Dones avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
L'Isabel Sanz és l'autèntic nom de la Tieta Lourdes i avui és entre nosaltres per parlar de la seva faceta artística.
Isabel Sanz va néixer al carrer Unió de Tarragona.
De pares tarragonins, presumeix de tenir la gran sort de ser i viure en aquesta ciutat de la que n'està enlluernada.
Va ser professora de solfeig del Conservatori de Música des de l'any 1950 fins a l'any 94
i durant 14 anys va impartir classes a l'escola de magisteri.
No sabem si ja de petita volia ser actriu o si la ben artística va aflorar més tard.
Oficialment està jubilada, la qual cosa li permet gaudir plenament de la seva gran passió, interpretar.
A la Isabel l'hem vist des de fa uns quants anys representant obres de teatre amb el grup Trono Villegas, del que forma part.
Després va arribar a la televisió, primer fent col·laboracions al programa Sense Títol i ara a Malalts de Tele.
Tot un conjunt de coses que fan que la Isabel Sanz se senti una persona activa, jove i vital.
Bona tarda, Isabel.
Bona tarda.
Es pot dir que la seva vida, o almenys el tipus de vida, va canviar d'alguna manera quan es va creuar amb l'Oriol Grau.
Com es van trobar?
Amb l'Oriol Grau ens vam trobar al Conservatori.
L'Oriol Grau va venir al Conservatori, que hi ha ara músic.
Doncs van venir amb una colla de nois que estaven formant part d'aquell grup que era la Gramola de la Iaia.
I puc dir que és el grup més encantador i que em vaig connectar més dels 40 i escaig d'anys que he estat de professora al Conservatori.
I llavors l'Oriol com la va convèncer perquè formés part del grup de teatre?
Ui, no em va haver de convèncer gens perquè en aquell temps hi havia de professora de can al Conservatori de la Maria de la Zaldea
i amb la Núria del Clos organitzaven uns concerts de Carnaval que eren una passada.
I l'Oriol i jo vam actuar sempre junts.
Vam presentar el Carnaval, vam fer la Catius, la Condesa del Vall Taberín, fins i tot vaig fer de Faraón i ell era el meu copero.
És a dir, que havíem treballat molt junts.
A veure, Isabel, l'imatge d'una professora de solfeig, sèria i amb fama una mica de dura, perquè això sí que m'ho he explicat,
i l'ho d'una actriu quasi bé sempre còmica sembla una mica difícil de compaginar.
La veritat, com ho porta això?
Em sembla que no t'ho he explicat gaire bé perquè de dura no ho vaig ser mai.
És més, jo crec que una professora, en certa part, té de ser actriu a la classe,
perquè, desgraciat del que fa una classe massa sèria, que llavors la classe és avorrida.
I jo crec que, sobretot davant dels nens, s'ha de portar molta part d'actriu i s'ha de fer una miqueta de teatre.
Llavors, quina faceta de les dues ha predominat més?
És a dir, la Isabel se sent més professora o més actriu?
En quan he estat davant d'alumnes, m'he sentit professora.
En quan he estat dalt d'un escenari, m'he sentit actriu, cada cosa pel seu costat.
I què li diuen als alumnes quan la veuen pel carrer i recorden aquell temps que vostè els va fer classes,
els va corregir els exàmens i ara la veuen per la tele? Què li diuen?
Bé, jo tinc com a dues classes de professora.
Una professora era el professor del conservatori, que era la senyoreta Sanz,
que eren unes classes més divertides i més alegres.
Per altra part, la senyora Sanz de l'escola del Magisteri, aquesta senyora era més sèria.
I quan trobo alumnes d'aquests grans que havia tingut el Magisteri, em diuen,
no, no podem venir tan sèria que estava a les classes i que ara sigui tan divertida.
En canvi, els del conservatori no, perquè ho saben, jo sempre he sigut molt riallera,
molt comunicativa, és a dir, que ells ja saben que...
I ara així, no havia canviat gens per la tele.
Parlem en primer lloc de la faceta d'actiu de teatre.
Amb el trono ha representat tot tipus de papers.
Recordo, per exemple, les obres que tinc entès van ser bastant importants per a la seva carrera,
com són l'Assemblea Unitària de la Mentserva, on a més d'actuar tocava el piano,
el Jardí de les Mentides, premiada per l'Ajuntament amb el Severianos 94,
un altre va ser per tots els déus, Teatre al carrer per excel·lència
i Rèquiem a Hermínia Calvo Villegas, amb la que es va commemorar el cinquè aniversari del trono.
Què representen per vostè aquests títols, Isabel?
Mira, per mi, parlant així còmicament,
que em representa, que m'ho vaig passar molt bé, que a més era un paper molt divertit,
era la mundeta de l'Assemblea Unitària de la Mentserva,
perquè feia un paper que la gent reia molt i jo també m'agradava que riessin.
En canvi, un altre molt dramàtic va ser el del Rèquiem per l'Hermínia Calvo Villegas,
per la vida de la trono, en què jo explicava la vida de la trono que havia arribat a Barcelona
i l'havia acollit a la meva fonda, que representava que tenia una fonda,
i després m'entrava que havia mort aquí a Tarragona al corraló de Sant Magí,
de Berculosa, amb un vòmit de sang,
i ho explicava molt tràgicament tot allò,
tant que jo peorava i que feia peor a tots els meus companys.
Escolliria aquests títols com els més significatius de la seva carrera,
o n'hi ha algun altre?
Sí, potser també la conferència del transsexualisme,
que jo era la mare d'un transsexual que era el Fernández,
i que també era molt divertit.
També tinc entès que recorda de manera molt especial
el paper que va fer de Fragona al Teatre Bertrina
i que va tenir un petit ensurt amb l'alcalde Balló, l'alcalde Reus.
Què va passar exactament, Isabel? Ens ho pot explicar?
Doncs mira que jo i dues companyes més
vam fer grà de veritat tot el hall del Bertrina.
I vam posar papers i vam fer passar tot,
a la gent de Reus els vam fer passar,
pels papers que acabem de fregar, que acabem de fregar.
Tot el que va arribar l'alcalde esperava unes personalitats de la Generalitat
i em va venir tot enfadat i va dir
escolta, no ho podíem fer una altra hora això?
I bueno, després em va adonar que era broma, no?
Però bueno.
Realment formava part de la representació, no?
Sí, sí, està clar.
I no li agafen ganes de riure?
Bueno, mira, el que passa és que amb totes aquestes coses,
d'accions d'aquestes, col·lo molt,
perquè al veure una persona gran no s'ho pensen,
que estigui allà fent el pallasso entre tot això,
però vaja, no, no, ens agafen ganes de riure, no.
Actualment, Trena Villegas ha donat un salt molt important.
Les actuacions a Barcelona han estat un èxit
i sembla que continuaran representant l'obra de Darío Fó
per diferents punts de Catalunya.
No li dóna almenys una miqueta no formar-hi part en aquesta ocasió?
Mira, a totes les companyies, doncs, hi ha obres
en què hi pots participar o no.
Jo amb aquesta obra no hi tenia paper,
però en canvi estic molt contenta de fer el teatre d'Urdés,
és a dir, a cada un el que m'hi toca, no?
Em sembla, senyora Sants, que a la tieta Lourdes li compensa tot, eh?
Sí, és que m'ho passo molt bé.
A més, aquells nois són encantadors,
tant se va el Toni com el Rosa,
sobretot el meu nabú, Albert.
Molt bé.
Malgrat sentir-se totalment vinculada al Trono,
sabem que col·labora amb altres companyies.
Què és l'últim que ha fet i amb qui?
Doncs mira, he fet alguna cosa amb el Subteatre,
amb Adeu Sants, després el Happy End dirigit pel Ramon Simó,
i l'última cosa que he fet va ser amb el magatzem de la cooperativa,
la Verbena de la Paloma,
que vaig fer de tia Antoni,
és a dir, que el meu sí no són les ties, les tietes.
Potser li haurem de dir tieta Sants, en cap de...
Doncs mira, he tingut un munt de nebots que també...
Si li sembla, ara parquem el tema del teatre
i passem a parlar de la televisió.
Tothom sap que sortir a la caixa tonta
dona una popularitat gairebé instantània.
Suposo que li demanen autògraf,
li paren pel carrer...
Li agrada aquest tipus de popularitat
o més aviat li molesta?
No em molesta gens.
Ja diria, en aquest moment, tal com és, m'agrada.
Ara, si arribés a tanta popularitat
que hagués de passar per les portes darrere de casa
i que m'hagués de fugir de la gent,
ell van ser que em molestaria, suposo.
En el programa Sense Títol,
on Tarragona i les seves muralles van ser protagonistes,
la vam veure fer quasi bé de tot.
Des d'imitar Gorrutxaga,
pianista en un dels programes de Cap d'Any,
contestar les preguntes d'un Toni Soler
que en aquells moments anava sempre repartint mal rotllo.
I així podríem seguir fins a l'infinit, eh?
Després va arribar Malalts de Tele,
també de la factoria del Terrat,
que, per cert, els felicitem des de Tarragona Ràdio
pel Premi Ondas.
Moltes gràcies.
On vostè sempre representa el mateix personatge,
la Tieta Lourdes.
Com va sorgir la idea d'aquest personatge?
En qui...
Qui el va crear?
I com van pensar en vostè?
Bé, aquest personatge,
els guionistes ja l'havien posat bastant als guions.
I ells parlaven sempre de la Tieta Lourdes,
que era una pesada,
que l'havien de portar al dentista,
que l'havien de portar cap aquí i cap allà.
Total, que un dia determinat
em van cridar i va sortir la Tieta Lourdes de veritat.
I des d'aquell moment,
doncs mira,
no és que vagi tots els programes,
però vaig bastants,
em fan anar d'entant, tant.
I la Isabel Sanz,
com definiria la Tieta Lourdes?
Doncs mira,
la Tieta Lourdes és una senyora
una mica més gran que jo,
una bona dona,
una malalta de tele,
que es passa el dia veient la tele,
i que...
una bona fe,
perquè s'ho creu tot,
perquè es creia allò de la botica del...
del Xumari...
del Xumari al Faro,
la botica de l'abuela,
és dir que m'ho crec tot,
i de passo ajudo el meu nebot
amb els altres límits,
perquè com que vegi tanta televisió,
doncs li puc dir a tal emissora
hem fet això,
tal altra hem fet allò.
Això és el que li anava a preguntar,
senyor Sanz.
Vostè veu molta tele, no?
Bé,
com a senyor Sanz potser no veig tanta,
però com a Tieta Lourdes
és tota la que fan.
Molt bé.
Què li aporta a la seva carrera d'actriu
el paper de Tieta Lourdes?
Mira, qualsevol paper,
jo sempre ho dic,
sempre que facis una cosa
sempre té una part positiva,
és a dir que
sempre qualsevol cosa que facis
t'aporta una cosa positiva,
és a dir que em porta
coses positives com a actriu.
Se sent identificada
en alguna característica
o en algun tret
amb la Tieta Lourdes o no?
Bé, sí,
sí que m'hi sento identificada.
Mira, en què m'estimo molt
els meus nebots.
Molt bé.
I ara, una última qüestió.
Malalts de tele
ha desembarcat a Madrid
amb molt d'èxit,
com Los Reyes del Mando.
Sabem de bona tinta
que encara no tenen
una Tieta Lourdes pel programa.
Li agradaria fer el personatge
en versió madrilenya?
Que és que tinc de madribanya, jo.
Home,
no ho sé.
Bueno, doncs això.
Com ho veu, això?
No penso que no gaire bé,
perquè jo tinc una pronunciació
castellana molt dolenta.
Bueno, seria una Tieta Lourdes
de lo catalán.
Bueno, una Tieta Lourdes
de lo catalán, doncs mira.
Però em penso que no en tindran
de Tieta allí, eh?
No?
No, penso que no.
Molt bé.
Tot seguit, senyora Sanz,
és el torn del qüestionari breu.
Ara la Fina li farà
un seguit de preguntes
que vostè ha de contestar breument.
Sí.
O sigui que, endavant
i molta sort.
Gràcies, Mercè.
O la Isabel està preparada?
Sí, senyora.
Doncs comencem.
A veure, si hagués de triar
teatre o televisió?
Teatre, evidentment.
el teatre és més compensatiu
que la televisió.
Interpretació de la que n'està
més satisfeta?
Doncs ja ho he dit abans.
Com a còmic,
l'Assemblea Unitària
de la Menserba.
Com a tràgic,
el rèquim per l'Emilia...
Ai, per l'Emilia...
Hermínia Caldo Villegas.
Paper que li agradaria representar
i que sap que no farà mai?
Home, mira,
doncs baixar per un...
per unes escales de música,
col,
tota carregada de plumes
com a Norma Duval.
No, no, no.
El que m'agradaria més
és tenir bona veu
i poder fer-la per a Carme
o una cosa així.
Molt bé.
A veure,
l'Oriol Grau, director?
Director de teatre
o l'Oriol Grau, actor?
Mira,
jo l'Oriol Grau
m'agrada tant
com a director,
com a actor,
com a músic
i com a bon amic.
És a dir,
que m'agrada tot
l'Oriol.
Doncs a veure,
segons la seva preferència,
ordenin-nos
Palomino,
Pere Elias
o Padrina Josefina?
Cada vegada
que em vei un d'ells
m'agrada.
És a dir,
que...
tots tres.
Perquè si veia el Pere Elias
m'agrada el Pere Elias.
En quant fan
la Padrina Josefina
també m'agrada.
Si fan l'altre,
també.
A mi no és a dir
que m'agraden tots.
Però potser una mica
més el Pere Elias.
Bé, doncs potser sí.
Almenys és més
de la meva edat.
A veure,
dues coses
per les que creu
que el tipus d'humor
que fan
té tant d'èxit
en general
i arriba
d'aquesta manera
tan especial
a la gent jove.
Mira,
però jo crec
perquè és un humor intel·ligent
i perquè
és divertit
i fresc.
Molt bé.
A veure,
creu que la col·laboració
del Trono
i en concret
de l'Oriol Grau
en aquests programes
de tanta audiència
ha ajudat
a que es parli
una mica més
de Tarragona?
O sigui,
en certa manera
es senten
ambaixadors
del tarragonisme?
Una mica més,
molt més,
una mica més.
I entre tots plegats
i Tarragona
i la seva província
perquè també
l'Andreu
també ha fet
que es parli
de Reus
i el Fermí
i tots
i tot el Trono Villegues
que està posat allí
també, no?
Com viu
aquests anys
de la seva vida
en què la majoria
de la gent
de la seva edat
només es dedica
a anar passant?
Mira,
jo em penso
que ara n'hi ha poca
de gent
que només vagi passant
perquè
si la vida
la vius
amb il·lusió
doncs
no cal
això d'anar passant.
Em penso
que això és un terme
que ha passat
una mica de moda
perquè la gent gran
o doncs
on van a la universitat
o fan viatges
o fan una sèrie de coses
que jo crec
que qualsevol època
de la vida
que es visca
amb il·lusió
i amb ganes
de viure
doncs
totes són bones.
Qui és l'últim
que l'ha fet riure
i per què?
Mira,
a mi cada dia
em fan riure
moltes coses
perquè jo soc
molt riallera
i totes les coses
no les prengue
amb conya
com si diguéssim, no?
És a dir
que
em fa riure
tantes coses
que ara no me'n recordo
quina és l'última
però segurament
que aquest dematí
he rigut d'algú.
A veure
Tri
Chaplin o Buster Keaton?
Chaplin
El Gordo del Flaco
o Los Hermanos Mars?
Los Hermanos Mars
Woody Allen
o Jerry Lewis?
O Woody Allen
Luis de Funes
o Mr. Bean?
Mr. Bean
El Tricicle
o La Funa dels Baus?
Amb el Tricicle
perquè amb el Tricicle
vaig fer un gac amb ells
a la tele
que jo escombrava
un fi d'any
un fi d'any
sí, se'n recorda
van passar
i em preguntaven
on era l'estudi
del Buenafuente
i em van dir
aquesta senyora sordeja
veig que amb el tema
de l'humor
ho té molt clar
continuem
Oriol Grau
o Andreu Buenafuente?
Aquí ja
deixem un table
deixem-ho
deixem-ho
moltes gràcies
i tots dos
Això és tot
gràcies
Molt bé
senyora Sanz
em sembla que has superat
positivament el qüestionari
però per acabar
deixi'm fer-li
una pregunta
i una curiositat
que tinc
la pregunta és
té plans programats
de futur
o deixa que els esdeveniments
arribin sols?
Home
a la meva edat
tenir plans de futur
seria una miqueta
no ho sé
jo crec que
m'agrada molt
que vinguin sols
i m'agraden molt
les sorpreses
I la curiositat
aquests nois del Terrat
són tan divertits
i genials
com semblen?
Oi més
ho són tant
moltíssim
moltíssim
més del que semblen
encara
i això que ho semblen molt
no?
Molt bé
senyora Sanz
aquesta nit
malalts de tele
amb què ens sorprendrà?
Doncs mira
com diuen
els malalts
van al metge
és a dir
que és una paròdia
del Mèdico de Família
i jo
doncs seré
la Juani
molt bé
doncs ja la veurem
moltíssimes gràcies
senyora Sanz
per estar avui
entre nosaltres
i desitgem
tota la sort del món
i que continuï
fent-nos riure
amb les seves interpretacions
moltes gràcies
moltes gràcies
per la nostra part
res més
tan sols
queda acomiadar-nos
fins al proper dimarts
a les 8 de la tarda
Joan Maria Bertran
el control tècnic
Fina Costa
a la producció
i Mercè Baciana
la veu del programa
bona tarda
adressí a Lévità
és a Lévità
Música