La nostra convidada, com ja hem avançat abans, és la Maria Teresa Piqué.
És mestra, pedagoga i actualment inspectora en cap adjunta del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Bona tarda, Maria Teresa.
Bona tarda a totes dues. Tot això sí, una dona del món de l'educació també, però de gran dona res de res.
Les grans dones acostumen a ser a peu de canó a les escoles, fent classe, moltes d'elles.
Gràcies. De totes maneres, Maria Teresa, abans de començar, a mi m'agradaria dir que ens fa molta il·lusió, tant a la Mercè com a mi, compartir aquesta estona de ràdio amb tu.
I perquè tu saps que tots els que ens dediquem a l'ensenyament coneixem la teva dedicació, la teva saviesa en un tema tan important com és aquest.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
A veure, comencem, comencem.
Vas néixer a Reus.
Sí, sóc de Reus.
Pels quatre cantons?
Ui, per tots quatre cantons, m'hi sento, per tots quatre cantons no.
De pare?
De tota la meva mare, doncs sí, de Reus, els meus avis, però no, el meu pare és aragonès i la família del meu pare eren aragonesos i van emigrar.
Jo estic contentíssima que arribessin fins a Reus perquè tinc com a molt l'orgull de ser de Reus.
Fixa't que ho dic a Tarragona, amb la boca plena, però m'encanta ser de Reus, és una ciutat preciosa.
Ets mestre i pedagoga, dèiem.
Sí, sóc mestre i vaig exercir de mestre i tot fent de mestre vaig fer pedagogia.
Exagero si afirmo que tota una vida dedicada a l'escola?
Mira, gairebé tota una vida. Aquest curs que he començat és el curs que fa 33, en un lloc o altre, no?
He passat per molts llocs de l'educació, però aquest és el curs que fa 33.
Doncs quasi ve tota la vida.
Pues ve tota la vida, sí.
I fins arribar aquí, suposo que moltes experiències, un bagatge ric.
Què et sembla? Anem per parts perquè hi ha molta cosa a dir.
Comencem. Magisteri.
Sí.
Mestre, vocació, tradició familiar?
No, tradició familiar no.
No, no, no.
Jo suposo que a casa meva tothom esperava que em dediqués al món del comerç, no?
Els meus eren comerciants i gairebé que això ja ho devia portar escrit damunt meu.
Però tot i ser a la botiga dels meus pares, en el negoci dels meus pares, doncs jo ja em dedicava a grups d'escoltisme i m'interessava la formació dels joves, no?
I vaig començar a fer magisteri, i vaig fer magisteri lliure.
I els teus pares ho van entendre així?
Bé, la meva mare moltíssim.
El meu pare en aquell moment no tant, però ara ho entenen tots dos molt, eh?
Jo tinc la sort de tenir pare i mare i tots dos ara ho entenen perfectament bé, eh?
Mira, és una sort, amb els temps tot ho curen, no?
Vaig fer oposicions una mica perquè sí, i vaig tenir la immensa sort, doncs, de tenir un número que em va permetre de donar una plaça que en aquell moment era molt bona, que era Montroig del Camp, i em van donar el pervolari.
I aquí es va iniciar la teva trajectòria.
I aquí comença el pervolari de Montroig, després em van donar provisionalment Reus, després ja en donar una plaça definitiva amb un poble que en aquell moment no havia sentit o no manar mai de la vida,
i que per sempre més el porto dintre el cor, que era Figuerola del Camp, me van donar una unitària, una unitària que vaig tenir nens de totes les edats i que em va encantar, no?
Em va encantar semestre d'escola unitària, eh? He de dir la veritat. I d'allà ja vaig passar Riudoms, no?
És que sempre l'escola rural t'ha agradat d'una manera especial.
Sempre molt, molt. I després ja sí que en la inspecció, doncs, vaig fer tot el que, vaig treballar tant, he treballat tant com he pogut per les zones escolars rurals, que no tenen res a veure amb aquella escola unitària meva, on vaig arribar, els nens i jo.
Els nens i jo, i un cop l'any passava l'inspector. Però la gent estima molt, no només estimen els nens, sinó que també estimen les famílies del poble i els avis que van anar a buscar a la canalla.
Hi ha un contacte molt bo, no? Un contacte, encara, hauríem passat anys, perquè estic parlant de l'any 70 o de l'any 71, i encara ara, doncs, a mi m'escriuen nois i noies, bueno, pares de família, no?
De pares de família, ara ja tenen nens que van a l'escola. Sempre més, per sempre més, aquell estat, la meva escola de referència, no?
Fins l'aula del camp, però després, a Riudoms, doncs bé, Riudoms hi vaig ser molts anys.
Riudoms és... Riudoms és una mica casa meva.
I servei d'orientació escolar. Ah, sí.
Un altre aspecte que tu tens molt a dir.
Sí, tot sent a Reus, un... i ja fent de mestre, un dels directors, un director de l'escola que vaig ser, de l'escola Prat de la Riba,
em diu, escolta, què et sembla si fessis les maletes i marxessis cap a Barcelona?
Home, que m'havia de marxar, jo ja me n'havia anat d'aquest comerç, no?
Que m'havia d'anar a desertar ja d'un altre lloc, no? No ho podia pas fer, això.
Però, doncs, vaig pensar que potser tenia una mica de raó i vaig començar, també, lliure, eh?
Tot ho vaig anar fent lliure. No ho recomano a ningú, eh? Per això.
I vaig començar a fer pedagogia.
Bueno, filosofia i lletres, no? Perquè llavors era el pla maloquer i fins al tercer any, doncs, entrava en una especialització.
I, doncs, d'allà, un grup de gent ens vam animar i anàvem de vespre, tot deixant les escoles,
de vespre anàvem a Barcelona perquè la facultat aquí no estava oberta.
Com ho fèiem? No ho sé. Sé que ho fèiem perquè teníem entre 22 i 25, 26 anys.
I llavors es fa tot. Ara no m'ho puc imaginar.
Deixar l'escola, marxar, anar a Barcelona, preparar les classes,
les classes de les que jo era mestra, les classes que havia de rebre.
No ho sé.
Però s'acaba fent tot i vaig tenir la licenciatura en pedagogia.
I a partir d'aquí em van donar, es va obrir un servei d'orientació escolar
i em van donar aquest primer servei que hi va haver.
Perquè després vas passar a normalització lingüística.
No, no.
En fi, normalització, no.
Ja t'ho explicaré, això.
Del servei d'orientació escolar,
i vaig ser uns quatre anys,
un servei d'orientació escolar i professional,
que vam tenir la sort d'estar...
Les tres persones que ens van donar aquest servei
i vam tenir la sort d'anir al davant
una persona molt formada, molt, molt,
i que ens va ensenyar moltíssim.
Doncs, bueno, hi vam ser des d'aquests 77
fins a l'any 82.
I l'any 82 van sortir unes places,
una única place d'inspecció.
I bé, per aquesta sort que he tingut sempre
de trobar-me persones que m'han continuat,
animant-me, no?
I això depèn de com et va la vida,
però si trobes persones que t'ajuden al teu voltant, no?
Doncs, bueno, vaig tenir la sort de trobar una persona
que em va dir, vinga, ara t'has d'animar,
presentar-te a l'inspecció.
Vaig presentar, no? Sense massa fe.
I bé, vaig entrar a l'inspecció.
I em van donar, dintre de la inspecció,
tenim com unes àrees, com unes ponències,
i em van donar allò que més volia, no?
Saber si m'haguessin dit què volia fer,
quina ponència volia portar,
existiria la normalització lingüística.
Perquè hi havia molta tasca a fer.
Molta, molta. Hi havia moltíssima tasca a fer.
Molta.
I els reptes a tu sempre t'han agradat molt.
Hi havia molta feina a fer.
Calia normalitzar l'escola.
Una tasca no sempre molt ben compresa.
No, no, no.
Però deixeu-me dir una altra cosa.
Normalitzar l'escola,
que ningú es pensi que s'ha fet a cop de decret.
Segur que tot el que és la legislació ha ajudat molt.
La legislació ha ajudat sense un marc legal,
clar, no s'hauria tirat endavant.
Però l'escola està normalitzada
perquè els mestres s'hi van abocar.
Els mestres s'hi van abocar.
Els mestres es van voler perfeccionar
d'una llengua que parlaven,
però que no sabien escriure.
Els mestres, els professors de secundària,
però sobretot en aquells moments,
els mestres i tot i formant-se de llengua
amb el que és pròpiament la llengua escrita,
perquè l'oral ja era coneguda,
es van formar en renovació pedagògica
perquè calia aprendre una nova didàctica,
una nova didàctica.
I això va aportar una gran renovació a l'escola.
Molta, molta renovació.
Moltíssima, moltíssima.
Per tant, he estat espectadora
o he tingut un lloc privilegiat
en aquest moment que l'escola s'ha normalitzat.
En aquest moment van donar catària,
vaig tenir la sort, també molta sort,
d'entrar en contacte amb el Servei d'Ensenyament del Català,
el primer servei que va tenir
el Departament d'Ensenyament.
I han treballat per la llengua,
però sobretot han treballat per la renovació pedagògica,
junt amb els assessors del SEDEC.
Aquesta ha estat una...
La història dirà el paper dels mestres, eh?
I l'esforç.
I la recuperació de la llengua.
El paper que hi han jugat i l'esforç, eh?
D'aquí uns quants anys, quan es digui,
qui ho ha fet això?
Això ho han fet els mestres.
Parlant del paper i de l'esforç dels mestres,
tenen recordes d'aquella frase?
Passa més fam que un mestre d'escola?
Sí, clar, que me'n recordo.
Que està vigent.
Sí, sí.
No, no, no.
No està vigent.
A veure, jo no vull dir que...
L'ensenyament...
És que està molt ben pagat l'ensenyament.
No, no.
A veure, educar una persona,
educar una persona mai estarà ben pagat,
perquè és una tasca artesana.
Educar és una obra d'artesania.
Però no té res a veure amb el mestre d'aquell moment.
Ni té res a veure, doncs, aquell primer sou meu.
amb el sou meu actual, no?
Ah, són altres temps.
No té res a veure, és res.
Són uns altres temps i un altre moment.
Tot i que el mestre guanya més,
perquè el mestre i la mestra estan guanyant més,
i tots els professors de secundària també,
s'ha de dir una cosa,
que hi ha tot una altra també dignificació
i un altre paper que ha de tenir aquest mestre,
que és aquest reconeixement social.
I en aquest reconeixement social...
reconeixement social, ara costa molt, ara costa molt.
Si les famílies no entenen,
que segurament que n'hi ha moltes,
perquè, clar, gràcies a Déu,
hi ha molta més gent que entén les coses bé,
que no pas que les entén malament, no?
Si no s'arriba a entendre
que pares i mestres fan una tasca conjunta,
si això no s'arriba a entendre
i no hi ha un respecte molt gran
per la tasca d'aquest professional docent,
anem malament, eh?
Anem malament.
Una altra frase.
Cada maestrillo tiene su librillo.
Això és bo o dolent?
A veure, cada ma...
Sí, sí.
Cadascú té la seva manera de fer,
però de cada vegada menys, eh?
Cada vegada menys.
Les escoles són...
Jo dic que tenia veneració per aquella unitària meva,
però el que no poden ser els col·legis
és un conjunt d'escoles unitàries.
Hi ha d'haver una tasca conjunta, àmplia,
de projecte d'escola,
de projecte educatiu.
I a dintre d'aquest projecte educatiu,
que cada escola el tindrà d'acord amb les línies bàsiques
del departament d'ensenyament,
però que ells, doncs, hi ha una certa autonomia...
No, no una certa, hi ha una autonomia de centre, no?
Ells han de fer el seu propi projecte
i en aquest projecte, els que hi van a treballar,
doncs, s'hi han de sentir segurs
i s'hi han de sentir emparats.
Per tant, no tothom pot fer el que vulgui
perquè hem quedat que portem un nen entre mans
i no pot ser que aquest nen estigui contínuament començant.
Un nen no comença sempre, sinó que un nen és...
els nens van a llarg d'infants,
després van a educació infantil,
tenim la immensa sort que hi ha molts anys d'educació,
vull dir que hi ha molt de temps per educar,
que aquesta educació s'han anat ampliant
i que, clar, que s'han de posar d'acord
els que eduquen.
Un no pot educar d'una manera, l'altre d'una altra.
Que després, didàcticament,
cadascú té el seu estil,
només faltaria.
I és bo.
Fins i tot és bo.
I és bo.
Però dintre d'un projecte,
d'un projecte d'escola,
d'un projecte comú.
Hem arribat a la inspecció en aquests moments.
Jo he buscat el diccionari
inspector, inspectora,
i diu que és la persona
que té al seu càrrec la vigilància d'una cosa.
O sigui, és un interventor.
Lleig.
Sí, no m'agrada gens, això que és d'Ital.
No m'agrada gens.
És el que hi posa...
És el que diu el diccionari.
És el que hi posa el diccionari,
i diu això.
Sí, no, no.
Però a vegades sí que els inspectors
teniu aquesta imatge, eh?
Ja no, ja no.
Arriba, arriba, ja arriba l'inspector.
Ja no.
Posem bé els papers,
posem bé els nens.
No, ja no tant, ja no tant, eh?
Ja no tant.
Vols dir?
No.
A veure.
Tu creus que ha evolucionat?
Jo crec que tot això ha evolucionat, sí.
No evolucionat vol dir que ho fem anar malament,
i em sembla que no li fem anar
perquè hi posem moltes hores
i molta dedicació.
Nosaltres som a Tarragona,
a la plantilla de Tarragona,
som 23.
Ja que som en un programa de dones,
d'aquests 23 només som 6 dones.
Proporció baixa.
Baixeta, baixeta.
Però la inspecció t'ha encarregat
el control,
la supervisió del sistema educatiu
i també fer-ne el seguiment,
però també l'assessorament.
I cada cop més,
cada cop més,
aquesta inspecció de Catalunya,
tota sencera s'assembla més,
perquè també rep unes pautes
d'un pla director,
molt més en la línia del suport
i de...
Almenys això és el que pretenem.
No sé si tenim aquesta imatge o no la tenim,
però això és el que pretenem, no?
Molt més en la línia del suport
i que arribin els recursos als centres
i que hi hagi totes les plantilles adequades
de professors
i en el sentit de l'orientació
i que rebin el perfeccionament
que han de rebre,
més que no pas
en el sentit del control estricto,
del control pel control.
També ens troca el control,
clar, per descomptat,
és aquest ofici,
ens troca el control del sistema educatiu,
però no controlar per controlar.
T'agrada aquest treball
que sembla,
almenys des de fora,
tan burocràtic?
Perquè sí que porteu sempre
papers a les mans,
per correu, reunions...
dona la sensació a vegades
que esteu una mica allunyats
del que és l'aula,
de la problemàtica del professor,
tot això del que ens comentaves
ara fa un moment.
Sí, a veure,
tenim unes hores d'oficina,
les hem de tenir,
complicatòriament,
perquè sí,
ens movem amb un món de papers,
no?
Molts oficis es mouen així,
amb un món de papers,
però fem molta presència,
molta presència a l'escola.
Allò de dir...
L'inspector venia un cop l'any,
no, això s'ha acabat, no?
Vas en els centres,
segons els programes
que cal anar visitant, no?
Hi ha uns...
Sortint d'aquest pla director,
hi ha una concreció
d'uns programes
que cal veure
i que cal seguir.
Fem moltes reunions
amb els equips de professors
i de professores,
amb els directors,
amb les directores,
i aquesta és la imatge
que pretenem que arribi.
Es dir que dels cinc dies
que té la setmana,
dels cinc dies que treballem,
doncs jo diria que tres
som en els centres.
Som en els centres.
En llores?
La classe,
l'aula,
els alumnes,
els continguts...
Sí.
Ho vaig enllorar.
Ho vaig enllorar.
Anys enrere ho vaig...
Sí.
Ara saps què?
Que ja la meva feina
ja és aquesta.
en els primers anys
sempre deia
jo tornaré a l'escola.
Sempre ho deia
i acabaré tornant.
Ara ja no,
perquè, clar,
no sé si passa a tothom,
però a mesura
com van fent una feina
veu les possibilitats
que té aquell treball,
no?
Per tant,
jo ara el que més
em preocupa de tot
és aquesta zona
que mi m'han donat,
no?
En la que jo he de procurar,
doncs que tinguin
amenat d'aquest pla director
tot allò,
tot el que calgui
i a la vegada
doncs fent el seguiment
i fent-hi el control.
De quina zona ets,
inspectora?
Tinc una zona
en aquests moments?
L'Alcamp.
L'Alcamp.
L'Alcamp.
Tinc una zona rural
de l'Alcamp
i tinc el Cuber.
Tinc una zona petiteta
perquè qui escapi
i qui escapi junt
tenim una zona menys petita
perquè també ens toca
una mica
la coordinació
dels inspectors, no?
i de les inspectores.
Per a moltíssima gent
ets la cara
potser més dolça
i més amable
de la inspecció.
Ja m'agradaria, ja,
però no ho sé, eh?
No ho sé, no ho sé.
Sí, sí, sí.
I també, no?
S'acostuma a dir
que potser per la teva experiència
o per la teva dedicació,
com dèiem abans,
coneixes molt bé
tota la problemàtica escolar
de les nostres comarques
perquè portes
molts anys
i perquè t'has dedicat
potser d'una manera especial
per les circumstàncies
o pel que t'ha tocat
lliure en aquest moment.
Jo no faig altra cosa,
jo no faig altra cosa,
vull dir que
ho hauré fet més bé
o ho hauré fet més malament,
però no faig altra cosa,
no, no,
ja no faig res més.
Això que em deies,
s'enyorava a l'escola
és que no, no, no...
No tens temps de lliure.
El que és l'enyorament directe
ja no el puc tenir
aquest enyorament directe
perquè...
Però no faig altra cosa,
no tinc massa...
No tinc massa hobbies.
El meu hobby ha estat això,
ha estat treballar...
I a més a més,
és que hi deu haver gent
que d'allò que treballen
no els hi agrada
i deu ser terrible,
però a mi m'encanta treballar
i ho sento,
perquè allò que és una maledicció,
no, no, no,
a mi m'encanta,
m'agrada molt anar a treballar.
Oh, es nota, eh?
M'agrada.
A més es nota.
Què voleu fer, vull dir?
Escolta, ja que...
Aprofitant que coneixes molt bé
la situació de les nostres escoles,
tu creus que gaudeixen de bona salut?
Sí.
Mai, mai l'escola
havia tingut tants recursos com ara.
Recursos, però...
Materials o humans?
Materials, materials.
També humans, eh?
També humans.
però tampoc mai la societat
havia estat tan plural
i tan diversa.
I cal que a l'escola,
quan dic l'escola vull dir
des de les glaúmes
d'edats més baixes
com més llarg d'infants
fins a arribar
al que nosaltres portem
fins a les portes
de l'ensenyament universitari, no?
Tot, eh?
Infantil, primària,
doncs ESO,
batxillerat
i cicles formatius,
mai havia estat
tan plural
i tan diversa
i calia donar resposta
a tanta...
educativament
a tanta diversitat.
Clar,
tot això fa que l'escola
doncs hagi tingut un repte
que és...
té uns reptes importants, no?
Té uns reptes
molt importants
educar
per la pluralitat
des de...
des del respecte
a tot tipus de llibertats,
a tot tipus de creença, no?
I clar, això vol dir
que els pares
també són molt diversos, no?
I educar
des del que és diferent
psíquicament
al que és també diferent
doncs socialment, no?
Cal educar tothom.
Penseu que
quan jo era
doncs
quan jo era estudiant
de batxillerat
a Reus
hi havia un grup de batxiller
segurament
que devia ser
doncs...
Selecta.
Bueno,
selecta
doncs
de famílies
que ens havien volgut
fer estudiar, clar
bé,
no trec cap mèrit
els meus mestres,
que en tenien molt
però clar,
ara és que això
s'ha diversificat tant
que l'educació
s'ha fet més difícil,
per tant
hi ha més recursos
de tota manera
sí que n'hi ha
però també ensenyar
doncs s'ha fet
és més difícil
Sí,
llavors els docents
quina part de responsabilitat
tenim
amb tot això
que ara es diu
crisi d'autoritat
crisi de valors
crisi,
crisi,
crisi
perquè alguna cosa
han deixat de fer
o ho han fet malament
o no ho han fet
com calia
Sí,
a veure
crisi
crisi de valors
estem en un altre moment
cal fer una
veure persones
diferents
recorda
Fina
que
bueno,
hi ha totes dues
que ens van educar
de mestres
perquè totes les coses
fossin iguals
i el resultat
que no ha quedat
res
que allò que ens deien
havia de ser vàlid
per sempre
no,
les coses
han canviat
totes
molt
a crisi
potser perquè
perquè estem
en aquest moment
de ruptura
però
jo em sembla
que hi ha més soroll
de crisi
que no pas
n'hi ha
que no pas
n'hi ha
però que
quan es diu
que clar
que les nostres aules
s'han emplert
de nens
d'aquesta multiculturalitat
no és
no és que això
representi
crisi
això representa
més esforç
reptes
i molt més esforç
per part del professorat
no es pot portar
aquella lliçó magistral
preparada
per aquest nen mig
per aquest nen
i aquesta nena únics
no
no
hi ha nens
i nenes
molt diversos
procedents
de molts ambients
i que
segons
en quins llocs
marginals
de vegades
hi ha professors
i professores
que em diuen
nosaltres
com a adults
no aguantaríem
la situació
que viu aquest infant
a casa seva
no
a veure
això
amb una escala petita
no
llavors
com és aquest alumne
quan arriba
doncs aquest alumne
quan arriba
arriba amb tot aquest
muntatge seu
que porta
no
l'escola
li ha d'anar
acolliment
i el que no ha de voler
és fer un nen tipus
ha de voler educar-lo
d'acord amb les seves
possibilitats
cadascú
el que pot arribar a donar
no tothom és bo
per tenir excel·lent
ni tothom ha de fer carrera
cadascú
cadascú s'ha d'educar
d'acord amb allò
que ell pot arribar a fer
fent que cada dia
progressi una miqueta
el que no pot marxar
l'alumne cap a casa
és amb sensació
de sempre ser l'últim
ni la nena
ni el nen ni la nena
sempre ser
sempre la cua de tot
no
no
tothom és bo amb una cosa o altra
hi ha alumnes
que no són capaços de llegir
però del salt de llargada
salten més que ningú
és això el que se'ls ha
o millor
tenen un treball boníssim
de mans
per
per
tancar una mica aquest tema
perquè això
ja veus que és un bar si no orillas
no acabaríem mai
quina és
l'assignatura pendent
de l'escola actual
o sigui
diguéssim
n'hem de superar una
la més important
quina creus
que podria ser
aquest
l'atenció
amb aquesta diversitat
per altra banda
penseu que clar
que s'ha enxemplat
s'ha enxemplat
dos anys més
l'ensenyament
obligatori
jo diria que
l'assignatura és
arribar
educar
educar és una tasca de dos
hi ha d'haver un gran educador
però
l'altre s'ha de deixar educar
l'altre s'ha de deixar educar
i el repte és
educar
amb moltes persones
que
involuntàriament
perquè no crec
que hi hagi ningú
que això ho faci
sinó per condicionants
diversos
però molt diversos
de vegades seran
intel·lectuals
d'altra manera seran
socials
amb persones
que no es volen educar
aquest
sobretot
amb aquest
primer i segon
cicle de l'ESO
vull dir
que
l'ensenyament
secundari obligatori
no es
no es volen educar
no els interessa
l'escola
aquest és el gran repte
fer que interessi
l'escola
amb un
amb un bloc important
de persones
o considerable
de nois i de noies
que no valoren
l'educació
però també
la societat
té un
moment difícil
l'escola
sempre reflexa
de la societat
eh
si
educar
molt
servis per després
doncs tenir un lloc
de treball
i això
formés part
doncs d'una cadena
molt
molt ben estructurada
doncs segurament
que les coses serien
una mica
com eren abans
que no vull dir
que fossin millors
però clar
també hi ha molt d'atur
hi ha marginació
llavors clar
tot influeix
tot influeix
recordo als nostres oients
que avui estem conversant
amb la Maritresa Piqué
mestre
pedagoga
i inspectora
adjunta
en cap
o en cap
adjunta
que t'agrada
és igual
canviem una mica
de tema
abans de passar
al qüestionari
perquè
em vaig assabentar
l'altre dia
que va rebre
el premi
Jaume I
a l'acció cívica
es pot
comptar una mica
què és això
perquè no
sé que
que ho dona
a la Generalitat
no?
el dona la Fundació
Jaume I
i el dona
a mi concretament
me'l va donar
per
per haver donat
aquest suport
a l'escola catalana
jo de bo de bo
no sé ni com vaig tenir cara
d'anar-la a rebre
perquè
sí, sí, sí
ho dic així
ho dic amb tota la sinceritat
del món
perquè
quan el recollia
junt amb mi
el recollien
aquests centenars
de professors
que he dit abans
i de mestres
que han lluitat
i que han treballat tant
per aconseguir
que l'escola catalana
fos una realitat
o sigui d'això
ja sabeu
que hi va haver uns moments
que es va haver de defensar
aquesta llengua
i doncs bé
junt amb aquest col·lectiu
de professors
vaig fer el que vaig poder
per tant
era tan seu
com meu
jo no sé com
em van premiar
després d'haver
disfrutat tant
treballant
això no es pot premiar
mai de la vida
ho vaig recollir
en nom de tants mestres
ara passarem
al qüestionari personal
que et farà
avui
la Mercè
preparada?
preparada
doncs
som-hi
Bona tarda
Maria Teresa
Bona tarda
Bé
encara que aquest no sigui
el meu lloc habitual
perquè jo normalment
estic a l'altra banda
de la taula
intentaré fer-ho
el millor que pugui
igual que la Fina
que és així de
directa i punyent
ja ho he vist ja
es tracta de
respondre el més breu possible
d'acord?
d'acord
quina notícia
t'agradaria
llegir al diari?
m'agradaria
llegir que
el món
ha estat capaç
de repartir
els recursos
no?
recursos que segur
que hi són
i que
no som capaços
de repartir
recursos
que n'hi hagués
per tots
que no
que no hi hagués
que tot d'una
s'ha abolit
la fam
no?
alguna cosa material
de la que no pots
prescindir?
sí
fixa't
tant de dia abans
que és educació
i això allà
jo no podria
prescindir
del cotxe
sembla mentira
jo tampoc
però
fixa't
tant de parlar
de temes així
més gruixuts
del cotxe
no puc
i de què
prescindiries?
ui
de què puc
prescindir
de moltes altres
de moltes altres
coses
jo tinc un excés
de comoditat
en el treball
i a casa
i segurament
que em podria
prescindir
sense què
no podria
ser feliç?
o sense
el caliu
de les persones
sense el caliu
humà
i l'afecte
de la gent
podria ser feliç
Maria Teresa
què busques
en lectura
d'un llibre?
que em
digui alguna cosa
que ens
instruïm
sigui del que sigui
i quin és l'últim
que has llegit
o que estàs llegint?
fixa't
que diferent
de tot això
que he dit abans
una publicació
de la
cambra de comerç
que
dic la veritat
dic allò
que estic llegint
que són
les memòries
d'un pioner
que era
un clameu
però d'un pioner
de l'avicultura
Reus
ho llegeixo perfecte
perquè era
perquè era
un clameu
però també
perquè
hi trobo
el que són
capaços
de fer
aquestes persones
que són autodidactes
digue'm
un bon consell
que t'hagi
funcionat
sempre
sí
i mira que no el faig
m'ha funcionat
sempre
però no el faig
anar
no et raonis
abans
no responguis
abans de comptar
fins a 10
i això funciona
sempre
però no sempre
ho faig
s'ha de tenir paciència
no?
alguna cosa important
que t'hagi ensenyat
la vida
sí
això mira
així a mesura
que van anant
passant els anys
penso que
el que me n'han
ensenyant
és que
quan més serenor
poses en una actuació
doncs més bé
més bé va tot
sí
amb serenor
es pot arribar
a solucionar
gairebé tot
i quina professió
no t'importaria
exercir
durant un dia?
sí
jo durant un dia
m'aniria a treballar
ja sé que
qui m'escolta
diu
no sap de què va
però a mi
m'encantaria
anar a treballar
un dia
així
en un d'aquests
invernacles
que hi ha ara
que tenen ja
tantes flors
i tantes fruites
m'agradaria
anar-hi un dia
i ara m'escolta
segurament
alguna d'aquestes dones
que són pageres
deuen dir
com que no sap
l'avall
que és la terra
però això ho diu
però sí
m'agradaria
però per un dia
m'agradaria anar-hi
quin creus
que és el fet
més sorprenent
de la història
de la humanitat
o que tu t'hagis sorprès
sí
mira jo això
t'ho dic ja
com a
segurament que
per moltes persones
no
però jo com a creient
doncs crec
que
l'ennaixement
de Jesucrist
la seva posterior
mort i resurrecció
és el fonament
de la fe que jo tinc
i crec que és
el més transcendental
de la història
de la humanitat
per a mi
i d'haurà molta gent
per a la que no
per a mi
i et mires
algun personatge històric?
jo et miro gent
de la cara
no et podria dir
ni el nom
però cada vegada
que
prenc un medicament
perquè el necessito
o veig
queixos
avenços
que hi ha
en el camp científic
doncs
crec que queixos
són les grans
persones
per a les que
s'ha de tenir
respecte
dintre
de la història
i no en sabrem
mai ni el nom
no en sabrem
ni el nom
i tants noms
que sabem
de tants
personatges
que segurament
que també
fan tasques
importants
però
tants noms
com podríem arribar
a dir
no sabem dir
d'aquests
de persona
que al matí
ens esperarem
un medicament
per això
o per allò
jo crec que
tots aquests
científics
són els que
fan una tasca
callada
i que s'han
d'admirar
dintre
de la història
si tinguessis
una vereta màgica
que poguessis
fer desaparèixer
alguna cosa
del món
què t'agradaria
que desaparezqués?
Doncs fixa't
això que he dit abans
la fam
la violència
l'explotació
o sigui
l'explotació
del tipus que sigui
l'explotació
dels nens
l'explotació
de la dona
explotació
del tipus que sigui
I quines tres coses
te'n portaries
a una illa deserta?
És que
jo amb una illa deserta
no hi sobreviuria
per tant
jo hi podria
anar amb això
amb el que portés posat
perquè
no hi duraria
ni cinc minuts
Quin és el teu estat
d'ànim actual?
Mira
si jo em miro a mi
a mi mateixa
penso que tinc
moltes raons
per ser
per ser feliç
no tinc cap raó
per no ser-ho
però si viro
al meu entorn
penso que
fa falta
tant
tant de compromís
humà
dels uns pels altres
no?
que
clar
no sé si n'hem tret
tota
segle XXI
i alguns
països
i els alguns llocs
encara estan en plena
prehistòria
per tant
encara a mi
sóc feliç
però quan veig
l'entorn
penso
mare meva
quantes coses
hi ha per no ser-ne
no?
I l'hora preferida
del dia
quina és?
Mira
l'hora bona
és aquella
que
aquella que et va bé
no?
Aquella hora
que et
però no tens
un moment
del dia
sembla que
potser
cap al tard
després que ha passat
ja tota una jornada
no?
i les coses
han anat bé
cap al tard
i un plat?
tria un plat?
un plat
doncs
alguna d'aquestes
tot això que es menja
amb cullera
no?
tot el que es menja
amb cullera
tot el que es menja
amb cullera
un color?
el blau
on aniries
de vacances
i en quin mitjà?
com que no he anat mai
i m'encantaria
aniria al nord
al nord d'Europa
no?
no ho sé
en quin mitjà
doncs ho sé
amb el que fos
amb el cotxe
amb el que fos
però al nord
no he anat
és un lloc
on encara no he estat
i el primer pensament
del dia
quin és?
ui si te'l digues
el primer pensament
del dia
quan toca el desperdador
diga
això toca
cada dia
més aviat
sí sí sí
aquest és el meu primer
això toca
cada dia més
no tens un bon
despertar
és que fa
molta via
passar l'estineta
de la nit
ets matinera?
per obligació
suposo que el cap de setmana
no tant
no no
continua l'obligació
però per obligació
no no
no sóc matinera
i per últim
per què t'agradaria
ser recordada?
això que ho diguin els altres
això que ho diguin els altres
no
és que no sé si
no sé si em recordaran
això que ho diguin els altres
jo crec que sí
segur que et recordaran
mena Teresa
bueno doncs
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
i et torno
a deixar mans de la fina
a veure com acabem
penso que t'has deixat
una cosa molt important
del qüestionari
és veritat
a part que ho veia
aquí damunt de la taula
i jo no me'n recordava
te'n recordes?
la secció
de l'objecte
sí
tenies que portar un objecte
sí
que signifiqués
o que representés
alguna cosa
dins la teva vida
o la teva professió
el que sigui
i explica'ns
aquesta caixeta
que hi ha damunt de la taula
què és
i per què l'has portat
jo us porto una capseta
si l'obriu
veureu que sortiran
tots de noms
a veure a fina
obre obre
obres tu
sortiran
és una capsa moníssima
és una capsa així com de fusta
sortiran tots de noms
d'escoles
surten uns paperets
de colors
on hi ha noms
de diferents escoles
oi?
i moltes
moltes escoles
doncs mireu
són totes aquestes escoles
que he visitat
moltíssimes
perquè no tingueu mai la impressió
que l'inspector
és aquella persona
que està darrere d'una taula
sinó que ha visitat escoles
i de les que he après tantíssim
de tants mestres
i de tantes mestres
aquesta és una professió
molt de dones
de tantes mestres
com he vist
i com he pogut visitar
i que m'han ensenyat tantíssimes coses
molt bé
doncs espero que continuïs posant
escoles aquí dins
d'aquesta capseta
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
se'ns ha acabat el temps
però m'agradaria
fer un petit apunt
què pots aportar
al teu àmbit
professional
pel sol fet
de ser dona
perquè ens has dit abans
que la proporció
malgrat ser una professió
que les dones
tenen molt de paper
la proporció
la proporció
és baixa
sí, sí
una professió
on les dones
tenen un gran paper
però que
si anéssiu un an
veiem
veuríeu que
moltes vegades
equips directius
homes
i a mesura que es puja
en homes
això
s'ha d'anar canviant
què portem les dones
en el lloc que jo estic
no jo sola
les dones
que ja portem
doncs
aquesta visió
diferent
hi ha un altre
sentit pràctic
de la vida
hi ha un saber
es col·locar més
en el lloc de l'altre
hi ha un
ser més pacient
i de vegades
són qualitats
que no es valoren
perquè no estan
massa de moda
de vegades
és a dir
s'espera de la dona
que actui
en un rol
d'home
no
no
no
no
no
les dones
han de continuar
actuant
en el seu
propi paper
jo crec que és el que
ja estem
a por
si em dieu
concretament
a la inspecció
és el que intentem
de portar-hi
sentit pràctic
i aquesta
una major
paciència
amb les coses
un saber esperar més
un menys impulsivitat
dins del tinter
deixarem
tot el que ens resta
entre altres coses
el breu pas
per la política
que va ser
l'Ajuntament de Reus
i altres temes
per un altre programa
et sembla bé?
em sembla bé
doncs gràcies
Maria Teresa
per haver vingut
i ha estat
un veritable plaer
jo em quedaria
amb una frase
que has dit
al començament
de la nostra
conversa
que m'ha arribat
al cor
que és que
educar un nen
és una veritable obra
d'artesania
ens ha agradat moltíssim
gràcies a vosaltres
moltes gràcies
i a tots vostès
res més per avui
salutacions de l'equip
del programa
adeu
i fins la propera edició
de Dones d'Avui
optuos de l'agricolt