El programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio
Bona tarda i benvinguts una setmana més al programa Dones d'Avui.
A les portes del nou mil·lenni, el món laboral està canviant en molts aspectes.
La globalització de la economia i els avenços tecnològics són els responsables, entre altres, d'aquesta transformació.
En aquest context, no ve en resta l'adaptació als nous temps i ser capaços de mirar el futur en clau positiva.
Per parlar del treball i dels recursos humans, avui tenim entre nosaltres la Teresa Ruana Llop,
que és directora de SELEC, una ETT, una empresa de treball temporal.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fas i bé nit, bona nit, Teresa i benvinguda al programa.
Gràcies, igualment.
A veure, d'entrada i per centrar l'entrevista, ens agradaria saber unes quantes coses.
On vas néixer?
Jo vaig néixer a la Fatarella.
La Fatarella? Ets de la Terra Alta.
Exactament, molt bé.
I on vius?
Visc aquí a Tarragona, ja fa 18 anys que soc aquí.
Sí, quasi bé, ja ets tarragonina.
Sí, tarragonina.
Mig.
Mig tarragonina. No puc deixar les arrels.
Com et vas iniciar a l'àrea dels recursos humans?
Bé, la meva trajectòria professional sempre ha estat encaminada amb els recursos humans,
a nivell que, bueno, jo vaig estar estudiant durant uns anys,
i quan vaig començar a treballar, t'entrada algunes feines puntuals,
amb tasques d'administració i màdies.
Llavors vaig començar amb el tema recursos humans a través d'una empresa de serveis,
i després amb el treball temporal.
I he anat escalant dins d'aquest tipus d'empreses fins a l'actualitat.
Actualment estàs de directora de delegació a la nostra ciutat.
Sí, correcte, correcte.
D'una empresa, d'una ETT, que es diu Select.
Molt bé.
La veritat és que les empreses de treball temporal són, per quasi bé tothom, grans desconegudes.
Han estat molt criticades i se'ls encoloma culpes que jo personalment no sé si responen a la realitat.
Suposo que, com en tots els sectors, és com en botica, no?
Hi ha gent i empreses que ho fan molt bé i empreses que no ho fan tan bé.
O et sembla que en parlem del tema?
Bé.
Perquè penso que val la pena saber què és una ETT.
Bé, una ETT...
Amb poques paraules.
Sí, sí.
Resumidament, una ETT, empresa de treball temporal, com molt bé diu les seves paraules,
empresa de treball temporal, és una empresa que contacta uns treballadors,
una demanda d'unes empreses usuàries,
per a la realització d'unes tasques concretes.
Unes tasques concretes que, d'alguna manera, s'han de justificar amb una temporalitat.
Llavors, tot això ve emparat pel marc legal,
que el marc legal, com molt bé diu i com molt bé ens limita a les empreses de treball temporal,
només podem contractar treballadors per posar a disposició de l'empresa usuària
baix quatre conceptes o supòsits de contractació,
que serien per una obra concreta o determinada,
per una acumulació de tasques dintre de l'empresa usuària,
per una substitució d'un personal de l'empresa amb baixa de malaltia
o per X circumstàncies que se torna a reincorporar al seu lloc de treball
i per un procés de selecció.
Aquests són els quatre supòsits legals que ens permeten contractar el treball temporal.
Tot el que surt d'aquí no es pot fer.
No és de la seva competència.
Quines creus que són les causes per les que han proliferat com a bolets?
A veure, a partir de la legalització del treball temporal amb la llei 1494
van sortir moltes empreses, però com un abús del sector, del mercat,
perquè d'alguna manera hi havia un cert negoci a fer.
Si es tenia en compte que s'anava a explotar un treballador
o a precaritzar una tasca realitzada per un treballador.
Llavors, el negoci va en...
Tu dones un servei d'un treballador, aquell treballador cobra un salari determinat,
però tu per aquell salari d'aquell treballador
s'estàs cobrant tres vegades més,
perquè la llei no regulava ni emparava de cap manera
el salari que havia de rebre el treballador.
Cosa que avui en dia ja no passa.
O sigui, des de fa molt poquet, molt recent,
des de l'aplicació al mes d'agost que vam tenir
de la modificació de la llei de treball temporal,
tot això ja no es pot fer.
O sigui, el treballador sempre, sempre, actualment,
ha de cobrar com a mínim el que marca el conveni de l'empresa usuària.
Però reconegueu, reconeixeu que hi ha hagut abusos en aquest camp
fins que es va regular...
Sí, a veure, hi ha empreses que ho han fet,
vull dir, han abusat de la situació.
O sigui, això ja parlem d'empreses que el tema legal
també l'han portat d'aquella manera
no massa correcte, es pot dir, no?
O sigui, no sé fins a quin punt
perquè no hi he estat en aquelles empreses per veure-ho,
però se n'ha fet una miqueta d'abús a nivell general.
Llavors, estan les empreses que realment, vull dir,
tenen tot el tema legal molt estricta,
vull dir, s'han mogut sempre dintre d'un marc molt, molt tancat
i molt encaminat a que les coses se facin ben fetes,
llavors, en aquestes empreses que són comptades,
no ha passat això.
Però les que han sortit com a bolets,
que són les que han anat a aprofitar al mercat i a fer negoci,
són aquestes les que, d'alguna manera,
ara, d'aquí no res,
moltes ja no hi són i ja no hi seran.
Us van posar totes dintre del mateix cop, eh?
Això sí, això sí.
Quina diferència hi ha entre una empresa de treball temporal
i la subcontractació, com tota la vida ha existit?
A veurem, la subcontractació es refereix a la subcontractació d'un servei.
Llavors, una empresa de subcontracte el que fa és fer-se encàrrec d'un servei
determinat dintre de la sistemàtica de treball d'una empresa.
Per exemple, el tema de la neteja de les empreses.
Se contracta una empresa i se'n fa càrrec de la neteja.
independentment que per a fer aquella neteja
s'utilitzin 10 persones, 5, 4, una B o una no B,
avui s'ha ficat una malalta.
O sigui, l'empresa, d'alguna manera,
que contracta en aquella empresa de serveis,
se'n desentén de tot.
En canvi, si ho fa a través d'una empresa de treball temporal,
ha de controlar els treballadors,
perquè ja no demanen un servei,
sinó que demanen una persona perquè faci aquell servei.
Llavors, és diferent.
Contractar un servei és el servei
i contractar una persona és la persona.
És la gran diferència.
Què diferencia a Selec,
l'empresa on tu treballes,
d'altres empreses de treball temporal?
A veure, la gran diferència que pot haver-hi,
gran o petita, depèn com ho mirem,
de Selec amb d'altres empreses de treball temporal,
és la qualitat.
La qualitat que nosaltres donem amb els nostres serveis
i aquesta qualitat ve avalada
pels anys d'experiència
que tenim el personal que estem dintre de la companyia,
ja no només a nivell de Tarragona,
sinó a nivell nacional,
Selec té 60 oficines en tot el territori
i llavors, d'alguna manera,
els professionals que estem dintre
són professionals que venim del sector
i que tenim una experiència de molts anys
en aquest tema.
Però sou, quasi bé tots, molt joves.
Són molt joves,
però perquè vam començar molt joves, també,
d'alguna manera.
A veure, Selec fa tres anys que està a Espanya,
però fa molts anys que està instal·lada
en tot el que és Europa
i d'altres països.
En total, se'n van uns 23 països.
On va néixer?
Selec és una empresa anglosuïssa.
Molt bé.
Quins són els principals sectors d'activitat
que més utilitzen els seus serveis?
Actualment, se pot dir que
és una mica...
Està tot compensant, no?
Vull dir, principalment,
podem parlar d'electricistes, fontaners,
podem parlar d'administratives,
recepcionistes,
podem anar inclús a la branca sanitària,
també, recepcionistes per a hospitals,
gent auxiliar, encara que més restrictiu.
Llavors, podem parlar també de la banca.
A nivell d'especialització,
també tenim molt de vòlum
amb personal de banca.
Llavors, una miqueta toquem totes les branques.
I quin tipus de personal té més demanda?
Els oficis.
La demanda exclusiva
la tenim amb personal d'ofici.
Existeix equilibri entre l'oferta i la demanda?
Actualment, no.
No, sobretot pel que t'acabo de comentar,
perquè ens demanen molts professionals,
molta gent d'ofici,
i no n'hi ha.
La veritat és que no n'hi ha.
Gent realment preparada
que tingui un nivell professional
per portar a terme una tasca,
sobretot manual,
no n'hi ha.
Com definiries en una sola frase
la filosofia de la teva empresa?
A veure, és molt fàcil.
Suposo que és difícil.
Ah, és fàcil, amb una sola frase.
És molt fàcil.
Són persones que treballem amb persones i per altres persones.
Això queda molt bé.
La veritat és que mai s'havia parlat tant de la importància de la persona
en el món laboral i empresarial.
Però jo no sé si això queda en pura teoria
o es porta veritablement a la pràctica.
Tu creus que s'ha millorat amb aquest tema?
La persona és el nucli, és el centre, és el més important?
Jo crec que sí.
Sobretot amb les empreses de la nostra caire
és molt important, és bàsic.
És bàsic perquè nosaltres no venem ni rellotges, ni bolígrafs, ni res.
Vull dir, el nostre producte és el servei i el treball d'una persona.
Una persona amb unes qualitats, amb unes característiques professionals,
inclús amb unes característiques personals,
vull dir, que fan que s'adapti més bé a una feina.
Llavors, és molt important tenir en compte que el treballador
se l'ha de tractar molt bé, se l'ha de cuidar, se l'ha de respectar,
vull dir, i se l'ha de pagar com se mereix.
Quins avantatges té una empresa de treball temporal per a un treballador?
Unint una mica amb això que ens estaves dient ara.
Molt bé. Per a un treballador, d'alguna manera,
diguem-ne que li oferim una formació polivalent i multisectorial
perquè estem obligats per llei a invertir un percentatge
de la nostra massa salarial en formació.
Llavors, com que la tendència també és a l'especialització,
intentem i donem formació als treballadors.
Llavors, d'alguna manera, ells tenen amb nosaltres
com a avantatge un accés a una estructura multinacional
i facilitem a aquests treballadors la inserció al món laboral.
Llavors, també d'alguna manera, com que tenim treballs molt puntuals,
com molt bé he dit abans, som una empresa de treball temporal,
doncs podem donar la possibilitat de complementar el lloc de treball
amb d'altres ocupacions.
Donem l'opció a insertar-se laboralment a majors de 45 anys.
Donem accés als joves, al món del treball,
tenint en compte que avui en dia, un quan acaba d'estudiar,
és molt difícil.
Llavors, amb tasques que nosaltres i feines que anem donant-nos-hi,
els comencem a omplir el currículum,
perquè no m'ho han donat, siguin persones adaptables
i que s'hi puguin incorporar més fàcilment a qualsevol empresa.
Veig que moltes avantatges.
Sembla que tot ho siguin.
Suposo que alguna trampa, entre cometes, hi ha aquí.
No hi ha cap trampa.
Entenem molt bé el concepte de treball temporal
i utilitzar-lo pel que serveix.
I llavors, tant pel treballador com per l'empresa usuària,
han de tenir claríssim la nostra tasca
i en què se poden beneficiar de la nostra tasca,
igual que nosaltres.
El client, per a vosaltres, és l'empresa.
No és el treballador, no?
Exacte.
El client és l'empresa usual,
l'empresa que necessita personal per X motius.
Al treballador, nosaltres li dèiem un col·laborador.
A veure, ens has parlat de les avantatges que té el treballador, no?
Ara, quins avantatges podries dir com a principals per al client,
per a l'empresa que contracta els vostres serveis?
A veure, principalment parlaríem d'una flexibilitat
a nivell de recursos humans, no?
També, amb nosaltres, complementa la seva plantilla
d'una manera ràpida i viable a nivell, sobretot, de burocràcia, no?
Vull dir, per a puntes de treball, puntes de feina
i situacions imprevistes,
d'alguna manera el client a nosaltres facilita,
se li facilita tota aquesta tasca
perquè nosaltres tenim una borsa de personal disponible,
nosaltres li posem a disposició
el personal ja amb el perfil que ell necessita
i ell no cal que entri ja amb el procés de selecció
al qual li suposa un temps i unes despeses.
Tinc entès que algunes professions no poden treballar amb vosaltres.
Ens ho pots explicar?
Bé, la reglamentació, la nostra, és molt àmplia
i ens delimita en molts aspectes.
Llavors, una llei que ens va sortir aquest any passat,
el Real Decret 216 de 1999, de 5 de febrer,
ens parla de les disposicions relatives
a la limitació que tenim
per celebrar certs contractes a posa a disposició.
I això ve donat per uns riscos professionals
que es deriven d'algunes activitats.
Amb aquestes activitats que suposen aquests riscos,
tenim com a limitació principal
són els treballs en obres de construcció,
treballs de mineria a saludar,
treballs d'indústries extractives,
treballs en plataformes marines,
utilització d'explosius,
treballs que impliquin exposició a radiacions
en zones controlades,
treballs que impliquin exposició a agents cancerígens,
mutagens o tòxics,
i treballs que impliquin exposició a agents biològics.
També són professions una mica especials.
Sí, de fet, amb els anys que porto jo treballant en aquest sector,
hi ha tasques, de les que acabo d'anomenar,
que mai ens ho han demanat.
Però n'hi ha algunes que sí,
perquè el tema de la construcció avui en dia
és una cosa que està molt en alça.
I potser és el sector menys específic,
en tots els que s'ha anomenat.
Exacte. Però, per exemple, en la construcció
ja apenes hi treballem.
Apenes. Perquè, bueno, tots són problemes,
hi ha molt de risc,
i, bueno, les mesures preventives
per evitar aquests riscos
són molt complexes, també.
Escolta, encara que ja has dit alguna cosa
al començar l'entrevista,
a mi m'agradaria tornar a parlar
d'aquesta data, de l'agost del 99.
Es pot dir que la història de les ETTs,
aquesta data, marcarà un abans i un després?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
De fet, he dit l'agost del 99.
La llei se va aprovar al juliol,
però és aplicació a l'agost, no?
Llavors, hi haurà diferència
i ja s'està notant, no?
Perquè el que està clar és que avui en dia,
amb aquesta modificació de llei,
el que s'ha aconseguit és,
a part d'un equiparació salarial,
aquest equiparació salarial
porta a que el treballador, d'alguna manera,
se senti igual que el de l'empresa usuària.
Llavors, la feina,
sempre ha de ser més incentivada
quan te sents igual.
Vull dir, abans no passava això.
I a partir d'aquí, tot això,
què vol dir?
Que la qualitat de la gent que poses a disposició,
ja és més bona,
perquè abans ens trobàvem a vegades
que no volia anar a tothom a treballar
en certes tasques de treball temporal.
Avui en dia sí,
perquè té la mateixa consideració
que qualsevol altra persona
de dintre de l'empresa.
Potser s'ha guanyat amb transparència.
Sí, s'ha guanyat amb transparència,
s'ha guanyat amb que la persona
se senti de l'empresa.
I a més a més,
d'alguna manera,
com que no hi ha diferència,
se sent més motivat per treballar.
A veure,
quines són les tres condicions bàsiques
que ha de complir una ETT
per estar al seu lloc
i fer les coses bé,
les coses correctament?
A veure,
primerament,
que apliqui rigorosament
tot el marc legal
que ens regula,
que és molt important.
En segon lloc,
penso que tingui un servei
de selecció eficient,
eficaç,
per tal que el personal proposat
tingui la qualificació necessària
per desenvolupar
la seva tasca
amb qualitat,
col·laborant amb la integració
del personal
en aquestes empreses clients.
I, com a tercer aspecte,
doncs que l'empresa,
el treball temporal,
tingui també una àmplia cobertura
d'oficines
a nivell nacional,
internacional, inclús,
per a donar millor resposta
al client.
Perquè hi hagi trasbàs?
Sí,
en un moment donat sí,
perquè hi ha professions
que,
per motiu del mercat laboral,
avui en dia
no se'n troben aquí,
a Tarragona,
ni a Catalunya,
ni a Espanya
i podem inclús
mirar de trobar-ne
fora del nostre sector,
del nostre àmbit de rotitorial,
volia dir.
La Unió Europea
promourà la mobilitat
de treballadors
d'un país a un altre,
ja no dintre de l'estat espanyol,
com ara dèiem,
sinó a nivell Europa.
I el desenvolupament
d'un mercat únic
deurà facilitar
el desplaçament laboral
sense fronteres
i jo penso
que amb tot això
algun paper de tenir
les ETTs,
i més la vostra
que està a tot Europa.
Ho teniu plantejat
d'alguna manera?
A veure,
s'ha pensat,
s'ha pensat
i s'està,
doncs,
mirant de treballar
en aquest tema,
no?
Ja,
pel que he comentat abans,
degut a la manca
de certs professionals,
certs tècnics
que tenim aquí
al nostre país,
doncs,
el tema de la unitat europea
ens facilita
el poder buscar
aquests perfils
fora del nostre àmbit territorial
i anar d'altres països.
Tu creus que aquí
tenim mentalitat
de canviar de residència
en un altre lloc
pel tema laboral?
Aquí no.
O encara ens falta cultura
d'aquesta mena?
Jo crec que aquí no.
Jo això ho veig més enfocat
que sigui
les persones
d'altres països
que vinguin aquí.
Fora d'aquí
s'està més obert
en aquesta mobilitat.
Nosaltres encara no.
Estem molt arrelats aquí.
I quin és el país d'Europa
que ha integrat millor
el treball temporal
en el seu mercat laboral?
Estadísticament,
Dinamarca,
Holanda,
el que menys,
per exemple,
Grècia.
Grècia està prohibit
totalment
el treball temporal.
Les dones
de la Unió Europea
guanyen de mitjana
un 25%
menys que els homes.
A l'estat espanyol,
tan sols un 11,9%
dels càrrecs directius,
estan ocupats
per dones.
L'atur masculí,
que quasi bé
igual
allà a la mitjana
europea,
no té res a veure
amb l'atur femení
que està
en llum
d'assolir
aquesta fita.
És un fet,
encara que
no ens agradi
i que
tu i jo
i molta gent
que ens escolta
són molt sensibles
al tema
de la dona.
A veure,
des de les ETTs
i el que
pots fer tu
o gent com tu,
com es pot promoure
l'ocupació
de la dona?
A veure,
jo crec que
des de la nostra
empresa,
les nostres empreses
de treball temporal,
jo crec que
tenint en compte
les necessitats
de les empreses
usuàries
que ens limiten,
ens limiten molt
a l'hora de...
O sigui,
la gent et diu
vull aquest perfil
i vull que sigui un home?
Sí.
Vull que sigui un home
o vull que sigui una dona?
Llavors,
aquí es tracta
una miqueta
doncs
la nostra professionalitat,
no?
De que
un món professional,
vull dir,
igual que ha d'intentar
complir
molt bé
amb la seva tasca,
ser del valor
que s'espera,
no?
El que ha de fer
també és si no pot
dir-ho
i assessorar
per aconseguir
l'objectiu
que d'alguna manera
s'ha de demanar
com a professional,
no?
Llavors,
almenys poder donar
una resposta.
Llavors,
nosaltres,
a veure,
si per els nostres mitjans
no podem solucionar
aquest problema
en aquella empresa,
client,
l'assessorem,
li comentem,
el que nosaltres creiem
que el seu lloc
seria viable
per solucionar
la seva situació.
Llavors,
ens hem trobat
en casos
que puc comentar
concretament,
per exemple,
de la delegació
de Manresa,
hi havia un client
que tenia
una fàbrica
amb una planta
tot de noix,
operaris,
i, bueno,
volia noix,
però la zona
no tenia noix
disponibles.
Llavors,
la delegada
de select
allà de Manresa
va parlar
amb el client
i li va exposar
una sèrie
de motius
pels quals
li seria
efectible
contractar dones
i que ho provés
sense cap càrrec,
només que ho provés.
I va anar tan bé
la idea
que, bé,
avui en dia
es pot dir
que els 100%
de la plantilla
són dones.
Anem d'un cantó
a l'altre
amb una facilitat.
Escolta,
i amb el tema
dels discapacitats,
la seva inserció laboral
es contempla
d'alguna manera
des de les ETTs
o això,
vosaltres,
és un tema
que us resulta llunyar
i no hi podeu
fer gran cosa?
No, no, no.
Nosaltres,
a veure,
com a empresa
de treball temporal
el buscar
personal
qualificat
ens és igual
que sigui
personal qualificat
discapacitat
o no.
Vull dir,
quan una persona
és vàlida
per fer una tasca
dona igual
la seva condició física,
no?
Llavors,
d'alguna manera,
per exemple,
a CELET
vam establir
un conveni
de col·laboració
amb l'associació
de l'esclerosi múltiple.
En aquest sentit,
es va intentar
estudiar el perfil
i la formació
de les persones
afectades
per aquestes malalties
per poder-les
coordinar
en un lloc
de treball
adient
per a ells.
I els empresaris
són receptius
amb aquest tipus
de coses?
A veure,
hi ha activitats,
hi ha activitats
que és el que
t'he comentat,
si a vegades
no pots donar
el que te'n demanen,
has de donar
possibilitats
i alternatives.
Llavors,
és simplement
explicar,
no?,
que per un lloc,
per exemple,
de recepcionista,
què més dóna
si aquella persona
camina o no camina.
La seva veu
ha de ser agradable,
ha d'atendre bé
la gent que truca
per telèfon.
Penso pel que m'estàs dient
que potser
l'apartat de selecció
és l'estrella
en una empresa
com la teva.
Sí,
és bàsic,
és bàsic.
Sàpiguer seleccionar
el professional
adequat
per l'empresa
adequada
és el més important.
Ara passarem
al qüestionari
personal
que fem
a totes les nostres
convidades
per tal de conèixer-les
una mica millor.
T'agrada llegir?
Sí,
molt.
Quin és l'últim
llibre que has llegit?
Les voces del deserto
de Marlene Morgan.
Quina és la teva
pel·lícula preferida?
Doncs,
El color pura.
Quines aficions tens?
A veure,
perdó,
llegir,
música,
anar al cinema,
sortir...
Et consideres
una dona
amb sentit de l'humor?
Doncs sí.
Què i qui et fa riure?
Doncs no ho sé,
a la tele,
als del terrat,
per exemple.
Et consideres
una dona competitiva?
Sí,
clar.
i obsessiva?
No,
obsessiva no.
Què és allò
que t'agrada més
a la teva feina?
El tractar amb les persones.
I el que menys?
Doncs,
la veritat és que
no m'ho he plantejat mai,
però bé,
potser
a l'estrada,
a vegades,
limitada
per l'empresa,
no?
Per poder fer més coses
a la iniciativa pròpia.
Completa les frases.
per a tu,
el client?
És el primer.
La clau d'un bon servei
radica en?
Un bon servei?
En donar el que
t'estan demanant.
L'ètica professional,
en què consisteix?
Doncs,
en tenir molt clar
fins allà un pots arribar
i fins allà un no.
Si no fessis el que fas,
què t'agradaria fer?
Suposo que qualsevol
altra activitat
que tingui a veure
amb el tracte
amb les persones.
Quines tres coses
et prendries
a una illa deserta?
Doncs,
un equip de música,
una llibreta
i un boli.
Amb el cor a la mà,
tant treball temporal
és bo?
A veure,
sempre s'ha dit
que tots els extrems
són dolents,
no?
Llavors,
jo crec que
tot en la seva mesura
és bo.
Creus que un empresari
necessita la flexibilitat
laboral
que li dóna
el treball temporal?
Sí,
esclar que sí.
Les ETTs
són necessàries?
Sí,
evidentment.
Com et definiries
a tu mateixa?
Doncs,
extrovertida,
oberta,
alegre,
treballadora,
amb iniciativa,
no sé,
tot bo,
ja ho veus.
Com t'agradaria
ser recordada
pels altres?
Doncs,
com la Tere de la Fatarella.
Com la Tere de la Fatarella?
Esclar.
Això sí que
tindre les rels,
eh?
Tu preguntar
qui se la Tere de la Fatarella?
I cap problema.
Doncs molt bé,
fins aquí el qüestionari.
Gràcies.
I ara,
per acabar
l'entrevista,
encara que ens han quedat
molts i molts temes
al tinter,
perquè això del treball
i el món laboral
no té límits,
m'agradaria
una curiositat
i dues preguntes,
si et sembla bé.
A veure,
primer,
la curiositat.
A l'hora de seleccionar,
de fer una bona selecció,
que com hem dit,
potser és l'estrella,
és el més important,
has de tenir en compte
totes les tesis del Golem,
de la intel·ligència emocional,
de totes aquestes qualitats
i capacitats
que defineixen
aquesta intel·ligència emocional
que es veu que ara
és tan important?
Jo crec que sí.
Jo crec que avui en dia
és bàsic,
és bàsic
tenir en compte
el factor humà,
no?
I sobretot perquè,
a veure,
les empreses
les fem funcionar
les persones.
Llavors,
és molt important
tenir
el concepte
del valor
que tenim
a les empreses
que treballen persones,
evidentment.
Vaig llegir fa poc
el llibre aquest del Golemán.
La veritat és que,
suposo,
és bastant interessant,
no?,
per la gent
que treballeu amb persones
i que feu selecció.
De les capacitats
que ella anomena,
que estan l'autoconsciència,
l'autocontrol,
la motivació,
l'empatia
i les habilitats socials,
remarca
que les dones,
el que els surt més bé
és el tema de la empatia
i de les habilitats socials.
I posa alguna
apostilla
d'una manera
que a mi em va agradar molt,
que diu
elles,
les dones,
es preocupen
realment
per les persones,
arriben al fons.
És veritat, eh?
Penso que això
diu molt a favor
de la dona.
Em va agradar.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
A veure,
les dues preguntes.
Quina és la relació
que tenen
les ETTs
en el món sindical,
amb els sindicats?
perquè hem passat moments
difícils.
A veure,
la relació
dels sindicats
amb qualsevol empresa
de qualsevol tipus
sempre
són,
si fa o no fa,
una miqueta
tenses, no?
De totes maneres,
a nosaltres,
per circumstàncies,
pel sector,
ens han,
bueno,
ens han apretat,
no?
I ens apreten
i, bueno,
que continuïn.
Vull dir,
el sindicat,
la seva missió
és aconseguir
una qualitat
amb la condició
del treballador.
Llavors,
vull dir,
la relació
avui en dia
és una miqueta
més estesa,
però bé,
vull dir,
suposo que hi ha
alt i baixos, no?
Escolta,
és veritat
que la primera vaga
de la història
es va fer
el 1170 abans de Cris?
És que em sembla
molt gruixut.
Qui la va fer
aquesta vaga?
Sí que es va fer
en un poblat,
en un poblat
de Grècia.
Però no saps
el que reivindicaven.
concretament,
concretament,
no ho sé
perquè,
ho vaig llegir,
ho vaig llegir.
No,
així és igual,
la gràcia trobo
que és saber
que en aquestes,
el 1170 abans de Cris
que fessin
una manifestació,
no té més,
no et preocupis.
Els grecs,
i ja està.
M'he equivocat,
m'he equivocat.
Ara estava pensant-ho
i no van ser els grecs,
van ser els egipcis.
Els egipcis.
Va ser un poblat,
artesà,
que es deia
d'Eidra al Medina,
si no recordo malament,
i allí
hi havia obrers i artesans
que treballaven
a la decoració
de tombes.
Aquest poblat,
doncs,
funcionava molt bé.
Llavors,
durant més de cinc segles,
els habitants
d'aquest poblat,
a l'època,
més o menys,
de Rapces,
si no,
si no està mal recordat,
doncs,
tenia unes cent famílies
i tal.
Llavors,
els picatres,
els cavadors
i tota aquesta gent
que treballaven
es van revelar,
no?,
es van revelar
perquè les condicions
no els agradaven
i, bueno,
va ser.
Les condicions de treball
o les condicions econòmiques?
Tot plegat.
Tot plegat.
Tot plegat.
I llavors va bé
la primera vaga.
A veure,
què pot aportar la dona
pel sol fet de ser-ho
en el món del treball temporal?
A veure,
jo penso que no només
a nivell del treball temporal,
sinó que en tots els sectors,
les dones intentem aportar
aquell granet de sorra
que fa que cada dia
tinguem un pes
una miqueta més important
dintre d'aquesta societat,
no?
Llavors,
bé,
què t'he d'explicar tu,
no?
Vull dir,
fa no gaire,
si no tinc malentès
i em van informar
que aquest programa
Dones d'Avui
ha rebut un premi,
una menció
per l'Institut Català
de la Dona
de la Generalitat
el qual és possible
gràcies a tu.
Bé,
tu te'n poses
el seu granet d'arena.
El granet de sorra
per la promoció
de la dona.
Doncs res més,
fins aquí
la entrevista,
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els nostres oients,
ens ha encantat
tenir-te aquí.
Gràcies igualment.
I a vostès,
res més per avui,
ha estat un plaer
retrobar-nos
una setmana més,
salutacions de part
de l'equip,
jo a Maria Bertran,
el control tècnic
i de so
i Fina Costa
la producció i presentació.
Adeu i fins
la propera edició
de Dones d'Avui.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.