Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ciutat diezme un home en ab-en-lo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La recogrà!
Fins demà!
Per.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I spass!
Fins demà!
Però a banda d'anar amb aquesta petita endevinalla,
que és ben cert que me l'ha enviada un angelet,
d'aquí una estoneta també tindrem el nostre fragment de cada setmana
i, més endavant, la proposta d'un quart certamen literari,
compte curt, cana-ma-cana.
D'aquí una estoneta us en faré cinc cèntims
del que són les bases per poder participar,
per poder concursar.
Estiguis alerta, eh?
Perquè cana-ma-cana és a punt d'entrar.
Hola.
Hola.
Molt bona nit.
Hola, Berta.
Què tal? Bona nit.
Bona nit.
Com estàs?
Bé.
Bé. Escolta'm, què fas aquí?
Que estàs escolta en la ràdio?
Sí.
Ah, perquè saps que ara ja farem el conte dels petitets petitets, no?
Sí.
Sí, Berta.
Escolta'm, tu saps que un angelet m'ha fet una endevinalla
i que jo no la sé respondre?
Tu la saps respondre?
No, sí.
Tu la saps?
Com pot ser això?
Un bolet.
Un bolet.
Ah, esclar, que ruc que soc.
És veritat, perquè un bolet té un barret ben rodó, oi que sí?
Sí.
I l'anem a buscar amb un cistellet a la tardor?
També és veritat?
Sí.
Oh!
Escolta, Berta, que n'has anat a buscar cap de bolet, tu?
Sí.
I n'has trobat?
No.
No n'has trobat cap?
Cap.
Carai, potser és que s'amagaven, eh? Potser és que s'amagaven.
Bueno, Berta, vols que fem una cosa?
Sí.
Què et sembla si ara pengem el telèfon,
jo agafo el llibre dels contes i us llegeixo una història.
Tens ganes d'escoltar-la?
Sí.
Sí?
Doncs vinga, Berta, un petonet, eh?
Adéu.
Adéu, carinyito.
Mua!
I la Berta, i la Clàudia, i la Joana, i l'Adrià, i la Francesca, i l'Eduard, i la Dubi, i la Tamara, l'Aaron, el Miguel, la Jèssica i tants i tants nens que us agraden els contes
i que, a la mínima que podeu, aprofiteu.
Ei, és que teniu unes orelles.
L'altre dia, precisament, vaig anar a explicar un conte amb uns quants nens.
Però molts, molts, molts, molts, molts, molts, gairebé 40.
I sabeu què vam fer abans de començar el conte?
Vam agafar un núvol, un núvol imaginari, fantàstic.
El vam aixecar fins dalt del cel i quan el teníem ben alt, ben alt, ben alt, que ens semblava que ens pesava molt i ens havia de caure,
el deixàvem caure de veritat, de veritat, de veritat, i quan, que hi ha el terra, rebotava, i gairebé se'ns quedava al davant dels nassos.
Però quan era a punt de quedar-se al davant dels nassos, nosaltres n'agafàvem un floquet d'una vora i un altre floquet de l'altra vora,
i com si fossin dos flocs de cotofluix, ens els posàvem a les orelles i fregàvem ben fort per tenir les orelles ben netes
i poder escoltar els contes. I carai, quines orelles més netes, tan netes van quedar aquelles orelles que el núvol semblava que l'haguessin passat per dintre d'una xamaneia de la brutícia que portava.
I no és que els nens no es netejessin les orelles, no, el que passa és que aquell núvol va entrar tan a dintre, tan a dintre, tan a dintre, que jo què sé què és el que va fer, eh?
Doncs bé, avui, si ja teniu les orelles obertes i els ullets mig aclocats, us porto una història que es titula
Barbamec i els fantasmes. Us he de dir que en Barbamec és un pirata d'aquells, d'aquells, de bandera pirata, de mocador, però amb quets, eh?
Un Barbamec modern, un pirata dels d'ara, sí? Doncs, alerta, que arriben els pirates!
Barbamec el pirata era molt valent. Amb un sol braç podia tirar a terra un os. La seva punteria era admirable, però Barbamec el pirata tenia por de l'ofoscor.
Cada vespre es posava el llet tremolant, amagava el cap sota el coixí, es tapava les orelles i uuuuuh...
Ai, ai, ai, ai, els fantasmes són aquí una altra vegada, són aquí una altra vegada!
Bramava nit rere nit. Llavors li era impossible aclocar els ulls amb tota la nit.
Matí, rere matí, es trobava en un estat lamentable. Valdat de cap a peus, de mal humor i encara pitjor.
Mort de son! Pedallava a tota hora. S'adormia per tot arreu.
Al lavabo, pescant, fent trampes a les cartes.
Però quin desastre! Què puc fer? Va dir-se un matí.
Va estar rumiant sobre el seu problema durant tot el dia, però no va trobar-hi cap solució.
Per culpa de l'insomni, cada dia feia més mala cara.
Va perdre totes les batalles.
I davant dels seus nassos li van robar la bossa i fins i tot els pantalons.
Quan el rei ho va saber, ui, es va enfadar molt.
I, dit i fet, li va escriure una carta que deia
«Vaixeu immediatament del meu nobili. Esteu acomiadats!»
Amb els ulls negats de llàgrimes, Barbamec s'embarca en una xalupa.
Va començar a remar i...
Va a dormir-se.
El corrent se'l va endur.
I el sol es va pondre.
L'endemà, el pirata es va despertar.
«On sóc?», va dir posant els peus al terra.
«En una illa deserta!», li va dir un mussol enfilat en una palmera.
Barbamec estava tan exhaust que va caure al peu de la palmera.
Va clucar els ulls i...
«Uuuu!»
Els fantasmes havien tornat!
Mort de por, Barbamec va mirar a l'esquerra, a la dreta, amunt...
i va veure que el mussol tenia els ulls ja oberts de bat de bat.
«Tu tampoc no pots adormir?», li va preguntar.
«Ja dormo de dia! A la nit, vetllu!», li va explicar l'ocell.
Barbamec va saltar d'alegria.
Després, sense vacilar, va afegir «M'avisaràs si els fantasmes s'acosten amb molt de gust?», va afirmar el mussol.
I mentre el mussol tenia els ulls ben oberts, Barbamec dormia com un soc.
L'endemà era un altre home.
Feia temps que no se'l veia tan content.
Aleshores, va fer guàrdia perquè adormís el mussol.
I com que tots dos feien guàrdia sempre, no hi va haver cap fantasma que s'hi acostés.
Barbamec va perdre la por i aviat va tornar a ser el mateix d'abans.
De nit, Barbamec ja no tremolava.
De dia, feia de pirata.
Quan el rei ho va saber, li va enviar aquesta carta.
«Us autoritzo a tornar al meu nevili!»
Barbamec, el pirata, va tornar a pujar a bord del vaixell del rei.
Però no pas sol.
El mussol l'acompanyava.
Plegats, van navegar per milers de mars.
Plegats, van guanyar milers de batalles.
I no hi va haver cap més fantasma a l'horitzó.
Què us ha semblat, eh?
Fins i tot un pirata com en Barbamec necessita tenir un amic per sentir-se bé, bé, bé i bé i tranquil.
Oh, ja ho sé que tots vosaltres en teniu molt d'amics.
I quan alguna vegada us trebeu així com una mica esfantats o esfereïts com el nostre pirata Barbamec,
dieu «ai, escolta'm que et vull explicar una cosa, que m'enguiteja, que m'engúnia».
I després les coses estan millors.
Però bé, això és cosa de contes, no?
Mireu, dieu-los-hi als papes i a les mames que el Barbamec i els fantasmes és una col·lecció de llibres xulíssima
que explica les històries d'on aquest pirata, qui ja us he dit, sabeu com visteix el pirata,
per als que no l'hàgiu vist mai en Barbamec, porta un mocador de color fucsia,
però un fucsia escandalós, amb puntets blancs, eh?
I després un xercei d'aquells de tires, el Joan Maria també ho vol mirar, sí,
de tires negres i blanques, com si fos un presoner.
I una armilla, una armilla que està decorada amb flors blanques.
I després els seus pantalons també són així com un color rosa, amb uns puntets marrons.
Mitjons també en té, negres, però el més bo del cas és que no té cap pota de fusta, no, no, no, no.
De sabates, tampoc té aquelles sabates negres com el Capità Garfi, amb una cibella de plata, no, no, no, no.
En Barbamec llueix un parell d'aquests, eh?
De sabates esportives, perquè jo m'imagino que quan cal córrer, ell és el primer.
Amb córrer, amb lluitar, amb guanyar, amb anar a dormir, amb menjar, amb saltar...
Però hi ha una cosa que li fa també una mica de besarda, hi ha una cosa que no acaba d'afilar a prim.
Però avui no us ho explicaré, eh?
Si irà amb una altra edició de Cana Macana que continuarem amb aquestes aventures d'en Barbamec i els fintasmes.
I ara, vinga, en acordeu-vos-en, a raspallar-nos les dents i a portar-me el pijama posat, esclar que sí, obrim els ulls una miqueta per anar a repartir petons per tot arreu.
El papa, la mama, els germanets, els tiets, els padrins, els cosins, els amics, a les mestres, els mestres i a tota la gent que vosaltres vulgueu.
I després, allà al llitet, agafeu aquell núvol que encara portava una mica enganxifat aquí entre les orelles, eh?
Sí, sí, sí, sí, us l'acabeu de treure i us el poseu al costadet mateix, al costadet mateix del cuixer.
I que tingueu molt bona nit.
Oi que sí?
Doncs vinga, que compte comptat per aquesta nit ja s'ha acabat.
Bona nit.
Bona nit.
És cert que la Caputxeta ja havia perdut la virginitat abans d'ensopegar amb el llop?
I parlant de llops, el fet que bufant només se li hagués resistit la casa de totxos té res a veure amb pressions de la indústria del ciment?
A Cana Macana no et desvetllarem cap d'aquests misteris, però et proposem una hora d'allò que tu ets sobre imaginació.
Ens acompanyes?
Els dijous, de nou del vespre fins les 10 a Tarragona Ràdio.
Cana Macana!
Cana Macana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Davant del passat atemptat contra els Estats Units
i les conseqüències ja actuals i les que se'n poden seguir derivant,
les persones i entitats reunides a Tarragona a la plataforma Aturem la Guerra,
expressem la nostra condena de l'atemptat terrorista
i la nostra solidaritat amb les víctimes innocents de totes les formes de violència.
Condemnem també les accions militars empreses o que es puguin encara emprendre
des dels Estats Units, l'OTAN i l'ONU contra tercers països.
Considerem que aquests actes només porten a una escalada de violència a nivell internacional,
generant encara més víctimes innocents entre la població civil.
Rebutgem i condemnem les polítiques i els actes racistes
que s'estan derivant de la caça de bruixes generada arrel de l'atemptat contra el món musulmà,
així com la criminalització i persecució dels moviments socials
que plantegen accions contra el sistema i la globalització econòmica.
Exigim al govern espanyol i al govern català la no intervenció en el conflicte,
la no col·laboració amb els Estats Units en matèria militar
i la no implicació de l'estat espanyol en les possibles accions de l'OTAN.
Exigim solucions polítiques no violentes,
que respectin els drets de totes les persones
i que es basin en els principis de la pau, la democràcia i la justícia.
I en aquest sentit, cal remarcar que l'actual ordre econòmic
genera la major part de la injustícia.
Exigim a l'autoritat portuària i a l'Ajuntament de Tarragona
que no permetin la presència de vaixells de guerra a la nostra ciutat.
Cada dilluns, ho recordem, a les 8 de la tarda,
concentració davant de l'estàtua dels desdepullats, dels despullats,
a favor de la pau i per aturar la guerra.
I també recordar que els primers diumenges de cada mes,
a la plaça de la Font, a les 12 del migdia,
també la plataforma anti-vaixells de guerra al port de Tarragona
també celebra trobades, convoquen allí manifestacions
i es fan actes anomenats paraules per la pau,
on tots sou convidats a dir la vostra,
a fer comentaris, a llegir les vostres poesies,
potser els vostres contes o qualsevol cosa
que sigui referent en aquest tema i que serà benvinguda.
Benvinguda.
Gràcies.
Jacint, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Una veu que també es manifesta en contra de la guerra, en Jacint.
Gràcies.
Gràcies.
I ara el fragment, després d'aquestes paraules per la pau, el fragment.
Jo no sé si recordeu un llibre que fa uns quants anys era, em sembla que de lectura obligatòria als instituts
i va ser potser dels primers llibres que van tenir molt bona acceptació per part de l'alumnat.
Si més no, jo recordo que quan me'l van fer llegir, després de la primera plana vaig dir
que interessant, i no solament jo, sinó la resta de companys.
Potser perquè era el primer llibre de ciència-ficció que et recomanaven llegir en una aula tan estricta,
o no, potser no tan estricta, però entre cometes,
quan et demanaven aquelles lectures que et feien ganes de deixar el llibre sobre la taula i fer altra cosa,
doncs era molt benvingut que et proposessin la lectura, aquesta d'un llibre, jo diria que...
Doncs avui us llegirà un fragment d'aquest llibre.
Podeu trucar al 244767 si encerteu o si creieu saber el títol del fragment,
és a dir, el títol del llibre on pertany aquest fragment, i potser també l'autor.
Si fa o no fa, el llibre aquest va sobre una mena, com ho diríem, de mecanoscrit,
una mena de mecanoscrit que es va trobar, doncs, 3.000 anys abans de l'any 7.138.
Diuen que d'aquell mecanoscrit la civilització va tornar a reemprendre el seu camí que s'havia estroncat
arrel d'un estrany atac.
Diuen també que la mare d'aquesta segona civilització es deia Alba.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit, que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas, un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no, que aquest mecanoscrit era totalment real,
i que es podia considerar l'Alba com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas, un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no, que aquest mecanoscrit era totalment real,
i que es podia considerar l'Alba com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas, un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques,
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
escolta'l i a veure si ens truques perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
Escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari, un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare de la nova humanitat.
escolta'l i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD d'aquells promocionals
que pot ser teu si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès, un erudit,
que proposava que això no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava que això no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit era totalment real
i que es podia considerar l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava que això no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava
que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava
que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell
d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava
que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava
que això
no era altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava
que això no era
altra cosa
que ciència-ficció.
ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real
i que es podia considerar
l'Alba
com la mare
de la nova
humanitat.
Escolta'l
i a veure si ens truques
perquè
hi ha un CD
d'aquells promocionals
que pot ser teu
si ens truques.
Es parla
d'un parell
d'erudits.
Hi ha un tal
Eloi Raurès,
un erudit,
que proposava
que això no era
altra cosa
que ciència-ficció.
Mentre que un altre elogent
del Massas,
un antiquari,
un marxant d'antiguitats,
afirmava que no,
que aquest mecanoscrit
era totalment real