Fins demà!
Molt bona tarda, un dimarts més i benvinguts al programa Dones d'Avui.
Bona tarda, Joan Maria, ja hem canviat avui de tècnic i no tenim la Sílvia, però bé, et donem la bona tarda, eh?
Comencem, doncs, un dimarts més.
La Universitat Rovira i Virgili disposa d'un servei de recursos científics i tècnics
que dona suport a la docència i a la recerca, tant de la universitat com de la societat en general.
Aquest servei va néixer fa ara 10 anys i actualment disposa de la tecnologia més avançada en el sector analític i científic.
Una de les persones que va viure als inicis del servei de recursos científics és la Carme Crespo, o Mari Carme Crespo.
Avui ha vingut al programa per explicar el que fan i el que poden fer en un laboratori punter com és aquest.
Bona tarda i benvinguda al Dones d'Avui.
Bona tarda i gràcies.
Carme o Mari Carme?
És indiferent, aquí em coneixen per Carme.
Per Carme, doncs Carme.
La Carme ja és una habitual de Tarragona Ràdio perquè participa en algunes tertúlies i bé, està acostumada als micros.
Poc, poc.
Però per conèixer una mica més a fons el personatge, volem investigar en la vida privada de l'Ameri Carme.
Primer explicarem que la Carme va néixer a Lleida, encara que fa 20 anys que viu a Tarragona.
El motiu pel qual es va traslladar a viure a la nostra ciutat van ser els seus estudis, no és així?
És cert, sí. Els estudis de química en concret.
Explica'ns una mica com va anar que vinguessis cap aquí.
Primer perquè a Lleida no hi havia llicenciatura de química i, segons, a l'hora de triar entre Tarragona i Barcelona, em va agradar més Tarragona.
Vaig buscar feina perquè jo des dels 16-17 anys que treballo i estudio.
I llavors vaig venir a Tarragona, vaig trobar feina aquí i aquí em vaig quedar.
Vaig fer la carrera i aquí soc.
I això de la química és vocacional o com va anar?
Doncs sí. Primerament la meva idea era fer matemàtiques els primers anys de batxillerat,
llavors fèiem un batxillerat llarg, però després vaig tenir un bon professor de química
que em va fer estudiar, em va fer estimar la química a l'institut
i arrel d'allò doncs em vaig decidir a fer la llicenciatura de químiques.
Molt bé. A part de, bueno, la llicenciatura de químiques amb especialitat d'analítica, oi?
Sí, al final de tot, sí. Perquè aquí exactament especialitat d'analítica a la Universitat Rovira i Virgili
no se surt com a tal, però sí que pots triar al final de la carrera en quines assignatures
t'hi sents més bé, no? Llavors va ser a la vessant de química analítica.
La Carme sempre ha combinat els estudis amb la feina, com ja has dit al començament.
Creus que això et va servir per desenvolupar-te millor després en la vida professional?
Home, jo què he de dir? Esclar que sí, doncs em sembla que sí, no?
El que passa que si avui en dia a la gent que no els cal fer, doncs mira tot això que tenen, no?
Millor, no?
Però jo no, o sigui, no n'estic gens d'arrepentida d'haver-ho fet, penso que sí,
que et donen un bagatge diferent al d'estar treballant i estudiant.
Però explica'ns quina va ser la teva primera feina.
La primera feina va ser portar una secretaria, consergeria d'una escola de nens a la ciutat de Lleida,
i mentre jo estava estudiant el batxillerat, no? El batxillerat nocturn, i també em va servir molt.
Era una escola molt catalana, era una escola ja progressista, encara era biofranco,
i em va servir molt també pel meu desenvolupament personal com a persona.
Això va ser la primera feina de la Carme, però la primera feina relacionada amb la seva professió,
és a dir, com a química, on vas treballar?
Amb un laboratori, fent anàlisis de rutina, com a analista.
D'acord, llavors has estat a l'empresa privada, has estat a diverses empreses químiques d'aquí del Polígon,
i després la teva entrada a la universitat va ser més tard.
Sí, sí, vaig acabar la carrera, i pas d'uns mesos per l'ensenyament, per un institut.
Jo vaig veure que l'ensenyament en si no era potser el que més m'agradava a mi, no?
I el fet que en aquella època les dones químiques tenien molt poca sortida a l'empresa química,
i jo, doncs, estava encaparronada de què s'havia de sortir, no?
I vaig aprofitar una beca de la pròpia universitat per estar dos anys a refineria, a Repsol.
I em va anar molt bé, també.
I després ja sí que vaig tornar a la universitat, però com a tècnica del Servei de Recursos Científics.
Et va costar, com a dona, introduir-te al món de l'empresa?
D'aquesta manera, no. El que costa és desenvolupar-te allà dins, després.
Una vegada hi ets?
Sí, un cop hi ets. I la prova és que ara ja n'hi ha més, però estan amb inferioritat encara numèrica.
Això estem parlant dels anys?
Quan tu treballaves a Repsol, doncs, si estem al 2001, doncs fa uns 12 anys o així.
Llavors es notava la diferència.
Sí, es notava molt més que ara, sí.
Éreu poques, les dones?
Poquíssimes, tres.
Érem tres.
Tres dones, amb una plantilla...
Això, Repsol, hi havia d'altres que no n'hi havia cap.
Vaja, bona experiència.
Però entrem en matèria.
Abans hem dit que el Servei de Recursos Científics dona suport a la docència i a la recerca,
tant de la universitat, de la pròpia Universitat, Rovira i Virgili, com de la societat.
Però realment, quines prestacions realitza aquest servei?
De què s'encarrega?
A veure, aquest servei, el que la universitat necessita tenir un suport, instrumentació analítica molt costós i, sobretot, aparells científics grans,
per, precisament, desenvolupar bé la seva recerca.
També necessita de petits, però aquests grans, clar, són molt costosos, valen molts milions.
Llavors, el que fan és fer un servei central, on hi ha persones especialitzades que porten,
porten, o sigui, fan les analítiques, porten els manteniments, però, a més a més, assessoren sobre aquests aparells
i així, doncs, és més fàcil que puguin desenvolupar la seva tasca, no?,
amb garanties de sortir-se'n millor, però, evidentment, si no, també ho farien, no?
Però és un gran, és el suport, sobretot a la recerca, d'acord?
Llavors, clar, aquests són tan costosos que, doncs, el poder disposar d'ells també a les empreses del voltant
que ells no les tenen perquè no són per anàlisi de rutina, doncs, fa que tinguem aquesta sortida fora a l'exterior
i així, evidentment, ajudar una mica al manteniment i al cost, no?
També els tècnics els portem, doncs, ens hem d'anar a formar contínuament,
a formació continuada, congressos, cursos, perquè tot el que és el món científic, les tècniques, avancen moltíssim
i els aparells també avancen i s'han de posar innovacions i els propis aparells, no?
Quin tipus d'analítiques es poden realitzar en aquest servei?
El servei ja és molt variat perquè hi ha aparells des d'analítiques físiques, analítiques químiques,
llavors hi ha el que us pot sonar més a la gent del que hi ha ressonàncies magnètiques nuclear
o bé difractòmetres de ratxics, microscopis electrònics en medicina,
que el servei també té una part a medicina, llavors, l'espectrometria de masses,
que és la meva tasca i especialitat, llavors, què és el que poden donar?
Doncs els anàlisis de tot tipus, des de mostres arqueològiques, bioquímiques,
fer determinació de desconeguts, com mostres d'aigües, de terres, plaguicides, dioxines,
l'antidoping dels atletes, per exemple, tot això es pot...
Vaja, qualsevol cosa, quasi...
Qualsevol cosa?
Pintures, mostres farmacèutiques, qualsevol cosa es poden analitzar
amb tota la sèrie d'aparells que tenim al servei.
I qui pot demanar aquests serveis?
Qualsevol.
És a dir, no és...
No, no, no.
No està únicament enfocat cap a la universitat, cap a organismes públics,
sinó que una empresa privada, una persona de fora pot venir i...
Només cal que s'adreci al servei de recursos científics o a qualsevol lloc de la universitat
i pregunti pel servei de recursos científics i li diran on som.
Dins del servei, tu has dit abans que eres la responsable de l'àrea d'espectrometria de masses.
Cromatografia és espectrometria de masses en concret.
Explica una mica en què consisteix aquesta paraula tan complicada i tan llarga,
perquè els oients s'en tenen una miqueta.
Bé, és un aparell que primerament les mostres a la vida real són complexes,
hi ha barreges, per exemple, l'aigua té centenars de compostos.
Llavors, primer aquests aparells el que fan és intentar separar-los,
o sigui, els separen i després d'un a un s'identifiquen.
S'identifica els components.
I amb més d'identificar, després es poden quantificar.
És a dir, és una eina molt potent de...
Precisament mostres desconegudes, per exemple,
que fas una primera anàlisi a veure el que hi trobes
i després ja compres els patrons i fas la quantificació,
perquè per quantificar es necessiten uns patrons sempre, no?
Però és una prova identificativa molt potent.
És una de les millors.
I què es pot averiguar mitjançant l'espectrometria?
O sigui, pots arribar...
La composició, o sigui, l'espectrometria de masses,
el que et dona són molècules, o sigui, estructures de molècules,
i llavors, clar, cada espectre de masses
el pots comparar amb una espectroteca que hi ha,
perquè tant si el fa el meu aparell
com si el fa un d'Amèrica té el mateix espectre,
hi ha bases de dades amb espectres,
llavors es comparen i et diu, doncs,
la comparació és del 99%,
però evidentment nosaltres hem de mirar
i hem d'estudiar, perquè l'espectrometria de masses
és tota una tècnica, és tota una assignatura,
on s'estudien els fragments i tot.
És a dir, que a part que les bases de dades
ens puguin dir, es tracta d'això,
nosaltres també hem d'estudiar
que realment sigui això,
perquè una base de dades és això,
és una base de dades a la qual compare,
però evidentment és una eina indiscutible,
que abans d'això era impensable tenir-la.
Això a la pràctica es tradueix
en que tu poses a agafar qualsevol objecte,
qualsevol substància...
Sobrien fer uns tractaments amb algunes,
altres no?
No es pot agafar així tal qual?
N'hi ha que sí, o sigui, depèn.
És que és complex, tot aquest món.
És a dir, a una pedra no l'hi pots posar directament.
Un cabell?
Un cabell, doncs, podria ser,
perquè una de les...
es pot fer una sense separar prèviament
i llavors es pot posar,
però el cabell és més lloc,
és a dir, posar-lo en un altre aparell,
que és el de xics.
Quin tipus d'objecte o quin tipus de substància
es pot analitzar a través d'aquest?
Doncs, aigües, terres, gasos,
herbes, productes farmacèutics,
pintures, pintures del paleolític...
De tot tipus, no?
De tot tipus, sí, sí.
Sí, perquè em sembla que vosaltres heu fet,
en el vostre departament,
heu fet els anàlisis de les pintures de Tapuerca?
Alguna, alguna.
Alguna.
Com ja hem dit abans,
el servei disposa d'una maquinària
i uns equips innovadors i molt moderns
i, sobretot, molt costosos.
Sí, cert.
En quant es podria valorar econòmicament
l'equipament del servei de recursos?
Perquè la gent se'n faci una idea.
Doncs ja la veritat és que no soc
la que fa els números, no?
Però potser podríem parlar
de 700 milions o així.
700 milions de pessetes.
Però no, segueixo dient que jo no soc
la que fa els números, eh?
I quantes persones hi treballeu?
Doncs 10.
10.
Ara, o sigui, serem dos més
perquè s'ha unit el servei
de recursos científics i tècnics,
llavors serem dos al servei tècnic,
llavors serem, potser, 12 d'aquí endavant.
Escolta, Carme, i tu portes 10 anys,
vas començar, doncs, ja en els inicis, no?,
d'aquest servei.
I de la tècnica.
I de la tècnica especialista, també.
O sigui, des del començament de tot.
Especialista de massa és pràcticament
acoplada amb aquest tipus d'anàlisis,
més o menys, d'aquests anys.
I suposo que per les teves mans
han passat coses bastant originals
o variopintes,
si és que n'hi han passat.
Sí.
Jo crec que al llarg de 10 anys, no sé.
Sí, però vaja, des d'esprais,
per jugar als nens aquests esprais
que surt després l'espuma,
i així, que surten de les festes.
Sí.
Doncs, per exemple,
amb unes peces d'un engranatge
d'una fàbrica, no?,
que els sortien uns olis i unes coses,
doncs t'ho porten perquè tu ho facis,
miris què és allò.
És a dir, és que no ho podria dir
de la infinitat de coses que ens porten.
I quins són els sectors professionals
que més utilitzen els vostres serveis?
Doncs, la química, evidentment,
l'empresa química,
l'empresa farmacèutica,
la de medicina,
o sigui, els microscopis electrònics
de medicina són molt utilitzats
pels metges,
arreus,
l'arqueologia,
en fi, és que...
I la policia?
La policia, de moment,
que jo sàpigui,
no ha utilitzat els nostres serveis,
però podríem fer-ho.
És a dir,
la policia científica a Madrid
té un aparell exactament
igual que el que jo soc responsable.
El que utilitza això.
Exactament, sí, sí, sí.
Però estan a Madrid.
I els de la policia d'aquí,
com s'ho fan?
Suposo que envien a Madrid.
Bé, haurem de...
haurem de fer-los-hi saber,
que aquí també en tenim, eh?
Com deies abans,
moltes de les treballes arqueològiques
no tindrien valor
sense el recolzament
d'una anàlisi científic.
Creus que en aquests casos
s'han donat de vegades
gat per lliure?
Doncs suposo que sí,
o tal vegades...
Però ara,
és molt difícil ara, eh?
Perquè ara els hi exigeixen
per fer les publicacions,
els hi exigeixen
no sol fer una treballa arqueològica
i pressuposar
que té una edat,
sinó que han d'estar
recolzats
per tota una sèrie
d'analítiques.
Algunes les fem nosaltres,
les altres les fan a l'estranger,
i això és la seva base
de la recerca.
O sigui,
que és molt difícil
avui en dia.
Ara també pot ser
que precisament
ho portin
perquè es pensin
que és una pintura
del paleolític
que sigui
de primers de segle XX.
Això també pot passar.
Dius que
algunes els hi feu vosaltres
i unes altres
les porten a l'estranger.
Això és el que m'han dit.
Però les porten a l'estranger
perquè aquí no hi ha els mitjans?
De moment no.
Ja.
Faltarien aquests aparells.
Serien benvinguts
al Servei de Recursos Científics.
Bueno,
a qui s'ha de demanar això?
Farem la carta als reis.
Escolta,
en quina analítica
estàs treballant actualment?
És que
és continu.
És a dir,
com que els grups de recerca
de la pròpia universitat
són molts
i variats
i cadascú fa
la seva investigació,
llavors
em porten
les mostres,
doncs igual pot ser
una barreja d'hidrocarburs
com un compost
sintètic
que és nou,
l'acaben de sintetitzar ells.
És a dir,
en aquest cas,
clar,
no hi ha
llibreries
o espectroteques
en què puguis comparar,
sinó que has d'estudiar
els fragments
i l'espectre.
És la diferència,
no?
O sigui,
el de les espectroteques
es poden utilitzar
quan
ja són coses
que estan
descobertes,
però quan
la línia de recerca
que aquí hi ha
de diversos grups
que fan síntesi
són compostos completament nous,
doncs llavors
aquests s'han d'estudiar
els espectres de massa
perquè
ells saben del que parteixen
i saben el que volen trobar
i llavors
aquest és el camí,
no?,
de la recerca
i utilitzen
aquest aparell
i d'altres
del servei
i amb tots ells
diuen
i poden certificar
que allò que han trobat
és el que
buscaven,
per exemple.
I després,
doncs,
la indústria
del voltant,
el que els hi sembla,
és allò que diuen
volem saber
què és això
o tenim
un mètode analític
posat a punt
i em surt
alguna cosa
que no és normal.
Llavors,
ells venen,
li reproduïm el mètode
i mirem
a veure si trobem això
que ells no saben
el que és,
no?,
per això estem nosaltres
perquè a part dels aparells
hi ha uns tècnics
darrere especialitzats
en tot això.
T'agrada la teva feina?
Moltíssim.
Es nota?
Et veig tan apassionada
quan parles
de l'analítica.
Sí, sí, sí, sí.
M'encanta.
Però cal dir
que a més a més
de la teva tasca
com a tècnica
en el servei
de recursos científics
estàs vinculada
en el món
de la premsa escrita.
Ai, ai, ai.
Però no ho escric jo, eh?
No, no, no.
Això s'ha d'aclarir,
s'ha d'aclarir.
La Carme,
junt amb 20 persones més,
formen part
del Consell Editorial
del diari El Punt.
Què és el Consell Editorial
del Punt
i quina és la teva funció
en aquest Consell?
Segons ens diu el director,
som els que els critiquem
el que no fan bé
al diari.
Bé.
És a dir,
el que fem és
cada dia ens llegim
al diari, evidentment,
i doncs cadascú de nosaltres
som gent molt diferent.
No n'hi ha cap
que sigui periodista,
és a dir,
totes som gent de carrer.
Llavors els diem
el que ens sembla bé
o malament
del diari, evidentment.
Cadascú tenim
les nostres neures,
crec jo, no?
I uns sempre es fixen
amb unes coses,
els altres amb uns altres.
Jo, per exemple,
els esports amb perdó,
amb perdó del nàstic,
doncs no és
la part del diari
que jo em miri mai.
Que més et mires, no?
Ja m'imagino que no.
Però,
i us fan cas o què?
Doncs, certament,
sí, costa una mica,
però quan ja ho dius,
allò que dius jo,
continuo dient el mateix,
al final, doncs,
arriba a dalt de tot
i sí, sí, sí,
ens han fet.
No dirà que ens facin
tot el cas del món,
però sí que ens ho fan.
Quan de temps fa que funciona?
Jo només te puc dir
el temps que fa que soc jo.
Jo em sembla que funciona
des de l'inici,
potser,
de ser a Tarragona,
perquè com que això ja ve
des de quan eren a Girona,
jo fa poc més d'un any
que hi soc.
I us reuniu sovint?
Cada 15 dies.
Tot els dilluns.
A veure si heu fet els deures,
si us heu llegit tots els diaris.
Sí, sí, sí, sí.
Cert, cert.
Malgrat ser de Lleida,
la Carme no canviaria
Tarragona per res del món.
Cert.
Què és el que més t'agrada
de la nostra ciutat?
Tot.
M'agrada Tarragona,
la seva gent.
M'agrada moltíssim.
Evidentment,
podria dir el tòpic,
m'agrada el mar,
m'agrada el mar,
no vaig a la platja,
però m'agrada el mar,
no?
Però no,
és que m'agrada la gent
de Tarragona.
I des del primer dia
que vaig venir,
m'hi vaig trobar molt bé
i malgrat que tinc
tota la família a Lleida,
els vaig a veure sovint,
però no em mouria d'aquí.
He tingut oportunitat
d'anar-hi
i no...
He decidit quedar-me aquí.
Molt bé.
I, Carme,
els teus hobbies?
Què fas per esvergir-te
i per sortir una mica
de tanta analítica?
doncs el teatre,
vaig molt al teatre de Tarragona,
el que puc,
alguna vegada a Barcelona,
però no s'hi pot anar massa,
no?
I al cinema...
Per què no s'hi pot anar?
Perquè surt molt car.
Massa car, veritat.
A Barcelona volguis que no...
Benzina, autopista
i l'entrada al teatre...
I volguis que no...
Si vas a Barcelona,
dius, ja hi vaig el dissabte,
doncs ja m'hi quedo tot el dia
i quan fas només us dius,
mare, això no puc fer massa, no?
O sigui,
jo sempre espero que vinguin aquí,
normalment,
a no ser que sigui una d'aquelles obres
que com anys,
els Amèrica del Flotats,
que saps que aquesta no te la podran portar mai,
i vaig allà,
però o ve a Reciel de Soleil,
que també hi vaig anar,
però per la resta,
espero que vinguin a Tarragona
i veure-ho des d'aquí.
Molt bé.
Doncs molt bé,
moltes gràcies
i ara és el torn de la Fina,
que està aquí esperant
amb el seu qüestionari
i que tu has d'intentar respondre
de la forma més breu possible.
Intentaré,
gràcies.
D'acord, Carme?
Gràcies.
Bona tarda, Carme.
Hola, bona tarda.
Preparada pel qüestionari?
Bueno.
D'aquella manera?
Quin remei.
Quin remei.
que t'agradaria llegir demà
en els diaris?
Doncs,
suposo que molta gent,
que Eta deixes de matar,
que Eta ja ha deixat de matar.
A veure,
acaba la frase.
Mai surto de casa sense...
Fer un cafè.
Quines tres coses
t'emportaries a una illa deserta?
No, i un barret,
perquè suposo que farà molta calor.
Una ràdio
i un llibre,
o més llibres.
una ràdio
per escoltar a terra,
una ràdio
i un diari del punt.
Estaria molt passat, ja.
Un consell
que dèiem que ha funcionat sempre?
Bé,
la meva mare
sempre em deia,
m'ho deia en castellà
perquè ella és d'hàbil
el que ara parla català,
però clar,
els dits,
les coses,
les sap
igual que jo,
per herència,
i sempre em deia
hazlo bien
i no mires a quién.
Alguna cosa
que t'hagi ensenyat la vida?
Que no puc posar-me en lloc
que no em toqui treballar.
Un refrany?
No dejes per a mañana
el que puedas hacer hoy.
Un color?
El blau.
Un plat?
Els ous forrats.
Una pel·lícula?
Puc dir-ne dos?
Sí, i tant,
i tres.
Saps què passa?
Que n'hi ha una d'antiga
que és Gilda,
amb la Rita Heiburg.
La de la bufetada
del Glenfort, no?
Sí,
és fantàstica.
I després Butterfly
del Jeremy Irons,
que és preciosa, també.
Un llibre?
És molt difícil
triar un llibre, eh?
Doncs l'últim
que has llegit.
L'últim,
no sé si m'agrada o no,
perquè encara l'estic llegint,
però, bueno,
jo triaria
com un llibre,
aquest que m'emportaria,
Els Miserables,
de Víctor Hugo.
Un invent?
La bombeta.
Sí.
Un personatge històric?
Hi ha molts personatges històrics
que m'agraden.
Sobretot són
revolucionaris,
però jo diria
que ja que estem
entre dones,
diria la passionària.
Quina professió
t'agradaria exercir
durant un dia,
una que no sigui la teva?
Un dia
i més d'un dia
d'historiadora,
m'encanta la història.
Davant d'un aparent fracàs,
com m'acostumes a reaccionar?
Ets plorona
o no sé què és la llengua
i tu ho tragues tu sola?
No,
ploro per coses més greus.
Em queda un buit a l'estómac
durant uns dies
i després,
aviat em passa.
Tens alguna mania
que es pugui comptar?
N'tenia més que en tinc,
jo penso que amb els anys
es perden les manies.
Es guanyen?
Jo l'he perdut aquesta,
que era l'ordre,
i tothom havia d'anar
ordenat com anava jo.
Si em sent el meu fill
dirà que encara em dura això,
però és l'ordre.
Tu digui-li que geni hi figura.
Sense què no podria ser feliç?
Doncs sense què?
Sense què?
No hi ha res.
Sense què?
No hi ha res,
una cosa
que sigui indispensable
per ser feliç.
Quin és el teu estat d'ànim actual?
Doncs em puc sentir optimista,
penso jo.
Com et definiries
a tu mateixa
en poques paraules?
Això sí que és difícil, eh?
Sí, més en poques paraules.
Fer la síntesi
de poques paraules
d'una mateixa
i a més a més
que una mateixa
no s'ho pregunté mai com és,
no?
Suposo,
els demés
a més segur que no és com te veuen.
Penso que sóc una dona senzilla,
activa
i compromesa
amb uns ideals d'esquerra.
I per acabar el qüestionari,
el que preguntem
a totes les nostres
convidades,
quin objecte
has portat
i per què l'has portat?
Bé,
jo porto
un caset
del 1974
del Lluís Llach
que es diu
I si canto trist.
És quasi com una joia.
És una joia, sí.
És això que sona?
Que oportuns!
Quina sorpresa!
Que oportuns!
Per què l'has portat?
Ja ho sabíeu?
Per què l'has portat?
Doncs perquè
encara que digui
que no hi ha cap cosa
que el necessita
per ser feliç
els records
sí que són importants.
I els records
del Lluís Llach
de quan jo tenia 17 anys
que llavors encara
estava prohibit
que érem
de pobles
que ens n'encarregàvem
nosaltres el jovent
o sigui
en concret
de portar amb ell
ja tots
a la resta de cantautors
que venien
pel 75%
de la taquilla
o sigui
ha plogut
llavors
els podien portar
per això
i Lluís Llach
va venir dos cops
i a part
que és un músic esplèndid
com a persona
no ha canviat gens
no m'ha defraudat gens
sé que si ho està sentint
està passant vergonya
però
és el meu
cantautor
i el meu músic preferit
Doncs moltes gràcies Carme
fins aquí al qüestionari
Gràcies a vosaltres
Doncs amb aquesta música
d'en Llach
avui ens acomiadem
avui no ens acomiadem
amb la nostra sintonia
del programa
perquè crec que
s'ho mereix
i que és una música
molt bonica
i en honor
de la nostra convidada
d'avui
Doncs moltes gràcies
per estar amb nosaltres
Carme
Gràcies a vosaltres
i continua
treballant així
amb aquestes ganes
que despréns
Espero
que es voli molts anys
Doncs molt bé
posem aquí
punt i final
el Dones d'avui
i ens acomiadem
fins al proper dimarts
I no vull pas
oblidar-la
quanta misèria
que tinc
sota els peus
damunt l'espai
i no vull guardar-la
i no vull guardar amb mi
fins al jorn
dels miserables
els que hem saltat
Fins demà!
Fins demà!