en qualquer cas
hem d'estar
a l'espera
realment el que podem dir
és que un increment
d'un 118%
és molt espectacular
valoració molt positiva
des de l'Ajuntament
de Tarragona
en concret
des de l'àrea
de patrimoni
senyora Maria Mercè Martorell
tinent d'alcalde
de patrimoni
moltes gràcies
per estar aquesta tarda
amb nosaltres
per les rutes de l'imperi
moltes gràcies
i fons una altra ocasió
moltes gràcies a vosaltres
per la cobertura
que sempre doneu
moltes gràcies Marta
gràcies i bona tarda
adéu bona tarda
sabies que el nom complet
de la ciutat romana
era el de
Colònia
Iúlia
Urs Triunfalis
Tarracó
el nom de Colònia
indica l'estatus legal
de la ciutat
i feu probablement
en època de César
que adquiria aquest títol
també li devem
a Juli César
els epitets de Iúlia
pel nom de la seva família
i d'Urs Triunfalis
pel triomf d'aquell
contra les tropes de Pompeu
el nom de Tarracó
encara és objecte
de discussió
entre historiadors
i filòlegs
Tarragona
patrimoni de la humanitat
i filòlegs
i filòlegs
per Owen
Rosa Comi, Manel Pedral, bona tarda.
Molt bona tarda.
Avui, després d'aquest parèntesi de la Setmana Santa, parlarem ja de la catedral.
Sí, perdó.
Per cert, Rosa, que l'has pogut visitar aquests dies?
Pues no, he estat de baixa, amb una lumbàlgia tremenda, o sigui que ara és com la meva.
No, perquè aquests dies es podia entrar sense pagar, sense restriccions.
Sí, però jo he fet vacances, com Déu, Manel, m'he posat al llit, amb coses calentes a l'esquena,
i he llegit, i bueno, he intentat veure la televisió, però com que és tan dolenta, tan mala vegada.
No, hi ha de tot.
Hi ha de tot? Bueno, viseu-me.
Home, hi ha gran hermano, hi ha...
Hermano grande.
Parlem de la catedral, a veure?
Parlem de la catedral, sí, molt bé.
Per on comencem? Perquè la catedral és molt gran i té molta història.
Vull dir, podem fer, no ho sé, una mica de cronologia de la construcció de la catedral
des que es va començar, que ja n'hem parlat, i inclús, bueno, hasta que es va acabar,
encara que ens tirem al damunt d'una altra època que potser no haurem parlat,
i llavors ja després continuarem amb la resta, no?
Sembla, Rosa?
Sí.
O no?
Sí, sí, sí, i tant.
Bueno, després del gòtic, hi va venir el reina de naixement, el mar dels humanistes,
i llavors es va formar un grup que es deia del camp, que llavors hi havia el Jaume Migó,
que era de Tibisa, i el Pere Blai.
Sí, aquests eren uns arquitectes, i van formar aquesta escola, diguem, per anar quasi clar,
tota la feina de la catedral requeria com una escola en si, eh?
Llavors, com a escultors hi havia el Pere Blai i el Isaac Hermès Berei,
un que havia sigut a l'escola italiana, ell era el millor pintor de Catalunya.
però, com a escultors també hi havia el Geroni Sancho i el Pere i Sostris,
que van treballar a l'Òrga Major, un tal Miret Isaac Hermès, el Crucifiquet al Centre,
tallistes, un aragonès, Gomart, i els tapissos de l'escola de Brussel·les.
Clar, pensem que aquí hi havia molta gent de fora,
però és que estem parlant que, per exemple, el 1500 a Tarragona hi havia 3.000 habitants.
3.000 habitants, no es podia, no ho sé, encara, la història aquesta de poder fer una catedral, no?
3.000 habitants.
El 1600 ja n'hi havia 5.500, però per què?
Perquè va venir molta gent francesa, molta part de França, van venir immigrants.
Tants immigrants van venir que inclús els va prohibir que se'ls donés allotjament aquí.
perquè, clar, de 3.000 a 5.500 va ser una absorció tant que no es podia mantenir en aquesta gent.
I llavors ens van dir les autoritats que prou, que ja n'hi havia prou de migrants.
És la història que es repeteix, eh?
És la història que es repeteix, és que es repeteix continuament.
Però es van quedar moltíssims francesos tot i això, i gràcies a això vam poder arribar aquests 5.500.
perquè penseu que en un any, per exemple, el 1508 o el 1509, es van morir 400 persones només de les plagues, de pestes, etcètera.
400 persones en un any, amb 3.000 persones, no quedava res.
Llavors es van necessitar mà d'obra i va venir molta gent del sud de França.
De fet, tots aquests artesans, artistes, escultors, tota aquesta gent que intervenia, que va intervindre a la catedral de Tarragona,
molts d'ells també van intervindre amb altres catedrals i monestirs de la zona.
És a dir, que anaven d'una banda a l'altra.
És a dir, que els contractaven perquè havien fet no sé què a Barcelona, o havien fet no sé què a Girona, o havien fet no sé què a no sé on.
És a dir, que molts d'ells es repeteixen en diferents llocs, no?
I llavors, esclar.
El bonic per mi és que es va formar una escola, l'escola del camp.
El camp que agafava bastant, mira, el Callat, el Marit, el Vallmoll, Vallespinosa, tota aquesta gent estava inclosa dintre d'aquesta escola del camp.
I aquí és quan es va fer una mica de niu de gent, d'artistes, fossin de fora o no.
Varia a ser com un gremi, però que no estava en el grima, i en miats ni molt menys.
I llavors, com a artistes, també tenim els vitralls, n'hi ha per Joan Guas, que aquí hi ha una cosa molt simpàtica,
que és que l'església de Sant Joan de Valls tenen un vitrall molt maco, però en sec, que es veu un cap d'un àngel molt més gros de lo normal.
I a Tarragona, a un dels vitralls també li falta un cap d'àngel, que van posar un trosset molt repetitó, molt descompensat, no?
I és que es van canviar.
O sigui, sí, va sobrar o va sobrar, o el van agafar, com que es trenquen molt sovint els vitralls,
el van agafar i el van portar avall.
I el van entafonar allà i on li faltava un cap, i eren igual les proporcions.
I clar, quan el veus de baix, veus un cap grandiós, i aquí li falta un cap.
És una anècdota d'aquelles que no ho sé si se'ls hauria de demanar al cap o no.
Per tindre una complerta, no ho sé.
I després, al 1600, hi va haver una tal angèlica, pintora i il·luminadora dels llibres del cor.
O sigui que ja hi havia dones també treballant a la catedral, eh?
Que això no devia ser gaire usual.
No, el que passa és que sempre quedaven una mica la retaguardia.
Vull dir, igual que aquí, clar, aquí hi ha el nom de l'arquitecte, no sé què,
però del mestre d'obres i de tots aquests ja no consten els noms,
i no sé qui és més important d'aquí.
Ara que consti una dona fent una pintora i il·luminadora,
per això els deia que il·luminaven els llibres i els còdics,
doncs també és interessant, no?
Això, home, esclar, no, no, i alguna altra cosa també feien, no?
Sí, sí.
No, no, però poder, a veure, també tinc un llibre de tots els oficis,
dibuixos, dibuixos i gravats, molt antics, d'oficis que feien les dones.
I estaven tots aquests oficis, estaven tots els oficis.
Sí, això, sí, això ho hem vist tots moltes vegades,
perquè la Rosa sempre ens ho ensenya per demostrar que les dones fan coses de sempre.
No, no, però ara diuen l'emancipació de la dona, diem,
estava molt emancipada, eh?, en aquell temps, i no ho sembla, però molt.
El que passa és que després va haver una època fosca,
i ara torna a venir una altra.
Però és el que diem de la història, que es va repetir.
Sí, sí, sí.
Tens alguna anècdota o alguna cosa curiosa?
A veure, coses curioses, curioses, curioses, no, bueno, no, tinc dades de coses, no?
Llavors, per exemple, que el sepulcre del que vist va Joan d'Aragó,
que és d'una influència italiana i tracentista,
i segons el crític Sirici Pellicer,
pensa que la va fer un tal Tino de Camargino.
O sigui, vull dir, que aquí cadascú dona la seva opinió.
És que hi ha moltes coses que realment són molt ambigües, no?,
amb totes aquestes coses, perquè, per exemple,
llavors, esclar, hi ha les capelles que es van anar construint
posteriorment, no?,
perquè a la capital inicialment no hi eren,
inclús algunes d'elles molt afegides, no?
Llavors, doncs, hi ha les capelles dels Sastres,
a veure, hi ha una sèrie de capelles,
les de la dreta i les de l'esquerra, no?
Sí, totes...
I el retable major, que el va fer Pere Joan,
perquè ja és de l'any 1400 i pico,
que a més diuen que era l'obra pòstuma o millor
de... que va fer aquest home.
Sí, sí, perquè inclús al començament hi va haver artistes romans.
Hi havia, jo suposo que eren com uns intervals,
que hi havia, doncs, bueno, ara venia un, ara venia l'altre,
i clar, i així anaven fent.
No hem de perdre de vista que la catedrala es va començar amb un cel·le,
es va acabar molt més enllà i, per tant, va passar moltíssima gent.
Es va començar el 1171, que va ser quan se va fer el llegat d'Uc de Cervelló,
i, teòricament, es devia acabar ja quasi al segle XV llarg, no?,
o XVI, inclús.
Sí.
I, bueno, i de fet, és clar, el que passa és que els finals,
inclús algunes de les capelles, salvo alguna que pugui haver barroca,
es van estar construint d'acord amb els canons gòtics,
a pesar que ja havia passat l'època del gòtic, no?
És a dir, per mantindre una mica el criteri, sembla ser.
Sí, és que, clar, jo crec, el meu entendre, que ja m'explicaràs,
i que no soc historiadora ni res, però, i en tu, a la perspectiva del temps,
veig que va ser molt important això que es fes a aquesta escola,
perquè les idees autòctones d'aquí es van anar posant,
es van anar una mica, no sent tan estrictes.
Si algú el llogaven i portava una idea estricta,
sempre s'adaptava una mica a la idea d'un tets.
I, de veritat, doncs, és clar, és interessant.
Pintures, primera, no era la cosa més ideal,
les pintures en aquell temps.
I segona, que en van desaparèixer moltes.
Després tenim la pintura...
La de les capelles dels Sastres, no?
Sí, aquelles són romàniques, vull dir, són uns frescos molt...
Però, bueno, la capella dels Sastres és gòtica pura.
Gòtica, sí.
Llavors hi ha també uns mitralls...
Després hi ha les pintades de les portes de l'orga,
que davant són del Pere Serafí i Pere Peu.
Però aquestes han mantingut poder perquè les portes,
doncs, ja no eren un fresc, ja no eren a les parets.
I jo, personalment, de pintura a les parets no conec res més.
Suposo que hi deu haver molta cosa o molts estudis fets com a pintors.
Ara, pensem, doncs, que no era com ara que el que preval és la pintura,
doncs, de veritat, hi havia altres arts,
que eren l'orfebreria, per exemple,
si treballava i era preciosa, els barralleus, els tapissos, l'escultura...
Ara ho has dit, això, de que potser no s'ha estudiat...
És que jo crec que potser no s'ha estudiat prou la catedral de Tarragona.
Queda molt per fer.
Home, jo crec que sí, s'ha estudiat.
S'ha estudiat bastant, el que fa que potser no hi ha...
O no se s'ha pogut explicar, doncs.
No se s'ha pogut explicar i tal,
perquè realment hi ha molta barreja d'estils
que està construït en moltes diferents èpoques,
amb la intervenció de nombrosos artesans i artistes,
i que ha quedat a deixar la seva impronta.
I és clar, llavors això...
Jo estic segur que hi deu haver algun estudi molt sèrio, no?
Però potser no és tan a l'abast de tothom,
perquè inclús publicacions sobre la catedral de Tarragona n'hi ha,
al carrer, diem-ne, però tampoc són tan abundants, no?
Concretament on hi ha...
En una col·lecció de Catalunya romànica,
precisament hi ha un estudi molt complet sobre la catedral de Tarragona,
abarcant inclús l'època gòtica, no?
Però... I molt ben explicat i tal,
però vull dir, realment no és... no és fàcil trobar dades massa...
I a més, també hi ha això, no?
Hi ha diferents opinions, no?
Sirissi Pellicer, que era un gran crític d'art,
era un home que teòricament en sabia molt,
doncs atribueix aquesta pulgra de Joan d'Aragó
amb un personatge concret i, sin embargo,
a quasi tot arreu es diu que és d'un autor anònim, no?
Vull dir que, esclar, llavors cada un va una mica a la seva.
Llavors, per exemple, la Cabella dels Astres,
que comentàvem, que és la gòtica més...
potser la més maca i la més d'allò,
que és de mitjans del segle XIV o per allà,
els vitralls són d'un tal Guillermo de l'Etrungrat,
el retaule de pedres del mestre Eloi,
i es va acabar el 1368, no?
Que hi ha la verge, el nen, els relleus i una sèrie de coses.
I llavors, esclar, tot això encara es van fer més coses
a finals del segle XIV i es van anar afegint coses, no?
Llavors, esclar, tot es va anar fent per parts, no?
La celleria del coro, llavors també,
és del 1445, 1489,
d'un tal Pedro d'Urrea,
vull dir que hi ha molta documentació,
però llavors, quan contrastes,
a vegades no tothom diu el mateix, no?
És curiós, però és això.
De fet, el que sí que és cert és que és molt bonica,
a pesar que estiguin acabada el que és la façana,
a més hi ha coses curiosíssimes,
per exemple, el Rossetó concretament és dels més grans del món,
o sigui, el Rossetó de la Catalana de Tarragona
és dels més grans del món.
Llavors, ja és una cosa,
inclús les figures aquelles,
em penso que ho vam comentar, no?
Els apòstols, uns són els apòstols,
els altres són els altres sants o d'allò
que hi ha a l'entrada o fora.
I això està fet amb diferents...
Bueno, amb 100 anys de diferència,
unes d'altres, no?
Els apòstols aquells que cauen cada 100 anys?
Aquells que han de caure cada 100 anys que no cauen,
perquè si no estaríem perduts, no?
I llavors, doncs, hi ha una sèrie de capelles
que són entre els diferents anys, no?
Vull dir, la de Sant Miquel,
que es va fer sobre l'any 1365.
Després hi ha...
Les capelles, a veure,
són les de la lateral esquerda,
que són molt més modernes,
però també són d'estil gòtic,
a pesar que es van començar a construir
a principis del segle XVI.
i una està dedicada a l'enunciació
i l'altra a Santa Magdalena.
Llavors hi ha la capella del Corpus Christi,
que aquesta és anterior,
que també és gòtica,
que hi ha uns vitralls també
amb figures d'apòstols
i dintre d'un estil gòtic
molt renaixentista,
perquè s'anava barrejant les coses.
I després hi ha...
Al claustre també es van obrir capelles.
Sí.
Una d'elles és la de la Virgen de las Nieves
i l'altra la de Sant Ramon,
que també són del 1.300 i pico,
1.400, segons quines.
Llavors el que està molt ben conservat
és les pintures de l'artesonat de la sacristia.
Perquè és exacte artesonat.
Sí, hi ha unes vigues
amb caps de lló
i una cosa d'aquestes.
I això sí que està més ben conservat.
Però és clar, tot això són d'èpoques
absolutament diferents
unes de les altres
i amb un munt d'artesans
que hi van participar, no?
Jo em sembla que de tot això
el que se'm podria treure
és també que les poques presses
que hi havia,
però quan se tenia una idea
de fer alguna cosa,
ho feien a través de generacions.
No s'escatimaven una mica
això de l'art,
vinga, que el faràs tu,
ja està, i bum, i ja està.
Home, un exemple actual d'això
ho tenim amb la Sagrada Família.
Sí.
Una mica.
Sí, sí, exacte.
Tot i que segur que les obres d'avui en dia,
tot i que a nosaltres
em semblin que van molt a poc a poc,
segur que van molt més de pressa
que no pas en l'època
en què es va construir la Catedral de Tarragona,
però una mica és el mateix.
Sí, però estan interpretint molts artistes,
molta gent.
Els critiquen o no els critiquen.
Això és una altra part,
perquè aquell temps
poder passava igual,
quan veia una cosa innovadora,
o quan venia algú de fora
doncs deien i aquest qui fa aquí.
No, i probablement deu passar una mica
el mateix passava aquí,
bueno, aquí.
Podria haver passat aquí a la Catedral,
que tal, no?
És a dir,
que també anava molt
en funció de l'economia del moment,
és a dir,
dels quartos que es podien aportar
per la construcció, no?
Vull dir,
la Sagrada Família
ha tingut èpoques
de parons importants,
perquè com que es fa
a base de donacions
i tot això,
doncs no n'hi havia prou,
i això passava,
i aquí,
també en alguns moments,
doncs,
algun arcabisbe de l'època
va deixar els beneficiaris
sense part dels seus beneficis
perquè es poguessin aportar,
millor dir,
no va deixar els beneficiaris
sense beneficis,
sinó que va eliminar
el nombre de beneficiaris
per poder aportar
aquests diners
que serien el sou
d'aquests beneficiaris
de la catedral
a les obres de la catedral,
és a dir,
que suposo que a cada moment
havien de tindre
les seves complicacions
i havien d'anar,
també a demanar
subvencions i espònsors,
perquè també anaven a demanar
la història també es repeteix
en el sentit econòmic.
Anaven a demanar
que l'és el rei,
també,
coses d'aquestes,
és clar.
Sí,
sí,
hi havia aquests favors
i, bueno,
doncs,
pensem que les famílies
benestants
compraven
el nínxol
a dins la catedral,
vull dir,
això els costava uns diners,
per supost,
no perquè si se'ls enterrava allí,
suposo que algú ho podessin,
però els altres
això ho pagaven.
Però,
esclar.
Però em refereixo
era que la sensació
aquesta de continuïtat,
d'obra d'un poble,
no de l'obra personal
d'un artista,
sinó l'obra d'un poble.
Avui dia ja no es té en compte
d'això.
De fet,
no se sap,
bueno,
almenys no sé,
ni ho he trobat,
el nom del,
no diré l'arquitecte,
perquè n'hi havia d'haver
diversos,
perquè, esclar,
amb els lapsos de temps,
vull dir,
no,
no sé.
Però una mica sí
que hi va originar
la idea de la catedral
tal com és.
Bueno,
es va iniciar amb un,
no,
no,
això va ser un bisbe,
es va iniciar amb un,
que ho vam comentar a Romani
i hi va haver un il·luminat
que ho va aconseguir canviar,
a més,
amb una resolució tècnica perfecta,
sembla ser,
amb gòtic,
però no se saben els noms massa
de tota la gent aquesta,
dels arquitectes,
entre cometes,
que van intervinir en tot això.
Se coneixen potser més els noms
dels que van fer
els guardiments interns.
Els retaules,
els que van fer...
Sí,
però jo veia una altra vegada
el mateix,
potser no és tan important
saber el nom de cadascú,
sinó tot el sentit global.
La catedral som tots,
o eren tots,
i llavors cadascú posava
el que li pertanyia,
si és que ho posava.
Llavors és un orgull,
és un orgull per tots els altres
que hem rebut això.
M'he apuntat moltes coses
de la catedral,
és un tema que jo ho hem dit sempre
que dona per parlar moltíssim.
Jo volia tractar uns quants temes,
però se'ns acaba el temps,
si us sembla bé,
ho deixem per la setmana vinent.
Molt bé, perfecte.
Doncs fins la setmana vinent,
moltes gràcies Rosa Manel.
Gràcies i bona tarda.
Això ha estat avui per les rutes de l'imperi.
Hem contat en aquesta ocasió
amb la col·laboració especial
del col·lectiu d'artistes
de Tarragona Pinzell Brut
i com cada setmana
els controls tenen
i Joan Maria Bertran.
Al davant dels micròfons,
Marta Domènec.
Fins la setmana vinent.
Molt bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.