Música
Per les rutes de l'imperi.
Música
En el programa que cada dimecres hem dedicat al Pinzell Brut, avui fem un especial.
Ens hem traslladat a l'estudi del Manel Pedrol per tal de parlar no només amb la Rosa i amb el Manel,
com hem fet durant tota aquesta temporada, sinó amb altres integrants també del Pinzell Brut.
Amb el Manel Pedrol, amb la Rosa Comi, també amb el Napi i amb l'Antonio Tomàs.
A tots, molt bona tarda. I anem a parlar, Manel, perquè tu ets qui portaràs la veu cantant, segur.
No ho sé, no ho sé.
Anem a parlar ja de les últims anys del segle XX i de totes aquelles persones que hem anat dient en aquests últims programes,
que més coneixem, que més recordem i que més coses sabem de tots ells.
Sí, la idea és parlar una mica de tota aquesta gent de Tarragona i alguns d'ells que vam comentar aquests dies enrere,
que han fet moltes coses per la ciutat i que són gent que també vam dir que afortunadament se'ls hi ha donat ja amb alguns d'ells
i ja s'ha posat algun nom del carrer i aquesta gent que creiem que són gent que han fet aquesta ciutat tal com és.
I en principi crec que hem de parlar de la ciutat i de molta més gent, molt més anònima,
però que també ha fet que aquesta ciutat sigui el que és.
De fet, una mica l'objectiu era el de demostrar, i ho dèiem abans de començar el programa,
demostrar que les coses importants de la ciutat no són gràcies a un nom en concret,
sinó a l'esforç de moltes persones i moltes d'elles anònimes.
Evidentment, evidentment. Això és així.
Sí, és a dir, que Tarragona és Tarragona gràcies a la quantitat de gent que durant tots aquests segles ja està arribant a aquest,
han viscut, han treballat per Tarragona i molts d'ells d'aquesta manera anònima, no?
Llavors hem d'agrair als que han despuntat perquè ens han fet més coneguts fora de casa, però res més.
Deixa'm punxar una miqueta, Rosa, que tenim moltes dones.
A Tarragona, eh?
Sí, més dones que abans.
Estadísticament, sí.
A veure, ja sé que va aquesta història.
El que passa que, bueno, per les circumstàncies culturals,
sempre ha estat la dona una mica al darrere,
però al darrere de la galeria, però de fet ha fet moltíssim,
perquè veritablement qui fa les coses...
A veure, ara ja ens posarem en el pla aquest que...
No.
La que fa que funcioni un mercat, per exemple,
que hagin fet arquitectòricament aquest mercat tan maco que tenim,
doncs ha sigut una feina de dones, no?
Vull dir, la que al final surt compensada en tot això,
la que vol fer alguna cosa, doncs ho fa.
O sigui, ara ens posaríem en un altre tema, per això, eh?
Manel, com ho fem?
Cronològicament o comencem a parlar de persones en concret?
No, home, jo ho faria una mica a bulto, potser,
més que cronològicament, és a dir, potser per sectors,
és a dir, des dels sectors expectantius,
els industrials, per alta, per baixa, el serrallo,
no ho sé, una mica d'aquesta manera, no?
Potser.
Com us sembli?
Com comencem?
L'Antonio.
Li ha tocat l'Antonio.
Bé, jo sóc que estic menys preparat per això,
perquè no estic massa assabentat de la qüestió aquesta,
però bé, no sé com ho tens muntat.
No, bé, a veure, de fet, per exemple,
continuant amb el que dèiem l'altre dia,
doncs va haver una sèrie de senyors que vam nominar,
el senyor Escofet, Mallol, el William Tarín,
tota aquesta gent que són els que van ser els grans impulsors
del món de l'esport de Tarragona.
del món de l'esport perquè van ser els fundadors dels clubs,
el Nàutic, que és el més,
si no el més antic que es va crear,
sí el més antic que existeix a Espanya en aquests moments, no?
I llavors, és clar,
però tot això ha sigut gràcies a ells
i gràcies a la quantitat de socis,
i molts d'ells encara molt més anònims
que els que podríem comentar com a deportistes, no?
Va haver-hi el Jaume del Mau,
el Milés del Mau,
dintre del món del Rem,
va haver-hi gent que va despuntar molt,
amb la vela, doncs, també va haver uns quants,
encara n'hi ha,
però els que fan que el club funcioni
són tots els que no participen en aquestes coses
i que gràcies als calers de la seva quota
tots els altres poden fer coses,
o han fet coses allí, no?
I el Nàstic és igual, no?
Vull dir, el Nàstic ara està tan de moda
perquè esperem que pugi a segona A ja definitivament,
doncs, evidentment,
com a més socis tingui el Nàstic
i més recolosament tingui de tota la ciutadania
i dels socis, que són els que porten la seva passeteta,
doncs, el club pot fer més coses.
Si només ens estimem el Nàstic
però no posem el duro,
això no pot funcionar, no?
És a dir, que tota aquesta gent que recolza
és tan important com el que dirigeix, no?
No sé què opineu els altres, però bueno,
parlarem d'això.
A l'igual que el tenis també,
que no s'ha de deixar en banda,
que es va començar on hi havia el camp del gimnàstic antigament
i que cada vegada està despuntant més.
I també s'ha de parlar del golf, jo crec,
que és l'últim que s'està fent
en quant a l'assumpte deportiu.
Nosaltres estem parlant ara aquí com a tarragonins,
que ens l'estimem tant a Tarragona,
i li voldria preguntar a Manolo,
que és fill adoptiu d'aquí a Tarragona,
a veure, quan vas arribar,
quina sensació vas tenir?
Que la gent s'estima a Tarragona?
Que en passa?
I vas trobar caliu?
Sí, sí, jo el primer que vi
foi a la playa de Milagro
i ja dije,
esta playa la van a desgraciar.
No, porque tengo visiones,
tengo poderes paranormales.
Para el psicològic.
No, muy normales.
Y entonces dije,
bueno, esta playa tan chula,
aquí la desgraciarán un día u otro.
Y mira,
pero esto ya es del siglo XXI,
eso ya corresponde,
eso ya no entra, ¿no?
Sí, sí, entra, sí, entra.
Muchas gracias.
No, hombre, pero...
No, pero realmente estas visiones,
¿tienes alguna más para que estemos preparados?
Bueno, la playa larga también tengo algo,
me rondo por la cabeza,
veo, veo, veo,
mucho cemento, mucho cemento, ¿eh?
No, porque me parece que está bastante protegida la larga.
Uy, no sé, no sé.
Sí, hombre, con el pulmón que hay ahí
de todo el asunto de Waikiki
y todos los bosques que hay por ahí,
eso no lo dejan tocar.
Veo, veo, veo,
puertos deportivos, cemento,
muchos campos de golf.
Veo, veo, veo.
Bueno, lo que pasa...
Ella és una mica pessimista
perquè és un optimista ben informat
i aleshores, doncs...
Sí, aquí a Tarragona tenim el problema de la informació.
Només la rebem d'un costat.
I parlant d'informació,
no hem d'oblidar alguns grans periodistes
que hi ha hagut en aquesta ciutat, no?
Per exemple, començant pel Màximo Burxa...
Ah, sí, hem recopilat moltíssimes coses.
...que era una institució a Tarragona
amb aquest tema,
a més que es va dedicar a fer moltíssimes coses.
Vam tindre, doncs, no sé,
els famosos...
el Roca García...
...el García, sí, no?
Sí.
El David Castillo...
...el Cislao, Andreu...
...i molts altres, no?
El Josep Maria Terrassa...
Bueno, el Josep Maria Terrassa
d'inclusió des de la ràdio, no?
Més que com a periodista de premsa.
I, bueno, el Josep Maria Terrassa,
doncs, és un cas especial,
no diré millor ni pitjor,
però sí és un cas absolutament especial,
perquè, a més, de la seva activitat
com a radiofonista,
i potser en aquests moments
devia ser el number one, evidentment,
doncs, per tota la seva projecció,
doncs, de recaudació de fons
per gent necessitada,
les seves campanyes famoses benèfiques,
per recollir joguets pels nens
en aquelles èpoques que,
quan venien els reis,
només tocaven a segons qui, no?
Perquè les escales,
que havien d'anar als pisos,
a les barraques no calia l'escala
i no hi anaven.
I llavors, doncs, escarà,
tot això són gent
que han deixat una imprompta
i, de fet, a molts d'ells se'ls ha reconegut,
el senyor Terrassa, concretament,
i tota aquesta gent,
doncs, són gent que se'ls ha reconegut
i se'ls serà reconeixent
perquè són ciutadans de prou de Tarragona, no?
José Luis Péquer.
També, no?
Després, el que dèiem aquests dies
que després de la guerra
feina hi havia
per mirar les coses culturals
o mirar-ho tot
si no fos el dia a dia.
La gent que no va marxar fora,
fora del país,
va marxar a Barcelona
per fer alguna cosa.
I aquí ens van quedar
els quatre que es van quedar
i en aquesta gent,
sobretot,
ells van continuar
la nostra història,
ens ho van
agafar tot,
ens ho van
posar dins
d'aquesta memòria
i, sobretot,
aquests anys
tant de foscor,
perquè hi ha hagut moltíssima foscor,
aquests anys
se'ls ha d'agrair
en aquesta gent, eh?
I ara hi ha molta llum
però s'ha de canviar,
però...
Sí.
No, perquè hi ha massa llum.
No ho sé com va.
Bueno,
i llavors,
dintre d'aquest món
de la gent que escrivia,
no podem oblidar-nos
del Jaio Guàrdies,
de la llibreria Guàrdies,
que va ser un personatge
també entranyable,
a Tarragona,
amb un altre aspecte,
un altre personatge
entranyable,
el Virgili,
el que està sentant
allò de la seva estàtua,
no?
Sí, sí, sí.
És un altre tarragoní
d'aquests
que han deixat
la seva impronta
i tants altres
en aquest aspecte, no?
Perquè creieu que d'aquí uns anys
aquesta gent
encara se'n recordaran,
els tarragonins d'ells?
D'ells poder no,
de l'obra.
L'obra queda.
A veure, sí,
perquè, per exemple,
no, la gent,
això passa una mica
com sempre hem comentat
amb quasi tot, no?
La gent té poca memòria
en general,
perquè aquesta societat
ens porta
a que només interessa
la pela
i no sé què, no?
I el dia a dia.
I potser arribarà un dia
que si tot això,
no sé les visions
del NAPI
quines poden ser,
però si les visions
que ens preguntegen ara
és que tindrem
més temps per l'oci,
doncs,
en un futur,
vull dir,
llavors potser
hi haurà
un sector de gent
que s'interessi més
per totes aquestes coses
de casa nostra
i de fora, no?
Per exemple,
aquí a Tarragona
tenim,
suposo que ho sap
moltíssima gent,
però és que jo
l'altre dia comentant-ho
ho desconeixia, no?
A la capella
de Jesús i Maria,
l'altar
és de Gaudí.
hi ha moltíssima gent
aquí a Tarragona
que no ho saben.
nació en Tarragona,
Gaudí, eh?
Home,
el NAPI
no, sí,
és cierto,
lo que pasa
és que se adjudicaron
com la playa
se l'adjudicaron
en Reus,
però...
Y hablando de las visiones
te diré que
veo que los que no
se acuerdan
de los tarragonins
son ellos.
T'he preguntado
si los tarragonins
se acuerdan de ellos.
Jo crec que us volia dir
de poca memòria
és igual a poc tarragonisme.
Sempre ens anem...
I ara parlant d'arreus,
sempre ens han rigut
històricament
de la gent d'arreus
perquè és molt d'arreus,
molt d'arreus,
però és que aquí potser
som massa poc de Tarragona.
Això és un prou hem dit.
Tenia poca memòria
en el Kosovar
que encontraron
en la Rambla,
que no s'acordava de nada.
Este ja empezava,
ves,
a fallar la memòria.
No, però realment
és cert.
Això s'ha dit sempre
i ho hem dit
moltes vegades.
A Tarragona
som una espècie
de panxes contentes
i aquí sí que és allò
de Nadie és profet
en su tierra, no?
Aleshores,
arreu són una gent
que fan molta més pàtria.
Ho hem fet sempre.
Vull dir,
està discutent
amb el del Gaudí.
Quan no sabem
què nació aquí.
Quan nosaltres
ho tenim claríssim,
és com...
També tenen platja
i també tenim claríssim
que estan aquí les platges.
Les muralles.
I les muralles
i tot això.
A més,
ells ho anuncien,
vull dir,
muralles a tants quilòmetres,
doncs esclar...
I el Romesco,
el Romesco d'interior.
Sí,
a part d'això...
Jo tinc una explicació
en tot això,
que és molt fàcil.
Que quan un espai
té molta cosa,
ja ho don per suposat
que la té
i ja no presumeix d'això.
Però quan un no té res,
ja busca la vida
per buscar-se coses.
No, a veure,
no és dura.
Habla com el Felipe González
en els seus millors temps,
te das cuenta?
No sé el que ha dit,
però que bé queda, tu.
He quedat bé.
Aleshores,
el que sí,
allò que no es té...
Qui no té...
Qui no té memòria,
malament rai,
perquè perd els orígens.
I si perds els orígens
no pots estimar.
No pots estimar
les teves coses.
I seria molt important,
molt important
de tindre una miqueta més
en compte això.
Preguntes a qualsevol persona
i Tarragona només és romana.
I punt.
I per favor,
que hi ha res més.
Tornem a prevejar
amb aquest dels cibers.
Això és el que nosaltres
hem intentat desvirtuar
d'alguna manera.
Desvirtuar o és alguna cosa més.
És patrimoni de l'humanitat
per les seves restes romanes.
Però el patrimoni de Tarragona,
i això és la...
D'aquí va vindre potser
una mica tota aquesta història
que hem estat fent fins ara.
El patrimoni de Tarragona
són, a més d'altres monuments
i altres coses
i edificis
que n'hi ha de molt macos.
A pesar que molta gent discrepa,
per exemple,
el de la subdelegació del govern
és un premio nacional
d'arquitectura.
I el subdelegal
el subdelegal
és un regalo.
Sí, sí, també és.
És un patrimoni.
Però este
és otro caso.
Però,
entonces,
aquí ha habido
toda esta gente
que son las que han hecho estas cosas.
Llavors,
aquesta memòria
sí que s'ha perdut una mica,
la memòria aquesta de la gent.
Per exemple,
aquí hem tingut
artistes
en prou projecció
diguem-ne nacional
o tal,
i aquí
se'ls coneix
però d'aquella manera,
des del Mallol,
el Plana no cal dir-ho
perquè s'ha parlat més,
per l'Opiso,
que també era d'aquí,
el Salvador Martorell,
doncs,
que bueno,
que era la canòria
que és
com si fos d'aquí,
els Saumells,
no?
Tota aquesta gent
que han treballat aquí,
no cal dir,
els del Pinzell Brut,
que
aquests ja...
Encara estem aquí
i no se'n recordarà
ningú d'altres
d'aquí quatre dies,
però
perquè no tenen memòria,
perquè si tinguessin memòria,
evidentment...
I són todos los que nos deben dinero,
eso sí,
no se'n recordarán.
I des del luego
d'aquí uns quants anys
si es torna a fer un programa
d'aquests dos,
ens nomenaran
els que tinguin memòria,
perquè si no,
tampoc.
Però,
a veure...
El Julio Antonio,
vull dir,
molta gent que ha fet...
Sí,
però això,
això no se'ls pot donar la culpa.
Això,
a veure,
si tu vas a la biblioteca,
a la secció d'aquí,
a la secció de Tarragona,
no hi ha mai ningú,
perquè no interessa això.
A les escoles...
Una falta d'informació,
una falta de la identificació.
Hi ha una falta d'informació,
però sobretot
a la mainada que puja,
als crios.
La història que estudien no...
És que no,
ja passen olímpicament.
Això no hi ha, no?
Jo crec que és un problema de patir,
jo crec que patir en general.
Com si la gent d'aquí
no s'acabés de creure
que hi ha gent bona,
que hi ha gent molt vàlida.
I tenen que anar a demostrar-ho a fora
i demostrar-ho molt
i encara així,
doncs la gent no acaba
de cuajar-li
que hi ha gent bona.
Això que em diria Manolo,
que normalment nosaltres ara
sempre anem en pobles
a fer coses
i a fora,
perquè aquí és que ens morim de gana, no?
I els pobles,
els estima, els pobles.
Molt.
Ara estem menjant cireu,
o sigui que de gana no es morim.
Jo crec que ha sigut una cosa
general ja de sempre,
de l'àpoca dels meus pares
i dels meus avis
sempre deien el mateix.
És a dir,
la gent no era prou vàlida aquí,
no s'acaba de creure
que són prou bons.
Tenen que anar a fora,
fer coses...
Sí, quan surten per televisió
a les hores ets bo.
Amb el de cine,
amb 50.000 coses.
Amb tot, amb tot.
Quan han estat a Ohio,
han estat a Califònia,
hem tornat aquí
amb tots els honors,
llavors sí.
i quan ja són jaios,
estan jubilats i ja...
Llavors sí que més o menys
són una validesa.
Però abans no...
La gent s'ha d'anar a fora
i té que fer...
De qualsevol manera
és que la playa de Milagro
ara està cogint un auge a Tarragona.
Sobretot.
Sí.
I li està donant un nombre
a nivell internacional.
Bueno, la playa de Milagro
que sé que hi ha gent que les gusta
i hi ha gent que no.
Hi ha depredadores
i hi ha gent que les encanta.
Bueno, però jo em sembla
que tot això,
el problema que hi ha
és la falta d'informació
correcta.
No, és que aquí
t'ho donen fet
i quan ja s'ha fet
ja espavila.
Sobretot el que està content
és el de la empresa de cementos.
Este, bueno,
està aquí salta.
Jo el que estic molt satisfet
és que el projecte
no és d'un tarragoní,
em sembla.
I llavors això ja és bo.
Com el Palau,
o tampoc...
Todo lo bueno
viene de fora.
És un arquitecte castellà
que a veure,
que és un gran professional...
No n'hi ha aquí d'arquitectes.
I l'han anat a buscar fora.
Aquí n'hi ha hagut d'arquitectes.
I n'hi ha ni bons.
N'hi ha, eh?
Vull dir, el que passa
és que...
Gaudí.
Gaudí, per exemple,
Gaudí no.
Per exemple,
jo m'agradaria de recordar...
Jujol.
Jujol, per exemple,
inclús més de cap aquí,
el Josep Maria Montrabà,
doncs que,
a pesar que va ser
molt criticat
en segons quines coses,
no entraré
en si calia o no criticar,
perquè també
jo us puc dir
de quan me dedicava
més a la decoració
i tot això,
que a vegades tu vols
fer una cosa molt bonica
i el que paga
no t'ho deixa fer
i llavors amb l'arquitectura
passa igual, no?
Per dir,
si el promotor diu
aquí m'has de treure
quatre habitacions
encara que siguin mínimes
me les treus
i l'arquitecte,
doncs,
allà la seva creativitat
queda morta.
Per tant,
el Josep Maria Montrabà,
a la seva època
d'arquitecte municipal,
ha deixat coses
molt importants aquí a Tarragona,
com pot ser
des del passeig arqueològic
a la plaça Imperial Tàrraco,
a tota aquella zona
de les reformes
d'aquell museu,
el museu arqueològic
i tota aquella zona
d'aquella de les escales,
vull dir,
el passeig
de les tres ranes
que ja no sé
si són les ranes,
no sé si són...
Ja no hi són.
Ja les han robat.
Però, vull dir,
que realment
Josep Maria Montrabà
com a urbanista
va deixar coses
que molt ben fetes
i que encara estan avui dia
i que continuen sent bones.
Altres poden ser més disponibles.
El mateix Pujol,
vull dir,
doncs,
va ser un gran arquitecte
que va fer coses molt maques.
Altres no tant,
però, vull dir,
l'altre,
un Ravall,
l'altre Pujol,
més jaios anteriors
amb aquests,
doncs,
aquella casa de la punxa
d'allà del número...
Deu ser el número 2
de la Rambla,
doncs,
bueno,
i l'altre d'aquí
de l'altra punxa,
també.
Vull dir,
doncs,
hi ha hagut gent
que ha fet coses molt maques
i n'hi ha de gent capacitada
aquí a Tarragona
per fer-les.
El que passa
és que aquí passa una mica
això,
que sembla que confiem
més en els de fora
que en els d'aquí,
cosa que no passaria res,
per exemple,
no normalment.
No ho sé,
si passaria.
Jo el que volia trencar
una llança en favor
de tota la gent,
gent del poble,
la gent del Serrallo,
la gent de la part alta,
els gitanos
que gràcies a ell
surten...
Jo volia dir-ho,
surten els gegants...
Els gitanos de Tarragona
formen part dels...
Els de Tarragona,
de Tarragona,
de tota la vida,
són un altre patrimoni
de Tarragona.
S'estima en Tarragona,
sobretot Sant Maginet.
Clar,
per molt que els que...
Estan dalt,
que manen,
diuen,
anem a la professor,
com no hagi la gent
del poble
que participi
i de veure'ns
és quan ve el bonic,
quan venen
els professors
del Carme,
del Serrallo,
que veus aquell ambient.
Ja pot menar qui vulgui
que el poble existeix
i és.
Sí,
i el Serrallo ara
perquè ha perdut
una mica
aquell caràcter
de barri marítim
que tenia fa més anys,
però que tothom
s'aconeixia.
No, no,
encara, encara.
Tenen mosquits
i el pau.
Tenen una solera encara.
Vivia una sèrie
de gent
entranyable.
A més,
molt bona gent,
vull dir que
que sempre que els preguntaves
te deien el temps,
eren com uns homes
de temps
els jaios pescadors.
Perquè jo recordo
de vegades
quan jo navegava
i hi havia
algun d'aquests
jaios pescadors
que estaven
alli sentats
amb la gorra
i deien
nen, on vas?
Oh, anem a sortir
a navegar.
No sortiu avui
amb un sol
que feia i tal.
Home, però si fa un dia
estupendo,
d'aquí un rato
no sé què.
I efectivament
aquest tio no s'equivocava
normalment,
vull dir que
i aquesta gent, no sé,
o el fart de Fesols
amb el carret
que fa pocs dies
vam tindre ocasió
de veure
allà a la plaça
de...
Se'n recordeu
de Fesols?
Allà a la plaça
Verdaguer,
que era el que recollia
els gossos,
anava amb aquell
carret de la perrera.
El Manolo
no és que sigui jove,
sinó que no ho va veure.
No és per jove,
perquè diu que no,
ja jo ja ho és,
però el que passa
que llavors
potser no estava aquí.
Jo conecía
el Burlancaster.
Sí, jo bé.
Aquesta.
l'arribada
de la indústria química
potser va suposar
un canvi
en la manera
de pensar,
d'actuar,
de la gent de Tarragona,
de fer,
d'estimar-se
la ciutat,
de funcionar...
Jo vaig dir una miqueta això,
vaig dir una miqueta
perquè vaig començar
a treballar,
abans era
al Ministeri d'Indústria
i aleshores
doncs venia molt,
bueno,
els dirigents
a posar,
a demanar permís
i a posar les fàbriques
i tot això.
I sí,
la gent de Tarragona
estava,
bueno,
saps benvenidor,
Mr. Marshall?
passava el mateix,
eh?
O sigui,
estaven entusiasmadíssimes,
que ho posaven
de qualsevol manera
i com fos,
però doncs posar-les,
posar-les perquè hi havia,
bueno,
hi va haver una evolució
i un semblava
que ens tallons...
Hi havia alguna persona
que comentaven,
deien,
o volem turisme
o volem fàbriques
per a les dues coses,
no pot ser.
El que es deia en aquell temps, eh?
Tenim les dues coses, ara.
Sí, sí.
Però sé que
el màxim
que arribava a pensar
al carrer,
a part de que tothom
estava,
però completament
en favor de les fàbriques,
però completament,
totes les noies
treballaven a Tabacalera
o Saiten Sticker
o, bueno,
i la gent,
oh, treballa tal,
treballa...
Bueno...
Hombre,
és que tenim
les dues coses,
tenim un turisme
un poc de zapatilla
i de baixa calidad.
No por el turisme,
sinó por la infraestructura.
És com si en Cuba
llevasses tota la petroquímica
d'aquí
i la posis ahí en Cuba.
El turisme
baixaria de calidad,
o sea,
no seria lo mismo.
Les playas aquelles...
És el que es plantejava
la gent aleshores,
deien,
home,
si tenim un turisme
que més o menys d'allò...
Bueno,
aquí el turisme també...
Mira,
aquí a Tarragona,
i això ho hem dit
amb altres programes
i amb altres...
Durant molts anys,
o potser segles,
s'ha viscut d'esquenes al mar,
vull dir,
i això
des dels que es manen,
vull dir,
perquè el poble
és una altra història.
Llavors el turisme,
que és el que diu el Manolo,
el turisme no s'ha cuidat mai aquí,
Tarragona en general,
no vull dir
que hi hagi hagut gent
que s'hagi preocupat més,
però inclús
els que vivien del turisme,
les instal·lacions
que tenien
per un turisme
de medio pelo,
perquè s'adonava,
per suposat,
que els que venien
venien amb les llaunes
al malatero,
que no gastaven.
Sí,
i llavors partint d'aquesta idea
no es muntaven coses,
llavors com vols fer 20
dels que tenen caler
si no tens instal·lacions
pels que tenen caler,
esclar.
Bueno,
però estem parlant
d'uns altres anys.
Potser dels anys 50-60.
Sí,
i aleshores
doncs era un altre...
Era un canvi.
La gent volia les fàbriques.
Sí,
home,
era l'evolució,
l'evolució de la ciutat.
Sí,
i tant els hi fes
que fos química
o el que sigui,
perquè,
bueno,
falta d'informació.
A més,
no es va preguntar ningú.
No sé què gent,
estamos en las mismas,
la gente que tuviese tierras
y las vendiese a buen precio
porque sabía que...
No, no,
la gent tothom
volia anar a treballar
a les fàbriques.
Tothom.
Jo t'estic parlant
que en aquells anys
ja vivia a Terroforte
i allò va ser
el pa per tothom.
I ara ha mermat
de trabajadores.
Ara estem parlant
de...
Però ha cregut el turisme.
Aunque sea de zapatilla
ha anat creixent.
El turisme ara
està massificat.
Vull dir,
només cal que...
I la laboral,
quan van fer la laboral.
Tot Villa Carrillo
va venir a treballar
a la laboral.
Recordo encara
els contractes
i el que d'allò.
Va ser el boom.
Va començar tot
per fer la laboral
i per fer la laboral.
Bienvenido,
Mr. Marshall.
Era autèntic.
Sí,
però el que passa
també,
i parlant
de la gent de Tarragona
i tot això
per reprendre
una mica
el tema
en aquest aspecte
és a dir,
el que també
s'ha modificat molt
i això és irrecuperable
jo crec,
és la societat
d'aquella època
i l'actual.
És a dir,
llavors en aquella època
que parlem
dels anys 50,
60,
fins i tot 70
i tal,
aquí a Tarragona
hi havia una sèrie
de petites indústries
o no tan petites
familiars
que podríem recordar
molts vineters
des dels Barbiers,
Dalmaus,
Tàpies,
López,
tota aquesta gent
que això és recient
i aquesta gent
doncs tenia
els seus petits
negocis familiars
però eren gent
que funcionaven molt bé
i tal
i altres tipus
de negocis
d'altres coses.
tot això ha desapareixut
perquè les grans multinacionals
s'ho han menjat.
Llavors aquí
es produeix
el meu modo de veure
un trencament
amb la col·laboració
entre la ciutadania
i segons quines coses
i aquesta.
Perquè tota aquesta gent
era gent que col·laborava
amb totes aquestes coses.
agafeu les memòries
tant del Club Nàutic
com del Nàstic
com de no sé què
de no sé quantos
tota aquesta gent
un dia feien un donatiu
de no sé què
a Fons Perdut
perquè no sé què
un altre dia
regalava una barca
perquè el Mallor
no sé quantos
un altre dia
regalava el pantalà
no el pantalà
la palanca aquella
que hi havia al Club Nàutic
i la regalava
un senyor pagant
de la seva butxaca
inclús la taula
de juntes
del Nàutic
de Tarragona
parlo una mica més
del Nàutic
perquè ho conec una mica més
la van pagar els de la junta
de la seva butxaca
vull dir
alguns d'una junta concreta
però vull dir-te
que aquesta gent
amb aquestes coses
sempre col·laborava
amb el seu tarragonisme
i les seves ganes
de fer coses
això avui dia és impossible
perquè no hi ha aquests senyors
que tinguin aquestes indústries
el poder econòmic
per poder fer aquestes coses
tot això ha quedat
al meu modo de veure
molt diluït
es fa d'una altra manera
el pric que prepara
una determinada
però espera el caràcter personal
d'aquestes coses
totalment
però no era d'aquestes gens
tan sols
perquè me'n recordo
tornant a Torrefort
del barri
es van donar les cases
sense clavegram
aleshores tothom
qui tenia una casa
tenia que anar a picar
els dissabtes i diumenges
picava
tu et toca dues hores
això era col·laborar
i entre tots
se va fer
entre tots
se van fer
moltíssimes coses
però així
i es passaven llistes
inclús tinc guardada
les llistes a casa
doncs tu has col·laborat tant
i has posat
tants metres
de tuberia
i tu et toca col·laborar
i entre tots
s'anava fent
hi havia un sentiment
un sentiment
que entre tots
s'ho fèiem
i ara aquest sentiment
s'ha perdut
perquè si veus
algú a terra
diuen
l'Ajuntament
ha de recollir això
és incapaç
de recollir-ho tu
com a persona
i com a
com si fos casa teva
tanquen la porta
casa teva
i al carrer
se n'han de culpar
és la societat
és un mal de la societat
en general
o és un mal de Tarragona
jo crec que és en general
i a Tarragona
potser ho hem notat més
perquè han desaparegut
totes aquestes
i totes aquestes coses
i tota aquesta gent
que dèiem
que era una espècie
d'entre cometes
petits mecenas
llavors el desapareix
això també
perquè és molt més difícil
és a dir
jo recordo
des de diferents
juntes de coses
i tal
i quan necessitaves
no sé què
anaves a veure
tots aquests senyors
que hem nomenat
i alguns molts altres
perquè no voldria
que ningú s'ofengués
perquè n'hi havia molta més
llavors anaves a veure
i un color a més
i l'altre a menys
però és que ara
on t'has d'anar
sense fer propaganda
a les caixes
i si vas a la de Tarragona
i et passa com
el senyor Soler
quan era president del Nàutic
que per fer
ai del Nàutic
perdó
del tenis
que per fer la
la
no no
la Copa d'Eivis
aquí a Tarragona
no va ser algo així
Copa d'Eivis
Copa d'Eivis de Tarragona
i la caixa de Tarragona
i això ho direm
la veu més alta si puc
no va voler donar ni un duro
i van anar el senyor Soler
i el senyor Vives
metge
Josep Maria
com a membres de la Junta
a demanar
una subvenció
o com se digui
i se'ls hi va negar
i la Copa d'Eivis
va ser un èxit
sí
però va estar a punt
d'anar-se al traste
per falta de calés
entonces
no sé
la pregunta
es que me he perdido un poco
la pregunta
no te pierdes
si ha cambiado la Sociedad de Tarragona
las químicas
la instalación de la industria química
tú dices que sí
en este aspecto
de que
ya no se trabaja tanto
en grupo
o sea
más que en grupos
es que se ha perdido
este contacto personal
con una serie de gente
quiero decir
todas estas cosas antes
yo pienso que funcionaban
y claro
había gente también
que no colaboraba
que los podríamos citar
pero los dejaremos
en el tintero
para que no se mosquen
más de lo que lo están
pero realmente
era una colaboración
que pedías
y que ellos daban
a veces sí
a veces no
pero que había un contacto
como muy directo
con toda esta gente
que o se estropeaba
un bote en el náutico
o en el tenis
le hacía falta
no sé qué
y toda esta gente colaboraba
en cambio
diría a dónde vas ahora
no solo en eso
yo creo que ha cambiado
el medio ambiente
claro
en todo
en todo
claro
ha cambiado
el medio ambiente
en todo
sobretot la manera de manar
que ara es fa
per dictadura
ja diria que per dictadura
vean
diguem-ho clar
abans hi havia una dictadura
i ara quasi també és el mateix
no pot s'exposar res
perquè et diuen
se fa així i punt
jo penso que la manera
de manar actual
gràcies a aquest canvi
d'aquesta societat
s'ha convertit
en una voracitat
recaudatòria
tot el més no importa tant
perquè a mi
m'assembla molt bé
que es preocupin
els nostres mandamases
que es preocupin
molt de Tarragona
però a mi no m'ho acaben
de demostrar
vull dir
a mi em sembla
que es preocupen
de Tarragona
per recaudar
però no es preocupen
del que no ha donat
peles o bots
la paraula és
preocupen
no estimen
vull dir
és com els bancos
igual que els bancos
si per a ingressar
no hi ha problema
lo malo
lo fatut
es sacar
sí
sí
sí
pues aquí es lo mismo
sí
igual
pero que es veritat
vull dir
home
ara hi ha un ordre
no sé qui l'afirmada
però
o una
allò
de que a la part alta
com som patrimonio de la humanidad
si ponemos más letreros
o más folletos
y tal
esto quizás no sé
si tiene importancia
però
el que sí que té importancia
és anar a sac
a saco
a tot el que estigui mal aparcat
i esto hay una
pero espera
esto es una
una
una
una norma
que ha puesto
o sea
no sé si se llama
norma interior
o como se llama
una ordre
això existeix a tota Europa
per això
espera
però a mi em sembla molt bé això
a veure
si jo tinc el cotxe mal aparcat
evidentment
doncs
mereixo una sanció
però si a mi em preocupa tant
la part alta
concretament
perquè hi ha
unes restes romanes
i han de venir els turistes
i els cotxes
es poden molestar
entenc que també
poden molestar
els carteristes
i els païos
que es punxen
a les escales
de la catedral
i tal
i això no preocupa
i la playa Milau
amb aquest païo
quina multa
li pots fotre
amb aquest païo
no li pots treure un duro
com que no li pots treure un duro
ja està bé
i els aparcaments
per deixar el cotxe
aquella gent que viu allí
on l'han de deixar
tenen molt mal
amb casa
això sí que és un problema
no poden
ara faran
cotxes onflables
ah
supositori
això passa a tota Europa
sí però a veure
tu compres un pis nou
i ja saps
que si no et compres el parc
i no ho tens claríssim
però és que la gent
que estem allà
dalt a la part alta
a veure
com t'ho fas
has de deixar el cotxe
fora de les muralles
no no
però és que fora de les muralles
tampoc
vés al passeig de Sant Antoni
i et la dia
a part de pagar
i cada vegada n'hi ha més
vés dalt
doncs a veure
on el deixa
el serrallo
jo l'he deixat
el serrallo
l'he deixat a Joan 23
no se l'ha canviat
mucho
l'esquímica
l'esquímica
l'han canviat
mucho
l'esquímica
l'esquímica
no
que
¿os acordáis
de cuando
después que teníamos agua salada
no salía de la ixeta
durante muchos años
durante muchos años
tuvimos que padecer
la mancanza
d'aigua
el turismo
el turismo venía ya con las botellas
desde casa
es que potser en aquella época
no venía tan de turismo
precisamente porque
es que no hi havia aigua
era diferent el turismo
que venía
ara que dieu això
us puc dir
cert
que fa
com a 15 o 20 días
va
va vindre
va anar uns
no sé si seran francesos
o alemans
això és igual
amb un remolc
d'aquests de cotxe
aparcal
amb un pàrquing
de caravanes concret
on tenien una caravana
que vindran
d'aquí un mes
o un mes i mig
per passar
un mes aquí
a Tarragona
en un càmping
i aquell remolc
anava ple
de menjar
però això és cert
de llauna
no sé què
però inclús
llet
aigua
i no sé què
dius
xic
aquests païos
hasta l'aigua
vull dir
a lo mejor
es que se acuerdan
de cuando era salada
de Carlos d'Inglaterra
que trajo la comida
aquí a Castellón
cuando vino
no s'adapten
a la comida
trajo su bocata
trajo la mochila
durant tots aquests programes
hem estat parlant
del passat de Tarragona
però parlem una miqueta
del futur
quin és el futur cultural
d'aquesta ciutat
per on passa Rosa
molt bo
molt bo
jo crec que molt bo
no no
molt bo
que estigui callada
no
jo crec que molt bo
si presentament ara
durant aquests dies
estàs veient la quantitat
de gent
que no havíem vist mai
això
la quantitat de gent
que es desplaça
per venir a veure
què
això és cultura
jo crec que sí
això és consumisme
no jo crec que no
tot es comença
d'alguna manera
consumisme cotxe
hi haurà gent que li interessarà
hi haurà gent que no
però com a mínim
ho venen a veure
els interessa molt
perquè els americans
aquells que van vindre l'any passat
un va demanar la visita cultural
veus?
això ja és molt
aquells 4.000 que van vindre
un va demanar la visita cultural
i ja veuràs els japonesos que passaran per aquí
jo el futur
jo no ho veu bien
por ahora tenéis encima de la mesa una revista que no la veréis en ninguna otra ciudad
mediterrània
revista de còmics
no
ah bueno
però
sí
està muy bien edificada
250 pesatillas
no sé si
ja me la miraré
jo crec que el futur és molt bo
de veritat
jo em penso
em penso que
hi ha molta feina a fer
n'hi ha de fer
però s'està començant
i s'està tirant endavant
bastant bé
des d'aquest punt de vista
jo no dic que vingui la gent
jo crec que sí
jo que em dedico
a la docència
fatal
jo crec que els estaments
és que és un canvi
és un canvi
quan vegin que hi ha aquest interès
ja aniran donant
de més informació
interès per què?
home
quan vegin que hi ha gent
que ve aquí
per interès
de no tan sols
anar a les platges
sinó de visitar
els monuments
que tenien
vendre cultura
o cultureta
jo crec que
d'alguna manera
s'ha de començar
d'alguna manera
si aquesta és la manera
de començar
doncs me sembla molt bé
de moment
almenys per estimar
en los muros
de la playa del milagro
ja he visto grafitis
o sea pinturas
que ya empieza la gente
pues a tomar una conciencia
de lo que son
lienzos
paredes
en fin
todo lo que sea pintable
para
demostrar sus habilidades
hay cabida para todos
eh
clar
pero la cultura
de la ciutat de Tarragona
ha de passar
per la cultura
del nostre patrimoni
jo crec que
com un començament
jo crec que sí
a partir d'aquí
la gent
mira
fora de
de la nostra comarca
no se coneixia massa
la nostra ciutat
la veritat és aquesta
te surts una miqueta
i veus que la gent
ni ho coneix
pues si aquest és el motiu
perquè ho comenci
si no coneixia
pues me sembla estupendo
escolta
hi ha molta gent
que es vol venir a jubilar aquí
hi ha molts estrengers
que estan comprant propietats
per venir a jubilar aquí
això sí
doncs crec que hi ha un interès
per la natura
per les platges
i per l'edat cultural
i després està
el sol
com el romà
si ja venien
però sí
ojalà hi haguéssim més coses
però si de moment tenim això
i és la manera de començar
doncs endavant
i estos desnudos
del manel pedról
que estan colgats per aquí
jo proposo
jo ja ho sé que ara
em tirareu
sí
ràpid
em tirareu
els llagons
com a mínim
a pesar que deies
els tejos
sí
i jo parlant de llagons
vull demanar
permís
per posar
llagons?
no
el lloc dels llagons
el circ de Tarragona
el circ romà
al mig
posar un xiringuito
o posar un restaurant
ja comencem
ja està
tu ja has sortit
el fortí de la reina
no jo no
tu ets molt heavy
tu ets molt heavy
jo al mig d'un monument
de bones farien peles
no et deixaran
no et deixaran
se'm deixaran
de futur
sí
què passarà
amb el fortí de la reina
què ha de passar
amb el fortí de la reina
doncs jo crec sincerament
que el deixaran com està
jo també ho crec
però jo no ho tinc tan clar
jo crec que no
jo crec que s'ha de deixar com està
aquí se pactarà
i se deixarà com està
jo no veig clar
el del pacte
perquè tothom
que sento parlar
amb més o menys informació
diuen que
la senyora Elías
no està massa
per la fenya
o sigui que si la senyora Elías
demana
és que jo vull anar
a seure
per anar
i a pescar
el fortí de la reina
tens jornades de portes obertes
al fortí de la reina
però a més
al fortí de la reina
jo m'agradaria
si pago un
no
jo ara en sèrio
m'agradaria dir
que al fortí de la reina
i això no
ho estic segur
vaig dir un dia que me n'entraria
i ens hem de procurar entrar
perquè abans
que es muntés ja
van dir que a la terrassa
podria entrar
qualsevol
me'n recordo
com si fos ara
jo
jo dic que abans d'això
el fortí de la reina
era propietat privada
ja
bueno era de Juan Carlos i Sofía
no era l'autre
el de la reina
no sé què
ah perdó
no no
però era
era
tu estàs un poc desfasada
era d'un particular
i llavors
si era d'un particular
tampoc era
de la ciutat
mentre no s'ho hagués expropiat
no
hablando en broma
yo creo que
el futuro cultural de Tarragona
empieza por la apertura
del Teatro Tarragona
també
bravo
el Teatro Tarragona
i les restes de Berowski
el otro teatro
a condicionar
si és que no hay más remedio
que me parece una barbaridad
d'allò
del Palau del Congreso
home hi ha molt a fer
clar que hi ha molt a fer
i la chartres
home la chartres
és vital
la chartres
és vital
que es recuperi
perquè a més
a més
és barato
i sobretot
hem de recuperar
la fórmula
el senyor Albert Vallbet
trucarà Manel
per què?
perquè ell també ho diu
és que és barato
us posareu d'acord
no jo estic convençut
que és barato
perquè allò
a veure
no ens oblidem
per molt que
ens desagradin
o a mi almenys
que el clero
en sap molt
i les catedrals
totes tenen
100 anys
i estan de conya
saben latín
i saben latín
i se la saben totes
i la chartres
està
ben construïda
jo crec
i perquè està ben construïda
a pesar de l'abandonament
està ben conservada
i jo em penso
que per fer-hi
unes coses
multifuncionals
les que siguin
amb molts pocs calés
molts pocs calés
si parlem del que val
en fer altres coses
és a dir
allí
m'imagino
que el que s'han de fer
doncs són serveis
sanitaris
pel públic
si és que es fan museus
o el que es faci
no sé què
i quatre coses més
i pintar
home jo crec que ha de ser
un espai
una mica multifuncional
però per
bàsicament
bueno
jo defensaré sempre
un espai d'art
perquè aquí a Tarragona
d'espais
d'art
no n'hi ha
per aquests espais
tenim els tinglados
que em sembla bé
però no n'hi ha més
bueno recuperar el edifici
és lo de menos
lo importante
és encontrar la fórmula
del chartres antiguo
i volver a embotellar
chartres de Tarragona
oh
esto es impossible
esto es impossible
cuidamos utopías
coño
esto es impossible
porque los mossens estos
no están por la labor
pero los de la capucha
oi a ver si están agravando
todo esto
no
estaríem llestos
no
estem fent un cafetó
no
menjant cireres
peres de Sant Joan
i el barcox
que ha portat la rosa
sí
ell és així
és que jo els haig
de mantenir
eufòrics
sants
macos
per fer
tot el voluntariat
que estem fent
quan ens el vulguin
sol·licitar
per la ciutat
això sí
quina paret pintaries?
hombre
les rampes
no sé si pintaria
no sé si pintaria
moltes parets
o intentaria
restaurar
moltes coses
que hi han
que han perdut
per exemple
jo sí pintaria
no no
ara no tinc cap exemple
en concret
perquè n'hi hauria moltíssims
però clar
hi ha
per exemple
jo què sé
hi ha palau
no?
palau de congressos
la universitat
de Rivera Virgili
encara està despullada
el palau
està despullat
no anem a fer coses noves
sinó acabar les que tenim
a mitges
i em sembla
que en part de decoració
és allò quan te compres un pis
que el tens malament
i llavors comences
aquí un quadret
aquí un sofà
doncs
em sembla que a Tarragona
només en aquestes coses
ja per fer
el quadret ja ens el demanen
ja
el quadret ja ens el demanen
sí bueno ja en tenen un
al palau
però
no no
no no
col·laborar
no ho sé
amb acabar
jo crec que aquí a Tarragona
doncs hi ha molts espais
encara per recuperar
com pot ser el de la Sabinosa
que és un lloc
la Sabinosa
sí
perquè és de la Diputació
i la Diputació
és un tema
no cal que ens hi posem
perquè la rosa és molt amiga
més que pintar
tiraria
tiraria
paredes
tiraries paredes
tiraries plazas
no paredes
plazas i árboles
por cierto
hablando de árboles
jo creo que el futuro de Tarragona
el que necessita
són molt més arbres
perquè
dels pocs que tenim
se'ls carreguem
sí
i
però no d'ara
perquè ara la gent s'ha adonat
perquè aquells de la Rambla
que no sé qui va ser el bromista
oi estan fent un parquino
a la Rambla
sí
però el bromista
que dijo
des de l'Ajuntamiento
que allò era una poda
em sembla una salvatjada
aquest paio ens ha pres per tontos
a tots
oi però
perquè esclar
això
volen fer bonsais
volen fer bonsais
això
és que
és que tenen unes penques
que és massa
perquè com
com se pot dir
que allò és fer una poda
allò és pelar els arbres
a la bèstia
i puntó
però no vingueu
amb conyes mariners
vull dir
i no hi entenc jo de podes
però
qualsevol qui entengui una mica
sap que ni és el temps
ni és la manera
aleshores
aquests paios
i després us ho volen vendre
que no
no allò és
és la falta d'informació
que dèiem
però jo no em referia a això
sinó que
si tu passeges
per les places de Tarragona
moltes d'elles
i això és una
però això no és modern
les places aquestes dures
aquestes places dures
a veure
aquestes places dures
per mi
de cares dures
sí
no no no
tienen una explicación
absurda
en Espanya
en Tarragona
concretament
en extranjero
no
en extranjero no
és a dir
que una
una plaça dura
en Dinamarca
en Finlàndia
o en Suecia
que no tienen sol
dejen una plaça sin nada
que pueda evitar
el día que entra el sol
me parece perfecto
i que totes 4 gilipolles
d'aquí
em perdó
per ser
donar un aire
de modernisme
i d'estar
a la onda
ho facin aquí
no té sentit
perquè aquí
el que volíem de fer
és com a molt
copiar dels àrabs
d'abans
és a dir
fontetes
que donen frescor
tal
arbres
perquè
clar
perquè totes aquestes places
vas aquí a la plaça dels carros
i no
fot pena
no hi ha ningú mai assentat
però és que
si vam ja allà sentats
l'ha d'anar a l'ambulància
a recollir
el voler
home
i te'n vas
a molts
la plaça del
del mercat
tres quartos
de lo mismo
aquells bancs de pedra
pobres d'allò
és que jo crec que la cultura
d'una ciutat
es medeix molt
es medeix molt
pels arbres que hi ha
ja fa 3 o 4 anys
vam dir
vam dir
i vam protestar
perquè
van tallar els arbres
aquells que hi havia
a la plaça
imperial davant de l'hotel
ciutat de Tarragona
i ens van parar la boca
ens van tancar la boca
perquè aquells senyors
s'havien compromès
a plantar
no sé quants centenars
d'arbres
a no sé on
evidentment no sé on
perquè no els he vist mai més
o sigui que
jo crec que no hem d'eliminar
arbres
el que estalla es talla
i no se torna a ficar allà
però allò dels arbres d'allí
va ser impressionant
perquè més a més
vaig preguntar
i
saps per què
al final
perquè poguessin pujar
els cotxes dalt
i deixar el client
a la porta mateix
de dalt la plaça
no fora
o sigui
no van fer una entradeta
no
damunt
per passar el cotxe
el problema
és que a més es va fer
amb nocturnitat
quasi no era nocturnitat
però amb voler-vosia
perquè van començar a tallar
a les 9 del dematí
i al migdia
ja no quedava
ni a les restes dels arbres
però és que n'hi havia un
no hi havia protesta
que volia
n'hi havia un de preciós
perquè
bueno
si ho arribo a saber
m'hi lligo
a veritat
i a la peralta
pocs arbres que queden
també es van tenir
és que me l'estimava
que ell
és que era un arbre
tota la vida
però
però això no
no té importància
la cabina de l'11
i hi ha la cabina telefònica
els arbres no tienen importància
si crecen d'una semilla
lo importante es el cemento
que fragua enseguida
y se tiene que gastar
i pots posar
la teva pantuflada allí
claro
però los arbres no
parlem d'arbres
que en falten
i no falta una mica d'art
també als nostres carrers
a la nostra ciutat
que penseu del trasllat
de l'escultura
aquella de l'Alex Susana
no de l'Alex Susana
oye
que no
yo no entiendo mucho
de Parkins
que se me ha olvidado
pero están haciendo uno
en la Rambla
y en la bajada del Toro
hay otro vacío
está vacío al lado
a la pedrera
a la pedrera
sí
vais ampliar
¿cómo es que hacen juntos
uno
si no tienen
lleno el otro
sí
o porque habrán pensado
que nos van a llenar los dos
no es que no
o no lo sé
no es que no lo sabemos
a ver
a mi lo que me preocupa
d'aquest parking
de la Rambla
me preocupa
me sembla
estrany
es que
aquella zona de Rambla
y eso lo recuerdo
de cuando se va a hacer
aquella casa
del número 1
y luego
la fayada que van a tindre
para hacer las cimentaciones
porque allí había pedra
fetge de gat
sí
y a base de barrenos
no sé qué pasará
con aquella zona de Rambla
pero si es igual que allo
las casas
más bellas
d'aquella zona
si comencen a fotre
la casa
la fàbrica de xocolata
cauran o no cauran
però
amb els tècnics
ja hauran fet les cates
o hauran fet
per això
anant pellant les arbres
igual que al carrer Fortuny
igual
però en la playa de Milagro
pueden excavar
porque hay arena
que es mojada
allí sí que pueden
allí no encontrarán
has parlat del carrer Fortuny
Manel
que anireu a veure la cova
vosaltres
el pinzell brut
que anirà algún día
a la cova urbana
si ens conviden
mira
sí
jo m'agradaria anar
i sí
però ens han de convidar
suposo
que era dit
que si ens conviden
ja hi som
hauria de ser
un d'aquests atractors
de la ciutat
a explotar
tenint en compte
que no tothom
està en condicions
de poder baixar
en un lloc com aquest
jo crec que això
lògicament
ben organitzat
i per qui correspongui
amb el personal
evidentment
ben preparat
perquè això
i llavors
els que puguin
i allò
doncs jo crec
que tant que els agrada
recaudar
això sí que podria ser
una font d'ingressos
perquè vull dir
que diguéssim
mira vostè li hem de llogar
les bombones
i no sé què
i això val tant
i a la gent
que això li agradés
jo estic convençut
que hi hauria
un públic determinat
durant unes èpoques
determinades
però jo
m'hi oposo
mentre no es faci
un estudi
viable
però no comencis
a oposar
sembla que estiguis
no sé quina partida
no sé quina partida
no
a veure
si comencen a baixar
i d'aquí dos dies
bueno
hi ha allò
no
però se puede bajar
a plantar arboles
allí
allí tenen aigua
allí tenen aigua
pues mira
i a més han descobert
que hi ha organismes vius
un per cert
que era desconegut
però hi havia un
que era desconegut
no?
hay casi más animales
vivos arriba
que no abajo
sí
un organisme viu
del que no es tenia constància
però perdona
en Terracós
no sé què
me has dicho
has preguntado aquí
en la mesa
has hecho una pregunta
sobre
la escultura de Susana
sí
Susana
que no te hemos contestado
és igual
però ja estic acostumada
no
estic acostumada
Manel
Manel quería
no
no
jo no quería decir nada
però una cosa
jo només volia dir
que a mi no em molesta
a la cuilla dels quatre carrufers
ah
quedarà bé allí
millor que on està
potser
no t'agrada allí
a mi el tastat no em molesta
no m'ho molesta tampoc
a mi l'únic que em molesta
són els grafitis
però a mi no em molesta gens allí
m'agradaria saber
ho he dit des del primer dia
quan tothom va dir
que era una porcanera
jo vaig dir que no m'agrada
ara també pot quedar molt bé
sí
pot quedar molt bé
jo entenc que això
no fa cap mal
ni a la vista
ni res
jo entenc que no queda malament allí
que diguessis
que podria haver una altra cosa
però jo
allí
el primer dia ho vaig dir
i ho continuo dient
per mi allí està bé
a mi també
però si molesta
posarà la Playa del Milagro
ah també
és que van a col·locar
moltes coses en la Playa del Milagro
sí
oye
te molesta
a ver si te mandaremos
aquí a la Playa del Milagro
jo voldria fer una pregunta
que ara se m'ha corregut
parlant amb això
l'Ajuntament
quan ha de fer
alguna cosa així
com a cultural
posar una escultura
quins són els assessors?
home està dins ja
ells pregunten
a on?
a qui pregunten?
amb els seus assessors
que tenen particulars
va haver una època
que hi havia una comissió d'estètica
va haver fa uns anys
una comissió d'estètica
que no va encertar ni una
o poques
ara d'alguna manera
però l'ho dels castellers
allò doncs
de tot
de donar-li
amb una persona
que no és escultor
i tot això
tot sentit
un petit comité
a veure
jo el que no m'agrada
dels castellers
que també ho hem dit
moltes vegades
és que
primera
que aquell castell
si fos de veritat
no s'aguantaria
aquests païos
tan més tiesos
és impossible
bueno no
si ho haguéssim preguntat
a alguna persona
dintre del món
del món artístic
aquests païos tan tiesos
no s'aguanten
però a part d'això
tampoc és el post
que més m'agrada
però
a mi no em convence
perquè la pinya
los primeros
sí que son de verdad
pero te acercas
y solo son cabecita
no cae de...
falta el cuerpo
bueno lo que interesa
es el motivo
no no
el que interessa
és que hi hagi
una comissió
d'assessorament
perquè no...
a mi en aquell tros
de Rambla
m'hauria agradat més
i també ho vaig dir
al seu moment
a mi particular
segurament
ningú estarà d'acord
a mi
jo a mi m'hauria agradat més
un tros de ferro
del Chillida
que allò
ens fa falta
una peça d'aquestes
en aquesta ciutat
clar
és que si no
és mirar-se el malí
que per tant en tenim una
que la van canviar de lloc
i la Rosa estava molt enfadada
quan la van fer
bueno no
ja és bonic
el lleu
un tastar
és el lloc
que és perfecte
la Rosa enfadada
no
on està
em sembla
que està molt bé
la part de la ciutat
però
trobo que s'haurien
d'assessorar
pels artistes
de terror
bueno
pels artistes de terror
o no
gent de la cultura
o com li vulguin dir
però haurien de tindre
una miqueta més
i quina és
que m'atén sinó
no ho sé
a veure
quan diem
el dels castells
no ho dic perquè
ho digui jo
jo sóc la veu
de tota la gent popular
dintre d'aquest món
la gent que va fer
la fotografia no
però la dins
de l'altra gent
doncs tothom
més o menys enfada
o
o
eh
haurien d'haver
no ho sé
uns assessors d'imatge
i que donguessin la cara
astrólogos
astrólogos
els polítics
consulten els astrólogos
els païos
deuen cobrar
els astròlegs
deuen consultar
què cobren aquests païos
home Emilio
em fa de pèrdua
que s'està acabant això ja
s'està acabant
i és que justament
ara
que teníem un altre convidat
però és que no ens queda més temps
ara arriba l'Emili
ja ho hem dit tot
un programa més
havíem preparat
una sèrie d'objectius
per parlar i Manel
hem acabat parlant
de tot
excepte del que havíem de parlar
que tingui molt en compte
la gent de Tarragona
que és patrimoni
nostre
que ens l'hem d'estimar
i l'hem de cuidar
i ens hem de sentir
molt orgullosos
i que avui s'ha demostrat
i s'ha demostrat
en tots els programes
que els membres
del col·lectiu
Pinzell Brut
no es posen mai d'acord
perquè hi ha uns
que pensen una cosa
uns que pensen una altra
però precisament potser d'aquí
ve la riquesa
de col·lectius com aquests
i que la ciutat
hauria de continuar tenint
Napi
Antonio
Manel
Rosa
moltes gràcies
i esperem que la nostra col·laboració
la col·laboració de Tarragona Ràdio
amb vosaltres
no acabi en aquest programa
senyor que pugui continuar
amb molts d'altres temes
moltes gràcies
i molt bona tarda
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies