.
Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda i benvinguts un dimarts més.
La nostra convidada d'avui és una artista, una d'aquelles persones privilegiades que han fet que la seva vida girés en torn a l'art, en aquest cas a la creació pictòrica.
La claustre de Nato és de Tarragona, està casada i és mare de dos fills.
És una dona forta, diuen els seus amics, que és la Roca a qui apropar-se quan tot sembla que trontolla.
Li agrada la lectura i la música, va estudiar al conservatori durant uns anys.
Quasi bé es pot afirmar que ella no és solament una pintora, sinó que és la pintora de la nostra ciutat,
la més arrelada i la que en aquests moments gaudeix d'una projecció exterior més important.
Molt bona tarda, claustre, i benvinguda al Dones d'Avui.
Hola, bona tarda i moltes gràcies per haver-me invitat.
De res. Per començar, ens agradaria que ens comentés tot això que vostè diu que és un gall de baralla
i la relació que té amb un drac, que no sé exactament quina és aquesta relació.
Bueno, això és cosa de la meva amiga, que ella creu molt en l'horòscopo xino
i és gall igual que jo.
I no ho sé, doncs amb algunes coses s'assemblem bastant, som luitjadores,
sortim del fons quan tenim algun problema, ressorgim d'una manera una miqueta com estranya, no?
I es veu que aquest any tenim el...
Està regit, vaja, el gall o alguna cosa així, alguna cosa d'aquestes.
I l'any que ve serà el signe del dragó que impararà, vaja, el nostre signe que tenim amb l'horòscopo xino.
Jo no hi crec massa en aquestes coses, però no dic mai, com la meva capacitat mental en aquest tema és una miqueta reduïda,
no massa, però una mica, doncs per llavors no dic mai res que no.
M'agrada sempre enterar-me'n de les coses i sapiguer i ficar-me una mica,
perquè totes aquestes coses orientals les admiro moltíssim,
però jo crec que va molt lligat dintre la meditació, o sigui, la forma, el sistema de menjar d'aquesta gent,
ja els seus genes ja venen a la meditació,
cosa que els temperaments que tenim un espanyol o un català i més un mediterrani és molt diferent d'aquesta gent.
Com dèiem abans a la presentació, vostè és una de les poques dones que ha fet de la pintura la seva professió.
Ha tingut el recolzament del seu marit per aconseguir arribar on ha arribat?
Totalment.
Jo crec que sense ell no hagués pogut dedicar-m'hi tan plenament com m'hi dedicat,
perquè ja ho sabem, jo soc de la postguerra i en aquells anys jo era com una miqueta llançada,
perquè sempre m'agradava molt fer d'aport,
i el meu germà, i que em porti bastants anys, doncs era bastant deportista,
era no bastant, ha sigut deportista,
i per llavors, doncs, sempre he sigut una miqueta trencadora,
amb els cànons de lo que era una nena tota fineta,
parlant castellà perquè les monjes t'ho exigien,
i tots aquests tòpics.
I he passat una mica olímpicament perquè me cansava, m'ofegava,
m'agobiava, i els meus pares, es veu que em veien com una mica llançada,
i sobretot la meva mare, que era una mica sargento,
doncs me va prohibir tajantemente que jo em dediqués a l'art,
perquè deia que no.
I llavors va ser quan, doncs, jo anava pintant, com és lògic,
si no, no hagués sigut jo mateixa, no?
Però va ser realment el trobar la comprensió,
el trobar el conèixer-me,
a l'entendre'm realment de la parella,
que va ser la meva gran loteria que vaig veure.
Perdoni-me un moment, a què es dedica el seu marit?
És una cosa completament diferent de l'art.
És funcionari.
És funcionari.
I de duanes, que no et passis res.
I llavors l'anima a pintar?
Home, ja no, ja no, ara ja no.
Però al principi, doncs sí, s'interessava pel que feia, parlava.
Ara, que ell d'art no li entra massa.
Ell és del nord i, per tant, els bascos tenen un altre,
o riojanos tenen un altre punt de vista de les coses.
Però és una persona bastant intel·ligent, bastant intel·ligent,
i s'ha pogut compenetrar molt bé una cosa en l'altra,
i sobretot respectar la parella.
Això és molt important.
Abans em deia que els seus pares no veien de bon grat
que vostè es dediqués a una professió tan...
El meu pare encara potser ho hagués aconsegut,
perquè jo era... era la seva ànima, no?
Però la meva mare no, era molt guerrillera.
I què volien que fes?
Doncs el que en aquell temps imparava molt amb les noies,
doncs coses simples, que dic jo.
Com estar... cuidar-te'n d'una casa,
i fer coses d'aquestes, i les labors, i coses d'aquestes, no?
I a mi jo m'ha rebentat tota la meva vida, moltíssim, tu.
Va estudiar durant tres anys belles arts,
però ho va deixar perquè li semblava que no aprenia
allò que a vostè li interessava.
No.
On va formar-se? És a dir, qui va ser el seu mestre, senyora Donato?
A mi va ser l'altra sort meva,
va ser de topar amb el Paco Mallol,
un gran pintor, un gran pintor, que és de Barcelona.
Bueno, hi ha residit, i la família totes són d'aquí Tarragona.
I el topar amb aquest home va ser un home,
amb una sensibilitat fantàstica,
un artista de... com una copa,
i amb una pinzellada molt forta,
i, en fi, va ser la meva,
i me l'ha estimat moltíssim.
I coses que potser amb familiars
no m'he arribat a estimar el que m'he estimat aquest home.
Encara que caiguem en el tòpic,
l'artista neix o es fa?
Es neix, però s'hi fa,
a base de treballar moltíssim.
Antigament, quan a l'època de Velázquez i tot això,
tot aquest aureola que ara s'ha creat
de lo que és un artista,
llavors no existia.
Llavors era un corrent,
era un obrer,
tenia els seus tallers,
els seus tallarets,
i allí treballaven i feien...
Era un obrer, exactament.
El que passa és que després ha vingut tot el mito
de l'aureola, d'artista i de tot aquest fandango que hi ha muntat.
Però has de treballar moltíssim, moltíssim,
per poder treure alguna cosa que sigui realment mig o menys bona.
Per un pintor la meta és poder exposar, això està clar.
Recorda la seva primera exposició?
Sí, va ser aquí a la llibreria Zerà.
Li va costar aconseguir-ho?
Doncs no, perquè tenia molta obra.
I llavors una sèrie d'amics meus
van començar que ho havia de fer,
que ho havia de fer,
que tenia moltíssima obra amagatzemada.
Això sí, al principi tots els quadres
que van sumir meus
van ser un tros de la meva mateixa persona
perquè m'ho arrencaven de l'ànima, tu.
Eren, mira, com els meus fills potatius
que tenia, perquè
és que allí hi ha part de la teva persona, no?
Dels trossos de la teva vida,
dels teus pensaments,
de les teves sensibilitats.
Perquè sempre que pintes,
potser estàs un dia
que portes un cabaretge al trossom
que no t'aguantes, no?
I aquell dia
surten les coses amb uns colors molt més forts
que l'altre dia,
que surts més diluïdet,
perquè estàs més dolça,
més sensible.
En fi,
és un món molt complex.
Quin any va ser la primera exposició?
Ai, no la recordo,
però fa molts anys.
I va vendre alguna de les seves obres?
Sí, sí.
Es van vendre tres o quatre obres, sí.
A partir d'aquesta exposició
tot va ser més fàcil?
Doncs vols que et digui la veritat,
sincerament?
Deu ser, no sé si és el gall,
que diu la meva amiga Laura,
la meva estimada amiga Laura,
que les ha passat molt malament,
i és una dona que està sortint a flotar
molt bé, molt bé, molt bé,
i més intel·ligenta.
Doncs deu ser el gall,
aquest gall,
perquè no m'ha sigut difícil.
Ni notar, com diuen moltes persones,
oh, per què sóc dona, no sé què.
No, no, no, no, no, no.
El que em molesta bastant
és que quan veuen moltes vegades els meus quadres
hi ha un sector,
un sector minoritari,
afortunadament que diuen
tens pinzellada d'home,
oh, i per què?
Siguent dona no puc tindre una pinzellada forta,
o és que no pot ser?
Això sí,
m'ha xocat i em molesta'm algunes vegades.
Normalment,
les seves últimes exposicions
tenen una mena de fil conductor.
És casualitat o té alguna finalitat concreta?
Mira, jo ho trobo molt elegant.
I en un lloc on no estigui bon gust
ja no m'hi trobo còmode.
I per tant els meus quadres
són així.
Cada vegada que preparo una exposició
procuro que hi hagi un punt
de referència en alguna cosa determinada.
No vaig fer un aquí a Tarragona
a l'antic ajuntament,
que els trobo meravellós,
aquell edifici fantàstic.
Mira, té un valor aquell d'allò per mi
que m'adomina a tu.
Potser serà de que allí va ser
l'antic conservatori de música,
però és que el trobo preciós.
I no li estan traient el profit
que podien treure-li.
Allí em vaig fer un referent al mar.
I em va agradar.
Vaig quedar molt satisfeta.
Després del que tinc jo una cosa clavada dintre a mi
i no l'he pogut fer,
ha sigut que m'agrada molt el jazz,
m'agrada molt el cantejondo,
i era una enamorada del Camerón.
I quan va morir volia ficar-me dintre del seu món
i treure, perquè te vaig dir una cosa sincerament,
el Camerón si no hagués estat drogat com estava,
i encara que no queda gairebé de diu,
era impossible que aquella persona
pogués crear la música
que arribava a crear aquell home.
Amb els giros,
amb aquells desgarros,
amb aquelles sortides que tenia.
Era fantàstic aquell home.
Era fantàstic.
Però havia d'estar drogat,
o empilat,
o digues el que et doni la gana.
Però normalment aquell home
no podia sortir
amb aquella música que feia.
Llavors què?
Doncs ho vaig deixar,
saps per què?
Perquè em tenia que ficar molt dintre del món d'ells,
que són molt autèntics,
molt.
I havia de desplaçar-me,
havia de ficar-me,
havia de conviure,
i en aquells moments,
el meu entorn familiar,
la meva mare,
és molt gran,
i em necessitava,
i ho vaig tallar.
Però allò ha sigut,
ja no sé si encara
no ho aconseguiré,
fixa't,
perquè és que m'entusiasmava
aquell home a mi,
de veritat, eh?
Potser encara ho tornaria a intentar.
Sí, sí,
jo no ho trec de l'home meu.
Li agrada,
a la senyora Donato
li agrada pintar marines,
paisatges,
retrats,
però i les flors?
Les flors són molt dolces.
No n'hi ha cap ni una de flor.
No,
són molt dolces.
Encara que poden ser fortes,
però, bah,
no en diuen res les flors a mi.
On estan que hi ha,
moltes dones
que els agraden molt les roses,
a mi les roses
no en diuen res,
l'està bo.
El seu marit
no li regala gaire les flors?
No gens,
no en regala mai res.
Si quieres algo,
compra-te-lo en claustro.
No, no, no, no.
On exposa normalment?
Home,
normalment exposo,
hi ha moltes galeries,
d'això és el que em manté,
cada dos anys
la feia a Tarragona.
Hi ha galeries
per tot arreu d'Espanya
i fora,
que són les que em venen
les obres meves.
I una vegada a l'any
n'ha sol fer una
amb aquests llocs.
A Bilbao,
a Màlaga,
a Madrid,
tots aquests llocs
n'hi ha fet una vegada
a l'any
i a fora de l'estranger
exactament igual.
Ara,
l'any passat,
no vaig poder
perquè vaig tindre
una sèrie de problemes
a casa
i llavors
l'havia de fer
una altra vegada
a Nueva York.
I,
en fi,
és això,
treballar sempre,
contínuament.
I ara em vull fer
un aquí
de dibuixos
que la feia
el mes d'abril
aquí a la galeria
de l'Òdena,
del Joan Oda,
i
de dibuixos,
només.
Perquè hi ha una sèrie
de coses
que també faig
que no solsament
és l'oli
ni els procediments
aquests
de material de recarga
amb els pigments
i tot això.
És uns pallassos
que faig
que són tot gent
de Tarragona
amb les cares
de gent
que va i pel carrer
i em diuen
alguna cosa.
I tots són tristos,
però aquests
no en surten
cada dia.
Me surten
quan hi ha dies
especials
i surten
i fan
i en una sèrie
n'hi tinc bastants
i
i vaig parlar
o sigui
un dia
enraonant
amb l'Òdena
que ho considero
un amic
i em va dir
per què no ho fas aquí
i ho vaig fer
i bueno
ho vaig fer
ho penso fer
ara a l'abril.
Té predilecció
per alguna sala
en concreta?
A mi m'agrada
molt l'antic ajuntament
ja t'ho repeteixo
moltíssim.
Creu
tal com opinen
alguns entesos
que la base
per ser un bon pintor
és primer
ser un bon dibuixant?
Sí, totalment.
Miró, Tàpies o Dalí
ho eren?
Ho eren?
Jo crec
que ho eren
i sobretot Dalí
i Picasso
ha sigut un bon dibuixant.
És que
sense saber
dibuixar
les perspectives
no tens
no
no
no
no
no hi ha
no hi ha base
i per tant
no
primer has d'aprendre
de fer les coses
per després
desfer-les.
això sí
això és importantíssim
no tot
es fer
pinzellades
bim joms
i deixar
no
se nota
els xos
i hi ha molta
hi ha molta porqueria
d'avantguàrdia
i mira que hi ha
avantguàrdia
que m'entusiasma
però
hi ha molta porqueria
posada dintre
perquè són persones
que no tenen
realment una base.
La senyora Donato
va dissenyar
el logotip
de l'Associació
de Dones Empresàries
i Emprenedores
de les Comarques
Tarragonines
en què es va inspirar
per dissenyar-lo?
El mar i el sol
Expliqui'ns una mica
com és el logotip
per si els nostres oients
són dues línies
de dos colors
blau i vermell
i hi ha un fondu
és un sol
com a vermellós
taronjat
i remés
un oleatge
de mar
Art i empresa
són cada cop
més complementaris?
incomplementaris són
Per què?
Perquè l'artista
som una miqueta
no som gens empresàries
sobretot jo
jo no em diguis
en qüestió
crematística
el que pot valre
el quadro
perquè és que
ni em va
i si ets un empresari
no pots ser
un artista
això
no tinc cap dubte
perquè la fredetat
que moltes vegades
té un empresari
quasi tots
doncs no les té
un creador
no les té
i tu fixa't
el Bufill
el Bufill
té un equip
de gent
per crear
aquelles coses
que són
des d'un
m'ho explicava
perquè vam estar
mirant
allà on té
el taller
d'ell
que allò és fantàstic
no?
i t'ho dic
perquè hi he estat
i un amic
del Bufill
m'ho va portar
i m'ho va ensenyar
doncs té
des d'un psicòleg
un peixajista
un aquí
un allà
treballa tot
amb equip
ja no és l'obra
de Bufill
però ell se basa
ell se basa
que aquí
és el meu punt de vista
en tot aquest agent
tot aquest grup
de gent
que li diuen
el que pot ser
més impactant
més d'allò
llavors ell fa
la seva fenya
la seva creació
però si no tingués
tot aquell
aquesta parafernària
que es belluga
al costat
jo conto
que no seria
Bufill
a part de tindre
el seu carisma
i la seva cosa
que la té
eh
que la té
però
és molt diferent
ser un empresari
a ser un artista
és un món
que no pot anar
lligat
la pintura
com a professió
relaxa
o estressa?
mira
vols que et digui
la veritat
més aviat
hi ha moments
que t'estressa
perquè una cosa
és pintar
com un hobby
i fer
el que et doni
la gana
ja ho faig
igual
el que et doni
la gana
perquè és que
si no ho pogués
fer
ja no seria
la meva pintura
però
de tindre
que treballar
per unes fetges
fixes
i mirar
a veure
perquè
tot estigui
perfecte
i tot estigui
això
et posa
una miqueta
d'estrès
eh
una miqueta
bastant
una miqueta
bastant
vostè pinta
cada dia?
cada dia
de matí
tarda
quantes hores
li dedica
el dia?
no ho sé
no m'ho preguntis
perquè no ho sé
a part
moltes
jo encara
em voldria
dedicar
mira ara
m'estic fent
un estudi
que tindrà
un cent i pico
de metres quadrats
aquí
aquí
aquí
aquí
aquí
aquí
ja
hasta
podré
patinar
dintre
imagina't
el dia
que me'n pipi
sortiré
per un cantó
i me n'aniré
per un altre
no?
per l'aniré