.
Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts una setmana més al Dones d'Avui.
La nostra convidada és la doctora Joana Noguera-Rum,
catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili
i coordinadora de la secció sèptima de la Conferència Nacional d'Educació.
Bona tarda, Joana.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé, molt bé, d'estar aquí entre vosaltres i amb un programa com aquest.
Estem molt contentes de tenir-te aquí.
De debò.
Moltes gràcies.
Feia temps que ja teníem ganes i ganes i ganes.
Farem, si et sembla bé, una trajectòria per la teva vida personal i professional,
una trajectòria llarga i intensa.
Et sembla bé?
Sí que és llarga, sí, sí.
Més aviat és intensa.
I també, també.
On vas néixer?
Jo vaig néixer a Palma de Mallorca.
Fa molts anys.
Això no cal dir-ho.
I quants anys portes a Tarragona?
Això sí que ens ho pots dir.
A Tarragona, sí, ja en porto 34 anys.
És increïble l'accent que encara tens de les illes.
És que hi vaig molt.
Hi vaig de les vacances de l'estiu més, per Nadal també, que hi tenc família, hi tenc el meu germà.
I, esclar, això fa que es renovi.
Vols dir que no te'l fomentes cada dia un ratet perquè no se t'oblidi?
No és voluntari, no és voluntari.
És aquelles coses que ja portes dintre i ho portes ja a l'ànima.
I supos que així s'expressa.
I per què, o per què, o com, o per qui vas venir a Tarragona?
Bé, jo vaig fer oposicions a càtedres d'escola normal.
I el primer d'estiu, clar, jo vivia a Mallorca, de soltera que era.
I el primer d'estiu va ser a Jaén, que tenia bones comunicacions, o millors comunicacions que altres places que havia sortit que podria escollir.
I després d'un any va sortir a l'abarcant de Tarragona, i vaig vindre a Tarragona, aquí vaig conèixer el meu marit, i aquí m'he quedat.
I ja està.
I aquí m'he quedat.
I ja està.
O sigui, que ara et sents molt tarragonina.
I tant, aquí han nascut els meus tres fills, i tenc el meu entorn professional i de mig aquí, molt fort i molt arrelat.
Trobes a faltar alguna cosa? Pensant que ets de Palma, de Mallorca, i estàs vivint aquí?
Bé, el trobaria a faltar si no hi pogués anar-hi sovint.
Però t'agrada, no? Combinar les dues coses.
Sí, sí, sí. La vida ara ja és així per a mi, combinar les dues coses.
I suposo que en el futur n'hauré de combinar moltes, perquè els fills els començo a tindre repartits,
però de moment els repartos a Mallorca i a Tarragona.
Iberia amunt, Iberia amunt.
On vas a estudiar?
Jo vaig estudiar primer a Palma de Mallorca, el batxillerat i els estudis primer de secundària,
i després vaig estudiar a la Universitat de Barcelona, la carrera de Pedagogia.
També vaig començar fins a quart la d'Història, i a la Universitat de Barcelona també li tenc una gran,
i sento una gran identificació pels professors que vaig tindre,
i vaig viés allò, allà on vius la joventut, i hi tenc un gran carinyo i una gran estima.
Pedagogia has dit?
Pedagogia.
Brancas?
Bé, és que la carrera era única, la Pedagogia, i vaig tindre professors,
eren dos anys de comuns, que aquests dos anys de comuns els vaig poder fer a Mallorca,
la Luliana que estava recient creada, i després ja les especialitats havien d'anar a Barcelona,
a pesar que érem alumnes oficials aquests dos anys d'estar a Mallorca.
I vaig començar l'especialitat de Pedagogia i la d'Història.
Després vaig voler acabar ja una per començar a fer oposicions.
A Pedagogia vaig tindre professors extraordinaris, els meus alumnes ja ho saben,
perquè els es repeteix molt, professors amb els quals, sobretot algun d'ells,
m'hi he sentit molt identificar com el doctor Jeroni de Moragues, que a més és d'aquestes terres.
I quan vaig vindre aquí a Tarragona, i em varen demanar de dirigir la Casa de Tutelar de la Sagrada Família,
ell va vindre amb la seva dona i m'aconsellava sobre els diferents casos i l'estructura.
I, per tant, a la Universitat de Barcelona hi he tingut professors molt bons.
I segueixes en lligam?
Sí, hi vàrem estar molt en lligam.
Quan no tenim autonomia.
Depeníem de la universitat.
Després ja, ara ja som autònomes com qualsevol altre, com la mateixa Universitat de Barcelona.
Joana, per què Pedagogia?
Pedagogia? Oh, jo des de petita...
Perquè no és allò per dir, aquí es guanya tan bé la vida que val la pena.
Jo des de petita tenia la idea de...
Suposo que moltes nois i noies ho tenen, no?
Però jo la idea de dedicar-me al camp de l'educació, això ho tenia claríssim.
I també m'agradava molt la història,
i és aposta que també vaig començar d'ella censitura d'història,
però esclar, a la tindre, una especialitat exclusivament dedicada a l'educació,
jo, per a mi, allò era claríssim.
I després, quan vaig acabar la...
Era una definició personal des de feia molt d'anys.
I...
O sigui que el teu és per vocació.
Bueno, sí, sí, sí, sí.
Pot ser lo millor de quadriculació mental, però...
Però sempre ho vas tenir clar, no?
Sí, sí, sí, sí.
El món de l'educació m'ha fet molta il·lusió.
A més, ets una apassionada de la teva professió, eh?
I ho constato jo, que ja he estat alumna teva, a més d'amiga.
Quines qualitats hem de tenir, els que ens dediquem a formar altres?
Bé, pot ser...
De fet, som molt exigents en nosaltres mateixos.
I això és bo de ser-ho, perquè és una professió exigent, no?
Però la qualitat més gran pot ser és la capacitat d'apertura i de comprensió cap a l'altre, cap al que tenim, no?
I les seves expectatives, les seves il·lusions i les seves necessitats de formació.
Sí. Paciència, com diuen molts, s'ha de tenir?
Sí, jo amb això de la paciència penso que, clar, per educar necessita paciència, però no per aguantar impertinències.
Que a voltes això ho diuen, oh, és que els educadors han de tindre molta paciència, jo no aguantaria.
No, és que l'educador tampoc té per què aguantar impaciència.
I jo penso això, els educadors més libertaris, el mateix en ell, no?
Que ja posava límits i, per tant, no és per aguantar impertinències.
És perquè, precisament, educar és lent i és difícil.
Més que difícil, és per allongat i suposa una autenticitat i paciència en aquest sentit
i una constància de permanència amb els valors que creus
i de creure en l'altre que, malgrat els seus problemes, en pugui sortir al davant.
I això, clar, te suposa un esforç continu.
Però ja et dic, paciència en aquest sentit, que no és fàcil coordinar,
és un mestre, un professor, més de 30 alumnes a classe i amb la seva gran diversitat,
organitzar, ha de tindre paciència per organitzar metodològicament l'aula,
per buscar elements motivadors, per avaluar cada un dels estudiants,
i en aquest sentit es necessita paciència, constància i totes les virtuts.
És una tasca complicada.
Creus que hi ha alguna diferència entre ser mestre o ser professor de qualsevol assignatura?
Ai, aquest és un problema molt gran.
Perquè tu has estat molts anys a l'escola de magisteri.
Sí, sí, i aquest és precisament el problema que tenim ara, no?
Els professors, no hi hauria d'haver professors de matèria.
És que tots som educadors.
A través de les matèries, que són les que s'han posat dintre del currículum,
perquè són aquells continguts i aquelles capacitats que es consideren que són necessaris per a la vida,
hem d'educar.
I si no tenim clar el sentit de per què ensenyem una matèria,
i per què, i quina part té aquella matèria dintre de la formació de la ment i de la persona,
esclar, doncs mal professor.
Un professor que simplement té molt de coneixements d'una matèria,
doncs no és ni tan sols professor.
I per tant, s'ha de ser professor, educador, mestre sempre.
Mestre, mestre.
Sí, sí, sí.
Per què estem tan valorats?
Perquè és una tasca difícil, complicada, compromesa...
Sí, estan valorats i no estan valorats per allò que toca.
Valorats és que és lògic, és que no és aquella cosa, diríem,
de cada professional que sap perquè coneix l'importància de la seva funció,
però és que l'educació, això ho pot reflexionar qualsevol de fora de la professió,
sense l'educació...
L'educació està en el pilar de l'estructura de la societat,
i es aposta que la gent és tan crítica en l'educació,
perquè també li atribueixen tots els mals de la societat.
Però és que l'educació és molt important,
la que donem a l'escola i la que es dona al carrer,
la que es dona als mitjans de comunicació, la que es dona a la família.
Per tant, és lògic que estigui valorada.
El que es passa és que és una valoració a voltes de discurs,
de paraula, d'espectes teòrics,
però a l'hora del reconeixement social autèntic,
es dona més reconeixement, més prestigi i inclús molt més salari
a altres professions que també són importants socialment,
però que no més que el de l'educació.
I clar, la nostra societat, que té un vessant fortament materialista,
a voltes jutja i valora les professions
per la quantitat de diners que es guanyen...
Per l'estatus social.
Per l'estatus social.
I en aquest sentit no es correspon al prestigi social
a la importància real que socialment té la professió d'educar.
I ens cremem més que en altres professions?
Perquè quan parlen els psicòlegs i els psiquiatres
sempre posen a l'hora de dir la gent que...
Sí, ja, veritablement, és una professió la d'educar
que gasta i que cansa,
perquè quan veus lo difícil que és adaptar-te a cada un dels estudiants
i el perill que hi ha de no donar resposta a les expectatives,
doncs això te crea una tensió que veritablement gasta,
perquè és de responsabilitat.
I totes les tasques de responsabilitat desgasten més
que les que no en tenen.
Aquells treballs que simplement fas el que t'amanen
i si són tasques mecàniques encara més,
doncs no desgasten perquè són coses sempre iguals,
i que a més la responsabilitat no és teva.
I aquí, a l'haver-hi molta responsabilitat humana
i a més unes respostes que sempre han de ser variades
en funció de la necessitat de cada alumne,
esclar, això produeix una tensió contínua
i desgastes, evident.
I per tant, necessiten també les seves compensacions,
no solament econòmiques, sinó de temps necessari
de descans i el reconeixement,
que és molt important en tot treball.
Això està demostrant, no?
Les empreses ho tenen molt en compte.
La motivació.
La motivació.
Abans, docència i vocació estaven íntimament relacionats.
Sembla que tothom que es dedicava a aquest camp
era perquè veritablement tenia veritable vocació.
Tu creus que això segueix sent així?
Clar, a totes les professions hi va gent molt motivada intrínsecament
per aquest treball i segurament que hi van persones
d'una manera com accidental.
A lo millor perquè els estudis, i això ha passat sempre,
els estudis eren més propers a casa seva
o si no estaven molt motivats per estudiar una carrera.
El magisteri era més curt, me'n recordo en aquell moment.
Sí, sí.
Per tant, però les persones que no estan motivades
per la docència difícilment després amb l'exercici
troben una realització plena
i inclús s'acompliquen força la vida.
Sí, i suposo que per acabar-ho de complicar,
en el moment que estem,
perquè els codis de referència ens estan canviant continuament.
suposo que entre la globalització, l'internet,
desemboquem quasi tothom en allò que diem de la crisi de valors.
Tu ja estàs d'acord?
Tu que estàs al meu ollo universitari.
Bé, els canvis que hi ha en la vida social
fa que a les escoles i a l'educador
se li exigisqui cada cop més.
Però, i això ho sentia dir jo ahir mateix
i a un espai públic important,
i correspon amb el que jo sempre penso,
és que a l'educació, a l'escola li demanam,
sobretot a l'escola,
li demanam respostes que hauríem de donar a tots.
És a dir, la crisi de valors
no són crisi de valors de l'escola,
són crisi que si eixes de la societat.
I l'escola és un subsistema del sistema social.
No demanem a l'escola el que la societat no té.
Per tant, això en principi.
Però, a més, jo penso que també
la crisi vol dir canvi, no?
I que tots els canvis,
que la vida social humana sempre està en canvi continu.
Els canvis suposen replantejaments.
I aquests replantejaments
ens han de donar respostes noves.
Per exemple, en tots els òrdenes de l'ètica,
han de partir de l'ètica personal,
de la consciència individual.
El que passa és que les respostes,
per exemple, ara,
la joventut i les persones
no es contentaran mai
amb una resposta que podia ser superficial, externa.
En canvi, buscaran una resposta individual.
Per tant, amb aquests canvis de valors
hem d'estar atents,
perquè sí que hi ha una crisi de valors,
això és evident,
i en el món occidental ho estan visquent,
que vivien en un món competitiu, tecnològic,
amb on el valor de l'esperit,
la gratuïtat, el desinterès,
estan bastant llunyans.
Però és curiós
que tots els moviments de voluntariat
tenen una força extraordinària
i la tenen en totes les edats,
però molt fortament també en la joventut.
I això és un fet.
És un fet que hi ha xifres que parlen clarament.
Per tant,
aquesta crisi s'ha de veure matisada.
Potser són nou valors emergents
que estan sorgint
i en aquest sentit hauríem de ser positius.
Però també jo penso
que amb la qüestió de la crisi de valors
n'han de ser i ens n'han de sentir
conscients i responsables tots.
És a dir,
la consciència individual
que porta cap als valors de la vida digna
s'ha de formar.
És a dir,
les persones naixem
amb la capacitat de ser dignes i lliures,
però aquesta dignitat l'han d'anar formant
i l'han d'anar construint.
i si abandonem
aquesta tasca
en ares, no?,
d'eslògans
en què l'educació era innecessària
o era una repressió...
Potser això és l'herència del maig del 68.
És l'herència, sí.
Que era molt positiu el maig
quan demanava una autenticitat
i en aquest sentit sí,
fora una repressió, diríem, falsa.
Però vam passar a l'altre cantó.
Però hem d'anar a l'altre cantó
a on des de l'autenticitat hem d'anar construint
la consciència humana,
que és el que fa digna
i veritablement
valiosa de ser viscuda la vida humana.
I la pregunta del milió.
Cap on va l'educació?
Ho té clar?
Cap on va?
O no?
O tenim desconcert?
Com diu el Cardús?
Bé, el desconcert de valors
dona un desconcert en l'educació
perquè això ja des de Herbert, no?
Les finalitats de l'educació
són els valors
i si hi ha un desconcert en aquest sentit
hi ha un desconcert en l'educació.
Per tant, cal que els educadors
i la societat
en la seva totalitat
ens replanteixem
qui són els valors
pels quals val la pena viure.
I en aquest sentit
ja hi ha
ja hi ha
diríem
trucades
i moviments
que ja porten en aquest sentit
de la insuficiència
del progrés tecnològic
que no porta
més que la
desertització real
del medi ambient
i també la desertització
de la vida moral.
Totes maneres,
tu ets optimista
en aquest tema.
Penso que hi ha que ser-ho
perquè jo sí que
tenc fer amb la persona humana
i penso que
tenc optimisme
que amb el naixement
de cada ser
neix una nova vida
una nova època
i per tant
si aquesta persona
repemó
i una educació adequada
poden construir
molt millor.
Ets conscient
que ets un referent
al món de l'educació
a la nostra ciutat
principalment?
Ai, ai, molt relatiu
molt relatiu.
Gràcies.
Gràcies.
Recordem als nostres oients
que això és
dones d'avui
i que avui
conversem amb la
Joana Noguera
que és catedràtica
de la Rovira i Virgili
i coordinadora
de la secció sèptima
de la Conferència Nacional
d'Educació.
Ho he dit bé això
de la secció sèptima?
Sí, sí, sí.
O la setena o la sèptima.
Doncs parlarem una mica
d'aquest tema
perquè penso que és una cosa
nova.
Vaig llegir al diari
un article
que tu vas fer
al diari de Tarragona
el dia del Mossant
el dia 19 de març
el dia de Sant Josep
Ah, sí, sí.
Sí, com tenia festa
Felicitats atreçades.
Vaig tenir temps
de llegir-me'l
des de la primera
a l'última paraula
i es titulava així
La Conferència Nacional
d'Educació.
Què és
la Conferència Nacional
d'Educació?
Bé, la conferència
pot ser la paraula
quan un diu conferències
penses que és una conferència
però de fet
A més sona bé això
Sona bé
De fet
el Departament d'Ensenyament
ha creat
aquesta
diríem fòrum
que se'n denomina
Conferència Nacional
d'Educació
per plantejar-se
tots els temes
claus
de l'educació
avui
a Catalunya
i aquest plantejament
el que no vol
és que sigui
un plantejament
del Departament d'Educació
sinó que sigui
de la societat
Implicar
a tots els sectors
i no solament
els sectors professionals
sinó pares
associacions
la societat en general
sobre els problemes
que fan referència
a l'educació
i així
aquesta conferència
nacional d'educació
evidentment
la presida
i la seva estructura
la presida
és la consellera
però bueno
la consellera
ve a algunes reunions
simplement per veure
la marxa
un parèntesi
la consellera
és del mateix poble
que jo
vam néixer
a Benissanet
a la Ribera
tanco un parèntesi
molt bé
digue'm
i està estructurada
la conferència
en set sessions
i cada una
de les sessions
té un tema
del qual
n'és responsable
una persona
que designa
a la vegada
un equip
i aquest equip
es dedica
a donar difusió
i a buscar
la participació
del diferent
sector socials
i professionals
sobre aquella temàtica
i així
per exemple
els objectius
de la conferència
per tant
és això
enfortir el compromís
de la comunitat educativa
i la comunitat educativa
són pares
alumnes
societat en general
i professionals
de la comunitat educativa
i de la societat
en la millora
del nostre sistema educatiu
perquè la finalitat
és veure els punts febles
i els punts forts
del nostre sistema
per millorar-lo
un altre objectiu
és analitzar
el sistema educatiu
amb el contrast
corresponent
de pares
i que porti
a solucions
de consens
clar
ja ho sabem
l'educació
és un món
de contrast
de dilemes
i buscar
aquests consens
que ens pugui
fer avançar
un altre objectiu
és arribar
a conclusions
i a propostes
concretes
per millorar
les actuacions
i les estratègies
que actualment
estan vigents
i per últim
consolidar
la implantació
del nou sistema educatiu
pel que fa
als seus principis
bàsics
com són
el de la diversitat
el de la promoció
de la igualtat
el de la qualitat
proposant estratègies
de millora
són objectius
de totes maneres
molt interessants
però molt generals
però tot això
es concretarà
d'alguna forma
suposo
i és concreta
amb les diferents
seccions
amb les diferents
seccions
per exemple
la primera secció
tracta
de la descentralització
i autonomia
de centres
és a dir
la funció
dels directors
el paper
que tenen
les corporacions
locals
en l'educació
i per tant
els representants
que hi són
també
la gestió
dels centres
on tenim
a partir
de l'ODE
el Consell Social
i per tant
també hi ha
la participació
dels seus
integrants
la segona secció
és l'anàlisi
de la importància
i la funció social
del professorat
precisament
la seva imatge social
la funció docent
i els sistemes
de selecció
i promoció
és a dir
com ho deia
el seu coordinador
que és el professor
Terri Cabres
deia
agafa
des que comença
el naixement
de la professió
fins al que es jubila
la tercera secció
és l'atenció
a la diversitat
aquest gran tema
que tenim
no solament
la diversitat
de capacitat
sinó també
la diversitat
cultural
tot això
que diu
la incorporació
tardana
i tot aquest tipus
de coses
com es pot donar
resposta
a aquestes
els alumnes
amb necessitats
educatives
especials
a les mineries
culturals
és a dir
l'atenció
a la diversitat
que aquesta secció
la porta
el doctor César Coll
la descentralització
que era la primera
i no ho he dit
el seu coordinador
el professor
Serafi Antunes
la majoria
són professors
d'universitat
tots són molt coneguts
són molt reconeguts
la quarta secció
la formació
i la inserció laboral
que la porta
el professor
Mateo
Joan Mateo
de la
Universitat
de Barcelona
i que fa
el professor Soler
que fa els programes
de garantia social
la formació
professional
específica
la professional
no arreglada
i també
la relació
escola-empresa
ell és catedràtic
de la Politécnica
i coneix
bé aquest món
l'altre
l'altre
la cinquena secció
aquesta és la que porta
la que porta el doctor
Joan Mateo
que era el que deia
anteriorment
és la secció
sobre l'estudi
de l'avaluació
dels aprenentatges
aquesta temàtica
també
que ha donat
tant de debat
i l'orientació
personal
vocacional
i professional
per tant
la secció
de tutoria
l'acreditació
i l'orientació
personal
i l'avaluació
en general
la secció
sisena
estudia
també
aquesta dimensió
que és tan necessària
per la persona humana
com són els ensenyaments
artístics
la formació
musical
les arts plàstiques
i el disseny
les artes escèniques
i les audiovisuals
mitjans audiovisuals
i la setena
que és la que porto jo
que és l'estudi
de les competències
bàsiques
és a dir
allò que es considera
fonamental
bàsic i mínim
per ser aprés
per integrar-se
d'una manera suficient
en la vida social
doncs un altre dia
t'anirem invitant
perquè ens vagis comentant
com van tots aquests treballs
i com aneu adelantant
i quina tasca
aneu realitzant
perquè ara
si et sembla bé
canviaríem de tema
anem una mica malament de temps
i m'agradaria
parlar d'un tema
més íntim
i personal
si tu
si tu em deixes
em deixes?
sí, sí, sí
suposo que sí
bé
és que no
no fa gaires anys
et van diagnosticar
un càncer
i vas lluitar
molt
i gràcies a Déu
estàs superadíssim
només cal
només cal
veure't
i jo suposo
que una cosa així
canvia
canvia la vida
es veuen
les coses
diferents
és una cosa
és veure-ho
com jo
des de fora
però suposo
que trobar-te
hauria de fer-nos canviar
està tan superada
penso jo
toco madera
està tan superada
que hasta ja ni ja hi penso
és a dir
un abans i un després
hi deu existir
sí, però per exemple
quan t'hi estàs
dintre
i t'estan aplicant
les tècniques
que clar
són
la quimio
i tot aquest tipus coses
la quimio
i la quimio intensiva
en el meu cas
doncs així
penses
veritablement
valoraré més
totes les coses
que en aquell moment
no tens
i de les quals
has de prescindir
i això ho fas
al principi
i després
tornes a caure
amb l'editció
al treball
amb enfadar-te
en coses
que no t'hauries d'enfadar
i amb les mateixes
o potser
les mateixes rutines
sí, sí
que de tant en tant
te ho penses
que don gràcies a Déu
per haver-ho superat
i ho superen
la gran majoria
és a dir
jo no tinc recància
de parlar-ne
en tenia molta
quantava estava passant
inclús
vaig demanar
les autoritats acadèmiques
a l'escol
vaig demanar el permís
i els vaig demanar
prudència
que no comentessin
perquè en aquell moment
no tenia ganes
de parlar-ne
en aquell moment
era una cosa personal
i meva
i en el fons
radicalment
no vaig perdre
la confiança
mai de superar-ho
jo som així
de cap ficada
i anava fent
el que me deien
i per tant
aquesta confiança
no l'havia perduda mai
però després
quan te ho he superat
sí que penso
que les persones
que es troben
en una situació
com jo
jo vaig tindre
una gran sort
d'una ex-alumna
que el mateix any
li havien diagnosticat
i va passar
per tot el que jo
després vaig passar
és extraordinària
aquesta alumna
i des d'aquí
li dono les gràcies
perquè
me va explicar
tot el que em passaria
i m'ho va explicar
amb aquesta manera
tranquil·la
amb la que jo
després
ho vaig passar
pensant
amb ella
i per tant
jo donaria confiança
a les persones
que s'hi trobin
que són moments
es poden passar
no són coses
jo tenia
un poquet de por
a la químio intensiva
perquè pensava
que per l'ara
el que m'havia contat
l'ex-alumna
clar, ella era jove
jo pensava
si ella ho ha superat
perquè ets jove
però ja no ho són tant
no sé si ho superaré
però
ho vaig superar
i per tant
ja em trobo molt bé
i per la medicina
en aquest sentit
ha donat grans avanços
i amb això
penso que
i Déu que mos va donar
me va ajudar
també
sí, perquè això
t'ho volia dir
tu ets una persona creient
una persona practicant
suposo que això
en aquests moments
sí, sí, molt
molt, molt
verdaderament
he de donar gràcies
per exemple al meu germà
una sèrie de llibres
que me va aportar
i em van ajudar
perquè tenen un germà sacerdot
sí, sí, sí
però també
una ets alumna
que no sé si és creient
però em va deixar un llibre
que es titula
algo així com
l'amor
és el més fort
ara el títol
no me'n recordo
i també és una ets alumna
de doctorat
no sé si era del teu curs
i era precisament
t'aportava
molt d'exemples
de persones
que havien tingut
aquesta enfermedad
i que
l'amor
la confiança
en la seva superació
el pensar
jo penso que això
és molt important
per qualsevol persona
el pensar
que val la pena
superar l'enfermedat
perquè
d'alguna manera
no és que tots
això que hi dèiem
no som indispensables
però jo penso que sí
que podem donar
alguna mà a algú
i que per tant
que val la pena
seguir vivint
això és molt important
no perdre
l'esperança
de totes maneres
t'he de dir
que tots els que
en aquell moment
estàvem al teu costat
d'una manera o de l'altra
ens admirava
la teva fortalesa
i la teva coherència
en els teus principis
i amb les teves idees
i com m'ho vas portar
i com ens vas ajudar
també
estan tots allí pendents
de com anaven
evolucionant
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Vagis estar molt ben acompanyada
això és veritat
Ara
canviem també de tema
i és el moment
del qüestionari
que te'l farà la Mercè
Molt bona tarda
Joana
Bona tarda
I bé
després d'aquesta entrevista
tan profunda
i tan extensa
passem al qüestionari
jo et faré una sèrie
de preguntes
que són així més
impersonals
i tu les has d'intentar
respondre
de forma breu
A veure
Quina notícia
Joana
t'agradaria llegir
el diari?
Bé
pot ser
semblar utòpic
però
veritablement
que no hi ha
guerres
ni mentides
i a voltes
a voltes
en veus moltes
de mentides
els mitjans
que assisteixes
a un atidus
per vocal d'expressió
la millor
està tergiversat
això sí que
jo us demano
als mitjans
de comunicació
un esforç
d'honestitat
a expressar
els fets
les guerres
sembla surte
que
en el segle XX
hagin de solucionar
els temes
encara d'una manera
extremadament violenta
com és
perquè la violència
esclar
és intrínsec
a la ser humà
però
ja està bé
d'armes
i
trobar solucions
almenys
algun indici
que estan buscant
solucions
per mitjà
del diàleg
i de l'intent
del consens
això
alguns símptomes
d'aquest tipus
és el que
m'agradaria més
trobar
molt bé
joana
curtes
respostes
curtes
acaba la frase
mai surto
de casa
sense
punts suspensius
el que vulguis
sense
diu que tantes coses
no ho sé
jo per exemple
sense rellotge
no podria sortir
de casa
sense rellotge
evidentment
sense lentes
sense lentes
sense lentes
sense què
no podria ser feliç
clar
si és què
si són coses
no ho sé
perquè poden prescindir
de moltes coses
això és veritat
ara hi ha moltes coses
que veritablement
em fan feliç
no ho sé
estar per casa
tranquil·lament
respirar l'aire
de tant en tant
de Mallorca
la terra
la terra
la terra
què busques
en la lectura
d'un llibre?
que em doni
un missatge
esperançador humà
i quin és
l'últim
que has llegit?
el darrer
que he llegit
ha estat un llibre
que
que es titula
La corrosió
del caràcter
els que vaig llegir
la setmana passada
quin missatge t'ha donat
aquest llibre?
sí
és que hi ha
que fer front
als canvis
de la vida
personal i social
buscant sempre
respostes noves
i originals
per solucionar-los
un bon consell
que t'hagi funcionat
sempre
el de la meva mare
ser tu mateixa
i aprofitar els moments
per disfrutar
tant en el treball
com
amb el que estiguis fent
el que la vida et porti
i l'has portat a terme
el consell?
ho he intentat
no sempre
però
ho intento
alguna cosa important
que t'hagi ensenyat la vida?
bé
la vida
és difícil
respondre
així breument
perquè així
aquí està la gràcia
del qüestionari
bé
no perdre l'esperança
malgrat
les frustracions
i per tant
que en constància
s'arriben a aconseguir
les coses
ja sabem
que l'educació
és la teva vida
però una professió
que no t'importaria
exercir
durant un dia
quina seria?
que no fos la teva
clar
metge
què t'agradaria ser?
jo crec que se't dona bé
ser metge
perquè també és una
no t'agradaria ser metge
un dia?
no sé si ho resistiria
perquè hasta els fills
quan tenien una cosa
alguna ferida
que els sortia sang
i jo
m'impressionava més que ells
no
pot ser
pot ser
abogat
abogada
i polític
en maiúscules
política
en maiúscules
en maiúscules
que no vol dir
que és un gran càrrec
sinó
els valors
no la de la lluita
pel poder
això
me cansa molt
quin creus
que és el fet
més sorprenent
de tota la història
de la humanitat?
bé jo
un fet
un fet
esclar
ara
fets
importants
sí que jo penso
que tots aquells fets
que han portat
a una millora
de la justícia social
i el progrés científic
jo penso
que són destacables
i et mires
algun personatge històric?
i amb els personatges
també em passa el mateix
que penso
que hi ha molt de persones
que no són personatges
i que sobre les quals
estan visquent
que s'han entregat
l'altre dia
vaig llegir al diari
la vida de Simone Weil
que jo simplement
la coneixia
com a feminista
però vaig llegir
la seva vida
com a través del feminisme
havia arribat al misticisme
i havia portat
una vida
completament coherente
entre els seus principis
i penso
que n'hi ha
moltes de persones així
però si havíem
de
el mateix que l'altre
no?
grans
fets
fets socials
revolucionaris
socials
que han portat
això
un progrés social
i de justícia
i la Medan Curic
i els principis mèdics
amb aquests
imitants
tindrem de sentir
identificada del tot
clar
quines tres coses
t'emportaries
a una illa deserta?
coses
eh?
coses
clar
si fos una barca
ben equipada
no necessitaria res més
clar
una barca
per tornar
no?
per tornar
així del cas
perquè no ho sé
però penso
clar
jo he vist la pel·lícula
Naufragor
així és que
això ja és
et va agradar?
et va agradar Joana?
sí
no està mal
no està mal
clar
alguna cosa
per fer foc
un encenador
o alguna cosa
per fer foc
i després
si té el cas
poder-lo mantenir
un guinevet
per tallar
les
fruites
o les coses
i no ho sé
clar
jo penso
que no m'hi estiria
sempre
perquè
si no
clar
te'n portes
a una biblioteca
perquè te distreguis
però si no
hi ha d'estar
sempre
doncs no ho sé
una canya de pescar
per poder
molt bé
quin és el teu estat
d'ànim actual?
bé
equilibrar
un equilibri inestable
que es va recomposant
contínuament
molt bé
i l'hora preferida
del dia
quina és?
jo amb això
de l'hora
també depèn
d'això
de l'estat d'ànim
de les circumstàncies
perquè
si estic així
equilibrada
i serena
m'agraden totes
des del dematí
l'aire del matí
la seva puresa
i
no ho sé
i al migdia
la llum
la plenitud
després del dinar
també
el sol
que cau
sobre l'aigua
i el seu reflex
i aquí a Tarragona
això ho podem veure
des de molt d'indrets
a la tarda
també
del capvespre
i a la nit
també
si surts a la nit
són moltes hores
que m'agraden
així havia de dir
una a una
no ho sé
i l'estació
l'estació preferida
de l'any
també
em passaria
igual
pot ser
l'estiu
m'agrada
la primavera
m'agrada molt
i l'estiu
com a mallorquina
l'estiu
l'estiu
un plat
un plat
pot ser
la paella
molt bé
a pesar
m'agrada
que també
les penades
que feia
la meva mare
eren
insuperables
un color
jo
direu que
som indecisa
però els colors
també m'agraden
molt indecis
molt larg
de Sant Martí
m'agrada
tant si és suau
com si és fort
perquè hasta
el negre
segons com
és elegant
depèn de l'ocasió
sí
però vamos
m'agraden tots
el vermell
el cel
el beige
el rosa
el primer pensament
del dia
clar
no sempre
tenc el mateix
i el d'avui
si es pot dir
avui sí
avui sí
amb el que havia de fer
jo generalment
el de matí
busco
alguna
si és que
puc llegir
alguna cosa
el diari
les notícies
algun aspecte
motivador
pel dia
m'agrada
fer-ho
o recordar
algun
de la nit
o del dia anterior
i si no
simplement
el que
he de fer
i mirar
l'agenda
on aniries
de vacances
i en quin mitjà
si poguessis triar
bueno
generalment
clar
me seria difícil
com deia al principi
no anar
uns dies
a Mallorca
però
a mi m'agrada
molt viatjar
moltíssim
i conèixer
països nous
i repetir
els que conec
també
es dir
el viatge
m'agrada molt
l'avió
té la facilitat
que pots
arribar més aviat
però també
en cotxe
que veus
el paisatge
també m'agrada molt
i a quin lloc t'agradaria anar
que encara n'hagis anat
bueno
hi ha un projecte
que m'agradaria
però clar
té les seues limitacions
de molt de tipus
que és anar al Japó
perquè vaig anar a Xina
i la cultura oriental
me va agradar molt
i
hi ha altres països
també
del Pacífic
que me van agradar
i ara m'agradaria
el Japó
molt bé
per què t'agradaria
ser recordada?
bueno
en principi
si vaig poder ser útil
dintre de la meva professió
i vaig poder
ajudar
a aclarir
algunes idees
o
alguns processos
d'ensenyant-se
i en quant a la relació
amb les persones
si vaig també ajudar
a poder-se entendre
en un mateix
i a sentir-se més feliç
et sents una dona afortunada
Joana?
certament
he estat molt afortunada
en moltes coses
i jo
això
quan
si de vegades
t'enfades
per coses que surten malament
i perquè en la vida
també
t'emportes frustracions
de molt de tipus
i
assista
com qualsevol persona
a com la hipocracia
va triomfant
i més a voltes
que el millor
la honradesa
però
jo penso
que he estat molt afortunada
i he estat afortunada
primer
totes les mares
són bones
però
la meva
és que va ser
una persona extraordinària
i després
he tingut un germà
amb el qual
ens sentim molt units
i molts
i ens sentim sempre
després he format
una família
amb un marit
i uns fills
i l'educació
que he rebuda
també va ser molt
vaig tindre sort
amb les institucions
amb on vaig passar
amb les persones
que vaig trobar
i en aquest sentit
he estat envoltada
de persones
que m'han estimada
d'amigues
tenc moltes persones
amigues
i unes quantes
d'aquelles
extraordinaris
i després
els alumnes
jo ara
amb la conferència
nacional d'educació
que encara
he reforçat
el contacte
que tenia
amb algun d'ells
és que
és extraordinari
quan treballa
molt de professors
i algun d'ells
han estat alumnes meus
que són bons
no per haver estat
alumnes meus
sinó perquè ho són
i això
ha estat també
un motiu
per sentir-me afortunada
conclusió
molt afortunada
me n'enreia
no del que estaves dient
sinó
que havíem dit
que era un qüestionari
breu
havíem dit
però és igual
perquè ha estat un plaer
escoltar-te
però encara ens queda
la secció
de l'objecte
l'objecte personal
que has portat
que
explica'ns una mica
el que és
perquè
els nostres oients
es facin una idea
d'aquest record
tan personal
que has portat
explica'ns
bé
si hi ha
alguns professors
que m'escolten
igual
sabran com
és inclús
és una
que seta
de plata
quadrada
que té
una legenda
que diu
mai
expert
diu-ho en castellà
perquè penso
que el missatge
diu-ho en castellà
perquè era l'època
que encara s'hi parlava
nunca se desvanece
l'auella
que se deja
en los demás
i això
m'ho van regalar
un grup de professors
i professores
quan jo
vaig deixar
l'any
1976
vaig deixar
la direcció
de l'escola
per motius familiars
i feia molt d'anys
que era director
i d'aquella època
els directors
de la normal
eren els inspectors
del col·legi de pràctiques
i els professors
del col·legi de pràctiques
em van regalar
que havien fundat
que un any
fa 25 anys
per cert
d'aquesta fundació
em van regalar
i li tens molt de carinyo
com a expressió
d'aquesta relació
entre els alumnes
i jo
molt bé
molt bé
doncs res
fins aquí
el qüestionari
Joana
i bueno
ha estat un plaer
tenir-te avui
aquí al programa
i res
doncs deixo amb la Fina
que s'acomiadarà
de vosaltres
vinga
gràcies
moltes gràcies
doncs moltes gràcies
Joana
per haver compartit
aquesta estona
de ràdio
amb nosaltres
ens ha quedat
moltíssimes coses
al tinter
però ens han passat
molt
el temps
que teníem establert
m'hagués agradat
parlar amb tu
del teu compromís
en la promoció
de la dona
la teva assistència
a la conferència
de Pequí
però ho deixarem
per un altre dia
jo crec que dona
per una segona part
però et volia donar
gràcies
especialment
per haver parlat
d'aquests temes
tan íntims
i també
en nom de tots els alumnes
donar-te les gràcies
pel que ens has ensenyat
i per com ens has format
i per l'exemple
que ens has donat
gràcies
i fins la propera ocasió
moltes gràcies a vosaltres
per haver-me convidada
i a tots vostès
res més per avui
ha estat un plaer
retrobar-nos una setmana més
salutacions de part
de l'equip
del Dones d'Avui
la Sílvia des del control tècnic
i de so
la Mercè
en les tasques de presentació
i jo mateixa
fins a costa
la producció i presentació
adeu
i fins la propera edició
de Dones d'Avui