Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, novament, i benvinguts una setmana més al Dones d'Avui.
Com deia ja fa uns moments, la nostra convidada és una dona molt jove, però amb moltes coses interessants a dir.
Ella és la Núria Domènech. Hola, Núria, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Després d'aquest preàmbul que si entrava o no entrava i no podíem començar.
Bé, bé, sí? Molta calor, però bé.
He dit unes quantes vegades que ets una dona jove.
Com que els oients no et poden veure, quants anys tens? T'ho puc preguntar, suposo, encara.
I tant, 22 anys.
I on vas néixer?
A Tarragona.
Estudies, treballes?
Estudio i treballo, les dues coses. Estudio disseny de moda i treballo en una botiga de roba.
Em comentaves que abans d'estudiar disseny de moda havies passat per la Rovira i Virgili.
Sí, tinc el primer cicle de geografia. Bé, geografia, la carrera de geografia.
I vas canviar la geografia, les muntanyes, els rius...
Ho vaig canviar perquè m'agrada més el tema de la moda i em sentia més a gust.
A més, sé que t'agrada molt dibuixar.
I tant.
I potser és la base del que estàs estudiant ara?
Sí, una miqueta.
A totes maneres, mentre tu puguis plasmar el que tens al cap, és igual si ho fas bé o com ho fas malament.
A totes maneres, sé, i ho repeteixo perquè m'ho han dit, que dibuixes molt bé.
S'intenta.
Sé de bona tinta també. Ja vols que sé moltes coses, eh, de tu.
Que et sents molt tarragonina.
Molt.
Per què?
M'estimo molt a la meva ciutat.
És una ciutat petita però té de tot.
Té la muntanya a quatre passes, té el mar a mitja, té un clima fabulós,
té unes festes fantàstiques, té una vida i un...
Pots anar a tombar, no t'avorreixes mai.
Pots anar, un dia pots anar a la Paralta, l'altre dia pots anar al Serrallo.
Són parts totalment diferents però que estan dins de la ciutat.
I no és gaire gran però, a més a més, té de tot.
Però si necessites algun concret, tens molt a prop Barcelona, que és com si és la clau de...
Què li diries, per exemple, amb un de Valladolid, per fer-li entendre que Tarragona val la pena?
Sobretot el clima.
Tant a l'hivern com a l'estiu és fabulós.
I després, doncs, com no el seu patrimoni, que les seves restes arqueològiques són molt boniques de visitar
i, per què no, la seva part també més de festa a la nit, el port esportiu, que ara va quedar molt bonic
i hi ha molt d'animació i no cal marxar fora de Tarragona.
Doncs ja veig que t'agrada tot de Tarragona.
Tot.
Tradicions, perquè també les has anomenat, i sé que les vius totes i les segueixes totes.
Quines t'agraden més?
Sobretot, a veure, m'agraden totes en general, però una de les més importants són els castells.
El que passa que, clar, els castells sí que pots fer pinya, però es viu d'una altra manera,
perquè es viu d'una altra manera, me refereixo amb l'altre que faig, que és el Vall de Serrallonga.
que forma part del seguici popular de Tarragona.
I potser menys peligros o perillós, perquè tu alguna experiència en tens, no?, amb castells?
Sí.
Almenys alli apretant fent pinya.
A la pinya. Però és diferent. Ara, quasi que m'agrada més veure'ls que fer-los, tot i que continuen a la colla i continuen als assajos.
A la colla jove de Tarragona, la que va de color morat.
Això val la pena dir-ho, perquè ja saps que hi ha una certa rivalitat.
I, a més, em dius el Vall de Serrallonga.
El Vall de Serrallonga.
I per què t'agrada aquest tipus de tradició?
Perquè recupera coses antigues i, no ho sé, ens trobem tots els amics i comentem què ha passat i què ha deixat de passar a Tarragona.
Formem part d'una petita part de Tarragona, també, dins del Seguici.
Coneixes molta gent i és... no ho sé, ens ho passem molt bé, sobretot els trabucs, que generalment no agraden, però nosaltres disfrutem molt.
Tu parles molt convençuda del Vall de Serrallonga, però jo no sé si és molt conegut el tema per part de tots els tarragonins.
Què et sembla?
S'intentarà que es conegui, però la veritat és que és un... com que som dels primers que passem i som els que fem soroll, doncs la gent no...
El soroll no deixa veure.
Clar, el soroll no deixa veure.
No ens deixa veure, però bé.
Totes maneres, ja que tenim a tu aquí i que ets part implicada, per què no ho expliquem una mica tots els nostres oients?
Què és el Vall de Serrallonga?
Doncs el Vall de Serrallonga és un ball parlat que representem la història de Serrallonga,
que és un mandoler del segle XVII, que vivia a les guilleries.
I primer, què és un ball parlat?
Bé, un ball parlat...
Què passa, que aneu ballant i aneu parlant a la vegada?
No, un ball parlat.
Ens diem ball parlat perquè representem un grup de gent que critiquem o al·lusiem coses que hagin passat generalment de la ciutat,
que és el que més es coneix, però també comentem coses del món, d'actes, de successos, de coses que hagin passat.
O sigui, que la crítica potser és el seu objecte, no?
Crítica amb una mica d'ironia, humor...
Una mica o molta.
O molta, de vegades.
O molta, molta.
Depèn de la inspiració.
I des de quan es representa?
Es representa els balls parlats des del segle XVIII, que existeixen.
El ball de Serra Llonga em sembla que també, dels del segle XVIII.
I a Tarragona, doncs, es va formar aquesta institució a l'any 88.
Relativament fa poc?
Sí, fa 15 anys.
Enguany fem el 15 aniversari, tenim uns actes preparats perquè la gent de Tarragona ens conegui més
i vegi que, bé, que fem soroll, però tampoc som tan dolents.
I per què?
Per què us vau ajuntar un dia a un grup de joves i vau dir, anem-hi ara, anem-hi i a veure si surt endavant aquest ball?
Jo potser, a veure, jo relativament soc nova dins d'aquest ball, però per el que he sentit,
doncs, Tarragona, quasi, quasi, una de les coses que té més importants és la seva festa, el seu seguici.
I es veu perquè cada vegada es va fent més gran.
Doncs, aquell any, l'any 88, un grup de gent jove va decidir muntar el ball.
Més que res perquè hi havia, a la província, hi havia hagut el ball del Cuber.
I, bé, doncs, van agafar, com que no n'hi havia cap a Tarragona, doncs, van voler, van voler provar-ho, ho van aconseguir, i fins ara.
I el grup aquest de més i vells, és paral·lel, vull dir que més o menys també és un ball parlat, allò.
És un ball parlat, també.
Però cadascú té la seva autonomia i la seva manera pròpia de fer coses.
Sí, home, nosaltres depenem del que és el seguici popular, el que quan és Tarragona, o sigui, dins de la festa.
Però hi ha bon rotllo entre uns i els altres, vull dir.
Oh, i tant, molt, molt, molt, i no només amb balls parlats, sinó amb grups de foc.
Amb tot el seguici, a més.
Sí, sí.
Teniu grups agermenats?
Doncs, per exemple, els nostres padrins són el Serrallonga de Vilanova, i després també hi ha el de Vilafranca,
i ara, em sembla que és el dia 16 de juny, doncs, s'estrenen el de Torredembarra,
i ara ja comencem a ser una colleta de Serrallongas a Catalunya, perquè abans n'hi havia molt poquets.
Escolta, i què té a veure Serrallonga en ballar, cantar i en fer ironia de les coses?
Doncs, perquè és això que t'he explicat abans, des del segle XVIII, com que hi havia aquests valls parlats,
doncs, la gent del carrer, la gent del poble, la seva manera d'expressar-se i de criticar les coses que passaven llavors, doncs...
I va a l'Higia a Serrallonga?
Bueno, i si no, doncs, o al ball de Pastorets, o a diferents valls.
Que a la resta d'Espanya, o a Andalusia es podria dir al ball de Corro Jiménez, per exemple.
Bueno, Corro Jiménez és una mica posterior a Serrallonga, no és tan antic.
A veure, seriosament, de què consta aquest ball?
Doncs, a veure, som un grup bastant gran, i quedem...
Quan dius un grup bastant gran, de quants parlem, més o menys?
Bueno, bastant gran, comparat amb altres grups del seguit, si no som gaire grans, però nosaltres ja...
Quants, més o menys?
Més o menys... Mira, està format per el Joan, que és el Serrallonga, la Joana, que és el seu acompanyant, i un nen.
Després tenim el Diable, que el Diable només està al Camp de Tarragona, perquè és un personatge satíric que només existeix al Camp de Tarragona.
I després són 14 bandolers, que poden ser 14, 12, però com a màxim 14.
I a part, les persones que no surten amb nosaltres, però que ens ajuden molt.
Ja sigui des de...
I també formeu pinya.
Exacte, exacte, que sense aquestes persones tampoc no aniria bé al ball.
I assageu durant l'any, o reuniu?
Sí, a veure, nosaltres assagem poquet, poquet perquè tampoc tenim instal·lacions per fer-ho, però ens ho passem molt bé, perquè primer hem de quedar per...
Les instal·lacions, per què? Mira els d'arreus amb lo del trapeci, que ets dies, tot ho fan al carrer i tenen molt d'èxit.
Sí, però si plou, generalment a setembre plou, però bueno.
No, doncs, mira, primer quedem i comencem a realitzar el que són els parlaments, recollim temes que hàgim passat durant l'any, temes graciosos,
o temes que no són graciosos però li posem aquest to d'ironia, de crítica.
Llavors, aquests parlaments s'han d'assejar i ho fem a la Diputació, a fora de la Diputació, al Pagès de Sant Antoni, a l'aire lliure, veient les estrelles.
Molt sa, molt sa.
I ho fem durant l'agost i el setembre, dos dies a la setmana.
És una manera que també ens veiem tots, després anem a fer l'orxata i ens ho passem molt bé.
Perquè sou tots amics.
Sí, sí, podríem dir que sí, que tots.
La veritat és que esperem els assajos per després anar a fer l'orxata.
I com es realitza?
Com sortiu? Què feu? Hi ha un ordre? Com va això?
Doncs, a veure, sí que hi ha un cert ordre perquè, a part dels parlaments, s'han d'assejar els valls perquè també ballem.
Llavors, cada personatge té un nom, té una manera de vestir, té una manera d'estar.
Cadascú representa un personatge, sigui històric o no, perquè a vegades també ens inventem els noms.
Llavors, doncs, hi ha els assajos.
És quan col·loquem a cadascú el seu lloc, ensajem, practiquem als parlaments,
perquè costa molt parlar davant de tothom i amb una certa gràcia.
De totes maneres tenim assumits que no som professionals, doncs, anem fent i ens ho passem molt bé.
És qüestió de xalar.
Però n'apreneu.
I tant, i tant.
Força d'ensejos, força de representar-ho un any, un altre, doncs, aneu agafant tables.
Sí, clar, ja hem millorat bastant.
I tant, i tant.
Escolta, parlem del tema vestuari, perquè suposa deu tenir molta importància.
Clar, s'ha d'anar renovant, com tot el que té a veure amb el ball, és una de les coses més importants que té,
perquè de cara al públic, ja que amb els trabucs no fem gaire gràcia, de cara al públic hem de donar una imatge
i l'imatge s'ha guanyat amb el vestuari, per exemple.
Escolta, perdona, per què no feu gaire gràcia amb els trabucs?
Perquè fem por. Generalment diuen que fem por, però perquè fem soroll.
Feu soroll, però por.
Bé, els nens petits, però clar, els pares els han d'apartar.
D'altres maneres, el que volem en guany que fem el 15è aniversari és demostrar que no fem res,
que és un grup del seguici com tants d'altres, com podrien ser els diables,
que tot i fer foc, potser són...
Fan gràcia, no els hi fan por.
Sí, els hi fan més gràcia.
Llavors, nosaltres, parlant d'això del vestuari, doncs hem de jugar amb coses d'aquestes.
Enguany, el 15è aniversari, renovarem els vestuaris dels tres personatges principals del ball,
que són el Serrallonga, la Joana i el nen.
I suposo que tu aquí tens un paper de protagonista estudiant Història de la Moda.
Sí, els confeccionaré jo, els he dissenyat.
i, bueno, van agradar molt a la gent del ball i ara els confeccionarem.
I al setembre, doncs, els estrenarem.
No, doncs, suposo que la gent de l'escola aniran a aplaudir, no només al ball, sinó al vestuari.
Espero. I espero que vingui molta gent de Tarragona també a veure-ho.
Recordo als nostres oients que avui tenim com a convidada la Núria Domènech, una dona jove,
una dona que li encanten totes les festes tradicionals tarragonines
i que no només es limita a ser mera espectadora, sinó que li agrada participar-hi.
Animaries la gent jove a fer el que fas tu, a formar part d'aquest tipus de colles, d'aquest tipus de grups?
Sí, sí, perquè aprens, aprens, en aquests llocs n'aprens d'estar amb la gent,
a viure d'una altra manera la festa, no només és sortir perquè hi ha un concert o n'aprens.
Tu passes, no ho sé, és que és diferent, és diferent.
Quan ho proves, ja no ho deixes.
O sigui, tu els animaries?
Sí.
Encara que pel que tu has dit, suposo que cada vegada hi ha més gent jove, no?
Posar-te en tot aquest tipus de coses, tant als castells com a tot el demés.
Sí, i cada vegada més, perquè des de les escoles ja els comença a ensenyar.
Nosaltres mateixos, quan comencen les escoles al setembre, al Vall de Serra Llonga,
anem a unes quantes d'aquestes escoles i els expliquem el que és, no només el Vall de Serra Llonga,
sinó el que és la festa de Tarragona.
Sí, perquè el contingut...
Del Serra Llonga no se'ls acaba d'explicar del tot, però...
No, perquè no cal.
No cal.
No cal que és una mica cruixut, per dir-ho d'alguna manera.
Però se'ls hi ensenya el que és la festa de Tarragona.
I, de fet, jo crec que això dona bon resultat,
perquè cada vegada hi ha més grups del Santa Tecla Petita,
i cada vegada s'estan fent més grups i hi ha més nens que hi participen dins de la festa.
I saben què és cada element de la festa.
El teu novi, em comentaves, que també en forma part d'aquest grup.
Així és fàcil seguir-hi participant.
Sí.
La meva pregunta és, si ell no estàs per aquesta labor,
sinó que li agradessin altres coses,
tu seguiries amb aquestes altures de la pel·lícula?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí, que ja ho arreglaré d'alguna manera,
però jo crec que sí, perquè de veritat és que...
Et compensa.
Sí, molt.
Molt, molt, molt.
Et són realitzats.
Sí, sí, no, i amb això mateix que t'he dit,
doncs ara puc fer un vestuari nou,
són coses que t'ajuden a, no sé,
a sentir-te persona, a sentir-te algú.
Sí, escolta, has parlat,
quan parlat de vestuari i de disseny de moda que estudies,
que vas canviar la carrera d'història o de geografia,
em deies, no?
Per això, pel disseny de moda.
Parlem una mica d'aquest tema, que és...
De la moda.
És que és interessant.
Molt.
Està de moda parlar de moda.
Estàs d'acord amb què l'hàbito hace el monje
o creus que no fa el monjo?
A veure.
Depèn, depèn de la persona.
A veure, amb un primer cop de vista jo crec que sí,
que sí, que tothom jutja bastant
per tal com se't veu de l'exterior.
Ara, després ja és aprofundir dins de cadascú
i suposo que deus...
Sí, que a la llarga no enganya ningú.
Un bon envoltori...
Jo crec que no.
Un bon envoltori no serveix per quasi res.
A la llarga no, de primer cop de vista sí.
Hi ha una dita catalana,
vista't bastó, que semblava un senyor,
una mica així.
O sigui, que et penses que a la llarga...
Jo crec que s'acaba coneixent cadascú.
I a vegades trobes amb sorpreses
perquè no té res a veure allò de fora amb allò de dins.
Llavors, per tu, què és l'elegància?
L'elegància, per mi, és un saber-estar.
No és una manera de vestir només,
és un saber-estar en el moment,
un saber-se comportar,
una manera de moure's,
és en general un saber-estar.
Sí, però sí, un sap estar.
Un se sap comportar,
però va vestida fatal.
Però llavors ja no se sap estar.
Llavors ja no sap estar,
perquè, a veure,
un saber-estar em refereixo a que sap
com comportar-se,
com vestir,
com reaccionar
en una situació determinada.
Si, per exemple,
tu te n'has d'anar
a la casa real anglesa,
no hi aniràs amb texans.
Pot ser molt elegant també amb texans,
però els texans potser seran
més elegants,
que et diré jo,
amb una carrera de motos
que no pas a la casa real.
I, en canvi,
ets tu igual,
però continues sent elegant.
Tens algun personatge,
així, prototip,
de l'elegància?
Cari gran.
Com a home, cari gran.
I com a dona?
Com a dona,
això costa més.
Costa més,
costa més,
perquè la veritat
és que hi ha moltes dones elegants.
El que passa que,
a veure,
potser,
ara mateix com a elegant,
podria dir la infantalena,
més que res pel canvi que ha fet.
Doncs sí,
canvi espectacular, a més.
Bastant,
bastant espectacular.
una persona que ja
que de per si
ja tenia una educació
i un...
I unes formes.
I unes formes,
però a l'hora de vestir
ha canviat molt.
Doncs això
correu veure una mica
el que diem abans,
que si tens la...
El que s'ha de tenir...
Que no cal ser ni guapo,
ni alt, ni...
A qui,
o per a qui,
t'agradaria dissenyar?
Per a qui m'agradaria dissenyar?
Algú que coneguem tothom,
algun personatge de la vida pública.
Per exemple,
infantalena.
T'agradaria dissenyar-li un vestit?
Ara sí, ara sí.
Abans potser no,
però ara sí.
Ara sí.
Sí.
Així,
se't passa pel cap
en un moment
que li dissenyaries?
Què li dissenyaria?
Si ara
et digues jo,
doncs mira,
ja que et fa il·lusió,
comencem.
Jo trobo que porta molt bé
els vestits jaqueta.
Un vestit jaqueta.
Un vestit jaqueta.
Quin color li posaríem?
Un color actual,
però sense ser molt llampant.
Tons pastels.
Tons pastels.
I m'agradaria
car i gran.
És més difícil.
És més difícil,
però més agradant.
Més difícil.
M'he agradat molt.
El teu dissenyador guia?
El meu guia.
Jean-Paul Galtier.
Sí?
Sí.
Una mica gosarat.
Sí,
però ja m'agrada.
Ja t'agrada.
Ja m'agrada.
Treballes,
a més d'estudiar,
en una botiga de roba.
Llavors segueixes
en el món de la moda
d'una manera o de l'altra
durant tot el dia.
Els clients
o les clientes,
perquè és de roba
d'home i de dona,
quan van a comprar
saben el que volen?
O es deixen aconsellar?
O van molt segurs per la vida?
O com va això?
Els homes
tenen bastant clares les idees.
Els homes?
Sí.
Els homes tenen bastant clares idees,
però els deixen molt aconsellar.
Sempre demanen opinió.
Ara són clars.
Vull dir,
si els agrada la primera
no s'ho pensen.
Ara les dones són més...
en aquest aspecte
són molt insegures.
No es caben mai
de creure que els sí
que els queda bé.
Sempre es pensen
que les estàs enredant.
Però bé,
qui ve amb les idees clares,
doncs,
a última hora,
moltes vegades,
sempre acaba canviant d'idea.
em deies
abans de començar el programa
que
teniu en ment
o en preparació
una desfilada.
Ens pots contar una miqueta aquest tema?
Sí,
el dia 1 de juny
a la capçalera del circ,
les alumnes
de l'Institut de Moda
d'aquí a Tarragona.
Que l'any passat
ho fareu a la plaça de la Font.
Amb molt d'èxit,
per cert.
Sí,
no ens esperàvem.
Però l'any passat
vau dissenyar roba infantil.
En guany també,
però les noies de primer...
primer...
Ah,
com vosaltres vau fer l'any passat.
Exacte.
Ara,
les que estem a l'últim curs,
doncs,
fem ja vestits
de noies grans,
de models,
ja ens portaran,
desfilaran models professionals.
Uh,
això ja té una altra pinta.
Sí.
I quin tipus de col·lecció?
Doncs,
en guany
ho fem inspirat
tot en Roma,
ja que Tarragona
és patrimoni
de la humanitat,
doncs,
ho inspirarem
tot en Roma.
I a més a més,
a la capçalera del circ,
doncs...
Pot quedar preciós.
Ja queda ambientat,
ja no cal
posar-li gaires
fornitures.
O sigui,
d'actualització
segons la moda romana.
Sí, exacte.
Però quin tipus
de vestit
de nit?
Doncs,
desfilaran
des de...
Fem tres models
cadascuna.
Moda de bany,
després un moda de dia
i després un moda de nit.
I a part,
doncs,
sense res a veure amb Roma,
cadascú farà
un vestit d'avantguarda.
Que això suposo
que és el que us agrada més
a les jovenes promeses.
Sí,
però el que passa és que
generalment és el que agrada
menys al públic.
Perquè, clar,
són coses que no es poden
portar pel carrer
i les persones van a veure
allò que es puguin posar elles.
no?
D'altres maneres,
són més elaborades,
són més laborioses,
són més costoses
de realitzar.
I potser la imaginació
no el poder.
Ah, exacte.
I nosaltres disfrutem més.
Doncs, a veure,
repeteixo una mica
les dades.
Sí,
el dia 1 de juny,
a les 8 del vespre,
s'iniciarà
amb la desfilada
de nens petits,
continuarem
les noies
de l'últim curs
amb les models,
amb els nostres models
hi ha detalles
de gent gran
i, bueno,
esperem...
I podran entrar tothom.
L'entrada és gratuïta.
Sí, sí, sí.
O sigui,
està oberta a tothom.
Sí,
s'aniran repartint
unes invitacions,
però es pot entrar
a tothom qui vulgui
i podran entrar
més que res
perquè,
perquè,
per fer una mica
de propaganda
de les nostres col·leccions
que ens fa molta il·lusió
presentar-les.
Doncs molt èxit
en aquesta desfilada.
Moltes gràcies.
I ara passarem
al qüestionari personal.
Molt bé.
Doncs som-hi, Núria.
Canviem el xip
i posem el del qüestionari personal.
Intentarem preguntes
i respostes curtes.
Què t'agradaria llegir
demanar als diaris?
Demanar als diaris,
doncs,
que ha arribat
la pau definitiva
al País Basc.
Mai surts de casa
sense...
Rallotze.
Quines tres coses
t'emportaries
a una illa deserta?
Amb una illa deserta,
doncs,
una tovallola,
un broncejador
i un vaixell
per poder tornar,
perquè no m'agrada
estar sola.
I on el portaries
el vaixell dintre...
No ho sé, però...
Dintre de la bossa.
Un consell
que t'hagi funcionat sempre.
Que siguis la mateixa.
Alguna cosa
que t'hagi ensenyat la vida.
Alguna cosa
que m'hagi ensenyat la vida
que s'ha de ser positiu.
Un refrany.
Un que deia en Miquimoto,
endavant,
sempre endavant.
Un color,
el blau.
Un plat.
Un arròs de bacallà
del barquet.
Tirant cap a casa, eh?
Una pel·lícula.
Dràcula.
Un llibre.
Quadern de Noah.
Un invent.
Un invent.
Les butxaques.
Un personatge històric.
Agatha Christie.
Per alguna cosa,
en concret?
perquè en la seva època
tot era
era una època
bastant
escriptors.
Més que res,
era molt
generant masculí.
I ella,
doncs,
va saber
imposar-se.
Tipus de música
que prefereixes?
Tot en general.
Però m'agrada molt
per estar tranquil
la música clàssica.
Ara m'agrada molt
ballar, també.
Un grup
o un cantant?
Miguel Bosé.
Tens alguna mania
o alguna dèria
que es pugui comptar?
Quan estic na rius
em ataco l'orella.
La dreta o l'esquerra?
No ho sé.
He de dir
que has estat molt calmada
durant tota l'entrevista
perquè no te l'has tocat gens
i d'on fer.
Davant d'un aparent fracàs
com reacciones?
Plores?
Et mossegues la llengua?
Trenques alguna cosa?
Pegues un cop a la porta?
Què fas?
Depèn de la situació
però en general
intento mirar les coses positives
que em puc treure.
Sense què
no podries ser feliç?
Sense la vista.
Quin és el teu estat d'ànim actual?
Molt contenta
i amb ganes
que tot surti bé.
Et refereixes a la desfilada
o alguna cosa més?
O en aquests moments
el que tens al cap
és la desfilada?
Sí, ara mateix sí.
Escolta,
te n'has assabentat
que hi ha
a Bilbao
una gran mostra
de tota l'obra
del George Germany?
Sí.
Sí, suposo que hi aniràs.
I tant,
quan se pugui
a la mínima
cotxe cap a Bilbao
i això no es pot veure
tots els dies.
Ho deixarem, suposo,
per després de la
desfilada.
perquè ara mateix...
No estàs per...
Per això
si uniberarmani.
No.
Com et definiries
a tu mateixa
en poques paraules?
A mi mateixa?
La veritat
és que em podria definir
però qui més
t'ho podria definir
són la gent
que està al meu voltant
perquè jo
potser em penso
que soc d'una manera
i potser
això sol passar a tu.
reacciono
d'altres maneres.
Què voldria ser de gran?
Útil.
Útil?
Útil.
Doncs molt bona resposta.
I per acabar el qüestionari,
la nostra secció,
quin objecte has portat
i per què?
Doncs he portat
un clauer
de la colla jove.
Ah, molt bé.
Molt amb la línia
de la tradició.
Sí, perquè fa sis anys
que el tinc
des que estic a la colla
i no s'ha trencat mai
i sempre el porto amb mi.
No té res especial, però...
Però et donen la sensació
que si no el portes
et falta alguna cosa?
No ben bé, però...
He intentat
més d'una vegada
canviar-me de clau
i no he pogut.
Doncs mitj mal
que no és molt gros
perquè si no...
Doncs moltes gràcies,
Núria.
Fins aquí.
I hem acabat
i gràcies novament
per haver compartit
aquesta estona de ràdio
amb nosaltres.
i tant de bo
doncs hagi servit
perquè alguns
dels nostres joves
s'impliquin encara més
en les nostres tradicions.
Jo crec que sí.
Moltes gràcies.
I a tots vostès res més.
Ens retrobarem
la setmana vinent.
Salutacions
de tot l'equip del programa.
Adeu
i fins aviat.
de tot l'equip del programa.
de tot l'equip del programa.
de tot l'equip del programa.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.
M'agriced.