Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts una setmana més al programa Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Avui tenim l'Alice Sánchez Aran, una dona, com dèiem fa uns moments, molt jove, molt guapa, té la Mercè que és molt alta i no hi ha més adjectius, perquè te'ls han dit quasi bé tots aquest cap de setmana.
Bona tarda, Alice.
Bona tarda.
Quants anys tens?
17.
17. Quines mides?
90, 60.
Les mides te les pregunto a tu, no creguis que a totes les convidades de cada setmana pregunten les mides.
És la pregunta imprescindible per passar al programa. I vostè quines mides fa?
90, 60, 94.
Pes?
60.
Es pot dir que no ets una dona excessivament prima.
No, bé, no estic ni prima ni tampoc amb solapasso.
Però ets de bona vida, em penso, t'agrada el menjar.
Sí, molt, molt, i sota la xocolata.
D'on ets? Perquè amb aquests cognoms, Sánchez Arans?
Sí, el meu pare és d'Extremadura i la meva mare és catalana.
I tu vas néixer aquí, ja?
Sí, a Barcelona.
Vas néixer a Barcelona.
Sí.
I vius?
A Vallveix.
Ah, ets de poble.
Sí, de poble, i molt de poble.
Estudies?
Batxillerat.
Aquí a Tarragona?
No, a Vendrell.
Ah, a Vendrell.
Sí.
I què vols ser de gran?
A mi m'agradaria, a part d'aquesta professió de model,
m'agradaria treure'm el títol de dietètica i nutrició.
Oh, la Verònica també es decantava pel mateix.
Sí, deu ser inherent.
Sí.
El títol mixt a Tarragona, això.
No, perquè sí, va relacionat amb la moda, no?
I sempre m'ha agradat.
Per què et vas posar amb aquesta moguda?
Perquè, no sé si he preguntat per vocació o per antecedents familiars.
No, sí, jo tenia una cosina que, bueno, hi tinc, que és ballarina amb aquests programes que fan a la nit i això.
I sempre, doncs, m'havia agradat molt perquè deia, jolín, quina noia més mà, que més alta, així, n'esbelta.
I sempre m'havia agradat.
I jo, als 13 anys, doncs, anava pel carrer i allò que em va veure una agència i em va donar un paper.
I em va dir, diu, vine, no, que ens has agradat molt i ets molt alta i que tens un bon futur.
I, clar, jo tenia 13 anys i tenia que moure'm a Barcelona.
I llavors, amb els meus pares, doncs, els feia por, doncs, el tren, perquè, clar, ells treballaven i no em podien acompanyar.
És que 13 anys, ets molt petita.
I llavors, als 14 cap a 15, m'he presentat a un concurs i llavors va ser quan, bueno, em vaig dedicar,
o sigui, vaig dir que sí que ho volia fer, que m'agradava i que ja aniria jo sola, que no m'importava.
I, clar, llavors ja tenia 15 anys que ja era diferent.
I llavors vaig començar a fer el curset d'un any, feia maquillatge, peluqueria, passarela, bueno, una mica de tot.
I llavors allà va ser quan vaig començar a fer, doncs, una mica de desfiles i fotografia.
I llavors va ser allà quan em vaig implicar del tot.
I de cop i volta vas presentar-te a Miss Tarragona o vas passar...?
No, vaig presentar a Miss Costa Dourada.
O sigui, al...
És Salou? Miss Salou, Costes Dourada?
No.
A Miss Costa Dourada, acabada de Salou, bueno, sí.
Sí, és que em penso que va junt, no?
Sí, va tot junt.
I, bueno, el noi de l'agència d'aquí a Tarragona, David Sobirat, doncs, coneixia el noi de l'agència de Barcelona, que es diu Carmen Hill, l'agència.
I llavors el va trucar i li va dir que si hi havia alguna noia d'allà a l'Aigua de Barcelona que fos d'aquí, de Baix-Penedès.
I va dir que sí, hi érem tres.
I vaig presentar i, bueno, ja va ser quan vaig guanyar.
I llavors, clar, em tocava anar a Miss Tarragona.
A Miss Tarragona.
Feu una miqueta d'història d'aquest Miss Tarragona.
Què recordes?
Bueno, doncs, va ser una cosa semblant a la Miss Espanya, perquè, o sigui, no coneixia molta gent, perquè jo vaig començar a conèixer gent a l'agost, quan vaig presentar Miss Costa Dourada, i no coneixia ningú.
I, bueno, va ser quan vaig començar a conèixer noies i, bueno, la veritat que molt bé, m'he sentit molt bé amb aquesta agència.
Sí. Sí, és molt familiar.
El Palau, de totes maneres, el Palau d'aquí, de Congressos, és molt més maco que el lloc que em vau desfilar ara per Miss Espanya.
Sí, jo és que jo veia...
Era un poli esportiu allà, em pensé.
Sí, i és que era molt petitó. Des de la tele es veia molt gran.
I una mica cutre.
Sí, és que, clar, des de la tele es veu molt maco, no? Però veies allà la gent que estan sentades en cadires de plàstic i, bueno, aquí a Tarragona, doncs, va ser...
Bueno, és que va ser un lloc que dic, ostres...
I es notava que feia molt fred. Es notava amb la cara de totes.
Sí, és que sortíem... Clar, ens feien estar darrere i totes hi podíem agafar un abril perquè és que es feia un fred impressionant.
O sigui, hi havia un tubo que de cop feia molta calor o feia molt de fred.
O sigui, no hi havia un entremig.
Però no, molt bé. O sigui, el que ha valgut la pena és una experiència i el que ha representat a Tarragona, no?
Doncs, a veure, ens centrarem ara en el certamen de Miss Espanya, d'aquest cap de setmana ja t'hi va.
Miss Hàbila no va poder aguantar.
Diu que va marxar, que no podia aguantar tanta pressió.
Sí.
Per què? Què us feien allà?
No, o sigui, a part que he sigut molt, molt, molt cansat, doncs, dormíem tres hores diàries.
De menjar sí que ens en donàvem, ho puc assegurar, que massa i tot.
O sigui, dormíem molt poc, era estar tot el dia damunt d'anar a tocar i anar donant toms.
Doncs aquesta noia no ho va poder aguantar.
O sigui, no se sentia gust i deia que no era el seu ambient aquell.
I va decidir, doncs, deixar-ho, encara que molt tard, perquè, clar, llavors no tenia que venir la primera dama.
I em la van trucar a les cinc de la tarda, dient que a les vuit de la tarda tenia que agafar l'avió per anar cap allà.
Em penso que no era ni la primera dama, eh?
Era la segona dama.
Era la segona.
Sí.
O sigui, que la primera, si em va ser veritat o no va voler?
No va voler.
Escolta, Elit, una pregunta, només és que em sobta tant això que em diguis que només dormíeu tres hores, però què passa? Que anàveu de festa contínua?
O sigui, nosaltres ens anàvem a dormir a les dues, no? Llavors, clar, cada dia ens maquillaven, ens pentinaven i teníem que anar cada dia amb el cabell net.
Llavors, clar, llavors a les dues la tenies que desmaquillar, la tenies que dutxar perquè al matí no tenies que anar amb el cabell mullat, tenia que anar amb el cabell a sec, per allà fer el retoc, no?
Clar, ja eren les tres i mitja, quatre. A les set t'aixeques per anar a esmorzar, tornar-te a maquillar i tornar-te a matinar, perquè érem 52 noies.
I nosaltres encara vam tenir sort que ens podíem aixecar més tard al ser l'últim grup.
Sí, clar, perquè anar amb el amor d'alfabètic.
O sigui, no és que us paguéssiu una juerga contínua, sinó que estàveu retocant-se i...
Sí, tot el dia ens estàvem intentant ficar maques, perquè em diuen una cara de so en totes, i a més que era els primers dies molt bé, no?
Totes allò, descansades, perquè havien vingut a casa descansades, no?
Encara que haguessin dormit tres hores, doncs ho aguantaves.
Però si veies la gent cantant a l'autocat, però ja va passar el tercer quart dia, ja veies tothom dormint, que no s'aguantava ningú.
Però no, el que ha vingut més ha sigut l'experiència.
O sigui, que l'experiència creus que ha estat positiva?
Sí.
Malgrat tot.
Sí, malgrat tot.
El cansament, les poques hores de dormir...
Sí, que has conegut un munt de gent que no haguessis tingut oportunitat d'haver-les conegut.
Escolta, una curiositat, entre vosaltres, enveges o bon ambient?
Molt bon ambient.
Perquè ja saps que aquest tema se'n parla sempre molt.
Els febloquers i els vaquilladors, no parlem de repetir, que era l'any que havia més competència i l'any que havia més bon ambient.
O sigui, he salvat una noia o dues que anaven una mica així, una mica ficades, però totes molt bon ambient.
que quan m'han eliminat les primeres 26, les que hem arribat ens ajudaran a vestir.
O sigui, que molt bé, molt bé.
Però amb la mal cor, has fet amigues noves?
Sí.
Com una amiga més, sí, sí.
Doncs m'encanta escoltar-ho, perquè normalment es diu, no?, el contrari.
La millor, la millor companyera.
Missòria.
Missòria.
La pitjor.
Miss Múrcia.
Miss Múrcia.
Amb qui dormies?
Amb Tenerife, també, molt bona.
És que nosaltres hem sigut un grup que ens hem vingut molt bé, perquè érem de Salamanca fins a Zaragoza.
I érem, com nosaltres dèiem, el grup de les marginades, no?, perquè vam arribar...
Una mica, sí.
Vam arribar i hi havia un equip de futbol que estàvem a l'hotel on havien d'estar totes, no?
Però llavors, clar, com aquells ocupant fins a tres dies que nosaltres estàvem allà no marxaven,
doncs van dir, bueno, l'últim grup, perquè anava per grups, doncs aneu a l'altra ala de l'hotel,
que millor perquè era molt més anar a les habitacions i estàvem sols...
I menys controlades.
Clar, i estàvem, doncs, la mar de bé.
I, bueno, i sempre...
Clar, ser l'últim grup que sempre hi havem sols imaginades a l'hora de fer la foto,
sempre estàvem darrere, que quasi no ens vèiem.
Doncs, sí, ens hem vingut molt bé i hem sigut allò com un grup d'amigues de tota la vida,
doncs igual, que ens hem apujat unes a les altres, bueno, molt bé.
Com és el tracte que rebeu de l'organització?
Molt bona, jo de veritat que estic molt contenta.
Sí, ens han tratat molt bé i, a més, azafates, sí, eren com les nostres mares,
que ens acompanyaven a tot arreu.
Potser massa, no?
Sí, jo crec que sí, una mica...
Ens acompanyaven massa.
Sí, que jo deia, quan arribi a casa,
em diia, mama, acompanya-me aquí, mama, acompanya-me allà,
perquè és que m'acompanyava a tot arreu.
No sabràs fer res sola allà.
No, sí, però molt bé, sí, la gent d'allà, els peluquers, els càmeres,
sí, molt l'apoy, que si no guanyeu a totes tranquil·les,
que després de feina s'en donaran, o sigui, és veritat, no?
Però tu et vas sentir manipulada en algun moment?
No, no, perquè feies el que tu volies.
O sigui, acompanyada de la safata, no?, però anaves fent el que tu...
I els horaris molt estrictes.
Sí, o sigui, una mica manipulada amb l'hora de l'horari, sí, no?
Ara aquí, ara ja, hem anat a Terra Mítica i...
Ai, Terra Mítica, a veure si fer una foto i marxar, no?,
coses d'aquestes així, però que, bueno, aquí ho passes bé.
Quina relació teniu amb el jurat?
O vau tenir amb el jurat?
La veritat és que no menys una relació molt intensa, no?,
perquè van venir l'últim dia, o sigui, la gala era dissabte i domençia venir divendres.
I nosaltres portàvem una setmana i mig allà i era la seva organització, amb ells no.
I a totes vosaltres, què us va semblar quan us van dir el jurat que tindríeu?
Perquè, clar, un esportista, un ambaixador de Rússia, l'altre, no sé si és gent molt a diet, no?
No, crec que no, que hi havia alguns que no eren molt adequats, no?,
però, bueno, si l'organització va dir que eren els adequats, doncs són ells, no?, els que trien.
Però és una mica curiós, no?, que un jurat d'aquestes característiques...
Perdona, Fina, però jo no sabia qui era el jurat.
Explica una mica qui formava part del jurat.
Jo a tots no el sé, però presidia el senyor Anson, cada any.
Perdona un moment, abans de continuar amb els altres.
Tu vas parlar personalment amb el senyor Anson?
No, nosaltres el divendres, abans de la gala, vam fer un sopar,
i, bueno, l'únic que vam fer, doncs, va ser dir-nos com una mica una poesia així,
que estava més o menys bé, i llavors, quan marxàvem, ens va a despedir,
bona nit, gràcies a totes.
O sigui, que molt coneixement de cada una de vosaltres.
Llavors, el dissabte al matí vam fer com una entrevista,
llavors va ser quan ens va conèixer una mica totes, però que ja...
O sigui, que no teníem res a fer ja.
Tu creus que, cert, aquesta fama que té l'Anson,
que diuen que alguna vegada va comentar
que mentre ell presidiés el jurat
no hi hauria una Misa a Espanya catalana?
Ho has sentit dir, això, alguna vegada?
Sí.
Eh que sí?
Sí.
Són les males llengües.
A veure, a més de l'Anson,
qui hi estava?
Teresa Viejo.
Que és presentadora de televisió.
Sí, la Misa Universo,
no ho hagis de dir quin, eh?
Bueno, és igual, Misa Universo.
Sí, una maixadora de Rússia.
Sí, un esportista.
Sí, un esportista.
Un dissenyador, un director de cine.
Sí, una dissenyadora.
I després la secretària de Misa Espanya.
Sí, una mica de Valio Pinto.
Sí, un pupurri, no?
Un pupurri.
Escolta, però sembla mentira,
perquè teòricament,
a part de valorar la bellesa exterior,
també el jurat comenten,
i l'organització sobretot comenta,
que estableixen un contacte amb les candidates,
que parlen amb elles,
per saber exactament, doncs,
i valorar l'interior de la persona, no?
Sí, l'únic que vam fer va ser dissabte,
el dia de la gala,
van estar 10 minuts en cada una,
i ja està.
O sigui, que molt, molt valorar.
No, no valorar.
Per exemple, una altra tafaneria,
de què vau parlar aquests 10 minuts?
Què us pregunten?
Què volen saber?
Doncs, jo m'he quedat una mica parada,
perquè a totes els preguntaven,
doncs, què faria si sortia 6 minuts a Espanya,
o no, coses així.
I quan vaig arribar jo...
Aquestes preguntes,
que ja saben les respostes, no?
Sí, les típiques.
I quan vaig arribar jo,
doncs, em vaig quedar una mica parada,
perquè m'han preguntat
què opinaves sobre l'anorexia i la bulímia.
Toma.
I jo m'he quedat així...
A veure, vaig parlar,
que vaig sortir d'allà i vaig dir,
ostres, que jo he contestat, no?
Que vaig sortir orgullosa.
Després, doncs, què volia estudiar,
quants anys tenia...
Bueno, més o menys ja ho sabien, no?
Però, per si era veritat,
quin...
Bueno, qui m'agradava llegir,
coses d'aquestes, no?
Però jo preguntava a les altres noies
i em deien que coses que eren típiques
i quan em van preguntar a mi això,
em vaig quedar...
Doncs, pregunta obligada.
Sí.
Què opines de l'anorexia i de la bulímia?
Explica'ns-ho una miqueta.
Doncs, bueno, doncs...
L'anorexia és, com siguéssim,
l'agafen els noies adolescents
que tenen com un...
com un model de persona que volen seguir, no?
I llavors és...
Bueno, és realment tot aquest fillon
que hi ha hagut sobre la moda, no?
Que volien assemlar-se una model
per al tipus,
perquè eren guapes
i, bueno, coses d'aquestes.
Llavors, doncs, el que feien era
intentar assemlar-se,
l'única manera que podíem fer, doncs...
Era no menjar.
Sí, no menjar
i tenia el mateix tipus
que la persona que volien assemlar-se.
Tu, t'anorexia res,
pel que ens has dit i pel que vèiem.
No.
Creus de veritat que tot es net
en aquest tipus de certàmens?
Jo, la veritat,
és que no puc dir res
perquè no sé què hi ha darrere
de l'escenari o del jurat.
Però una mica s'intueix
les que són possibles guanyadores
o el grup, sí?
Sí.
O sigui que més o menys vosaltres
ja sabíeu qui guanyaria.
Vau fer alguna quiniela
entre vosaltres?
Sí, bueno, entre el grup
de les imaginades, que li dic jo, sí.
Sí, i vau acertar?
Sí.
Plenament?
Sí, entre...
Nosaltres estàvem entre Alicanta i Lleida.
Doncs primera i segona,
vull dir que vam fer un pleno...
Escolta.
Un pleno al 15.
Escolta, Telecinc aquest any
va fer un gran desplegament.
Cada dia donava un reportatge,
un petit reportatge.
Tu creus que la televisió,
en aquest cas, Telecinc,
ajuda també a promocionar
a una o a l'altra
o a una, sí, a una, no?
Sí.
Encara que nosaltres no vam sortir molt,
però sí, les poques vegades
que sortíem, sortíem bé, no?
Doncs és també una manera
que la gent conegui
a les noies
per aquells altres anys
doncs les veien allà
i jutjaven sobre la seva bellesa, no?
I d'aquesta manera
al final d'aquest programa
doncs veia
no sé si aquesta noia
no és molt maca
però doncs s'espreja molt bé
o parla molt bé
i ja miraven les noies
d'una altra manera.
Però la veritat
és que sortien bastant repes, eh?
Les que sortien
sortien quasi de sempre.
Sí, perquè, per exemple,
van començar per parlar, no?
De l'A a la C
i volíem fer cada dia,
o sigui, cada dos dies un grup.
Érem cinc grups.
Però es van quedar el primer grup.
I, bueno,
llavors van començar
a la nit gravaven
però, clar,
com nosaltres estàvem
a l'altra ala
doncs no venien cap allà.
I, o sigui,
o sigui,
amb raó
amb raó
allò de les marginades.
Amb raó, amb raó.
Però llavors després
que anàvem a algun lloc
i sí, ens gravaven
però la veritat
és que jo no m'agradava tampoc
ficar-me en el meu
no soc molt amiga
de les càmeres
i normalment
el fet aquest
que gravaven
sempre les mateixes...
No, una mica tímida
si ho ets.
Sí.
Jo és que no m'agrada
perquè després
les que han parlat més
i que les han criticat més
han sigut aquestes que han sortit.
Jo vaig dir
jo no vull que em critiquin
ja em veuran el dia de la gala
i que pensin el que vulguin.
Quina era la teva preferida?
Perquè una cosa és que
bueno,
va encertar la Quiniela.
Sí.
Però tu tenies una preferida,
suposo.
Jo a Valladolid.
Valladolid.
Sí.
Que no va sortir...
Bé, va sortir
dins de les 12 finalistes.
12 finalistes.
Coincideixo amb tu, eh?
Era una de les més guapes.
Molta gent ho ha dit, eh?
Molt.
Com va acabar la pobra misma Lilla
després de la pregunta
de l'ambaixador rus?
Va baixar
i estava desfeta.
O sigui,
quan va acabar de fer la pregunta
que ella va respondre
ja se li venen els ulls plorosos.
O sigui,
quan va baixar
va acabar plorant
i bueno,
que era injust.
Al públic li va donar molt suport.
Sí, molt.
Perquè va aplaudir-la
molt més que les altres.
Sí,
i va aixecar tothom, eh?
Si no es veu des de la tele
però es va aixecar tothom.
És que l'ambaixador
es va passar...
O sigui,
ja que no pintava molt allà
li va fer la pregunta
més difícil de tot.
La pregunta del millón.
Quina era la pregunta del millón?
Sí,
que sabia
que amb 25 línies,
no?
Amb 25...
No,
amb 25 paraules
li expliqués
el que sabia
del seu país Rússia.
Sí.
En un moment
que la nena
estava nerviosa,
un moment que
suposo que aquesta pregunta
ni se li havia passat pel cap
i s'ho va passar fatal.
Va intentar contestar,
va dir
que el que sap
és que hi ha gent meravellosa
i que hi ha hagut
alguns canvis polítics.
Com deia ahir
el MAS
a la TV3,
podia ser Rússia
o qualsevol
país del món.
Gent meravellosa
i canvis polítics,
doncs...
Però,
pobreta,
ho va passar...
Sí, molt malament.
Ho va passar molt malament.
Suposo que després
la vau animar
i la vau recollir.
Sí, molt.
creus que existeix
la vellesa ideal?
Home, jo crec que...
Sí i no.
Perquè en algunes èpoques
hi havia,
com uns veremos,
per dir que aquesta dona
o aquest home
és guapo o guapa.
Sí.
Ara sembla que és
un criteri bastant subjectiu.
A tu què et sembla?
Sí que hi ha la dona ideal,
però...
Aquesta mena de concursos
diuen que miren molt
la intel·ligència,
que miren...
però la veritat és que no.
Que miren molt la vellesa i...
O les mides, potser.
No.
O sigui, miren molt la vellesa.
Home, si és una noia
que està excessivament,
que veuen que no concorda
bé amb les...
Bueno, amb un criteri
de noia a Miss Espanya,
doncs ja no l'agafen, no?
Però veuen...
És maca.
O sigui, no és molt llesta,
no la fem parlar i ja està.
En què es fixen més?
En què creus tu que es fixen més?
O sigui, el que és el físic i...
La cara?
Sí, el físic i la cara.
Té una cara maca?
T'has dedicat a la moda,
amb la teva curta,
però intensa trajectòria professional.
Què has fet fins ara?
Perquè a tu el que t'agrada més
és la passarel·la, suposo.
Sí, i tant.
La majoria de les que van
en aquests certaments de Miss
és per acabar passant models
per una passarel·la.
Vull dir que no seria més fàcil
estudiar per això i ja està.
Sí, però bueno,
això de Miss és...
O sigui, anar a Miss a Espanya
és com si hi haguéssim un trampolín
per anar a la moda,
perquè a veure,
tu aquí pots anar movent
i pots anar funcionant,
però anar a la tele
i que hi ha gent
que et pot veure
i li pots agradar.
O sigui, que igualment
no vas a la tele
i si hi vals de veritat
doncs et va bé, no?
Però anar a la tele
doncs et ve molta gent
ni els hi pots interessar.
A veure, fins ara
què has fet en el món de la moda?
Perquè sé que has participat
en fites importants també.
He desfilat per Paco Flaquer,
he fet els desfiles de Pell Espanya,
tot no he vist de Girona i Reus
que he fet Paco Flaquer,
ara som mullerussa...
O sigui, eres xicaflaquer,
podríem dir.
Allò que diuen xica armida,
tu, xicaflaquer.
Sí, n'he fet uns quants, sí.
Doncs no és fàcil, eh?
No, no.
Ser xicaflaquer,
jo ho saps?
Sí, sí.
I què creus que t'aportarà
l'haver arribat fins aquí?
Doncs...
O sigui, tu creus que podràs
donar el salt
des d'això que has fet fins ara
i passar
a una altra dimensió?
Si hi ha gent que els ha interessat, sí.
Perquè ara, de moment,
ja tinc bastantes ofertes.
Ah, sí? Conte'ns que això ens agrada.
A veure...
Doncs el segon dia d'estar allà...
El segon?
Sí.
Malgrat ser del grup,
de les imaginades.
Sí, sí.
No, però a mi,
de ser un dels imaginades,
la segona dama és una d'elles,
que és Miss Sevilla,
que és una molt bona noia
que s'ho mereix,
està allà.
Doncs, bueno,
vam fer la foto de grup,
que era el que estàvem
a la piscina amb banyador,
i, bueno,
ens vam fer després una entrevista
amb una agència de Madrid
que es diu Eclipse,
que és la que ha portat
totes les misses anteriors, no?
Que, bueno,
que a vegades ha fet pujar més
a les misses normals,
perquè, mira,
la de l'informal,
va ser Miss Palencia l'any passat.
Coses que és així,
que dius, mira,
doncs ha sigut que ha fet molt
a totes aquestes noies.
I, doncs, em va dir,
quan va hi entrar
i em va fer bona cara,
però, bueno,
allò que no li dons importància,
ai, doncs ens agrades molt,
eres estrangera, aquella noia.
Doncs, mira,
saps què?
Quan passi tot,
ens truques,
que ens interesses molt,
i m'ha preguntat
si m'importava viatjar,
que m'han enviat a l'estranger.
o sigui,
que ja és un bon pas.
Després,
un noi que organitzaves,
bueno,
que era el corògraf d'allà,
que, bueno,
allà darrere hi havia un noi
i una noia,
que una noia era de Reus,
o sigui,
que estava,
i un de l'electricista
també era de Tarragona,
o sigui,
que estava...
Gent de Reus
per tot arreu.
Bueno,
i estàvem allà
i, bueno,
i em van dir
que si el donés
el meu telèfon,
que em volien
per fer desfiles,
que fèiem desfiles
a Cibeles,
a Gaudí,
i a València,
que els interessava
i que em volien.
Doncs molt bé,
estàs deus estar molt contenta,
no?
Sí,
i després el director
de Telecinco
doncs em va dir
què era la seva preferida
i que quan estigués
més tranquil
i més animada
que truqués,
que em donaria gàstings
per a Telecinco.
Li va donar
la de l'any passat
a l'Indes,
em penso que treballa
en una sèrie
de Telecinco.
Sí, a la sèrie de classe.
Doncs, bueno,
si li va dir
a ella i ho va fer,
suposo que si
t'ho ha dit a tu
també sortirà.
A veure.
I els teus pares
què diuen de tot això?
Bueno,
estan contentíssims.
Estan contentíssims?
T'han donat suport?
Sí, molt,
estic molt orgullosos d'ell
perquè és que sincera
no sé si hagués aguantat,
eh?
Perquè era cada dia
anar aquí,
un dia anar allà,
i si no hagués sigut per ells
que m'acompanyaran a tot arreu,
van estar amb tu
aquests dies de llet i va?
Sí, sí.
Van venir dissabte
i van estar
tot el cap de setmana allà.
O sigui,
et senties
acompanyadíssima.
I a més,
tota la gent de Tarragona
també
i gent del meu poble.
O sigui,
que estaven tots
apujant-me
i molt bé.
I tu el vas notar
aquest suport?
Sí.
A l'hora de sortir,
de desfilar?
Sí,
que pensava,
fes-ho bé,
que hi ha un munt de gent
pendent de tu.
I tu notaves
que des d'aquí a Tarragona
també estàvem aquí
apujant i donant suport?
Sí?
Sí.
Menys mal.
Perquè va haver molta gent
que normalment
fins fa poc
no miràvem mai
concursos i certàmens
d'aquest tipus
i ara des que coneixem més
els que ens representen
sembla
que tots
fem força
davant de la tele.
Doncs ara
passarem al qüestionari,
aquest qüestionari
personal
de preguntes
i respostes
curtes
que avui
te'l farà la Mercè.
Va.
Bé,
Elis.
Hola.
Bé,
començarem
el qüestionari,
ja saps,
has de respondre
de la forma més breu,
d'acord?
A veure,
quina notícia
tardaria a llegir
demà als diaris?
Que s'acabés,
bueno,
que hi hagués pau
a l'Orient Migs.
Alguna cosa material
de la que ja no pots
prescindir?
del mòbil.
Del mòbil,
quin horror.
I de què prescindiries
si poguessis?
Del menjar
i el mòbil.
Sí,
també.
Sí,
també.
Sense què
no podries ser feliç?
Sense la família.
Què busques
en la lectura
d'un llibre?
Intriga
i emoció.
L'últim llibre
que has llegit?
La xica de l'ambre.
Un bon consell
que t'hagi funcionat
sempre?
Sé,
jo mateixa.
Qui te'l va donar
aquest consell?
La meva mare.
Alguna cosa important
que t'hagi
ensenyat la vida?
Doncs que
haig de ser
senzilla
i que
si vull arribar
a algun lloc
arribi per mi mateixa.
I una professió
que no t'importaria
exercir
durant un dia?
Metge.
Metge?
Sí.
T'agrada la medicina?
Sí, molt.
Hauries estudiat medicina?
Sí.
Quin creus
que és el fet
més sorprenent
de tota la història
de la humanitat?
l'invent de la penicil·lina.
L'invent.
Sí.
Admires
algun personatge
històric?
No.
I que no sigui
històric?
Tens alguna
persona
en la qual
m'hi vulgui
assemlar.
T'hi vulguis
assemlar
o t'admirar
allí o
que sentis
alguna admiració.
Ara mateix
no.
La Xífer?
No.
No, a més
la Judit Mascó.
En el món
de les models?
Sí,
la Judit Mascó.
Perquè
crec que és una noia
que ha arribat
on està
per a ella sola,
no?
I
no sé,
sempre m'agrada molt
perquè és molt senzilla
i és ella mateixa
que és el més maco.
Quines tres coses
t'emportaries
a una illa deserta?
Una manta.
Ets fredúlica?
Jo també.
Menjar,
sobretot,
i un llibre
o música
d'obteniment.
Molt bé.
Quin és l'estat
d'ànima actual?
Ara, home,
estic molt,
molt cansada
perquè, de veritat,
ens han cansat
però molt.
Hem acabat
que érem
com un tros
de fil
que ens enviaven
on te volien
i molt cansades
perquè dormíem
molt poc,
però, bueno,
que de veritat
que estic molt contenta,
eh?
Estar així cansada
però que ha valgut la pena.
Cansada però contenta.
Quan vas arribar?
Ahir.
Ahir,
a la tarda
vaig arribar.
Has dormit molt?
Bueno,
he dormit 11 hores
però és com si no
que he dormit res
perquè encara
estic molt cansada.
11 hores seguides?
Sí.
Quina és la teva hora
preferida del dia?
La tarda-nit,
més la nit.
Més cap al vespre.
Un plat?
La xocolata
o, bueno,
i el plat de menjar.
De plat?
La pasta.
Coincidim?
Sí.
Un color?
Blau.
Una forma?
Rodor.
Un pensament del dia?
El primer?
Quan t'aixeques?
El primer pensament del dia?
Com t'he dit abans menjar.
Directe a l'esmorzar tu?
Sí.
On aniries de vacances
i en quin mitjà?
A la República Dominicana
amb avió.
A la República Dominicana?
Sí.
Per què t'agradaria ser recordada?
Per haver deixat Tarragona ben alt
i si d'aquí uns anys
me n'anés tot bé
doncs el que t'he dit abans
arribar on he arribat
però per mi mateixa.
Quin és el tret del teu caràcter
que t'ha beneficiat més
en la teva trajectòria professional?
Que som molt senzilla.
Tens alguna mania?
O alguna debilitat
que es pugui explicar?
Que es pugui explicar?
Sí, es pugui explicar.
Va, vinga.
Alguna debilitat
que soc molt sentimental.
Plores enseguida?
Sí.
I a què tens por?
A què tinc por?
A veure, ara mateix.
No tens por?
Ets poc peruca.
No, tinc por de...
O sigui, referir-te a això de la moda
que faci algun desfile
i que caigui
o que em passi alguna cosa.
Tens por, potser,
a fer el ridícul.
Sí.
De quedar malament, no?
De quedar malament.
Sí.
De que no agrada la gent o...
Sí.
Molt bé.
Doncs ja t'hem conegut una miqueta més
amb aquestes preguntes, no, Liss?
Sí.
Escolta'm, i ara per acabar
el qüestionari
la nostra secció del objecte.
Quin objecte has portat i per què?
Explica'ns.
Què has portat?
Doncs jo he portat un xumet
o un xupete
com vulguin entendre
perquè me'l van regalar allà
perquè del grup de les marginades
bueno, de la Salamanca a Zaragoza
era la més petita
i com els hi vaig caure tan bé
i clar, entre tant
de ser manieta petita
doncs em van regalar un xumet
per dir
o sigui, ets la bébé, no?
Ah, molt bé.
Sí.
Això el grup de les marginades?
Sí, del grup de...
El grup cinc, sí.
Molt bé, doncs així que...
Sí que vas fer amigues, no?
Molt, sí, de veritat és que...
M'he marxat allà, m'he marxat totes plorant
i a més quan vaig ser l'última a marxar
perquè encara tenia la maleta per fer i tot
doncs clar, anàvem venint d'una en una a despedir-se
i bueno, era...
que ja no em quedaven llàgrimes
ja és...
És que van ser uns dies
molt intensos
una setmana i mitja, no?
Però van ser uns dies molt intensos
i a més que quan dormíem tan poc
semblava que feia com un mes que estàvem allà
dormíem tres hores diària
i clar...
Clar, vivíeu moltes experiències juntes
i jo, i és que em donava una pena ja a l'hora de marxar
que deies
tinc unes ganes...
és que vaig marxar i tinc ganes de tornar-les a veure
Bueno, suposo que ja tens tots els telèfons, adreces...
Home, ja ens hem trucat, o sigui, avui aquest notí ja m'ha trucat una
Com estàs? Com vas arribar?
O sigui, molt bé, molt bé
Molt bé
Doncs moltíssimes gràcies, Lis, per estar aquí amb nosaltres
i bueno, et desitjo tota la sort del món, que te la mereixes
Moltes gràcies
Doncs, fins aquí el qüestionari i fins aquí l'entrevista
Quins hobbies tens per acabar?
Perquè a més de fer tot el que fas, suposo que et diverteixes d'alguna manera
Doncs, la veritat és que no tinc molt de temps lliure, no?
Perquè entre setmana estudi i cada setmana, doncs, em dedico a fer desfiles i això
Però quan puc, doncs, sortir amb els meus amics i estar amb la família
I bueno, si puc, a vegades, que són molt poques, anar al gimnàs o anar a jugar a voler a veure amb el meu pare
Tinc poc temps, però el que el poc que tinc l'aprofito
L'aprofites
Doncs moltes gràcies, fins aquí, Lis
Sort amb les teves, aquestes metes que t'has marcat i amb aquests nous projectes
Tant de bo, sàpiguis compaginar estudis i el món de la moda
No deixis cap de les dues coses
I que no perdis el sentit comú aquest que tens en aquests moments
I a tots vostès, res més per avui
Ens retrobarem la setmana propera
Adéu
Adéu, bona tarda
Adéu