.
Bona tarda, comencem el programa d'avui
parlant de dues previsions de demà dijous.
L'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal,
i el director de l'Institut Català del Sol, Antoni Paradell,
acompanyats del director general de Patrimoni Cultural, Marc Maier,
signaran dos convenis de col·laboració
per la rehabilitació de les muralles de Tarragona,
els trams de Casa Canals i la Universitat,
i que es faran en aplicació de l'1% cultural.
El tram de la muralla de Casa Canals
té un pressupost de 37 milions de pessetes,
dels que l'Ajuntament n'aportarà 22
i la resta, 15, l'Institut Català del Sol.
La rehabilitació de la muralla en el tram de la Universitat
tindrà un cost de 37 milions de pessetes.
L'Ajuntament n'aportarà 7
i la resta anirà a càrrec de l'Institut Català del Sol.
A més, d'aquests convenis,
l'alcalde i el director de l'Institut
ensignaran una altra per l'ordenació
de les places Sedassus i Pallol.
A la plaça Sedassus es volen recuperar
al voltant de 50 metres de graderia de circ.
És previst que s'hi posi també una nova pavimentació.
L'Ajuntament vol museïtzar la zona
i recuperar els patis que hi ha al voltant de la plaça.
Pel que fa a la plaça Pallol,
es pretén canviar el paviment,
millorar l'entorn de la deteriorada Casa Cefus
i seguir els marcatges originals del Fòrum Provincial.
L'Ajuntament té previst que les dues places
puguin estar enllestides a finals d'aquest any 2001.
I d'altra banda també hem de dir
que demà dijous es reunirà a partir de les 10 del matí
la Comissió de Patrimoni.
És previst que debati i aprovi
el projecte de recuperació del Teatre Romà
que formarà part d'un circuit que es podrà visitar
a la part baixa de Tarragona.
Deixant de banda les previsions informatives
de demà dijous,
entrem a parlar del programa d'avui.
Ens acompanyarà d'aquí a una estona
Maria Helena Virgili,
responsable de la Biblioteca Municipal,
per parlar d'una exposició de cartells de la Setmana Santa.
Una exposició que es va començar i ja l'any passat
i que en guany presenta la darrera part
i la publicació d'un catàleg amb tots els cartells.
També al final del programa
ens acompanyaran una setmana més
la Rosa Comi i el Manel Pedrol
del col·lectiu Pinzell Brut.
Comencem però el nostre programa d'avui
parlant amb Lúcia Neuflorus.
Avui volem parlar dels conreus i de les viles
que hi havia al voltant de Tàrraco.
N'hi havia moltes?
Doncs n'hi havia moltíssimes,
n'hi havia tantes com,
si féssim un càlcul amb mides actuals,
podríem dir gairebé una cada hectàrea
en les zones fèrtils.
Això era per una raó
i és perquè la nostra ciutat era una colònia.
colònia no vol dir cap perfum,
no vol dir cap producte d'aquests cosmètics,
sinó que significa que és un lloc on hi ha colons.
Els colons són gent que colonitza la terra,
són gent que normalment havien estat
antics soldats al servei de l'exèrcit imperial,
legionaris,
i que aleshores l'estat romà
el que feia amb ells era,
un cop havien acabat la seva feina,
els hi lliurava un terreny
perquè poguessin conrear-lo,
normalment,
òbviament en zones fèrtils,
i també un espai a la ciutat
on hi poguessin construir casa seva.
Era una forma de compensar aquests serveis
de molts llargs anys
destinats a l'exèrcit.
De vegades el servei militar
podia durar fins a 30 anys,
és a dir, que era moltíssim temps
i que calia recompensar-lo d'aquesta forma.
Aleshores es marcaven els terrenys
al voltant de les ciutats,
utilitzant la línia recta
i anant fent formes normalment rectangulars.
I ara encara,
en els camps a moltes ciutats romanes,
encara es poden veure alineacions molt sospitoses,
normalment des de l'aire,
que són el que encara queden
les restes de les antigues propietats
d'aquests colons romans
que ocupaven el territori en aquella època.
És a dir, una miqueta tenim encara
com a fossilitzat en l'espai,
en les propietats rurals,
hi ha aquestes marques de propietat
amb els límits de les propietats actuals
que encara serien romanes en moltes ocasions.
Es pot dir que el Conreu era la base de l'economia
en l'època romana o no?
Ho era bastant, però també hi havia indústria.
I anaven bastant juntes.
És a dir, els romans tenien bastant una idea
que hi havia indústries que eren sorolloses,
contaminants, que tenien problemes
d'algun tipus per estar dintre de ciutat.
I aleshores, el millor lloc on instal·lar-les
era en les viles.
El millor lloc era en el camp.
I en el camp no hi hauria realment
tanta gent perjudicada
per aquests inconvenients que s'oposaven.
Per exemple, indústries de forja,
de ferro, indústries que podien emetre fums
com les de ceràmiques,
indústries que podien ser de fabricació del vidre,
indústries de, a vegades, de tints
o de productes que requerien
una extensió també bastant gran.
Era millor no tindre-les dins de la ciutat
i es podien tenir millor,
en millors condicions, en el camp.
Els llocs on anar a comprar,
per exemple, ànfores on anar a comprar ceràmica
i on anar a obtenir
els elements de construcció característics,
per exemple, les teules de les cases
i també altres elements
que podien servir per la vida quotidiana,
era el camp.
Era el lloc on es fabricaria tot això
al costat dels llocs
que també es destinaven a l'agricultura.
En la vida al camp,
la gent s'hi estava tot l'any
o feien una mica com ara,
que hi ha persones que tenen una caseta,
una parceleta o un xalet
amb el seu terreny
i que hi van a passar l'estona
o quan, en el cas que deies
que es jubilaven de l'exèrcit,
ara també hi ha aquestes prejubilacions
que la gent és molt jove
i llavors comença a fer
aquesta nova feina en el camp.
Això passava també en l'època romana
o la gent que es dedicava al conreu
s'hi dedicava sempre
i era la seva única activitat?
Hi havia de tot.
Hi havia normalment
gent que ja tindria
la seva residència en el camp,
això també passa avui en dia,
i gent, en canvi,
que vivien a ciutat
i que vivint a ciutat
podien disposar d'una vila,
una vila que seria
una segona residència de luxe
en algunes ocasions,
com, per exemple,
viles com la que tenim ben gran
a la vora de Tarracó,
com la vila dels Munts,
per exemple,
o la vila de Sencelles.
Aleshores, aquestes viles
normalment tenien ja
el seu personal,
que estaria allí vivint
tot l'any,
perquè s'havien de dedicar
a les feines pròpies
del camp en aquell sector
o de les indústries
que hi hagués associades
o del manteniment
de la propietat
directament
i, després,
les persones,
la família que ostentava
la propietat de la vila,
el que feia
era anar-hi quan volia
i podia anar
en unes èpoques
o en unes altres,
segons
si feia més bo
o si no,
i quan les seves obligacions
a la ciutat
li permetien
fer aquest descans
en una propietat
d'una vila propera.
Tenim, per exemple,
Sencelles,
ho has dit,
i també els Munts,
Sencelles a Constantí,
els Munts a Altafulla,
però hi ha altres viles
que s'hagin localitzat?
Em sembla que a Torre d'en Barra
fa poc
es va estar parlant d'una vila
i a dins mateix
a Tarragona
també se n'ha trobat alguna.
Sí,
a veure,
de viles n'hi ha moltíssimes,
en el que dèiem abans,
la proporció és molt alta
i tan alta
que devien estar gairebé
a tocar unes amb altres.
No totes eren importants,
no totes eren com aquestes
que s'ha assenyalat,
no totes eren com Sencelles,
Sencelles és una vila enorme,
els Munts
és una de les residències
més importants
que podria haver
doncs en el camp
a la vora de Tàrraco
i també Torre d'en Barra
que és una vila bastant antiga.
Són instal·lacions
realment grans,
moltes eren en canvi
petites cases de camp
que tenien
doncs molt menys equipament,
no tenien totes
les grans termes
que conservem
en aquestes tres
que hem dit,
no totes tenien
les grans sales
i les decoracions esplèndides
que hi podia haver en pintura,
per exemple,
com els Munts
ni les estàtues
les decoraven
a totes per igual,
n'hi havia que
senzillament
no tenien cap estàtua
sinó que
eren viles pràctiques,
viles destinades
a Conreu.
De fet,
n'hem trobat
moltíssimes més
dins de la ciutat,
efectivament n'hi ha,
dins del Cares,
la ciutat de Tàrraco,
doncs clar,
s'ha anat absorbint
terreny de l'exterior
i en tindríem
algunes,
per exemple,
a la zona de la necròpolis,
a la zona
immediata,
el que després
va ser un cementiri romà,
doncs hi va haver
primer viles romanes,
també en les zones
de tant a una banda
i a l'altra
del que seria
la via Augusta,
la via Augusta,
doncs tindria
algunes viles
al seu voltant
ben importants,
cap a l'actual
carrer Robert de Iglon
hi havien,
cap a la zona
immediata
a la torre
als recipients també,
també n'hi haurien,
cap a carrers
més cèntrics
de Tarragona,
cap al carrer
Maricristina
n'hi hauria alguna,
cap al carrer Colom
també,
possiblement,
i cap a tota la zona
del,
per exemple,
al parc de la ciutat,
doncs també hi ha
una vila
realment
important per allà.
Que és d'on es va
localitzar la Tacleta?
Al costat,
exactament,
just allí es va trobar
l'estàtua
que ara anomenem
popularment Tacleta,
que és una estàtua
d'una dama romana
que possiblement
era part d'una tomba,
part d'un monument
funerari,
i que li falta el cap
perquè allà
hi hauria un retrat
doncs fet a banda,
es feia primer el cos
i després es feia
doncs el retrat
de la persona
que es desitjava.
Amb això que expliques
vol dir que no totes les viles
pertenien doncs a persones
amb un cert poder adquisitiu,
sinó que n'hi devien haver
de ben humils.
Evidentment,
hi havia viles de tot,
hi havia viles
realment doncs
senzilletes,
viles que no necessitaven
cap infraestructura especial,
sinó que doncs
necessitarien una part,
per exemple,
que podia tenir
la part industrial
agrícola
dedicada,
per exemple,
a dòlies.
Les dòlies
són uns grans
recipients de ceràmica
que podien servir
per amagatzemar
alguns productes
del camp
i podien haver
algunes que tenien
sitges,
que eren dipòsits
més grans,
altres tenien
dipòsits d'aigua
que era aigua
que s'aprofitava
per altres activitats
i també hi havia
viles que tenien
una funció,
sobretot en aquesta zona
de la costa,
que podien ser
per les salagons,
és a dir,
per fer
algun tipus
de conserves,
sobretot de peix,
que era doncs
una de les coses
que es portava més
en aquella època
quan menjar.
I d'on sortia el garum?
D'on sortia el garum
també, clar,
el garum és un producte
més d'aquests
derivats del peix.
Parlant dels conreus,
podríem dir
que és el que es conreava
a prop de Tarragona,
perquè,
tot i que pugui
semblar difícil
que avui en dia
se sàpiga,
sí que, per exemple,
fa pocs mesos
quan es va localitzar
una font
al carrer Pere Martell
es van trobar
uns ossos determinats
que vol dir
que aquelles frites
en quin moment
es conreaven
aquí a prop de Tarragona.
Clar, a veure,
hi ha,
en aquest cas
es van trobar uns pinyols,
uns pinyols
d'alguns productes,
d'alguns productes
del camp.
De fet,
però n'hi havia molts
i són els més tradicionals
de la zona mediterrània.
Però com ho sabem
que hi havia
aquests productes
i no uns altres?
A veure,
sabem els productes
que hi havia
perquè tenim textos
que ens en parlen
i tenim també recipients
que es feien servir
específicament
per contenir-los
i perquè tenim
molta informació,
hi ha molta informació
que ens ha arribat
d'època romana
que ens permet
conèixer
què es conreava aquí.
El que diuen
els textos,
per exemple,
sobretot,
la vinya.
La vinya
és un dels elements
més característics
dels conreus
al voltant
de Tarragona
i derivat
de la vinya,
evidentment,
a part del raïm
el vi,
el vi de Tàrraco
que era
un dels productes
de millor qualitat
que donava
aquesta terra.
Però també
en el riu
Tulsis,
el riu
que ara
se'n diu
Francolí,
resulta que hi havia
un altre conreu
més a nivell industrial,
un conreu
que era
el del lli,
el lli
que servia
per fer teixits
i el teixit
de Tàrraco,
el que es feia
amb aquest lli
provinent
de les aigües
de l'ara sec
pràcticament
riu
Francolí,
el Tulsis,
doncs era
de millor qualitat
que hi havia
en el món,
se'n parla
molt
en escrits
antics.
Aquest lli
es transformava
aquí mateix
a Tàrraco?
Probablement,
clar,
hi hauria
talers,
hi hauria
indústries
que es dedicaven
a teixir
aquest lli
i aleshores
se'n podia fer
qualsevol tipus
de roba
i a fots
de les que es podia
posar
algú a sobre
com també
de roba
amb altres
destinacions
com a xubada,
de la casa.
I pel que fa
a Conreu,
més de l'alimentació
bàsica
dels habitants
de la zona?
Com a Conreus?
A veure,
l'oliva
evidentment
també era una altra
de les coses
importantíssimes,
tenim un oli
molt reconegut
i en aquella època
i aquest és
un dels elements
claus
que coneixem
molt bé
a través de la distribució
amb ànfores.
I una altra
producció
que ara
no pot semblar
tan rellevant
però que també
ho era
és la d'algun tipus
d'herbes aromàtiques.
Hi havia
herbes aromàtiques
que especialment
no és que es conressin
però sí que es recollien
en aquella època
i aleshores
eren herbes
que es distribuïen
arreu de la Mediterrània
provenents
de la zona
de Tàrraco.
Hi hauria
alguns tipus
doncs
de planta
semblant
a la farigola
la mateixa farigola
també té de roca
i altres herbes
d'aquestes característiques
del voltant
de Tarragona
que tenien
molt d'èxit
en aquell moment.
Això vol dir
que la gent
no s'alimentava
només amb el que
es produïa
aquí a Tàrraco
sinó que es devia
importar i exportar
amb certa facilitat
en aquella època.
Evidentment
aquesta zona
sempre ha estat
una zona
bastant mancada
de cereals
i llavors
això era un producte
en què es portarien
i també hi havia
productes
que podien
vindre
a qualsevol
lloc del món.
Evidentment
les espècies
eren el que
aquí no teníem
tant
i per tant
això s'havia
de transportar
des d'Orient
des del que serien
els ports
més orientals
de la Mediterrània
des d'on
provenien
les espècies
que es consumien
a Tàrraco
però les distàncies
no eren un problema
a l'antiguitat
i per tant
el transport
amb vaixells
sobretot
feia que es pogués
moure
qualsevol producte
d'una banda
a l'altra
d'una forma
bastant senzilla.
Em sembla recordar
que en el Port d'Òstia
hi havia un viatge
de sis dies
que és molt...
Una mica menys
hi havia un viatge
d'uns quatre dies
en Tàrraco
Això és molt poc
tenint en compte
que parlem
de fa dos mil anys
o més de dos mil anys
Exactament
és una velocitat
que ara
hauríem de comparar
directament
amb una dels avions
d'aquests artilugis
que permeten
comunicar-nos
amb tanta rapidesa
doncs en època romana
quatre dies
significava
l'immediatès
significava ja
estar
doncs
des del Port d'Òstia
de Roma
fins a Tàrraco
això era molt poc
per anar una mica més
fins al sud
també en tenim dades
per anar fins a Cadís
i eren set dies
ja costava una miqueta més
però
una setmana
tampoc era gaire
Hem parlat avui
del Conreu
per acabar
un altre cop
parlant una miqueta
d'alimentació
ho vam fer
en els primers
programes
però a més a més
del Conreu
i del Peix
perquè no hem d'oblidar
que Tàrraco
està al costat
del mar
hi havia algun altre producte
que també
tingués certa importància
en aquesta ciutat romana
i estic pensant
per exemple
en algun tipus
de mamífer
com ara
els corders
no sé si en que era època
n'hi havia
corders
corders
o les vedelles
el bestiar
ha existit
sempre
en aquesta zona
i també era
una de les alimentacions
característiques
també
es completava
evidentment
a part del que era
ramaderia
amb
el que serien
els fruits del mar
evidentment
el peix
els pescadors
de Tarragona
que són un col·lectiu
que ja va tindre
un paper molt important
històric
en els primers moments
de l'arribada
dels romans
aquí
resulta que
ja treballaven
de valent
per proveir
els mercats
de la ciutat
amb els millors
peixos
i mariscos
com
apareixen
en il·lustracions
tan boniques
com el mosaic
de la Pineda
del que ja n'hem parlat
algun dia
i també
completant això
altres productes
com
les ostres
que
ja hem dit
també algun dia
que era
una
de les produccions
que es faria
en forma
entre cometes
una mica
de pis
i factoria
al mateix port
de Tàrraco
per tant
podríem dir
que en aquella època
mal alimentats
no ho estaven
i probablement
això fos
una de les garanties
de futur
que tenien
i d'aquí a l'èxit
que va tenir
amb el temps
Tàrraco
a veure
l'alimentació
ha sigut un punt
fonamental
sempre en qualsevol
civilització
els romans
anaven
ben alimentats
seguint una dieta
que ara
se'n diu
mediterrània
una dieta
d'un tipus
d'aliments
molt saludables
el que passa
que com sempre
el que afecta
en aquestes qüestions
és el poder adquisitiu
de la gent
no tothom
tenia el mateix
nivell d'accés
a tots els productes
hi havia productes
que eren cars
que s'havien de comprar
en un tipus
de tendes
que podien ser
de les més inaccessibles
per la butxaca
de molta gent
i altres
en canvi
podien tindre
un preu molt més assequible
el pa
evidentment
era un dels productes
que tothom
hi podia arribar
i també
altres productes
bàsics
diguem
de producció
de la zona
els que eren
més exòtics
més cars
i per tant
estaven més lluny
de la butxaca
dels pobres
tarragonins
que no
disposaven
de sumes
importants
per destinar
a la seva alimentació
hem parlat avui
del conreu
i dels pagesos
se'ls deia així
en època romana?
ben bé no
no seria exactament
la mateixa paraula
però bé
la gent que conreava
les terres
que hi havia
al voltant
de Tàrroco
hem apuntat
però que a Tàrroco
hi havia també
una indústria
una indústria
en aquell moment
certament important
serà un altre
dels temes
que haurem d'abordar
més endavant
Lucien Neuflorus
moltes gràcies
per acompanyar-nos
farem un petit parèntesi
per la setmana santa
ens tornarem a trobar
d'aquí a dues setmanes
gràcies
i molt bona tarda
bona tarda
aquesta tarda
parlarem
a les rutes
de l'imperi
d'una exposició
sobre cartells
de la setmana santa
de Tarragona
Helena Virgili
bona tarda
la Maria Helena Virgili
és la responsable
de la biblioteca
de Tarragona
que està ubicada
a l'antic ajuntament
de Tarragona
l'any passat ja hi va haver
una primera exposició
sobre cartells
de la setmana santa
sí, vam fer
els cartells
de la setmana santa
del període
de 1928
fins a 1969
llavors aquest any
el que fem
és la segona part
que seria
de 1970
fins al 2000
ha estat molt difícil
recuperar
tots els cartells
de fet
bàsicament
jo em sembla
que els hem recopilat
tots
n'hi ha en alguns anys
que no va sortir
però
en principi
tots els que s'exposen
i els que es van exposant
a la primera tongada
diguéssim
doncs
són tots els que hi havia
hi ha en alguns anys
que no es va fer cartell
o que com a mínim
no tenim constància
ni els col·leccionistes
amb els que hem parlat
doncs
els tenien
de fet
l'ajuntament
els va conservar
ja
per exemple
el primer que tenim
nosaltres
és de l'any 29
però
un col·leccionista
ens va dir
que l'any 28
ja n'hi havia
i ens el va facilitar
llavors
en principi
tots els que
els que s'han exposat
que jo sàpiga
no n'hi ha més
que aquells
però
a veure
perdona
en el catàleg
que s'ha presentarà
hi ha 63 cartells
dels quals 57
formen part
dels fons municipals
és el que et volia dir
bàsicament
tots formen part
del vostre arxiu
els teniu a l'ajuntament
sí, sí
i llavors
el que hem fet
ha sigut buscar
els que ens faltaven
alguns
no els hem trobat
per això que et deia
per exemple
els anys de la república
no es fa cartell
perquè no es fan
fer actes públics
de Setmana Santa
al carrer
els anys de la guerra civil
i després
l'any 39
ja s'havia acabat la guerra
es va fer tríptic
informatiu
però no es va fer cartell
l'any 40
no ens consta
que tampoc n'hi hagués
tot i que va haver un opuscle
i després
dels anys 80
81
i 83
tampoc no hi ha cartell
es van fer opuscles
però cartell
hem estat buscant
per diferents col·leccionistes
i ens han dit
tots que no ho tenien
són anys molt recents
o sigui que
si no els heu trobat
és perquè no n'hi deuen haver
no n'hi deuen haver
perquè d'altres anys
penses
sempre et queda el dubte
però quan ja has parlat
amb molts col·leccionistes
i aquests anys no els tenen
doncs ja hem pensat
que és que no
que no es van fer
tot i que es van fer els actes
i es van presentar els opuscles
però potser
a partir de llavors
es va tornar a reemprendre molt
els actes de Setmana Santa
i llavors
doncs
sí que hi ha hagut cartells
doncs
han continuat
ho has dit
vosaltres el que fareu
és coincidint
amb aquesta segona part
de l'exposició
publicar un llibre
on hi ha reproduïts
tots els cartells
sí
hem fet una mena de llibre catàleg
que es titula
Cartellisme i Setmana Santa
Tarragona 1928-2000
hi ha uns textes introductoris
i estan reproduïts
a tota plana
tots els cartells
que s'han exposat l'any passat
i aquest
amb una petita fitxa bibliogràfica
una petita fitxa de cada cartell
on consta l'autor
el títol
la impremta
i les mides
el que és interessant
és que hi ha alguns cartells
que no consta d'autor
però l'hem trobat
i altres que no consta l'any
perquè
bàsicament
durant els anys 40 i 50
es convocava un concurs
de cartells
a l'Ajuntament
i
el primer guanyador
feia el cartell d'aquell any
però el segon i el tercer
eren anys successius
i llavors
per això suposo
que no deu constar l'any
perquè
doncs
es presentaven en un concurs
per exemple l'any 54
i li publicaven el 57
i el que hem anat buscant
fent recerca
en els diaris
i hem trobat
doncs els anys
que s'havia publicat
de fet últimament
també funciona
a nivell de concurs
també
l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa
organitza un concurs
de fotografia
la fotografia guanyadora
és la que
després serveix
per fer el cartell
això es manté
durant la història?
bueno
en principi
va ser
a l'Ajuntament
que es convocava
clar
el tipus de cartells
és molt diferent
els primers anys
són cartells més
de dibuixant
i ara doncs
són fotografies
però sí bàsicament
a finals dels 80
si no recordo malament
és a partir del 88
que l'agrupació
convoca
el concurs
bé
primer va ser
el casal tarragoní
un concurs de diapositives
i llavors
traient la fotografia
del cartell
era la guanyadora
i després
en els últims
tres anys
potser és l'agrupació
o sigui que
bàsicament
des de començaments
dels 80
són fotografies
tots els cartells
anteriorment
havien estat dibuixos
o bueno
sí
i encara que sembli
que sempre ha estat
l'Ajuntament
el que ha editat
aquests cartells
hi ha altres entitats
que han participat
actualment
tot i que amb col·laboració
de l'Ajuntament
és l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
has parlat també
del casal tarragoní
però tenim aquí
sobre la taula
el cartell
del 1929
que va anar a càrrec
del Sindicat d'Iniciatives
i Turisme Actuals
que tenia un nom
més diferent
del Sindicat d'Iniciativa
per l'Atracció
de Forasteros
llavors
es dedicaven
a promocionar
la ciutat
i un dels actes
importants
de promoció
era la Setmana Santa
de fet
venia molta gent
de fora
com actualment
i era un dels actes
que més se promocionaven
a nivell
exterior
i fins i tot
els cartells
s'enviaven
a fora
perquè a Barcelona
hi havia molta gent
que tenien interès
i venien
Són molt diferents
els cartells d'ara
els cartells
dels primers anys?
Ja has dit
que ara
bàsicament són fotografies
abans era més feina
de dibuixar
però les característiques
generals
són en principi
semblants o no?
Amb la idea general
sí
el tipus de cartell
és molt diferent
hi ha alguns
que són realment
molt macos
pel dibuix
i inclús la simbologia
que cada època
té un estil
completament diferent
a partir d'aquests 70 anys
de cartellisme
es poden veure tendències
completament diferents
el que és bàsicament
en els concursos
sempre es demanava
que hi hagués un element
que identifiqués la ciutat
i que es fessin
a quatre tintes
llavors en això
la majoria coincidien
en posar
la imatge
de la catedral
i algun aspecte
de la setmana santa
són molt més
somptuosos
els colors
també moltes vegades
són els colors
típics de la setmana santa
en aquest cartell
de l'any 29
per exemple
veiem una mica
si tu veus
que és la silueta
al darrere
de la catedral
i els armats
són aquests dos elements
que es van repetint
al llarg del temps
sí
moltes vegades
també hi ha encaputxats
les creus
hi ha diferents cartells
que
ja et deia
tots els símbols
de la setmana santa
o bé pel color
o bé perquè
representa un tema
molt de la setmana santa
doncs
sempre es van repetint
pel que fa
a altres elements
del nostre patrimoni
surten
en els cartells
de la setmana santa
o no?
a veure
hi ha un cartell
el de l'any 1931
que és un dibuix
del que
aleshores
era arquitecte
francès Montrabà
que surt
la torre de l'arcabisbe
és un cartell
molt maco
que aquest precisament
ens el van cedir
que nosaltres
no el teníem
el vam poder fotografiar
i ara surt en el catàleg
i després
el de l'any passat
precisament
és una fotografia
també de la torre
de l'arcabisbe
amb un via crucis
que passa pel passatge
arqueològic
aquest és un element
que el veiem repetit
dos cops
després
el que també surt
molt
bàsicament
el que et comentava
de la catedral
però d'altres
que surt
el perfil
de Tarragona
i llavors es veu
clar
la torre de l'arcabisbe
el que és la muralla
el fons de la catedral
o sigui
surt el perfil
més o menys gran
però sempre
és un element
distintiu
ja no només
la façana
de la catedral
que es veu molt
que és la catedral
sinó tot el perfil
de Tarragona
i pel que fa
i pel que fa
als autors
perquè per exemple
en aquest de l'any 29
veiem el nom
que suposo
que deu ser
de l'autor
aquí baix
això de Saragossa
què és?
bé
és que
això és el peu d'impremta
o sigui
els impressors
dels cartells
a Tarragona
no es podien imprimir
els cartells
a quatre tintes
perquè no tenien
la maquinària
les impremtes
llavors sempre
s'enviaven
a fora
per exemple
l'any 35
no recordo malament
està impresa a Tarragona
i el 36
perquè són cartells
en blanc i negre
llavors quan eren
a més tintes
s'havien d'enviar fora
i bàsicament
o Saragossa
València
Madrid
Barcelona
molts de Barcelona
i València
que eren els que tenien
tot el material
per poder-ho fer
però els autors
sí que són de Tarragona
sí
hi ha alguns que no
que són artistes
de Barcelona
i el que veiem
és que es repeteixen
molt els autors
tenim per exemple
de Tarragona
Enric Baixeres
que precisament
ens ha fet
una introducció
al catàleg
perquè
ha tocat molt
el tema
de
estat artista
és un dels
que havia fet
més cartells
de Setmana Santa
i també de Santa Tecla
i ens ha fet
una introducció
a l'art del cartellisme
i en general
a tot el que són
els artistes
de cartells
però després
també hi ha
Berenys
que és el cartell
que hem triat
aquest any
per il·lustrar
el cartell
anunciador
de l'exposició
doncs és un cartell
de Berenys
que també en té
bastants
Egea
de publicitat
Egea
doncs també
Berenys
i Egea
són els autors
de Tarragona
que surten més
i després
també n'hi ha
un altre
Pau Macià
Pons
que és de Barcelona
que també
es repeteixen bastants
o sigui
que d'un any
a l'altre
a vegades
s'ho combinaven
un any
un any
un any
un altre
quan no era
en plan de concurs
hem parlat
dels cartells
de la Setmana Santa
però vosaltres
ja anys enrere
vau fer un altre
estudi similar
amb els cartells
de Santa Tecla
sí
va ser
amb dues exposicions
també
en aquest cas
hi ha dos catàlegs
el primer
abarcava
el període
de 1864
a 1935
i el segon
1942
1992
en aquest cas
la diferència
és que
vam fer
estrictament
els cartells
del fons municipal
i no vam fer
una recerca
d'altres cartells
hi ha bastants
buits
però
era la idea
de poder-ho recopilar
perquè és un tema
que moltes vegades
la gent els interessa
i utilitzar els cartells
doncs
és molt complicat
se'ns fan malbé
i tal
vam fotografiar-los
i vam fer un catàleg
llavors
qualsevol persona
que vulgui consultar
ja no has de deixar
l'original
amb els cartells
de Santa Tecla
sí que hi ha moltes diferències
respecte als actuals
perquè abans
s'utilitzaven
per explicar
tot el seguit
d'actes
que es feien
i en canvi
ara ja són més
il·lustratius
d'un aspecte
de la festa
en si
sí
de fet
els cartells
els primers
que tenim
de finals de segle passat
eren d'un tamany
potser
no arribava
a un a tres
i hi havia
tots els actes
explicats
de tot el que es feia
o sigui
eren cartells
programa
després
van passar a ser
cartells
de grans dimensions
fan gairebé
tres metres
de llarg
que són els que es posaven
a la façana
de l'Ajuntament
just a l'entrar
un a cada banda
que ja hi havia
un espai
reservat
per posar-hi els cartells
són cartells
de grans dimensions
que estaven
molt mal conservats
perquè havien d'estar
molt doblegats
i hi ha il·lustracions
molt molt maques
i a més a més
tots els principals actes
el que sí que tenen
tot i que siguin de text
tenen molt de color
colors daurats
vermells
grocs
són força macos
tot i que això
que dèiem
que no tenen il·lustració
i en els cartells
de Santa Tecla
sí que ja trobem
més elements
de la Tarragona
romana
aquí ja sí que és
més habitual
trobar-nos
amb alguns
dels nostres monuments
sí
de fet
veiem
per exemple
el Pont del Diable
és el que
veig
que es repeteix més
després
n'hi ha un cartell
que surt
l'Art de Barà
de l'any 1927
un altre que hi ha una columna romana
i a banda
doncs bé
el que és
bàsicament
el que surt
doncs són elements
del seguici
si els de Setmana Santa
sortien armats
encaputxats
i creus
doncs aquí
doncs surten elements
del seguici
la gent pot pensar
que això de guardar els cartells
quin sentit té?
doncs per poder fer
el que estem fent ara
o sigui
nosaltres a la biblioteca
guardem tot tipus
de documentació
impresa a Tarragona
i és curiós
veure que la gent
els sorprèn a vegades
no?
de dir
aquests cartells
però també guardem
els tríptics
invitacions
i a partir d'aquí
doncs es poden fer
recerques històriques
i tenim
tríptics
doncs dels anys 20
del segle passat
d'actes que es feien
a Tarragona
i bueno
amb tot aquest seguit
de material
es pot fer la història
no?
la història
i a més a més
doncs poder donar-la a conèixer
amb exposicions
o amb catàlegs
i hi ha gent
de fora de l'arxiu
que utilitza
aquest fons?
sí
sí
per exemple
aquests catàlegs
que tenim
de Santa Tecla
doncs s'han utilitzat
moltes vegades
després
per il·lustrar
llibres o guies
de Santa Tecla
per els vídeos
que van fer
de Santa Tecla
doncs
els diferents anys
doncs han utilitzat
imatges
de com era la festa
fa uns anys
doncs
a través dels cartells
no?
aquest material
ens serveix
també
per conèixer
la nostra història?
sí
sí
sí
jo trobo
que és molt important
vull dir que a vegades
es parla molt
del patrimoni monumental
però si no hi hagués
el documental
per poder-ho
precisament
documentar
doncs no
moltes coses
no les sabríem
doncs
hem començat parlant
d'aquesta exposició
que s'inaugurarà
el proper dia 4 d'abril
al pati del rei Jaume I
i que comprèn
la segona part
d'una exposició
que va començar
l'any passat
els cartells
que podrem veure
en guany
són des de 1970
fins a l'any 2000
2001
2000
fins al 2000
ho comento
en la presentació
del catàleg
que l'any 2001
encara no és història
perquè és el cartell
que veiem actualment
al carrer
i això mateix
el raonament aquest
el feu aquí
a l'exposició
també de cartells
de Santa Tè
que l'he vist
perquè has parlat
de l'any 1992
en canvi
es va fer l'any 1993
llavors
la idea és
que els cartells
que ara estan
als carrers
són els que
quan acabi l'acte
al qual fan referència
passaran a ser
cartells històrics
i llavors
el cartell del 2001
ja formarà part
dels cartells
del segle XXI
la propera tongada
d'exposició
ni potser la fem
d'aquí 20 anys
i direm
si el cartell
aquell del 2001
que el veies
penjat a les parets
doncs ara
ja és història
fins quan podrem
visitar aquesta exposició?
fins al dia 22 d'abril
recordem el pati
del rei Jaume I
a l'Ajuntament de Tarragona
doncs Maria Helena
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i per explicar-nos
una miqueta més
de la nostra història
en forma de cartell
gràcies i bona tarda
Rosa Comi
Manel Pedrol
bona tarda
avui serà l'últim programa
abans d'aquest parèntesi
de Setmana Santa
i volíem parlar una mica
de la catedral
però potser en profunditat
ho haurem de deixar
per després de les festes
sí, jo penso que sí
perquè la catedral
com que s'allarga amb el temps
és a dir
la catedral es va iniciar
el 1300 i alguna cosa
però després hi ha
fins al 1600
i alguna cosa
es van a fer
les capelletes
les capelles
i a més hi ha les coses barroques
aquí sí que hi ha molta cosa d'art
els vitralls
una sèrie de coses
el coro
llavors això potser podríem fer
a partir de
després de Setmana Santa
que és
hi ha unes dates estranyes
però
continuar a partir de llavors
i fer-ho
amb una o dues sessions
a veure si la Rosa
a més pot entrar a la catedral
perquè tenim problemes
per entrar a la catedral
i per saber què és el que volem veure
l'altre dia
l'altre dia se'ns vam anar a enfadar
algú
a veure
volia anar a comp...
a veure
ja feia temps que no anava a la catedral
ho estic intentant
bueno a veure
estic intentant
portar un grup
de persones
d'una escola
a veure a la catedral
llavors tens que anar per lliure
no hi ha
no hi ha
moviment
doncs per grups
de les hores
dic
doncs bueno
buscaré més informació
van dir que doncs
que ells no la tenien allí
no ho sé
llavors
vaig intentar
dic doncs bueno
i aniré jo pel meu compte
em veuré
miraré
em faré un petit recorregut
per llavors explicar
a aquestes persones
que vindrien de fora
i vaig anar a la una del migdia
sí que era un pèl tard
però em sembla doncs
que ja estava tancada
d'un diumenge
aleshores representa
que ja has d'anar
com a mínim a les 10 del dematí
que no sé si obren i no les 10
tens que anar a les 10 del dematí
perquè en un parell d'hores
la catedral
és molt just
és molt just
veure-la
de veure'ns
doncs que clar
que et facin sortir
a la una
no ho sé
inconcedible
a més a més
jo tinc un estudi
al carrer Capellers
i veia infinitat
de gent
que pugen a veure
la catedral
i no
és que no tenen opció
a veure res més
això em sembla
que s'haurien de fer
algun
no ho sé
un petit
i després parlem d'altres coses
parlant
o el que sigui
perquè clar
jo he portat gent
de fora
de les comarques
a veure coses de Tarragona
ara mateix
al Museu Arqueològic
per exemple
és igual
d'un que l'altre
Casa Castellera
els anava igual
doncs
m'han donat com una guia
perquè
perquè jo guí
en aquestes persones
i els ensenyo
no sé què
unes opcions
totalment
interessantíssimes
sí
sí sí
doncs clar
jo els he dit
sí
ja us he ensenyat
tot Tarragona
però a la catedral
sempre queda
però a la catedral
és un problema
sí
jo ho vaig comentar
amb una altra tertúlia
radiofònica
i tal
i va haver algú
que es va
no diré mosquejar
va haver algú
que m'ha felicitat
però va haver algú
que va dir
home
és que
l'església
no sé què
ho sento molt
però en aquest cas
l'església
és un patrimoni
dels ciutadans
que són els monuments
dins de l'església
des del moment
que a més
també demanen subvencions
perquè se'ls arreglin
les coses
i llavors jo entenc
que si han de fer
caler
la millor manera
de fer caler
a pesar de que
crec que s'havien d'adherir
amb el carnet
aquell especial
de Tarragona
que no s'hi han adherit
però a part d'això
és dir
que una manera
de fer més caler
és
que cobren l'entrada
però que facilitin
l'entrada
a la gent
i que expliquin
i que tal
i llavors és una manera
de fer uns diners
però si no és molt còmode
i dit això
jo em penso
que no cal insistir massa
perquè vull dir
sempre hi ha
ens hem topat
que anem allí
i no s'hi pot entrar
o es pot entrar
però no sé què
o no hi ha fulletons
o no
de fet
fa un temps cap aquí
no es pot entrar
si no pagues
encara que siguis
de la ciutat
i hi ha gent
que els dominges
acostumava a anar
a passejar una miqueta
per la catedral
i ara si no pagues
i que és bonic
i que hi ha coses
molt interessants
i que repeteixo
que són patrimoni
de tots
com ho és
qualsevol altra cosa
és a dir
no crec que hi hagi
un privilegi especial
i llavors
m'assembla
que aquí
sigui qui sigui
el que decideix
aquests horaris
i aquest sistema
i aquestes coses
entenc
com a ciutadà
que està equivocat
i com a visitant
si fos de fora
encara més equivocat
encara molt més equivocat
perquè esclar
jo no puc preveure
que aquestes coses
tanquin segons quines hores
no s'hi pugui anar
com a ciutadà
com que ho sento dir
puc dir
potser ho he de matinar
per anar a veure això
però
si jo vinc de fora
amb una excursió
i dic
ara ve a veure
el Cis Romà
i ara me'n veia
a la catedral
ah no
ara ja està tancat
això no funciona així
crec jo
ho sento molt
però ho veia així
sí
només que ens expliquessin
el per què
ho entendríem
però a vegades
pot ser un dogma
pot ser un dogma
jo me'n recordo
que fa uns quants anys
m'agradava anar a la catedral
i donar entorn
i aleshores
era a les 9 del dematí
quan feien la missa
per ser cantada
i preciosa
perquè hi havia un silenci
un recolliment
no com ara
que allò ja és
aquelles retxes
que hi ha per allà enmig
i tot allò
ja és un número
de ciroll
de gent
bueno
ja no ens hi posem
però almenys
quan anava
tenia tota la catedral
per mi
diguem
entre cometes
me sentia
a casa meva
em sentia tarragonina
em sentia que els meus
abans passats
havien construït això
per nosaltres
em sentia molt bé allí dintre
ara no
ara ja és
no ho sé
la veritat és que no ho puc descriure gaire
però que he perdut la possibilitat
d'estar bé
dins del catedral
de fet és un comentari
que ens ha fet molta gent
sí no no no
a més és molt generalitzat
esperem a veure si
les properes setmanes
s'arregla
perquè de cara a l'estiu
se suposa que vindrà
molta més gent a Tarragon
a les restes romanes
i per tant també
la catedral
i d'altres monuments
i per tant seria una llàstima
que la catedral
es quedés per veure
és que hem dit moltes vegades
vull dir
i precisament
una de les coses
que defensa
doncs el Pins i Brut
amb aquest programa
concretament
a més és
que no solament a Tarragona
hi ha les coses romanes
sinó que hi ha
els altres patrimonis
de Tarragona
que són des de les persones
amb altres coses
i edificis
i tal
llavors un d'ells
emblemàtic
importantíssim
vital per la ciutat
i a més jo dic
que és l'ull màgic
el rosató
dic que és l'ull màgic
per estar allà dalt
i vigila la ciutat
i tal
doncs jo entenc
que això
és una altra
de les coses
a visitar
però
i el turisme cultural
el que pretenem
suposo
d'alguna manera
potenciar
no vol veure
només les restes romanes
vol veure
la catedral
el barri jueu
el no sé què
vull dir
tot el que hi hagi
i llavors
si la catedral
a més
ho complica tant
vull dir
l'església
l'església
que l'altre dia
em van recordar
des d'un altre programa
agraint-me
que havia comentat
precisament això
em van dir
que tenia molta raó
però llavors
em van dir
que l'església
són tots
i bueno
jo m'agradaria
també dir
que l'església
són tots
els que volen ser
vull dir
perquè en un estat
confessional
no tots som l'església
però
això és un altre problema
o sigui
bueno
Manel
però jo també penso
que podríem referir
que l'església
són tots
perquè els meus
sabants passats
van participar
d'aquesta iglésia
vull dir
i és una herència
com a tarragonina
a veure
és un patrimoni de la ciutat
sí
és patrimoni
és que deixant a banda
les connotacions religioses
que pugui tenir
o no a la catedral
allò és un centre
històric
artístic
impressionant
evidentment
jo soc una teula
jo puc ser una teula
calcitrana
i m'envai
a la catedral de Milán
o la de Burgos
o a Santa Maria del Mar
de Barcelona
i em meravello
de la construcció
de l'arquitectura
i em meravello
del silenci
i d'una sèrie de coses
és el que discutia ara
en silenci o res
per això no cal que sigui
practicant de la religió
és a dir
a mi em meravella
com a arquitectura
com a obres d'art
com a tal
i jo tinc tot el dret
de gaudir d'això
com els que practiquen
la religió
i fins avui
en cap lloc m'ho havien impedit
ni a Milán
ni a tal
hi ha uns horaris
com és evident
llavors aquí
aquests horaris d'aquí
no sé per què
no funcionen
però a més a més
els horaris i les reixes
a mi el que em fa molt mal
efecte són aquelles reixes
però a més a més
pensa que si te'n vas
jo que sé a Europa
a mi m'ha passat
a Austria, a Hongria
doncs un respecte
entrar en qualsevol capellet
i en qualsevol iglesia
que no sent res
aquí no
aquí entres
pitjor que el margar
perquè a més a més
amb la resonància que té
allò ja és
un caixón déu
doncs per què la gent
o la resta d'Europa
no ho fan
fan un respecte
en silenci
i aquí
munten
vull dir
perd
perd l'encant
d'una catedral
entre la llum
que ja no és la llum natural
que hauria d'entrar
entre la
la gent
i els cirolls
és molt difícil
ja trobar
una catedral
abans
que se'n recordin la gent
de Tarragona
quan hi anava
que era com entrar
just que sé
en una còmula molt gran
hi havia un estat
d'alguna cosa
ara
és pitjor
no ho sé
s'ha perdut molt
però l'estem perdent
nosaltres com a persones
i com a tarragonins
i
jo
la catedral
sempre m'ha fet
que és com la mare
dels tarragonins
tenim molts monuments
tenim moltes
moltes
moltíssimes coses
però com que està
allà dalt
i és tan
com una matrona
és com la que es vigila tots
és com una mare
dels tarragonins
i fins ara
que hi ha aquestes
noves normes d'accés
era
el monument
de la ciutat
més visitat
ara ja l'ho deu ser
però fins ara
era el monument
més visitat
però és que
t'hi trobes tant bé
i s'ho mereix
per un munt de coses
perquè és
una catedral
amb una transició
gòtica
romànica
gòtica
amb una sèrie
que vam comentar
algun dia
que comentarem
a partir d'aquí
de problemes tècnics
que s'han resold
els arquitectes
de l'època
per convertir
una cosa romànica
en una gòtica
i que va ser
un dels primers llocs
que es va fer
a Espanya
això és importantíssim
i evidentment
la gent ho aprecia
el que passa
si els impediments
són tan grans
jo no sé
està a quin punt
perquè s'ha
el patrimoni
és de tots
crec
sí
haurem de parlar
de la catedral
després de Setmana Santa
mirarem a veure
si durant aquest temps
també això se soluciona
i posen altres normes
d'accés
altres horaris
i altres sistemes
per poder-la visitar
però aprofitem aquests minutets
que tenim
per parlar d'una cosa
que molta gent
segur que s'ha preguntat
jo la primera
i que ningú potser
sabia la resposta
i la Rosa ens ho explicarà
si la Rosa és un pou de ciència
no
Rosa
què són aquests senyors
que tenim
a la façana
de l'Ajuntament
mira
el que passa
que
ja he apuntat
però
us ho llegiré
us ho entenem
però us ho llegiré
perquè
la teva lletra
no l'entenc
mira
a finals de segle
XVII
XVII
s'instal·laran
els dominics
on està
l'Ajuntament
on està
el Palau
hi havia els dominics
que hagueren de sostenir
un ple amb els franciscans
per la posició
d'una capella
de Sant Fructuós
que al mateix lloc
havien disfrutat
els darrers
anteriorment
a 1862
s'hi vestia
l'actual
Palau Municipal
que allotja
a la part
de la suprimida
Diputació Provincial
la Comissaria
de la Generalitat
la façana
de l'edifici
que corona
l'escut de la ciutat
resulta
com una mena
de compendi
de la història
de Tarragona
el medalló
del front
els caps
dels germans
escipions
creadors
es pot dir
de la Tarragona
romana
a banda
i banda
del rellotge
dos relleus
representant
l'uns
els ambaixadors
cosetans
presentant-li
a Juli César
l'oferir-la
lliure ajut
a la guerra
contra Pompeu
l'altre
Isabel II
confirmant
els títols
concedits
a la ciutat
les estàtues
dels costats
del balcó
central
són de
Sant Oleguer
i Robert de Guiló
personatges
principals
a la restauració
de Tarragona
a l'edat mitjana
els medallors
que es veuen
damunt
d'aquestes estàtues
són dels emperadors
August i Adrià
grans propulsors
de l'esplendor
de la ciutat
en temps
de l'imperi
coronant
la balustrada
superior
d'un cap
per l'altre
bus d'homes
il·lustres
fills de Tarragona
i d'altres
comarques
tarragonines
i de personatges
lligats
per algun motiu
a l'especial
a la història
de la ciutat
bueno
i així
no, bueno
no
sí, bueno
que ja n'hi ha
no, però és curiós
per dir-ho
hi ha moltes coses
etcètera
però això
de la façana
no, però és una cosa
que segurament
vull dir
ningú s'havia plantejat
i parlo
per mi mateix
perquè sempre deia
ah, no ho sé
no ho sé
exacte
llavors tenim aquí
una història de Tarragona
i molt antiga
sí, sí, esclar
bueno
a veure
història des del primer moment
des dels escipions
sí, sí
sí, sí, doncs
ja veieu qui tenim
el Robert de Guiló
el Robert de Guiló
el Ologuer
sí, sí
home, el Robert de Guiló
l'Ologuer
de veure'ns els germans escipions
que també en aquell temps
doncs se'ls hi va reconèixer
doncs que havien
que els fills van fugir
perquè van pelar
no sé, home
que no
sí, bona gent
i els envejadors
cosetans
cosetans
m'ha fet gràcia
i saber el segon
sí
sí, també
va fer molt
per la ciutat
pel que es veu
ens van concedir
moltes coses
bueno, ens van fer
moltes coses
amb aquesta ciutat
el que va acabar
també estem
abans de la catedral
o després de la catedral
parlarem d'aquells segles
també que van haver
unes puges i baixes
amb epidèmies de peste
la guerra francès
la guerra dels segadors
també va coincidir
amb aquestes èpoques
a mi el que m'ha fet més gràcia
d'això és
la ciutat va passar
d'uns altibaixos terribles
de població em refereixo
i lògicament
de prosperitat
i de...
una cosa va lligada
amb l'altra sempre
sí, sí
va haver-hi diverses plagues
de peste
va haver-hi diverses
sí, sí
que van...
clar, vull dir
jo ara això
això sí que ho dic de memòria
es parlava de
no sé quants centenars de morts
però clar
aquests centenars de morts
era com el 20 i escaig
de la població
al moment
sí
a mi el que m'ha fet més gràcia
és allò
entre banda de llogia
del rellotge
que representa
uns enveixadors
cussetants
presentar-se
a Juli César
o oferir-li
llortajut
a la guerra
contra Pompeu
clar
imagina't
reivindiquem
els cussetanis
que deia
fa unes setmanes
enrere la rosa
sí
el que passa
doncs que
bueno
se'n van anar
Juli César
però el que fa gràcia
és que estigui
a la façana
de l'Ajuntament
o sigui que
també és molt antic
això ho havíem comentat
en altres èpoques
que la ciutadania
de Tarragona
des de llavors
s'adaptava
al que venia
el conqueridor
d'alguna manera
i continuava
fent la seva vida
llavors
que m'anaven
els César
m'anaven
els César
que m'anaven
els
no sé què
vale
que venia
la cussera
viure tranquil
sí
d'alguna manera
sí
bueno
és que a Tarragona
són panxes contentes
no
vull dir
fa sols
està bé
encara ara
són panxes contentes
sí
és quan
hem de ser
pensa que
el temps
de Tarragona
el temps
dels romans
hi havia 30.000 habitants
sí
com que ara
fa 4 dies
també n'hi havia 30
llavors va
de ballar
de ballar
civil
no n'hi podien haver
molts més
no
no
no
el 1950
60
devíem ser
al redor
els 30.000
precisament
sí
bastant petitet
va de ballar moltíssim
per això
diguem
oh és que Tarragona
va quasi desaparèixer
però és que també
es va morir
no sé si vam arribar
a 3.000 habitants
a menys
hi ha alguna època
que a menys
però inclús
en aquestes èpoques
bueno
l'època aquella
que vam comentar
anterior
és a dir
això ho havíem dit
l'època dels àrabs
i tot allò
va pràcticament
desaparèixer
però inclús
després
a partir del 1.500
i 1.500
i pico
o 600
va haver èpoques
que hi havia
poquíssima gent
a Tarragona
i això es nota
ara el que tindríem
a mi el que em crida
l'atenció
a través de tota la història
és que els artistes
sempre han estat
supeditats
a poder
que el govern
ens doni feina
subvencions
i ara
demanem subvencions
però
jo penso
jo penso
que haurien d'estar
més involucrat
el govern
sigui el que sigui
els governs
haurien d'estar
més involucrats
perquè no és qüestió
d'una subvenció
per fer una cosa
en concret
sinó de produir
unes coses
que ens quedin
perquè
si pensem
sempre
quasi mai
se diu el nom
de l'artista
però
sempre es diu
el nom
de qui
les va produir
és com
les pel·lícules
de cinema
hi ha el productor
que se'l comana
i de veure'ns
tots van treballant
però si no hi hagués
el productor
poca feina
hi hauria
i és que un artista
per fer una peça
que aviam si la ven
o si li diuen
fes-me això
per allò
no és un treball
no és una feina
per tota una vida
i això
de les subvencions
és com una mica
enganyar
no, però a veure
la subvenció
una subvenció
no deies de ser
sí, què?
no deies de ser
el mercenatge
d'altres èpoques
el mercenatge
de què?
d'un any?
dos anys?
bueno, però d'altres èpoques
aleshores
per exemple
l'església ha deixat
d'alguna manera
ja s'ha posat
ja al segle XX
bueno, l'església
i tothom ha deixat
d'ajudar
l'església
concretament
concretament
l'església
i té els seus motius
és dir
la vanguardia artística
amb escultura
amb pintura
amb el que sigui
evidentment
si ara fas
una cosa
molt vanguardista
dintre d'una església
que ha sigut
un dels
dels mecenes
importants
de l'art
durant segles
clar, suposo que jo
jo això ho entenc
que hagin deixat
de ser aquests mecenes
perquè esclar
una obra vanguardista
dintre d'una església
no sé si comunica
una espiritualitat
determinada
a la senyora
que va
o senyor
que va allí
a resar el rosari
en canvi si veu
una cara d'un sant
i no sé què
i un colomet
i un àngel
clar, és una cosa
molt més figurativa
que d'alguna manera
se suposa
que comunica més
no ho sé
però tot va en contra
de l'artista
que de veure
s'ha de posar
s'ha de vendre
molt bé
Rosa, Manel
moltes gràcies
molt bé
bones festes
a veure si solucionem
el tema de la catedral
si la podem visitar
amb tranquil·litat
i a partir del dimecres
després
de la mona
del dilluns de Pasqua
començarem a parlar
ja de tot el que podem veure
a dins de la catedral
que intentarem menjar
la mona
sense agafar-la
sí
sí, sí
no la faràs
i intentarem que sí
també
Manel, Rosa
moltes gràcies
molt bona tarda
vinga, adéu
i això ha estat avui
per les rutes
de l'imperi
hem comptat
amb la col·laboració
especial
d'Itinere
guies professionals
amb Jordi Rovira
i del col·lectiu
d'artistes
Pinzellbrut
els controls tècnics
avui Joan Maria Bertran
com sempre
a la locució
Marta Domènech
molt bona tarda
i fins després
de Setmana Santa

l'heb
Fins demà!
Fins demà!