Dones d'avui
Dones d'avui
amb la Marta Fàbregas, la nostra convidada.
Bona tarda, Marta.
Bona tarda.
Gràcies per haver acceptat la nostra invitació.
Molt bé, m'encanta.
A veure, deia ara en la presentació que ets una dona jove,
però d'unidor les coses que has fet, les coses que fas
i suposo que els projectes futurs que tens.
Sí, i tant.
O sigui, una vida ben atapeïda de projectes i de coses interessants.
Per començar i centrar una miqueta a l'entrevista,
ho farem pel principi.
Molt bé.
Ets mestra.
Sí.
i filòloga.
Sí.
De hispànica.
Hispànica, sí.
Molt bé.
Per vocació vas estudiar això?
Sempre m'ha agradat molt llegir
i de fet vaig estudiar filologia hispànica
amb la... no ho sé,
de vegades amb la il·lusió
de poder ensenyar la llengua i la comunicació,
que és un tema que a mi m'apassiona molt.
El que passa és que després la vida se'm va complicar
per un altre cantó
i em vaig tirar més cap a l'ensenyament, no?
I després vaig estudiar el mestre.
O sigui, primer vas estudiar filologia
i després magisteri.
I després magisteri, sí.
És curiós perquè sempre se'l feia al revés.
Sí, la gent se'l feia al revés, no?
Sí, sí.
I t'has dedicat mai a l'ensenyament?
Sí.
O sigui, vas exercir.
Sí, sí.
Vaig estar treballant tres anys en una escola de Girona
i després va passar una cosa
que em va fer canviar l'orientació professional,
que és que quan estava a l'escola
vaig muntar un grup de voluntariat,
amb alumnes de l'escola
i em van apassionar tant els avis
i les persones grans
que vaig decidir canviar professionalment
i vaig fer aquest curs de tècnic gerontòleg
i estic encantada.
Però un canvi fonamental a la vida, eh?
Sí.
Bueno, penso que en el fons és tot qüestió de...
Perquè de nens i joves vas passar a la gent gran.
Sí, però de fet sempre és la qüestió
de tenir persones al voltant, no?
Siguin petits o grans.
Després trobarem una altra vegada el tema.
Sí.
Vas néixer a Terrassa.
Suposo que segueixis anant molt a Terrassa
encara que visquis aquí.
Sí, està molt canviat, eh, per això.
Sí.
Està molt...
Ha fet molt...
Les periferies han crescut molt,
quasi ja no es reconeix.
O sigui, que et sens tarragonina?
Sí, de fet que fa poc temps que estic aquí,
però m'agrada Tarragona.
M'agrada el sol i m'encanta el mar.
Molt bé.
Reprenem una mica el que dèiem abans, no?
Sí.
Ets tècnica gerontòloga.
Sí.
És una professiós, penso que molt novedosa.
Sí.
A veure, de fet, és un títol que va treure l'Incanop,
que és l'Institut Català de les Noves Professions.
Que depèn del Departament d'Ensenyament de la Generalitat.
Sí.
I va sortir, em sembla que deu fer 4 o 5 anys.
A veure, una miqueta amb l'objectiu de cobrir aquells vacants
de gestió, de preparar activitats
o de tot el que és el camp de les persones grans, no?
I bé, sí, fa poc que hi és, però penso que té un gran futur.
I això ho has estudiat aquí a Tarragona?
Sí, sí, a Tarragona.
On s'estudia això?
A veure, això s'estudia en el FIS.
El FIS és serveis i...
No, és formació i serveis socials.
que depèn d'ISPA de Barcelona,
que és Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada.
És una institució que es dedica a fer màsters, cursos,
tot dedicat a gent gran, famílies, persones amb disminució...
Són uns estudis teòrics o pràctics?
A veure, són teòrics i pràctics.
De fet, el curs que jo he fet és un curs de 800 hores,
de les quals 500 són entre l'actives i treball personal,
i després n'hi ha tres centres que són pràctiques en un centre.
I en quin centre vas anar?
A veure, jo hi he estat...
Vaig fer 150 hores a Torre d'en Barra, la Fundació Pere Badia,
que em va agradar moltíssim.
I després, ara estic acabant,
unes pràctiques a l'ONADA,
a l'ONADA, que és un centre de dia d'aquí, de Tarragona.
Sí, i com el veus tu, aquest sector?
Tot el tema de gent gran, residències, ajuts...
Com ho veus a la nostra ciutat, aquest tema?
A la nostra ciutat, a la societat en general...
Com tu vulguis.
Tu creus que estan ben atesos?
És un col·lectiu en què la gent el té present?
Què et sembla?
A veure, de fet, només falta que passegem per la Rambla,
per veure que la quantitat de persones grans cada vegada s'aumenta,
augmenta també l'esperança de vida,
i bé, les persones arriben a grans, a més de 70 o 80 anys,
i penso, o pensem, els que ens dediquem a aquest sector,
que aquestes persones, a l'última etapa de la seva vida,
es mereixen una bona qualitat de vida.
I, de fet, per això penso que...
Bé, doncs, que la gent que ens dediquem a la gent gran,
doncs aquest és l'objectiu que tenim, no?
Perquè de vegades sí que veus...
De vegades falta una mica de finura, no?
Doncs al tractar aquestes persones, o...
De vegades perdem una miqueta la paciència, ens costa una mica,
i les generacions que pugem de persones joves
que ens volem dedicar en aquest camp,
penso que té com a objectiu millorar, doncs això, no?
La qualitat de vida, que aquestes persones se sentin ateses,
se sentin estimades, puguin passar els últims anys de la seva vida bé.
I millor a casa seva,
o millor tots junts, amb una bona residència,
on se'ls pot atendre millor, què et sembla?
Això és el típic debat, eh?
Si més val institucionalitzar l'avi,
o mantenir-lo a la família, no?
A veure, hi ha gustos per tot.
De fet, jo personalment m'agradaria lluitar, no?
Doncs perquè l'avi es pogués mantenir
el més màxim de temps possible a la llar.
perquè un avi a casa seva té les seves arrels,
la seva família, els seus records tan importants per la vida d'una persona gran, no?
Que ha passat tota la vida, doncs, en aquella casa o entre aquelles persones, no?
De fet, sempre la institucionalització d'una persona
trenca una miqueta, doncs, amb aquests records, amb aquesta vida,
i penso que és una assignatura també una miqueta pendent,
doncs, si un avi ha d'anar a una residència o s'ha de...
o ha d'anar, bueno, a una residència, no?
Doncs, sobretot, facilitar-li la vida, no?
O sigui, tot el que és, doncs, que la seva família el pugui visitar,
o el vagi visitant freqüència,
o sigui que no sigui un trencament brusc, no?
Sinó que és com a últim remei, no?, el posar-lo en una residència.
Això és una opinió personal, eh?
Sí, a vegades jo he llegit alguna opinió
que diu al revés que a tu,
amb el sentit que els avis necessiten estar amb gent,
parlar, jugar,
i potser a casa sí que ho tenen tot.
Sí, totes les arrels de llit.
però estan molt sols.
Bueno, de fet, també hi ha la figura del centre de dia,
que és una alternativa que tenim ara, bueno,
a la nostra ciutat, no?
Em sembla que tenim el centre de la Onada,
tenim també el centre de la Mercè,
també em sembla que també fa acollida de dia.
Tenim tota una sèrie de recursos,
com són l'hospital de dia, també, doncs,
bueno, perquè es puguin compaginar les dues coses, no?
És a dir, l'avi romant a casa seva,
amb la seva família a les hores de la trobada,
del dinar, de les reunions familiars,
i després té una sèrie d'esbarjo,
doncs, que són això, no?,
els centres de dia, o també els casals,
o això, no?,
doncs els casals de la Caixa,
que per cert és una institució que fa
moltíssimes coses per la gent gran,
per les persones grans,
i després també tenim el casal Sant Jordi
de la Caixa de Catalunya,
és a dir, tenim...
totes maneres, cada cas,
deu ser cada cas, no?
Cada cas és cada cas.
Però potser aquesta solució que hem dit,
de combinar una cosa i l'altra,
sembla, almenys en teoria,
que és la ideal.
Sembla la ideal.
A més, em sembla a mi també que...
A veure, l'objectiu de la Generalitat
em sembla també que és anar posant
centre de dia, no?,
en lloc de residència.
A veure què passa.
Bé, a veure com anirà.
La Marta, a més de tot això
que hem dit fins ara,
és coordinadora dels serveis de la FAT,
que és l'associació de familiars
de malalts d'Alzheimer de Tarragona.
Associació també relativament nova.
Sí.
Tu t'apuntes a tot.
A tot.
Jo l'apunto a tot.
M'encanta ser de les primeres.
Com la definiries, aquesta associació?
A veure, és una associació
bàsicament que vetlla per la salut, no?,
tant dels cuidadors com de les persones
afectades per aquesta malaltia, no?
És a dir, tots els recursos i serveis
que ofereixen dedicats, destinats a això, no?
Doncs a famílies, cuidadors i als afectats.
Sí, perquè potser els afectats
és més fàcil, no?, pensar en ells,
però els familiars, els que cuiden,
els que tenen una tasca complicada
i necessiten ajuda.
Sí, de fet, són de vegades els que més malament
ho passen, no?
Se'n parla molt de l'Alzheimer.
Sí.
He llegit, em penso que és la tercera causa, no?,
de mortalitat.
Sí, sí, és de la...
Després del càncer i el cor.
I del cor, sí.
O sigui que és seriós el tema.
Sí.
D'una manera fàcil i entenedora,
ens podries explicar què és l'Alzheimer?
A veure, se n'ha parlat molt de l'Alzheimer
i, bueno, no és fàcil de...
No és fàcil de, a veure, de definir.
Sí que es defineix com, a veure, com una demència, no?
Una demència que seria, doncs, això,
una disminució, doncs, de les capacitats intel·lectuals,
no?, de la persona en comparació amb el nivell previ
que abans tenia, no?
A veure, concretament l'Alzheimer es defineix
com una degeneració del cervell,
de les funcions del cervell.
De vegades, doncs, provocades per una hipertròfia, no?,
o una acumulació, doncs, de líquids en el cervell
que dificulta tot allò que és la comunicació entre neurones.
Hi ha unes plaques senils, una sèrie d'històries
que dificulten el que és els camins del cervell, no?
Doncs, és una malaltia, com dèiem abans, seriosa.
És una malaltia, sí.
Pel que comporta, perquè és anar perdent facultats progressivament.
Sí.
I sol ser llarga, aquesta malaltia?
A veure, sí.
A veure, pot durar, a veure, no es poden fer estadístiques, no?,
però pot durar entre 5 i 8 anys els casos més típics, no?
Després, sí.
I quin és el perfil del malalt d'Alzheimer?
Si és que existeix algun perfil?
Sí. A veure, el perfil, bueno, no hi ha cap perfil.
A veure, tots estem exposats, no?, a aquesta malaltia.
Sí que hi ha uns, el que són els símptomes més bàsics
del malalt d'Alzheimer, no?
Que és, primer de tot, és una progressiva pèrdua de la independència, no?
És a dir, de totes aquelles funcions bàsiques, humanes,
que podem fer tu i jo, que pot fer qualsevol,
doncs, el malalt d'Alzheimer les va perdent, doncs,
per aquesta degeneració del cervell, no?
A veure...
Més símptomes.
Més símptomes.
Bàsicament, el que a la gent li sona més
i el que és més clar
és la pèrdua de la memòria.
La memòria.
De fet, jo he sentit algun comentari, no?,
que de vegades, quan te'n recordes d'alguna cosa,
la gent diu, ui, ja tindré Alzheimer, no?
I de vegades els digue, home, si sapiguessis tu el que és això,
realment no ho diries, no?
I allò que diem abans del perfil,
més homes o dones?
A veure, la incidència està més a les dones.
Potser també perquè l'esperança de vida de la dona
és més llarga.
I edat, més o menys?
A veure, hi ha de tot.
Es pot diagnosticar als 70, 65 anys, 70.
Inclús ara, l'altre dia,
parlava amb la presidenta de l'Associació de Lleida
i em deia que tenien un cas de 50 anys.
Un cas d'una persona amb 50 anys.
És un cas una mica...
Sí, és una miqueta atípic.
I atípic.
Sí.
Doncs, a veure, a la nostra ciutat,
per concretar una mica més,
són molts els afectats per aquesta malaltia?
A veure,
de fet, el diagnòstic d'Alzheimer
és difícil de fer.
Es fa per un TAC,
per ressonància magnètica,
i moltes vegades les famílies els costa,
el fet d'anar i que la diagnostiquin
al pare o a la mare amb malaltia d'Alzheimer.
A veure, és un diagnòstic que es fa post-mortem.
O sigui, claríssimament,
per demostrar segur que aquella persona tenia Alzheimer,
es fa amb autòpsia,
una vegada morta la persona.
Amb això, amb tot això vull dir que és difícil,
el diagnòstic d'aquesta malaltia.
sí que en les àrees bàsiques de salut
i en els CAPs sí que cada vegada hi ha més diagnòstics.
De fet, jo de manera voldria fer una crida,
doncs ara faig publicitat meva.
Aprofita, aprofito.
Doncs perquè, a veure,
de vegades passa que pots tenir un pare o una mare
que comença a tenir símptomes de pèrdues de memòria
o de les capacitats que abans feia servir
i ara no les fa anar tan bé.
I vols que va perdent.
Va perdent, o té problemes de llenguatge,
o de sobte deixa un braçalet a la sucrera
i dius, però això què és?
Bé, doncs quan veiem aquests símptomes,
jo faria la crida a no tenir por,
a no tenir por i dirigir-se
a les institucions que poden ajudar.
Perquè sí que és veritat que
la malaltia d'Alzheimer
té diverses fases.
si s'agafen una primera o segona fase
es poden fer tota una sèrie de treballs
amb la persona
que fan que l'enfermetat
no es desenvolupi tan ràpidament.
Llavors, si en el CAP
o en l'Àra Bàsica de Salut
o en l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer
ens arriba una persona
ja amb un grau 3 o 4
és bastant difícil de tractar, no?
Llavors, et centres més potser en el cuidador.
Però si hem de mirar, doncs,
a la salut del malalt
jo encoratjo la gent
que quan abans millor el porti, no?
On teniu la seu?
A veure, la nostra seu està al carrer Fortuny 23
que és la cooperativa obrera de Tarragona.
A veure, és una entitat
amb moltes oficines.
Nosaltres estem al primer pis.
Es veu, es veu allà, posa a FAT.
De totes maneres, és poc coneguda
l'associació aquí a nivell ciutat
perquè jo he anat preguntant
a gent i la majoria
no n'estava assabentada.
O sigui que amb la tasca tan important
que feu, val la pena
donar-ho a conèixer.
A veure, activitats?
Activitats.
Perquè suposo que l'associació
organisseu moltes i variades activitats.
Sí, a veure,
algunes les portem a terme ja,
d'altres les estem preparant.
Sempre hem d'anar més.
A veure,
si serveis actuals que tenim
primer de tot és el que és
el servei d'acollida
que és el primer contacte
del familiar amb l'associació.
És una entrevista personalitzada
amb la treballadora social.
Llavors es fa una recollida
de dades bàsiques
del familiar i del malalt.
Es dona informació
de què és la malaltia d'Alzheimer,
de les característiques que té,
de com es va desenvolupant
perquè la persona
o el familiar
tingui coneixement.
A veure,
després tenim el que és
el servei d'atenció psicològica
que són els grups d'ajuda mútua.
A veure,
són uns grups que nosaltres fem
amb els socis
i són reunions
de familiars
o cuidadors
que ens reunim
a l'associació
i la psicòloga
porta com si diguéssim
casos pràctics
o el mateix que expliquen
els familiars
o els cuidadors.
Llavors la psicòloga
intenta
com anar dirigint
les manifestacions
de la malaltia
i com també,
per exemple,
servir d'amor de contenció
perquè de vegades
ens arriben a l'associació
a persones
que ja estan desesperades.
És que no puc més,
és que no ho aguanto,
és que no sé què.
Llavors és una miqueta això,
o sigui,
contenció
i alhora
encausar
les manifestacions.
I per ser soci,
quins requisits
fan falta?
Per ser soci
fa falta tenir
un familiar afectat.
Deies l'altre dia
que a més de socis
teniu simpatitzants.
Sí.
I qui són
aquests simpatitzants?
A veure,
són les persones
que
venen de l'associació
en busca d'ajuda
i
és el pas previ
com si diguéssim
pel ser soci.
S'ha de pagar
alguna quota?
No,
per ser simpatitzant
no,
per ser soci sí.
Ens podries dir
quan?
Sí,
a veure,
simbòlicament
la quantitat
de 2.000 pessetes
cada 3 mesos.
Està molt bé.
Quasi bé
tothom.
Quasi bé tothom.
Jo penso que
per el que comporta
la malaltia
val la pena pagar-ho
i també
pel cuidador.
Després,
ara també tenim
un taller
de la caixa,
que això també és un servei
que nosaltres oferim,
que és un taller
de comunicació
intergeneracional,
que el tindrem
l'últim cap de setmana
de juny
i el segon
de juliol.
Llavors,
es tracta
de posar en relació
el malalt
afectat
amb el net
o una persona
voluntària
jove.
Llavors,
doncs...
ho salteu
una generació.
Ens saltem
una generació,
sí.
I això,
per què?
Doncs a veure...
Potser per sensibilitzar
la resta de la família
o la gent més jove.
Sí,
potser és perquè la gent jove
també té més sensibilitat,
no?
Envers
o més pacients,
ja potser,
o més ganes d'actuar,
o més,
no ho sé,
més força,
potser.
Compteu amb suport
institucional
o amb alguna entitat?
d'exemple,
la Caixa
que ens diies abans.
Sí.
A veure,
així de suports
d'institucions
tenim l'Ajuntament,
ens dona
subvencions,
ens dona ajudes,
el Consell Comarcal...
Però l'associació
és privada.
Sí, sí.
Bé,
és una associació
sense fany de lucre.
Sí, sí.
Deia l'Ajuntament,
el Consell Comarcal...
També tenim
subvenció de la Caixa,
que la Caixa
té un programa
de l'Alzheimer
que fa moltíssimes coses
a tot l'estat
d'Espanya.
Em sembla
que el té
des de fa
quatre anys,
tres o quatre anys,
i ha donat
una empenta
molt forta
al que és
la sensibilització.
I després
també tenim
tots aquells
ajuts
que donen
les Caixes,
per exemple,
Caixa Madrid
també té l'obra social,
que també fa moltes coses
per aquest tipus de malalts.
Malgrat tot això
que ens estàs dient,
tu creus que la societat
en general
està sensibilitzada
en aquest tema?
o només
hi ha sensibilitat
o sensibilització
quan toca
o on toca?
A veure,
jo suposo que
la sensibilització
arribarà
quan l'any 2025
doncs hàgim de pagar
les...
això, no?
Doncs les seguretats socials
de la gent gran,
o sigui,
quan hàgim de
mantenir-los
d'alguna manera,
no?
A veure,
si la gent
està sensibilitzada
però penso
que es pot fer
molt més.
Penso que es pot
fer molt més
i aquí estem.
I tu,
tu estàs d'acord
amb allò que deia
jo al principi?
Que està considerada
com la malaltia
del futur?
O potser
és molt agosarat
això?
És molt...
No,
agosarat no,
a veure,
jo sí que he sentit
que cap a l'any
2025
el nombre
de persones
afectades
serà molt més gran
que la que és ara,
clar,
perquè sí,
augmenta
l'esperança
de vida.
Sí,
que va augmentant
això.
Va augmentant,
va augmentant.
A nivell
estat espanyol
existeix una
federació,
no?
Sí.
D'associacions?
Sí.
Que vosaltres
en formeu part.
En formem part,
sí.
A veure,
si vols t'ho explico
una miqueta
com està muntat això.
Explica una mica.
Perquè sí que sou
pioners
a nivell
Catalunya,
no?
A nivell
pioners,
a veure,
la primera va ser la de Barcelona.
De tot Espanya?
De tot Espanya.
Doncs pioners del tot.
Sí,
pioners de...
A nivell d'Espanya,
sí, no?
A veure,
si vols t'explicar una miqueta
l'inici
de les associacions
i com va néixer.
Ah, molt bé.
A veure,
la malaltia d'Alzheimer
va començar a existir
com si diguéssim
o amb aquest nom,
no?
Doncs,
amb el metge
que va diagnosticar
la primera vegada
un cas
d'aquest tipus
de degeneració
del cervell,
no?
Que va ser
el doctor
Aluà Alzheimer
el 1907
quan va estudiar
després
amb una autòpsia
el cervell
d'una pacient
de 51 anys.
Després,
bueno,
al cap dels anys
s'ha anat treballant
aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
en aquesta malaltia
el que passa
que no s'ha adonat
tota la importància
que té, no?
Quan vam arribar
als anys 80
amb la mort
de la Rita Hayward
que va morir
d'Alzheimer
el que passa
com que no es coneixia
gaire l'enfermetat
van dir
que havia mort
a veure
d'alcoholèmia
però veritablement
havia mort
d'Alzheimer
i ella
i sobretot
la seva filla
la Jasmine
va ser la que va donar
més impuls
al reconeixement
d'aquesta malaltia
i que es fessin coses
o es fessin
no ho sé
sensibilitzés
a la societat
de l'existència
d'aquesta malaltia
de fet
la Jasmine
va ser
la primera presidenta
internacional
de les associacions
o sigui
la filla
de la Rita Hayward
la filla
de la Rita Hayward
sí
després
a la dècada
dels 80
després de la Jasmine
va haver-hi
un fort
un fort
floriment
com si diguéssim
de les associacions
i després
tots sabem
el cas
d'en Ronald Reagan
que també es va retirar
de la presidència
dels Estats Units
per patir
aquesta malaltia
és a dir
que hi ha hagut
una sèrie de persones
que per estar
més o menys
en el candelabro
a dalt
efectivament
en el candelabro
han donat
una empenta
després
aquí
a Espanya
la primera
que va fer
una associació
de malalts
d'Alzheimer
és una senyora
que es diu
Yolanda Sintes
de Barcelona
que tenia la seva mare
amb Alzheimer
l'any 86
va ser la primera
de tot l'estat
i després
els últims anys
s'han anat
constituint
diferents associacions
al llarg
de la geografia
catalana
la d'aquí
Tarragona
es va muntant
el 98
ja hem dit abans
és molt recent
98
sí
és bastant recent
amb el
el president
que és el senyor
Jaume Soler
ell va ser qui va
impulsar la formació
de la FAT
i
després també va haver-hi
la
del Baix Llobregat
i la de Lleida
o sigui que actualment
en són quatre
Catalunya
quatre associacions
que és Lleida
Baix Llobregat
Barcelona
i Tarragona
fa poc
s'ha fet
la federació
catalana
de malalts
d'associacions
de malalts
d'Alzheimer
la federació
catalana
que ha entrat
dintre de la
confederació
espanyola
això
això
és que hem fet
tot el procés
per arribar
a la confederació
comentava
l'altre dia
que aquí a Tarragona
esteu preparant
unes jornades
però a nivell
confederació
no
a nivell
federació
catalana
catalana
i ens pots explicar
una miqueta
el tema
a veure
són unes jornades
que tindran
lloc
el 4 i 5 de novembre
aquí a la Pau
de Congressos
a Tarragona
i és a nivell
de tot Catalunya
per participació
de tant associacions
com cuidadors
com associacions
de treballadors
socials
de gerontòlegs
tot
psicòlegs
metges
està obert a tot
el que passa
que sí que pensem
que com que convoca
una associació
de familiars
hem de tractar
tots aquells temes
que tenen més a veure
amb la família
i com accepta
la malaltia
llavors
bàsicament
són els temes
assistencial
social i familiar
més potser
que els tècnics
més que els tècnics
de vegades
pensem
que
l'Alzheimer
com a neurona
és un tema
que s'ha tractat molt
en canvi
tot el que són
els recursos
les dificultats
que es troben
els familiars
com
com comunicar-se
com
com tractar amb el malalt
són més difícils
i això és el que volem
ara pots fer
una mica propaganda
com deies abans
d'aquestes jornades
perquè
són importants
és a nivell
Catalunya
és a nivell Catalunya
és l'associació
de Tarragona
que ho organitza
serà aquí
el Palau
de Congressos
anima una mica
la gent
perquè
hi vagi
se'n assabenti
i col·labori
a veure
ja et dic
està obert
a tot tipus
de persones
pot venir tothom
des de professionals
fins a familiars
sí que hi ha
un fet
que
l'altre dia
parlant
amb algú
de la Generalitat
ens va animar
i és a fer
com si diguéssim
un manifest
final
de les jornades
per donar
a conèixer
tots aquells buits
que hi ha
en els recursos
assistencials
d'aquests malalts
doncs
des de
doncs això
des del tema legal
el tema
de les incapacitacions
a veure
sí
tots aquests temes
totes maneres
Marta
hem parlat
de tantes coses
i fas tantíssimes coses
interessants
que una
una curiositat
per tancar una mica
el tema
quan et diuen
professió
què dius
que ets
a què et dediques
a què em dedico
a veure
jo em dedico
a treballar amb persones
sigui el que sigui
una mica general
el tema
sí
però bueno
puc dir que soc
sí
gerontòloga
educadora
a veure
ho diré d'una altra manera
quina és la teva
veritable vocació
la meva veritable vocació
jo diria que és
treballar amb persones
és que a mi aquesta frase
m'encanta
treballar amb persones
ja ho noto
doncs ara
donem pas
al qüestionari
que és un qüestionari
personal
de preguntes
i respostes
breus i curtes
que fem
a totes les nostres convidades
a veure
què tal
segons la teva opinió
quin és el fet més sorprenent
de tota la història
de la humanitat
quan dues persones
es van comunicar
la primera vegada
i l'invent més important
la impremta
la impremta
personatge històric
que et mires
i per què
qualsevol persona
que hagi fet
alguna cosa
que el com
pels altres
on aniries
de vacances
i en quin mitjà
si et deixessin triar
doncs m'aniria
al Canadà
amb avió
quina creus
que és l'assignatura
pendent
de la nostra societat
l'escolta mutua
quines tres coses
et prendries
a una illa deserta
prendria
un bloc de notes
amb un llapis
unes ulleres de sol
si fa sol
i música
tens alguna mania
que es pugui comptar?
bueno
de vegades
em diuen
que escolto
la música
molt alta
si vulguessis
demanar
tres desitjos
quins demanaries?
buf
pau, amor
i solidaritat
per dir alguna cosa
que sembla
la filosofia hippie
sí
què t'agradaria
fer desaparèixer
del món
si et fos possible?
les guerres
la pobresa
per què t'agradaria
ser recordada?
com una persona
que sap escoltar
una màxima filosòfica?
sí
a mi m'agrada molt allò
que deia Tagore
que deia
si plores per haver perdut el sol
les llàgrimes
no et deixaran veure
les estrelles
per què
o per qui
deixaries de fer el que fas?
uf
per amor i prou
d'on procedeix la teva força
de voluntat?
suposo que d'estar convençuda
del que faig
i del que estic fent
si tornessis a néixer
què t'agradaria ser?
jo mateixa
però millor
et consideres
una dona competitiva?
no
i optimista?
sí
obsessiva?
amb segons quines coses
amb sentit de l'humor?
sí
què i qui et fa riure?
m'encanten els luthiers
què busques en la lectura
d'un llibre?
que em construeixi
alguna cosa a dintre
quin és l'últim
que has llegit?
el cavaller
de l'armadura arrobellada
em sembla que és
i el teu llibre
de capçalera
si és que en tens algun
bueno
tinc un llibre
que recorro amb ella
moltes vegades
que és
el llibre dels valors
sense què
no podries ser feliç?
sense persones
al meu voltant
l'amistat
ha de ser sempre incondicional?
sempre
i què és allò
que més t'irrita?
la prepotència
quin és el teu estat d'ànim
en aquests moments
de la teva vida?
il·lusionada
t'has il·lusionada?
sí, estic il·lusionada
i a tots vostès
res més per avui
salutacions de l'equip
Joan Maria Bertran
al control tècnic i de so
i Fina Costa
a la producció i presentació
adeu
i fins la propera edició
de Dones d'avui
de Dones d'avui
de Dones d'avui
Fins demà!